Decret d’aprovació del Reglament de la geodèsia i de la cartografia bàsica d’Andorra
Índex
[Mostra/Amaga]Exposició de motius
L’article 5 de la Llei d’ordenació de la cartografia, del 5 d’octubre de 1995, estableix la competència de l’Administració general en l’establiment i el manteniment de les xarxes geodèsiques i d’anivellament, i l’article 3 diu que la cartografia bàsica es realitza d’acord amb la norma cartogràfica establerta per l’Administració general.Aquesta norma cartogràfica especifica el Datum de referència de la xarxa geodèsica i d’anivellament, el sistema de projecció cartogràfica i les dimensions i el sistema de referència dels fulls de la cartografia bàsica d’Andorra.
Aquest Reglament defineix les característiques tècniques dels elements geodèsics i les coordenades dels senyals de la xarxa geodèsica d’Andorra (XGA) en el sistema de projecció Lambert III (zona sud francesa) i en el sistema ETRS 89 (Sistema europeu de referència terrestre).
La xarxa geodèsica es defineix genèricament com un conjunt de senyals materialitzats sobre el terreny i mesurats amb la màxima precisió possible, a partir de la qual es referencien els projectes cartogràfics, les obres públiques, l’urbanisme o qualsevol altra planificació que hagi de tenir en compte la seva situació sobre el territori.
L’establiment de la primera xarxa geodèsica d’Andorra data de l’any 1970, motivat per la necessitat de referenciar geogràficament els primers treballs cartogràfics impulsats pel Consell General.
La referenciació de la geodèsia Andorrana es va fer enllaçant amb al sistema geodèsic i de representació cartogràfica vigent al sud de França.
En els anys posteriors aquesta xarxa va anar incorporant més senyals geodèsics, en funció de les necessitats dels projectes i de les actualitzacions de la cartografia bàsica. L’ús de tècniques GPS (Sistema de posicionament global determinat amb mesures efectuades a satèl·lits geoestacionaris) emprat en l’observació de nous senyals va posar de manifest inconsistències en la precisió relativa i absoluta de les coordenades d’alguns dels senyals de la xarxa geodèsica.
Des de l’any 1999 l’Àrea de Cartografia i Topografia del Ministeri d’Ordenament Territorial ha reprès l’observació, el càlcul i la compensació en bloc de tota la xarxa amb receptors GPS, per les coordenades planimètriques (X,Y), i amb nivell digital i taquímetre electrònic per a la determinació de l’altitud (H) dels senyals de la xarxa.
La nova xarxa geodèsica d’Andorra garanteix la perfecta coincidència entre els treballs cartogràfics i els topogràfics que es duen a terme sobre el territori, d’acord amb les precisions que s’indiquen al Decret per a cadascuna de les xarxes segons els mètodes emprats.
Per poder gaudir dels avantatges tècnics i de les garanties legals derivades que comporta l’ús de la nova xarxa geodèsica d’Andorra, és necessari establir l’obligatorietat de la seva utilització en l’àmbit d’aplicació que s’indica al Decret.
A proposta del ministre d’Ordenament Territorial, el Govern, en la sessió del 2 de juny del 2004, aprova el Decret següent:
Article únic
S’aprova el Reglament de la geodèsia i de la cartografia bàsica d’Andorra, el qual entrarà en vigor el dia següent de ser publicat en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició derogatòria
La publicació de la numeració i de les coordenades dels senyals de la nova xarxa geodèsica d’Andorra comporta l’anul·lació, a tots els efectes, de la numeració i de les coordenades de tots els senyals geodèsics difosos anteriorment per l’Àrea de Cartografia i Topografia o pels anteriors departaments responsables de la gestió i difusió d’aquest tipus d’informació.Disposició addicional
Totes les sèries cartogràfiques realitzades pel Ministeri d’Ordenament Territorial a partir de l’any 1999 estan recolzades en la xarxa geodèsica d’Andorra d’acord amb el datum planimètric DATAND01 i el datum altimètric AGA01.Reglament de la geodèsia i de la cartografia bàsica d’Andorra
Article 1
Objecte i àmbit d’aplicació
1.1. ObjecteLa norma cartogràfica especifica el Datum de referència de la xarxa geodèsica i d’anivellament, el sistema de projecció cartogràfica i les dimensions i el sistema de referència dels fulls.
Defineix les característiques tècniques dels elements geodèsics i les coordenades dels senyals de la xarxa geodèsica d’Andorra (XGA) en el sistema de projecció Lambert III i en el sistema ETRS 89 (Sistema europeu de referència terrestre).
