Carregant...
 

Decret d’aprovació del Reglament de la geodèsia i de la cartografia bàsica d’Andorra



Exposició de motius

L’article 5 de la Llei d’ordenació de la cartografia, del 5 d’octubre de 1995, estableix la competència de l’Administració general en l’establiment i el manteniment de les xarxes geodèsiques i d’anivellament, i l’article 3 diu que la cartografia bàsica es realitza d’acord amb la norma cartogràfica establerta per l’Administració general.

Aquesta norma cartogràfica especifica el Datum de referència de la xarxa geodèsica i d’anivellament, el sistema de projecció cartogràfica i les dimensions i el sistema de referència dels fulls de la cartografia bàsica d’Andorra.

Aquest Reglament defineix les característiques tècniques dels elements geodèsics i les coordenades dels senyals de la xarxa geodèsica d’Andorra (XGA) en el sistema de projecció Lambert III (zona sud francesa) i en el sistema ETRS 89 (Sistema europeu de referència terrestre).

La xarxa geodèsica es defineix genèricament com un conjunt de senyals materialitzats sobre el terreny i mesurats amb la màxima precisió possible, a partir de la qual es referencien els projectes cartogràfics, les obres públiques, l’urbanisme o qualsevol altra planificació que hagi de tenir en compte la seva situació sobre el territori.

L’establiment de la primera xarxa geodèsica d’Andorra data de l’any 1970, motivat per la necessitat de referenciar geogràficament els primers treballs cartogràfics impulsats pel Consell General.

La referenciació de la geodèsia Andorrana es va fer enllaçant amb al sistema geodèsic i de representació cartogràfica vigent al sud de França.

En els anys posteriors aquesta xarxa va anar incorporant més senyals geodèsics, en funció de les necessitats dels projectes i de les actualitzacions de la cartografia bàsica. L’ús de tècniques GPS (Sistema de posicionament global determinat amb mesures efectuades a satèl·lits geoestacionaris) emprat en l’observació de nous senyals va posar de manifest inconsistències en la precisió relativa i absoluta de les coordenades d’alguns dels senyals de la xarxa geodèsica.

Des de l’any 1999 l’Àrea de Cartografia i Topografia del Ministeri d’Ordenament Territorial ha reprès l’observació, el càlcul i la compensació en bloc de tota la xarxa amb receptors GPS, per les coordenades planimètriques (X,Y), i amb nivell digital i taquímetre electrònic per a la determinació de l’altitud (H) dels senyals de la xarxa.

La nova xarxa geodèsica d’Andorra garanteix la perfecta coincidència entre els treballs cartogràfics i els topogràfics que es duen a terme sobre el territori, d’acord amb les precisions que s’indiquen al Decret per a cadascuna de les xarxes segons els mètodes emprats.

Per poder gaudir dels avantatges tècnics i de les garanties legals derivades que comporta l’ús de la nova xarxa geodèsica d’Andorra, és necessari establir l’obligatorietat de la seva utilització en l’àmbit d’aplicació que s’indica al Decret.

A proposta del ministre d’Ordenament Territorial, el Govern, en la sessió del 2 de juny del 2004, aprova el Decret següent:
Article únic

S’aprova el Reglament de la geodèsia i de la cartografia bàsica d’Andorra, el qual entrarà en vigor el dia següent de ser publicat en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Disposició derogatòria

La publicació de la numeració i de les coordenades dels senyals de la nova xarxa geodèsica d’Andorra comporta l’anul·lació, a tots els efectes, de la numeració i de les coordenades de tots els senyals geodèsics difosos anteriorment per l’Àrea de Cartografia i Topografia o pels anteriors departaments responsables de la gestió i difusió d’aquest tipus d’informació.

Disposició addicional

Totes les sèries cartogràfiques realitzades pel Ministeri d’Ordenament Territorial a partir de l’any 1999 estan recolzades en la xarxa geodèsica d’Andorra d’acord amb el datum planimètric DATAND01 i el datum altimètric AGA01.

Reglament de la geodèsia i de la cartografia bàsica d’Andorra

Article 1
Objecte i àmbit d’aplicació
1.1. Objecte

La norma cartogràfica especifica el Datum de referència de la xarxa geodèsica i d’anivellament, el sistema de projecció cartogràfica i les dimensions i el sistema de referència dels fulls.

Defineix les característiques tècniques dels elements geodèsics i les coordenades dels senyals de la xarxa geodèsica d’Andorra (XGA) en el sistema de projecció Lambert III i en el sistema ETRS 89 (Sistema europeu de referència terrestre).

