Carregant...
 

Decret 118/2023, del 8 de març del 2023



Decret 118/2023 del 8-3-2023 d’aprovació del Reglament de la classificació dels establiments d’allotjament turístic de la modalitat càmpings.

Exposició de motius

Vista la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, modificada per la Llei 19/2022, del 9 de juny, reguladora de l’impost sobre les estades en allotjaments turístics, de modificació de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, i de modificació de la Llei 13/2017, del 20 de setembre, de creació de la societat pública Andorra Turisme, SAU, pel que fa a la modificació dels articles 15, 16, 17 i 19 i l’addició de l’article 18 bis, que en la secció quarta estableix que tenen la consideració d’establiments de càmping els allotjaments turístics constituïts en una unitat empresarial d’explotació, inscrits al Registre de Comerç, dedicats a prestar, amb altres serveis de caràcter complementari o sense, allotjament a les persones en espais de terreny delimitats, dotats i condicionats per a l’ocupació temporal, dedicats a la convivència agrupada de persones, i que han de reunir els requisits mínims que es determinin reglamentàriament quant a les característiques i el contingut de les unitats d’acampada o d’allotjament, la seva capacitat, així com la prestació i la qualitat dels serveis;

Vist l’article 16 de la Llei, els establiments de càmping, d’acord amb les seves característiques bàsiques, es distribueixen en cinc grups:

1. Càmpings
2. Zones d’acampada
3. Glàmping
4. Àrees d’acollida d’autocaravanes
5. Àrees d’estada d’autocaravanes


Tots ells han de complir els requisits per a l’activitat que s’estableixen en les lleis 16/2017 i 19/2022 i en aquest Reglament que les desenvolupa, així com la prestació i la qualitat dels serveis que la normativa específica determini.

Aquest Reglament està estructurat en tres capítols, vuit seccions, una disposició transitòria i una disposició derogatòria, per ordenar millor els seus preceptes i fer-lo, en general, més entenedor.

A proposta del ministre de Turisme i Telecomunicacions en funcions, el Govern, en la sessió del dia 8 de març del 2023, decreta:
Article únic

S’aprova el Reglament de la classificació dels establiments d’allotjament turístic de la modalitat càmpings, que entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament de la classificació dels establiments d’allotjament turístic de la modalitat càmpings

Capítol primer. Classificació dels establiments d’allotjament turístic de la modalitat càmpings


Secció primera. Modalitat càmpings

Article 1. Definició

Tenen la consideració d’establiments de càmping els allotjaments turístics constituïts en una unitat empresarial d’explotació, inscrits al Registre de Comerç, dedicats a prestar, amb altres serveis de caràcter complementari o sense, allotjament a les persones en espais de terreny delimitats, dotats i condicionats per a l’ocupació temporal, dedicats a la convivència agrupada de persones, i amb accés directe per una carretera, excepte per al grup de glàmping.

Els establiments de la modalitat càmpings han d’estar dividits en unitats d’acampada, que és un espai de terreny destinat a la ubicació d’un vehicle (excepte el grup de glàmping) i d’un element d’allotjament que pot ser mòbil, semimòbil o fix, amb independència que la propietat correspongui als clients o al titular de l’explotació, i d’acord amb els requisits establerts per a cada grup.

1. S’entén per elements d’allotjament mòbils les tendes de campanya, caravanes, autocaravanes o qualsevol enginy que pugui ser remolcat per un vehicle de turisme.
2. S’entén per elements d’allotjament semimòbils els habitatges mòbils o qualsevol altre tipus d’allotjament amb rodes que necessiti un transport especial per circular per carretera.
3. S’entén per elements d’allotjament fixos els bungalous, les bordes no destinades a borda rural, les cases geodèsiques o altres instal·lacions similars que continguin algun element de fonament fix.