1.2. Àmbit d’aplicació
La xarxa geodèsica d’Andorra (XGA) referida als datums DATAND01 i AGA01, el sistema de referència de coordenades geogràfiques planimètriques, els el·lipsoides associats i el geoide GEOAND01 són d’ús obligat dins del territori andorrà en els documents topogràfics i cartogràfics de domini públic següents:
La cartografia bàsica i derivada produïda pel Govern
La cartografia de xarxes de serveis públics
Els projectes i el replanteig d’obra civil de l’Administració pública
Els plànols dels Plans generals d’urbanisme parroquial, del planejament derivat i dels avantprojectes i dels projectes d’urbanització
Els plànols de situació i d’emplaçament de les sol·licituds de construcció
Els límits d’edificació
Els plànols i les delimitacions del cadastre parroquial
Les delimitacions de parròquies, quarts, veïnats i fronteres
Els plànols topogràfics de particulars inclosos en sol·licituds administratives
La cartografia de xarxes de serveis públics
Els projectes i el replanteig d’obra civil de l’Administració pública
Els plànols dels Plans generals d’urbanisme parroquial, del planejament derivat i dels avantprojectes i dels projectes d’urbanització
Els plànols de situació i d’emplaçament de les sol·licituds de construcció
Els límits d’edificació
Els plànols i les delimitacions del cadastre parroquial
Les delimitacions de parròquies, quarts, veïnats i fronteres
Els plànols topogràfics de particulars inclosos en sol·licituds administratives
Article 2
Sistema geodèsic, altimètric i cartogràfic d’Andorra
El sistema geodèsic, altimètric i cartogràfic d’Andorra queda definit pels elements següents:Sistema de referència de coordenades geogràfiques planimètriques
El·lipsoides associats
Projecció cartogràfica
Datum geodèsic DATAND01
Datum de les altituds AGA01
Geoide GEOAND01
Tall de fulls de la cartografia bàsica
El·lipsoides associats
Projecció cartogràfica
Datum geodèsic DATAND01
Datum de les altituds AGA01
Geoide GEOAND01
Tall de fulls de la cartografia bàsica
2.1. Sistema de referència de coordenades geogràfiques planimètriques (X,Y)
Sistema geodèsic |
El·lipsoide associat |
Projecció |
Local Andorra AND01 | Clarke 1880 IGN | Lambert III zona sud de França |
Global (longitud i latitud) | WGS84 |
2.2. El·lipsoides associats
El·lipsoide |
Semieix major |
Aplanament (1/f) |
Clarke 1880 IGN | 6378249,2 m |
293,466021 |
WGS84 | 6378137 m |
298,25723563 |
2.3. Projecció cartogràfica Lambert III:
Longitud origen |
Latitud origen |
X0 Fals est |
Y0 Fals nord |
Paral·lel automecoic N |
Paral·lel automecoic S |
Factor d’escala |
2º 20’ 14,025”E |
44º 06’ N |
600000 m |
200000 m |
44º 59’ 45,938” |
43º 11’ 57,449” |
0,9998775 |
2.4. Datum geodèsic DATAND01
El datum geodèsic DATAND01 queda definit pels paràmetres de transformació calculats entre els el·lipsoides del sistema geodèsic global (WGS84) i el sistema local Andorra AND01 (Clarke 1880 IGN)
Paràmetres de transformació entre WGS84 → AND01 (Clarke 1880 IGN) |
||
Translació X | 136,98881 m | |
Translació Y | 60,63126 m | |
Translació Z | -341,11891 m | |
Rotació eix X | 0,000020190301 rad | 4,164549” |
Rotació eix Y | 0,000000000000 rad | 0 |
Rotació eix Z | 0,000019031123 rad | 3,925451” |
Factor d’escala | 0,000005969441 | 5,969441 ppm |
2.5. Datum altimètric AGA01
El datum AGA01 de la xarxa d’anivellament general d’Andorra (AGA) queda definit per l’altitud 1029,875 del senyal d’anivellament de la xarxa AGA núm. 500 ubicat a la façana oest de la Casa de la Vall a Andorra la Vella.
L’altitud hidrogràfica zero correspon a la del sistema altimètric IGN 1969 vigent a la França metropolitana.
La diferència d’altitud observada entre la xarxa d’anivellament de l’Institut Geográfic Nacional espanyol i la xarxa AGA és de 0.13 m (altitud IGN -altitud AGA).
2.6. Geoide GEOAND01
El càlcul d’un geoide comporta fer mesuraments de la gravetat terrestre combinats amb anivellaments d’alta precisió.
Provisionalment i fins que no es calculi un geoide específic per a Andorra, el geoide adoptat és el GEOAND01, derivat de l’UB91 utilitzat a Catalunya, que és, de tots els existents, el més precís i el que millor s’adapta a Andorra.
Provisionalment i fins que no es calculi un geoide específic per a Andorra, el geoide adoptat és el GEOAND01, derivat de l’UB91 utilitzat a Catalunya, que és, de tots els existents, el més precís i el que millor s’adapta a Andorra.
Article 3
Correccions degudes a la projecció Lambert III
Les distàncies i els angles azimutals mesurats sobre el terreny han de corregir- se abans d’utilitzar-se en els càlculs de coordenades.3.1. Coeficient d’anamorfosi lineal de la projecció Lambert III
La correcció en parts per milió (ppm) de les distàncies mesurades ve donada per la fórmula:
ppm = 190 + 84 [(40295,35 - Y) / 19998,66]
Y és la coordenada Lambert III del punt mitjà de la distància mesurada expressada en metres.
La correcció ppm varia entre +190 i +274.
Y és la coordenada Lambert III del punt mitjà de la distància mesurada expressada en metres.
La correcció ppm varia entre +190 i +274.
3.2. Correccions d’angles azimutals
L’ús generalitzat de receptors GPS i dels distanciòmetres electrònics ha minimitzat la importància de les correccions en la mesura dels angles azimutals efectuats en els treballs geodèsics.
La correcció angular mitjana (reducció a la corda) dels angles azimutals mesurats ve donada per la fórmula:
correcció en graus centesimals = [(XI- XF) / 1000] 0,00013
XI és la coordenada Lambert III del punt d’estació del taquímetre expressada en metres
XF és la coordenada Lambert III del punt visat expressada en metres
XI és la coordenada Lambert III del punt d’estació del taquímetre expressada en metres
XF és la coordenada Lambert III del punt visat expressada en metres
La correcció angular mitjana és d’uns 0,00013 graus centesimals per km.
El signe de la correcció és negatiu per a les direccions situades a l’est del meridià de l’estació, i positiu per a les direccions situades a l’oest del mateix meridià.
Aquesta fórmula dóna el valor mitjà de la correcció angular pel territori andorrà. La projecció Lambert III proposa una fórmula de càlcul més precisa que està a disposició dels interessats a l’Àrea de Cartografia i Topografia.