1.2. Àmbit d’aplicació

La xarxa geodèsica d’Andorra (XGA) referida als datums DATAND01 i AGA01, el sistema de referència de coordenades geogràfiques planimètriques, els el·lipsoides associats i el geoide GEOAND01 són d’ús obligat dins del territori andorrà en els documents topogràfics i cartogràfics de domini públic següents:

La cartografia bàsica i derivada produïda pel Govern
La cartografia de xarxes de serveis públics
Els projectes i el replanteig d’obra civil de l’Administració pública
Els plànols dels Plans generals d’urbanisme parroquial, del planejament derivat i dels avantprojectes i dels projectes d’urbanització
Els plànols de situació i d’emplaçament de les sol·licituds de construcció
Els límits d’edificació
Els plànols i les delimitacions del cadastre parroquial
Les delimitacions de parròquies, quarts, veïnats i fronteres
Els plànols topogràfics de particulars inclosos en sol·licituds administratives

Article 2
Sistema geodèsic, altimètric i cartogràfic d’Andorra
El sistema geodèsic, altimètric i cartogràfic d’Andorra queda definit pels elements següents:

Sistema de referència de coordenades geogràfiques planimètriques
El·lipsoides associats
Projecció cartogràfica
Datum geodèsic DATAND01
Datum de les altituds AGA01
Geoide GEOAND01
Tall de fulls de la cartografia bàsica


2.1. Sistema de referència de coordenades geogràfiques planimètriques (X,Y)

Sistema geodèsic
El·lipsoide associat
Projecció
Local Andorra AND01 Clarke 1880 IGN Lambert III zona sud de França
Global (longitud i latitud) WGS84

2.2. El·lipsoides associats

El·lipsoide
Semieix major
Aplanament (1/f)
Clarke 1880 IGN
6378249,2 m
293,466021
WGS84
6378137 m
298,25723563

2.3. Projecció cartogràfica Lambert III:

Longitud
origen
Latitud
origen
X0
Fals est
Y0
Fals nord
Paral·lel
automecoic N
Paral·lel
automecoic S
Factor
d’escala
2º 20’ 14,025”E
44º 06’ N
600000 m
200000 m
44º 59’ 45,938”
43º 11’ 57,449”
0,9998775

2.4. Datum geodèsic DATAND01

El datum geodèsic DATAND01 queda definit pels paràmetres de transformació calculats entre els el·lipsoides del sistema geodèsic global (WGS84) i el sistema local Andorra AND01 (Clarke 1880 IGN)

Paràmetres de transformació entre WGS84 → AND01 (Clarke 1880 IGN)
Translació X 136,98881 m
Translació Y 60,63126 m
Translació Z -341,11891 m
Rotació eix X 0,000020190301 rad 4,164549”
Rotació eix Y 0,000000000000 rad 0
Rotació eix Z 0,000019031123 rad 3,925451”
Factor d’escala 0,000005969441 5,969441 ppm

2.5. Datum altimètric AGA01

El datum AGA01 de la xarxa d’anivellament general d’Andorra (AGA) queda definit per l’altitud 1029,875 del senyal d’anivellament de la xarxa AGA núm. 500 ubicat a la façana oest de la Casa de la Vall a Andorra la Vella.

L’altitud hidrogràfica zero correspon a la del sistema altimètric IGN 1969 vigent a la França metropolitana.

La diferència d’altitud observada entre la xarxa d’anivellament de l’Institut Geográfic Nacional espanyol i la xarxa AGA és de 0.13 m (altitud IGN -altitud AGA).

2.6. Geoide GEOAND01

El càlcul d’un geoide comporta fer mesuraments de la gravetat terrestre combinats amb anivellaments d’alta precisió.
Provisionalment i fins que no es calculi un geoide específic per a Andorra, el geoide adoptat és el GEOAND01, derivat de l’UB91 utilitzat a Catalunya, que és, de tots els existents, el més precís i el que millor s’adapta a Andorra.

Article 3
Correccions degudes a la projecció Lambert III
Les distàncies i els angles azimutals mesurats sobre el terreny han de corregir- se abans d’utilitzar-se en els càlculs de coordenades.

3.1. Coeficient d’anamorfosi lineal de la projecció Lambert III

La correcció en parts per milió (ppm) de les distàncies mesurades ve donada per la fórmula:

ppm = 190 + 84 [(40295,35 - Y) / 19998,66]
Y és la coordenada Lambert III del punt mitjà de la distància mesurada expressada en metres.
La correcció ppm varia entre +190 i +274.


