Decret pel qual es modifica el Reglament d’impostos especials, del 21 de gener del 2009.

Exposició de motius

La Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, establia que el Govern havia de desenvolupar el Reglament d’aplicació per regular de forma adequada la gestió dels impostos especials.

En aquest sentit, el Reglament d’impostos especials, del 21 de gener del 2009, recollia aspectes com la repercussió dels impostos, les obligacions dels obligats tributaris, el règim de les destinacions particulars, el reembossament i la reducció dels impostos, etc.

Amb la Llei 11/2010, del 22 d’abril, de modificació de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, s’introdueixen canvis que fan necessari el desenvolupament reglamentari de determinats aspectes previstos a la modificació de la Llei, en particular el de tots els aspectes relatius a la figura de l’obligat tributari de l’adquirent i els canvis aportats en la utilització del gasoil anomenat colorat de la posició 2710.19.41.2 de la Nomenclatura General de Productes. D’altra banda, aquest Reglament també inclou alguna modificació en la gestió de les devolucions per motiu d’utilització de mitjans de transport.

Amb aquesta finalitat, i per raons pràctiques i de seguretat jurídica, es publica íntegrament el Reglament d’impostos especials i es deroga el Reglament vigent del 21 de gener del 2009.

El Reglament recull, entre d’altres, tots els aspectes relatius al trasllat de l’impost, les formes de liquidació i de pagament de la quota de liquidació, tots els aspectes relacionats amb les devolucions que preveu la Llei, i també els mecanismes adients de control de l’impost.

Per tal de simplificar la gestió de l’impost, el Reglament fa remissió a la normativa duanera aplicable pel que fa a les operacions no subjectes, l’obligació de donar una destinació duanera a les mercaderies subjectes a impostos especials, les declaracions-liquidacions de posada al consum, les destinacions particulars, el reembossament i la reducció dels impostos, i la devolució per motiu de la destrucció de les mercaderies sotmeses a impostos especials.

D’altra banda, desenvolupa els requisits i la sol·licitud de les devolucions utilització de mitjans de transport, l’exportació i la utilització de productes sotmesos a impostos especials en la transformació de productes no sotmesos a impostos especials.

Finalment estableix els requisits i el procediment per obtenir les autoritzacions previstes a la Llei pel que fa als destil·ladors i els refinadors, les persones que es volen beneficiar dels tipus impositius reduïts i els empresaris i els professionals que sol·liciten la devolució de la quota de liquidació dels impostos especials suportats quan utilitzen productes sotmesos a impostos especials en la transformació de productes no sotmesos a impostos especials.

Aquest Reglament es compon de 36 articles dividits en cinc capítols. A més, també conté una disposició addicional relativa a la publicitat dels preus de venda al públic dels carburants i 10 annexos.

A proposta del ministre d’Economia i Finances, el Govern, en la sessió del 27 de maig del 2010, aprova la modificació del Reglament d’impostos especials.

Article únic

S’aprova la modificació del Reglament d’impostos especials, que entrarà en vigor el 4 de juny del 2010.

Reglament d’impostos especials

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1

Àmbit d’aplicació

1. Aquest Reglament regula el desplegament de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials i de la Llei 11/2010, del 22 d’abril, de modificació de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, i desenvolupa les obligacions formals que han d’acomplir els obligats tributaris, i el sistema de gestió, de liquidació i de control dels impostos esmentats.

2. El compliment de les obligacions establertes en aquest Reglament s’entén sense perjudici de les establertes en les lleis esmentades i altres disposicions que resultin aplicables.

Article 2

Operacions no subjectes

Els supòsits de no subjecció que estableix la Llei d’impostos especials es regulen d’acord amb la normativa duanera aplicable a cada règim duaner suspensiu.

Capítol segon. Obligacions dels obligats tributaris

Article 3

Obligats tributaris

Estan sotmeses a les obligacions establertes en aquest Reglament les persones físiques, les persones jurídiques i totes les entitats que tinguin la condició d’obligats tributaris d’acord amb el que estableix la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, i la Llei 11/2010, del 22 d’abril, de modificació de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials.

Article 4

Obligacions formals

1. Per aplicació de l’article 32, apartat 1 a) de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, els destil·ladors i els refinadors han d’obtenir una autorització prèvia per dur a terme activitats amb productes obtinguts que estiguin subjectes a impostos especials, d’acord amb el que preveu l’article 5.

Segons aquest Reglament s’entén com a producte obtingut el que s’obté a partir de primeres matèries mitjançant una fermentació seguida o no de destil·lació, de refinatge o altres processos industrials, i que correspon a les característiques comercials i tècniques definides a l’autorització.

2. D’acord amb l’article 32, apartat 1 b), de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, els obligats tributaris han de donar una destinació a la mercaderia sotmesa a impostos especials en el moment en què es posen sota la subjecció de l’impost, en els mateixos termes i condicions que estableix la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana i els seus reglaments d’aplicació vigents.

Article 5

Autorització per dur a terme activitats subjectes a impostos especials per als destil·ladors i els refinadors

1. La sol·licitud per dur a terme activitats subjectes a impostos especials, prevista a l’article 4, apartat 1, l’ha de presentar a les autoritats duaneres la persona a la qual es pot concedir l’autorització, i ha d’indicar les dades previstes a l’annex 1.

La presentació d’una sol·licitud signada pel sol·licitant marca la voluntat de l’interessat d’efectuar operacions subjectes a impostos especials sense perjudici de l’aplicació eventual de les disposicions repressives, de conformitat amb les disposicions vigents i, a més, té valor de compromís pel que fa a:

2. Les autoritats duaneres expedeixen l’autorització, que s’ha de lliurar de conformitat amb l’annex 2, a la persona sol·licitant.

3. Quan no es compleix una de les condicions per a la concessió de l’autorització, les autoritats duaneres refusen la sol·licitud. La decisió de refús de la sol·licitud s’estableix per escrit i es comunica al sol·licitant.

4. L’autorització pot estar subjecta a la constitució d’una garantia que cobreixi l’import dels impostos especials als quals estan subjectes els productes obtinguts fins que hagin rebut una destinació duanera.

