Llei 1/2024, de l’1 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2024 (Text refós sense caràcter oficial)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 1 de febrer del 2024 ha aprovat la següent:

Llei 1/2024, de l’1 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2024

Exposició de motius

El marc normatiu del pressupost general de l’Estat per a l’exercici del 2024 es fonamenta en la Constitució del Principat d’Andorra, del 28 d’abril del 1993; la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre del 1996, i la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i les seves modificacions posteriors, respectivament.

La Llei del pressupost general regula les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici del 2024 l’Administració general, les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques participades per l’Administració general, i els drets que es preveuen liquidar durant el mateix exercici, d’acord amb els principis pressupostaris que estableix la Llei general de les finances públiques i d’acord amb el marc pressupostari o, cosa que és el mateix, la projecció pressupostària per als anys de mandat en què s’emmarquen els pressupostos anuals de la legislatura.

En concret, la Llei inclou un contingut necessari constituït per la determinació de la previsió d’ingressos per a l’exercici del 2024 i les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici del 2024 l’Administració general i les seves entitats dependents o vinculades. I també, les regles o els criteris d’execució del pressupost general per a l’exercici del 2024, per mitjà de l’articulat i les disposicions de la Llei, que es limita a les matèries o qüestions que tenen relació directa amb les previsions d’ingressos, les habilitacions de despesa i els criteris de política econòmica general.

Si bé la Llei del pressupost anual es pot qualificar com una norma essencialment temporal, es fa necessari incloure-hi, mitjançant disposicions finals i derogatòries, modificacions i derogacions amb caràcter permanent de normes legals que regulen aspectes relacionats amb les finances públiques, la funció pública i l’activitat econòmica del sector públic. Les disposicions finals de modificació de normes vigents són per vetllar per l’equilibri en l’execució del marc pressupostari i per vetllar per la utilització dels recursos disponibles d’acord amb el principi de bona gestió (economia, eficiència i eficàcia) a l’efecte de garantir el compliment de les obligacions establertes en la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i les seves modificacions posteriors (LSEFP).

El marc pressupostari del Govern per al període que va de l’exercici del 2024 a l’exercici del 2027, ambdós inclosos, suporta el programa del Govern del mandat legislatiu, que al seu torn és fruit dels objectius estratègics per al mandat.

Cal fer avinent que el pressupost de l’Administració general per a l’exercici del 2024 i el marc pressupostari del Govern –en el qual s’inclou– respecten i compleixen el límit d’endeutament i de despesa màxima permesa de l’Administració general establerts en l’LSEFP, si bé no respecta, per motius conjunturals i d’evolució natural de l’economia andorrana, les normes sobre la despesa corrent i la imposició directa contingudes en la mateixa Llei. Cal remarcar que aquests darrers són dos criteris pels quals l’LSEFP no preveu mecanismes correctius.

La part essencial de la Llei del pressupost es recull en el capítol primer, “Els crèdits i les seves modificacions”, atès que s’hi defineix l’àmbit del pressupost de l’Estat, i s’aprova la totalitat dels estats d’ingressos i despeses del sector públic estatal. El capítol primer també conté les normes de modificació i ampliació dels crèdits pressupostaris que clarifiquen, matisen i complementen el que regula la Llei general de les finances públiques en aquest sentit.

El capítol segon de la Llei del pressupost, “Gestió pressupostària i despesa pública”, regula els aspectes en matèria de contractació pública, d’ajuts, de la funció pública i de les finances públiques que concreten i permeten aplicar i executar per a cada exercici pressupostari els preceptes aplicables.

En particular, aquest capítol estableix les retribucions i el règim de la contractació de personal de l’Administració general, de l’Administració de justícia, de les societats públiques, de les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes públics i de les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern.

En relació amb les retribucions del personal, la Llei estableix que s’actualitzaran durant l’exercici del 2024 en funció de l’evolució de l’índex de preus de consum (IPC).

Quant al règim de contractació de personal, la Llei continua corregint les distorsions que s’han produït en l’aplicació de la Llei de la funció pública i de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals –aplicable a les entitats dependents o vinculades a l’Administració general– i que s’han generat arran de les restriccions legals del període que va de l’any 2009 al 2015, ambdós inclosos, per contractar personal fix i també personal interí. En aquest sentit, igual que els anys 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, 2022 i 2023, la Llei determina que les places vacants que estan ocupades per personal interí es poden cobrir amb personal fix, d’acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència amb acord del Govern o de l’òrgan competent, i amb els informes previs preceptius. La Llei també preveu la possibilitat de cobertura de les places vacants generades fins avui i que no es troben ocupades.

Igualment, la Llei autoritza amb caràcter rigorosament excepcional la creació de determinades places en llocs de treball concrets i vinculats a necessitats urgents i inajornables. La provisió d’aquestes places l’acorda l’òrgan competent amb el vistiplau del departament responsable dels recursos humans de les administracions o entitats que integren el pressupost general de l’Estat, respectivament. Per a la provisió d’aquestes places, es requereix l’informe preceptiu de la Direcció sobre la seva idoneïtat i en què quedi evidenciada l’eficiència econòmica, d’acord amb la metodologia i les directrius aprovades prèviament pels òrgans competents.

El capítol tercer de la Llei del pressupost general, “Operacions financeres”, regula en un primer article la fixació de l’interès legal i, des de l’exercici 2015, de l’interès moratori. I, en un segon article, el règim de l’endeutament i la fixació, per a l’exercici del 2024, de la quantitat màxima d’endeutament i de la prestació de garanties mitjançant aval, que és una matèria que la mateixa norma de les finances públiques determina que cal aprovar per llei per a cada exercici pressupostari.

Després, els tres articles següents actualitzen preceptes, en virtut de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social i les seves modificacions posteriors. El primer article determina l’actualització dels preus de compra i de venda del punt de jubilació d’acord amb l’índex de preus de consum. El segon estableix la revaloració de les prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, amb l’aplicació progressiva de la variació de l’índex de preus de consum (IPC), en funció d’uns intervals que comprenen els imports de la pensió. I el tercer determina que l’índex d’actualització de les cotitzacions que s’ha d’aplicar en el càlcul dels capitals de jubilació és l’índex de preus de consum.

El darrer article d’aquest capítol tercer és el referent a la determinació com a valor de referència del 0% quan l’índex de preus de consum (IPC) sigui negatiu al final de l’any 2023.

La Llei del pressupost general per a l’exercici del 2024 conté tres disposicions transitòries i dinou disposicions finals.

La disposició transitòria primera estableix que les persones que no han pogut accedir a certes prestacions, i que amb les modificacions que inclou aquesta Llei en matèria de seguretat social hi tindrien dret, puguin sol·licitar-les en el termini d’un any. Mentre que la disposició transitòria segona regula la cotització de les persones prejubilades que s’han acollit a la jubilació anticipada abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. Amb la disposició transitòria tercera es pretén resoldre la cobertura sanitària per a les persones no obligades a afiliar-se abans de l’entrada en vigor de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social.

La Llei es tanca amb un conjunt de disposicions finals que recullen les modificacions efectuades, amb caràcter permanent, de diverses normes legals; una disposició final, la divuitena, que encomana al Govern presentar el projecte de consolidació que integri

la legislació vigent sobre les matèries regulades de les lleis que es modifiquen mitjançant disposicions derogatòries o finals amb caràcter permanent per la Llei del pressupost per a l’exercici del 2024, i una disposició final dinovena, sobre l’entrada en vigor de la norma.

La disposició final primera adequa els coeficients d’actualització utilitzats en el càlcul de la base de tributació establerts en la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, d’acord amb la disposició addicional segona de la mateixa Llei.

La disposició final segona modifica els articles 15, 22 i 31 de la Llei general de les finances públiques, del 19-12-1996, i les seves modificacions posteriors. S’addiciona un apartat als articles 15 i 31, el qual preveu –per motius tècnics i funcionals– agrupar les fases de gestió pressupostària de les despeses que autoritzi la Llei del pressupost en un sol acte administratiu, en el supòsit en què els actes administratius que autoritzen la despesa i els actes que en dicten el compromís es produeixin en moments processals molt distants en el temps als de liquidació, ordre de pagament i pagament material de la despesa. Altrament, es modifica l’apartat 4, lletra d, de l’article 22, el qual considera els crèdits en concepte de subvencions per a projectes d’igualtat de gènere i de subvencions per a projectes i activitats de l’àmbit social a entitats sense ànim de lucre constituïdes legalment al Principat d’Andorra dins dels crèdits que la Llei preveu que es poden prorrogar una sola vegada i a la bestreta en situació de pròrroga pressupostària.

La disposició final tercera modifica els articles 30, 41, 42, 107, 122 de la Llei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública i addiciona a la Llei referida un nou article 55 bis relatiu al portal de factures electròniques i Registre de factures electròniques del sector públic.

La disposició final tercera modifica també la disposició transitòria desena de l’LCP, per ampliar el termini –de sis mesos a un màxim d’un any– de què disposen les empreses classificades d’acord amb la normativa anterior per sol·licitar la revisió de la classificació d’acord amb el nou Reglament de classificació administrativa de contractistes.

La disposició final quarta modifica diversos articles de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social i les seves modificacions posteriors. En concret, els articles que es modifiquen són els següents:

L’article 13, amb la finalitat de clarificar en cada supòsit el límit d’edat de les persones que es consideren assegurades indirectes, i per adaptar la terminologia a la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família. S’elimina el supòsit del fill o la filla més gran de divuit anys d’una persona assegurada directa, que no treballa i té cura d’un o més germans o germanes menors d’edat, en disposar de cobertura fins als 25 anys.

La lletra b de l’article 19, per establir les condicions que han de complir els socis per poder cotitzar com a persones que duen a terme una activitat per compte propi.

L’article 101, amb la finalitat de definir el concepte de renda neta, que serveix per determinar la base de cotització de les persones que duen a terme una activitat per compte propi.

L’apartat 5 de l’article 120, per assimilar com a períodes cotitzats els períodes en què una persona assegurada ha figurat com a assegurada indirecta, als efectes del dret a les prestacions de reembossament.

L’apartat 2 de l’article 147, per modificar el càlcul de la prestació econòmica per incapacitat temporal establert per a les persones assegurades en situació d’incapacitat temporal que perceben alhora una pensió per invalidesa o per jubilació.

L’apartat 1 de l’article 163, per precisar la condició de persona beneficiària als efectes de la pensió d’invalidesa derivada d’accident laboral o de malaltia professional.

L’apartat 1 de l’article 167, per precisar la condició de persona beneficiària als efectes de la pensió d’invalidesa derivada d’accident no laboral o malaltia comuna.

L’apartat 1 de l’article 177, per ampliar la generació del dret al capital per defunció per part de les persones beneficiàries de pensions de Govern i de la CASS que cotitzen a la branca general.

L’apartat 1 de l’article 180, per modificar el requisit de cotització per als titulars d’una pensió de jubilació, a l’efecte de generar el dret a pensió de viduïtat.

L’apartat 1 de l’article 224, amb la finalitat de determinar les condicions per figurar en el règim especial de les persones assalariades amb un salari inferior al salari mínim mensual oficial i que són assegurades indirectes.

L’apartat 5 de l’article 225, amb l’objectiu de modificar la base de cotització de les persones prejubilades que s’han acollit a la pensió de jubilació anticipada prevista a l’article 202 de la Llei de la seguretat social.

L’article 257, per adaptar el termini de recurs jurisdiccional establert a la nova Llei del procediment contenciós administratiu.

Finalment, s’addiciona una disposició addicional setzena a la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, per donar resposta a l’absència a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de mecanismes per la reducció automatitzada de la pensió d’invalidesa quan es produeixen els supòsits previstos al precepte legal de referència, que ha suposat a algunes persones pensionades la generació d’una obligació de retorn parcial de pensions percebudes. Aquesta disposició addicional suposarà alliberar les persones pensionades afectades del deute que han generat involuntàriament i, en ares al principi d’igualtat que inspira el sistema andorrà de seguretat social, se’n podran beneficiar també les persones pensionades que han vist efectivament reduïda la seva pensió d’invalidesa per aquesta causa.

