Llei 4/2025, del 30 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2025.

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 30 de gener del 2025 ha aprovat la següent:

Llei 4/2025, del 30 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2025

Exposició de motius

El marc normatiu del pressupost general de l’Estat per a l’exercici del 2025 es fonamenta en la Constitució del Principat d’Andorra, del 28 d’abril del 1993; la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre del 1996 (LGFP), i la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i les seves modificacions posteriors (LSEFP), respectivament.

La Llei del pressupost general regula les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici del 2025 l’Administració general, les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques participades per l’Administració general, i els drets que es preveuen liquidar durant el mateix exercici, d’acord amb els principis pressupostaris que estableix la Llei general de les finances públiques i d’acord amb el marc pressupostari o, cosa que és el mateix, la projecció pressupostària per als anys de mandat en què s’emmarquen els pressupostos anuals de la legislatura.

En concret, la Llei inclou un contingut necessari constituït per la determinació de la previsió d’ingressos per a l’exercici del 2025 i les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici del 2025 l’Administració general i les seves entitats dependents o vinculades. I també, les regles o els criteris d’execució del pressupost general per a l’exercici del 2025, per mitjà de l’articulat i les disposicions de la Llei, que es limita a les matèries o qüestions que tenen relació directa amb les previsions d’ingressos, les habilitacions de despesa i els criteris de política econòmica general.

Si bé la Llei del pressupost anual es pot qualificar com una norma essencialment temporal, es fa necessari incloure-hi, mitjançant disposicions finals, modificacions amb caràcter permanent de normes legals que regulen aspectes relacionats amb les finances públiques, la funció pública i l’activitat econòmica del sector públic. Les disposicions finals de modificació de normes vigents són per vetllar per l’equilibri en l’execució del marc pressupostari i per la utilització dels recursos disponibles d’acord amb el principi de bona gestió (economia, eficiència i eficàcia), a l’efecte de garantir el compliment de les obligacions establertes en l’LSEFP.

El marc pressupostari del Govern per al període que va de l’exercici del 2024 a l’exercici del 2027, ambdós inclosos, suporta el programa del Govern del mandat legislatiu, que al seu torn és fruit dels objectius estratègics per al mandat.

Cal fer avinent que el pressupost de l’Administració general per a l’exercici del 2025 i el marc pressupostari del Govern –en el qual s’inclou– respecten i compleixen el límit d’endeutament i de despesa màxima permesa de l’Administració general establerts en l’LSEFP, si bé no respecta, per motius conjunturals i d’evolució natural de l’economia andorrana, les normes sobre la despesa corrent i la imposició directa contingudes en la mateixa Llei. Cal remarcar que aquests darrers són dos criteris per als quals l’LSEFP no preveu mecanismes correctius.

La part essencial de la Llei del pressupost es recull en el capítol primer, “Els crèdits i les seves modificacions”, atès que s’hi defineix l’àmbit del pressupost de l’Estat, i s’aprova la totalitat dels estats d’ingressos i despeses del sector públic estatal. El capítol primer també conté les normes de modificació i ampliació dels crèdits pressupostaris que clarifiquen, matisen i complementen el que regula l’LGFP en aquest sentit.

El capítol segon de la Llei del pressupost, “Gestió pressupostària i despesa pública”, regula els aspectes en matèria de contractació pública, d’ajuts, de la funció pública i de les finances públiques que concreten i permeten aplicar i executar per a cada exercici pressupostari els preceptes aplicables.

En particular, aquest capítol estableix les retribucions i el règim de la contractació de personal de l’Administració general, de l’Administració de justícia, de les societats públiques, de les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes públics i de les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern.

En relació amb les retribucions del personal, la Llei estableix que s’actualitzaran durant l’exercici del 2025 en funció de l’evolució de l’índex de preus de consum (IPC).

Quant al règim de contractació de personal, la Llei continua corregint les distorsions que s’han produït en l’aplicació de la Llei de la funció pública i de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals –aplicable a les entitats dependents o vinculades a l’Administració general– i que s’han generat arran de les restriccions legals del període que va de l’any 2009 al 2015, ambdós inclosos, per contractar personal fix i també personal interí. En aquest sentit, igual que els anys que van del 2016 al 2024, ambdós inclosos, la Llei determina que les places vacants que estan ocupades per personal interí es poden cobrir amb personal fix, d’acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència amb acord del Govern o de l’òrgan competent, i amb els informes previs preceptius. La Llei també preveu la possibilitat de cobertura de les places vacants generades fins avui i que no es troben ocupades.

Igualment, la Llei autoritza amb caràcter rigorosament excepcional la creació de determinades places en llocs de treball concrets i vinculats a necessitats urgents i inajornables. La provisió d’aquestes places l’acorda l’òrgan competent amb el vistiplau del departament responsable dels recursos humans de les administracions o entitats que integren el pressupost general de l’Estat, respectivament. Per a la provisió d’aquestes places, es requereix l’informe preceptiu de la Direcció sobre la seva idoneïtat i en què quedi evidenciada l’eficiència econòmica, d’acord amb la metodologia i les directrius aprovades prèviament pels òrgans competents.

El capítol tercer de la Llei del pressupost general, “Operacions financeres”, regula en un primer article la fixació de l’interès legal i, des de l’exercici del 2015, de l’interès moratori. I, en un segon article, el règim de l’endeutament i la fixació, per a l’exercici del 2025, de la quantitat màxima d’endeutament i de la prestació de garanties mitjançant aval, que és una matèria que la mateixa norma de les finances públiques determina que cal aprovar per llei per a cada exercici pressupostari.

Després, els tres articles següents actualitzen preceptes, en virtut de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social i les seves modificacions posteriors. El primer article determina l’actualització dels preus de compra i de venda del punt de jubilació d’acord amb l’índex de preus de consum. El segon estableix la revaloració de les prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, amb l’aplicació progressiva de la variació de l’índex de preus de consum (IPC), en funció d’uns intervals que comprenen els imports de la pensió. I el tercer determina que l’índex d’actualització de les cotitzacions que s’ha d’aplicar en el càlcul dels capitals de jubilació és l’índex de preus de consum.

El quart article és el referent a la determinació com a valor de referència del 0% quan l’índex de preus de consum (IPC) sigui negatiu al final de l’any 2024.

El darrer article d’aquest capítol tercer informa del nivell concret de reserves internacionals per a l’exercici del 2025, d’acord amb el que estableix l’article 5 de la Llei 36/2022, del 24 de novembre, de creació de reserves internacionals i accés del sistema financer a assistència en forma de provisió urgent de liquiditat.

La Llei es tanca amb un conjunt de disposicions finals que recullen les modificacions efectuades, amb caràcter permanent, de diverses normes legals; una disposició final, la catorzena, que encomana al Govern presentar el projecte de consolidació que integri la legislació vigent sobre les matèries regulades de les lleis que es modifiquen mitjançant disposicions finals amb caràcter permanent per la Llei del pressupost per a l’exercici del 2025, i la disposició final quinzena, sobre l’entrada en vigor de la norma.

La disposició final primera modifica els articles següents de la Llei general de les finances públiques, del 19-12-1996, i les seves modificacions posteriors (LGFP).

En primer lloc, l’apartat 4, lletra d, de l’article 22, “Pròrroga pressupostària”, de l’LGFP, perquè es puguin considerar els crèdits amb els conceptes relatius a les subvencions per a projectes d’igualtat de gènere a empreses i entitats sense ànim de lucre i les subvencions per a projectes i activitats de l’àmbit social a entitats sense ànim de lucre constituïdes legalment al Principat d’Andorra, dins dels crèdits que la Llei preveu que es puguin prorrogar en una sola vegada i a la bestreta en situació de pròrroga pressupostària, per tal d’anticipar la convocatòria anual; així, es facilita que les associacions o entitats disposin d’un termini més ampli per poder dur a terme els projectes pels quals s’ha rebut l’ajuda.

En segon lloc, l’apartat 5 de l’article 22, “Pròrroga pressupostària”, de l’LGFP, perquè els presidents dels consells d’administració, amb l’acord previ d’aquests consells mateixos, de les entitats parapúbliques o de dret públic i de les societats públiques participades per l’Administració general, tinguin la facultat –igual que el cap de Govern, amb l’acord previ del Govern respecte al seu Projecte de pressupost pendent d’aprovació– de posar en vigor les despeses previstes en els projectes de pressupost respectius pendents d’aprovació i que ja s’havien aprovat amb el caràcter de despeses pluriennals.

I en tercer lloc, l’article 26, “Modificació quantitativa: (III) Transferències de crèdit”, de l’LGFP, per encabir-hi el supòsit de caràcter permanent –pel fet que s’ha previst de manera reiterada en l’articulat de les lleis del pressupost dels exercicis anteriors– en què el ministre encarregat de les finances pot, a proposta del ministre que correspongui, autoritzar transferències entre crèdits –d’un mateix ministeri– dintre d’un mateix programa per a les despeses corrents.

La disposició final segona modifica els articles següents de la Llei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública, i les seves modificacions posteriors (LCP).

L’article 14, “Unió temporal d’empreses”, per tal d’establir que en els contractes de serveis –per promoure la participació de les microempreses i les petites i mitjanes empreses, i de fer prevaler les ofertes presentades per una UTE–, solament es requereix que l’UTE es formalitzi en escriptura pública si el plec de clàusules administratives particulars ho estableix. I per clarificar, per a tots els contractes administratius, que si no és possible la realització amb UTE del contracte, l’òrgan de contractació ha de justificar en l’expedient de contractació els motius raonables pels quals no és possible.

L’apartat 4 de l’article 28, “Formes d’adjudicació”, i l’apartat 7 de l’article 30, “Contractació directa”, per aclarir els supòsits previstos en la contractació directa en què s’aplica el procediment negociat sense publicitat.

La disposició final tercera modifica puntualment diversos articles de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, i les seves modificacions posteriors; addiciona també dos articles, una disposició addicional i una disposició transitòria a la Llei esmentada. Es tracta, en concret, del següent:

L’addició d’un paràgraf en la lletra b de l’article 19, relatiu a la regulació de la gratuïtat del càrrec de l’administrador.

La modificació de l’apartat 1 de l’article 91, relatiu al rescabalament en cas d’accident o malaltia professional per causa d’una falta inexcusable imputable a l’empresari, per regular els supòsits en què intervé una empresa contractada o subcontractada per l’empresari principal.

L’addició, respectivament: de dos apartats, numerats 4 i 5, a l’article 93, a fi de preveure la reducció dels recàrrecs en els supòsits de bona fe i d’absència de negligència greu i de reincidència; i d’un paràgraf, numerat 5, a l’article 108, per regular la imputació del pagament de cotitzacions en els supòsits de pagament parcial. També es dona una redacció més precisa a l’antic apartat 7, que passa a ser el 8.

La modificació, respectivament: de l’apartat 2 de l’article 114, per ampliar fins a sis mesos el termini de sol·licitud de prestacions periòdiques amb efectes des del moment en què es va produir la circumstància que ocasiona el naixement de la prestació; i de l’apartat 2 de l’article 120, que regula l’inici de cobertura de les prestacions, per donar-hi una redacció més acurada.

La inclusió d’un apartat, numerat 2, a l’article 140, a fi de perllongar la cobertura de les prestacions derivades de malaltia comuna o accident no laboral a les persones assalariades que han vist extingida la seva relació laboral mitjançant el pagament d’una compensació econòmica, per preavís i/o per acomiadament. L’apartat 2 preexistent passa a ser l’apartat 3.

La modificació del títol del capítol quart del títol II del llibre tercer, per incloure-hi els supòsits d’adopció i d’acolliment familiar.

La modificació dels articles 152, 153, 154 i 155, i l’addició de l’article 154 bis, amb la finalitat d’introduir una nova cobertura per als supòsits d’acolliment familiar, en termes semblants als previstos per als supòsits de maternitat, de paternitat o per a la parella que hagi reconegut legalment l’infant, i d’adopció.

La modificació de l’apartat 1 i l’addició d’un apartat, numerat 4, a l’article 180, relatiu a la generació del dret a la pensió de viduïtat. La modificació de l’apartat 1 té per objecte assimilar determinades situacions a la de cotització efectiva, en benefici del perceptor de la pensió, mentre que el nou apartat 4 estableix una excepció per al cas d’homicidi dolós o assassinat i per al cas de maltractament i/o lesió en l’àmbit domèstic o per violència de gènere.