5. En casos excepcionals degudament justificats, les autoritats duaneres poden lliurar una autorització amb efecte retroactiu sense que tingui efectes anteriors al moment del dipòsit de la sol·licitud d’autorització.

6. Les autoritats duaneres fixen a l’autorització, a proposta de la persona sol·licitant, el “tipus de rendiment”, que correspon a la quantitat o al percentatge de productes que s’han obtingut a partir d’una quantitat de primeres matèries determinada.

7. Les autoritats duaneres poden preveure que, per facilitar els controls, la persona titular dugui o faci dur una comptabilitat d’existències que reculli les quantitats de primeres matèries, de productes intermedis i de productes obtinguts, i també tots els elements necessaris per seguir les operacions i determinar correctament els impostos especials eventualment deguts.

Aquests registres han d’estar a la disposició de les autoritats duaneres per permetre’n qualsevol control. Quan les activitats subjectes a impostos especials es duen a terme a diversos establiments, aquests registres han de posar de manifest, en tot moment, les dades relatives a cada establiment.

Si la comptabilitat duta amb finalitats comercials per la persona sol·licitant permet de controlar les activitats subjectes a impostos especials, les autoritats duaneres l’han de considerar vàlida.

Les autoritats duaneres poden exigir que es faci un inventari, periòdic o no, de tots els productes obtinguts o d’una part dels productes obtinguts sotmesos a impostos especials.

8. La persona autoritzada s’ha de sotmetre a les verificacions eventuals de les primeres matèries, els productes intermedis i els productes obtinguts que decideixin les autoritats duaneres.

9. Les autoritats duaneres fixen la durada de la validesa de l’autorització en funció de les condicions econòmiques i tenint en compte les necessitats particulars de la persona que sol·licita l’autorització.

10. La persona autoritzada ha d’informar les autoritats duaneres de qualsevol element que sobrevingui després d’haver-li estat atorgada l’autorització i que sigui susceptible de tenir una incidència sobre el manteniment o el contingut de l’autorització.

Article 6

Modalitats per donar una destinació duanera per als destil·ladors i els refinadors

1. Per donar compliment a l’article 32, apartat 1 b), de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, els destil·ladors i els refinadors han de donar una destinació duanera als productes obtinguts sotmesos a impostos especials tal com preveu l’article 4, apartat 2, i a més han d’indicar a la casella 44 de la declaració la menció “producte obtingut subjecte a impostos especials”.

2. En el sentit de l’apartat anterior, les autoritats duaneres no atorguen el dret a disposar dels productes obtinguts sotmesos a impostos especials fins que els destil·ladors i els refinadors acompleixin l’obligació prevista a l’apartat anterior.

Per tant, els productes obtinguts sotmesos a impostos especials han de restar emmagatzemats al lloc que s’indica a l’autorització fins que les autoritats duaneres els atorguin el dret de disposar-ne.

Article 7

Declaració-liquidació dels impostos especials

1. Els obligats tributaris han de liquidar la quota tributària dels diversos impostos especials en el moment de la seva posada al consum d’acord amb l’article 237 de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana, en els mateixos termes i condicions que estableix l’apartat 2, darrer paràgraf, de l’article 237 de la mateixa Llei.

Els obligats tributaris que destinin tabac en brut cultivat al territori del Principat d’Andorra per a la fabricació dins del territori nacional de productes catalogats dins els codis 2401, 2402 i 2403 han d’efectuar les formalitats represes en el punt anterior en el moment de l’adquisició mitjançant la presentació d’una declaració en la qual han d’indicar el codi 45.00 a la casella 37.

2. Per derogació de l’article 6 i únicament per als productes obtinguts destinats a ser posats al consum, les autoritats duaneres poden autoritzar la globalització de la posada al consum. En cap cas aquesta globalització pot ser superior a tres mesos.

3. Quan s’ha lliurat una autorització de posada al consum global de conformitat amb l’apartat anterior, els productes sotmesos a impostos especials adquireixen l’estatut de posada al consum i gaudeixen del dret a disposar dels productes sense haver d’efectuar formalitats de posada al consum abans de la inscripció al Registre d’Existències.

4. Els productes obtinguts sotmesos a impostos especials i que han estat posats al consum en virtut de l’apartat anterior no es consideren, per a l’aplicació de l’article 6, apartat 1, que hagin rebut una destinació duanera.

5. L’atorgament de la destinació duanera queda supeditat a la liquidació de l’import dels impostos especials, que es du a terme mitjançant la presentació d’una declaració de globalització, en un termini màxim de deu dies a comptar de la data final del període. En aquesta declaració han d’indicar el codi 45.00 a la casella 37. En cas de modificació del tipus de gravamen dels impostos especials entre la posada al consum dels productes subjectes a impostos especials i la declaració de globalització, el tipus de gravamen és el tipus de gravamen vigent en el moment de la posada al consum.

6. Sense perjudici de l’aplicació de l’article 5, apartat 10, quan la persona autoritzada obté productes sotmesos a impostos especials, diferents dels que figuren a l’autorització, la posada al consum d’aquests productes obtinguts està exclosa del benefici de la declaració globalitzada.

Article 8

Disposicions específiques relatives a les quantitats

Sense perjudici de les disposicions establertes als articles 2 i 4, apartats 2 i 5, i apartats 1 i 7 respectivament, les quantitats declarades per expressar la base de tributació dels impostos especials s’han d’indicar tenint en compte el següent:

Article 9

Trasllat de l’impost

1. Els obligats tributaris han de traslladar els impostos especials als adquirents de béns amb la repercussió de la quota tributària de cada impost especial suportada realment, i han de fer constar l’import de cada impost especial juntament amb la menció “impost especial”.

En els supòsits de fabricació, i en cas que el tipus de gravamen del producte obtingut sigui diferent del realment suportat, els obligats tributaris han de repercutir aquest darrer.

De la mateixa manera, en cas que el tipus de gravamen d’una mercaderia canviï entre el moment de la liquidació dels impostos especials i el moment de la repercussió, els obligats tributaris han de repercutir la quota tributària suportada realment.