Article 4
Tall de fulls de la cartografia bàsica
La cartografia bàsica d’Andorra comprèn les sèries cartogràfiques a escala 1:5.000 de cobertura nacional i a escala 1:1.000 i 1:500 de cobertura dels nuclis habitats i de la xarxa oficial de carreteres generals i secundàries.El tall de full de la cartografia bàsica d’Andorra té unes dimensions rectangulars de 70 cm per 50 cm.
La quadrícula que defineix la situació i la numeració de la cartografia bàsica es basa en el mapa topogràfic Valls d’Andorra a escala 1:10.000 publicat pel Consell General el 1976.
Aquesta quadrícula divideix el territori andorrà en 25 fulls, definits cadascun per les coordenades X i Y de les cantonades oposades sud-oest (sw) i nord-est (ne), expressades en quilòmetres i referides a la projecció Lambert III, d’acord amb la taula següent:
Núm. full 1:10.000 |
X sw |
Y sw |
X ne |
Y ne |
1 | 525 | 35 | 532 | 40 |
2 | 532 | 35 | 539 | 40 |
3 | 539 | 35 | 546 | 40 |
4 | 546 | 35 | 553 | 40 |
5 | 525 | 30 | 532 | 35 |
6 | 532 | 30 | 539 | 35 |
7 | 539 | 30 | 546 | 35 |
8 | 546 | 30 | 553 | 35 |
8b | 553 | 30 | 560 | 35 |
9b | 518 | 25 | 525 | 30 |
9 | 525 | 25 | 532 | 30 |
10 | 532 | 25 | 539 | 30 |
11 | 539 | 25 | 546 | 30 |
12 | 546 | 25 | 553 | 30 |
12b | 553 | 25 | 560 | 30 |
13b | 518 | 20 | 525 | 25 |
13 | 525 | 20 | 532 | 25 |
14 | 532 | 20 | 539 | 25 |
15 | 539 | 20 | 546 | 25 |
16 | 546 | 20 | 553 | 25 |
17 | 525 | 15 | 532 | 20 |
18 | 532 | 15 | 539 | 20 |
19 | 539 | 15 | 546 | 20 |
21 | 525 | 10 | 532 | 15 |
22 | 532 | 10 | 539 | 15 |
4.1. Cartografia bàsica a escala 1:5.000
Els fulls a escala 1:5.000 s’obtenen per la divisió d’un full a escala 1:10.000 en 4 parts iguals (2 files i 2 columnes).
La numeració dels fulls respon a l’esquema 5-FF-N, on:
5 és l’indicatiu de l’escala 1:5.000
FF el número del full a escala 1:10.000
N es el número de la divisió del full a escala 1:10.000 numerat d’1 a 4 d’esquerra a dreta i de dalt a baix.
5 és l’indicatiu de l’escala 1:5.000
FF el número del full a escala 1:10.000
N es el número de la divisió del full a escala 1:10.000 numerat d’1 a 4 d’esquerra a dreta i de dalt a baix.
4.2. Cartografia bàsica a escala 1:1.000
Els fulls a escala 1:1.000 s’obtenen per la divisió d’un full a escala 1:10.000 en 100 parts iguals (10 files i 10 columnes).
La numeració dels fulls respon a l’esquema 1-FF-N1, on:
1 és l’indicatiu de l’escala 1:1.000
FF és el número del full a escala 1:10.000
N1 és el número de la divisió del full a escala 1:10.000 numerat d’1 a 100 d’esquerra a dreta i de dalt a baix.
1 és l’indicatiu de l’escala 1:1.000
FF és el número del full a escala 1:10.000
N1 és el número de la divisió del full a escala 1:10.000 numerat d’1 a 100 d’esquerra a dreta i de dalt a baix.
4.3. Cartografia bàsica a escala 1:500 Els fulls a escala 1:500 s’obtenen per la divisió d’un full a escala 1:1.000 en 4 parts iguals (2 files i 2 columnes).
La numeració dels fulls respon a l’esquema 05-FF-N1-N2, on:
05 és l’indicatiu de l’escala 1:500
FF és el número del full a escala 1:10.000
N1 és el número del full a escala 1:1.000 N2 és el número de la divisió del full a escala 1:1.000 numerat d’1 a 4 d’esquerra a dreta i de dalt a baix.
05 és l’indicatiu de l’escala 1:500
FF és el número del full a escala 1:10.000
N1 és el número del full a escala 1:1.000 N2 és el número de la divisió del full a escala 1:1.000 numerat d’1 a 4 d’esquerra a dreta i de dalt a baix.
Article 5
La xarxa geodèsica d’Andorra
Els senyals de la xarxa geodèsica d’Andorra es classifiquen en 4 xarxes amb les característiques següents:La xarxa geodèsica principal (XGP) consta de 59 senyals estacionables, principalment pilars, fites de pedra i tubs formigonats distribuïts per tot el territori, situats majoritàriament als cims i als llocs característics del territori que fan difícil la seva destrucció per estar allunyades de les zones habitades o susceptibles de ser transformades.
La xarxa geodèsica secundària (XGS) consta de 119 senyals estacionables, principalment claus a nivell del sòl, situats al fons de les valls habitades, prop de les zones on es desenvolupen activitats transformadores del territori.
La xarxa geodèsica d’orientació (XGO) consta de 39 senyals no estacionables repartits per tot el territori, la missió dels quals és bàsicament servir de punts de referència azimutal pels aixecaments topogràfics. Per a la seva materialització s’aprofiten antenes de telecomunicació i elements arquitectònics existents (campanars, parallamps, creus, etc.).
La xarxa d’anivellament general d’Andorra (AGA) consta de 56 senyals no estacionables, generalment adossats a façanes d’edificis oficials, separats aproximadament 2 km i situats al llarg de les carreteres. La seva missió és servir de referència altimètrica en la determinació de les altituds dels senyals de la XGP i la XGS.
