Decret

Decret del 29-7-2020 d’aprovació del Reglament relatiu al repartiment dels costos en instal·lacions tèrmiques centralitzades que donen servei a més d’un usuari.

Exposició de motius

Més del 25% del consum energètic d’Andorra es destina a usos tèrmics de calefacció i producció d’aigua calenta sanitària (ACS) en edificis. A més, l’elevat pes dels combustibles fòssils converteix el sector de l’edificació en un dels principals focus d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle d’Andorra, amb prop d’un terç del total de les emissions de CO2 equivalent.

Per això, la presa d’accions per a l’estalvi i la millora de l’eficiència energètica del parc immobiliari nacional ha estat, en els últims anys, un dels pilars en la política energètica.

En relació amb la mesura dels consums, la disposició transitòria segona del Reglament energètic en l’edificació, de l’1 d’octubre del 2010, establia que els titulars de les instal·lacions en edificis plurifamiliars que mesuren el consum mitjançant comptadors horaris disposaven d’un termini fins a l’1 abril del 2015 per substituir-los per comptadors calorimètrics de precisió. En aquest sentit, una part important del parc immobiliari disposa d’aparells de mesura d’energia tèrmica.

En aquest context, l’article 32 de la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc) estableix que tota instal·lació tèrmica que doni servei a més d’un usuari ha de disposar d’un sistema que permeti el repartiment de les despeses corresponents a cada servei (calor, aigua calenta sanitària i refrigeració, si escau) entre els diversos usuaris de la instal·lació.

La mateixa Llei promou, en el marc del foment de l’estalvi energètic i de l’eficiència energètica, la presa d’accions per a la gestió òptima de la demanda energètica mitjançant la implantació de sistemes intel·ligents de monitoratge i control de consums.

L’acord de reconeixement de la crisi climàtica i de declaració de l’estat d’emergència climàtica i ecològica encomana al Govern, entre altres coses, l’elaboració de l’estratègia nacional d’acord amb la jerarquia establerta per la Llei per tal de garantir els objectius definits per la Litecc.

Compte tingut que el nou marc legal en matèria energètica prioritza l’estalvi i l’eficiència energètica, esdevé imprescindible el registre dels consums energètics dels edificis amb els objectius següents: (I) optimitzar les accions de reducció dels consums energètics, (II) que els usuaris disposin d’informació objectiva i quantitativa relativa al consum energètic per emprendre accions de millora en la gestió de la demanda energètica i de les instal·lacions de l’edifici, i (III) distribuir, de manera justa i transparent, les despeses entre els usuaris dels edificis.

Per tant, el registre de consums en instal·lacions tèrmiques centralitzades, tant a escala col·lectiva com d’usuari, ha de ser la base per implantar mètodes de distribució de les despeses energètiques entre els usuaris.

Així mateix, l’article 13.1 de la Llei de la propietat horitzontal estableix que cada propietari ha de contribuir a les despeses generals per al sosteniment adequat de l’immoble, els seus serveis, les càrregues i les responsabilitats que no siguin susceptibles d’individualització, d’acord amb la quota de participació fixada en el títol constitutiu o amb el que s’hagi determinat especialment.

L’article 23 de la Llei d’arrendaments de les finques urbanes estableix que, a més a més de la renda, l’arrendatari està obligat a pagar, a l’arrendador o bé directament al subministrador que correspongui, les despeses que originen els serveis i els subministraments dels quals gaudeixi, sempre que es corresponguin amb consums de caràcter individual que puguin ser clarament identificables, i concretament els subministraments d’aigua, electricitat, gas, calefacció, aire condicionat i altres d’anàlegs. Per efectuar-ne el cobrament, l’arrendador ha de justificar a l’arrendatari la quantitat que li correspon pagar per aquests serveis i subministraments. Per determinar el cost individual de cada servei, si les finques que en tenen són més d’una i no hi ha comptadors individuals, el cost total es distribueix entre les finques en funció de la superfície de cada una.

En el marc d’un nou model energètic, aquest Reglament té per objecte establir els sistemes de repartiment de costos en instal·lacions tèrmiques centralitzades que donin servei a més d’un usuari, així com la seva aplicació.

El Reglament que recull aquest document pren en consideració les previsions sobre el comptatge dels consums d’energia i informació a l’usuari de la Directiva europea 2012/27/UE, relativa a l’eficiència energètica, modificada per la Directiva 2018/2002. En el marc del Reglament, es considera que és econòmicament viable instal·lar repartidors de costos per a consums superiors a 80 kWh per metre quadrat de superfície de calefacció.