2. Els obligats tributaris no estan obligats a consignar separadament l’impost en

el rebut, la factura o el document equivalent, que s’entén que està comprès en el preu de l’operació.

En aquest cas, la menció “impostos especials inclosos” ha de constar al rebut, a la factura o al document equivalent que emeti l’obligat tributari.

3. No obstant el que estableix l’apartat anterior, en cas que algun empresari o professional establert a Andorra ho sol·liciti, l’obligat tributari d’aquest impost ha de consignar-lo de forma separada a la factura o al document equivalent, en la forma que estableix l’apartat 1.

4. Per derogació de l’apartat 3, en cas de vendes successives, els obligats tributaris no poden consignar separadament l’impost al rebut, a la factura o al document equivalent si l’impost no ha estat consignat separadament al rebut, a la factura o al document equivalent anterior.

Capítol tercer. Destinacions particulars

Article 10

Destinacions particulars

1. Sense perjudici del que estableixen els articles 11, 12, 13, 14, 15 i 16, el recurs al benefici dels tipus de gravamen reduïts previstos als articles 12, apartat 2, i 28, apartat 2, modificat de la Llei 11/2010, del 22 d’abril, de modificació de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, està subordinat al lliurament previ d’una autorització escrita, en els mateixos termes i condicions que estableix la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana i els reglaments d’aplicació.

2. Per derogació de l’apartat 1, quan la destinació particular no consisteix en un obratge o en una transformació, les persones que adquireixen mercaderies sota vigilància duanera per raó de la seva destinació particular, queden exemptes de la subordinació al lliurament d’una autorització.

Article 11

Autorització per beneficiar-se de les destinacions particulars

1. La sol·licitud per beneficiar-se de les destinacions particulars, prevista a l’article 10, apartat 1, l’ha de presentar a les autoritats duaneres la persona a la qual es pot concedir l’autorització, i ha d’indicar les dades previstes a l’annex 3.

La presentació d’una sol·licitud signada pel sol·licitant marca la voluntat de l’interessat de beneficiar-se de les destinacions particulars, sense perjudici de l’aplicació eventual de les disposicions repressives, de conformitat amb les disposicions vigents, i té valor de compromís pel que fa a:

2. Les autoritats duaneres revisen la sol·licitud i lliuren l’autorització a la persona sol·licitant.

3. Quan no es compleix una de les condicions per a la concessió de l’autorització, les autoritats duaneres refusen la sol·licitud. La decisió de refús de la sol·licitud s’estableix per escrit i es comunica al sol·licitant.

4. Les autoritats duaneres poden supeditar l’autorització a la constitució d’una garantia per part de la persona sol·licitant.

5. En casos excepcionals degudament justificats, les autoritats duaneres poden lliurar una autorització amb efecte retroactiu sense que tingui efectes anteriors al moment del dipòsit de la sol·licitud d’autorització.

6. Quan la destinació particular consisteix en un obratge o en una transformació, les autoritats duaneres fixen, a proposta de la persona sol·licitant, el “tipus de rendiment” a l’autorització. Aquest “tipus de rendiment” correspon a la quantitat o al percentatge de productes que s’afectaran a la destinació particular, obtinguts en una quantitat determinada de productes importats.

7. Les autoritats duaneres poden preveure que, per facilitar els controls, la persona titular dugui o faci dur una comptabilitat d’existències que reculli les dades següents:

En el cas de les importacions, la quantitat de mercaderies importades o adquirides sota el benefici de la destinació particular, precisant el número i la data de la declaració d’importació, i en el cas de les adquisicions, el número i la data del rebut, la factura o el document equivalent.

La quantitat de mercaderies que deixen d’estar sota vigilància duanera en aplicació de l’article 13, precisant la data de la declaració per la qual es dóna una destinació duanera definitiva, o en el cas d’autoconsum, el número i la data del rebut, la factura o el document equivalent.

La quantitat de mercaderies per les quals es trasllada la responsabilitat a un tercer d’acord amb l’article 14, precisant el número i la data del rebut, la factura o el document equivalent, i el nom del tercer.

L’estoc de mercaderies importades o adquirides sota el benefici de la destinació particular, que es troben en possessió de la persona autoritzada.

Quan la destinació particular consisteix en un obratge o en una transformació, la comptabilitat d’existències ha de fer constar també l’estoc de mercaderies importades o adquirides sota el benefici de la destinació particular ja utilitzades en una transformació, i la quantitat i la naturalesa comercial de les mercaderies obtingudes a partir de mercaderies importades o adquirides sota el benefici de la destinació particular.

La comptabilitat d’existències ha d’estar a la disposició de les autoritats duaneres per permetre’n qualsevol control. Quan a l’autorització hi figuren diversos llocs d’emmagatzematge, aquests registres han de posar de manifest, en tot moment, les dades relatives pel que fa a cada lloc d’emmagatzematge.

Si la comptabilitat duta amb finalitats comercials per la persona sol·licitant permet de controlar les dades mencionades en aquest apartat, les autoritats duaneres l’han de considerar vàlida.

Les autoritats duaneres poden exigir que es faci un inventari, periòdic o no, de totes les mercaderies que es troben sota vigilància duanera per raó de la seva destinació particular.

8. La persona autoritzada s’ha de sotmetre a les verificacions eventuals, que puguin decidir les autoritats duaneres, de les mercaderies que es troben sota vigilància duanera per raó de la seva destinació particular, incloent-hi la inspecció física dels llocs d’emmagatzematge.

9. Les autoritats duaneres fixen la durada de la validesa de l’autorització en funció de les condicions econòmiques i tenint en compte les necessitats particulars de la persona que sol·licita l’autorització.

10. La persona autoritzada ha d’informar les autoritats duaneres de qualsevol element que sobrevingui després d’haver-li estat atorgada aquesta autorització i que sigui susceptible de tenir una incidència sobre el manteniment o el contingut.

Article 12

Posada al consum en benefici d’un dret reduït o nul

1. La persona autoritzada ha de manifestar la voluntat de posar les mercaderies sota cobert de la destinació particular. Ha d’indicar el codi de la Nomenclatura General de Productes corresponent a la declaració de posada al consum.