En les zones d’acampada, les àrees d’acollida d’autocaravanes i les àrees d’estada d’autocaravanes no pot haver-hi elements d’allotjament semimòbils ni fixos.
Article 2. Grups de la modalitat càmpings

Els establiments de la modalitat càmpings es distribueixen en cinc grups:

1. Càmpings
2. Zones d’acampada
3. Glàmping
4. Àrees d’acollida d’autocaravanes
5. Àrees d’estada d’autocaravanes


Poden utilitzar la denominació corresponent a cada grup els establiments que compleixen com a mínim els requisits establerts en aquest Reglament per ésser classificats en el grup i la categoria corresponents.
Article 3. Requisits mínims per a la classificació dins de la modalitat càmpings

Els establiments que no reuneixin els requisits mínims per a la classificació dins d’un dels grups d’allotjament de la modalitat càmpings no poden utilitzar la seva denominació. La utilització de denominacions, rètols i distintius diferents dels que corresponen d’acord amb la seva classificació comportarà la imposició de la sanció que correspongui en el marc d’un expedient sancionador i de conformitat amb la Llei general de l’allotjament turístic vigent.
Article 4. Establiments comercials d’utilització pública

Els establiments de la modalitat càmpings tenen la consideració d’establiments comercials d’utilització pública, sense perjudici que es puguin dictar normes de règim intern sobre l’ús dels seus serveis i de les seves instal·lacions.
Article 5. Obligacions administratives

Els establiments de la modalitat càmpings estan constituïts en una unitat empresarial d’explotació, degudament inscrita al Registre de Comerç, amb l’objecte propi de l’activitat comercial de càmping.

La unitat empresarial d’explotació d’un establiment de la modalitat càmpings ha d’estar composta per una única titularitat empresarial, ha de disposar com a mínim de dos unitats d’acampada o d’estacionament d’autocaravanes (excepte en el cas del glàmping), i ha de desenvolupar l’activitat de forma habitual.

En cas que en un establiment d’allotjament turístic el servei de restauració sigui proporcionat per una tercera persona amb un número de registre de comerç diferent del de l’allotjament turístic, aquest establiment ha de complir els requisits següents:

1. El servei ha de correspondre a l’exigit a la categoria de l’establiment.
2. La persona física o jurídica que assumeix la responsabilitat de tots els serveis amb referència a la normativa davant de l’Administració, pel que fa als clients de l’allotjament, és el titular del registre de l’allotjament.
3. El servei de restauració s’ha de prestar en el mateix recinte del càmping o del complex turístic de l’allotjament.
4. El servei de restauració ha d’estar obert com a mínim en les mateixes dates que el càmping.


Sempre que sigui sota una única titularitat empresarial d’explotació, un establiment de la modalitat càmpings pot formar part d’un complex turístic (resort). S’entén per complex turístic un conjunt d’allotjaments turístics d’igual o diferent grup, amb instal·lacions i serveis comuns situats al mateix recinte, destinats a desenvolupar una activitat comuna. Els serveis de recepció, bar, restaurant i tots els que es tinguin en compte a l’hora de validar la classificació poden ser compartits entre els allotjaments turístics que constitueixen el complex turístic.

Secció segona. Classificació dels establiments del grup càmping

Article 6. Categories dels càmpings

Tots els establiments que reuneixen els requisits per a la utilització de la denominació càmping es classifiquen en les categories següents:

Categoria d’una estrella (*)
Categoria de dos estrelles (**)
Categoria de tres estrelles (***)
Categoria de quatre estrelles (****)
Categoria de cinc estrelles (*****)

Article 7. Assignació de la categoria

La categoria de la classificació d’un càmping s’assigna mitjançant un barem que comprèn els requisits mínims de compliment obligatori per a cada una de les categories a què es vulgui acollir l’establiment, més una puntuació mínima obligatòria que es determina per l’assoliment de diversos requisits voluntaris de puntuació variable, pel que fa a instal·lacions, unitats d’acampada/parcel·les, equipaments, serveis, oci, eines d’assegurament de l’atenció al client i bungalous (en cas que n’hi hagi).