L’addició d’un article, numerat 220 quater, a l’objecte de regular un nou règim especial al qual es puguin acollir determinades persones que eren assegurades indirectes durant la minoria d’edat, i que no ho poden continuar sent després d’assolir la majoria.

La introducció de la disposició addicional dissetena, que té per objecte modificar a partir de l’entrada en vigor d’aquesta disposició el sistema de còmput dels punts de jubilació adquirits per les persones assalariades, que passa a ser sobre la base de la declaració i no segons la cotització efectivament efectuada.

I també, la inclusió de la disposició transitòria vuitena, amb la finalitat de permetre que es puguin acollir al règim de les persones assegurades voluntàries a la branca general les persones que no estan obligades a assegurar-se d’acord amb la llei i que no gaudeixen de protecció social.

La disposició final quarta modifica la disposició addicional vuitena de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública, i les seves modificacions posteriors, amb l’addició de la disposició addicional novena i la disposició transitòria setena.

La disposició addicional novena estableix, d’una banda, la consideració de partícips del pla de pensions de la funció pública, i assimilats a tots els efectes en aquesta matèria, els treballadors amb contracte de durada indefinida de la Fundació Privada del Sector Públic Andorra Recerca i Innovació (“Andorra Recerca i Innovació”), entre els quals hi ha els treballadors amb contracte de durada indefinida de les entitats següents que van quedar adscrits a Andorra Recerca i Innovació, d’acord amb la Llei 11/2021, del 13 de maig, de creació de la Fundació Privada del Sector Públic Andorra Recerca i Innovació: Fundació Privada Observatori Sostenibilitat d’Andorra, Fundació Privada del Sector Públic ActuaTECH i l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA). I de l’altra, estableix que totes les referències fetes a l’IEA i a l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell en aquesta o en qualsevol altra llei o disposició normativa s’entenen fetes, respectivament, a Andorra Recerca i Innovació i a la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell.

La disposició transitòria setena estableix les condicions per als funcionaris que s’hagin acollit a la jubilació anticipada o obligatòria –per no haver tingut dret a fer-ho en aplicació de la disposició addicional vuitena perquè es trobaven en situació de partícips en suspens i no van poder fer aportacions ordinàries al pla de pensions– per sol·licitar la modificació de l’import de la prestació de jubilació i percebre-la, amb caràcter retroactiu, per l’import al qual tindrien dret en aplicació de la disposició addicional referida.

La disposició final cinquena modifica els apartats 3 i 7 de l’article 11 bis de la Llei 7/2014, del 20 d’abril, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, per actualitzar la llista de les activitats que es consideren de risc, i fer una remissió a l’LGFP en relació amb la prescripció del deute en concepte de rescabalament, respectivament.

La disposició final sisena addiciona l’article 10 bis a la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia per permetre a la Direcció del Cos de Policia reclamar el preu públic corresponent a la persona física o jurídica que sol·liciti mitjans humans o materials del Cos de Policia per a determinats serveis, i sempre que aquests serveis no estiguin vinculats a la resolució urgent de les actuacions pròpies del Departament de Policia.

La disposició final setena addiciona a la Llei 9/2004, del 27 de maig, de la funció pública de l’Administració de Justícia l’annex II, anomenat, “Taula retributiva del personal del Consell Superior de la Justícia”. Es tracta d’una taula retributiva diferenciada de la del personal de l’Administració de justícia, per tal d’establir una classificació professional pròpia dels llocs de treball d’aquest òrgan, conseqüència de les seves competències i atribucions. Aquest instrument permet gestionar de manera específica la seva organització i funcionament assignant una retribució concreta per cada lloc de treball, d’acord amb la seva adscripció funcional i el nivell de classificació professional, en funció del contingut del lloc de treball, tot tenint en compte la missió i les funcions de les àrees i els serveis detallats en el recent Reglament d’estructura orgànica del Consell Superior de la Justícia. Com a conseqüència de l’addició d’aquest annex II, l’anterior annex passa a anomenar-se “Annex I. Taula retributiva del personal de l’Administració de Justícia”.

La disposició final vuitena modifica la disposició addicional de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, per establir de forma permanent l’exempció de l’obligació de presentar els comptes anuals, en benefici de les persones físiques considerades empresaris i professionals (autònoms) i la xifra anual d’ingressos totals de les quals sigui inferior a 150.000 euros a partir de l’exercici comptable corresponent a l’any 2024.

La disposició final novena preveu tres modificacions de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats. La primera modifica l’article 8, apartat 1, amb l’addició de dos lletres, per tal que el Fons Andorrà de Garantia d’Automòbils i l’Oficina Andorrana d’Entitats d’Assegurança d’Automòbils quedin totalment exempts d’aquest impost, igual que ho estan altres entitats de dret públic. La segona modificació –de l’article 44 bis, apartat 1– afegeix dos entitats a les quals es poden fer donatius i aplicar-se la deducció per incentius fiscals al mecenatge, atès que, per la seva singularitat, no es troben regulades en la Llei 20/2023, del 23 d’octubre, de text consolidat qualificada d’associacions. Finalment, la tercera modificació –de l’article 44 ter, apartat 1–, en el mateix sentit que la segona, afegeix dos entitats a les quals poder recórrer per fer despeses o inversions per a esponsoritzacions o patrocinis en virtut de contractes i aplicar-se la deducció pel patrocini i l’esponsorització.

La disposició final desena modifica l’article 48 bis de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, en el mateix sentit que la disposició final novena, afegint dos entitats a les quals es poden fer donatius i aplicar-se la deducció per incentius fiscals al mecenatge, atès que, per la seva singularitat, no es trobaven regulades en la Llei 20/2023, del 23 d’octubre, de text consolidat qualificada d’associacions.

La disposició final onzena estableix que les disposicions finals quarta i sisena tenen rang de llei qualificada.

La disposició final dotzena inclou un article a la Llei 1/2024, de l’1 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2024, amb efectes des del mes de gener del 2024, per donar compliment a l’article 5 de la Llei 36/2022, del 24 de novembre, de creació de reserves internacionals i accés del sistema financer a assistència en forma de provisió urgent de liquiditat, pel que fa a informar del nivell de reserves internacionals per a l’exercici del 2024.

Finalment, la disposició tretzena encomana al Govern que estudiï la viabilitat de la implementació d’un projecte d’instal·lació de cases petites (tiny houses) com a model d’habitatge, amb l’objectiu d’incrementar ràpidament la disponibilitat d’habitatges a preu accessible.

Capítol primer. Els crèdits i les seves modificacions

Article 1. Àmbit del pressupost general de l’Estat

En el pressupost general de l’Estat per a l’exercici del 2025 s’hi integren:

Article 2. Estat d’ingressos i despeses

1. En l’estat de despeses de l’Administració general s’atorguen crèdits per afrontar les despeses ordinàries per un import total de 668.612.315,19 euros i crèdits per fer front a l’exigibilitat dels actius i passius financers per un import de 19.677.716,39 euros.

El pressupost de despeses de l’Administració general es finança:



2. Els pressupostos de les entitats parapúbliques i de dret públic a les quals es refereix l’apartat b de l’article 1 s’aproven amb el desglossament següent:



3. Els pressupostos de les societats públiques participades per l’Administració general a les quals es refereix l’apartat c de l’article 1 s’aproven amb el desglossament següent:

Article 3. Transferències de crèdit

El Govern ha de comunicar al Consell General les modificacions de crèdit efectuades sobre la base de qualsevol dels supòsits exposats en l’article 26 de l’LGFP, en el decurs dels trenta dies hàbils que segueixen la modificació esmentada.

Article 4. Crèdits ampliables

En qualsevol cas, en aplicació de l’article 25 de la Llei general de les finances públiques i les seves modificacions posteriors, tenen caràcter d’ampliables fins a una suma igual a les obligacions que calgui comprometre, amb el compliment previ de les normes vigents, els crèdits següents amb aplicació a totes les seccions o els ministeris del Govern i entitats parapúbliques i de dret públic:

1. Els crèdits que es destinin al pagament de comissions, al pagament de fiances, al pagament d’interessos i amortitzacions d’operacions d’endeutament i a la devolució de retencions de garantia.

2. Els crèdits destinats a satisfer, mitjançant una transacció judicial o sentència judicial ferma, les responsabilitats pecuniàries i les despeses derivades de procediments contenciosos.

3. Els crèdits destinats a atendre altres despeses derivades de preceptes legals o d’obligacions contractuals directament lligades als ingressos de l’Estat.

4. Els crèdits corresponents a despeses derivades d’obligacions sobrevingudes a l’Administració i alienes a la seva actuació d’acord amb el procés administratiu pertinent als crèdits ampliables.

5. Els crèdits corresponents a despeses derivades de les actuacions encomanades al saig per a l’execució forçosa dels actes administratius executoris en el marc de la Llei 18/2023, del 2 d’octubre, de text consolidat del saig i del Reglament regulador dels barems dels honoraris remuneradors dels serveis del saig.

6. Els subconceptes destinats a finançar les despeses causades per danys que cobreix l’assegurança.

7. Les partides de retribució del personal següents:



8. Les partides següents, dintre dels ministeris encarregats dels afers socials, de la joventut, de la igualtat i de la salut:



9. Les partides següents del ministeri encarregat de les relacions amb la Unió Europea, de la transició energètica, la mobilitat i els transports, i de la transformació digital i les telecomunicacions:



10. Les partides següents del ministeri encarregat de la justícia i interior:



11. El subconcepte 22340, anomenat “Transport helicòpter”, del projecte “Mitjans de transport aeri”, per fer front a les despeses de contractació dels serveis d’helicòpter.

12. Les partides següents del Ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats:



13. Els crèdits destinats al pagament de dividends que les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques han de fer efectius durant l’exercici pressupostari del 2025.

14. El concepte 224, anomenat “Primes d’assegurances”, per fer front a les primes de responsabilitat civil, els accidents individuals, els vehicles i ginys, l’assistència a persones, el multirisc d’incendi i el robatori.

15. El subconcepte 22720, anomenat “Treballs realitzats per empreses de valoracions i peritatges”, per fer front a les despeses dels peritatges efectuats, en relació amb el cobrament de l’impost de transmissions patrimonials, d’acord amb l’article 14 de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000 i les seves modificacions posteriors, i en relació amb el cobrament de l’impost general indirecte de transmissions patrimonials entre empresaris, d’acord amb l’article 48 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte i les seves modificacions posteriors.

16. Les partides següents del Ministeri d’Afers Exteriors:



17. Les partides següents del Departament d’Agricultura i Ramaderia:



18. Les partides següents de la Secretaria d’Estat de Joventut i Esports:



19. Les partides següents del Departament de Territori:



20. El subconcepte 22760, anomenat “Treballs realitzats per empreses. Estudis i treballs tècnics”, destinat a assessoraments relacionats amb qüestions estratègiques del Govern en el marc de les relacions internacionals, en matèria de blanqueig i en matèria tributària, principalment, en concordança amb l’obertura econòmica i l’apropament a Europa; i els subconceptes del projecte anomenat “Iniciatives monetàries i econòmiques” de la Secretaria d’Estat d’Afers Financers Internacionals.

21. Les partides següents dintre del pressupost del Consell Regulador Andorrà del Joc:



22. Les partides següents del Departament de Medi Ambient:



23. Les partides següents del ministeri encarregat de l’estadística i de l’habitatge, i del ministeri encarregat del comerç:



24. El subconcepte 22680, “Promoció cultural”, del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports, per vetllar per la política lingüística i la promoció del català.

25. Les partides següents dintre del pressupost de Forces Elèctriques d’Andorra:



26. Les partides següents dintre del pressupost de la Caixa Andorrana de Seguretat Social:



27. Les partides següents dintre del pressupost del Fons de Reserva de Jubilació:



28. Les partides següents dintre del pressupost del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària:



29. Les partides següents dintre del pressupost de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA):



30. Les partides següents dintre del pressupost de l’Agència Andorrana Antidopatge:



31. Els crèdits destinats al pagament de l’impost de societats que les entitats públiques i parapúbliques i de dret públic han de fer efectius durant l’exercici pressupostari del 2024, d’acord amb el que preveu la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, i les seves modificacions posteriors.

32. Els subconceptes, 46220 i 76200, anomenats “Transferències als comuns”, d’acord amb l’article 1 de la Llei 18/2017, del 20 d’octubre, qualificada de transferències als comuns, i les seves modificacions posteriors.

33. El concepte 841, d’actius financers, per respondre al pagament de la prestació de garanties mitjançant un aval autoritzades en l’article 18 d’aquesta Llei.

34. El subconcepte 87102, “Aportació de capital a un fons públic privat per l’habitatge”, per desenvolupar un fons públic privat d’inversió que ajudi a incrementar l’oferta d’habitatge de lloguer.

35. El subconcepte 48292, “Mútua dels empleats de l’Administració general i justícia”, per fer front a les despeses derivades dels accidents de treball i per assumir la despesa de la cobertura del 100% de les baixes superiors a 150 dies.

36. La tramitació dels crèdits ampliables ha d’incloure la determinació dels ingressos concrets destinats a finançar-los, que poden ser una recaptació d’ingressos més gran del que s’ha previst, una transferència d’altres crèdits que s’estimin reduïbles o una disminució de tresoreria. Únicament es poden finançar mitjançant els ingressos provinents d’un nou endeutament, autoritzat a aquest efecte per la Llei del pressupost de l’Administració general, els crèdits ampliables relatius a les obligacions corresponents a les eventuals execucions de les prestacions de garanties mitjançant avals establertes en les lleis vigents.

37. El Govern ha de comunicar al Consell General qualsevol ampliació efectuada sobre la base de qualsevol dels supòsits exposats anteriorment, en el decurs dels trenta dies hàbils que segueixen a l’ampliació esmentada.

Capítol segon. Gestió pressupostària i despesa pública

Article 5. Contractes administratius

No es poden desagregar els contractes del mateix objecte i que es refereixen a una mateixa actuació que es realitzen en el mateix exercici pressupostari.

Per criteris de màxima simplificació i de mínim cost burocràtic, en virtut de l’article 32 de l’LGFP, queda justificat que la tramitació de l’expedient en els contractes administratius menors d’un import inferior o igual a 7.500 euros pugui no fer-se per mitjà de la Plataforma de contractació del sector públic.

Tanmateix, els operadors econòmics en els quals recauen aquests contractes menors han d’estar donats d’alta al Registre oficial de licitadors i empreses classificades de la Plataforma de contractació del sector públic.

Article 6. Convenis entre entitats del sector públic

Quan l’Administració utilitza els seus propis mitjans per obtenir prestacions que constitueixen l’objecte dels contractes públics, aquesta actuació suposa una operació interna en el marc de les normes i el règim de funcionament de l’organisme públic corresponent.

D’acord amb aquesta Llei, es consideren “mitjans propis de l’Administració” les societats o les entitats amb la totalitat del capital social de titularitat pública, i que efectuïn la part essencial de la seva activitat –en un percentatge igual o superior al 20% de l’import de les activitats objecte de la col·laboració– amb l’entitat adjudicatària.

Article 7. Publicació de les licitacions i adjudicacions definitives

1. Els òrgans competents dels poders adjudicadors publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i en el perfil del contractant els anuncis de licitació i d’adjudicació, llevat dels contractes la difusió dels quals, donat el seu contingut, pot afectar interessos essencials del país, d’acord amb la Llei 14/2022 del 12 de maig, de contractació pública.

2. La resolució d’adjudicació s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra quan l’import del contracte o de les seves modificacions sigui superior als imports establerts per als contractes menors, d’acord amb la Llei 14/2022 del 12 de maig, de contractació pública.

3. En el cas de les adjudicacions definitives, la resolució ha d’especificar l’òrgan contractant, la forma d’adjudicació, la modalitat de contractació, la identitat de l’adjudicatari, la denominació i la localització del contracte, la partida pressupostària, el preu del contracte –que correspon a l’import d’adjudicació del contracte o al preu unitari d’adjudicació pels contractes l’objecte dels quals ho determini, i s’entén en tots els supòsits amb impostos inclosos– i el termini d’execució.

Article 8. Autorització de la despesa

L’autorització de la despesa és competència:



Pel que fa a l’autorització de la despesa dels contractes administratius, d’acord amb la disposició transitòria cinquena de la Llei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública, és aplicable el llindar que figura en l’article 30.1.d de la Llei 14/2022.

Els òrgans que tenen la competència d’autoritzar les despeses i els llindars s’indiquen a continuació:

Article 9. Compromisos de despesa amb càrrec a futurs pressupostos

El Govern pot decretar despeses pluriennals corrents per a subministraments, gestió de serveis públics, prestació de serveis, assistència tècnica, arrendaments i altres negocis jurídics anàlegs i ajuts.

L’import dels compromisos corresponents a cada un dels exercicis futurs no pot superar els límits següents, que s’han d’aplicar a l’import de cada un dels capítols econòmics de l’estat de despeses aprovat inicialment pel Consell General:

Article 10. Despeses pluriennals que s’estenen durant un període superior a cinc anys

1. D’acord amb l’article 29.8 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, i les seves modificacions posteriors, i amb la normativa en matèria de contractació pública, a continuació es detallen els quadres en què figura l’inventari dels contractes de concessió de serveis finançats mitjançant aportacions del Govern.




(1) L’import d’1.336.000 € correspon: a l’aportació del Govern a l’empresa adjudicatària en concepte de cànon en negatiu (1.300.000 €); més l’import de l’abonament de la gratuïtat de l’ús del servei (36.000 €). Aquesta forma de finançament estava prevista al plec de bases generals administratives que regien la licitació mitjançant concurs públic nacional del contracte de referència. La durada del contracte és de deu anys, prorrogable amb l’acord previ del Govern fins a un màxim de quinze anys. D’acord amb el conveni de col·laboració entre el Govern i els comuns, els comuns participen en el finançament del contracte efectuant una aportació anual total de 90.002 euros durant els cinc primers anys de vigència del contracte (450.010 euros) i 64.286 euros durant els cinc anys restants del contracte (321.430 euros). El finançament per a l’exercici del 2025 de part dels comuns s’ha previst en el pressupost d’ingressos.





(1) L’import de 16.800.000 € correspon a l’aportació del Govern a l’empresa adjudicatària de la concessió de les línies 2, 4, 5 i 6 de transport nacional regular de viatgers en concepte de cànon en negatiu. Aquesta forma de finançament estava prevista al plec de bases generals administratives que regien la licitació mitjançant concurs públic nacional del contracte de referència. La durada del contracte és de quinze anys, prorrogable per dos períodes de cinc anys, si així ho comunica el Govern, amb una antelació mínima de sis mesos abans de l’acabament del termini principal del contracte o de les pròrrogues, sense que el termini total pugui superar els 25 anys.

(2) La modificació del contracte correspon a la nova política tarifària publicada al BOPA núm. 92, edicte del 18-8-2021 pel qual es fan públiques les tarifes de la concessió de les línies del transport nacional regular de viatgers, d’acord amb l’article 10 del contracte de concessió de les línies de transport nacional regular de viatgers. Tots els augments previstos són orientatius segons el nombre d’abonaments adquirits pels usuaris actualment i els càlculs de previsió d’augment d’usuaris.

(3) D’acord amb l’article 42.2 de la Llei 4/2015, del 15 de gener, dels transports per carretera i l’article 39 de la Llei de contractació pública vigent, com també els contractes de concessió de les línies de transport nacional regular de viatgers, el Govern ha modificat el contracte per raons d’interès públic i ha creat l’abonament mensual gratuït. En aquest contracte s’indica que si la modificació afecta el règim financer del contracte, el Govern ha de compensar l’empresa per tal de mantenir l’equilibri econòmic establert en el contracte, i de permetre la continuïtat de la seva execució.

(4) El Govern acorda unificar els abonaments que subvenciona i adscriure les partides del Ministeri d’Afers Socials i Funció Pública (targeta magna i targeta blava), del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports (bus jove) i del Ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats (Abonandbus) a la partida de la Secretaria d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat.

(5) L’augment en relació amb el pressupost en exercicis anteriors correspon a l’increment d’usuaris (s’ha multiplicat per tres el nombre de viatges anuals des de l’inici de l’abonament de 30 €/mes i de la gratuïtat), i alhora ha crescut el servei amb més freqüències i noves línies (per exemple, recuperació de la línia L3, bus de nit setmanal, etc.).


La previsió de les quotes plurianuals a quinze anys en concepte dels cànons negatius dels contractes de concessió correspon a l’import de l’aportació adjudicat el primer any de la concessió amb les actualitzacions que determina l’article 14 dels contractes de concessió. L’augment en relació amb el pressupost en exercicis anteriors correspon a l’increment d’usuaris (s’ha multiplicat per tres el nombre de viatges anuals des de l’inici de l’abonament de 30 €/mes i de la gratuïtat), i alhora ha crescut el servei amb més freqüències i noves línies (per exemple, el bus de nit setmanal, etc.).




Correspon a la previsió de les quotes pluriennals a 30 anys en concepte de la compensació de l’amortització en cas de resultats negatius. La quantitat a percebre en cap cas no podrà superar el 75 % del valor de l’amortització de la construcció amb l’afegit de l’interès legal, d’acord amb les clàusules administratives i econòmiques que regeix el concurs internacional per la concessió de l’heliport nacional d’Andorra. Aquests imports estan subjectes a les actualitzacions segons el cost final de construcció i amortització. El cost de construcció estimat és de 10.169.378 euros (75% = 7.627.034 euros).


Correspon a la previsió de les quotes pluriennals a 30 anys en concepte de la compensació de l’amortització en cas de resultats negatius. La quantitat a percebre en cap cas no podrà superar el 75 % del valor de l’amortització de la construcció amb l’afegit de l’interès legal, d’acord amb les clàusules administratives i econòmiques que regeix el concurs internacional per la concessió de l’heliport nacional d’Andorra. Aquests imports estan subjectes a les actualitzacions segons el cost final de construcció i amortització. El cost de construcció estimat és de 10.169.378 euros (75% = 7.627.034 euros).




L’import de 240.000 euros, correspon al compliment de l’article 8 bis “punt crític d’explotació” de l’addenda al contracte de concessió de la redacció del projecte de construcció i explotació del dipòsit central de substàncies explosives


Correspon al compliment de l’article 8 bis “punt crític d’explotació” de l’addenda al contracte de concessió de la redacció del projecte de construcció i explotació del dipòsit central de substàncies explosives.

2. D’acord amb l’article 29.8 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, i les seves modificacions posteriors, i amb l’article 6 de la Llei 2/2022, del 20 de gener, per a l’adaptació de la societat pública Centre de Tractament de Residus d’Andorra, SA com a instrument de gestió directa, a continuació s’indiquen les anualitats que inclou l’encàrrec-programa per assegurar el finançament de les activitats encomanades a CTRASA.



3. D’acord amb l’article 29.8 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, i les seves modificacions posteriors, a continuació s’indiquen les anualitats previstes en el contracte d’arrendament per a l’ampliació de la Universitat d’Andorra.



4. D’acord amb l’article 29.8 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, i les seves modificacions posteriors, a continuació s’indiquen les anualitats previstes en els contractes d’arrendament dels habitatges de preu assequible:

Article 11. Fons verd per a la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic

1. El Govern incorpora al pressupost general per a l’exercici del 2025 el Fons verd per a la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic, que integra: l’estat de despeses, els crèdits corresponents als projectes destinats a impulsar les previsions, els plans o les accions destinats a l’objecte de la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc); i l’estat d’ingressos i els drets econòmics que es preveuen liquidar durant l’exercici per finançar-los.

2. El Fons verd es finança d’acord amb l’ordre i les tipologies següents:



3. El Govern elabora, anualment, un informe públic sobre l’estat i tipologia d’ingressos i despeses del Fons Verd.

Article 12. Despeses per a les quals les fases de gestió pressupostària es poden agrupar en un sol acte administratiu, i excepcions al tràmit de fiscalització

D’acord amb els articles 15.5 i 31.2 de la Llei general de les finances públiques i amb l’article 27 de la Llei 93/2010, del 16 de desembre, de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració, i les seves modificacions posteriors, respectivament, les fases de gestió pressupostària es poden agrupar en un sol acte administratiu o el procediment s’inicia directament en la fase de liquidació o el tràmit de fiscalització prèvia se substitueix per les comprovacions efectuades en l’exercici del control financer i l’auditoria en els expedients relatius a les despeses següents:

1. Les despeses corrents de consum de béns corrents i de serveis, i les despeses de personal dels subconceptes de formació i perfeccionament del personal i de dietes per formació i perfeccionament del personal, inferiors a 600 euros, respectivament, d’acord amb el Decret del 09-02-2011 d’aprovació del Reglament relatiu a la simplificació de procediments de pagament d’una quantitat escassa.

2. Les despeses d’un import igual o superior a 600 euros i no superiors a 7.500 euros del capítol 2, “Consum de béns corrents”, les quals s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació sense perjudici del que estableix l’apartat 8.

3. Les despeses no superiors a 7.500 euros del capítol 6, “Inversions reals”; del capítol 3, “Despeses financeres”, i del capítol 4, “Transferències corrents”, les quals també s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació.

4. Les despeses d’un import igual o superior a 600 euros i no superiors a 7.500 euros del subconcepte 16300, anomenat “Formació i perfeccionament de personal”, i del subconcepte anomenat “Dietes per formació i perfeccionament de personal”, respectivament, les quals també s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació.

5. Les despeses del capítol 1, “Despeses de personal”, en concepte de retribucions del personal previstes en el pressupost inicial, i les despeses de domiciliacions bancàries, les quals es comptabilitzen en el moment del pagament, en un sol acte que agrupa les diverses fases d’execució pressupostària anomenat ACLOP (autorització, compromís, liquidació, ordenament del pagament i pagament efectiu), i estan sotmeses a les comprovacions de control oportunes prèvies als pagaments.

6. Les despeses del capítol 4, “Transferències corrents” –en concepte de les prestacions econòmiques establertes a la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris–, les fases de compromís i de liquidació de les quals es poden comptabilitzar en un sol acte que agrupa aquestes fases (CL), després d’haver-se comptabilitzat la fase corresponent de l’autorització de despesa (A). Aquestes despeses es troben sotmeses a fiscalització prèvia en les fases d’A i de CL esmentades.

7. Les despeses del capítol 4, “Transferències corrents”, en concepte de prestacions de branca general, de prestacions de branca jubilació i de prestacions familiars, respectivament; les despeses del capítol 7, “Transferències de capital”, en concepte de transferències de fons al Fons de Reserva de Jubilació; les despeses del capítol 8, “Actius financers”, en concepte de préstecs i bestretes a mitjà i llarg termini fora del sector públic; i les “Aportacions al fons de reserves”, en concepte d’aportacions netes a les carteres gestionades i administrades del Fons de reserves de jubilació, les quals es comptabilitzen en el moment del pagament en un sol acte que agrupa les diverses fases d’execució pressupostària, anomenat ACLOP (autorització, compromís, liquidació, ordenament del pagament i pagament efectiu), i estan sotmeses a les comprovacions de control oportunes prèvies als pagaments.

8. Les despeses que originen ordres de pagament per justificar, que s’han de fiscalitzar en la fase d’autorització i en la justificació preceptiva posterior.

9. Pel que fa a les despeses considerades als apartats 1, 2, 3 i 4, no se’n poden desagregar les factures que corresponguin a despeses del mateix objecte i que es refereixen a una mateixa actuació que es realitzen en el mateix exercici pressupostari.

10. Pel que fa a les despeses considerades a l’apartat 5, els complements retributius de qualsevol naturalesa no previstos o previstos de manera insuficient en el pressupost inicial del capítol 1, així com la contractació de personal tant per cobrir vacants com per prestar serveis, requereixen l’existència de disponibilitat pressupostària suficient per donar-hi la conformitat i estan subjectes a fiscalització prèvia. Excepcionalment, la contractació d’interins per al curs escolar que es deriva d’aplicar la legislació que regula el sistema educatiu andorrà es fiscalitza amb posterioritat a l’aprovació per part del Govern. La cobertura de baixes o permisos administratius amb reserva de plaça que preveuen les lletres a i b de l’article 16.10 es fiscalitza també amb posterioritat a l’autorització.

11. Pel que fa a la despesa dels contractes administratius, és aplicable el llindar que figura a l’article 30.1.d de la Llei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública en comptes del llindar de 7.500 euros que s’indica en els apartats precedents d’aquest article.

Article 13. Règim de concessió de transferències

1. Les transferències corrents nominatives en l’àmbit de subconcepte segons la classificació econòmica del pressupost es lliuren a mesura que les entitats afectades les demanin.

Les transferències de capital nominatives en l’àmbit de subconcepte segons la classificació econòmica del pressupost només es fan efectives amb la presentació de la factura o els documents justificatius corresponents, excepte en cas que l’entitat sol·liciti al Govern d’obtenir la transferència amb caràcter a justificar per necessitats de tresoreria degudament justificades. Queda exempt d’aquesta justificació el Consell General.

Un cop aprovada la liquidació de comptes de les entitats beneficiàries de transferències nominatives per part dels òrgans competents de les dites entitats, i sempre que no s’hagi compromès el total de la despesa pressupostada, aquests organismes han de retornar al Govern els ingressos obtinguts amb la transferència i no utilitzats durant l’exercici pressupostari.

El Govern, abans de ser aprovada la liquidació de comptes de les entitats beneficiàries de transferències nominatives per part dels seus òrgans competents, amb sol·licitud prèvia de l’entitat beneficiària, pot autoritzar la dita entitat a mantenir els ingressos obtinguts amb la transferència i no utilitzats durant l’exercici pressupostari perquè no està afectada per finançar diferències de venciment entre els drets i les obligacions durant l’exercici, sempre que l’entitat acrediti al Govern aquestes necessitats de tresoreria i per finançar romanents de tresoreria negatius.

2. Les ajudes i les subvencions amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que no tenen assignació nominativa i que superen l’import de 7.500 euros s’han d’atorgar d’acord amb criteris de publicitat, concurrència i objectivitat, llevat de les ajudes acordades pel Govern en concepte de contribucions voluntàries per motiu de desastres naturals i de les ajudes en què, de forma raonada, no es pugui promoure la concurrència i que superin l’import de 7.500 euros, les quals es fan públiques en el moment de l’adjudicació.

Aquestes subvencions poden ser:



3. Els crèdits per a despeses de subvencions o de transferències de capital, amb caràcter plurianual o no, compromeses fins al 31 de desembre i que no s’hagin pogut liquidar durant l’exercici en no haver pogut l’entitat beneficiària de la subvenció presentar la factura o els documents justificatius corresponents, s’incorporen al pressupost de l’exercici següent.

4. Les transferències als comuns es fan d’acord amb els terminis establerts per la Llei qualificada de transferències als comuns.

5. El Govern publica cada mes al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les subvencions atorgades. No cal la publicitat en el cas de subvencions nominatives en el pressupost inicial i de les subvencions corresponents als departaments i als conceptes pressupostaris següents: Departament d’Afers Socials, conceptes pressupostaris 482-50, 482-55, 482-60, 482-63, 482-65 i 482-90; Departament de Salut, concepte pressupostari 482-40; i Departament d’Ocupació, concepte pressupostari 482-65.

6. En aplicació de l’article 14 de la Llei de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra i les seves modificacions posteriors, s’estableix un quantum de 720.000 euros per finançar les seves activitats.

7. Les entitats privades beneficiàries d’ajudes o subvencions d’un import superior a 300.000 € han de trametre al Tribunal de Comptes –per mitjà del Govern, amb la tramesa prèvia a la Intervenció General–, perquè en faci el control, una memòria justificativa sobre el compliment de la finalitat per a la qual s’ha atorgat l’ajuda o la subvenció, juntament amb els estats financers de l’exercici en què s’ha registrat l’ajuda o la subvenció i l’informe d’auditoria de comptes extern corresponent.

Article 14. Finançament de les despeses sanitàries, a càrrec de la seguretat social, derivades dels programes d’atenció social i sociosanitària previstos en la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat

El finançament de les despeses estrictament sanitàries derivades de les prestacions socials i sociosanitàries de suport a l’autonomia, a càrrec de la seguretat social, establertes en els articles 16 i 17 de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 d’octubre del 2002 i les seves modificacions posteriors, es du a terme d’acord amb el seu règim d’afiliació al sistema de seguretat social.

Article 15. Retribucions del personal

1. Les retribucions del cap de Govern, dels ministres, del cap del Gabinet del Cap de Govern, del secretari general del Govern, dels secretaris d’Estat, d’altres alts càrrecs del Govern, dels ambaixadors, dels càrrecs directius dels organismes públics, dels càrrecs de les entitats parapúbliques, dels càrrecs de les societats públiques i del personal de relació especial de l’Administració general s’incrementen l’exercici del 2025 en funció de l’índex de preus de consum (IPC).

Igualment, durant el mateix exercici, les retribucions dels membres del Consell Superior de la Justícia, dels magistrats, dels batlles, del fiscal general, dels fiscals adjunts, del president del Tribunal de Corts i del president del Tribunal Superior s’incrementen l’exercici del 2025 en funció de l’IPC.

2. Les retribucions del personal de l’Administració general i de l’Administració de justícia s’incrementen l’exercici del 2025 en funció de l’IPC.

3. Als criteris relatius al complement d’absorció, als quals fa referència la disposició transitòria primera de la Llei de la funció pública, no se’ls aplica cap increment.

4. Les prestacions complementàries per jubilació anticipada i jubilació obligatòria (aquesta última entesa com la suma de la pensió a càrrec de l’Administració general i de la pensió a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social) dels empleats de l’Administració general s’incrementen amb l’IPC. Amb la finalitat de determinar l’aplicació correcta de l’increment de l’IPC, la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha d’informar el Govern de l’import de la pensió de jubilació que satisfà al personal en situació de jubilació obligatòria en el termini de 30 dies des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

5. Els apartats 2, 3 i 4 són aplicables a les societats públiques, a les entitats parapúbliques i de dret públic i a altres organismes públics; i a les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern.

6. La retribució del personal de l’Administració general i de l’Administració de justícia que es contracti l’any 2025 serà la prevista en les taules salarials de la Llei de la funció pública aplicades en l’exercici del 2025.

7. Els salaris del personal de l’Administració general contractat a partir de l’1 de gener del 2019 i que abans de l’entrada en vigor de la Llei del pressupost per a l’exercici del 2019 percebia els conceptes d’IPC 2011-2012 en virtut d’una vinculació anterior amb l’Administració, i alhora afectat per la mesura establerta a l’article 20.5 de la Llei 18/2019, del 15 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2019, es veuran incrementats amb l’IPC corresponent als períodes 2011 i 2012, sempre que sigui contractat per al mateix lloc de treball i no hi hagi una interrupció del contracte superior a tres mesos.

Article 16. Contractació de personal

1. Durant l’exercici del 2025 es poden crear noves places de personal, dins dels límits previstos al pressupost per a l’exercici del 2025.

La provisió d’aquestes places l’acorda l’òrgan competent amb el vistiplau del departament responsable de recursos humans. Per a la provisió d’aquestes places, cal l’informe preceptiu de la Direcció sobre l’estructura organitzativa corresponent, amb la quantificació de les càrregues de treball del personal que ocupa les places, i on quedi evidenciada l’eficiència econòmica, d’acord amb la metodologia i les directrius aprovades prèviament per l’òrgan competent amb el vistiplau del departament responsable de recursos humans.

2. El Govern pot autoritzar la reconversió o reconducció de places vacants amb la creació de nous llocs de treball o llocs de treballs ja existents, amb l’informe previ preceptiu de la Direcció i el vistiplau de la Secretaria d’Estat de Funció Pública que en justifiqui la necessitat.