La disposició final cinquena modifica dos articles de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de Reserva de Jubilació, text refós aprovat per decret legislatiu del 4 de març del 2020, modificat posteriorment per la Llei 4/2022, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2022; per la Llei 14/2022, de contractació pública, i per la Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023. En concret, es modifiquen els articles 23 i 26.

La modificació de l’article 23 persegueix dos finalitats essencials: per una part, introduir la possibilitat que la Comissió Gestora delegui les seves facultats de contractació a la Direcció del Fons en relació amb els contractes menors, per tal de fer-la equivalent a la potestat atribuïda per la legislació vigent als directors d’altres entitats de dret públic, i que alhora ha de permetre a la Comissió Gestora deslliurar-se de les qüestions administratives menors i focalitzar la seva activitat en la gestió del patrimoni del Fons. Per altra part, establir d’una forma més clara i precisa que els contractes amb les entitats gestores i dipositàries del Fons estan subjectes a la Llei de contractació pública únicament en relació amb els processos de selecció i adjudicació dels contractistes i no en els altres aspectes, i, en particular, deixar perfectament clar que els contractes subscrits entre el Fons de reserva i les entitats gestores i dipositàries són sempre contractes privats. Al mateix temps, s’ha perfilat la redacció d’altres apartats d’aquest article.

La modificació de l’article 26 s’efectua per mitjà de l’addició de cinc lletres a l’apartat 3. Aquestes lletres, e, f, g, h i i, contenen disposicions generals relatives als actius immobiliaris del Fons, que fins ara estaven orfes de regulació. En concret, el primer d’ells precisa que el Fons pot invertir en immobles tant en forma directa com a través de vehicles d’inversió; el segon estableix que els actius immobiliaris del Fons són béns patrimonials però queden exclosos del règim jurídic ordinari d’aquests béns, atesa la funció d’inversió a la qual serveixen, i sense perjudici que les operacions que els afecten romanguin sotmeses als principis generals de publicitat i concurrència; el tercer regula la competència del Consell d’Administració per acordar l’alienabilitat dels immobles del Fons; el quart determina la competència de la Comissió Gestora per gestionar la venda i acordar i gestionar l’adquisició i l’arrendament d’aquests béns, amb possibilitat de delegar l’arrendament en la direcció del Fons en alguns supòsits puntuals; i el cinquè preveu l’aprovació d’un reglament intern que reguli de forma transparent els procediments de determinació del preu i d’adjudicació dels contractes de compra, venda i arrendament d’immobles, així com la publicitat d’aquest reglament.

La disposició final sisena modifica la disposició addicional vuitena de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública, que va ser afegida per la disposició final desena de la Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023, per establir les condicions per a partícips i funcionaris de l’Administració general i de l’Administració de justícia per poder finalitzar anticipadament la seva etapa laboral i percebre una prestació de jubilació voluntària. Vist que aquella disposició creava desigualtats a l’hora d’establir el càlcul de la prestació a càrrec del Govern, que no ha tingut en compte els partícips en situació de suspens i que, en general, es va atorgar poc temps per permetre als partícips acollir-se a les noves condicions, es revela convenient tornar-la a modificar.

La disposició final setena modifica l’article 5 de la Llei 18/2018, del 26 de juliol, de la producció ecològica i dels règims de qualitat dels productes agraris i alimentaris, amb l’addició d’un paràgraf que preveu l’actualització d’aquests ajuts en funció de l’índex de preus de consum (IPC). D’aquesta manera s’equiparen als ajuts vinculats a la Llei d’agricultura i ramaderia –en conseqüència, tots els ajuts destinats al sector primari es poden revisar anualment i, si escau, incrementar en funció de l’evolució de l’IPC–, d’acord amb la modificació que es va introduir a l’article 10 per mitjà de la disposició final quarta de la Llei 31/2022, del 21 de juliol, per al desenvolupament i la diversificació dels sectors ramader i agrícola.

La disposició final vuitena modifica l’apartat 3 de l’article 27 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, perquè les instal·lacions destinades a ús esportiu i a ús esportivorecreatiu puguin acollir activitats no només a l’aire lliure, sinó també en espais interiors. Aquesta modificació ja s’havia establert mitjançant la disposició setzena de la Llei 4/2022, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2022, però no es va tenir en compte en una modificació posterior de la Llei per un error de transcripció que ara s’esmena. Igualment, la disposició en qüestió modifica l’article 92 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme per preveure la possibilitat que el termini de suspensió temporal de llicències pugui ser ampliat pels comuns en determinats supòsits.

La disposició final novena modifica l’apartat 5 de l’article 23 de la Llei 31/2021, del 22 de novembre, de text consolidat qualificada de seguretat pública, per excloure del règim d’autorització els sistemes de videovigilància instal·lats a les dependències policials o penitenciàries, per motius de seguretat, en tractar-se d’infraestructures sensibles.

La disposició final desena modifica l’apartat 2 de l’article 9 de la Llei de taxes judicials, del 22 de juny del 2000, per excloure les còpies digitals del pagament de les taxes judicials, per tal de fomentar la no utilització de paper i millorar l’accés dels administrats a la justícia.

La disposició final onzena modifica l’apartat 2, lletra c, de l’article 7 de la Llei 48/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra per tal de precisar que, en relació amb la titulació necessària per a la col·legiació, cal que el primer cicle d’estudis oficials d’ensenyament superior sigui en dret i correspongui al nivell 6A del MAQ.

La disposició final dotzena modifica la disposició addicional de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, per establir una nova pròrroga de l’exempció de l’obligació de presentar els comptes anuals, en benefici de les persones físiques considerades empresaris i professionals (autònoms) la xifra anual d’ingressos totals de les quals sigui inferior a 150.000 euros durant l’exercici comptable corresponent a l’any 2023, i per establir l’exempció, a partir de l’exercici iniciat l’1 de gener del 2024, de l’obligació de dipositar els comptes anuals a favor dels empresaris, persones físiques, per als exercicis en els quals s’hagin acollit al mètode de determinació objectiva dels rendiments de les activitats econòmiques, i sempre que la seva xifra anual d’ingressos total sigui inferior a 150.000 euros, resten exclosos.

La disposició final tretzena modifica la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, per tal de considerar com a obligats tributaris de l’impost l’Administració general, els comuns, els quarts i les entitats de dret públic, per simplificar la liquidació de l’impost general indirecte quan aquests últims no actuïn a efectes de l’impost com a empresaris o professionals i qui presta el servei o efectua el lliurament de béns no estigui establert en el territori andorrà.

La disposició final catorzena introdueix modificacions puntuals a la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família, amb l’objectiu de simplificar el règim aplicable a la inscripció registral de les unions estables de parella i d’aclarir quines són les causes que poden generar l’extinció de les unions referides.

La disposició final quinzena estableix que les disposicions finals sisena, novena i catorzena tenen rang de llei qualificada.

Finalment, la disposició final setzena modifica l’article 17 la Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023, addicionant-hi un apartat –que preveu l’augment de les retribucions i gratificacions dels batlles, magistrats, membres del Consell Superior de la Justícia, fiscal general, fiscals adjunts i presidents del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior de la Justícia en funció de l’IPC– que per un error de transcripció es va obviar.

Seguidament, la disposició final dissetena modifica diversos articles de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, per adaptar determinats aspectes de la regulació relativa a la retribució del complement específic dels cossos especials.

Per últim, la disposició final divuitena encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, presenti el projecte de consolidació que integri la legislació vigent sobre les matèries regulades de diverses lleis.

Capítol primer. Els crèdits i les seves modificacions

Article 1. Àmbit del pressupost general de l’Estat

En el pressupost general de l’Estat per a l’exercici del 2024 s’hi integren:

Article 2. Estat d’ingressos i despeses

1. En l’estat de despeses de l’Administració general s’atorguen crèdits per afrontar les despeses ordinàries per un import total de 618.504.780,79 euros i crèdits per fer front a l’exigibilitat dels actius i passius financers per un import de 29.916.749,89 euros.

El pressupost de despeses de l’Administració general es finança:



2. Els pressupostos de les entitats parapúbliques i de dret públic a les quals es refereix l’apartat b de l’article 1 s’aproven amb el desglossament següent:



3. Els pressupostos de les societats públiques participades per l’Administració general a les quals es refereix l’apartat c de l’article 1 s’aproven amb el desglossament següent:

Article 3. Transferències de crèdit

1. D’acord amb l’article 26 de la Llei general de les finances públiques i les seves modificacions posteriors, el ministre encarregat de les finances pot, a proposta del ministre que correspongui, autoritzar transferències entre crèdits dintre d’un mateix programa per a les despeses corrents.

2. El punt 1 d’aquest article és aplicable també a les entitats parapúbliques o de dret públic. En aquest cas, les referències als òrgans de l’Administració general s’entenen substituïdes pels òrgans competents de les entitats parapúbliques o de dret públic.

3. El Govern ha de comunicar al Consell General les modificacions de crèdit efectuades sobre la base de qualsevol dels supòsits exposats anteriorment, en el decurs dels trenta dies hàbils que segueixen la modificació esmentada.

Article 4. Crèdits ampliables

En qualsevol cas, en aplicació de l’article 25 de la Llei general de les finances públiques i les seves modificacions posteriors, tenen caràcter d’ampliables fins a una suma igual a les obligacions que calgui comprometre, amb el compliment previ de les normes vigents, els crèdits següents amb aplicació a totes les seccions o els ministeris del Govern i entitats parapúbliques i de dret públic:

1. Els crèdits que es destinin al pagament de comissions, al pagament de fiances, al pagament d’interessos i amortitzacions d’operacions d’endeutament i a la devolució de retencions de garantia.

2. Els crèdits destinats a satisfer, mitjançant una transacció judicial o sentència judicial ferma, les responsabilitats pecuniàries i les despeses derivades de procediments contenciosos.

3. Els crèdits destinats a atendre altres despeses derivades de preceptes legals o d’obligacions contractuals directament lligades als ingressos de l’Estat.

4. Els crèdits corresponents a despeses derivades d’obligacions sobrevingudes a l’Administració i alienes a la seva actuació d’acord amb el procés administratiu pertinent als crèdits ampliables.

5. Els crèdits corresponents a despeses derivades de les actuacions encomanades al saig per a l’execució forçosa dels actes administratius executoris en el marc de la Llei 18/2023, del 2 d’octubre, de text consolidat del saig i del Reglament regulador dels barems dels honoraris remuneradors dels serveis del saig.

6. Els subconceptes destinats a finançar les despeses causades per danys que cobreix l’assegurança.

7. Les partides de retribució del personal següents:



8. Les partides següents, dintre dels ministeris encarregats dels afers socials, de la joventut, de la igualtat i de la salut:



9. Les partides següents del ministeri encarregat de les relacions amb la Unió Europea i de l’energia i transports:



10. Les partides següents del ministeri encarregat de la justícia i interior:



11. El subconcepte 22340, anomenat “Transport helicòpter”, del projecte “Mitjans de transport aeri”, per fer front a les despeses de contractació dels serveis d’helicòpter.

12. Les partides següents del Ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats:



13. Els crèdits destinats al pagament de dividends que les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques han de fer efectius durant l’exercici pressupostari del 2024.

14. El concepte 224, anomenat “Primes d’assegurances”, per fer front a les primes de responsabilitat civil, els accidents individuals, els vehicles i ginys, l’assistència a persones, el multirisc d’incendi i el robatori.

15. El subconcepte 22720, anomenat “Treballs realitzats per empreses de valoracions i peritatges”, per fer front a les despeses dels peritatges efectuats, en relació amb el cobrament de l’impost de transmissions patrimonials, d’acord amb l’article 14 de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000 i les seves modificacions posteriors, i en relació amb el cobrament de l’impost general indirecte de transmissions patrimonials entre empresaris, d’acord amb l’article 48 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte i les seves modificacions posteriors.

16. Les partides següents del Ministeri d’Afers Exteriors:



17. Les partides següents del Departament d’Agricultura i Ramaderia:



18. Les partides següents de la Secretaria d’Estat de Joventut i Esports:



19. Les partides següents del Departament de Territori:



20. El subconcepte 22760, anomenat “Treballs realitzats per empreses. Estudis i treballs tècnics”, destinat a assessoraments relacionats amb qüestions estratègiques del Govern en el marc de les relacions internacionals, en matèria de blanqueig i en matèria tributària, principalment, en concordança amb l’obertura econòmica i l’apropament a Europa; i els subconceptes del projecte anomenat “Iniciatives monetàries i econòmiques” de la Secretaria d’Estat d’Afers Financers Internacionals.