A la puntuació obtinguda s’hi aplica la seva ponderació de la reputació en línia, segons el procediment a què fa referència l’article 54 d’aquest Reglament. L’aplicació d’aquesta ponderació dona com a resultat la puntuació final obtinguda per l’establiment, que en determina la seva categoria.
Article 8. Classificació obligatòria

La classificació d’un càmping és obligatòria, de manera que tot establiment ha d’exhibir la placa identificativa corresponent, d’acord amb l’annex 1 d’aquest Reglament, en la qual ha de figurar, com a mínim, la denominació comercial del càmping i la seva categoria.
Article 9. Condicions de classificació

Les condicions mínimes obligatòries del barem i l’aplicació de la ponderació de la reputació en línia per a la classificació s’entenen sense perjudici del compliment d’altres normes exigides per la legislació vigent en cada moment.
Article 10. Categoria d’una estrella

Perquè un càmping tingui la categoria d’una estrella (*) ha de reunir els requisits establerts per a la categoria d’una estrella més una puntuació final (puntuació obtinguda dels requisits voluntaris de puntuació variable, un cop aplicada la ponderació de la reputació en línia) de cent-setanta (170) punts.
Article 11. Categoria de dos estrelles

Perquè un càmping tingui la categoria de dos estrelles (**) ha de reunir els requisits establerts per a la categoria de dos estrelles més una puntuació final (puntuació obtinguda dels requisits voluntaris de puntuació variable, un cop aplicada la ponderació de la reputació en línia) de dos-cents (200) punts.
Article 12. Categoria de tres estrelles

Perquè un càmping tingui la categoria de tres estrelles (***) ha de reunir els requisits establerts per a la categoria de tres estrelles més una puntuació final (puntuació obtinguda dels requisits voluntaris de puntuació variable, un cop aplicada la ponderació de la reputació en línia) de dos-cents trenta (230) punts.
Article 13. Categoria de quatre estrelles

Perquè un càmping tingui la categoria de quatre estrelles (****) ha de reunir els requisits establerts per a la categoria de quatre estrelles més una puntuació final (puntuació obtinguda dels requisits voluntaris de puntuació variable, un cop aplicada la ponderació de la reputació en línia) de dos-cents seixanta (260) punts.
Article 14. Categoria de cinc estrelles

Perquè un càmping tingui la categoria de cinc estrelles (*****) ha de reunir els requisits establerts per a la categoria de cinc estrelles més una puntuació final (puntuació obtinguda dels requisits voluntaris de puntuació variable, un cop aplicada la ponderació de la reputació en línia) de dos-cents noranta (290) punts.
Article 15. Àrees d’avaluació

Els requisits per a cada una de les categories d’una, dos, tres, quatre i cinc estrelles, així com la puntuació obtinguda dels requisits voluntaris de puntuació variable, queden constituïts, en el cas dels càmpings, per les àrees d’avaluació següents:

I. Instal·lacions
II. Equipaments
III. Serveis
IV. Oci
V. Eines d’assegurament de l’atenció al client
VI. Bungalous (en cas que n’hi hagi)


La composició de cada àrea d’avaluació queda detallada en l’annex 2 d’aquest Reglament i en els articles 16 i 17 d’aquest Reglament.
Article 16. Bungalous: definicions generals de llit, sofà llit i llitera

1. Definicions:

a) Llit: llit independent al qual s’accedeix a peu pla i que no forma part d’una llitera; no pot ser llit plegable, ni sofà llit, i ha de complir la mida mínima exigida per a la seva categoria, segons es detalla en l’annex 2.
b) Llitera: conjunt de dos llits individuals construïts expressament l’un damunt de l’altre, amb una separació vertical mínima de 75 cm entre llits. Les lliteres han de complir la normativa europea vigent que regula els requisits de seguretat, resistència i durabilitat per a les lliteres i els llits alts d’ús domèstic i públic. Han de comptar amb una barrera protectora al llit superior (a ambdós costats si no hi ha paret) que s’elevi com a mínim 16 cm per sobre del matalàs, i la distància entre el llit superior i el sostre ha de ser com a mínim de 60 cm.
c) Sofà llit: sofà o divan que pot convertir-se en un llit. La mida mínima del matalàs del sofà llit individual ha de ser de 80 x 190 cm i la del sofà llit doble de 135 x 190 cm, i de 13 cm de gruix.