3.2. Correccions d’angles azimutals

L’ús generalitzat de receptors GPS i dels distanciòmetres electrònics ha minimitzat la importància de les correccions en la mesura dels angles azimutals efectuats en els treballs geodèsics.

La correcció angular mitjana (reducció a la corda) dels angles azimutals mesurats ve donada per la fórmula:

correcció en graus centesimals = [(XI- XF) / 1000] 0,00013
XI és la coordenada Lambert III del punt d’estació del taquímetre expressada en metres
XF és la coordenada Lambert III del punt visat expressada en metres


La correcció angular mitjana és d’uns 0,00013 graus centesimals per km.

El signe de la correcció és negatiu per a les direccions situades a l’est del meridià de l’estació, i positiu per a les direccions situades a l’oest del mateix meridià.

Aquesta fórmula dóna el valor mitjà de la correcció angular pel territori andorrà. La projecció Lambert III proposa una fórmula de càlcul més precisa que està a disposició dels interessats a l’Àrea de Cartografia i Topografia.
Article 4
Tall de fulls de la cartografia bàsica
La cartografia bàsica d’Andorra comprèn les sèries cartogràfiques a escala 1:5.000 de cobertura nacional i a escala 1:1.000 i 1:500 de cobertura dels nuclis habitats i de la xarxa oficial de carreteres generals i secundàries.

El tall de full de la cartografia bàsica d’Andorra té unes dimensions rectangulars de 70 cm per 50 cm.

La quadrícula que defineix la situació i la numeració de la cartografia bàsica es basa en el mapa topogràfic Valls d’Andorra a escala 1:10.000 publicat pel Consell General el 1976.

Aquesta quadrícula divideix el territori andorrà en 25 fulls, definits cadascun per les coordenades X i Y de les cantonades oposades sud-oest (sw) i nord-est (ne), expressades en quilòmetres i referides a la projecció Lambert III, d’acord amb la taula següent:

Núm. full
1:10.000
X sw
Y sw
X ne
Y ne
1 525 35 532 40
2 532 35 539 40
3 539 35 546 40
4 546 35 553 40
5 525 30 532 35
6 532 30 539 35
7 539 30 546 35
8 546 30 553 35
8b 553 30 560 35
9b 518 25 525 30
9 525 25 532 30
10 532 25 539 30
11 539 25 546 30
12 546 25 553 30
12b 553 25 560 30
13b 518 20 525 25
13 525 20 532 25
14 532 20 539 25
15 539 20 546 25
16 546 20 553 25
17 525 15 532 20
18 532 15 539 20
19 539 15 546 20
21 525 10 532 15
22 532 10 539 15

4.1. Cartografia bàsica a escala 1:5.000

Els fulls a escala 1:5.000 s’obtenen per la divisió d’un full a escala 1:10.000 en 4 parts iguals (2 files i 2 columnes).

La numeració dels fulls respon a l’esquema 5-FF-N, on:
5 és l’indicatiu de l’escala 1:5.000
FF el número del full a escala 1:10.000
N es el número de la divisió del full a escala 1:10.000 numerat d’1 a 4 d’esquerra a dreta i de dalt a baix.


4.2. Cartografia bàsica a escala 1:1.000

Els fulls a escala 1:1.000 s’obtenen per la divisió d’un full a escala 1:10.000 en 100 parts iguals (10 files i 10 columnes).

La numeració dels fulls respon a l’esquema 1-FF-N1, on:
1 és l’indicatiu de l’escala 1:1.000
FF és el número del full a escala 1:10.000
N1 és el número de la divisió del full a escala 1:10.000 numerat d’1 a 100 d’esquerra a dreta i de dalt a baix.


4.3. Cartografia bàsica a escala 1:500 Els fulls a escala 1:500 s’obtenen per la divisió d’un full a escala 1:1.000 en 4 parts iguals (2 files i 2 columnes).

La numeració dels fulls respon a l’esquema 05-FF-N1-N2, on:
05 és l’indicatiu de l’escala 1:500
FF és el número del full a escala 1:10.000
N1 és el número del full a escala 1:1.000 N2 és el número de la divisió del full a escala 1:1.000 numerat d’1 a 4 d’esquerra a dreta i de dalt a baix.