Article 6
Determinació de les coordenades planimètriques X Y. Precisions
6.1. Xarxa geodèsica principal (XGP)Les coordenades han estat determinades per observacions amb receptors GPS i calculades i compensades en bloc amb una precisió relativa de l’ordre del mil·límetre.
Inclouen 4 senyals de la xarxa geodèsica espanyola, repartides al llarg de la frontera comuna.
6.2. Xarxa geodèsica secundària (XGS)
Les coordenades han estat determinades per observacions amb receptors GPS, calculades i compensades des de 2 senyals de la xarxa XGP, amb una precisió relativa inferior al centímetre.
6.3. Xarxa geodèsica d’orientació (XGO)
Les coordenades han estat determinades per interseccions múltiples d’observacions azimutals efectuades des d’un mínim de 3 senyals de les xarxes XGP i XGS amb taquímetres d’1 segon centesimal d’apreciació angular. La precisió varia entre 2 i 10 cm, en funció de la geometria de les interseccions i del nombre d’estacionaments.
Article 7
Determinació de l’altitud dels senyals (coordenada H)
L’altitud dels senyals de la xarxa geodèsica d’Andorra està determinada per algun dels tres mètodes següents:Observacions GPS
Anivellament geomètric
Anivellament trigonomètric
Anivellament geomètric
Anivellament trigonomètric
El nombre de decimals de la coordenada H indica el grau de precisió obtingut en la seva determinació.
L’altitud està en tots els casos referida a la part fixa més alta del senyal.
A la xarxa geodèsica d’anivellament (AGA) l’altitud dels senyals està determinada únicament pel mètode d’anivellament geomètric.
La xarxa geodèsica d’orientacions (XGO) no té assignada altitud, ja que per a l’ús a què es destina no és necessària la coordenada H.
Article 8
Descripció dels mètodes d’anivellament. Precisions
8.1. Observacions GPS i aplicació de les correccions ortomètriques del geoide.
La precisió varia entre ±1 i ±5 cm en funció de la situació geogràfica del senyal, que determina el grau de fiabilitat de les correccions ortomètriques.
En general, els senyals situats als cims de les muntanyes tenen una correcció ortomètrica de menys qualitat que la dels senyals situats als fons de les valls principals on el geoide s’ha determinat amb més precisió.
8.2. Anivellament geomètric.
Utilització de nivell digital d’alta precisió i mires de lectura de codi de barres. Mètode d’anivellament simple pel punt mitjà i doble mesura dels trams a l’anada i a la tornada.
La precisió obtinguda un cop compensada en bloc la xarxa AGA és millor que les toleràncies definides per les fórmules:
$$T\leq4\sqrt{K}$$
$$T\leq0,85\sqrt{n}$$
T és la tolerància en mil·límetres
K és el nombre de quilòmetres d’un itinerari
n és el nombre d’estacions de l’itinerari
K és el nombre de quilòmetres d’un itinerari
n és el nombre d’estacions de l’itinerari
L’altitud del senyal determinada per anivellament geomètric apareix arrodonida a la mil·lèsima de metre a la llista de coordenades.
8.3. Anivellament trigonomètric
Utilització de taquímetre i distanciòmetre electrònic de precisió, equip de poligonació amb centrat forçat i doble lectura del desnivell efectuat des d’un mínim de 2 claus que pertanyent a itineraris d’anivellament geomètric.
La longitud de les visuals està limitada a un màxim de 1.000 metres.
La precisió obtinguda es millor que la tolerància definida per la fórmula:
$$T\leq13\sqrt{K}$$
T és la tolerància en mil·límetres
K és la distància reduïda a l’horitzontal entre el clau de l’anivellament geomètric i el senyal a determinar, expressada en quilòmetres.
K és la distància reduïda a l’horitzontal entre el clau de l’anivellament geomètric i el senyal a determinar, expressada en quilòmetres.
L’altitud del senyal determinada per anivellament trigonomètric apareix arrodonida a la centèsima de metre a la llista de coordenades.
Article 9
Llista de les coordenades Lambert III dels senyals de la XGA
Es defineixen uns intervals de numeració dels senyals que identifiquen l’adscripció del senyal a un dels quatre tipus de xarxes geodèsiques.Per evitar errors d’identificació, a les futures incorporacions de senyals s’ha d’adjudicar un nou número a cada nou senyal.
9.1. Xarxa geodèsica principal (XGP)
Per a identificar millor els senyals de la XGP, la numeració està compresa entre 1 i 499.