Article 17. Capacitat i distribució de places dels bungalous en cas que n’hi hagi dins d’un càmping

Els bungalous han de comptar com a mínim amb una sala de bany completa per cada sis places de capacitat.
Article 18. Requisits obligatoris i requisits voluntaris de puntuació variable

Els requisits obligatoris per a cada una de les categories queden establerts pels apartats tramats que figuren en l’annex 2 d’aquest Reglament. Els requisits voluntaris de puntuació variable són els que figuren en els apartats sense tramar, amb la indicació de la puntuació.

Secció tercera. Classificació dels establiments del grup zones d’acampada

Article 19. Categories de les zones d’acampada

Tots els establiments que reuneixen els requisits per a la utilització de la denominació zones d’acampada es classifiquen en una única categoria.
Article 20. Assignació de la categoria

La categoria d’una zona d’acampada s’assigna mitjançant la consecució d’un conjunt de requisits mínims de compliment obligatori per ser classificada pel que fa a instal·lacions i equipaments.
Article 21. Classificació obligatòria

La classificació d’una zona d’acampada és obligatòria, de manera que tota zona d’acampada ha d’exhibir la placa identificativa corresponent, d’acord amb l’annex 1 d’aquest Reglament, en la qual ha de figurar, com a mínim, la denominació comercial de la zona d’acampada.
Article 22. Condicions de classificació

El conjunt de requisits mínims de compliment obligatori per assolir la classificació s’entén sense perjudici del compliment d’altres normes exigides per la legislació vigent en cada moment.
Article 23. Àrees d’avaluació

Els requisits per assolir la classificació queden constituïts, en el cas de les zones d’acampada, per les àrees d’avaluació següents:

I. Instal·lacions
II. Equipaments


La composició de cada àrea d’avaluació queda detallada en l’annex 3 d’aquest Reglament.
Article 24. Requisits obligatoris per a l’assoliment de la classificació

Els requisits obligatoris per assolir la classificació queden establerts en els apartats tramats que figuren en l’annex 3 d’aquest Reglament.

Secció quarta. Definició i classificació dels establiments del grup glàmping

Article 25. Definició dels establiments del grup glàmping

Són establiments de glàmping els que estan formats per un màxim de tres elements d’allotjament, d’acord amb el que estableix l’article 15 de la Llei general de l’allotjament turístic, que són propietat del titular de l’establiment.

Ofereixen serveis de dutxa, vàter i aigua potable i reuneixen els requisits mínims quant a capacitat, característiques i contingut de les unitats d’acampada, els serveis d’acollida, la prestació i la qualitat dels serveis.

Els establiments de glàmping poden no tenir accés per carretera, ni places d’aparcament.
Article 26. Categoria dels establiments de glàmping

Tots els establiments que reuneixen els requisits per a la utilització de la denominació glàmping es classifiquen en una única categoria.
Article 27. Assignació de la categoria

La categoria de glàmping s’assigna mitjançant la consecució d’un conjunt de requisits mínims de compliment obligat, pel que fa al servei d’acollida, les unitats d’allotjament i els equipaments.
Article 28. Classificació obligatòria

La classificació d’un establiment de glàmping és obligatòria, de manera que tot establiment de glàmping ha d’exhibir la placa identificativa corresponent, d’acord amb l’annex 1 d’aquest Reglament, en la qual ha de figurar, com a mínim, la denominació comercial de l’establiment de glàmping.
Article 29. Condicions de classificació

El conjunt de requisits mínims de compliment obligatori per assolir la classificació s’entén sense perjudici del compliment d’altres normes exigides per la legislació vigent en cada moment.
Article 30. Àrees d’avaluació

Els requisits per assolir la classificació queden constituïts, en el cas dels establiments de glàmping, per les àrees d’avaluació següents:

I. Serveis d’acollida
II. Unitats d’allotjament
III. Equipaments


La composició de cada àrea d’avaluació queda detallada en l’annex 4 d’aquest Reglament.
Article 31. Requisits obligatoris

Els requisits obligatoris per assolir la classificació queden establerts en els apartats tramats que figuren en l’annex 4 d’aquest Reglament.
Article 32. Definicions generals de llit, sofà llit i llitera

1. Definicions:

a) Llit: llit independent al qual s’accedeix a peu pla i que no forma part d’una llitera; no pot ser llit plegable, ni sofà llit, i ha de complir la mida mínima exigida per a la seva categoria, segons es detalla en l’annex 4.

b) Llitera: conjunt de dos llits individuals construïts expressament l’un damunt de l’altre, amb una separació vertical mínima de 75 cm entre llits. Les lliteres han de complir la normativa europea vigent que regula els requisits de seguretat, resistència i durabilitat per a les lliteres i els llits alts d’ús domèstic i públic. Han de comptar amb una barrera protectora al llit superior (a ambdós costats si no hi ha paret) que s’elevi com a mínim 16 cm per sobre del matalàs, i la distància entre el llit superior i el sostre ha de ser com a mínim de 60 cm.

c) Sofà llit: sofà o divan que pot convertir-se en un llit. La mida mínima del matalàs del sofà llit individual ha de ser de 80 x 190 cm i la del sofà llit doble de 135 x 190 cm, i de 13 cm de gruix.
Article 33. Capacitat i distribució de places

L’establiment disposa d’un màxim de tres unitats d’allotjament, amb una capacitat màxima per unitat de quatre persones.

Secció cinquena. Definició i classificació dels establiments del grup àrees d’acollida d’autocaravanes

Article 34. Definició dels establiments del grup àrees d’acollida d’autocaravanes

D’acord amb l’article 19 de la Llei general de l’allotjament turístic, tenen la consideració d’àrea d’acollida d’autocaravanes els espais de terreny, degudament delimitats, oberts al públic per a l’ocupació exclusiva d’autocaravanes en trànsit, en horari diürn de 7 a 23 h, sense dret al desplegament d’elements d’acampada o que excedeixin el perímetre del vehicle.
Article 35. Categoria de les àrees d’acollida d’autocaravanes

Tots els establiments que reuneixen els requisits per a la utilització de la denominació àrea d’acollida d’autocaravanes es classifiquen en una única categoria.
Article 36 .Assignació de la categoria

La categoria d’àrea d’acollida d’autocaravanes s’assigna mitjançant la consecució d’un conjunt de requisits de compliment obligatori pel que fa a instal·lacions, equipaments i serveis.
Article 37. Classificació obligatòria

La classificació d’una àrea d’acollida d’autocaravanes és obligatòria, de manera que tota àrea d’acollida d’autocaravanes ha d’exhibir la placa identificativa corresponent, d’acord amb l’annex 1 d’aquest Reglament, en la qual ha de figurar, com a mínim, la denominació comercial de l’àrea d’acollida d’autocaravanes.
Article 38. Condicions de classificació

Els conjunt de requisits mínims de compliment obligatori per assolir la classificació s’entén sense perjudici del compliment d’altres normes exigides per la legislació vigent en cada moment.
Article 39. Àrees d’avaluació

Els requisits per assolir la classificació d’àrea d’acollida d’autocaravanes queden constituïts per les àrees d’avaluació següents:

I. Instal·lacions
II. Equipaments i serveis


La composició de cada àrea d’avaluació queda detallada en l’annex 5 d’aquest Reglament.
Article 40. Requisits obligatoris

Els requisits obligatoris per assolir la classificació queden establerts en els apartats tramats que figuren en l’annex 5 d’aquest Reglament.