Article 5
La xarxa geodèsica d’Andorra
Els senyals de la xarxa geodèsica d’Andorra es classifiquen en 4 xarxes amb les característiques següents:

La xarxa geodèsica principal (XGP) consta de 59 senyals estacionables, principalment pilars, fites de pedra i tubs formigonats distribuïts per tot el territori, situats majoritàriament als cims i als llocs característics del territori que fan difícil la seva destrucció per estar allunyades de les zones habitades o susceptibles de ser transformades.

La xarxa geodèsica secundària (XGS) consta de 119 senyals estacionables, principalment claus a nivell del sòl, situats al fons de les valls habitades, prop de les zones on es desenvolupen activitats transformadores del territori.

La xarxa geodèsica d’orientació (XGO) consta de 39 senyals no estacionables repartits per tot el territori, la missió dels quals és bàsicament servir de punts de referència azimutal pels aixecaments topogràfics. Per a la seva materialització s’aprofiten antenes de telecomunicació i elements arquitectònics existents (campanars, parallamps, creus, etc.).

La xarxa d’anivellament general d’Andorra (AGA) consta de 56 senyals no estacionables, generalment adossats a façanes d’edificis oficials, separats aproximadament 2 km i situats al llarg de les carreteres. La seva missió és servir de referència altimètrica en la determinació de les altituds dels senyals de la XGP i la XGS.
Article 6
Determinació de les coordenades planimètriques X Y. Precisions
6.1. Xarxa geodèsica principal (XGP)

Les coordenades han estat determinades per observacions amb receptors GPS i calculades i compensades en bloc amb una precisió relativa de l’ordre del mil·límetre.

Inclouen 4 senyals de la xarxa geodèsica espanyola, repartides al llarg de la frontera comuna.

6.2. Xarxa geodèsica secundària (XGS)

Les coordenades han estat determinades per observacions amb receptors GPS, calculades i compensades des de 2 senyals de la xarxa XGP, amb una precisió relativa inferior al centímetre.

6.3. Xarxa geodèsica d’orientació (XGO)

Les coordenades han estat determinades per interseccions múltiples d’observacions azimutals efectuades des d’un mínim de 3 senyals de les xarxes XGP i XGS amb taquímetres d’1 segon centesimal d’apreciació angular. La precisió varia entre 2 i 10 cm, en funció de la geometria de les interseccions i del nombre d’estacionaments.
Article 7
Determinació de l’altitud dels senyals (coordenada H)
L’altitud dels senyals de la xarxa geodèsica d’Andorra està determinada per algun dels tres mètodes següents:

Observacions GPS
Anivellament geomètric
Anivellament trigonomètric


El nombre de decimals de la coordenada H indica el grau de precisió obtingut en la seva determinació.

L’altitud està en tots els casos referida a la part fixa més alta del senyal.

A la xarxa geodèsica d’anivellament (AGA) l’altitud dels senyals està determinada únicament pel mètode d’anivellament geomètric.

La xarxa geodèsica d’orientacions (XGO) no té assignada altitud, ja que per a l’ús a què es destina no és necessària la coordenada H.
Article 8
Descripció dels mètodes d’anivellament. Precisions

8.1. Observacions GPS i aplicació de les correccions ortomètriques del geoide.

La precisió varia entre ±1 i ±5 cm en funció de la situació geogràfica del senyal, que determina el grau de fiabilitat de les correccions ortomètriques.

En general, els senyals situats als cims de les muntanyes tenen una correcció ortomètrica de menys qualitat que la dels senyals situats als fons de les valls principals on el geoide s’ha determinat amb més precisió.

8.2. Anivellament geomètric.

Utilització de nivell digital d’alta precisió i mires de lectura de codi de barres. Mètode d’anivellament simple pel punt mitjà i doble mesura dels trams a l’anada i a la tornada.

La precisió obtinguda un cop compensada en bloc la xarxa AGA és millor que les toleràncies definides per les fórmules:

$$T\leq4\sqrt{K}$$

$$T\leq0,85\sqrt{n}$$

T és la tolerància en mil·límetres
K és el nombre de quilòmetres d’un itinerari
n és el nombre d’estacions de l’itinerari


L’altitud del senyal determinada per anivellament geomètric apareix arrodonida a la mil·lèsima de metre a la llista de coordenades.

8.3. Anivellament trigonomètric

Utilització de taquímetre i distanciòmetre electrònic de precisió, equip de poligonació amb centrat forçat i doble lectura del desnivell efectuat des d’un mínim de 2 claus que pertanyent a itineraris d’anivellament geomètric.

La longitud de les visuals està limitada a un màxim de 1.000 metres.