Amb l’objectiu de facilitar l’aplicació del marc normatiu, el Reglament inclou el recull d’annexos següent: l’annex I estableix de manera clara i gràfica l’estructura de les despeses d’una instal·lació tèrmica centralitzada (ITC); l’annex II fixa la base comuna dels factors de conversió aplicables a les instal·lacions en funció de l’agent energètic que utilitzin; l’annex III identifica esquemàticament les tipologies d’instal·lacions que poden configurar una instal·lació tèrmica centralitzada, i l’annex IV conté les expressions bàsiques per aplicar el repartiment de costos regulat pel Reglament.

Per tot el que s’ha exposat, el Govern, a proposta de la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, en la sessió del 29 de juliol del 2020, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

Article únic

S’aprova el Reglament relatiu al repartiment dels costos en instal·lacions tèrmiques centralitzades que donen servei a més d’un usuari, que entrarà en vigor el dia següent de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament relatiu al repartiment dels costos en instal·lacions tèrmiques centralitzades que donen servei a més d’un usuari

Article 1. Objecte

Aquest Reglament té per objecte establir les condicions administratives, tècniques, econòmiques i d’informació del sistema de repartiment de costos en instal·lacions tèrmiques centralitzades que donen servei a més d’un usuari, per a la distribució justa i transparent de les corresponents despeses de calefacció, aigua calenta sanitària i refrigeració, si escau, d’acord amb les previsions de l’article 32 de la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc).

El Reglament també pretén crear una metodologia homogeneïtzada que doni garanties als diferents actors i els atorgui la seguretat jurídica necessària en els casos de discrepància o desacord.

Article 2. Àmbit d’aplicació

Sense perjudici de la disposició final, les exigències establertes per aquest Reglament s’apliquen a totes les instal·lacions tèrmiques centralitzades que donen servei a més d’un usuari.

Queden exemptes de l’aplicació d’aquest Reglament les instal·lacions operades per empreses de serveis energètics i les instal·lacions de cogeneració i trigeneració en els límits que preveu la Llei 21/2018.

Article 3. Definicions

Als efectes d’aquest Reglament, s’apliquen les definicions previstes en la Llei 21/2018 i les següents:

Article 4. Criteris d’estalvi i d’eficiència energètica

1. Les instal·lacions s’han de dissenyar i executar segons els criteris jeràrquics següents: l’estalvi energètic, l’eficiència energètica, l’ús d’energies de font d’origen renovable, l’ús d’energia baixa en carboni i l’ús d’energia alta en carboni, com a última opció. També s’han de regir per les regles de l’art en l’àmbit del disseny, l’execució i la gestió de les ITC, les normes aplicables i les guies tècniques aplicables i, si escau, les eines previstes a aquest efecte per l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic.

2. Per optimitzar l’estalvi i l’eficiència energètica, des de l’entrada en vigor d’aquest Reglament les noves ITC s’han de dissenyar com a instal·lacions que uneixen unitats immobiliàries, segons l’esquema de l’annex III.

3. Amb l’objectiu de garantir l’estalvi i l’eficiència energètica, cal que els usuaris respectin les temperatures de consigna per a les quals ha estat dissenyada la instal·lació.

4. Les instal·lacions han d’estar degudament mantingudes i controlades per garantir que tinguin un bon rendiment, i han de disposar dels elements de programació i de regulació necessaris per al control i l’ajustament de les temperatures.

Article 5. Criteris de repartiment de costos

1. Cada propietari ha de contribuir, directament o indirectament, a les despeses generals per al sosteniment adequat de la instal·lació tèrmica centralitzada, els seus serveis i les càrregues, segons el que preveu l’annex I.

2. Tots els propietaris contribueixen directament a les despeses associades al funcionament de la ITC i a les despeses comunes del consum d’energia de la ITC, d’acord amb el coeficient establert, segons la definició c de l’article 3. Quan el propietari no és l’usuari final de l’energia no pot repercutir a l’usuari final aquestes despeses, que són a càrrec seu.

3. Cada propietari repercuteix, quan no és l’usuari final, les despeses individuals del consum d’energia de la ITC a l’usuari final, d’acord amb el que estableix aquest Reglament. En aquest cas, el propietari informa l’arrendatari, abans de signar el contracte d’arrendament, de les despeses repercutibles de la ITC i del sistema de repartiment de costos aplicable, i li justifica, en el moment de la repercussió, el concepte i la quantitat, segons el sistema de comptabilització de consums o el coeficient corresponent.

4. L’establiment de les despeses individuals d’energia per a aigua calenta s’efectua d’acord amb el que estableix l’annex IV d’aquest Reglament.

Article 6. Obligació d’instal·lar sistemes de comptabilització de consums

1. Les ITC que donin servei a més d’un usuari han de disposar de sistemes de comptabilització de consums que permetin el repartiment de costos per a cada unitat immobiliària, instal·lats separadament en els ramals següents:



2. Els sistemes de comptabilització de consums instal·lats, ja sigui en el tram de connexió de servei o per mitjà de repartidors de costos de calefacció o sistemes alternatius, poden disposar d’un servei remot de lectura i adquisició de les dades de consum.