Secció sisena. Definició i classificació dels establiments del grup àrees d’estada d’autocaravanes

Article 41. Definició dels establiments del grup àrees d’estada d’autocaravanes

Tenen la consideració d’àrea d’estada d’autocaravanes els espais de terreny, degudament delimitats, oberts al públic per a l’ocupació exclusiva d’autocaravanes.
Article 42. Categoria de les àrees d’estada d’autocaravanes

Tots els establiments que reuneixen els requisits per a la utilització de la denominació àrea d’estada d’autocaravanes es classifiquen en una única categoria.
Article 43. Assignació de la categoria

La categoria d’àrea d’estada d’autocaravanes s’assigna mitjançant la consecució d’un conjunt de requisits de compliment obligatori pel que fa a instal·lacions, equipaments i serveis.
Article 44. Classificació obligatòria

La classificació d’una àrea d’estada d’autocaravanes és obligatòria, de manera que tota àrea d’estada d’autocaravanes ha d’exhibir la placa identificativa corresponent, d’acord amb l’annex 1 d’aquest Reglament, en la qual ha de figurar, com a mínim, la denominació comercial de l’àrea d’estada d’autocaravanes.
Article 45. Condicions de classificació

Les condicions mínimes obligatòries de classificació s’entenen sense perjudici del compliment d’altres normes exigides per la legislació vigent en cada moment.
Article 46. Àrees d’avaluació

Els requisits per assolir la classificació d’àrea d’estada d’autocaravanes queden constituïts per les àrees d’avaluació següents:

I. Instal·lacions
II. Equipaments i serveis


La composició de cada àrea d’avaluació queda detallada en l’annex 6 d’aquest Reglament.
Article 47. Requisits obligatoris

Els requisits obligatoris per assolir la classificació queden establerts en els apartats tramats que figuren en l’annex 6 d’aquest Reglament.

Secció setena. Procediment d’aplicació de la ponderació de la reputació en línia en els establiments del grup càmping

Article 48. Aplicació de la reputació en línia en els establiments del grup càmping

Al resultat de la puntuació obtinguda per assolir els requisits voluntaris que queden detallats en l’annex 2 d’aquest Reglament, s’hi aplica la ponderació corresponent en funció de l’índex o la puntuació de reputació en línia de l’establiment, que es calcula partint d’un índex numèric d’entre 1 i 100, atenent la taula següent:

Índex de reputació (IR)
Ponderació que s’ha d’aplicar
96 ≤ IR +10%
92 ≤ IR < 96 +8%
88 ≤ IR < 92 +6%
84 ≤ IR < 88 +4%
80 ≤ IR < 84 0%
76 ≤ IR < 80 -10%
72 ≤ IR < 76 -15%
68 ≤ IR < 72 -20%
IR < 68 -25%

Per obtenir i aplicar un índex o una puntuació de reputació en línia objectiu i fiable, el ministeri competent en matèria de turisme es reserva el dret de contractar els serveis d’una empresa especialitzada en l’anàlisi de la reputació en línia.

Als establiments de nova obertura no se’ls aplica cap ponderació de reputació en línia fins al cap d’un any a comptar de la data de la seva classificació.

En el cas que un establiment degudament classificat no tingui valoració de la reputació en línia, no s’hi aplica cap ponderació.

Secció vuitena. Elements diferenciadors dels allotjaments turístics dels grups càmping, zona d’acampada i glàmping

Article 49. Elements diferenciadors

Amb la finalitat d’identificar els establiments que ofereixen instal·lacions i serveis especialitzats adreçats a un públic específic, el ministeri competent en matèria de turisme ha creat un conjunt d’elements diferenciadors.

Per als establiments dels grups de càmping, zona d’acampada i glàmping, aquests elements diferenciadors són:

• Càmping inclòs en un sender de gran recorregut (GR)
• Zona d’acampada inclosa en un GR
• Glàmping inclòs en un GR


El detall dels requisits per obtenir cada un dels elements diferenciadors està publicat a l’annex 7 d’aquest Reglament.

Secció novena. Placa de classificació oficial dels establiments de la modalitat càmpings

Article 50. Placa de classificació oficial dels establiments de la modalitat càmpings

Quan l’establiment compleix els requisits necessaris per a la classificació del seu grup, i per a la categoria en el cas del grup càmping, el ministeri competent en matèria de turisme li atorga la placa de classificació del grup corresponent, que certifica la certesa de la seva denominació comercial i la categoria obtinguda.