La precisió obtinguda es millor que la tolerància definida per la fórmula:

$$T\leq13\sqrt{K}$$

T és la tolerància en mil·límetres
K és la distància reduïda a l’horitzontal entre el clau de l’anivellament geomètric i el senyal a determinar, expressada en quilòmetres.


L’altitud del senyal determinada per anivellament trigonomètric apareix arrodonida a la centèsima de metre a la llista de coordenades.
Article 9
Llista de les coordenades Lambert III dels senyals de la XGA
Es defineixen uns intervals de numeració dels senyals que identifiquen l’adscripció del senyal a un dels quatre tipus de xarxes geodèsiques.

Per evitar errors d’identificació, a les futures incorporacions de senyals s’ha d’adjudicar un nou número a cada nou senyal.

9.1. Xarxa geodèsica principal (XGP)

Per a identificar millor els senyals de la XGP, la numeració està compresa entre 1 i 499.

Número Nom del Senyal Coordenada X Coordenada Y Altitud H
1 Sanfons 525596,345 32404,769 2886,6
2 Bony de la Pica 527958,816 23124,268 2403,2
3 Torre dels Soldats 537840,045 16961,554 2761,9
4 Puig Pedrós 552803,073 20936,274 2914,1
101 Maià 549175,730 28421,478 2613,71
102 Sud Ràdio 549345,718 25848,069 2541,8
103 Griu 543666,119 25314,496 2875,6
104 Port Dret 547318,911 30494,119 2573,7
105 Encampadana 542203,996 28867,192 2492,3
106 Casamanya 536683,048 31937,243 2740,9
107 Besalí 534473,587 37936,883 2639,5
108 Percanela 531042,544 32542,935 2495,9
109 Coma Pedrosa 526693,516 32841,514 2942,9
110 Alt de la Capa 527524,796 29623,915 2573,4
111 Braibal 539307,697 22828,658 2658,4
112 Carroi 530764,963 24184,808 2332,9
113 Claror 534688,855 19467,457 2607,6
114 Teix 529074,922 19020,207 1767,1
115 Ransol 541499,606 33787,651 2584,8
201 Rep 540293,453 27395,567 2316,4
203 Prat Primer 534682,477 20285,942 2446,2
205 Entinyac 546689,599 30302,241 2458,0
209 Els Plans 542326,932 31506,940 1807,04
210 Canillo 539595,116 30216,782 1728,27
218 L’Aldosa 532929,534 27446,307 1298,08
219 Anyós 533249,373 26441,854 1306,29
250 Arcalís 1 530225,927 36368,622 2517,4
251 Roc del Quer 535859,521 36364,684 2036,3
252 Coll d’Ordino 537202,889 28735,036 1981,328
253 Meritxell 538913,304 28904,638 1589,72
255 La Mandurana 541458,185 30790,643 1645,95
256 Incles 544103,282 31215,217 1755,7
257 Espiolets 544878,573 29124,686 2337,7
258 Les Bons 538427,259 26835,563 1334,98
259 Els Cortals 539962,225 26276,071 1825,067
260 Roc de l’Oral 536774,856 25696,077 1291,78
261 Roc de les Aubes 535079,005 24736,781 1707,5
262 Coll de Jou 1 535226,118 24067,760 1285,07
263 Engolasters 535912,157 23886,665 1420,18
264 Sant Ermengol 533790,986 23838,628 1102,8
265 Arinsal 529120,210 30654,261 1893,36
266 Port de Cabús 524669,120 27834,946 2308,2
267 Pal 529248,310 27006,306 1812,2
268 Ós de Civís 526433,488 23720,420 1527,7
269 Aixàs 528240,360 20646,122 1368,35
270 Bixessarri 528643,507 20142,595 1072,362
271 La Margineda 530222,197 20274,236 1013,62
272 Nagol 530641,814 19811,808 1098,36
273 Costa de l’Arn 526296,888 18585,852 2047,0
274 Coll de Jou 2 529551,126 17740,018 1151,42
275 Font del Bessó 528333,558 16632,895 1461,3
276 Juberrussa 529534,763 15451,071 1125,2
277 Coll de Finestres 535362,067 16104,767 2406,0
278 Coll Blanc 549357,037 25697,215 2548,62
279 El Pas de la Casa 1 550351,626 27397,777 2095,509
280 El Pas de la Casa 2 550351,794 27797,869 2125,374
281 Entremesaigües 536101,893 22207,131 1477,6
282 Arcalís 2 530170,326 36327,700 2517,4
283 La Peguera 532876,580 17913,587 1685,6