2. Quan el recurs al benefici d’una destinació particular està reglamentàriament subjecte al marcatge de les mercaderies (addició de producte colorant o traçador, aposició de marques distintives, aposició de precintes, etc.), les autoritats duaneres atorgaran per escrit el dret de disposar de les mercaderies una vegada s’hagin acomplert les formalitats citades.

3. Les mercaderies sota cobert d’una destinació particular es troben sota vigilància duanera des del moment en què obtenen el dret a disposar per part de les autoritats duaneres.

Article 13

Fi de la vigilància duanera de les mercaderies sota cobert d’una destinació particular

1. Les mercaderies deixen d’estar sota vigilància duanera quan:

2. Per a les mercaderies que deixen d’estar sota vigilància duanera d’acord amb els punts b) i c) de l’apartat 1, cal presentar una declaració.

Article 14

Cessió de les mercaderies sota cobert d’una destinació particular

1. Quan les mercaderies que es troben sota vigilància duanera d’acord amb el que estableix l’article 12, apartat 3, es cedeixen a un tercer dins del territori duaner del Principat d’Andorra, el cedent ha d’informar el cessionari de les obligacions relatives a les mercaderies cedides. Aquesta transmissió de les obligacions relatives a les mercaderies cedides ha de quedar reflectida en el document de cessió.

2. El cessionari se subroga en les obligacions relatives a les mercaderies sota cobert d’una destinació particular, des de la recepció de les mercaderies que són objecte de cessió.

Article 15

Deute tributari

1. El deute tributari neix per incompliment de les obligacions inherents a la destinació de les mercaderies o per la sostracció a la vigilància duanera de les mercaderies posades sota cobert de la destinació particular.

2. El deutor és la persona que segons el cas ha de complir amb les obligacions esmentades.

3. Sense perjudici de les disposicions contencioses aplicables de forma eventual, el deutor ha de liquidar immediatament l’import del deute tributari.

4. Per a la determinació d’aquest deute, l’import pagat en el moment de la posada al consum es redueix d’aquest deute, sempre que el deutor pugui justificar l’impost pagat en el moment de la posada al consum, mitjançant la declaració d’importació o el rebut, la factura o el document equivalent on es mostri que l’impost ha estat consignat separadament.

5. Les disposicions dels apartats 3 i 4 s’apliquen igualment en cas de revocació de l’autorització.

Article 16

Obligació de conservar els documents

El titular de l’autorització i els cessionaris han de conservar tots els documents relatius a les operacions efectuades sota cobert de la destinació particular, que els vincula durant els tres anys immediatament posteriors a comptar del moment en què les obligacions inherents a la destinació particular ja no els són aplicables.

Capítol quart. Reembossament, reducció i devolució dels impostos

Article 17

Reembossament i reducció dels impostos

1. D’acord amb l’article 31, apartat 1, de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, les disposicions duaneres de la 226 a la 233 de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana, s’apliquen mutatis mutandis al reembossament i la reducció dels impostos especials.

2. Les disposicions previstes a l’apartat anterior també són aplicables per al retorn dels ingressos indeguts previstos a l’article 37, apartat 2, de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials.

Article 18

Devolució parcial de l’impost especial sobre els hidrocarburs per motiu d’utilització de mitjans de transport

Per a l’aplicació de l’article 31, apartat 2, de la Llei 27/2008, del 20 de novembre del 2008, d’impostos especials, els empresaris i els professionals que utilitzen mitjans de transport per transportar persones a títol onerós o per al transport industrial o comercial de mercaderies ja sigui a títol onerós o no ho sigui, i també els titulars de vehicles de certes categories industrials, poden tenir dret a la devolució parcial de les quotes suportades de l’impost especial sobre els hidrocarburs, tenint en compte els criteris de respecte del medi ambient, d’acord amb les normes establertes en aquest Reglament.

Article 19

Requisits per beneficiar-se de la devolució parcial de l’impost especial sobre els hidrocarburs per motiu d’utilització de mitjans de transport

1. La devolució parcial de les quotes suportades de l’impost especial s’aplica sobre els hidrocarburs subjectes a impostos especials i adquirits en territori andorrà, per al consum dels mitjans de transport de persones a títol onerós o el consum dels mitjans de transport industrials o comercials de mercaderies.

2. Els mitjans de transport que utilitzen els empresaris i els professionals han de ser propietat de la persona física o jurídica que sol·licita la devolució o bé han de disposar d’algun acte jurídic que els vinculi amb el vehicle. En qualsevol cas, el vehicle ha d’estar matriculat al Principat d’Andorra.

3. Els mitjans de transport pels quals els empresaris o els professionals poden obtenir la devolució han de complir amb un dels requisits següents:

4. Els empresaris i els professionals que vulguin obtenir la devolució parcial de les quotes suportades de l’impost especial sobre els hidrocarburs han d’estar prèviament inscrits al Registre de Beneficiaris.

Article 20

Inscripció al Registre de Beneficiaris

1. El Registre de Beneficiaris el gestiona la Duana.

2. Per formalitzar la inscripció al Registre, els empresaris i els professionals han de presentar el formulari que figura a l’annex 4, degudament omplert, i l’han d’acompanyar dels documents acreditatius corresponents.

3. Les autoritats duaneres comproven les dades que consten al formulari i el retornen a la persona sol·licitant degudament segellat. El formulari degudament segellat certifica la inscripció del vehicle al Registre de Beneficiaris.

4. Qualsevol canvi que pugui alterar les dades del Registre s’ha de notificar a les autoritats duaneres.

5. Els empresaris o els professionals inscrits al Registre que adquireixin vehicles que compleixin amb les condicions previstes a l’article 19 i que vulguin obtenir la devolució parcial del carburant utilitzat ho han de notificar a la Duana per actualitzar el Registre.

6. Els empresaris o els professionals inscrits al Registre han de donar de baixa del Registre el vehicle que cedeixin, venguin o destrueixin mitjançant una notificació a la Duana i han d’indicar el quilometratge del vehicle en el moment en què aquests empresaris o professionals deixen de disposar del vehicle.