La placa oficial està formada per la combinació dels elements que s’especifiquen en l’annex 1 d’aquest Reglament, amb les mides, els grafismes, els colors, la tipografia i altres elements, i inclou la descripció de la categoria i, si escau, dels elements diferenciadors.
Article 51. Ús de la placa

La placa és lliurada pel ministeri competent en matèria de turisme, previ pagament de la taxa corresponent de conformitat amb la Llei general de l’allotjament turístic vigent, i ha de figurar a l’exterior de l’establiment, preferentment a l’entrada principal, en un lloc fàcilment visible per al públic i els usuaris.

Resta prohibida la utilització i la instal·lació d’altres plaques, indicacions o senyalitzacions relatives a la classificació, per a la qual només pot haver-hi la placa de classificació oficial subministrada pel ministeri competent en matèria de turisme.

En cas de deteriorament o una altra circumstància, el subministrament d’una placa nova correspon també al ministeri competent en matèria de turisme. La reposició de la placa només es pot sol·licitar en cas de robatori presentant el full de denúncia corresponent, o en cas de deteriorament de l’original, que s’ha de retornar a l’Administració. En els dos casos, el canvi, es fa previ pagament de la taxa corresponent de conformitat amb la Llei general de l’allotjament turístic vigent.

La instal·lació de la placa és a càrrec de cada establiment.

El ministeri competent en matèria de turisme és l’autoritat competent per autoritzar l’ús de la placa i atorgar a l’empresari el dret a utilitzar la placa i els elements de contingut que la componen, seguint les normes que s’estableixen en aquest Reglament i, en particular, en l’annex 1, en què es descriuen les característiques de la placa i les normes gràfiques.

Les plaques oficials són propietat del Govern, i el ministeri competent en matèria de turisme té en tot moment la potestat de retirar-les dels establiments que incompleixin la normativa, d’acord amb el procediment administratiu següent:

- A conseqüència d’una inspecció efectuada pels serveis tècnics del ministeri competent, en compliment d’una resolució adoptada en el marc d’un expedient sancionador obert a aquest efecte.


En el cas de canvi de categoria d’un establiment d’allotjament turístic, aquest establiment està obligat a retornar de manera immediata al Govern les plaques oficials, sense perjudici de l’obligació de satisfer la taxa per a l’obtenció de la placa corresponent a la categoria nova.

Capítol segon. Procediment per a l’obtenció de la placa de classificació

Article 52. Procediment per a l’obtenció de la placa de classificació

El ministeri competent en matèria de turisme posa a disposició dels establiments turístics degudament inscrits en el Registre de Comerç el detall dels requisits que s’han de complir per a cada grup, categoria i elements diferenciadors, i que s’adjunten en els annexos del 2 al 7.

Dins el termini màxim de tres mesos a comptar de la data d’inscripció al Registre de Comerç, l’establiment ha de presentar al Servei de Tràmits una sol·licitud al ministeri encarregat del turisme per obtenir la placa de classificació, en què ha de fer constar que compleix tots els requisits per a la categoria a la qual opta, i ha de fer efectiu el pagament de la placa corresponent.

Per al grup de càmpings, un cop rebuda la sol·licitud, la Inspecció d’Allotjaments Turístics efectua una inspecció per verificar que l’allotjament compleix els requisits tècnics i d’equipaments mínims corresponents a la categoria sol·licitada i, si escau, els elements diferenciadors. Si aquesta inspecció és conforme, aplica al resultat de la inspecció la ponderació de la reputació en línia, definida en l’article 48 d’aquest Reglament. Si el resultat final correspon als requisits exigits per al grup i la categoria, i els elements diferenciadors sol·licitats, el ministeri competent en matèria de turisme atorga a l’establiment la categoria i els elements diferenciadors corresponents.