9.2. Xarxa geodèsica secundària (XGS)

Per a identificar millor els senyals de la XGS, la numeració dels senyals està compresa entre 1000 i 4999, amb els intervals numèrics següents:

1000 i 1999 per als senyals situats a l’àrea d’influència de la carretera General 1
2000 i 2999 per als senyals situats a l’àrea d’influència de la carretera General 2
3000 i 3999 per als senyals situats a l’àrea d’influència de la carretera General 3
4000 i 4999 per als senyals situats a l’àrea d’influència de la carretera General 4


Número senyal Coordenada X Coordenada Y Altitud H
1001 531390,74 22561,90 1026,39
1002 531065,77 22327,49 1009,69
1003 530460,72 21296,39 1020,76
1004 529703,27 16874,32 870,660
1006 529146,72 15584,44 848,646
1007 528976,52 15537,19 850,077
1008 533128,15 23106,46 1003,05
1009 527340,49 20552,27 1355,830
1011 527123,64 19699,69 1600,01
1012 527123,28 18109,68 1932,6
1013 530885,39 18937,56 1029,294
1015 530378,96 17847,62 1020,452
1016 530409,47 17425,36 1101,857
1017 530487,70 16233,10 1364,106
1018 530865,52 17423,02 1248,2
1019 532415,97 16767,82 1677,67
1020 530911,88 18370,64 1120,489
1021 531827,51 17766,57 1536,4
1022 527111,51 17612,57 1707,2
1023 530039,00 17673,36 889,23
1024 531236,21 19717,23 1215,54
1026 531412,91 22607,16 1048,52
1028 530932,98 18350,76 1123,49
1029 530826,52 17371,10 1240,96
1030 529278,06 16015,95 863,26
2001 533533,26 22808,08 1267,93
2002 533811,88 23113,00 1045,19
2003 534491,33 23099,11 1222,82
2004 534907,93 23841,54 1166,51
2005 535691,04 24483,22 1156,474
2006 535171,69 23640,25 1129,323
2008 536739,29 24093,65 1634,8
2009 536233,08 25065,78 1175,586
2010 538131,69 26108,83 1299,92
2011 538362,07 26090,65 1368,048
2012 537148,09 26279,95 1257,80
2013 538644,49 28234,51 1408,22
2014 536969,46 25747,07 1235,939
2015 540594,17 26404,69 1885,341
2016 541838,65 26796,19 2048,35
2017 538779,95 27690,25 1401,112
2018 538555,68 28563,74 1415,028
2019 538611,99 29153,61 1468,923
2020 538904,58 29720,99 1550,16
2021 538917,80 26419,67 1469,753
2022 540130,34 29196,95 1880,48
2025 543109,92 31688,88 1884,18
2026 542701,20 34114,16 1894,6
2027 545569,47 33044,15 1820,7
2028 544592,50 31045,41 1803,15
2029 545522,68 30728,12 1855,018
2031 546693,51 28932,33 2004,727
2032 547879,47 27266,76 2106,72
2033 548664,91 27428,77 2401,06
2034 534856,51 23534,53 1090,77
2035 533807,73 22636,28 1349,81
2037 538805,47 29562,17 1535,53
2038 545335,77 32761,58 1806,8
2039 540138,18 30367,62 1550,31
2040 547890,61 27215,71 2106,70
2041 549189,90 28206,36 2597,41
2042 536742,11 24093,41 1634,35
2043 546119,82 29505,26 1947,44
2044 538451,85 30404,35 1936,53
3000 533304,43 23699,74 1095,08
3001 534427,71 24047,54 1085,57
3002 533618,01 24229,92 1130,21
3003 534402,17 24353,89 1242,65
3004 533574,32 24420,92 1091,514
3005 532936,51 25315,47 1123,217
3006 532486,38 26046,11 1309,36
3007 530690,51 25852,09 1551,1
3008 532659,60 26622,41 1315,15
3009 532220,62 27333,31 1317,933
3010 533177,07 28033,60 1238,939
3011 533603,99 28203,68 1353,415
3012 534654,08 28613,65 1437,419
3013 533929,76 28873,68 1293,541
3014 533521,96 29862,00 1355,77
3015 532796,26 30627,13 1340,542
3016 532812,33 31189,24 1369,86
3017 532886,56 31501,15 1359,886
3018 532770,90 31926,51 1402,85
3019 533492,11 33029,37 1422,78
3020 533495,55 33180,35 1428,757
3021 533840,47 33557,06 1430,734
3022 534290,33 34070,36 1452,568
3023 534549,01 35822,19 1584,942
3024 534979,76 36295,71 1727,643
3025 533633,11 36392,70 1724,38
3026 533613,89 36535,84 1738,35
3027 532380,05 37259,03 1876,29
3028 531499,38 37398,86 1941,09
3029 531068,27 37213,28 2158,8
3030 530557,71 37379,08 2201,8
3031 530026,65 37169,74 2220,1
3032 529585,87 36379,16 2359,2
3033 534885,66 28560,35 1583,57
3035 534497,32 35405,04 1500,95
3036 534465,12 36002,16 1653,15
4001 531967,44 28419,41 1259,766
4002 531576,76 29210,32 1302,028
4003 531000,46 29422,86 1340,448
4004 530191,93 28446,87 1408,166
4005 530088,13 27843,43 1473,151
4007 529809,58 26752,17 1771,0
4008 527428,51 27631,07 2068,156
4009 530475,91 29995,66 1402,157
4010 530583,19 30270,42 1497,69
4012 529669,46 31467,05 1610,96
4013 529663,22 30865,38 1577,85
4014 532432,09 27971,31 1287,86
4015 531431,41 29420,77 1319,70
4016 530800,80 29448,18 1416,47
4017 531277,77 29435,59 1325,25
4018 529292,25 27599,02 1559,847
4019 529148,50 27583,64 1584,18
4021 530244,39 30397,44 1435,399
4022 530042,05 30711,00 1519,90