Article 21

Sol·licitud de devolució parcial de l’impost especial sobre els hidrocarburs per motiu d’utilització de mitjans de transport

1. Els empresaris o els professionals han de presentar a les autoritats duaneres, durant els deu primers dies posteriors a la fi de cadascun dels tres primers trimestres de l’any, la sol·licitud provisional de devolució parcial prevista a l’annex 5.

En cas que els empresaris o els professionals no presentin la sol·licitud en el termini establert, perdran el dret a la devolució parcial sobre el període no sol·licitat. El carburant adquirit durant el període pel qual no s’ha presentat una sol·licitud de devolució parcial no es podrà comptabilitzar a la liquidació anyal.

2. Els empresaris o els professionals han de presentar a les autoritats duaneres, durant els deu primers dies de l’any, la sol·licitud definitiva de devolució parcial prevista a l’annex 6, corresponent a l’any anterior.

En cas que els empresaris o els professionals no presentin la sol·licitud en el termini establert, perdran el dret a la devolució parcial sobre el període no sol·licitat. No es podrà fer la devolució del carburant adquirit durant el període pel qual no s’ha presentat una sol·licitud de devolució parcial.

3. La persona habilitada per sol·licitar la devolució parcial és la persona que està inscrita al Registre o el seu representant.

Article 22

Obligació de conservar els documents

1. Els empresaris o els professionals han de conservar durant un mínim de tres anys:

En cas que els empresaris o els professionals disposin d’instal·lacions pròpies de subministrament, a part de la factura inicial de compra de carburant també han d’acreditar el subministrament als vehicles per als quals se sol·licita la devolució amb exactitud, i també han de precisar el vehicle, el dia, l’hora i la quantitat subministrada.

2. Els empresaris o els professionals han de presentar aquesta documentació a demanda de les autoritats duaneres.

Article 23

Import de la devolució parcial de l’impost especial sobre els hidrocarburs per motiu d’utilització de mitjans de transport

L’import de la devolució parcial correspon a:

Article 24

Revisió i comunicació de l’import definitiu de la devolució parcial de l’impost especial sobre els hidrocarburs per motiu d’utilització de mitjans de transport

1. Les autoritats duaneres comproven les dades que figuren a la sol·licitud de devolució parcial, calculen l’import de la devolució, provisional o definitiva, o si escau, la denegació de la devolució parcial, i fan efectiva la devolució parcial mitjançant un xec, un ingrés o un càrrec en un compte bancari.

2. L’import de la devolució provisional correspon a la suma total dels resultats parcials per vehicle, corresponents als quilòmetres reals declarats trimestralment de cada vehicle, pel consum mitjà que consta al Registre de Beneficiaris, i pel tipus de devolució que correspon a la categoria del vehicle.

3. L’import de la devolució definitiva correspon a la suma total dels resultats parcials per vehicle, corresponents als quilòmetres reals declarats anualment de cada vehicle, pel consum real durant l’any declarat, i pel tipus de devolució que correspon a la categoria del vehicle, menys la suma dels imports de les devolucions provisionals trimestrals de l’any corresponent i la suma dels justificants que s’hagin invalidat.

Article 25

Prohibició d’utilització

Queda prohibida la utilització de carburant per al qual se sol·licita una devolució en vehicles que no estiguin inscrits al Registre.

Article 26

Devolució dels impostos especials per motius d’exportació

1. D’acord amb l’article 31, apartat 3, de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, els empresaris i els professionals que efectuïn exportacions definitives de béns sotmesos a impostos especials tenen dret a la devolució de la quota de liquidació d’aquests impostos, feta efectiva en el moment de la posada al consum dels béns efectivament exportats, d’acord amb les normes establertes en aquest article.

2. Els empresaris i els professionals han de presentar a les autoritats duaneres una sol·licitud de devolució dels impostos especials en un termini màxim d’un mes a comptar de la data en què les mercaderies s’hagin exportat. En la sol·licitud de devolució, la persona sol·licitant ha d’indicar les dades previstes a l’annex 7 i hi ha d’adjuntar una còpia de les declaracions de posada al consum o, en cas que la persona que exporta no sigui la persona que va posar les mercaderies al consum, una còpia de les factures, els rebuts o els documents equivalents en els quals l’impost consti separadament.

3. Les autoritats duaneres comproven les dades que figuren a la sol·licitud de devolució, comuniquen per escrit a la persona sol·licitant l’import definitiu de la devolució o, si escau, la denegació de la devolució, i fan efectiva la devolució utilitzant el mitjà que la persona sol·licitant indiqui a la sol·licitud.

Article 27

Devolució dels impostos especials per motius d’utilització de productes sotmesos a impostos especials en la fabricació de productes no sotmesos a impostos especials

Els empresaris i els professionals que utilitzin productes sotmesos a impostos especials en la fabricació de productes no sotmesos a impostos especials tenen dret a la devolució de les quotes suportades d’aquests impostos, d’acord amb les normes establertes als articles 28, 29 i 30.

Article 28

Requisits per beneficiar-se de la devolució dels impostos especials per motius d’utilització de productes sotmesos a impostos especials en la fabricació de productes no sotmesos a impostos especials

1. El benefici de la devolució està subjecte a l’obtenció d’una autorització, i s’atorga quan:

2. El benefici de la devolució s’atorga als productes per als quals la persona que sol·licita l’autorització pugui justificar l’import dels impostos especials suportat en el moment de la posada al consum dels productes sotmesos a impostos especials, ja sigui mitjançant la presentació de la còpia de les declaracions de posada al consum o, en cas que la persona sol·licitant no sigui la persona que va posar les mercaderies al consum, còpia de les factures, els rebuts o els documents equivalents en els quals l’impost consti separadament.

Article 29

Autorització per beneficiar-se de la devolució dels impostos especials per motius d’utilització de productes sotmesos a impostos especials en la fabricació de productes no sotmesos a impostos especials

1. La sol·licitud d’aquesta autorització l’ha de presentar a les autoritats duaneres la persona a la qual es pot concedir l’autorització, i ha d’indicar les dades previstes a l’annex 8.