Per a la resta de grups definits en aquest Reglament, un cop rebuda la sol·licitud, la Inspecció d’Allotjaments Turístics efectua una inspecció per verificar que l’allotjament compleix els requisits tècnics i d’equipaments mínims corresponents a la categoria sol·licitada i, si escau, els elements diferenciadors. Si el resultat final correspon als requisits exigits per al grup i la categoria, i els elements diferenciadors sol·licitats, el ministeri competent en matèria de turisme atorga a l’establiment la categoria i els elements diferenciadors corresponents.

En qualsevol dels casos si es detecten mancances que impedeixin assolir la categoria sol·licitada i, si escau, els elements diferenciadors, la Inspecció d’Allotjaments Turístics atorga un període de temps no superior a un mes per esmenar aquestes mancances i efectuar una segona inspecció.

Si el resultat final d’aquesta segona inspecció correspon als requisits exigits per al grup i la categoria sol·licitada i, si escau, els elements diferenciadors, el ministeri competent en matèria de turisme atorga a l’establiment la categoria corresponent i, si escau, els elements diferenciadors. Si, per contra, en aquesta segona inspecció encara es detecten mancances que impedeixen assolir la categoria, el ministeri competent en matèria de turisme denega la categoria o la rebaixa, per al grup de càmpings, d’acord amb el resultat final de la inspecció, o denega els elements diferenciadors sol·licitats.

A fi de verificar que es mantenen els requisits mínims corresponents a la classificació, la Inspecció d’Allotjaments Turístics té la potestat per efectuar les inspeccions i els controls que cregui necessaris, amb la periodicitat que estimi oportuna, d’acord amb el que marca la Llei.

Les inspeccions i els controls els pot fer la mateixa Inspecció d’Allotjaments Turístics o bé pot delegar-los a un organisme privat acreditat a aquest efecte.

Si es compleixen els requisits d’inscripció, el ministeri competent en matèria de turisme disposa de dos mesos, a partir de la data de la sol·licitud d’inscripció o de modificació, per resoldre la sol·licitud.
Article 53. Recursos

Contra els actes definitius o de tràmit que impossibilitin la continuació del procediment que es dictin en el marc del present reglament, així com contra tots aquells que produeixin indefensió es pot interposar recurs administratiu en els terminis i forma prevists en el Codi de l’Administració i el Reglament regulador del procediment sancionador.
Article 54. Modificació de classificació

En el cas que un establiment classificat vulgui modificar la seva classificació, ha de demanar una nova placa de classificació seguint el procediment marcat en aquest Reglament.

Capítol tercer. Assegurances obligatòries

Article 55. Assegurances obligatòries

Tot establiment de la modalitat càmpings ha de subscriure obligatòriament, en una entitat asseguradora autoritzada per operar al Principat d’Andorra, una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers en una quantia suficient per cobrir danys eventuals, d’acord amb la capacitat màxima declarada per l’establiment, i ha de mantenir en tot moment la vigència de l’assegurança. Les persones físiques o jurídiques titulars d’un establiment de la modalitat càmpings han d’exhibir i presentar l’acreditació de la subscripció i la vigència de les assegurances obligatòries als serveis del Govern que ho requereixin.

Disposició transitòria

Els establiments d’allotjament turístic de la modalitat càmpings que en la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament estiguin degudament classificats i en possessió de la placa de classificació oficial que els identifica com a càmpings, zones d’acampada, glàmping, àrea d’acollida d’autocaravanes i àrea d’estada d’autocaravanes disposen d’un any, a partir de la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament, per adaptar-se als requisits demanats en aquest Reglament, conforme al seu grup i categoria.

Disposició derogatòria

Aquest Decret deroga totes les disposicions de rang igual o inferior que en contradiguin el contingut.


Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 8 de març del 2023

Xavier Espot Zamora
Cap de Govern en funcions


ANNEX 1



ANNEX 2



ANNEX 3



ANNEX 4



ANNEX 5



ANNEX 6



ANNEX 7




Portal Jurídic del Principat d’Andorra