21. Les partides següents dintre del pressupost del Consell Regulador Andorrà del Joc:



22. Les partides següents dels ministeris encarregats del medi ambient i de la transició energètica, mobilitat i transports:



23. Les partides següents del ministeri encarregat de l’estadística i de l’habitatge, i del ministeri encarregat del comerç:



24. El subconcepte 22680, “Promoció cultural”, del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports, per vetllar per la política lingüística i la promoció del català.

25. Les partides següents dintre del pressupost de Forces Elèctriques d’Andorra:



26. Les partides següents dintre del pressupost de la Caixa Andorrana de Seguretat Social:



27. Les partides següents dintre del pressupost del Fons de Reserva de Jubilació:



28. Les partides següents dintre del pressupost del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària:



29. Les partides següents dintre del pressupost de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA):



30. Les partides següents dintre del pressupost de l’Agència Andorrana Antidopatge:



31. Els crèdits destinats al pagament de l’impost de societats que les entitats públiques i parapúbliques i de dret públic han de fer efectius durant l’exercici pressupostari del 2023, d’acord amb el que preveu la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, i les seves modificacions posteriors.

32. El concepte 841, d’actius financers, per respondre al pagament de la prestació de garanties mitjançant un aval autoritzades en l’article 18 d’aquesta Llei.

33. El subconcepte 87102, “Aportació de capital a un fons públic privat per l’habitatge”, per desenvolupar un fons públic privat d’inversió que ajudi a incrementar l’oferta d’habitatge de lloguer.

34. El subconcepte 48292, “Mútua dels empleats de l’Administració general i justícia”, per fer front a les despeses derivades dels accidents de treball i per assumir la despesa de la cobertura del 100% de les baixes superiors a 150 dies.

35. La tramitació dels crèdits ampliables ha d’incloure la determinació dels ingressos concrets destinats a finançar-los, que poden ser una recaptació d’ingressos més gran del que s’ha previst, una transferència d’altres crèdits que s’estimin reduïbles o una disminució de tresoreria. Únicament es poden finançar mitjançant els ingressos provinents d’un nou endeutament, autoritzat a aquest efecte per la Llei del pressupost de l’Administració general, els crèdits ampliables relatius a les obligacions corresponents a les eventuals execucions de les prestacions de garanties mitjançant avals establertes en les lleis vigents.

36. El Govern ha de comunicar al Consell General qualsevol ampliació efectuada sobre la base de qualsevol dels supòsits exposats anteriorment, en el decurs dels trenta dies hàbils que segueixen a l’ampliació esmentada.

Capítol segon. Gestió pressupostària i despesa pública

Article 5. Contractes administratius

No es poden desagregar els contractes del mateix objecte i que es refereixen a una mateixa actuació que es realitzen en el mateix exercici pressupostari.

Per criteris de màxima simplificació i de mínim cost burocràtic, en virtut de l’article 32 de l’LGFP, queda justificat que la tramitació de l’expedient en els contractes administratius menors d’un import inferior o igual a 7.500 euros pugui no fer-se per mitjà de la Plataforma de contractació del sector públic.

Tanmateix, els operadors econòmics en els quals recauen aquests contractes menors han d’estar donats d’alta al Registre oficial de licitadors i empreses classificades de la Plataforma de contractació del sector públic.

Article 6. Convenis entre entitats del sector públic

Quan l’Administració utilitza els seus propis mitjans per obtenir prestacions que constitueixen l’objecte dels contractes públics, aquesta actuació suposa una operació interna en el marc de les normes i el règim de funcionament de l’organisme públic corresponent.

D’acord amb aquesta Llei, es consideren “mitjans propis de l’Administració” les societats o les entitats amb la totalitat del capital social de titularitat pública, i que efectuïn la part essencial de la seva activitat –en un percentatge igual o superior al 20% de l’import de les activitats objecte de la col·laboració– amb l’entitat adjudicatària.

Article 7. Publicació de les licitacions i adjudicacions definitives

1. Els òrgans competents dels poders adjudicadors publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i en el perfil del contractant els anuncis de licitació i d’adjudicació, llevat dels contractes la difusió dels quals, donat el seu contingut, pot afectar interessos essencials del país, d’acord amb la Llei 14/2022 del 12 de maig, de contractació pública.

2. La resolució d’adjudicació s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra quan l’import del contracte o de les seves modificacions sigui superior als imports establerts per als contractes menors, d’acord amb la Llei 14/2022 del 12 de maig, de contractació pública.

3. En el cas de les adjudicacions definitives, la resolució ha d’especificar l’òrgan contractant, la forma d’adjudicació, la modalitat de contractació, la identitat de l’adjudicatari, la denominació i la localització del contracte, la partida pressupostària, el preu del contracte –que correspon a l’import d’adjudicació del contracte o al preu unitari d’adjudicació pels contractes l’objecte dels quals ho determini, i s’entén en tots els supòsits amb impostos inclosos– i el termini d’execució.

Article 8. Autorització de la despesa

L’autorització de la despesa és competència:



Pel que fa a l’autorització de la despesa dels contractes administratius, d’acord amb la disposició transitòria cinquena de la Llei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública, és aplicable el llindar que figura en l’article 30.1.d de la Llei 14/2022.

Els òrgans que tenen la competència d’autoritzar les despeses i els llindars s’indiquen a continuació:

Article 9. Compromisos de despesa amb càrrec a futurs pressupostos

El Govern pot decretar despeses pluriennals corrents per a subministraments, gestió de serveis públics, prestació de serveis, assistència tècnica, arrendaments i altres negocis jurídics anàlegs i ajuts.

L’import dels compromisos corresponents a cada un dels exercicis futurs no pot superar els límits següents, que s’han d’aplicar a l’import de cada un dels capítols econòmics de l’estat de despeses aprovat inicialment pel Consell General:

Article 10. Despeses pluriennals que s’estenen durant un període superior a cinc anys

1. D’acord amb l’article 29.8 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, i les seves modificacions posteriors, i amb la normativa en matèria de contractació pública, a continuació es detallen els quadres en què figura l’inventari dels contractes de concessió de serveis finançats mitjançant aportacions del Govern.























2. D’acord amb l’article 29.8 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, i les seves modificacions posteriors, i amb l’article 6 de la Llei 2/2022, del 20 de gener, per a l’adaptació de la societat pública Centre de Tractament de Residus d’Andorra, SA com a instrument de gestió directa, a continuació s’indiquen les anualitats que inclou l’encàrrec-programa per assegurar el finançament de les activitats encomanades a CTRASA.




3. D’acord amb l’article 29.8 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, i les seves modificacions posteriors, a continuació s’indiquen les anualitats previstes en el contracte d’arrendament per a l’ampliació de la Universitat d’Andorra.




4. D’acord amb l’article 29.8 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, i les seves modificacions posteriors, a continuació s’indiquen les anualitats previstes en els contractes d’arrendament dels habitatges de preu assequible:

Article 11. Fons verd per a la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic

1. El Govern incorpora al pressupost general per a l’exercici del 2024 el Fons verd per a la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic, que integra: l’estat de despeses, els crèdits corresponents als projectes destinats a impulsar les previsions, els plans o les accions destinats a l’objecte de la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc); i l’estat d’ingressos i els drets econòmics que es preveuen liquidar durant l’exercici per finançar-los.

2. El Fons verd es finança d’acord amb l’ordre i les tipologies següents:



3. El Govern elabora, anualment, un informe públic sobre l’estat i tipologia d’ingressos i despeses del Fons Verd.

Article 12. Excepcions al tràmit de fiscalització

D’acord amb els articles 31.2 i 37.3 de la Llei general de les finances publiques i amb l’article 27 de la Llei 93/2010, del 16 de desembre, de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració, i les seves modificacions posteriors, respectivament, el procediment s’inicia directament en la fase de liquidació o no es requereix fiscalització prèvia un cop s’ha fiscalitzat la despesa inicial de l’acte o contracte de què deriven o les seves modificacions en els expedients relatius a les despeses següents:

1. Les despeses corrents de consum de béns corrents i de serveis, i les despeses de personal dels subconceptes de formació i perfeccionament del personal i de dietes per formació i perfeccionament del personal, inferiors a 600 euros, respectivament, d’acord amb el Decret del 09-02-2011 d’aprovació del Reglament relatiu a la simplificació de procediments de pagament d’una quantitat escassa.

2. Les despeses d’un import igual o superior a 600 euros i no superiors a 7.500 euros del capítol 2, “Consum de béns corrents”, les quals s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació sense perjudici del que estableix l’apartat 9.

3. Les despeses no superiors a 7.500 euros del capítol 6, “Inversions reals”; del capítol 3, “Despeses financeres”, i del capítol 4, “Transferències corrents”, les quals també s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació.

4. Les despeses d’un import igual o superior a 600 euros i no superiors a 7.500 euros del subconcepte 16300, anomenat “Formació i perfeccionament de personal”, i del subconcepte anomenat “Dietes per formació i perfeccionament de personal”, respectivament, les quals també s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació.

5. Les despeses del capítol 1, “Despeses de personal”, en concepte de retribucions del personal previstes en el pressupost inicial, i les despeses de domiciliacions bancàries, les quals es comptabilitzen en el moment del pagament, en un sol acte que agrupa les diverses fases d’execució pressupostària anomenat ACLOP (autorització, compromís, liquidació, ordenament del pagament i pagament efectiu), i estan sotmeses a les comprovacions de control oportunes prèvies als pagaments.

6. Les despeses del capítol 4, “Transferències corrents”, en concepte de prestacions de branca general, de prestacions de branca jubilació i de prestacions familiars, respectivament; les despeses del capítol 7, “Transferències de capital”, en concepte de transferències de fons al Fons de Reserva de Jubilació; les despeses del capítol 8, “Actius financers”, en concepte de préstecs i bestretes a mitjà i llarg termini fora del sector públic; i les “Aportacions al fons de reserves”, en concepte d’aportacions netes a les carteres gestionades i administrades del Fons de reserves de jubilació, les quals es comptabilitzen en el moment del pagament en un sol acte que agrupa les diverses fases d’execució pressupostària, anomenat ACLOP (autorització, compromís, liquidació, ordenament del pagament i pagament efectiu), i estan sotmeses a les comprovacions de control oportunes prèvies als pagaments.

7. Les despeses que originen ordres de pagament per justificar, que s’han de fiscalitzar en la fase d’autorització i en la justificació preceptiva posterior.

8. Pel que fa a les despeses considerades als apartats 1, 2, 3 i 4, no se’n poden desagregar les factures que corresponguin a despeses del mateix objecte i que es refereixen a una mateixa actuació que es realitzen en el mateix exercici pressupostari.

9. Pel que fa a les despeses considerades a l’apartat 5, els complements retributius de qualsevol naturalesa no previstos o previstos de manera insuficient en el pressupost inicial del capítol 1, així com la contractació de personal tant per cobrir vacants com per prestar serveis, requereixen l’existència de disponibilitat pressupostària suficient per donar-hi la conformitat i estan subjectes a fiscalització prèvia. Excepcionalment, la contractació d’interins per al curs escolar que es deriva d’aplicar la legislació que regula el sistema educatiu andorrà es fiscalitza amb posterioritat a l’aprovació per part del Govern. La cobertura de baixes o permisos administratius amb reserva de plaça que preveuen les |lletres a i b de l’article 16.8 es fiscalitza també amb posterioritat a l’autorització.

10. Pel que fa a la despesa dels contractes administratius, és aplicable el llindar que figura a l’article 30.1.d de la Llei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública en comptes del llindar de 7.500 euros que s’indica en els apartats precedents d’aquest article.

11. El Govern pot determinar reglamentàriament les despeses referides a l’apartat 2 que són de caràcter periòdic o repetitiu i que no s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació un cop ja s’ha fiscalitzat de manera prèvia la despesa inicial de l’acte o el contracte de què deriven o les seves modificacions.