La presentació d’una sol·licitud signada pel sol·licitant marca la voluntat de l’interessat de beneficiar-se de la devolució, sense perjudici de l’aplicació eventual de les disposicions repressives, de conformitat amb les disposicions vigents, i té un valor de compromís pel que fa a:

2. Les autoritats duaneres expedeixen l’autorització, que s’ha de lliurar de conformitat amb l’annex 9, a la persona sol·licitant.

3. Quan no es compleix una de les condicions per a la concessió de l’autorització, les autoritats duaneres refusen la sol·licitud. La decisió de refús de la sol·licitud s’estableix per escrit i es comunica al sol·licitant.

4. En casos excepcionals degudament justificats, les autoritats duaneres poden

lliurar una autorització amb efecte retroactiu sense que tingui efectes anteriors al moment del dipòsit de la sol·licitud d’autorització.

5. Les autoritats duaneres fixen a l’autorització, a proposta de la persona sol·licitant, el “tipus de rendiment”, que correspon a la quantitat o al percentatge de productes obtinguts no subjectes a impostos especials d’una quantitat determinada de productes subjectes a impostos especials.

6. Les autoritats duaneres poden preveure que, per facilitar els controls, la persona autoritzada dugui o faci dur una comptabilitat d’existències que reculli les quantitats de productes subjectes a impostos especials, de productes intermedis i de productes obtinguts no subjectes a impostos especials, i també tots els elements necessaris per seguir les operacions i determinar correctament els impostos especials eventualment reembossables.

Aquesta comptabilitat d’existències ha d’estar a disposició de les autoritats duaneres per permetre qualsevol control. Quan les activitats subjectes a impostos especials es duen a terme a diversos establiments, aquests registres han de posar de manifest, en tot moment, les dades relatives pel que fa a cada establiment.

Si la comptabilitat duta amb finalitats comercials per la persona sol·licitant permet de controlar les activitats subjectes a impostos especials, les autoritats duaneres l’han de considerar vàlida.

Les autoritats duaneres poden exigir que es faci un inventari, periòdic o no, de tots els productes obtinguts o d’una part dels productes obtinguts sotmesos a impostos especials.

7. La persona autoritzada s’ha de sotmetre a les eventuals verificacions dels productes sotmesos a impostos especials, dels productes intermedis i dels productes obtinguts no sotmesos a impostos especials que puguin decidir les autoritats duaneres.

8. Les autoritats duaneres fixen la durada de la validesa de l’autorització en funció de les condicions econòmiques i tenint en compte les necessitats particulars de la persona que sol·licita l’autorització.

9. La persona autoritzada ha d’informar les autoritats duaneres de qualsevol element que sobrevingui després d’haver atorgat aquesta autorització i que sigui susceptible de tenir una incidència sobre el manteniment o el contingut.

Article 30

Sol·licitud de la devolució dels impostos especials per motius d’utilització de productes sotmesos a impostos especials en la fabricació de productes no sotmesos a impostos especials

1. Els empresaris i els professionals han de presentar a les autoritats duaneres una sol·licitud de devolució dels impostos especials dins el termini dels deu primers dies del mes següent, per als productes obtinguts durant el mes anterior. L’empresari o el professional ha d’indicar a la sol·licitud les dades establertes a l’annex 10.

2. Els productes obtinguts han d’estar en possessió del fabricant i a disposició de les autoritats duaneres, fins que aquestes disposin el contrari.

3. Per derogació de l’apartat anterior, les autoritats duaneres poden preveure a l’autorització que la persona autoritzada pugui disposar de les mercaderies a mesura que les obté. En aquest cas, la sol·licitud de devolució ha de precisar els productes obtinguts no sotmesos a impostos especials que es troben en possessió de la persona autoritzada i a disposició de la Duana, i els productes obtinguts no sotmesos a impostos especials que han estat venuts o cedits, i ha d’indicar en aquest cas el document comercial que correspongui a cada venda o a cada cessió.

Sense perjudici de l’aplicació de l’article 29, apartat 9, no s’aplica el paràgraf anterior quan la persona autoritzada obté productes diferents dels que figuren a l’autorització.

4. Quan els productes sotmesos a impostos especials que consten a l’autorització no figuren en un únic document acreditatiu del pagament de l’impost especial (declaració de posada al consum, factura, rebut o document equivalent), es considera que els productes no sotmesos a impostos especials s’han obtingut sota l’empara del document acreditatiu del pagament de l’impost més antic.

5. No s’aplica l’apartat 4 quan la persona autoritzada aporta la prova que els productes obtinguts no sotmesos a impostos especials s’han obtingut a partir de productes emparats en un determinat document acreditatiu del pagament de l’impost.

6. Les autoritats duaneres comproven les dades que consten a la sol·licitud de devolució, comuniquen per escrit a la persona sol·licitant l’import definitiu de la devolució o, si escau, la denegació de la devolució, i fan efectiva la devolució utilitzant el mitjà que la persona sol·licitant indiqui a la sol·licitud.

Article 31

Devolució dels impostos especials per motiu de destrucció de les mercaderies

1. Els empresaris i els professionals que destinin mercaderies sotmeses a impostos especials a la destrucció sota el control de l’Administració tenen dret a la devolució de la quota de liquidació d’aquests impostos feta efectiva en el moment de la posada al consum dels béns efectivament destruïts, d’acord amb els procediments establerts a la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana i als seus reglaments d’aplicació.

2. Els empresaris i els professionals han de presentar a les autoritats duaneres una sol·licitud de devolució dels impostos especials en un termini màxim d’un mes a comptar de la data en què es destrueixen les mercaderies. A la sol·licitud de devolució, la persona sol·licitant ha d’indicar les dades previstes a l’annex 7 i ha d’adjuntar a la sol·licitud una còpia de les declaracions de posada al consum, o, en cas que la persona que destrueix les mercaderies no sigui la persona que va posar les mercaderies al consum, cal adjuntar una còpia de les factures, els rebuts o els documents equivalents, on l’impost consti separadament.