Número | Nom del Senyal | Coordenada X | Coordenada Y | Altitud H |
1 | Sanfons | 525596,345 | 32404,769 | 2886,6 |
2 | Bony de la Pica | 527958,816 | 23124,268 | 2403,2 |
3 | Torre dels Soldats | 537840,045 | 16961,554 | 2761,9 |
4 | Puig Pedrós | 552803,073 | 20936,274 | 2914,1 |
101 | Maià | 549175,730 | 28421,478 | 2613,71 |
102 | Sud Ràdio | 549345,718 | 25848,069 | 2541,8 |
103 | Griu | 543666,119 | 25314,496 | 2875,6 |
104 | Port Dret | 547318,911 | 30494,119 | 2573,7 |
105 | Encampadana | 542203,996 | 28867,192 | 2492,3 |
106 | Casamanya | 536683,048 | 31937,243 | 2740,9 |
107 | Besalí | 534473,587 | 37936,883 | 2639,5 |
108 | Percanela | 531042,544 | 32542,935 | 2495,9 |
109 | Coma Pedrosa | 526693,516 | 32841,514 | 2942,9 |
110 | Alt de la Capa | 527524,796 | 29623,915 | 2573,4 |
111 | Braibal | 539307,697 | 22828,658 | 2658,4 |
112 | Carroi | 530764,963 | 24184,808 | 2332,9 |
113 | Claror | 534688,855 | 19467,457 | 2607,6 |
114 | Teix | 529074,922 | 19020,207 | 1767,1 |
115 | Ransol | 541499,606 | 33787,651 | 2584,8 |
201 | Rep | 540293,453 | 27395,567 | 2316,4 |
203 | Prat Primer | 534682,477 | 20285,942 | 2446,2 |
205 | Entinyac | 546689,599 | 30302,241 | 2458,0 |
209 | Els Plans | 542326,932 | 31506,940 | 1807,04 |
210 | Canillo | 539595,116 | 30216,782 | 1728,27 |
218 | L’Aldosa | 532929,534 | 27446,307 | 1298,08 |
219 | Anyós | 533249,373 | 26441,854 | 1306,29 |
250 | Arcalís 1 | 530225,927 | 36368,622 | 2517,4 |
251 | Roc del Quer | 535859,521 | 36364,684 | 2036,3 |
252 | Coll d’Ordino | 537202,889 | 28735,036 | 1981,328 |
253 | Meritxell | 538913,304 | 28904,638 | 1589,72 |
255 | La Mandurana | 541458,185 | 30790,643 | 1645,95 |
256 | Incles | 544103,282 | 31215,217 | 1755,7 |
257 | Espiolets | 544878,573 | 29124,686 | 2337,7 |
258 | Les Bons | 538427,259 | 26835,563 | 1334,98 |
259 | Els Cortals | 539962,225 | 26276,071 | 1825,067 |
260 | Roc de l’Oral | 536774,856 | 25696,077 | 1291,78 |
261 | Roc de les Aubes | 535079,005 | 24736,781 | 1707,5 |
262 | Coll de Jou 1 | 535226,118 | 24067,760 | 1285,07 |
263 | Engolasters | 535912,157 | 23886,665 | 1420,18 |
264 | Sant Ermengol | 533790,986 | 23838,628 | 1102,8 |
265 | Arinsal | 529120,210 | 30654,261 | 1893,36 |
266 | Port de Cabús | 524669,120 | 27834,946 | 2308,2 |
267 | Pal | 529248,310 | 27006,306 | 1812,2 |
268 | Ós de Civís | 526433,488 | 23720,420 | 1527,7 |
269 | Aixàs | 528240,360 | 20646,122 | 1368,35 |
270 | Bixessarri | 528643,507 | 20142,595 | 1072,362 |
271 | La Margineda | 530222,197 | 20274,236 | 1013,62 |
272 | Nagol | 530641,814 | 19811,808 | 1098,36 |
273 | Costa de l’Arn | 526296,888 | 18585,852 | 2047,0 |
274 | Coll de Jou 2 | 529551,126 | 17740,018 | 1151,42 |
275 | Font del Bessó | 528333,558 | 16632,895 | 1461,3 |
276 | Juberrussa | 529534,763 | 15451,071 | 1125,2 |
277 | Coll de Finestres | 535362,067 | 16104,767 | 2406,0 |
278 | Coll Blanc | 549357,037 | 25697,215 | 2548,62 |
279 | El Pas de la Casa 1 | 550351,626 | 27397,777 | 2095,509 |
280 | El Pas de la Casa 2 | 550351,794 | 27797,869 | 2125,374 |
281 | Entremesaigües | 536101,893 | 22207,131 | 1477,6 |
282 | Arcalís 2 | 530170,326 | 36327,700 | 2517,4 |
283 | La Peguera | 532876,580 | 17913,587 | 1685,6 |
9.2. Xarxa geodèsica secundària (XGS)
Per a identificar millor els senyals de la XGS, la numeració dels senyals està compresa entre 1000 i 4999, amb els intervals numèrics següents:
1000 i 1999 per als senyals situats a l’àrea d’influència de la carretera General 1
2000 i 2999 per als senyals situats a l’àrea d’influència de la carretera General 2
3000 i 3999 per als senyals situats a l’àrea d’influència de la carretera General 3
4000 i 4999 per als senyals situats a l’àrea d’influència de la carretera General 4
2000 i 2999 per als senyals situats a l’àrea d’influència de la carretera General 2
3000 i 3999 per als senyals situats a l’àrea d’influència de la carretera General 3
4000 i 4999 per als senyals situats a l’àrea d’influència de la carretera General 4
Número senyal | Coordenada X | Coordenada Y | Altitud H |
1001 | 531390,74 | 22561,90 | 1026,39 |
1002 | 531065,77 | 22327,49 | 1009,69 |
1003 | 530460,72 | 21296,39 | 1020,76 |
1004 | 529703,27 | 16874,32 | 870,660 |
1006 | 529146,72 | 15584,44 | 848,646 |
1007 | 528976,52 | 15537,19 | 850,077 |
1008 | 533128,15 | 23106,46 | 1003,05 |
1009 | 527340,49 | 20552,27 | 1355,830 |
1011 | 527123,64 | 19699,69 | 1600,01 |
1012 | 527123,28 | 18109,68 | 1932,6 |
1013 | 530885,39 | 18937,56 | 1029,294 |