9.3. Xarxa geodèsica d’orientacions (XGO)

Per a identificar millor els senyals de la XGO, la numeració està compresa entre 700 i 999.

Número Nom del Senyal Coordenada X Coordenada Y
700 Caldea 534294,65 23855,94
701 Maià 549229,19 28392,95
702 Carroi 530868,03 24142,32
703 Claror 535028,32 18908,04
704 Bony de les Neres 536505,69 27741,13
705 Encamp 537555,94 26383,66
706 Tosa de la Llosada 543184,31 28257,22
707 Engolasters Nord 537059,24 25023,96
708 Engolasters Sud 536844,16 24895,83
709 Sant Ermengol 533839,68 23996,69
710 Col·legi Janer 531223,76 22383,82
711 Anyós 533263,21 26455,67
712 Ordino 533986,83 28878,80
713 Engolasters 536200,21 23820,24
714 Sispony 532571,25 26318,55
715 Arcalís 530183,33 36334,60
716 Coll de Gomà 534553,24 27657,52
717 Certers 531588,37 19764,20
718 Espiolets 544785,79 29618,11
719 Pic de Padern 535032,59 25199,08
721 Mas de Ribafeta 530215,38 30334,24
722 Roc de l’Àliga 1 531105,61 28965,39
723 La Massana 532420,46 27583,17
724 Ós de Civís 526259,49 23942,29
725 Bony de la Costa de l’Arn 526290,64 18601,16
726 Canòlic 527258,77 19809,15
727 La Cortinada 532682,91 31738,63
728 Les Pardines 528169,93 16203,35
729 Port d’Envalira 549063,04 26213,77
730 Canillo 540153,59 30384,53
731 Pal 530728,48 27133,41
732 Canillo 539304,87 30020,02
733 Pal 529227,10 27721,94
734 El Vilar 540152,75 30528,94
735 Meritxell 538749,26 28591,80
736 Font del Bessó 528341,75 16609,56
737 La Comella 533767,21 22687,91
738 Prat Primer 534680,99 20286,39
739 Roc de l’Àliga 2 531108,89 28996,99

9.4. Xarxa d’anivellament general d’Andorra (AGA)

Per a identificar millor els senyals de la xarxa AGA, la numeració està compresa entre 500 i 699.

La coordenada X i la coordenada Y s’indiquen per a poder ubicar aproximadament el senyal.