3. Les autoritats duaneres comproven les dades consignades a la sol·licitud de devolució, comuniquen per escrit a la persona sol·licitant l’import definitiu de la devolució o, si escau, la denegació de la devolució parcial, i fan efectiva la devolució utilitzant el mitjà que la persona sol·licitant indiqui a la sol·licitud.

Article 32

Caràcter provisional de les devolucions

Les autoritats duaneres poden comprovar, en un termini de tres anys a comptar de la data en què es fa efectiva la devolució, la veracitat de les dades consignades a les sol·licituds de devolució previstes en aquest capítol, i exerceixen, si escau, les seves facultats per exigir el compliment dels deures tributaris

Capítol cinquè. Gestió, recaptació i control dels impostos especials

Article 33

Gestió de l’impost

1. La Duana s’encarrega de la gestió i el control dels impostos especials.

2. La quota de liquidació dels impostos especials s’ha de pagar al comptat en diners de curs legal o mitjançant un taló, un xec o una transferència contra una entitat de crèdit o d’estalvi degudament autoritzada per operar al Principat d’Andorra.

3. No obstant això, les autoritats duaneres poden admetre un pagament mensual de les quotes de liquidació acumulades per un mateix responsable directe, sempre que tingui vigent una fiança bancària suficient, a criteri raonat d’aquestes autoritats, per cobrir l’import previsible dels impostos acreditats durant el període.

4. En cas de retard del pagament mensual de l’impost, l’autoritat duanera adreça un advertiment al responsable directe, que en el termini de quinze dies ha de fer efectiu l’import degut. En cas d’incompliment s’executa sobre la fiança prestada. Si per qualsevol motiu la fiança no cobreix tot l’import degut, les autoritats duaneres trameten l’expedient a la Batllia perquè l’executi.

5. En cas que les operacions establertes a l’apartat anterior no duguin al cobrament total de l’import degut, les autoritats duaneres poden demanar a la Batllia que executi el crèdit contra els deutors subsidiaris o solidaris, practicant, si escau, l’embargament dels seus béns.

Article 34

Liquidació provisional d’ofici

1. Les autoritats duaneres han de practicar liquidacions provisionals d’ofici quan l’obligat tributari incompleixi el deure d’autoliquidar l’impost d’acord amb el que estableixen els articles precedents i tampoc no compleixi el requeriment per a la presentació de la declaració i la liquidació formulades per la Duana.

2. Les liquidacions provisionals d’ofici determinen els elements essencials que ordinàriament han de contenir les autoliquidacions formulades pels obligats tributaris i també, si escau, les sancions procedents.

Article 35

Procediment de la liquidació provisional d’ofici

1. Transcorreguts trenta dies hàbils des de la notificació a l’obligat tributari del requeriment de les autoritats duaneres perquè efectuï la presentació de la declaració-liquidació que no hagi estat presentada en el termini reglamentari, es pot iniciar el procediment per practicar la liquidació provisional d’ofici, llevat que en el termini indicat es convalidi l’incompliment o es justifiqui degudament la inexistència de l’obligació.

2. La liquidació provisional d’ofici es du a terme d’acord amb les dades, els antecedents, els elements, els signes, els índexs o els mòduls dels quals disposin les autoritats duaneres.

3. L’expedient es notifica a l’obligat tributari afectat perquè en el termini improrrogable de deu dies efectuï les al·legacions que consideri oportunes.

4. Les autoritats duaneres han de practicar la liquidació provisional d’ofici després de rebre les al·legacions de l’obligat tributari o de la caducitat del tràmit esmentat.

5. La resolució s’incorpora a l’expedient i es notifica a l’obligat tributari en el termini de deu dies a comptar de la data d’adopció.

Article 36

Efectes de la liquidació provisional d’ofici

1. Les liquidacions provisionals d’ofici són executables immediatament, sense perjudici dels recursos corresponents que s’hi puguin interposar en contra, d’acord amb el que estableix la legislació vigent.

2. Sense perjudici del que estableix aquest capítol, les autoritats duaneres poden comprovar ulteriorment la situació tributària dels obligats tributaris i practicar les liquidacions definitives que siguin procedents, d’acord amb aquest Reglament.

Disposició addicional

En aplicació de la disposició addicional sisena de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, i amb la doble finalitat de publicitat i control de les condicions de mercat, els operadors que comercialitzin hidrocarburs subjectes a impostos especials poden comunicar al Govern el preu de venda dels carburants que comercialitzen. Aquesta comunicació es pot fer per a cada punt de venda diferent, amb indicació del preu de venda al públic, amb impostos inclosos, per a cada categoria de producte comercialitzat, expressat en euros per litre amb tres decimals. La comunicació dels preus es du a terme telemàticament segons les modalitats i les pràctiques establertes per conveni entre cada operador i el Govern.

El Govern facilita l’accés lliure dels consumidors a aquestes dades.

Disposició derogatòria

Queda derogat el Reglament d’impostos especials, del 21 de gener del 2009.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 27 de maig del 2010

Annex 1. Sol·licitud d’autorització per efectuar operacions de destil·lació o de refinatge de productes subjectes a impostos especials

La sol·licitud d’autorització per efectuar operacions de destil·lació o de refinatge de productes subjectes a impostos especials s’ha de presentar per escrit en format lliure.

La persona sol·licitant ha d’indicar a la sol·licitud les dades següents:

1. Nom, raó social i adreça de la persona que sol·licita l’autorització.

2. Cal precisar si és una autorització:

3. Per a cada producte obtingut subjecte a un impost especial:

4. Durada estimada de l’autorització.

5. Sol·licitud per beneficiar-se de la globalització de les declaracions i proposta de termini, si escau.

6. Nom de la persona o les persones autoritzades a representar la persona autoritzada davant les autoritats duaneres.

7. Data i signatura.

La persona sol·licitant ha d’adjuntar una còpia de la garantia bancària establerta en aplicació de l’article 5, apartat 3, quan sigui necessària.