3. A l’efecte del repartiment dels costos de les ITC, s’apliquen els factors de conversió indicats a l’annex II.

Article 7. Instal·lacions que uneixen unitats immobiliàries

1. Tota ITC, nova o existent, que uneix unitats immobiliàries ha de disposar dels sistemes de comptabilització de consums basats en comptadors d’energia tèrmica individuals, instal·lats prioritàriament a l’entrada de cada unitat immobiliària, que permeten comptar la quantitat d’energia tèrmica distribuïda de calefacció per a la unitat; aquesta despesa correspon a la despesa repercutible. En el cas de l’aigua calenta sanitària, els sistemes de comptabilització de consums es basen en comptadors volumètrics individuals per a cada unitat immobiliària.

2. Quan el propietari no és l’usuari final de l’energia no pot repercutir a l’usuari final les despeses comunes de consum d’energia, que són a càrrec seu.

Article 8. Instal·lacions existents que uneixen radiadors

1. Només en el cas de les ITC existents que uneixen radiadors amb un consum anual de calefacció superior a 80 kWh per metre quadrat de superfície de calefacció expressats en energia final, els propietaris han de comptabilitzar els consums associats a les despeses repercutibles mitjançant dispositius que permetin la individualització dels consums de calefacció o sistemes alternatius, juntament amb vàlvules amb capçal termostàtic. Quan no es disposa d’aquests dispositius, la despesa individual del consum d’energia es distribueix en funció del coeficient establert. En el cas de l’aigua calenta sanitària, els sistemes de comptabilització de consums es basen en comptadors volumètrics individuals per a cada unitat immobiliària.

2. Quan el propietari no és l’usuari final de l’energia, no pot repercutir a l’usuari final les despeses comunes de consum d’energia, que són a càrrec seu. Les despeses comunes s’estableixen, per defecte, en un 30% de les despeses de consum d’energia de la ITC.

Article 9. Infraccions i sancions

1. Les infraccions d’aquest Reglament i les sancions a què poden donar lloc respecte a la comptabilització de consums d’energia i al repartiment de les despeses que se’n deriven es regulen segons el que disposa la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc).

2. Les infraccions d’aquest Reglament i les sancions a què poden donar lloc en l’àmbit de la certificació dels aparells de comptabilització de consums i de les instal·lacions es regulen segons el que disposa la Llei de seguretat i qualitat industrial vigent.

Disposició final primera

En hotels, aparthotels i qualsevol altre tipus d’allotjament turístic, els costos associats al servei de calefacció, aigua calenta sanitària i refrigeració poden ser repartits i repercutits als usuaris finals de manera implícita en el preu final de l’estada. En aquests casos, les instal·lacions tèrmiques centralitzades no necessiten sistemes de comptatge d’energia per a la individualització de les despeses corresponents.

Disposició final segona

Per excepció del punt 3 de l’article 5, els propietaris que, amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Reglament, haguessin convingut contractes d’arrendament amb els seus llogaters que tenien inclòs en el preu del lloguer les despeses associades als consums energètics poden mantenir el règim de repercussió de les despeses individuals en els contractes d’arrendament futurs, o en les renovacions tàcites dels contractes existents. Tanmateix, en aquests casos els propietaris han d’informar els llogaters dels consums mesurats o, si no n’hi ha, estimats associats a la unitat immobiliària objecte de l’arrendament.

Disposició transitòria primera

Tota ITC existent que uneix radiadors amb un consum anual de calefacció superior a 80 kWh per metre quadrat de superfície de calefacció expressats en energia final ha de disposar d’un dispositiu que permeti la individualització dels consums abans de l’1 d’agost del 2025.

Disposició transitòria segona

En els arrendaments, el sistema de repartiment de costos definit pel Reglament s’aplica quan el propietari estableixi un nou contracte d’arrendament a partir de l’entrada en vigor d’aquest Reglament. S’exclouen d’aquestes previsions les renovacions tàcites de contractes existents, que poden mantenir les condicions del mateix contracte.

Disposició transitòria tercera

Les ITC existents amb un sistema de distribució de calor per muntants que uneixen radiadors que, amb anterioritat a l’entrada en vigor del Reglament, tinguin establerta la fracció per a les despeses comunes d’energia en un valor comprès entre el 20% i el 40%, ambdós inclosos, poden mantenir-lo. En cas contrari, han d’adaptar-se a les previsions d’aquest Reglament.


Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 29 de juliol del 2020

Annex I. Esquema bàsic per al repartiment de costos

Annex II. Factors de conversió

Annex III. Tipologies d’instal·lacions tèrmiques centralitzades per a usos de calefacció o refrigeració (ITC)

Annex IV. Establiment de les despeses individuals