1015 | 530378,96 | 17847,62 | 1020,452 |
1016 | 530409,47 | 17425,36 | 1101,857 |
1017 | 530487,70 | 16233,10 | 1364,106 |
1018 | 530865,52 | 17423,02 | 1248,2 |
1019 | 532415,97 | 16767,82 | 1677,67 |
1020 | 530911,88 | 18370,64 | 1120,489 |
1021 | 531827,51 | 17766,57 | 1536,4 |
1022 | 527111,51 | 17612,57 | 1707,2 |
1023 | 530039,00 | 17673,36 | 889,23 |
1024 | 531236,21 | 19717,23 | 1215,54 |
1026 | 531412,91 | 22607,16 | 1048,52 |
1028 | 530932,98 | 18350,76 | 1123,49 |
1029 | 530826,52 | 17371,10 | 1240,96 |
1030 | 529278,06 | 16015,95 | 863,26 |
2001 | 533533,26 | 22808,08 | 1267,93 |
2002 | 533811,88 | 23113,00 | 1045,19 |
2003 | 534491,33 | 23099,11 | 1222,82 |
2004 | 534907,93 | 23841,54 | 1166,51 |
2005 | 535691,04 | 24483,22 | 1156,474 |
2006 | 535171,69 | 23640,25 | 1129,323 |
2008 | 536739,29 | 24093,65 | 1634,8 |
2009 | 536233,08 | 25065,78 | 1175,586 |
2010 | 538131,69 | 26108,83 | 1299,92 |
2011 | 538362,07 | 26090,65 | 1368,048 |
2012 | 537148,09 | 26279,95 | 1257,80 |
2013 | 538644,49 | 28234,51 | 1408,22 |
2014 | 536969,46 | 25747,07 | 1235,939 |
2015 | 540594,17 | 26404,69 | 1885,341 |
2016 | 541838,65 | 26796,19 | 2048,35 |
2017 | 538779,95 | 27690,25 | 1401,112 |
2018 | 538555,68 | 28563,74 | 1415,028 |
2019 | 538611,99 | 29153,61 | 1468,923 |
2020 | 538904,58 | 29720,99 | 1550,16 |
2021 | 538917,80 | 26419,67 | 1469,753 |
2022 | 540130,34 | 29196,95 | 1880,48 |
2025 | 543109,92 | 31688,88 | 1884,18 |
2026 | 542701,20 | 34114,16 | 1894,6 |
2027 | 545569,47 | 33044,15 | 1820,7 |
2028 | 544592,50 | 31045,41 | 1803,15 |
2029 | 545522,68 | 30728,12 | 1855,018 |
2031 | 546693,51 | 28932,33 | 2004,727 |
2032 | 547879,47 | 27266,76 | 2106,72 |
2033 | 548664,91 | 27428,77 | 2401,06 |
2034 | 534856,51 | 23534,53 | 1090,77 |
2035 | 533807,73 | 22636,28 | 1349,81 |
2037 | 538805,47 | 29562,17 | 1535,53 |
2038 | 545335,77 | 32761,58 | 1806,8 |
2039 | 540138,18 | 30367,62 | 1550,31 |
2040 | 547890,61 | 27215,71 | 2106,70 |
2041 | 549189,90 | 28206,36 | 2597,41 |
2042 | 536742,11 | 24093,41 | 1634,35 |
2043 | 546119,82 | 29505,26 | 1947,44 |
2044 | 538451,85 | 30404,35 | 1936,53 |
3000 | 533304,43 | 23699,74 | 1095,08 |
3001 | 534427,71 | 24047,54 | 1085,57 |
3002 | 533618,01 | 24229,92 | 1130,21 |
3003 | 534402,17 | 24353,89 | 1242,65 |
3004 | 533574,32 | 24420,92 | 1091,514 |
3005 | 532936,51 | 25315,47 | 1123,217 |
3006 | 532486,38 | 26046,11 | 1309,36 |
3007 | 530690,51 | 25852,09 | 1551,1 |
3008 | 532659,60 | 26622,41 | 1315,15 |
3009 | 532220,62 | 27333,31 | 1317,933 |
3010 | 533177,07 | 28033,60 | 1238,939 |
3011 | 533603,99 | 28203,68 | 1353,415 |
3012 | 534654,08 | 28613,65 | 1437,419 |
3013 | 533929,76 | 28873,68 | 1293,541 |
3014 | 533521,96 | 29862,00 | 1355,77 |
3015 | 532796,26 | 30627,13 | 1340,542 |
3016 | 532812,33 | 31189,24 | 1369,86 |
3017 | 532886,56 | 31501,15 | 1359,886 |
3018 | 532770,90 | 31926,51 | 1402,85 |
3019 | 533492,11 | 33029,37 | 1422,78 |
3020 | 533495,55 | 33180,35 | 1428,757 |
3021 | 533840,47 | 33557,06 | 1430,734 |
3022 | 534290,33 | 34070,36 | 1452,568 |
3023 | 534549,01 | 35822,19 | 1584,942 |
3024 | 534979,76 | 36295,71 | 1727,643 |
3025 | 533633,11 | 36392,70 | 1724,38 |
3026 | 533613,89 | 36535,84 | 1738,35 |
3027 | 532380,05 | 37259,03 | 1876,29 |
3028 | 531499,38 | 37398,86 | 1941,09 |
3029 | 531068,27 | 37213,28 | 2158,8 |
3030 | 530557,71 | 37379,08 | 2201,8 |
3031 | 530026,65 | 37169,74 | 2220,1 |
3032 | 529585,87 | 36379,16 | 2359,2 |
3033 | 534885,66 | 28560,35 | 1583,57 |
3035 | 534497,32 | 35405,04 | 1500,95 |
3036 | 534465,12 | 36002,16 | 1653,15 |
4001 | 531967,44 | 28419,41 | 1259,766 |
4002 | 531576,76 | 29210,32 | 1302,028 |
4003 | 531000,46 | 29422,86 | 1340,448 |
4004 | 530191,93 | 28446,87 | 1408,166 |
4005 | 530088,13 | 27843,43 | 1473,151 |
4007 | 529809,58 | 26752,17 | 1771,0 |
4008 | 527428,51 | 27631,07 | 2068,156 |
4009 | 530475,91 | 29995,66 | 1402,157 |
4010 | 530583,19 | 30270,42 | 1497,69 |
4012 | 529669,46 | 31467,05 | 1610,96 |
4013 | 529663,22 | 30865,38 | 1577,85 |
4014 | 532432,09 | 27971,31 | 1287,86 |
4015 | 531431,41 | 29420,77 | 1319,70 |
4016 | 530800,80 | 29448,18 | 1416,47 |
4017 | 531277,77 | 29435,59 | 1325,25 |
4018 | 529292,25 | 27599,02 | 1559,847 |
4019 | 529148,50 | 27583,64 | 1584,18 |
4021 | 530244,39 | 30397,44 | 1435,399 |
4022 | 530042,05 | 30711,00 | 1519,90 |
9.3. Xarxa geodèsica d’orientacions (XGO)
Per a identificar millor els senyals de la XGO, la numeració està compresa entre 700 i 999.