Article 13. Règim de concessió de transferències

1. Les transferències corrents nominatives en l’àmbit de subconcepte segons la classificació econòmica del pressupost es lliuren a mesura que les entitats afectades les demanin.

Un cop aprovada la liquidació de comptes de les entitats beneficiàries de transferències nominatives per part dels òrgans competents de les dites entitats, i sempre que no s’hagi compromès el total de la despesa pressupostada, aquests organismes han de retornar al Govern els ingressos obtinguts amb la transferència i no utilitzats durant l’exercici pressupostari.

El Govern, abans de ser aprovada la liquidació de comptes de les entitats beneficiàries de transferències nominatives per part dels seus òrgans competents, amb sol·licitud prèvia de l’entitat beneficiària, pot autoritzar la dita entitat a mantenir els ingressos obtinguts amb la transferència i no utilitzats durant l’exercici pressupostari perquè no està afectada per finançar diferències de venciment entre els drets i les obligacions durant l’exercici, sempre que l’entitat acrediti al Govern aquestes necessitats de tresoreria i per finançar romanents de tresoreria negatius.

2. Les ajudes i les subvencions amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que no tenen assignació nominativa i que superen l’import de 7.500 euros s’han d’atorgar d’acord amb criteris de publicitat, concurrència i objectivitat, llevat de les ajudes acordades pel Govern en concepte de contribucions voluntàries per motiu de desastres naturals i de les ajudes en què, de forma raonada, no es pugui promoure la concurrència i que superin l’import de 7.500 euros, les quals es fan públiques en el moment de l’adjudicació.

Aquestes subvencions poden ser:



Els crèdits per a despeses de subvencions de capital, amb caràcter plurianual o no, compromeses fins al 31 de desembre i que no s’hagin pogut liquidar durant l’exercici en no haver pogut l’entitat beneficiària de la subvenció presentar la factura o els documents justificatius corresponents, s’incorporen al pressupost de l’exercici següent.

3. Les transferències als comuns es fan d’acord amb els terminis establerts per la Llei qualificada de transferències als comuns.

4. El Govern publica cada mes al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les subvencions atorgades. No cal la publicitat en el cas de subvencions nominatives en el pressupost inicial i de les subvencions corresponents als departaments i als conceptes pressupostaris següents: Departament d’Afers Socials, conceptes pressupostaris 482-50, 482-55, 482-60, 482-63, 482-65 i 482-90; Departament de Salut, concepte pressupostari 482-40; i Departament d’Ocupació, concepte pressupostari 482-65.

5. En aplicació de l’article 14 de la Llei de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra i les seves modificacions posteriors, s’estableix un quantum de 720.000 euros per finançar les seves activitats.

6. Les entitats privades beneficiàries d’ajudes o subvencions d’un import superior a 300.000 €, amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que tenen assignació nominativa, han de trametre al Tribunal de Comptes, perquè en faci el control, una memòria justificativa sobre el compliment de la finalitat per a la qual s’ha atorgat l’ajuda o la subvenció, juntament amb els estats financers de l’exercici en què s’ha registrat l’ajuda o la subvenció i l’informe d’autoria extern corresponent en el cas que l’entitat l’hagi contractat.

7. L’apartat anterior és d’aplicació a les ajudes o a les subvencions amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que tenen assignació nominativa i de les quals no hi ha cap norma que estableixi que es financen amb càrrec als pressupostos de l’Administració general més enllà d’acords del Govern o convenis existents.

Article 14. inançament de les despeses sanitàries, a càrrec de la seguretat social, derivades dels programes d’atenció social i sociosanitària previstos en la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat

El finançament de les despeses estrictament sanitàries derivades de les prestacions socials i sociosanitàries de suport a l’autonomia, a càrrec de la seguretat social, establertes en els articles 16 i 17 de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 d’octubre del 2002 i les seves modificacions posteriors, es du a terme d’acord amb el seu règim d’afiliació al sistema de seguretat social.

Article 15. Retribucions del personal i gratificacions dels consellers generals

1. Les retribucions del cap de Govern, dels ministres, del cap del Gabinet del Cap de Govern, del secretari general del Govern, dels secretaris d’Estat, d’altres alts càrrecs del Govern, dels ambaixadors, dels càrrecs directius dels organismes públics, dels càrrecs de les entitats parapúbliques, dels càrrecs de les societats públiques i del personal de relació especial de l’Administració general s’incrementen l’exercici del 2024 en funció de l’índex de preus de consum (IPC).

Igualment, durant el mateix exercici, les retribucions dels membres del Consell Superior de la Justícia, dels magistrats, dels batlles, del fiscal general, dels fiscals adjunts, del president del Tribunal de Corts i del president del Tribunal Superior s’incrementen l’exercici del 2024 en funció de l’IPC.

2. Les retribucions del personal de l’Administració general i de l’Administració de justícia s’incrementen l’exercici del 2024 en funció de l’IPC.

3. Als criteris relatius al complement d’absorció, als quals fa referència la disposició transitòria primera de la Llei de la funció pública, no se’ls aplica cap increment.

4. Les prestacions complementàries per jubilació anticipada i jubilació obligatòria (aquesta última entesa com la suma de la pensió a càrrec de l’Administració general i de la pensió a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social) dels empleats de l’Administració general s’incrementen amb l’IPC. Amb la finalitat de determinar l’aplicació correcta de l’increment de l’IPC, la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha d’informar el Govern de l’import de la pensió de jubilació que satisfà al personal en situació de jubilació obligatòria en el termini de 30 dies des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

5. Els apartats 2, 3 i 4 són aplicables a les societats públiques, a les entitats parapúbliques i de dret públic i a altres organismes públics; i a les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern.

6. La retribució del personal de l’Administració general i de l’Administració de justícia que es contracti l’any 2024 serà la prevista en les taules salarials de la Llei de la funció pública aplicades en l’exercici del 2024.

7. Els salaris del personal de l’Administració general contractat a partir de l’1 de gener del 2019 i que abans de l’entrada en vigor de la Llei del pressupost per a l’exercici del 2019 percebia els conceptes d’IPC 2011-2012 en virtut d’una vinculació anterior amb l’Administració, i alhora afectat per la mesura establerta a l’article 20.5 de la Llei 18/2019, del 15 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2019, es veuran incrementats amb l’IPC corresponent als períodes 2011 i 2012, sempre que sigui contractat per al mateix lloc de treball i no hi hagi una interrupció del contracte superior a tres mesos.

Article 16. Contractació de personal

1. Durant l’exercici del 2024 es poden crear noves places de personal, dins dels límits previstos al pressupost per a l’exercici del 2024.

La provisió d’aquestes places l’acorda l’òrgan competent amb el vistiplau del departament responsable de recursos humans. Per a la provisió d’aquestes places, cal l’informe preceptiu de la Direcció sobre l’estructura organitzativa corresponent, amb la quantificació de les càrregues de treball del personal que ocupa les places, i on quedi evidenciada l’eficiència econòmica, d’acord amb la metodologia i les directrius aprovades prèviament per l’òrgan competent amb el vistiplau del departament responsable de recursos humans.

2. El Govern pot autoritzar la reconversió o reconducció de places vacants amb la creació de nous llocs de treball o llocs de treballs ja existents, amb l’informe previ preceptiu de la Direcció i el vistiplau de la Secretaria d’Estat de Funció Pública que en justifiqui la necessitat.

3. En cas que un funcionari sigui declarat en situació de reforma o se l’adscrigui a un altre lloc de treball per motius de salut, el Govern pot autoritzar, per a les places que siguin estratègiques, amb un informe justificatiu previ del departament corresponent, la creació d’una plaça de les mateixes característiques que la que ocupava aquest funcionari. En cas que el Govern autoritzi la creació d’aquesta plaça, en el moment que el funcionari declarat en situació de reforma o adscrit a un altre lloc de treball per motius de salut doni per finalitzada la seva relació estatutària amb l’Administració, s’amortitzarà la plaça que ocupava.

4. Per a l’organització de serveis assistencials que requereixen que es facin guàrdies durant els caps de setmana i els festius, i que no poden ser assumides pel personal assalariat del SAAS, es poden contractar els facultatius necessaris per fer aquestes guàrdies, sense que el nombre estigui limitat. En aquest cas, la previsió pressupostària es fa per jornades i no per places. En cas de sobrepassar la previsió per les necessitats del servei, cal tramitar les modificacions pressupostàries corresponents.

5. Per a la cobertura de personal del SAAS, s’autoritza cobrir una vacant amb més d’una persona sempre que no s’excedeixi el nombre d’hores treballades pel lloc de treball que s’està cobrint, o, en el cas que sigui necessari incrementar la jornada laboral, cal justificar l’origen dels crèdits pressupostaris per al seu finançament.

El director general del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària pot autoritzar la cobertura d’aquestes places vacants, amb l’informe previ del Servei de Recursos Humans, sempre que la contractació es faci per a una durada determinada. En el cas que la cobertura d’aquestes places vacants comporti una despesa superior a 7.500 €, excepcionalment, s’atorga al director general la competència per autoritzar-les. Posteriorment, ha d’informar el Consell Directiu del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària d’aquestes contractacions, amb la justificació corresponent.

6. La provisió de les places vacants s’ha d’efectuar d’acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència, primerament mitjançant concurs intern i, si escau, posteriorment, mitjançant concurs extern, amb acord del Govern, amb l’informe previ preceptiu de la Direcció i el vistiplau de la secretaria d’Estat de Funció Pública.

7. Durant l’exercici del 2024, la provisió de places en situació d’adscripció i de comissió de serveis s’ha de fer garantint els principis de publicitat, igualtat i concurrència, a excepció de les situacions suficientment justificades i aprovades per la Secretaria d’Estat de Funció Pública que es podran proveir directament.

8. Durant l’exercici del 2024 les baixes o permisos administratius amb reserva de plaça de fins a quaranta-cinc dies no es poden cobrir amb personal interí. El ministre encarregat de les finances, amb l’informe previ de la Secretaria d’Estat de Funció Pública, pot autoritzar la cobertura de baixes o permisos administratius amb reserva de plaça d’una durada superior a quaranta-cinc dies. De manera excepcional, es poden cobrir baixes o permisos administratius amb reserva de plaça amb una durada inferior a quaranta-cinc dies per donar resposta a les necessitats de personal en els llocs de treball següents:



9. Dels contractes amb treballadors públics interins que estiguin vigents, en els supòsits dels apartats c, d i e de l’article 109 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, se’n limita el nombre per a l’exercici del 2024 al que hi ha previst al pressupost per a l’exercici del 2024. Tanmateix, per la creació de nous serveis o per serveis estratègics o imprescindibles es pot nomenar personal interí en aquests supòsits, amb el vistiplau de la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

10. S’autoritza a cobrir una plaça durant un període màxim de dos mesos per fer-hi conviure, abans d’una jubilació, la nova persona contractada i la persona que es jubila en el cas de places estratègiques acordades prèviament pel Govern.

11. S’autoritza, amb una antelació de sis mesos, la licitació de places vacants produïdes per jubilacions anticipades i que siguin declarades prioritàries pel Govern. A aquest efecte els titulars de les places han d’efectuar la demanda al departament corresponent sis mesos abans de la data prevista per a la jubilació anticipada.

La persona contractada i la persona que es jubila anticipadament poden conviure un període màxim de tres mesos. El cost addicional que es produeixi a les places l’assumirà el mateix departament.

12. Els apartats 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9 i 10 són aplicables a l’Administració de justícia i a les entitats parapúbliques o de dret públic; i a les societats públiques, i altres organismes públics i a les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern. En aquests casos, les referències als òrgans de l’Administració general s’entenen substituïdes pels òrgans competents de les administracions o entitats esmentades que integren el pressupost de l’Estat.

13. El Consell Superior de la Justícia, pel que fa al personal de l’Administració de justícia que es troba integrat dins del pressupost del ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia, les entitats parapúbliques, de dret públic, i altres organismes públics i les societats públiques les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern, han d’acordar un procediment per contractar personal interí similar al que estableixen els apartats anteriors.

14. Les noves contractacions de personal de relació especial s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Capítol tercer. Operacions financeres

Article 17. Interès legal i interès moratori

1. L’interès legal per a l’exercici del 2024 queda establert en l’1,68%. En cas que el Govern no pagui als seus proveïdors en els terminis establerts legalment, ha d’incorporar al seu pagament els interessos legals de demora corresponents de forma automàtica.

2. L’interès moratori per a l’exercici del 2024, previst a l’article 23 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i les seves modificacions posteriors, queda establert en el 3,36%.

Article 18. Operacions d’endeutament

1. S’autoritza el Govern perquè, a proposta del ministre encarregat de les finances, respongui a les operacions d’endeutament següents:



2. El dèficit de caixa previst en l’exercici del 2024 (32.604.353,57 euros) i el pagament de les quotes, que vencen durant l’exercici, dels préstecs contrets per l’Administració general (5.178.201,33 euros) es financen amb la tresoreria disponible, i amb un nou endeutament autoritzat en els exercicis anteriors.

3. S’autoritza l’entitat parapública Forces Elèctriques d’Andorra perquè pugui concertar operacions de crèdit per refinançar o substituir l’endeutament autoritzat, formalitzat, disposat i no disposat el 31 de desembre de l’exercici anterior a l’any en què la Llei es fa vigent, per respondre al pla d’inversió previst, així com concertar noves operacions d’endeutament per cobrir necessitats operatives de compra d’energia i finançament de les inversions previstes en el pressupost.

4. L’endeutament autoritzat l’exercici anterior a l’any en què la Llei es fa vigent i no formalitzat el 31 de desembre d’aquest any es pot instrumentalitzar l’any en què la Llei es fa vigent, per finançar els crèdits de les despeses compromeses que no s’hagin pogut efectuar durant el mateix exercici i que s’hagin d’incorporar al pressupost de l’any en què la Llei es fa vigent, en aplicació de l’article 15.4 de la Llei general de les finances públiques i les seves modificacions posteriors.

Alhora aquest endeutament s’haurà d’anar reduint en funció de les previsions de l’últim Pla d’equilibri financer aprovat, fins a retornar dins el marc de la legalitat.

5. Les operacions d’endeutament referides als apartats anteriors d’aquest article corresponen a la capacitat màxima d’endeutament del Govern i, per tant, únicament computen com a deute públic les operacions en què l’endeutament es disposa –a excepció de les operacions financeres de la lletra k de l’apartat 1 d’aquest article, relatives a la subscripció de la quota al fons en concepte de reserves d’Andorra a l’exterior– a l’efecte de calcular el límit d’endeutament que estableix l’article 12 de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal i les seves modificacions posteriors.

6. L’endeutament autoritzat, formalitzat i disposat el 31 de desembre de l’exercici anterior a l’any en què la Llei es fa vigent, i durant l’exercici en curs, no té la consideració d’afectat.

Article 19. Preu de compra del punt de jubilació

Els preus de compra i de venda del punt de jubilació per a l’exercici del 2024 s’actualitzen d’acord amb l’índex de preus de consum (IPC).

Article 20. Revaloració de les prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social

1. La persona assegurada que percep una o més pensions pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social la suma de les quals, un cop deduïdes les cotitzacions de la persona en qüestió, sigui d’un import establert als intervals de la taula següent, durant l’any 2024 gaudeix de la revaloració d’aquestes pensions d’acord amb el que s’indica per a cadascun dels trams:




2. Per a la revaloració de les prestacions econòmiques que estableix l’apartat anterior d’aquest article, des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i amb efecte l’1 de gener de l’any en què la Llei es fa vigent, la persona beneficiària ha de complir un dels dos requisits següents:



3. Igualment, la persona assegurada no resident que no compleix el requisit previst a la lletra b) de l’apartat anterior i que percep una o més pensions pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social la suma de les quals, un cop deduïdes les cotitzacions de la persona en qüestió, sigui d’un import establert als intervals de la taula següent, durant l’any 2024 gaudeix de la revaloració d’aquestes pensions d’acord amb el que s’indica per a cadascun dels trams:

Article 21. Càlcul dels capitals de jubilació

L’índex d’actualització de les cotitzacions per a l’any 2024 que s’ha d’aplicar en el càlcul dels capitals de jubilació establerts en l’article 197 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, i les seves modificacions posteriors, és l’índex de preus de consum (IPC) per a l’any 2023.

Article 22. Índex de preus de consum

En cas que, al final de l’any 2023, l’índex de preus de consum (IPC) fos negatiu, s’hauria de prendre com a valor de referència per a l’any 2023 el 0% pel que fa a l’aplicació dels articles d’aquesta Llei.

Disposició transitòria primera

Respecte al reconeixement de la pensió de viduïtat per les situacions generades anteriorment a l’entrada en vigor de la modificació d’aquesta Llei, la persona vídua disposa d’un termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor de la modificació d’aquesta Llei per sol·licitar l’aplicació de les disposicions previstes per l’article 180.1 de la Llei de la seguretat social modificades per aquesta Llei.

El reconeixement de la prestació corresponent pren efectes a comptar de la data de la sol·licitud. Si és una pensió de viduïtat temporal, s’atorga per tota la durada de la prestació prevista legalment.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social ha de donar àmplia publicitat al contingut d’aquesta disposició, per tal que les persones concernides puguin assabentar-se’n.

Disposició transitòria segona

A partir de la data d’entrada de la modificació de la Llei de la seguretat social aprovada per aquesta Llei, les persones que perceben una pensió de jubilació anticipada i que, al mateix temps, cotitzen en el règim especial de persones prejubilades no han de cotitzar a la branca de jubilació.

Disposició transitòria tercera. Cobertura sanitària per a les persones no obligades a afiliar-se abans de l’entrada en vigor de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social

1. Les persones que no estaven obligades a estar afiliades al sistema de seguretat social abans de l’entrada en vigor de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social i que disposaven d’un termini fins al 30 de juny del 2013 per regular la seva situació i adaptar-se al que disposa aquesta Llei, tindran el dret a continuar afiliades a la branca general a partir dels 65 anys d’edat, sempre que s’aboni el 10% de la cotització corresponent a la branca general, prenent com a base de cotització el Salari Mínim Interprofessional fins que s’assoleixi el còmput necessari establert a l’apartat 1 de l’article 196.

2. En el cas de l’apartat anterior, no es genera el dret a percebre la pensió de jubilació fins que s’assoleixi el còmput necessari establert a l’apartat 1 de l’article 196.

Disposició final primera

Es modifica la disposició addicional primera de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials i immobiliàries, que queda redactada de la manera següent:

“Disposició addicional primera

El valor d’adquisició previst a l’apartat 5 de l’article 8 s’ha d’actualitzar multiplicant-lo pels coeficients d’actualització següents, determinats en funció dels anys en què el bé immoble hagi estat en propietat de l’obligat tributari:



Els coeficients d’actualització anteriors només seran aplicables quan els fets generadors es produeixin, d’acord amb aquesta Llei, amb anterioritat a l’inici del primer període impositiu en què siguin aplicables les disposicions de la Llei 5/2023, del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres relatives als impostos sobre la renda de les persones físiques, sobre societats i sobre la renda dels no-residents fiscals, quan els obligats tributaris operin a través d’un establiment permanent situat al Principat d’Andorra.”

Disposició final segona

Es modifica la Llei general de les finances públiques, del 19-12-1996, i les seves modificacions posteriors:

1. S’afegeix l’apartat 5 a l’article 15, amb la redacció següent:

“Article 15. Principi d’especialitat (qualitativa, quantitativa i temporal)

[…]

5. La Llei del pressupost pot autoritzar les despeses per a les quals –per motius tècnics i funcionals– les fases de gestió pressupostària es poden agrupar en un sol acte administratiu, en el supòsit en què els actes administratius que autoritzen la despesa i els actes que en dicten el compromís es produeixin en moments processals molt distants, en el temps, als de liquidació, ordre de pagament i pagament material de la despesa.

2. Es modifica l’apartat 4, lletra d, de l’article 22, que queda redactat de la manera següent:

“Article 22. Pròrroga pressupostària

[…]

4. El cap de Govern, amb l’acord previ del Govern:

[…]



[…]

3. S’afegeix l’apartat 4 a l’article 31, amb la redacció següent:

“Article 31. Procediment administratiu de l’execució de les despeses: fases

[…]

4. Les fases de gestió pressupostària es poden agrupar en un sol acte administratiu respecte a les despeses que determini el text articulat de la llei del pressupost general, d’acord amb l’article 15.4 d’aquesta Llei.”

Disposició final tercera

Es modifica la Llei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública:

1. L’article 30, que queda redactat de la manera següent:

“Article 30. Contractació directa

1. La contractació directa només es pot aplicar quan es produeix alguna de les circumstàncies següents:



2. En els casos enumerats en les lletres a), c) i h), l’òrgan de contractació demana pressupost o oferta per escrit almenys a tres operadors econòmics amb capacitat per executar el contracte, amb l’aprovació prèvia del plec de bases corresponent. Les ofertes presentades són obertes per la mesa de contractació.

3. En els casos enumerats en les lletres b), e), f), g) i i), la tramitació de l’expedient no exigeix l’aprovació del plec de bases, ni la demanda de pressupost o oferta a un mínim de tres operadors econòmics amb capacitat per executar el contracte, ni la constitució de la mesa de contractació.

4. En els casos enumerats en la lletra d) referents als contractes menors:



[…]”

2. L’article 41.4 que queda redactat de la manera següent:

“Article 41. Adjudicació del contracte

[…]

4. La resolució d’adjudicació ha de ser motivada i es publica en el perfil del contractant en el termini màxim de quinze dies a comptar de la data en què l’òrgan competent hagi resolt. No obstant això, en els supòsits definits a l’article 30 de la Llei, i sempre per raons d’interès públic o de protecció de legítims interessos comercials degudament justificats, es pot efectuar la publicació de l’adjudicació, com a molt tard, immediatament desprès de l’execució del contracte.

També hauran de ser motivades les resolucions que descartin la resta d’ofertes.

[…]

3. L’article 42.3, que queda redactat de la manera següent:

“Article 42. Formalització del contracte

[…]

3. L’anunci de la formalització del contracte, conjuntament amb els elements del contracte que reglamentàriament es determinin, s’ha de publicar en el termini de quinze dies des de la formalització en el perfil del contractant del poder adjudicador, d’acord amb l’article 10.3. No obstant això, en els supòsits definits a l’article 30 de la Llei, i sempre per raons d’interès públic o de protecció de legítims interessos comercials degudament justificats, es pot efectuar la publicació de la formalització, com a molt tard, immediatament desprès de l’execució del contracte.

[…].”

4. L’article 107, que queda redactat de la manera següent:

“Article 107. Contractació directa

A més del que disposa l’article 30, es pot utilitzar la contractació directa en els supòsits següents:



5. L’addició de l’article 55 bis, amb la redacció següent:

“Article 55 bis. Portal de factures electròniques i Registre de factures electròniques del sector públic

1. L’Administració general ha de posar en funcionament –i a disposició de tots els òrgans de contractació del sector públic– un portal o sistema per presentar factures electròniques i un registre de factures electròniques del sector públic, que han de complir els requisits següents:



2. Les entitats dependents de l’Administració general, els comuns i la resta d’entitats del sector públic poden adherir-se al Portal de factures electròniques, d’acord amb els convenis que a aquest efecte se subscriguin entre el Govern i cadascuna de les administracions i entitats del sector públic esmentades.

3. Les entitats dependents de l’Administració general, els comuns i la resta d’entitats del sector públic que no optin per adherir-se al Portal de factures electròniques del sector públic han d’establir els seus propis punts d’entrada de factures electròniques, d’acord amb els requisits de l’apartat 1 d’aquest article i del Reglament que estableix l’article 55.5. Aquests punts d’entrada han de ser interoperables amb el Registre de factures electròniques del sector públic, amb la finalitat d’oferir als operadors econòmics la consulta i el seguiment de l’estat de les factures en un mateix registre. En cas d’una eventual discrepància entre la informació recollida en el servei d’informació de les entitats dependents de l’Administració general, els comuns i la resta d’entitats del sector públic i la del Registre de factures electròniques del sector públic, preval la primera.

4. La responsabilitat de l’arxivament i la custòdia de les factures electròniques correspon a l’òrgan administratiu o a l’òrgan de l’entitat del sector públic destinatari de la factura, sense perjudici que el Registre de factures electròniques del sector públic custodiï temporalment les factures i els documents adjunts per facilitar la consulta i el seguiment als operadors econòmics.

5. Durant el període que el Registre de factures electròniques del sector públic sigui utilitzat per a l’arxivament i la custòdia de les factures electròniques, la seva informació no pot ser emprada per a l’explotació o la cessió de la informació, excepte per l’òrgan de l’Administració respectiva o de la resta d’entitats del sector públic al qual correspongui la factura.”

6. L’article 122, que queda redactat de la manera següent:

“Article 122. Efectes i extinció dels contractes

1. Els efectes i l’extinció dels contractes concertats pels poders adjudicadors que no tenen la condició d’administracions públiques es regeixen per normes de dret privat. No obstant això, els és aplicable el que disposa la Llei sobre obligacions en matèria mediambiental, social o laboral; sobre condicions especials d’execució que els plecs puguin establir; sobre supòsits de modificació del contracte; sobre cessió i subcontractació; sobre procediments i terminis de pagament, i sobre contractació electrònica i racionalització tècnica de la contractació.

2. En aquests contractes és en tot cas causa de resolució, entre altres, la impossibilitat d’executar la prestació en els termes inicialment pactats, quan no és possible modificar el contracte.

3. Als contractes de concessió d’obres i concessió de serveis els són aplicables les causes de resolució establertes en la Llei. La intervenció de l’obra o el servei i la supressió de la seva explotació les ha d’acordar l’òrgan de l’Administració general o comunal del qual depèn el poder adjudicador.

4. En els contractes de serveis consistents en l’elaboració íntegra d’un projecte d’obra, s’exigeix la responsabilitat del contractista d’acord amb l’article 115.”

7. La disposició transitòria desena, que queda redactada de la manera següent:

“Disposició transitòria desena. La classificació administrativa de contractistes i el Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades

Amb l’objecte que sol·licitin i obtinguin la classificació administrativa el màxim nombre possible d’empreses, a comptar de la data d’entrada en vigor de la Llei, el Govern ha d’iniciar una campanya informativa i divulgativa per afavorir al màxim aquesta classificació.

Un cop publicat el nou Reglament de classificació administrativa de contractistes i del Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades, les empreses classificades d’acord amb la normativa anterior tenen un termini màxim d’un any per sol·licitar la revisió de la classificació d’acord amb les noves disposicions. Transcorregut el dit termini sense haver-ne sol·licitat la revisió, perdran la classificació anterior i hauran d’iniciar el procediment de classificació inicial.”

Disposició final quarta

Es modifiquen els articles següents de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social i les seves modificacions posteriors:

1. L’article 13, que queda redactat de la manera següent:

“Article 13. Persones assegurades indirectes

1. Són persones assegurades indirectes les que es troben a càrrec d’una persona assegurada directa, a condició que no siguin elles mateixes persones assegurades directes, excepte en el supòsit del règim especial regulat a l’article 224; que no exerceixin cap activitat professional o amb finalitat lucrativa; que resideixin de manera legal a Andorra, i que es trobin incloses en algun dels apartats següents:



2. Per reglament es pot establir i regular que, en situacions de separació, de divorci o d’extinció de la unió estable de parella, els fills puguin ser assegurats indirectes i trobar-se a càrrec, simultàniament, d’ambdós progenitors.”

2. La denominació i la lletra b) de l’article 19, que queden redactades de la manera següent:

“Article 19. Persones que duen a terme una activitat per compte propi

[…]



[…]”

3. Els apartats 1, 2 i 3 de l’article 101, que queden redactats de la manera següent:

“Article 101. Cotització de les persones que exerceixen una activitat econòmica per compte propi

1. Les cotitzacions de les persones que exerceixen una activitat per compte propi les satisfà directament la persona interessada.

2. La base de cotització es calcula aplicant, al salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de les persones assalariades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de l’any natural immediatament anterior, els percentatges següents:



En el cas que la base de cotització calculada d’acord amb les lletres b, c i d anteriors resulti inferior al salari mínim vigent en cada moment, la base de cotització s’entén aleshores que és igual a l’import en què estigui establert el salari mínim.

3. A l’efecte del càlcul de les bases de cotització, la renda neta és la que la llei reguladora de l’impost sobre la renda de les persones físiques defineix com a derivada d’activitats econòmiques i la que defineix com a derivada del treball i que no ha estat objecte de cotització a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social. En el cas d’administradors, es prenen en consideració les rendes netes així obtingudes de les societats que administrin.

La xifra de negoci és la suma de les rendes íntegres d’activitats econòmiques del titular de l’activitat per compte propi d’acord amb aquesta Llei, i s’addicionen a la renda neta del titular les retribucions a favor de les altres persones que treballin amb el titular de l’activitat i hi convisquin, sense que hi hagi una relació laboral, i que s’hagin deduït com a despeses.

[…]”

4. L’apartat 5 de l’article 120, que queda redactat de la manera següent:

“Article 120. Inici de la cobertura de les prestacions

[…]

5. Les prestacions de la branca general per a les persones assegurades indirectes es fan efectives simultàniament al dret de la persona assegurada directa de la qual es troben a càrrec.

En el cas que la persona assegurada indirecta iniciï una activitat com a persona assalariada o com a persona que duu a terme una activitat per compte propi, de manera consecutiva, i ininterrompuda, a la seva condició de persona assegurada indirecta, els períodes en els quals aquesta persona ha figurat com a persona assegurada indirecta es computen com a períodes de cotització exigits al punt 2 d’aquest article, a l’efecte d’obertura dels drets a les prestacions de reembossament.”

5. L’apartat 2 de l’article 147, que queda redactat de la manera següent:

“Article 147. Càlcul de la prestació

[…]

2. La percepció de la prestació econòmica per incapacitat temporal és compatible amb la percepció d’altres pensions.

[…]”

6. L’apartat 1 de l’article 163, que queda redactat de la manera següent:

“Article 163. Persones beneficiàries

1. Per tenir dret a la pensió d’invalidesa, la persona assegurada ha de figurar en situació d’alta laboral o en situació assimilada a l’alta en la data de la contingència protegida o bé en la data del fet causant prevista a l’article 121.3 d’aquesta Llei per a la invalidesa, i ha de complir la resta de requisits generals regulats als articles 117, 118 i 120.

La definició de la contingència protegida es desenvolupa mitjançant reglament.

[…]”

7. L’apartat 1 de l’article 167, que queda redactat de la manera següent:

“Article 167. Persones beneficiàries

1.Per tenir dret a la pensió d’invalidesa, la persona assegurada ha de figurar en situació d’alta laboral o situació assimilada a l’alta en la data de la contingència protegida o bé en la data del fet causant prevista a l’article 121.3 d’aquesta Llei per a la invalidesa, i ha de complir la resta de requisits generals regulats als articles 117, 118 i 120.

La definició de la contingència protegida es desenvolupa mitjançant reglament.

[…]”

8. L’apartat 1 de l’article 177, que queda redactat com segueix:

“Article 177. Generació del dret

1. Per generar el dret al capital per defunció, la persona assegurada ha de complir els requisits generals regulats als articles 117, 118 i 120, o percebre una pensió del règim general o una pensió dels règims especials previstos als articles 222 i 225, sempre que l’una o l’altra estiguin subjectes a cotització a la branca general.

[…]”

9. L’apartat 1 de l’article 180, que queda redactat de la manera següent:

“Article 180. Generació del dret

1. Perquè neixi el dret a la pensió de viduïtat, la persona assegurada difunta per motiu de malaltia comuna o accident no laboral ha d’haver cotitzat almenys 36 mensualitats en els últims 48 mesos, tant a la branca general com a la branca de jubilació, si tenia menys de trenta anys en el moment de la defunció; o haver cotitzat 60 mensualitats en els últims 72 mesos, tant a la branca general com a la branca de jubilació, si tenia trenta anys o més en el moment de la defunció. En qualsevol cas, si la persona assegurada difunta ha cotitzat quinze anys, tant a la branca general com a la branca de jubilació, genera el dret a pensió de viduïtat.

Si la persona assegurada difunta és titular d’una pensió de jubilació i ha cotitzat almenys dotze mesos a la branca general i a la branca de jubilació, genera el dret a pensió de viduïtat.

[…]”

10. L’apartat 1 de l’article 224, que queda redactat de la manera següent:

“Article 224. Persones assalariades que cobren una retribució inferior al salari mínim i són assegurades indirectes

1. Es troben incloses dins d’aquest règim especial les persones assalariades a temps parcial amb un salari mínim mensual oficial i que són assegurades indirectes, sempre que no exerceixin també una activitat econòmica o professional per compte propi prevista a l’article 19 d’aquesta Llei.

[…]”

11. L’apartat 5 de l’article 225, que queda redactat de la manera següent:

“Article 225. Persones prejubilades

[…]

5. Els percentatges de cotització són els regulats als articles 100 i 103, o únicament el de l’article 100 en el cas de les persones que s’hagin acollit a la jubilació anticipada prevista a l’article 202.

[…]”

12. L’apartat 1 de l’article 257, que queda redactat de la manera següent:

“Article 257. Resolucions del Consell d’Administració

1. Contra les resolucions expresses o tàcites del Consell d’Administració es pot interposar recurs davant de la jurisdicció administrativa en el termini previst en la Llei del procediment contenciós administratiu.

[…]”

13. S’addiciona una disposició addicional setzena a la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, que queda redactat de la manera següent:

“1. Les pensions d’invalidesa percebudes durant els tres anys anteriors a l’entrada en vigor de la Llei del Pressupost per a l’exercici del 2024, no seran reduïdes malgrat durant aquest termini s’hagi produït qualsevol dels supòsits previstos als apartats 2 o 3 de l’article 172 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social.

2. Les persones pensionades a les que s’hagi reduït la pensió d’invalidesa per aquesta causa i durant el referit termini, poden sol·licitar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social els imports de la reducció, dins dels sis mesos següents a l’entrada en vigor de la Llei del Pressupost per a l’exercici del 2024.

3. Quan el supòsit que genera la reducció de la pensió d’invalidesa es produeixi després de l’entrada en vigor de la Llei del Pressupost per a l’exercici del 2024, la reducció aplicarà des de l’esdeveniment del supòsit.”

Disposició final cinquena

Es modifica la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de Reserva de Jubilació:

1. L’article 23, que queda redactat de la manera següent:

“Article 23. Gestió i administració

1. La Comissió Gestora administra el Fons de Reserva de Jubilació amb total independència de l’Administració general, respectant els principis de transparència, eficiència, eficàcia i prudència, i valorant en cada cas les circumstàncies dels mercats.

2. L’òrgan de contractació del Fons de Reserva és la Comissió Gestora, sense perjudici de les competències que aquesta Llei atribueix al Consell d’Administració.

3. La Comissió Gestora pot delegar a la Direcció del Fons la facultat de contractar, sempre que aquesta delegació es limiti als contractes menors. La delegació ha de ser expressa i s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, havent-ho posat prèviament en coneixement del Consell d’Administració.

4. La selecció i contractació d’entitats gestores i dipositàries, així com els contractes de prestació de serveis relacionats amb la gestió del patrimoni del Fons, es pot efectuar mitjançant contractació directa. L’òrgan contractant convida, sempre que sigui possible i de manera justificada, un mínim de tres licitadors legitimats per contractar amb l’entitat i que compleixen els requisits del plec de clàusules administratives i de prescripcions tècniques.

5. La selecció i la contractació d’entitats gestores i dipositàries, així com els contractes de prestació de serveis relacionats amb la gestió del patrimoni del Fons, es poden efectuar també mitjançant un procediment negociat, regulat en la Llei de contractació pública, sempre que la naturalesa d’aquests contractes faci que les característiques de la prestació siguin tals que no es puguin determinar les condicions del contracte amb la precisió necessària per adjudicar els serveis seleccionant la millor oferta d’acord amb les normes que regeixen el procediment obert o restringit.

6. La preparació dels processos de selecció de les entitats gestores i dipositàries del Fons i l’adjudicació dels contractes es regeixen per aquesta Llei, i en allò que no hi està especialment previst s’aplica subsidiàriament la Llei de contractació pública.”

2. L’article 26.3, amb l’addició de les lletres e, f, g, h, i i, amb el contingut següent:

“[…]

Disposició final sisena

Es modifica la disposició addicional vuitena de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública, la qual queda redactada com segueix:

“Disposició addicional vuitena

1. Els funcionaris de l’Administració general i de l’Administració de justícia que van consolidar el seu lloc de treball com a funcionari o treballador públic de caràcter indefinit abans de l’1 de juny del 2015 i que acreditin un mínim de 30 anys de servei, o 25 anys de servei per als membres dels cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvaments, penitenciari, policia i banders, i una aportació ininterrompuda al pla de pensions de la funció pública del 3% des de la data d’entrada en vigor de la Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023 (nòmina del mes de març del 2023), tenen dret a finalitzar la seva etapa laboral activa i a percebre una prestació de jubilació voluntària a càrrec del Govern cinc anys abans de l’edat de jubilació obligatòria establerta a la normativa pròpia de cada cos que estava en vigor el 31 de maig del 2015, sempre que tinguin almenys 55 anys.

La situació de partícip en suspens d’acord amb l’article 6 de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública, no es considera interrupció als efectes anteriors sempre que el partícip efectuï de manera interrompuda, a partir dels tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta modificació de la Llei i amb efectes des de la nòmina del mes de març del 2023, aportacions extraordinàries mensuals al pla de pensions d’un import igual al 3% dels conceptes salarials que configurin la nòmina a l’efecte de declaració a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a aplicar sobre el salari brut de cada partícip. L’aportació per part del partícip es materialitza mitjançant el pagament per part del partícip a l’entitat gestora de l’import corresponent al 3% de la darrera nòmina percebuda en servei actiu, prenent com a base els conceptes definits a l’apartat 2.

Igualment, els funcionaris que no hagin efectuat les aportacions previstes en l’apartat primer disposen de tres mesos, des de l’entrada en vigor d’aquesta modificació, per sol·licitar la retenció del 3% corresponent al mateix període en què s’efectua l’aportació, amb el benentès que, en qualsevol cas, correspon la regularització dels imports corresponents al dit percentatge des de la nòmina del mes de març 2023 en els termes establerts anteriorment.

S’admet el fraccionament d’aquestes regularitzacions fins un màxim de 18 mesos.

Per excepció, els funcionaris de l’Administració general i de l’Administració de justícia que van consolidar el seu lloc de treball abans de l’1 de juny del 2015, que acreditin un mínim de trenta anys de servei a la data d’entrada en vigor de la Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023 (18 de febrer del 2023), i que exerceixin el dret a finalitzat la seva etapa laboral activa dins els tres mesos següents a la data d’entrada en vigor de l’esmentada Llei (18 de febrer del 2023), no han d’acreditar l’aportació ordinària ininterrompuda al pla de pensions de la funció pública.

2. Aquesta prestació és d’un import igual al 60% del darrer salari brut percebut en el moment d’iniciar-se el període de jubilació voluntària, prenent com a base de càlcul els conceptes salarials de sou base, el complement de carrera, el complement d’antiguitat, el complement personal d’antiguitat, concepte IPC 2011-2012 i el complement d’absorció per a tots els cossos, i per als cossos especials, sempre que efectivament s’hagin percebut, a més, sobre el complement específic i el complement de funcions permanents. Per als membres del Cos Penitenciari afectats per la disposició transitòria tercera de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari també s’imputarà a la base de càlcul la retribució que establia la disposició addicional segona de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, i per als membres del Cos de Policia afectats per la disposició transitòria quarta de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia també s’imputarà a la base de càlcul la paga extraordinària de la dotzena paga del sou a partir dels 22 anys de servei. Per als funcionaris de l’Administració de justícia s’imputarà a la base de càlcul la base retributiva, el complement de lloc, el complement de millora, el complement d’antiguitat, el complement personal d’antiguitat i el complement d’absorció. Aquesta prestació serà satisfeta en tretze pagaments anuals, amb periodicitat mensual i serà satisfeta als beneficiaris per mensualitats vençudes. El mes de desembre també es farà efectiu el tretzè pagament anual.

3. El percentatge que percep el funcionari que s’aculli a la jubilació voluntària d’acord amb allò que s’indica a l’apartat 1 d’aquesta disposició, romandrà inalterat de forma vitalícia.

4. Quan els funcionaris que s’hagin acollit al dret de jubilació anticipada previst a l’apartat 1 arribin a l’edat en la que neix el seu dret a percebre les prestacions de jubilació de la seguretat social i les prestacions del pla de pensions de la funció pública, el Govern ha de tornar a calcular la prestació que els satisfà, deduint-ne l’import de la pensió de vellesa que tinguin dret a percebre de la seguretat social i l’import de la pensió de renda vitalícia pura que tinguin dret a percebre del pla de pensions, si bé, en relació a aquesta darrera, ha de prendre en compte:



5. Quan els funcionaris compresos en l’àmbit d’aplicació de l’apartat 1 que no s’hagin acollit al seu dret de jubilació anticipada arribin a l’edat de jubilació obligatòria establerta a la normativa pròpia del seu cos, tenen dret a percebre la prestació prevista a l’apartat 2, amb les deduccions previstes a l’apartat 4. Això, sense perjudici del seu dret a acollir-se al que estableix la disposició addicional primera.

6. Aquesta prestació a càrrec de Govern finalitza en cas de defunció del seu beneficiari.

7. Aquesta prestació és incompatible amb la percepció de qualsevol altra prestació de jubilació voluntària a càrrec del Govern, prevista en les disposicions transitòries segona i tercera d’aquesta Llei.”

Disposició final setena

Es modifica l’article 5 de la Llei 18/2018, del 26 de juliol, de la producció ecològica i dels règims de qualitat dels productes agraris i alimentaris, que queda redactat de la manera següent:

“Article 5. Ajuts a la producció ecològica i a la producció subjecta a règims de qualitat

L’autoritat competent pot proposar al Govern atorgar ajuts per fomentar pràctiques que permetin obtenir productes ecològics o sotmesos a règims de qualitat, per als titulars d’explotacions agràries i d’empreses operadores destinades a la producció de productes ecològics o subjectes a règims de qualitat, d’acord amb les condicions i els criteris d’atorgament establerts reglamentàriament.

Els ajuts a la producció de productes ecològics i a la producció de productes subjectes a règims de qualitat s’incrementen anualment en funció de la variació percentual que experimenti l’índex general de preus de consum (IPC).”

Disposició final vuitena

1. Es modifica l’apartat 3 de l’article 27 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, que queda redactat com segueix:

“Article 27. Règim del sòl urbà

[…]

3. També s’hi permeten, en règim d’obres i actuacions provisionals, les instal·lacions destinades a ús esportiu i esportivorecreatiu, a ús de protecció i a ús d’estacionament lligat als anteriors, així com les activitats, les instal·lacions i les infraestructures per a ús energètic. Així mateix, s’hi permeten, en règim d’obres i actuacions provisionals, les instal·lacions que es requereixen per al desenvolupament de les activitats forestal, ramadera, agrícola i apícola (cobert, cort, era o paller, galliner, celler, pleta, planter i hivernacle). Les instal·lacions que es requereixen per al desenvolupament de les activitats forestal, ramadera, agrícola i apícola han de respectar les condicions fixades en els apartats b, e, f, h, i i j de l’apartat 2 i s’han d’integrar en el paisatge.

Els comuns poden fixar en els plans d’ordenació i urbanisme parroquials condicions més restrictives que les indicades. En el supòsit que els plans d’ordenació i urbanisme parroquials fixin condicions per a les instal·lacions forestals, agrícoles i ramaderes, aquestes condicions no poden reduir el sostre màxim autoritzable per sota de 400 metres quadrats per planta.

[…]”

2. S’afegeix la disposició addicional cinquena a la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, que queda redactada com segueix:

“Disposició addicional cinquena. Pròrroga excepcional de les suspensions temporals de llicència

1. No obstant el que preveu l’article 92 d’aquesta Llei, durant l’any 2024 es poden prorrogar les suspensions temporals de llicències previstes a l’article 90, que estiguin en curs en mèrits dels processos de revisió, de modificació o d’adaptació dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial que s’estiguin tramitant de conformitat amb els articles 103 a 106 o de la disposició addicional quarta d’aquesta Llei.

2. La prorroga prevista a l’apartat anterior no pot excedir de sis mesos i únicament pot ser acordada pel comú en cas que ho justifiqui la complexitat, l’abast o l’heterogeneïtat de les al·legacions presentades durant el període d’informació pública. En aquest supòsit, l’acord de pròrroga de la suspensió ha de motivar degudament la circumstància en què es fonamenta.

3. En cas que s’utilitzi la prorroga de 6 mesos, el període de suspensió total no pot excedir els dos anys i sis mesos. En tot cas, la suspensió s’extingeix amb l’aprovació definitiva del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.”

Disposició final novena

Es modifica l’apartat 5 de l’article 23 de la Llei 31/2021, del 22 de novembre, de text consolidat qualificada de seguretat pública, que queda redactat de la manera següent:

“Article 23. Condicions d’instal·lació i d’utilització

[…]

5. L’ús de dispositius mòbils de videovigilància per part del Cos de Policia, els membres del Cos Penitenciari i dels agents de circulació comunals resta sotmès igualment a l’autorització prèvia del ministeri competent en matèria d’interior i a les condicions d’ús establertes en aquest article, excepte pel que fa a l’obligació que estableix l’apartat 2 anterior. Els sistemes de videovigilància instal·lats a les dependències policials o penitenciàries no estan subjectes a l’autorització prèvia del ministre competent en matèria d’interior i no han de constar al Registre de videovigilància, sense perjudici de l’obligació d’advertir les persones susceptibles de ser captades de l’existència del sistema d’acord amb el que preveu l’apartat 2 d’aquest article.

[…]”

Disposició final desena

Es modifica l’apartat 2 de l’article 9 de la Llei de taxes judicials, del 22 de juny del 2000, que queda redactat de la manera següent:

“Article 9

[…]

2. També queden subjectes a la taxa judicial les peticions de certificat de qualsevol tipus, llevat dels d’assistència a actes judicials, de legalització de documents i d’obtenció de còpies simples en paper. Les administracions públiques estan exemptes de la taxa judicial per la petició d’un certificat de qualsevol tipus.

[…]”

Disposició final onzena

Es modifica l’apartat 2, lletra c, de article 7 de la Llei 48/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:

“Article 7

[…]



[…]”

Disposició final dotzena

Es modifica la disposició addicional de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, que queda redactada com segueix:

“Disposició addicional

1. Tots els empresaris, siguin persones físiques o jurídiques, estan obligats a dipositar els comptes anuals en el Registre de Dipòsit de Comptes, del Registre de Societats Mercantils, en el lloc, el termini i la forma que es determinen reglamentàriament.

2. Els empresaris, persones físiques, amb una xifra anual d’ingressos total inferior a 150.000 euros i amb independència del mètode de determinació de la base de tributació al qual s’acullen, de forma excepcional no tenen l’obligació de dipositar, durant l’any 2024, els comptes anuals de l’exercici iniciat l’1 de gener del 2023.

3. Els empresaris, persones físiques, per als exercicis en els quals s’hagin acollit al mètode de determinació objectiva dels rendiments de les activitats econòmiques previst a l’article 17 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, i sempre que la seva xifra anual d’ingressos total sigui inferior a 150.000 euros, resten exclosos, a partir de l’exercici iniciat l’1 de gener del 2024, de l’obligació de dipositar els comptes anuals.

4. A l’efecte del control administratiu dels supòsits d’exclusió del dipòsit de comptes establerts en l’apartat 3, l’Administració tributària reporta prop del Registre del Dipòsit de Comptes –a la finalització del període voluntari de declaració de l’IRPF– els obligats tributaris acollits al mètode de determinació objectiva dels rendiments de les activitats econòmiques previst a l’article 17 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques per a aquell exercici i que hagin presentat la corresponent declaració de l’impost en què s’informa d’una xifra anual d’ingressos total de les activitats econòmiques inferior a 150.000 euros.”

Disposició final tretzena

Es modifiquen els articles següents de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte:

1. L’article 52, amb l’addició d’una nova lletra c a l’apartat 1, amb la redacció següent:

“[…]



2. L’article 64, amb l’addició d’un nou apartat 3 a l’article 64, amb la redacció següent:

“[…]

“3. No poden ser objecte de deducció, en cap proporció, les quotes suportades per les entitats que no actuïn com a empresaris o professionals i que tinguin la consideració d’obligats tributaris en aplicació de l’apartat 1.c de l’article 52.”

3. S’addiciona l’article 72 bis, amb la redacció següent:

“[…]

Article 72 bis. Devolucions a importadors que no actuen com a empresaris o professionals

El reemborsament de l’impost general indirecte indegudament abonat en declaracions duaneres s’ha de fer en les mateixes condicions i modalitats que el reemborsament dels drets de duana, sempre que l’obligat tributari no hagi actuat en aquella operació com a empresari o professional a efectes d’aquest impost.

[…].’”

4. L’article 78, que queda redactat de la manera següent:

“Article 78. Liquidació de l’impost

1. Els obligats tributaris han de determinar en cada període de liquidació el deute tributari, minorant l’impost general indirecte repercutible en el període per les quotes de l’impost general indirecte suportat que tinguin el caràcter de deduïbles.

En el cas de transmissió de béns immobles, o de constitució o cessió de drets reals sobre els mateixos béns efectuada davant de fedatari públic, els obligats tributaris han d’ingressar l’impost repercutit de forma simultània a l’atorgament de l’escriptura pública, i el fedatari públic ha de complir les obligacions previstes a l’article 80. Si els actes sobre béns immobles indicats anteriorment es formalitzen mitjançant un contracte privat, els obligats tributaris han de liquidar o acreditar la liquidació de l’impost per tal de poder efectuar l’elevació a públic del contracte corresponent.

Quan l’import net de la xifra anual de negocis per al conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui inferior a 250.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan els mesos de juliol i gener.

Quan l’import net de la xifra anual de negocis per al conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui inferior a 3.600.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan els mesos d’abril, juliol, octubre i gener.

Quan l’import net de la xifra anual de negocis per al conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui igual o superior a 3.600.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan mensualment.

En el cas que l’exercici anterior tingui una durada inferior a 12 mesos, es prorrateja en la part corresponent a l’any natural i s’aplica el que preveuen els apartats anteriors.

En cas d’inici d’activitat, les declaracions-liquidacions es fan els mesos d’abril, juliol, octubre i gener, llevat que hi sigui aplicable el règim especial simplificat, cas en què les declaracions es fan els mesos de juliol i gener.

Sense perjudici del que disposen els apartats anteriors, en el cas de les entitats que no actuïn com a empresaris o professionals i que tinguin la consideració d’obligats tributaris en aplicació de l’apartat 1.c de l’article 52, les declaracions-liquidacions es fan els mesos d’abril, juliol, octubre i gener.

Igualment, els obligats tributaris que decideixin donar per finalitzada la seva activitat empresarial, ja sigui per tancament del negoci, en el cas de persones físiques, o bé per dissolució i liquidació de la societat, en el cas de persones jurídiques, han d’ingressar el saldo a favor de l’administració tributària.

Pel que fa als obligats tributaris a títol individual, han d’efectuar l’ingrés corresponent en el moment en què presentin la sol·licitud de baixa del negoci davant l’Administració, la sol·licitud de baixa en el Registre d’Obligats Tributaris, i sempre que hagin liquidat o desafectat tots els béns afectes a la seva activitat empresarial. En el cas de persones jurídiques, han d’efectuar l’ingrés corresponent abans d’inscriure la dissolució de la societat en el Registre de Societats Mercantils i de dissoldre la societat, i sempre que n’hagin liquidat tots els béns.

L’ingrés del deute tributari s’ha de dur a terme en el lloc, la forma i els models que s’estableixin reglamentàriament.

2. En les importacions de béns, l’impost es liquida en la forma prevista per la legislació duanera corresponent.

3. Reglamentàriament es determinen les garanties i els procediments que resultin procedents per assegurar el compliment de les obligacions tributàries corresponents.”

Disposició final catorzena

Es modifiquen els articles següents de la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família, de la manera següent:

1. L’apartat 3 de l’article 148, que queda redactat de la manera següent:

“Article 148. Expedient previ i inscripció

[…]

3. La inscripció de la unió al Registre té lloc un cop transcorregut el termini de sis mesos d’ençà del moment en què es promou l’expedient previ. No obstant això, la unió estable pren efectes entre els membres de la parella des del moment en què es promou l’expedient previ.

La unió estable de parella s’acredita mitjançant la inscripció al Registre d’unions estables de parella del Registre Civil.”

2. L’article 153, que queda redactat de la manera següent:

“Article 153. Causes i formalització

1. La unió estable de parella s’extingeix per les causes següents:



2. En cas que els convivents decideixin de mutu acord posar fi a la seva relació, han d’instar la cancel·lació de la inscripció de la unió al Registre d’unions estables de parella aportant l’acord d’extinció formalitzat fefaentment.

3. Si un dels convivents decideix posar fi a la unió estable de parella per voluntat unilateral, ha de notificar-ho fefaentment a l’altre i instar simultàniament la cancel·lació de la inscripció en el Registre d’unions estables de parella trametent una còpia de la notificació.

El matrimoni dels membres de la unió entre ells comporta d’ofici la cancel·lació al Registre d’unions estables de parella.

4. L’extinció de la unió en vida dels convivents produeix efectes entre ambdós des de la data en què s’acorda o des de la notificació de la voluntat unilateral feta per un d’ells a l’altre. Respecte de terceres persones, produeix efectes des de la data de la cancel·lació registral de la inscripció.

5. En cas d’extinció de la unió estable de parella per causa de defunció o declaració de mort d’un dels membres, el sobrevivent ha de trametre un certificat de la defunció o de la declaració de mort al Registre d’unions estables de parella. També ho pot fer qualsevol altra persona interessada.”

3. S’addiciona la disposició transitòria sisena, que queda redactada de la manera següent:

“Disposició transitòria sisena. Règim aplicable a les unions estables de parella constituïdes després de l’entrada en vigor de la Llei 30/2022

La inscripció registral de les unions estables de parella constituïdes en el període comprès entre l’entrada en vigor de la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família i abans de l’entrada en vigor de la Llei del pressupost per a l’exercici del 2024 s’ha d’efectuar en el període de sis mesos des que es va promoure l’expedient registral.

La inscripció de les unions estables de parella constituïdes en el període referit al paràgraf anterior pren efectes respecte de tercers des del moment en què s’efectua.”

4. Es modifica la Disposició transitòria setena de la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família, que queda redactat de la manera següent:

“Disposició transitòria setena. Règim d’adopció de persones majors d’edat

Per excepció al que estableix l’apartat 2 de l’article 185, durant el termini de cinc anys comptat a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es poden adoptar persones majors d’edat que, al moment de la presentació de la demanda d’adopció, tinguin més de vint-i-cinc anys d’edat, sempre que es compleixin la resta de requisits establerts a la disposició referida.

En aquest cas, no serà necessària l’obligació d’escolta dels progenitors prevista en l’article 188.2 d’aquesta Llei i serà suficient la prestació del consentiment per la persona o persones adoptants i per la que hagi de ser adoptada.”

Disposició final quinzena

Les disposicions finals sisena, novena i catorzena que preveuen, respectivament, la modificació de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública, la modificació de la Llei 31/2021, del 22 de novembre, de text consolidat qualificada de seguretat pública, i la modificació de la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família, tenen la consideració de llei qualificada.

Disposició final setzena

S’addiciona el paràgraf següent a l’apartat 1 de l’article 17, Retribucions del personal i gratificacions dels consellers generals, de la Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023, amb efectes des del mes de gener del 2023:

“[…]

Igualment, durant el mateix exercici, les retribucions dels membres del Consell Superior de la Justícia, dels magistrats, dels batlles, del fiscal general, dels fiscals adjunts, del president del Tribunal de Corts i del president del Tribunal Superior s’incrementen l’exercici del 2023 en funció de l’IPC.

[…]”

Disposició final dissetena

1. Es modifica l’apartat 4 de l’article 17 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, que queda redactat de la manera següent:

“Article 17. Grups funcionals, ocupacions professionals tipus i nivells de classificació

[…]

4. En els cossos especials, l’assignació de nivell integra, a més a més, un complement específic, mesurat en els termes de les circumstàncies de treball següents:



Durant el període de formació es merita únicament un 60% del complement específic.”

2. Es modifica la lletra b) de l’article 77 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, que queda redactada de la manera següent:

“Article 77. Estructura retributiva

Les retribucions econòmiques es componen dels conceptes següents:

[…]



[…].”

3. S’addiciona una disposició addicional novena a la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, que queda redactada de la manera següent:

“Disposició addicional novena. Retribució de les funcions permanents dins el complement específic dels funcionaris del Cos Penitenciari i del Cos de Policia

1. A partir de l’1 de desembre del 2024, els funcionaris del Cos Penitenciari i del Cos de Policia que van entrar a formar part dels cossos referits desprès de l’entrada en vigor de la Llei 6/2017, del 20 d’abril, de modificació de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari i de la Llei 2/2017, del 9 de febrer, qualificada de modificació de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, respectivament, percebran mensualment l’import de cent cinquanta euros en concepte de retribució de les funcions permanents dins el complement específic. Aquest import s’ha d’incorporar a la taula retributiva corresponent i s’ha d’actualitzar de conformitat amb la disposició final sisena.

2. Els funcionaris del Cos Penitenciari i del Cos de Policia que eren membres dels cossos referits abans de la data d’entrada en vigor de la Llei 6/2017, del 20 d’abril, de modificació de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari i de la Llei 2/2017, del 9 de febrer, qualificada de modificació de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, respectivament, continuaran perceben el complement retributiu per l’exercici permanent de les seves funcions, de conformitat amb la normativa vigent abans de la referida data.”

Disposició final divuitena

S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, presenti el projecte de consolidació que integri la legislació vigent sobre les matèries regulades de les lleis següents:

Disposició final dinovena

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, excepte l’article 101 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, modificat en la disposició final cinquena, que entra en vigor l’1 de gener del 2025 i és aplicable a les rendes netes i a la xifra de negoci que s’hagin generat durant l’exercici econòmic anterior.


Casa de la Vall, 1 de febrer del 2024


Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Quadre resum projecte de pressupost 2024

Govern d’Andorra

Pressupost d’ingressos 2024

Classificació econòmica - Conceptes (euros)

Pressupost del sector públic 2024

Classificació econòmica

Pressupost de la Caixa Andorrana de Seguretat Social - CASS

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost del Fons de Reserva de Jubilació - FRJ

Pressupost de despeses

Pressupost d’ingressos

Pressupost de l’Autoritat Financera Andorrana - AFA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària - SAAS

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de Forces Elèctriques d’Andorra - FEDA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya - EFPEM

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de la Universitat d’Andorra – Ud’A

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra - FNJA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autor i Drets Veïns del Principat d’Andorra - SDADV

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Consell Regulador Andorrà del Joc - CRAJ

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries - AREB

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de la l’Agència Andorrana Antidopatge - AGAD

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Institut Nacional de l’Habitatge - INH

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Institut Andorrà de les Dones - IAD

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Andorra Telecom, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de la Ràdio i Televisió d’Andorra, SA - RTVASA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de Ramaders d’Andorra, SA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost d’Andorra Turisme, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost del Centre de Tractament de Residus, SA (CTRASA)

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Andorra Desenvolupament i Inversió, SAU - ADI, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de FEDA Solucions, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de Capçalera d’Infraestructures Energètiques, SAU - FEDA Ecoterm

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de Diquital, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de despeses 2024

Classificació funcional - Programes (euros)


Classificació econòmica - Conceptes (euros)


Classificació administrativa - Econòmica (euros)

Projecte de pressupost del Tribunal Constitucional pel 2024

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost del Consell Superior de la Justícia pel 2024

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost del Consell General pel 2024

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost de la Institució del Raonador del Ciutadà pel 2024

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost del Tribunal de Comptes pel 2024

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost de l’Agència de Protecció de Dades pel 2024

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) pel 2024

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)