Annex 2. Autorització per efectuar operacions de destil·lació o de refinatge de productes subjectes a impostos especials

A l’autorització per efectuar operacions de destil·lació o de refinatge de productes subjectes a impostos especials les autoritats duaneres han d’indicar les dades següents:

1. Número de referència de la sol·licitud.

2. Nom, raó social i adreça de la persona autoritzada.

3. Cal precisar si és una autorització:

4. Per a cada producte obtingut subjecte a un impost especial:

5. Obligacions comptables exigibles.

6. Referència al número i a l’import de la garantia bancària quan sigui necessària.

7. Establiment del benefici de la globalització de les declaracions i del termini, si escau.

8. Nom de la persona o les persones autoritzades a representar la persona autoritzada davant les autoritats duaneres.

9. Durada de l’autorització.

10. Data d’entrada en vigor.

11. Data i signatura.

Annex 3. La sol·licitud d’autorització per beneficiar-se de les destinacions particulars

A la sol·licitud per beneficiar-se de les destinacions particulars la persona sol·licitant ha d’indicar les dades següents:

1. Nom, raó social i adreça de la persona que sol·licita l’autorització.

2. Mercaderia per a la qual se sol·licita la destinació particular.

3. Cal precisar si és una autorització:

4. Descripció del producte obtingut:

5. Durada estimada de l’autorització.

6. Nom de la persona o les persones autoritzades a representar la persona autoritzada davant les autoritats duaneres.

7. Data i signatura.

La persona sol·licitant ha d’adjuntar una còpia de la garantia bancària establerta en aplicació de l’article 11, apartat 4, si escau.

Annex 4

Inscripció al Registre de Beneficiaris de la devolució parcial de l’impost especial sobre els hidrocarburs per motiu d’utilització de mitjans de transport

Annex 5

Sol·licitud de devolució parcial de l’impost especial sobre els hidrocarburs per motiu d’utilització de mitjans de transport - Liquidació trimestral provisional



Annex 6

Sol·licitud de devolució parcial de l’impost especial sobre els hidrocarburs per motiu d’utilització de mitjans de transport - Liquidació anyal definitiva

Annex 7. Dades que han de figurar a la sol·licitud de devolució per motius d’exportació o per motiu de destrucció de les mercaderies

1. Cal precisar si es tracta d’una exportació o d’una destrucció.

2. Nom, raó social i adreça de la persona sol·licitant.

3. Número i data de la declaració d’exportació o de destrucció.

4. Una còpia de les declaracions de posada al consum o, en cas que la persona que exporta o destrueix no sigui la persona que va posar les mercaderies al consum, cal adjuntar una còpia de les factures, els rebuts o els documents equivalents, on l’impost consti separadament.

5. Càlcul detallat de l’import pel qual se sol·licita la devolució.

6. Modalitat de retorn que vol la persona sol·licitant (xec, saldo creditor en fiança o ingrés en compte bancari).

7. Data i signatura.

Annex 8. Sol·licitud d’autorització per beneficiar-se de la devolució dels impostos especials per motius d’utilització de productes sotmesos a impostos especials en la fabricació de productes no sotmesos a impostos especials

La sol·licitud d’autorització per beneficiar-se de la devolució dels impostos especials per motius d’utilització de productes sotmesos a impostos especials en la fabricació de productes no sotmesos a impostos especials s’ha de presentar per escrit en format lliure.

A la sol·licitud la persona sol·licitant ha d’indicar les dades següents:

1. Nom, raó social i adreça de la persona que sol·licita l’autorització.

2. Cal precisar si és una autorització:

3. Per a cada producte obtingut no subjecte a impost especial:

4. Durada estimada de l’autorització.

5. Sol·licitud per beneficiar-se de les facilitats previstes a l’article 30, apartat 3.

6. Modalitat de retorn que vol la persona sol·licitant (xec, saldo creditor en fiança o ingrés en compte bancari).

7. Acreditar suficientment, a criteri de les autoritats duaneres, que es compleixen els requisits previstos a l’article 28, apartat 1.

8. Nom de la persona o les persones autoritzades a representar la persona autoritzada davant les autoritats duaneres.

9. Data i signatura.

Annex 9. Autorització per beneficiar-se de la devolució dels impostos especials per motius d’utilització de productes sotmesos a impostos especials en la fabricació de productes no sotmesos a impostos especials

A l’autorització per beneficiar-se de la devolució dels impostos especials per motius d’utilització de productes sotmesos a impostos especials en la fabricació de productes no sotmesos a impostos especials, les autoritats duaneres han d’indicar les dades següents:

1. Número de referència de la sol·licitud.

2. Nom, raó social i adreça de la persona autoritzada.

3. Cal precisar si és una autorització:

4. Per a cada producte no subjecte a impost especial obtingut a partir de productes subjectes a impost especial:

5. Obligacions comptables exigibles.

6. Establiment del benefici de les facilitats previstes a l’article 30, apartat 3.

7. Modalitat de retorn autoritzada (xec, saldo creditor en fiança o ingrés en compte bancari).

8. Nom de la persona o les persones autoritzades a representar la persona autoritzada davant les autoritats duaneres.

9. Durada de l’autorització.

10. Data d’entrada en vigor de l’autorització.

11. Data i signatura.

Annex 10. Dades que han de constar a la sol·licitud de devolució dels impostos especials per motius d’utilització de productes sotmesos a impostos especials en la fabricació de productes no sotmesos a impostos especials

1. Nom, raó social i adreça de la persona sol·licitant.

2. Número d’autorització.

3. Període de temps per al qual se sol·licita la devolució.

4. Quantitats obtingudes de productes no sotmesos a impostos especials a partir de productes sotmesos a impostos especials, precisant si es troben a disposició de les autoritats duaneres o si ja han estat cedits o venuts. En aquest darrer cas s’han de precisar els números de les factures, els rebuts o els documents equivalents.

5. Les quantitats de productes sotmesos a impostos especials utilitzades en la fabricació de productes no sotmesos a impostos especials durant el període concernit, de manera desglossada per a cada document acreditatiu del pagament de l’impost especial, i indicant també de manera desglossada l’import de l’impost especial suportat per cada producte.

Quan s’aplica l’article 30, apartat 5, també cal adjuntar els documents justificatius corresponents.

6. Import total per al qual se sol·licita la devolució.

7. Data i signatura.