Número | Nom del Senyal | Coordenada X | Coordenada Y |
700 | Caldea | 534294,65 | 23855,94 |
701 | Maià | 549229,19 | 28392,95 |
702 | Carroi | 530868,03 | 24142,32 |
703 | Claror | 535028,32 | 18908,04 |
704 | Bony de les Neres | 536505,69 | 27741,13 |
705 | Encamp | 537555,94 | 26383,66 |
706 | Tosa de la Llosada | 543184,31 | 28257,22 |
707 | Engolasters Nord | 537059,24 | 25023,96 |
708 | Engolasters Sud | 536844,16 | 24895,83 |
709 | Sant Ermengol | 533839,68 | 23996,69 |
710 | Col·legi Janer | 531223,76 | 22383,82 |
711 | Anyós | 533263,21 | 26455,67 |
712 | Ordino | 533986,83 | 28878,80 |
713 | Engolasters | 536200,21 | 23820,24 |
714 | Sispony | 532571,25 | 26318,55 |
715 | Arcalís | 530183,33 | 36334,60 |
716 | Coll de Gomà | 534553,24 | 27657,52 |
717 | Certers | 531588,37 | 19764,20 |
718 | Espiolets | 544785,79 | 29618,11 |
719 | Pic de Padern | 535032,59 | 25199,08 |
721 | Mas de Ribafeta | 530215,38 | 30334,24 |
722 | Roc de l’Àliga 1 | 531105,61 | 28965,39 |
723 | La Massana | 532420,46 | 27583,17 |
724 | Ós de Civís | 526259,49 | 23942,29 |
725 | Bony de la Costa de l’Arn | 526290,64 | 18601,16 |
726 | Canòlic | 527258,77 | 19809,15 |
727 | La Cortinada | 532682,91 | 31738,63 |
728 | Les Pardines | 528169,93 | 16203,35 |
729 | Port d’Envalira | 549063,04 | 26213,77 |
730 | Canillo | 540153,59 | 30384,53 |
731 | Pal | 530728,48 | 27133,41 |
732 | Canillo | 539304,87 | 30020,02 |
733 | Pal | 529227,10 | 27721,94 |
734 | El Vilar | 540152,75 | 30528,94 |
735 | Meritxell | 538749,26 | 28591,80 |
736 | Font del Bessó | 528341,75 | 16609,56 |
737 | La Comella | 533767,21 | 22687,91 |
738 | Prat Primer | 534680,99 | 20286,39 |
739 | Roc de l’Àliga 2 | 531108,89 | 28996,99 |
9.4. Xarxa d’anivellament general d’Andorra (AGA)
Per a identificar millor els senyals de la xarxa AGA, la numeració està compresa entre 500 i 699.
La coordenada X i la coordenada Y s’indiquen per a poder ubicar aproximadament el senyal.
Número | Coordenada X | Coordenada Y | Altitud H |
500 | 532904 | 23300 | 1029,875 |
501 | 532448 | 37241 | 1839,392 |
505 | 531009 | 29376 | 1339,199 |
506 | 529794 | 30988 | 1502,687 |
507 | 529181 | 27654 | 1548,701 |
510 | 530425 | 18579 | 904,794 |
511 | 527801 | 20686 | 1153,364 |
512 | 550348 | 27763 | 2115,913 |
514 | 531258 | 19219 | 1145,049 |
515 | 534636 | 23540 | 1048,374 |
516 | 531012 | 21940 | 984,034 |
519 | 530911 | 18370 | 1122,566 |
520 | 530568 | 17154 | 1137,750 |
521 | 530298 | 16115 | 1266,944 |
523 | 537005 | 25743 | 1236,659 |
524 | 537911 | 26432 | 1253,427 |
525 | 538649 | 28245 | 1404,808 |
526 | 542727 | 31235 | 1642,871 |
527 | 544729 | 31785 | 1749,361 |
528 | 546782 | 28891 | 2013,473 |
530 | 547988 | 27306 | 2119,006 |
531 | 548017 | 27203 | 2127,325 |
533 | 549368 | 26944 | 2415,485 |
534 | 550619 | 27233 | 2086,334 |
537 | 532969 | 25397 | 1123,069 |
538 | 532860 | 26278 | 1206,981 |
539 | 532407 | 27566 | 1250,861 |
540 | 532777 | 31086 | 1338,027 |
541 | 533512 | 33272 | 1432,400 |
542 | 534294 | 34224 | 1453,937 |
543 | 534482 | 35686 | 1549,155 |
544 | 532589 | 26312 | 1312,059 |
546 | 533294 | 27769 | 1294,391 |
547 | 530288 | 28549 | 1404,712 |
548 | 529666 | 16623 | 863,926 |
549 | 528976 | 15537 | 850,249 |
550 | 530458 | 18205 | 1009,009 |
551 | 528880 | 20193 | 1044,919 |
554 | 535177 | 23660 | 1129,042 |
555 | 534448 | 23746 | 1034,491 |
556 | 533724 | 24335 | 1085,264 |
557 | 533402 | 28194 | 1251,694 |
558 | 534226 | 36198 | 1674,164 |
559 | 539384 | 29985 | 1542,769 |
560 | 545061 | 30997 | 1827,464 |
561 | 539289 | 30370 | 1671,444 |
562 | 538797 | 30604 | 1829,965 |
563 | 537531 | 29730 | 1914,950 |
564 | 537183 | 28711 | 1980,019 |
565 | 535826 | 28636 | 1735,944 |
566 | 534634 | 28029 | 1633,829 |
567 | 534650 | 28626 | 1437,874 |
568 | 538826 | 26060 | 1431,177 |
569 | 539480 | 25886 | 1627,547 |
570 | 539742 | 26318 | 1813,060 |
571 | 533987 | 28875 | 1301,230 |
Article 10
Informació complementària sobre els senyals de la XGA
La llista de coordenades de cadascun dels senyals, es complementa amb altres informacions incloses a una base de dades informàtica ad hoc.Totes les informacions relatives a cadascun dels senyals estan contingudes en una fitxa que es subministra en format digital i preparada per a la impressió en format DIN A-4.