3. En cas que un funcionari sigui declarat en situació de reforma o se l’adscrigui a un altre lloc de treball per motius de salut, el Govern pot autoritzar, per a les places que siguin estratègiques, amb un informe justificatiu previ del departament corresponent, la creació d’una plaça de les mateixes característiques que la que ocupava aquest funcionari. En cas que el Govern autoritzi la creació d’aquesta plaça, en el moment que el funcionari declarat en situació de reforma o adscrit a un altre lloc de treball per motius de salut doni per finalitzada la seva relació estatutària amb l’Administració, s’amortitzarà la plaça que ocupava.

4. Respecte a la contractació de personal del SAAS:



5. Les lletres b i c de l’apartat 4 d’aquest article són aplicables a la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Les referències als òrgans del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària s’entenen substituïdes pels òrgans competents de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

6. La provisió de les places vacants s’ha d’efectuar d’acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència, primerament mitjançant concurs intern i, si escau, posteriorment, mitjançant concurs extern, amb acord del Govern, amb l’informe previ preceptiu de la Direcció i el vistiplau de la secretaria d’Estat de Funció Pública.

7. Els processos de selecció del personal interí han de respectar els principis d’igualtat, mèrit, capacitat, publicitat i concurrència. Només excepcionalment, per raons d’urgència que s’han de fer constar a l’expedient, i en el cas de l’Administració general quan no hi hagi candidats disponibles a les borses creades pel ministeri responsable de funció pública, es pot nomenar personal interí sense convocatòria pública.

8. Durant l’exercici del 2025, la provisió de places en situació d’adscripció i de comissió de serveis s’ha de fer garantint els principis de publicitat, igualtat i concurrència, a excepció de les situacions suficientment justificades i aprovades per la Secretaria d’Estat de Funció Pública que es podran proveir directament.

9. Durant l’exercici del 2025 les baixes o permisos administratius amb reserva de plaça de fins a quaranta-cinc dies no es poden cobrir amb personal interí. El ministre encarregat de les finances, amb l’informe previ de la Secretaria d’Estat de Funció Pública, pot autoritzar la cobertura de baixes o permisos administratius amb reserva de plaça d’una durada superior a quaranta-cinc dies.

10. De manera excepcional –amb l’autorització del ministre encarregat de les finances, amb l’informe previ de la Secretaria d’Estat de Funció Pública–, es poden cobrir baixes o permisos administratius amb reserva de plaça amb una durada inferior a quaranta-cinc dies per donar resposta a les necessitats de personal en els llocs de treball següents:



11. Dels contractes amb treballadors públics interins que estiguin vigents, en els supòsits dels apartats c, d i e de l’article 109 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, se’n limita el nombre per a l’exercici del 2025 al que hi ha previst al pressupost per a l’exercici del 2025. Tanmateix, per la creació de nous serveis o per serveis estratègics o imprescindibles es pot nomenar personal interí en aquests supòsits, amb el vistiplau de la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

12. S’autoritza a cobrir una plaça durant un període màxim de quatre mesos per fer-hi conviure, abans d’una jubilació o d’una jubilació anticipada, la nova persona contractada i la persona que es jubila o es jubila anticipadament en el cas de places estratègiques acordades prèviament pel Govern. El cost addicional que es produeixi a les places l’assumeix el mateix departament.

13. S’autoritza, amb una antelació de dotze mesos, la licitació de places vacants produïdes per jubilacions i jubilacions anticipades i que siguin declarades prioritàries pel Govern. A aquest efecte els titulars de les places vacants produïdes per jubilacions anticipades han d’efectuar la demanda al departament corresponent dotze mesos abans de la data prevista per a la jubilació anticipada.

La persona contractada i la persona que es jubila anticipadament poden conviure un període màxim de tres mesos. El cost addicional que es produeixi a les places l’assumirà el mateix departament.

14. Els apartats 1, 2, 6, 7, 8, 9, 11, 12 i 13 són aplicables a l’Administració de justícia i a les entitats parapúbliques o de dret públic; i a les societats públiques, i altres organismes públics i a les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern. En aquests casos, les referències als òrgans de l’Administració general s’entenen substituïdes pels òrgans competents de les administracions o entitats esmentades que integren el pressupost de l’Estat.

15. El Consell Superior de la Justícia, pel que fa al personal de l’Administració de justícia que es troba integrat dins del pressupost del ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia, les entitats parapúbliques, de dret públic, i altres organismes públics i les societats públiques les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern, han d’acordar un procediment per contractar personal interí similar al que estableixen els apartats anteriors.

16. Les noves contractacions de personal de relació especial s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Capítol tercer. Operacions financeres

Article 17. Interès legal i interès moratori

1. L’interès legal per a l’exercici del 2025 queda establert en el 3,25%. En cas que el Govern no pagui als seus proveïdors en els terminis establerts legalment, ha d’incorporar al seu pagament els interessos legals de demora corresponents de forma automàtica.

2. L’interès moratori per a l’exercici del 2025, previst a l’article 23 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i les seves modificacions posteriors, queda establert en el 4,06%.

Article 18. Operacions d’endeutament

1. S’autoritza el Govern perquè, a proposta del ministre encarregat de les finances, afronti les operacions d’endeutament següents:



2. El dèficit de caixa previst en l’exercici del 2025 (34.804.044,88 euros) i el pagament de les quotes, que vencen durant l’exercici, dels préstecs contrets per l’Administració general (5.307.308,24 euros) es financen amb la tresoreria disponible, i amb un nou endeutament autoritzat en els exercicis anteriors.

3. S’autoritza l’entitat parapública Forces Elèctriques d’Andorra perquè pugui concertar operacions de crèdit per refinançar o substituir l’endeutament autoritzat, formalitzat, disposat i no disposat el 31 de desembre de l’exercici anterior a l’any en què la Llei es fa vigent, per respondre al pla d’inversió previst, així com concertar noves operacions d’endeutament per cobrir necessitats operatives de compra d’energia i finançament de les inversions previstes en el pressupost.

4. L’endeutament autoritzat l’exercici anterior a l’any en què la Llei es fa vigent i no formalitzat el 31 de desembre d’aquest any es pot instrumentalitzar l’any en què la Llei es fa vigent, per finançar els crèdits de les despeses compromeses que no s’hagin pogut efectuar durant el mateix exercici i que s’hagin d’incorporar al pressupost de l’any en què la Llei es fa vigent, en aplicació de l’article 15.4 de la Llei general de les finances públiques i les seves modificacions posteriors.

Alhora aquest endeutament s’haurà d’anar reduint en funció de les previsions de l’últim Pla d’equilibri financer aprovat, fins a retornar dins el marc de la legalitat.

5. Les operacions d’endeutament referides als apartats anteriors d’aquest article corresponen a la capacitat màxima d’endeutament del Govern i, per tant, únicament computen com a deute públic les operacions en què l’endeutament es disposa –a excepció de les operacions financeres de la lletra k de l’apartat 1 d’aquest article, relatives a la subscripció de la quota al fons en concepte de reserves d’Andorra a l’exterior– a l’efecte de calcular el límit d’endeutament que estableix l’article 12 de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal i les seves modificacions posteriors.

6. L’endeutament autoritzat, formalitzat i disposat el 31 de desembre de l’exercici anterior a l’any en què la Llei es fa vigent, i durant l’exercici en curs, no té la consideració d’afectat.

Article 19. Preu de compra del punt de jubilació

Els preus de compra i de venda del punt de jubilació per a l’exercici del 2025 s’actualitzen d’acord amb l’índex de preus de consum (IPC).

Article 20. Revaloració de les prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social

La persona assegurada que percep una o més pensions pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social la suma de les quals, un cop deduïdes les cotitzacions de la persona en qüestió, sigui d’un dels imports establerts a la taula següent, durant l’any 2025 gaudeix de la revaloració d’aquestes pensions d’acord amb el que s’indica a continuació:




Les persones que percebin una pensió de jubilació igual o superior al salari mínim però l’import de la qual sigui inferior a la suma del salari mínim i de l’aplicació a aquest últim de dos vegades l’IPC, gaudeixen d’una revaloració fins a arribar a aquest darrer import.

Les persones que percebin una pensió de jubilació igual o superior a dos vegades el salari mínim però l’import de la qual sigui inferior a la suma de dos vegades el salari mínim i de l’aplicació a aquest últim de l’IPC, gaudeixen d’una revaloració fins a arribar a aquest darrer import.

Les persones que percebin una pensió de jubilació igual o superior a tres vegades el salari mínim però l’import de la qual sigui inferior a la suma de tres vegades el salari mínim i de l’aplicació a aquest últim del 25% de l’IPC, gaudeixen d’una revaloració fins a arribar a aquest darrer import.

Article 21. Càlcul dels capitals de jubilació

L’índex d’actualització de les cotitzacions per a l’any 2025 que s’ha d’aplicar en el càlcul dels capitals de jubilació establerts en l’article 197 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, i les seves modificacions posteriors, és l’índex de preus de consum (IPC) per a l’any 2024.

Article 22. Índex de preus de consum

En cas que, al final de l’any 2024, l’índex de preus de consum (IPC) fos negatiu, s’hauria de prendre com a valor de referència per a l’any 2024 el 0% pel que fa a l’aplicació dels articles d’aquesta Llei.

Article 23. Reserves internacionals

Atenent l’article 5, “Constitució de reserves internacionals”, de la Llei 36/2022, del 24 de novembre, de creació de reserves internacionals i accés del sistema financer a assistència en forma de provisió urgent de liquiditat, el nivell de reserves internacionals per a l’exercici del 2025 és el següent:

Disposició final primera

Es modifica la Llei general de les finances públiques, del 19-12-1996, i les seves modificacions posteriors:

1. Es modifiquen els apartats 4.d i 5 de l’article 22, amb la redacció següent:

“Article 22. Pròrroga pressupostària

4. El cap de Govern, amb l’acord previ del Govern:

[…]



5. Els presidents dels consells d’administració, amb l’acord previ d’aquests consells mateixos, de les entitats parapúbliques o de dret públic i de les societats públiques participades per l’Administració general, tenen també la facultat esmentada en els paràgrafs a i c de l’apartat 4 anterior respecte als projectes de pressupost respectius. […]

2. Es modifica l’apartat 4 de l’article 26, amb la redacció següent:

“Article 26. Modificació quantitativa: (III) Transferències de crèdit

[…]

4. Les transferències que concerneixen despeses corrents, amb les finalitats expressades a l’article 23.4 i a l’article 24.3, poden ser acordades pel Govern o el corresponent consell d’administració amb les limitacions següents:



[…]

Disposició final segona

Es modifica la Llei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública, i les seves modificacions posteriors:

1. L’article 14, amb la redacció següent:

“Article 14. Unió temporal d’empreses

1. Una unió temporal d’empreses (UTE) és una forma de col·laboració empresarial temporal, sense personalitat jurídica pròpia, que es constitueix per al desenvolupament o l’execució d’una obra, un servei o un subministrament.

2. Diversos licitadors es poden constituir en UTE per tal de presentar-se conjuntament a una licitació i executar el contracte de forma col·lectiva, sens perjudici del que estableix l’apartat 5. Un mateix licitador no es pot presentar a una licitació individualment i al mateix temps com a membre d’una UTE, ni tampoc com a membre de més d’una UTE.

3. L’UTE es constitueix només per a contractacions determinades, de manera que la seva actuació no es pot estendre més enllà d’aquestes contractacions. L’UTE s’ha de constituir per una durada que coincideixi amb la durada del contracte. No és necessari que es formalitzi en escriptura pública fins a l’adjudicació del contracte a favor seu, sens perjudici del que estableix l’apartat 6.

4. En els contractes públics en què han d’intervenir diversos professionals, o bé si la tipologia del projecte ho requereix, els òrgans de contractació han de promoure la participació de les microempreses i les petites i mitjanes empreses, i han de fer prevaler les ofertes presentades per UTE, a més de la divisió en lots que regula l’article 27.

5. Si no és possible la realització amb UTE del contracte, l’òrgan de contractació ha de justificar en l’expedient de contractació els motius raonables pels quals no és possible i ha indicar que aquesta opció no és possible en el plec de clàusules administratives particulars.

6. En els contractes de serveis, solament es requereix que l’UTE es formalitzi en escriptura pública si el plec de clàusules administratives particulars ho estableix, en funció de la tipologia del contracte.

7. Els contractistes aplegats en una UTE responen solidàriament davant del poder adjudicador de tots els danys i perjudicis que l’UTE hagi causat.

8. Tots els contractistes aplegats en una UTE han d’estar individualment legitimats per contractar, d’acord amb el que preveu l’article 11.”

2. L’apartat 4 de l’article 28, amb la redacció següent:

“Article 28. Formes d’adjudicació

[…]

4. En la contractació directa l’adjudicació recau en el proponent que presenta la proposició més avantatjosa d’acord amb el procediment negociat, sempre que es donin les circumstàncies d’excepció previstes per aquest procediment, d’acord amb l’article 30.”

3. L’apartat 7 de l’article 30, amb la redacció següent:

“Article 30. Contractació directa

[…]

7. En els casos enumerats en les lletres indicades en l’apartat 3 i en els contractes menors, la contractació directa es regeix d’acord amb el procediment negociat sense publicitat regulat a l’article 45.10.”

Disposició final tercera

Es modifiquen els articles següents de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social i les seves modificacions posteriors:

1. S’addiciona un paràgraf en la lletra b de l’article 19, que queda redactat de la manera següent:

“Article 19. Persones que duen a terme una activitat per compte propi



2. Es modifica l’apartat 1 de l’article 91, que queda redactat de la manera següent:

“Article 91. Rescabalament en cas d’accident de treball o malaltia professional

1. Sense perjudici de l’aplicació de l’article anterior quan escaigui, si l’accident de treball o la malaltia professional deriva d’una falta inexcusable imputable a l’empresari, la CASS pot exigir-li el pagament de la totalitat de les despeses ocasionades per l’atenció sanitària íntegra de la persona assegurada que ha comportat aquest accident o aquesta malaltia professional, així com de la resta de prestacions que hagi de satisfer per aquesta causa, i de les altres compensacions econòmiques que hagi de satisfer a la persona assegurada, amb el límit màxim de 30 vegades el salari mínim.

En cas que l’empresari contracti o subcontracti amb altres empresaris la realització d’obres o serveis corresponents a la seva pròpia activitat, l’empresari principal respon solidàriament amb l’empresa subcontractada del pagament a què fa referència el paràgraf anterior, però si la falta inexcusable que ha donat lloc a l’accident de treball o la malaltia professional és imputable únicament a l’empresari principal, llavors respon únicament aquest últim i no ho fa l’empresa contractada o subcontractada.”

3. S’addicionen dos apartats a l’article 93, numerats 4 i 5, amb el contingut següent:

“Article 93. Recàrrec per pagament extemporani

[…]

4. En els supòsits de bona fe i d’absència de negligència greu o de reincidència, els recàrrecs es redueixen en un 50% si el subjecte responsable del pagament ingressa l’import de la liquidació de les cotitzacions degudes abans que el requereixi la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Es redueixen en un 30% si el subjecte responsable del pagament ingressa l’import de la liquidació en el termini de deu dies a comptar del requeriment.

5. A efectes exclusius d’aquest article, es considera que hi ha reincidència si existeix una resolució ferma d’imposició d’un recàrrec per pagament extemporani durant el període de dos anys immediatament anteriors.”

4. Es modifica l’article 108, que queda redactat de la manera següent:

“Article 108. Procediment

1. El període voluntari de recaptació s’inicia en la data de començament del termini reglamentari d’ingrés i es prolonga, si no hi ha pagament íntegre o una altra causa d’extinció del deute, fins a l’emissió de la provisió de constrenyiment, amb la qual s’inicia el període de recaptació executiva.

2. Transcorregut el termini reglamentari d’ingrés sense pagament íntegre del deute, s’apliquen els recàrrecs corresponents i els interessos moratoris establerts en la present Llei.

3. La Caixa Andorrana de Seguretat Social pot procedir a la recaptació per via de constrenyiment, d’acord amb les normes que regulen el procediment de recaptació tributària en període executiu; també pot acudir al saig per obtenir l’execució forçosa. En qualsevol cas, la impugnació en via administrativa o jurisdiccional de l’acte que s’executa impedeix l’execució forçosa fins que l’acte esdevingui ferm. L’òrgan competent per acordar i tramitar l’execució forçosa és la Direcció General, que la pot delegar en el director adjunt o en un o diversos caps de servei.

4. El procediment de recaptació s’impulsa d’ofici en tots els seus tràmits i només se suspèn en els casos que s’estableixin per reglament.

5. En cas de pagament parcial del deute en concepte de cotitzacions, la CASS imputa en primer lloc la suma pagada al deute corresponent a la branca de jubilació.

6. La terminació del procediment recaptatori, tant en període voluntari com en via executiva, es produeix en els casos d’anul·lació o extinció del dèbit perseguit en els termes i les condicions que s’estableixen per reglament.

7. En tot allò no previst en aquesta Llei s’aplica el procediment establert pel Codi de l’Administració i la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.

8. En cas de cessació de pagaments i/o fallida d’un empresari, els crèdits actualitzats per cotitzacions degudes, inclosos els corresponents a les cotitzacions dels salaris deguts, tenen la consideració de crèdits privilegiats.

5. Es modifica l’apartat 2 de l’article 114, que queda redactat de la manera següent:

“Article 114. Prescripció de les prestacions

[…]

2. Aquest dret es fa efectiu d’ençà de la circumstància que ocasiona el naixement de la prestació corresponent si es sol·licita dins del termini dels sis mesos següents. La presentació d’aquesta sol·licitud fora de termini, implica l’efectivitat del dret d’ençà del moment de la sol·licitud.

[…]”

6. Es modifica l’apartat 2 de l’article 120, que queda redactat de la manera següent:

“Article 120. Inici de la cobertura de les prestacions

[…]

2. Per tenir dret a les prestacions de la branca general derivades de malaltia comuna o accident no laboral les persones assalariades i les persones que realitzen una activitat per compte propi, a més dels requisits generals, han de complir les condicions següents:



[…]”

7. S’addiciona un apartat –entre els apartats 1 i 2– i es modifica i renumera l’apartat 2 de l’article 140, amb la redacció següent:

“Article 140. Finalització de les prestacions

[…]

2. En el supòsit d’extinció de la relació de treball mitjançant el pagament d’una compensació econòmica per preavís i/o d’una compensació econòmica per acomiadament no causal o per causes objectives, l’import percebut per la persona assegurada per aquests conceptes dona dret a prestacions de reembossament pel temps al qual correspon aquesta compensació, i sempre que es compleixin els requisits establerts en aquesta Llei. En el full de declaració corresponent l’empresa ha de fer constar separadament l’import que correspon a la compensació econòmica per preavís i/o per acomiadament, i a quantes mensualitats de salari correspon.

3. Si en el moment de la data del cessament o de la finalització es perceben prestacions econòmiques d’incapacitat temporal o maternitat, els límits establerts als números anteriors comencen a comptar des del moment en què finalitza el dret a percebre la prestació a la qual té dret la persona beneficiària.”

8. Es modifica el títol del capítol quart del títol II del llibre tercer, que queda redactat de la manera següent:

“Capítol quart. Prestacions de maternitat, de paternitat o per a la parella que hagi reconegut legalment l’infant, d’adopció, d’acolliment familiar i de risc durant l’embaràs”

9. Es modifica l’article 152, que queda redactat de la manera següent:

“Article 152. Cobertura

1. La prestació econòmica per maternitat i paternitat o per a la parella que hagi reconegut legalment l’infant cobreix la pèrdua d’ingressos consecutiva al descans pres durant l’embaràs i després del part o de l’adopció d’un infant o adolescent, d’acord amb la Llei de relacions laborals.

2. La prestació econòmica per acolliment familiar cobreix la pèrdua d’ingressos consecutiva al descans pres per aquest motiu, d’acord amb la Llei de relacions laborals.

3. La prestació econòmica per risc durant l’embaràs cobreix la pèrdua d’ingressos consecutiva al descans pres durant l’embaràs, d’acord amb la regulació que estableix la Llei de la seguretat i la salut en el treball.”

10. Es modifica l’article 153, que queda redactat de la manera següent:

“Article 153. Prestacions econòmiques

1. Tenen dret a les prestacions econòmiques d’aquest capítol les persones assalariades i assimilades que han estat donades d’alta a la seguretat social amb una antelació mínima de sis mesos i que han cotitzat almenys tres mesos durant els sis mesos anteriors al part, i en els casos d’adopció o d’acolliment familiar les persones que acreditin aquests requisits a la data d’arribada efectiva de l’infant o adolescent a la família i/o a la data en què comença a comptar el període de descans d’acord amb la Llei de relacions laborals.

2. Les persones beneficiàries d’una prestació econòmica han de complir les mateixes condicions. El període de percepció de la prestació econòmica s’assimila al de l’exercici d’una activitat.

3. Tenen dret a les prestacions econòmiques d’aquest capítol les persones que realitzen una activitat per compte propi que estiguin donades d’alta a la seguretat social amb una antelació mínima de sis mesos i que han cotitzat almenys tres mesos durant els sis mesos anteriors al part, i en els casos d’adopció o d’acolliment familiar les persones que acreditin aquests requisits a la data d’arribada efectiva de l’infant o adolescent a la família i/o a la data en què comença a comptar el període de descans d’acord amb la Llei de relacions laborals.”

11. Es modifica l’article 154, que queda redactat de la manera següent:

“Article 154. Durada de la prestació econòmica per maternitat o per paternitat i per adopció

1. En el cas de persones assalariades i assimilades, el dret a la prestació econòmica per maternitat o per paternitat o per adopció neix des del mateix dia que comença el període de descans corresponent, i té la mateixa durada que el període de descans de què gaudeixi efectivament la persona que s’hi acull, d’acord amb la legislació laboral.

2. Si la mare i/o el pare o la parella que ha reconegut legalment l’infant o l’adolescent o les persones adoptants són persones treballadores per compte propi, tenen dret a la prestació econòmica per maternitat o per paternitat des del mateix dia que comencin el període de descans corresponent, d’acord amb la suspensió de l’activitat econòmica, i la prestació té, com a màxim, la durada de descans que la Llei de relacions laborals reconeix a les persones assalariades, sempre que mantinguin suspesa de forma efectiva l’activitat econòmica durant tot el període.

3. Si el pare o la parella que ha reconegut legalment l’infant substitueix la mare en una part del període de descans per maternitat, d’acord amb la regulació continguda en la normativa laboral, té dret a la prestació econòmica des del dia següent a aquell en què es produeix la substitució i per a tot el període que manca fins a l’extinció de la prestació. La mare que percebia la pensió deixa de percebre-la el dia de la substitució.

4. En cas de mort del fill, la mare té dret a la prestació per maternitat durant els dies que falten per completar el seu període de descans per maternitat.”

12. S’addiciona un nou article 154 bis, amb el contingut següent:

“Article 154 bis. Durada de la prestació econòmica per acolliment familiar

1. En el cas de persones assalariades i assimilades, el dret a la prestació econòmica per acolliment familiar neix des del mateix dia que comença el període de descans corresponent i/o a l’arribada efectiva de l’infant o adolescent a la família, i té la mateixa durada que el període de descans de què gaudeixi efectivament la persona que s’hi acull, d’acord amb la legislació laboral.

2. Si les persones acollidores exerceixen una activitat per compte propi tenen dret a la prestació econòmica per acolliment familiar des del mateix dia que comença el període de descans corresponent i/o a l’arribada de l’infant o adolescent a la família, amb suspensió de l’activitat econòmica, i la prestació té, com a màxim, la durada de descans que la Llei de relacions laborals reconeix a les persones assalariades, sempre que mantinguin suspesa de forma efectiva l’activitat econòmica durant tot el període.

3. En cas de substitució, d’acord amb la normativa continguda en la normativa laboral, la persona acollidora té dret a la prestació econòmica des del dia següent a aquell en què es produeix la substitució i per a tot el període que manca fins a l’extinció de la prestació.”

13. Es modifica l’article 155, que queda redactat de la manera següent:

“Article 155. Abonament de les prestacions

1. Les prestacions econòmiques per maternitat, per paternitat, per adopció i per acolliment familiar, s’abonen a cada persona beneficiària mentre durin els corresponents períodes de descans.

2. En el cas que el pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant substitueixi la mare, la prestació econòmica per maternitat es paga al pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant, sempre que compleixi les condicions de generació de drets fixades en l’article 153. Si durant aquesta situació el pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant mor, la mare pot ser beneficiària de la prestació que pertoqui fins a esgotar la durada màxima corresponent, fins i tot si ja s’hagués incorporat a la feina anteriorment.

3. En cas de mort de la mare, el pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant pot fer ús del període de descans que li corresponia a la mare, d’acord amb la regulació continguda en la normativa laboral, i percebre la totalitat o la part que resti de les prestacions corresponents.”

14. Es modifica l’apartat 1 i s’addiciona un nou apartat 4 a l’article 180, que queda redactat de la manera següent:

“Article 180. Generació del dret

1. Perquè neixi el dret a la pensió de viduïtat, la persona assegurada difunta per motiu de malaltia comuna o accident no laboral ha d’haver cotitzat almenys trenta-sis mensualitats en els últims quaranta-vuit mesos, tant a la branca general com a la branca de jubilació, si tenia menys de trenta anys en el moment de la defunció; o haver cotitzat seixanta mensualitats en els últims setanta-dos mesos, tant a la branca general com a la branca de jubilació, si tenia trenta o més anys en el moment de la defunció. En qualsevol cas, si la persona assegurada difunta ha cotitzat quinze anys, tant a la branca general com a la branca de jubilació, genera el dret a pensió de viduïtat. Si la persona assegurada difunta és titular d’una pensió de jubilació i ha cotitzat almenys dotze mesos a la branca general i a la branca de jubilació, genera el dret a pensió de viduïtat.

També computen com a períodes efectius de cotització aquells en què la persona assegurada difunta hagi estat inscrita com a demandant d’ocupació en el Servei d’Ocupació. S’assimilen a períodes cotitzats a la branca general i a la branca jubilació els períodes en què la persona assegurada difunta hagi percebut una pensió d’invalidesa.

S’assimilen a períodes cotitzats a la branca general i a la branca jubilació els períodes en què la persona assegurada difunta hagi treballat com a assalariada, encara que l’empresa no hagi fet efectiu a la CASS l’import de les cotitzacions.

[…]

4. No pot tenir la condició de beneficiari de la pensió de reversió que li hagués pogut correspondre la persona condemnada per un delicte d’homicidi dolós o d’assassinat o per un delicte de violència de gènere o per un delicte de maltractament i/o lesió en l’àmbit domèstic quan la víctima sigui el subjecte causant de la pensió.”

15. S’addiciona un nou article 220 quater, amb el contingut següent:

“Article 220 quater. Persones assegurades indirectes de l’article 13.1.d que no ho poden continuar sent després de la majoria d’edat i que no es poden acollir a un altre règim

1. Es troben compreses en aquest règim especial les persones assegurades indirectes en virtut de la lletra d de l’apartat 1 de l’article 13 des que arriben a la majoria d’edat fins que compleixen els vint-i-cinc anys, sempre que no tinguin dret directament a les prestacions de reembossament, o que hagin estat sota la tutela del Govern i que compleixin un dels requisits següents:



2. Les persones compreses en l’àmbit d’aplicació d’aquest article, o el seu representant legal si la sol·licitud es fa abans de la majoria d’edat, han de sol·licitar al Govern que les prengui en càrrec en aquest règim especial; la sol·licitud ha d’anar acompanyada de la valoració social o sociosanitària emesa per justificar que la persona sol·licitant compleix els requisits previstos a l’apartat 1. Rebuda la sol·licitud, el ministeri competent en matèria d’afers socials tramita l’expedient, efectua les comprovacions oportunes i dicta una resolució que, si és favorable, té una vigència d’un any com a màxim. Aquesta resolució es pot revocar si es deixen de complir els requisits establerts. La vigència es pot prorrogar amb la revisió prèvia que la persona beneficiària continua complint algun dels requisits de l’apartat 1, feta a petició de la persona interessada, que la pot demanar des de tres mesos abans que expiri la vigència.

3. El Govern sol·licita, si escau, l’afiliació de la persona al règim de Seguretat Social, i comunica a la CASS l’inici i el cessament de la seva presa en càrrec perquè la persona sigui donada, respectivament, d’alta i de baixa d’acord amb els articles 33 i següents.

4. L’alta s’ha de sol·licitar a partir de la data de la resolució administrativa que acorda la presa en càrrec de la persona en aquest règim especial, o a partir de la data en què la persona compleix la majoria d’edat, si la resolució és anterior a aquella data.

5. La baixa s’ha de cursar en el moment en què el Govern dicta una resolució que revoca la presa en càrrec o des que perd vigència la resolució que l’acordava.

6. El Govern, amb càrrec als pressupostos de l’Estat, ha de fer el pagament de la totalitat de la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

7. La base de cotització correspon al salari mínim oficial mensual.

8. L’obligació de cotitzar només fa referència a la cotització corresponent a la branca general. El percentatge de cotització és del 10%.

9. Les persones compreses en aquest règim tenen dret a gaudir de les prestacions de reembossament segons el règim regulat en els articles 132 i següents.”

16. S’addiciona la disposició addicional dissetena, amb el contingut següent:

“Disposició addicional dissetena

Els punts de jubilació de les persones assalariades declarats amb posterioritat a la data d’entrada en vigor d’aquesta disposició es consideren adquirits des del moment de la declaració, amb independència del fet que hagin estat efectivament pagats o no per l’empresari, i sense importar el resultat de les actuacions que la Caixa Andorrana de Seguretat Social emprengui per cobrar-los.”

17. S’addiciona la disposició transitòria vuitena, amb el contingut següent:

“Disposició transitòria vuitena

Les persones que no estaven obligades a estar afiliades al sistema de Seguretat social abans de l’entrada en vigor de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, que disposaven d’un termini fins al 30 de juny del 2013 per regular la seva situació i adaptar-se al que disposa aquesta Llei, i que actualment no estan obligades a assegurar-se d’acord amb aquesta Llei, es poden acollir al règim especial de persones assegurades voluntàries a la branca general que regula l’article 223 quater.”

Disposició final quarta

Es modifica la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública, afegint-hi la disposició addicional novena i la disposició transitòria setena.

1. S’afegeix la disposició addicional novena, amb la redacció següent:

“Disposició addicional novena

1. A partir de l’entrada vigor de la Llei 11/2021, del 13 de maig, de creació de la Fundació Privada del Sector Públic Andorra Recerca i Innovació, són considerats partícips del pla de pensions de la funció pública, i assimilats a tots els efectes en aquesta matèria, els treballadors amb contracte de durada indefinida de la Fundació Privada del Sector Públic Andorra Recerca i Innovació (“Andorra Recerca i Innovació”), entre els quals hi ha els treballadors amb contracte de durada indefinida de les entitats següents que van quedar adscrits a Andorra Recerca i Innovació: Fundació Privada Observatori Sostenibilitat d’Andorra, Fundació Privada del Sector Públic ActuaTECH i l’Institut d’Estudis Andorrans.

2. Als efectes d’aquesta Llei, totes les referències fetes a l’Institut d’Estudis Andorrans en aquesta o en qualsevol altra llei o disposició normativa s’entenen fetes a la Fundació Privada del Sector Públic Andorra Recerca i Innovació.”

3. De la mateixa manera, en aplicació de la Llei 2/2019, del 17 de gener, de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell, totes les referències fetes a l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell s’han d’entendre fetes a la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell.”

2. S’afegeix la disposició transitòria setena, amb la redacció següent:

“Disposició transitòria setena

Els funcionaris que des de l’entrada en vigor de la Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023 (18 de febrer del 2023) fins a l’entrada en vigor de la Llei 1/2024, de l’1 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2024 (27 de febrer del 2024), si compleixen els requisits d’anys de servei establerts a l’apartat 1 de la disposició addicional vuitena d’aquesta Llei, s’hagin acollit a la jubilació anticipada o obligatòria per no haver tingut dret a fer-ho en aplicació de la mateixa disposició addicional vuitena perquè es trobaven en situació de partícips en suspens i no van poder fer aportacions ordinàries al pla de pensions, poden sol·licitar la modificació de l’import de la prestació de jubilació i percebre-la, amb caràcter retroactiu, per l’import al qual tindrien dret en aplicació de la disposició addicional referida.

Per tenir dret a percebre la prestació prevista a la disposició addicional vuitena, els funcionaris hauran d’efectuar la regularització de les aportacions del 3% en els mateixos termes previstos al segon paràgraf de l’apartat 1 de la dita disposició i de forma retroactiva des de l’1 de març del 2023 fins a la data de jubilació.

La materialització d’aquesta aportació al pla de pensions es pot efectuar de forma fraccionada en els tres mesos immediats següents a l’entrada en vigor de la Llei del pressupost per a l’exercici del 2025.”

Disposició final cinquena

Es modifica l’article 11 bis de la Llei 7/2017, del 20 d’abril, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, i les seves modificacions posteriors, que queda redactat de la manera següent:

“Article 11 bis. Rescabalament de costos i despeses en operacions de recerca, salvament, rescat o socors, i d’altres actuacions pròpies del Departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments

1. En els casos en què l’operació de recerca, salvament, rescat o socors que porti a terme el Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments porti causa de la imprudència o de la pràctica d’una activitat recreativa de risc per part de la persona que n’és beneficiària, el Govern pot reclamar a aquesta persona, al seu representant legal i a la seva companyia d’assegurances, de forma solidària, els costos i les despeses ocasionats per la mobilització dels mitjans humans i materials que gestiona el Cos esmentat.

En el cas de manifestacions esportives, o activitats de grup, organitzades per associacions, clubs o federacions esportives obertes a participacions col·lectives en les quals sigui requerida l’operació de recerca, salvament, rescat o socors a càrrec del Cos esmentat, i es determinin causes de negligència, manca d´advertiment, manca d´informació suficient davant passatges de gran dificultat, no suspendre les proves davant de previsions climatològiques adverses anunciades, el Govern pot reclamar a aquests organismes i a la seva companyia d´assegurances, de forma solidària, els costos i les despeses ocasionats per la mobilització dels mitjans humans i materials que gestiona el Cos esmentat, sense prejudici de les responsabilitats pròpies o compartides de les persones rescatades.

2. Es consideren actuacions imprudents, entre d’altres:



3. Es consideren activitats de risc:



4. L’acció de rescabalament es pot instar prop de la jurisdicció civil, d’acord amb el procediment que escaigui, contra la persona beneficiària, el seu representant legal i la seva companyia d’assegurances, de forma solidària, independentment del fet que l’operació de recerca, salvament, rescat o socors s’efectuï d’ofici o a instància d’una tercera persona.

5. L’import a reclamar es determina en funció del nombre d’efectius personals i de mitjans materials emprats en l’operació de recerca, salvament, rescat o socors, i del temps esmerçat a aquest efecte. El Govern fixa, reglamentàriament, la tarifa per hora dels mitjans humans i materials gestionats pel Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments.

6. En el supòsit en què l’operació de recerca, salvament, rescat o socors s’efectuï a favor de diverses persones beneficiàries, l’import a reclamar es determina proporcionalment als mitjans humans i materials emprats en benefici de cadascuna d’elles, i en cas que la individualització no sigui possible, per parts iguals.

7. L’acció de rescabalament prescriu al cap de tres anys a comptar de la data en què s’iniciï l’operació de recerca, salvament, rescat o socors, d’acord amb el que estableix la Llei general de les finances públiques.

8. En els casos en què una persona física o jurídica sol·liciti mitjans humans o materials del Cos de Bombers, sense que aquests estiguin vinculats en la resolució urgent de les actuacions pròpies del Departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, si la direcció del Cos així ho estima, es pot prestar el servei que escaigui, el cost del qual se li imputarà al sol·licitant.

9. Tipus de serveis que es poden sol·licitar:



10. Per l’extinció d’un incendi que s’origini intencionadament, el Govern rescabalarà al responsable o responsables, els cost del mitjans humans i materials que s’hagin destinat en la seva extinció.

11. Els preus públics per prestació d’un servei o per la realització d’una activitat es determinen per hora, per efectiu i per mitjà emprat. En el cas de les formacions, es determinen per acció formativa i per alumne.

12. Els preus públics no podran excedir, en el seu conjunt, el del cost real o previsible del servei o activitat de què es tracti o, en el seu defecte, del valor de la prestació rebuda.

13. El Departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, amb l’aprovació prèvia del Govern, pot establir mitjançant un conveni amb altres departaments de l’Administració general l’exoneració total o parcial del preu públic al qual fa referència l’apartat 8 d’aquest article, així com altres contraprestacions diferents de la contraprestació dinerària. Així mateix, també mitjançant conveni amb altres administracions, empreses públiques o entitats parapúbliques, i amb l’aprovació prèvia del Govern, es poden establir altres contraprestacions diferents de la contraprestació dinerària.”

Disposició final sisena

S’addiciona l’article 10 bis a la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, que queda redactat de la manera següent:

“Article 10 bis. Preu públic per la prestació de serveis especials per part del Cos de Policia

1. En els casos en què una persona física o jurídica sol·liciti mitjans humans o materials del Cos de Policia sense que estiguin vinculats a la resolució urgent de les actuacions pròpies del Departament de Policia, la direcció del Cos pot reclamar al sol·licitant el preu públic corresponent, que es fixa per la via reglamentària.

2. Tipus de serveis que es poden sol·licitar:



3. Els preus públics per prestació d’un servei o per la realització d’una activitat es determinen per hora, per efectiu i per mitjà emprat.

4. Els preus públics no poden excedir, en conjunt, el cost real o previsible del servei o l’activitat de què es tracti o, si no és possible, el valor de la prestació rebuda.

5. El Departament de Policia, amb l’aprovació prèvia del Govern, pot establir mitjançant un conveni amb altres departaments de l’Administració general l’exoneració total o parcial del preu públic al qual fa referència l’apartat 1 d’aquest article, així com altres contraprestacions diferents de la contraprestació dinerària. Així mateix, també mitjançant conveni amb altres administracions, empreses públiques o entitats parapúbliques, i amb l’aprovació prèvia del Govern, es poden establir altres contraprestacions diferents de la contraprestació dinerària.”

Disposició final setena

S’addiciona a la Llei 9/2004, del 27 de maig, de la funció pública de l’Administració de Justícia (LFPAJ) l’annex II següent:

“Annex II. Taula retributiva del personal del Consell Superior de la Justícia


Com a conseqüència de l’addició d’aquest annex II, l’anterior annex passa a anomenar-se Annex I. Taula retributiva del personal de l’Administració de Justícia.”

Disposició final vuitena

Es modifica la disposició addicional de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, i les seves modificacions posteriors, que queda redactada de la manera següent:

“Disposició addicional

1. Tots els empresaris, siguin persones físiques o jurídiques, estan obligats a dipositar els comptes anuals en el Registre de dipòsit de comptes del Registre de Societats Mercantils, en el lloc, el termini i la forma que es determinin reglamentàriament.

2. Els empresaris, persones físiques, amb una xifra anual d’ingressos total inferior a 150.000 euros i amb independència del mètode de determinació de la base de tributació al qual s’acullen, queden exempts de manera excepcional de l’obligació de dipositar els comptes anuals corresponents als exercicis iniciats l’1 de gener del 2024 i l’1 de gener del 2025.

3. A partir de l’exercici iniciat l’1 de gener del 2026 ‒inclòs‒, els empresaris, persones físiques, estaran obligats a dipositar els comptes anuals. No obstant això, quedaran exempts d’aquesta obligació els que compleixin simultàniament les dos condicions següents:



4. Excepcionalment, els administradors, persones físiques, de societats mercantils queden exempts de l’obligació de dipositar els comptes anuals quan la seva xifra anual d’ingressos sigui inferior als 150.000 euros.

5. A l’efecte del control administratiu dels supòsits d’exclusió del dipòsit de comptes establerts en l’apartat 3, l’Administració tributària reporta prop del Registre del dipòsit de comptes –a la finalització del període voluntari de declaració de l’IRPF– els obligats tributaris acollits al mètode de determinació objectiva dels rendiments de les activitats econòmiques previst a l’article 17 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques per a aquell exercici i que hagin presentat la corresponent declaració de l’impost en què s’informa d’una xifra anual d’ingressos total de les activitats econòmiques inferior a 150.000 euros.”

Disposició final novena

1. Es modifica l’article 8, apartat 1, de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, i les seves modificacions posteriors –amb l’addició de les lletres o i p–, que queda redactat de la manera següent:

“Article 8. Exempcions

“1. Estan totalment exempts de l’impost:

[…]



2. Es modifica l’article 44 bis, apartat 1, de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, que queda redactat de la manera següent:

“1. Els obligats tributaris que efectuïn donatius irrevocables, purs i simples a favor del Govern, dels comuns, de les institucions i entitats de l’Església catòlica que exerceixen les seves activitats pròpies a Andorra, de la Creu Roja Andorrana o de les fundacions previstes en la Llei 11/2008, de 12 de juny, de fundacions i a favor de les associacions sense ànim de lucre de caràcter cultural, esportiu, social o medi ambiental, regulades en la Llei 20/2023, del 23 d’octubre, de text consolidat qualificada d’associacions, poden minorar de la quota de tributació el resultat d’aplicar el 20 per cent al valor del donatiu en les condicions assenyalades als apartats següents.

La base per aplicar la deducció assenyalada al paràgraf anterior és la següent:



En cap cas no tenen la consideració de donatius les quotes de socis satisfetes a les associacions sense ànim de lucre de caràcter cultural, esportiu, social o mediambiental regulades en la Llei 20/2023, del 23 d’octubre, de text consolidat qualificada d’associacions.

La difusió pública que l’obligat tributari pogués fer dels donatius efectuats no n’altera el caràcter pur i simple.

No tenen la consideració de donatiu a l’efecte d’aplicar la deducció a què es refereix aquest article les prestacions gratuïtes de serveis.”

3. Es modifica l’article 44 ter, apartat 1, de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, que queda redactat de la manera següent:

“1. Els obligats tributaris que facin despeses o inversions per a esponsoritzacions o patrocinis en virtut de contractes amb el Govern o els comuns, les institucions i entitats de l’Església catòlica que exerceixen les seves activitats pròpies a Andorra, la Creu Roja Andorrana, les fundacions previstes a la Llei 11/2008, de 12 de juny, de fundacions o les associacions sense ànim de lucre de caràcter cultural, esportiu, social o medi ambiental, regulades en la Llei 20/2023, del 23 d’octubre, de text consolidat qualificada d’associacions poden minorar de la quota de tributació el resultat d’aplicar el 10% de l’import o valor de les despeses i inversions efectuades, en els termes i les condicions previstos en els paràgrafs següents.

També tenen dret a la deducció prevista a l’apartat anterior els obligats tributaris que facin despeses o inversions per a esponsoritzacions o patrocinis en virtut de contractes amb persones físiques que siguin esportistes o artistes, no professionals en ambdós casos, amb residència fiscal al Principat d’Andorra, en els termes previstos a l’article 8 de la Llei 5/2014, de 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

S’entén per esponsorització o patrocini el contracte en virtut del qual el patrocinat, a canvi d’una aportació econòmica del patrocinador, per dur a terme una activitat esportiva, benèfica, cultural, científica o d’altra índole, es compromet a col·laborar en la publicitat del patrocinador.

La base de la deducció inclou les despeses i les inversions de caràcter monetari i no monetari que, satisfetes en virtut d’un contracte d’esponsorització o patrocini amb alguna de les persones físiques o entitats incloses en aquest article, responguin a la definició d’esponsorització o patrocini prevista en l’apartat anterior. En el cas de ser no monetàries, la base de la deducció és el seu valor comptable.

La base de la deducció en cada exercici es refereix a les despeses o les inversions satisfetes en el mateix exercici i en cap cas no pot superar la quantitat de 100.000 euros.”

Disposició final desena

Es modifica l’article 48 bis, apartat 1, de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactat de la manera següent:

“Article 48 bis. Deducció per incentius fiscals al mecenatge

1. Els obligats tributaris que efectuïn donatius irrevocables, purs i simples a favor del Govern, dels comuns, de l’Església catòlica, de la Creu Roja Andorrana o de les fundacions previstes en la Llei 11/2008, de 12 de juny, de fundacions i a favor de les associacions sense ànim de lucre de caràcter cultural, esportiu, social o medi ambiental, regulades en la Llei 20/2023, del 23 d’octubre, de text consolidat qualificada d’associacions, poden minorar de la quota de tributació el resultat d’aplicar el 20 per cent al valor del donatiu en les condicions assenyalades als apartats següents.

La base per aplicar la deducció assenyalada al paràgraf anterior és la següent:



En cap cas no tenen la consideració de donatius les quotes de socis satisfetes a les associacions sense ànim de lucre de caràcter cultural, esportiu, social o mediambiental regulades en la Llei 20/2023, del 23 d’octubre, de text consolidat qualificada d’associacions.

La difusió pública que l’obligat tributari pogués fer dels donatius efectuats no n’altera el caràcter pur i simple.

No tenen la consideració de donatiu a l’efecte d’aplicar la deducció a què es refereix aquest article les prestacions gratuïtes de serveis.”

Disposició final onzena

Les disposicions finals quarta i sisena, que preveuen, respectivament, la modificació de les lleis següents, tenen la consideració de llei qualificada:

Disposició final dotzena

S’addiciona un article a la Llei 1/2024, de l’1 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2024, amb efectes des del mes de gener del 2024, amb la redacció següent:

“[…]

Article 23. Reserves internacionals

Atenent l’article 5, “Constitució de reserves internacionals”, de la Llei 36/2022, del 24 de novembre, de creació de reserves internacionals i accés del sistema financer a assistència en forma de provisió urgent de liquiditat, el nivell de reserves internacionals per a l’exercici del 2024 és el següent:

Disposició final tretzena

S’encomana al Govern que estudiï la viabilitat d’implementar un projecte d’instal·lació de cases petites (tiny houses) com a model d’habitatge, amb l’objectiu d’incrementar ràpidament la disponibilitat d’habitatges a preu accessible.

Disposició final catorzena

S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, presenti el projecte de consolidació que integri la legislació vigent sobre les matèries regulades de les lleis següents:

Disposició final quinzena

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, excepte la disposició final setena, que entra en vigor al cap de dos mesos de la publicació d’aquesta Llei al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Les disposicions finals novena i desena són aplicables als exercicis fiscals iniciats a partir de l’1 de gener del 2024.

Casa de la Vall, 30 de gener del 2025



Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Quadre resum pressupost 2025

Govern d’Andorra

Pressupost d’ingressos 2025

Classificació econòmica – Conceptes (euros)

Pressupost del sector públic 2025

Classificació econòmica

Pressupost de la Caixa Andorrana de Seguretat Social - CASS

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost del Fons de Reserva de Jubilació - FRJ

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de l’Autoritat Financera Andorrana - AFA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària - SAAS

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de Forces Elèctriques d’Andorra - FEDA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya - EFPEM

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de la Universitat d’Andorra – Ud’A

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra - FNJA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autor i Drets Veïns del Principat d’Andorra - SDADV

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Consell Regulador Andorrà del Joc - CRAJ

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries - AREB

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de la l’Agència Andorrana Antidopatge - AGAD

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Institut Nacional de l’Habitatge - INH

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Institut Andorrà de les Dones - IAD

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Andorra Telecom, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de la Ràdio i Televisió d’Andorra, SA - RTVASA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de Ramaders d’Andorra, SA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost d’Andorra Turisme, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost del Centre de Tractament de Residus, SA (CTRASA)

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Andorra Desenvolupament i Inversió, SAU - ADI, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de FEDA Solucions, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de Capçalera d’Infraestructures Energètiques, SAU - FEDA Ecoterm

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de Diquital, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de despeses 2025

Classificació funcional – Programes (euros)


Classificació econòmica – Conceptes (euros)


Classificació administrativa – Econòmica (euros)

Pressupost del Tribunal Constitucional pel 2025

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Pressupost del Consell Superior de la Justícia pel 2025

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Pressupost del Consell General pel 2025

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Pressupost de la Institució del Raonador del Ciutadà pel 2025

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Pressupost del Tribunal de Comptes pel 2025

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Pressupost de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades pel 2025

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Pressupost de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) pel 2025

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)