Número Coordenada X Coordenada Y Altitud H
500 532904 23300 1029,875
501 532448 37241 1839,392
505 531009 29376 1339,199
506 529794 30988 1502,687
507 529181 27654 1548,701
510 530425 18579 904,794
511 527801 20686 1153,364
512 550348 27763 2115,913
514 531258 19219 1145,049
515 534636 23540 1048,374
516 531012 21940 984,034
519 530911 18370 1122,566
520 530568 17154 1137,750
521 530298 16115 1266,944
523 537005 25743 1236,659
524 537911 26432 1253,427
525 538649 28245 1404,808
526 542727 31235 1642,871
527 544729 31785 1749,361
528 546782 28891 2013,473
530 547988 27306 2119,006
531 548017 27203 2127,325
533 549368 26944 2415,485
534 550619 27233 2086,334
537 532969 25397 1123,069
538 532860 26278 1206,981
539 532407 27566 1250,861
540 532777 31086 1338,027
541 533512 33272 1432,400
542 534294 34224 1453,937
543 534482 35686 1549,155
544 532589 26312 1312,059
546 533294 27769 1294,391
547 530288 28549 1404,712
548 529666 16623 863,926
549 528976 15537 850,249
550 530458 18205 1009,009
551 528880 20193 1044,919
554 535177 23660 1129,042
555 534448 23746 1034,491
556 533724 24335 1085,264
557 533402 28194 1251,694
558 534226 36198 1674,164
559 539384 29985 1542,769
560 545061 30997 1827,464
561 539289 30370 1671,444
562 538797 30604 1829,965
563 537531 29730 1914,950
564 537183 28711 1980,019
565 535826 28636 1735,944
566 534634 28029 1633,829
567 534650 28626 1437,874
568 538826 26060 1431,177
569 539480 25886 1627,547
570 539742 26318 1813,060
571 533987 28875 1301,230

Article 10
Informació complementària sobre els senyals de la XGA
La llista de coordenades de cadascun dels senyals, es complementa amb altres informacions incloses a una base de dades informàtica ad hoc.

Totes les informacions relatives a cadascun dels senyals estan contingudes en una fitxa que es subministra en format digital i preparada per a la impressió en format DIN A-4.

10.1. Les informacions disponibles per a cada senyal geodèsic son les següents:

a) número
b) nom (només per als senyals de les xarxes XGP i XGO)
c) xarxa geodèsica a la qual pertany
d) número del full 1:5.000 on es troba el senyal
e) parròquia on es troba el senyal (aproximadament per als senyals situats en zones properes a límits parroquials sense determinar)
f) tipus de senyal (breu descripció ) g) coordenades Lambert III X,Y en metres i cota ortomètrica H en metres
h) coeficient d’anamorfosi lineal de la projecció Lambert III (calculada per la latitud del senyal)
i) coordenades geogràfiques ETRS 89 ( i ) en graus sexagesimals (longitud i latitud)
j) cota el·lipsoïdal en metres (sobre l’el·lipsoide WGS84)
k) sigmes de les coordenades X,Y,H (desviació estàndard obtinguda en els càlculs per a la determinació de cadascuna de les coordenades)
l) orientacions (número i azimut calculat a les altres senyals de les xarxes planimètriques que es poden visar des de l’estacionament. Disponible per als senyals de les xarxes XGP i XGS)
m) ondulació del geoide (correcció geoidal en metres aplicable al senyal)
n) informacions complementàries (ubicació, accés i altres informacions particulars sobre el senyal)
o) croquis de situació (ajuda per a la recerca sobre el terreny del senyal)
p) referències (distàncies des del senyal fins a punts fixos de l’entorn més pròxim)
q) mapa de situació a escala 1:10.000 (descripció de l’entorn en un radi de 400 metres)
r) fotografia (fotografia del senyal i del seu entorn)
s) informacions geodèsiques i cartogràfiques (projecció, el·lipsoides local i global, origen d’altituds i datums altimètric i planimètric)


10.2. Altres informacions d’interès geodèsic

a) Mapa de situació
Situa sobre un mapa d’Andorra a escala 1:30.000 tots els senyals de la XGA
b) Descripció de les diverses formes de materialitzar els senyals geodèsics
Fotografia i descripció literal de la forma i del material en que estan construïts els diferents tipus de senyals de la xarxa geodèsica.
c) Geoide GEOAND01
Mapa a escala 1:50.000 amb la representació gràfica de les correccions geoidals i el fitxer digital equivalent.

Article 11
Accés a la informació geodèsica

L’Àrea de Cartografia i Topografia del Ministeri d’Ordenament Territorial és el departament responsable de gestionar i difondre tot el relatiu a la informació geodèsica d’Andorra.

Totes les informacions sobre la geodèsia d’Andorra són de lliure disposició per als usuaris i es subministren en format digital en el suport informàtic més adient.

El cost de la gravació en el suport informàtic de les informacions geodèsiques va a càrrec de l’usuari.
Article 12
Actualització de les dades geodèsiques
Les modificacions i les actualitzacions periòdiques de les dades geodèsiques es fan públiques mitjançant el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.


Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 2 de juny del 2004

Marc Forné Molné
Cap de Govern



Portal Jurídic del Principat d’Andorra