10.1. Les informacions disponibles per a cada senyal geodèsic son les següents:
a) número
b) nom (només per als senyals de les xarxes XGP i XGO)
c) xarxa geodèsica a la qual pertany
d) número del full 1:5.000 on es troba el senyal
e) parròquia on es troba el senyal (aproximadament per als senyals situats en zones properes a límits parroquials sense determinar)
f) tipus de senyal (breu descripció ) g) coordenades Lambert III X,Y en metres i cota ortomètrica H en metres
h) coeficient d’anamorfosi lineal de la projecció Lambert III (calculada per la latitud del senyal)
i) coordenades geogràfiques ETRS 89 ( i ) en graus sexagesimals (longitud i latitud)
j) cota el·lipsoïdal en metres (sobre l’el·lipsoide WGS84)
k) sigmes de les coordenades X,Y,H (desviació estàndard obtinguda en els càlculs per a la determinació de cadascuna de les coordenades)
l) orientacions (número i azimut calculat a les altres senyals de les xarxes planimètriques que es poden visar des de l’estacionament. Disponible per als senyals de les xarxes XGP i XGS)
m) ondulació del geoide (correcció geoidal en metres aplicable al senyal)
n) informacions complementàries (ubicació, accés i altres informacions particulars sobre el senyal)
o) croquis de situació (ajuda per a la recerca sobre el terreny del senyal)
p) referències (distàncies des del senyal fins a punts fixos de l’entorn més pròxim)
q) mapa de situació a escala 1:10.000 (descripció de l’entorn en un radi de 400 metres)
r) fotografia (fotografia del senyal i del seu entorn)
s) informacions geodèsiques i cartogràfiques (projecció, el·lipsoides local i global, origen d’altituds i datums altimètric i planimètric)
b) nom (només per als senyals de les xarxes XGP i XGO)
c) xarxa geodèsica a la qual pertany
d) número del full 1:5.000 on es troba el senyal
e) parròquia on es troba el senyal (aproximadament per als senyals situats en zones properes a límits parroquials sense determinar)
f) tipus de senyal (breu descripció ) g) coordenades Lambert III X,Y en metres i cota ortomètrica H en metres
h) coeficient d’anamorfosi lineal de la projecció Lambert III (calculada per la latitud del senyal)
i) coordenades geogràfiques ETRS 89 ( i ) en graus sexagesimals (longitud i latitud)
j) cota el·lipsoïdal en metres (sobre l’el·lipsoide WGS84)
k) sigmes de les coordenades X,Y,H (desviació estàndard obtinguda en els càlculs per a la determinació de cadascuna de les coordenades)
l) orientacions (número i azimut calculat a les altres senyals de les xarxes planimètriques que es poden visar des de l’estacionament. Disponible per als senyals de les xarxes XGP i XGS)
m) ondulació del geoide (correcció geoidal en metres aplicable al senyal)
n) informacions complementàries (ubicació, accés i altres informacions particulars sobre el senyal)
o) croquis de situació (ajuda per a la recerca sobre el terreny del senyal)
p) referències (distàncies des del senyal fins a punts fixos de l’entorn més pròxim)
q) mapa de situació a escala 1:10.000 (descripció de l’entorn en un radi de 400 metres)
r) fotografia (fotografia del senyal i del seu entorn)
s) informacions geodèsiques i cartogràfiques (projecció, el·lipsoides local i global, origen d’altituds i datums altimètric i planimètric)
10.2. Altres informacions d’interès geodèsic
a) Mapa de situació
Situa sobre un mapa d’Andorra a escala 1:30.000 tots els senyals de la XGA
b) Descripció de les diverses formes de materialitzar els senyals geodèsics
Fotografia i descripció literal de la forma i del material en que estan construïts els diferents tipus de senyals de la xarxa geodèsica.
c) Geoide GEOAND01
Mapa a escala 1:50.000 amb la representació gràfica de les correccions geoidals i el fitxer digital equivalent.
Situa sobre un mapa d’Andorra a escala 1:30.000 tots els senyals de la XGA
b) Descripció de les diverses formes de materialitzar els senyals geodèsics
Fotografia i descripció literal de la forma i del material en que estan construïts els diferents tipus de senyals de la xarxa geodèsica.
c) Geoide GEOAND01
Mapa a escala 1:50.000 amb la representació gràfica de les correccions geoidals i el fitxer digital equivalent.
Article 11
Accés a la informació geodèsica
L’Àrea de Cartografia i Topografia del Ministeri d’Ordenament Territorial és el departament responsable de gestionar i difondre tot el relatiu a la informació geodèsica d’Andorra.
Totes les informacions sobre la geodèsia d’Andorra són de lliure disposició per als usuaris i es subministren en format digital en el suport informàtic més adient.
El cost de la gravació en el suport informàtic de les informacions geodèsiques va a càrrec de l’usuari.
Article 12
Actualització de les dades geodèsiques
Les modificacions i les actualitzacions periòdiques de les dades geodèsiques es fan públiques mitjançant el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 2 de juny del 2004
Marc Forné Molné
Cap de Govern
Cap de Govern
Aprovat per: