Llei 10/2025, del 13 de maig, del Codi de Duana.

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 13 de maig del 2025 ha aprovat la següent:

Llei 10/2025, del 13 de maig, del Codi de Duana

Exposició de motius

Des de l’any 1996, Andorra disposa d’una legislació duanera que regula els intercanvis de mercaderies entre el Principat d’Andorra i la resta de països. Després de signar l’Acord d’unió duanera entre Andorra i la Comunitat Europea, del 28 de juny de 1990, el Principat es va comprometre a aplicar la política comercial comunitària i a harmonitzar tant els conceptes jurídics com els tractaments i els procediments de despatx de mercaderies, transposant la normativa europea, per tal de garantir el bon funcionament de l’Acord duaner.

Tenint en compte que la legislació europea ha estat modificada i la voluntat d’Andorra de desenvolupar nous règims duaners, com són les zones franques, esdevé necessari transposar la legislació vigent a la Unió Europea en l’àmbit duaner i, en particular, el Reglament (UE) 952/2013 del Parlament Europeu i del Consell, del 9 d’octubre del 2013, pel qual s’estableix el Codi duaner de la Unió Europea. Aquest Reglament, que modifica la normativa duanera anterior, fixa procediments generals que són aplicables a la circulació de les mercaderies i que estan més adaptats als models comercials i a les eines de comunicació actuals, i integra més facilitacions i més simplificacions en les gestions per als operadors. La legislació duanera vigent fins ara al Principat d’Andorra estava basada en un reglament anterior, i amb la finalitat d’harmonitzar els procediments i adaptar-se als estàndards europeus escau aprovar un nou Codi de Duana en el mateix sentit que el Codi duaner de la Unió Europea.

Aquesta Llei està estructurada en 296 articles, que deroguen les disposicions de la Llei 17/2020, del 4 de desembre, de text consolidat del Codi de Duana, excepte els articles 1 a 14 i els articles 93 bis al 93 undecies, i els articles 1 i 2 de la Llei de taxes sobre el consum, del 30 de desembre de 1985. Aquests 296 articles es divideixen en nou títols i inclouen:



Com ja s’ha esmentat anteriorment, aquesta Llei correspon a la incorporació en l’ordenament jurídic andorrà del Reglament (UE) 952/2013 del Parlament Europeu i del Consell, del 9 d’octubre del 2013, pel qual s’estableix el Codi duaner de la Unió Europea, i amb la finalitat de facilitar l’harmonització i l’equivalència amb la norma europea s’ha mantingut la mateixa estructura i ordre que la norma europea per a les disposicions que vinculen Andorra amb la Unió Europea.

Finalment, cal precisar que aquestes disposicions generals s’han de desenvolupar reglamentàriament. Per aquest motiu, s’estableix que aquesta Llei entri en vigor a comptar del primer dia del mes següent als tres mesos posteriors a la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, per permetre així el desplegament normatiu necessari perquè pugui ser aplicable.

Títol I. Disposicions generals

Capítol primer. Àmbit d’aplicació de la legislació duanera, missió de les duanes i definicions

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació

Aquesta Llei estableix el Codi de Duana del Principat d’Andorra (en endavant, “Codi”) i conté les disposicions i els procediments generals aplicables a les mercaderies introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra o que en surten.

Sense perjudici del dret i dels convenis internacionals i de la normativa del Principat d’Andorra aplicable a altres àmbits, el Codi s’aplica de manera uniforme a tot el territori duaner del Principat d’Andorra.

Article 2. Delegació de poders

S’atorga al Govern els poders per desenvolupar reglamentàriament les disposicions de la legislació duanera i les seves simplificacions relatives a la declaració a la duana i a la prova de l’estatut duaner sempre que això no afecti l’aplicació adequada de les mesures fiscals en joc, aplicables al comerç de mercaderies.

Article 3. Missió de les autoritats duaneres

Les autoritats duaneres són responsables de supervisar el comerç internacional del Principat d’Andorra i han de contribuir a un comerç just i obert, a l’aplicació dels aspectes externs del mercat interior i a l’execució de la política comercial i de les restants polítiques relacionades amb el comerç, així com a la seguretat global de la cadena de subministraments. Les autoritats duaneres han d’adoptar mesures destinades, en particular, a:

Article 4. Territori duaner

El territori duaner del Principat d’Andorra comprèn el territori nacional, incloent-hi les aigües interiors i l’espai aeri.

Article 5. Definicions

Als efectes d’aquest Codi, s’entén per:

1. Autoritats duaneres: les administracions de duanes del Principat d’Andorra competents per aplicar la legislació duanera, així com qualsevol altra autoritat que estigui facultada de conformitat amb el dret nacional per posar en pràctica determinades disposicions d’aquestes normes.

2. Legislació duanera: el cos legal integrat pels elements següents:



3. Controls duaners: els actes específics duts a terme per les autoritats duaneres per garantir el compliment de la legislació duanera i les altres disposicions sobre entrada, sortida, trànsit, circulació, emmagatzematge i destinació particular de les mercaderies que circulin entre el territori duaner del Principat d’Andorra i altres països o territoris situats fora d’aquest, com també sobre la presència i la circulació al territori duaner del Principat d’Andorra de mercaderies no posades en lliure disposició i de mercaderies incloses en el règim de destinació particular.

4. Persona: tota persona física o jurídica, així com qualsevol associació de persones que no sigui una persona jurídica però la capacitat de la qual per efectuar actes jurídics estigui reconeguda pel dret nacional.

5. Operador econòmic: una persona que, en l’exercici de la seva activitat professional, intervingui en activitats a les quals s’apliqui la legislació duanera.

6. Representant duaner: tota persona nomenada per una altra persona per executar els actes i les formalitats necessaris en virtut de la legislació duanera en les seves relacions amb les autoritats duaneres.

7. Risc: la probabilitat que es produeixi un fet i el seu impacte en relació amb l’entrada, la sortida, el trànsit, la circulació o la destinació particular de les mercaderies que circulin entre el territori duaner del Principat d’Andorra i altres països o territoris situats fora d’aquest, o amb la presència al territori duaner del Principat d’Andorra de mercaderies no posades en lliure disposició, que:



8. Formalitats duaneres: totes les operacions que hagin de ser efectuades per les persones i per les autoritats duaneres per complir la legislació duanera.

9. Declaració sumària d’entrada: l’acte pel qual una persona informa les autoritats duaneres, en la forma i la manera establertes, i dins un termini concret, que determinades mercaderies entraran al territori duaner del Principat d’Andorra.

10. Declaració sumària de sortida: l’acte pel qual una persona informa les autoritats duaneres, en la forma i la manera establertes, i dins un termini concret, que determinades mercaderies sortiran del territori duaner del Principat d’Andorra.

11. Declaració de dipòsit temporal: l’acte pel qual una persona expressa, en la forma i la manera establertes, que les mercaderies estan en dipòsit temporal.

12. Declaració a la duana: l’acte pel qual una persona expressa, en la forma i la manera establertes, la voluntat d’incloure les mercaderies en un determinat règim duaner, amb esment, si escau, de les disposicions particulars que s’hagin d’aplicar.

13. Declaració de reexportació: l’acte pel qual una persona expressa, en la forma i la manera establertes, la voluntat de treure del territori duaner del Principat d’Andorra mercaderies no posades en lliure disposició, a excepció de les que es trobin en règim de zona franca o en dipòsit temporal.

14. Notificació de reexportació: l’acte pel qual una persona expressa, en la forma i la manera establertes, la voluntat de treure del territori duaner del Principat d’Andorra mercaderies no posades en lliure disposició en règim de zona franca o en dipòsit temporal.

15. Declarant: la persona que presenta una declaració a la duana, una declaració de dipòsit temporal, una declaració sumària d’entrada, una declaració sumària de sortida, una declaració de reexportació o una notificació de reexportació en nom propi, o la persona en el nom de la qual es presenta aquesta declaració o aquesta notificació.

16. Règim duaner: qualsevol dels règims en els quals es puguin incloure les mercaderies de conformitat amb el Codi; a saber:



17. Dipòsit temporal: la situació en la qual mercaderies no posades en lliure disposició s’emmagatzemen temporalment sota vigilància duanera en el període entre la seva presentació a la Duana i la seva inclusió en un règim duaner o la seva reexportació.

18. Deute duaner: l’obligació d’una persona de pagar l’import dels drets d’importació o d’exportació aplicables a mercaderies específiques de conformitat amb la legislació duanera vigent.

19. Deutor: tota persona responsable d’un deute duaner.

20. Drets d’importació: els drets de duana que s’han de pagar per la importació de mercaderies.

21. Drets d’exportació: els drets de duana que s’han de pagar per l’exportació de mercaderies.

22. Estatut duaner: l’estatut d’una mercaderia com a mercaderia en lliure disposició o com a mercaderia no posada en lliure disposició.

23. Mercaderies en lliure pràctica: les mercaderies dels capítols 25 a 97 del sistema harmonitzat (anomenat d’ara endavant “SH”), que responen a les definicions dels articles 3 i 4 de l’Acord Comunitat Europea - Andorra; és a dir:



24. Mercaderies en lliure disposició:



25. Posada en lliure disposició: l’operació mitjançant la qual s’atorga a una mercaderia l’estatut de mercaderia en lliure disposició definit en l’apartat 24 anterior.

26. Mercaderies no posades en lliure disposició: les mercaderies no recollides en el punt 24 o que hagin perdut el seu estatut duaner de mercaderies en lliure disposició.

27. Gestió de riscos: la detecció sistemàtica dels riscos, també mitjançant controls aleatoris, i l’aplicació de totes les mesures que siguin necessàries per reduir l’exposició a aquests riscos.

28. Dret a disposar de les mercaderies: l’acte pel qual les autoritats duaneres posen les mercaderies a la disposició de les finalitats concretes del règim duaner en el qual s’hagin inclòs.

29. Vigilància duanera: les tasques exercides generalment per les autoritats duaneres per garantir el compliment de la legislació duanera i, si escau, d’altres disposicions aplicables a les mercaderies subjectes a aquestes tasques.

30. Devolució: el reemborsament d’un import de drets a la importació o a l’exportació que ha estat pagat.

31. Condonació: la dispensa de l’obligació de pagar un import pendent de drets a la importació o a l’exportació.

32. Productes transformats: els productes resultants de les operacions de transformació en el marc dels règims de transformació.

33. Persona establerta al territori duaner del Principat d’Andorra:



34. Establiment comercial permanent: un centre d’activitats fix en el qual es troben disponibles permanentment els recursos humans i tècnics necessaris, i a través del qual es duen a terme, en part o íntegrament, les operacions duaneres d’una persona.

35. Presentació a la duana: la notificació a les autoritats duaneres de l’arribada de les mercaderies a la Duana o a qualsevol altre lloc designat o autoritzat per aquestes autoritats, i de la seva disponibilitat per als controls duaners.

36. Titular de les mercaderies: la persona que posseeix la propietat de les mercaderies o un dret similar de disposició d’aquestes mercaderies o que en tingui el control físic.

37. Titular del règim:



38. Mesures de política comercial: les mesures no aranzelàries que s’estableixin en l’àmbit de la política comercial nacional o de la Unió Europea en forma de disposicions de la Unió per regular el comerç internacional de mercaderies i que són aplicables a Andorra de conformitat amb les disposicions de l’article 7 de l’Acord Comunitat Europea - Andorra.

39. Operacions de transformació: qualsevol de les següents:



40. Coeficient de rendiment: la quantitat o el percentatge de productes transformats que s’obtinguin de la transformació d’una determinada quantitat de mercaderies incloses en un règim de transformació.

41. Decisió: tot acte de les autoritats duaneres relatiu a la legislació duanera mitjançant el qual es pronuncien sobre un cas concret i que comporta efectes jurídics per a l’interessat.

42. Transportista:



43. Comissió de compra: l’import pagat per un importador a un agent per representar-lo en la compra de les mercaderies objecte de valoració.

Capítol segon. Drets i obligacions de les persones en el marc de la legislació duanera

Secció primera. Subministrament d’informació

Article 6. Sistemes d’intercanvi i emmagatzematge d’informació i requisits comuns en matèria de dades

1. Tot intercanvi d’informació, com declaracions, sol·licituds o decisions entre les autoritats duaneres i entre aquestes últimes i els operadors econòmics, i l’emmagatzematge d’aquesta informació necessari d’acord amb la legislació duanera s’han d’efectuar mitjançant tècniques de tractament electrònic de dades.

2. Es determinen requisits comuns en matèria de dades a l’efecte de l’intercanvi i l’emmagatzematge de la informació a què es refereix l’apartat 1.

3. Es poden utilitzar mitjans d’intercanvi i emmagatzematge d’informació diferents de les tècniques esmentades en l’apartat 1, en els casos següents:



4. Com a excepció al que disposa l’apartat 1, el Govern pot adoptar en casos excepcionals decisions per les quals s’autoritzi a utilitzar mitjans d’intercanvi i emmagatzematge d’informació diferents de les tècniques de tractament electrònic de dades.

La decisió relativa a l’excepció ha d’estar justificada per la situació específica i es concedeix l’excepció per un període de temps limitat. L’excepció es reexamina periòdicament i pot ser prorrogada per nous períodes de temps. Es revoca quan deixi d’estar justificada.

L’excepció no ha d’afectar l’intercanvi d’informació, ni l’emmagatzematge d’informació a l’efecte de l’aplicació de la legislació duanera.

Article 7. Delegació de poders

Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament:

Article 8. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’especificar reglamentàriament:

Article 9. Registre

1. Els operadors econòmics establerts al territori duaner del Principat d’Andorra han de tenir un número de registre tributari (NRT).

Quan vulguin dur a terme operacions de trànsit de la Unió Europea en qualitat de principal obligat de l’operació, també han de registrar-se davant les autoritats duaneres.

2. En casos específics, els operadors econòmics que no estiguin establerts al territori duaner del Principat d’Andorra:



3. En casos específics, les autoritats duaneres invaliden el registre.

Article 10. Delegació de poders

Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament:

Article 11. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’especificar reglamentàriament l’autoritat duanera responsable del registre a què es refereix l’article 9.

Article 12. Comunicació d’informació i protecció de dades

1. Tota informació obtinguda per les autoritats duaneres en l’acompliment de les seves funcions que sigui confidencial per naturalesa o que s’hagi facilitat amb aquest caràcter està protegida pel deure de secret professional. Sense perjudici del que disposa l’article 47, apartat 2, les autoritats competents no poden difondre aquesta informació sense el consentiment exprés de la persona o l’autoritat que l’hagi facilitada.

Aquesta informació, no obstant això, es pot difondre sense aquest consentiment quan les autoritats duaneres estiguin obligades o autoritzades a fer-ho així en el marc d’un procediment judicial o en virtut de les disposicions vigents, especialment en matèria de protecció de dades.

2. La informació confidencial de l’apartat 1 es pot comunicar a les autoritats duaneres i altres autoritats competents de països o territoris situats fora del territori duaner del Principat d’Andorra a l’efecte de la cooperació duanera amb aquests països o territoris en el marc d’un acord internacional o de la legislació aplicable en l’àmbit de la política comercial.

3. Tota difusió o comunicació de la informació a què es refereixen els apartats 1 i 2 ha de garantir un nivell adequat de protecció de dades amb ple respecte de les disposicions vigents en matèria de protecció de dades.

Article 13. Intercanvi d’informació complementària entre les autoritats duaneres i els operadors econòmics

1. En particular, a l’efecte de la cooperació mútua en la detecció i la prevenció de riscos, les autoritats duaneres i els operadors econòmics es poden intercanviar qualsevol informació que no estigui exigida expressament en la legislació duanera. Aquest intercanvi pot tenir lloc en el marc d’un acord escrit i incloure l’accés de les autoritats duaneres als sistemes informàtics de l’operador econòmic.

2. Tota informació que faciliti una part a l’altra en el marc de la cooperació prevista en l’apartat 1 es considera de caràcter confidencial, llevat que ambdós parts acordin el contrari.

Article 14. Subministrament d’informació per les autoritats duaneres

1. Qualsevol persona interessada pot sol·licitar a les autoritats duaneres informació relativa a l’aplicació de la legislació duanera. Aquesta sol·licitud es pot refusar si no es relaciona amb una activitat que es prevegi dur a terme en l’àmbit del comerç internacional de mercaderies.

2. Les autoritats duaneres han de mantenir un diàleg regular amb els operadors econòmics i amb altres autoritats que intervinguin en el comerç internacional de mercaderies. Així mateix, han de promoure la transparència necessària divulgant sense restriccions, i sempre que sigui factible, sense despeses i a través d’Internet, la legislació duanera, les resolucions administratives generals i els formularis de sol·licitud.

Article 15. Subministrament d’informació a les autoritats duaneres

1. A requeriment de les autoritats duaneres i dins el termini fixat, tota persona que intervingui directament o indirectament en la realització de les formalitats duaneres o en els controls duaners ha de facilitar a aquestes autoritats tota la informació i la documentació exigides, en una forma adequada, i tota l’assistència que sigui necessària per efectuar aquests controls o formalitats.

2. Tota persona que presenti a les autoritats duaneres una declaració a la duana, una declaració de dipòsit temporal, una declaració sumària d’entrada, una declaració sumària de sortida, una declaració de reexportació o una notificació de reexportació, o una sol·licitud d’autorització o de qualsevol altra decisió, és responsable del següent:



El que disposa el paràgraf primer s’aplica també al subministrament de qualsevol informació en qualsevol altra forma exigida per les autoritats duaneres o comunicada a aquestes autoritats.

En cas que sigui el representant duaner de la persona interessada, segons l’article 18, qui presenti la declaració o notificació o sol·licitud, o faciliti la informació, aquest representant duaner també queda subjecte a la responsabilitat establerta en el paràgraf primer d’aquest apartat.

Article 16. Sistemes electrònics

1. El Principat d’Andorra ha de cooperar amb altres estats, i en particular amb la Unió Europea, en el desenvolupament, el manteniment i la utilització de sistemes electrònics per a l’intercanvi d’informació entre autoritats duaneres i l’emmagatzematge d’aquesta informació, d’acord amb el que disposa aquest Codi.

2. Quan s’hagi concedit una excepció, de conformitat amb l’article 6, apartat 4, la Duana no està obligada a desenvolupar, mantenir i utilitzar els sistemes electrònics esmentats en l’apartat 1 en l’àmbit d’aplicació d’aquesta excepció.

Article 17. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’especificar reglamentàriament les disposicions tècniques per al desenvolupament, el manteniment i la utilització dels sistemes electrònics a què es refereix l’article 16, apartat 1.

Secció segona. Representació duanera

Article 18. Representant duaner

1. Tota persona pot nomenar un representant duaner.

Aquesta representació pot ser directa, i en aquest cas el representant duaner actua en nom i per compte d’una altra persona, o indirecta, i en aquest cas actua en el seu propi nom però per compte d’una altra persona. En el cas de la representació indirecta, el representant ha de ser un agent de duanes establert al Principat d’Andorra.

2. Els representants duaners han d’estar establerts al territori duaner del Principat d’Andorra.

Llevat que es disposi el contrari, els representants duaners estan dispensats d’aquest requisit quan actuïn per compte de persones que no tinguin l’obligació d’estar establertes al territori duaner del Principat d’Andorra. Aquesta concessió d’avantatges es basa en el principi de reciprocitat.

Article 19. Poder de representació

1. En la seva relació amb les autoritats duaneres, el representant duaner ha de declarar que està actuant per compte de la persona representada i ha d’indicar si la representació és directa o indirecta.

Qui ometi declarar que està actuant com a representant duaner o declari que està actuant en aquesta condició sense posseir un poder de representació per a això, es considera que actua en el seu propi nom i per compte propi.

2. Les autoritats duaneres poden exigir a qualsevol persona que declari que està actuant com a representant duaner la presentació de la prova del poder de representació que li hagi atorgat la persona representada.

En casos específics, les autoritats duaneres no exigeixen la presentació d’aquesta prova.

3. Les autoritats duaneres no exigeixen a la persona que actuï com a representant duaner, i que efectua amb caràcter habitual actes i formalitats, que presenti en cada ocasió la prova del poder de representació, sempre que aquesta persona estigui en condicions de presentar aquesta prova i a petició de les autoritats duaneres.

Article 20. Delegació de poders

Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament:

Article 21. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’especificar reglamentàriament les condicions que cal complir per ser reconegut com a agent de duanes acreditat, així com els tràmits relatius a la constitució d’agències de duanes.

Secció tercera. Decisions relatives a l’aplicació de la legislació duanera

Article 22. Decisions adoptades amb sol·licitud prèvia

1. Tota persona que sol·liciti una decisió relacionada amb l’aplicació de la legislació duanera ha de facilitar la informació que les autoritats duaneres competents necessitin per poder adoptar aquesta decisió.

La decisió també pot ser sol·licitada per diverses persones i adoptar-se per a totes elles, d’acord amb les condicions establertes en la legislació duanera.

2. Les autoritats duaneres han de comprovar, sense demora i a tot tardar en el termini de 30 dies a partir de la recepció de la sol·licitud de decisió, si se satisfan les condicions d’acceptació d’aquesta sol·licitud.

Quan les autoritats duaneres comprovin que la sol·licitud conté tota la informació requerida per adoptar la decisió, han de comunicar-ne l’acceptació al sol·licitant en el termini assenyalat en el paràgraf primer.

3. Les autoritats duaneres competents han de prendre les decisions a les quals es refereix l’apartat 1 i les han de notificar al sol·licitant, sense demora i a tot tardar en el termini de 120 dies a partir de la data d’acceptació de la sol·licitud, llevat que es disposi el contrari.

Quan les autoritats duaneres no puguin complir el termini per adoptar una decisió, n’han d’informar el sol·licitant abans que venci aquest termini, exposar-li els motius d’aquesta impossibilitat i indicar-li el termini suplementari que considerin necessari per adoptar una decisió. Llevat que es disposi el contrari, aquest termini suplementari no ha d’excedir els 30 dies.

Sense perjudici del que estableix el paràgraf segon, les autoritats duaneres poden prorrogar el termini per adoptar una decisió, segons el que preveu la legislació duanera, quan el sol·licitant demani una pròrroga per procedir a ajustos a fi de garantir el compliment de les condicions i els criteris. Aquests ajustos i el termini ulterior necessari per fer-los s’han de comunicar a les autoritats duaneres, que han de decidir sobre la pròrroga.

4. Llevat que la legislació duanera o la decisió que s’adopti disposi el contrari, aquesta decisió esdevé efectiva des de la data en què el sol·licitant rebi, o es consideri que ha rebut, la notificació de l’adopció. Excepte en els casos previstos per l’article 45, apartat 2, les decisions adoptades són executables per les autoritats duaneres des d’aquesta mateixa data.

5. Llevat que la legislació duanera disposi el contrari, la decisió és vàlida sense limitació temporal.

6. Abans d’adoptar una decisió que perjudiqui el sol·licitant, les autoritats duaneres li han de comunicar els motius en els quals pretenen basar la seva decisió, i el sol·licitant té l’oportunitat de presentar observacions dins un termini establert, que comença a comptar a partir de la data que rebi o es consideri que ha d’haver rebut la comunicació. Després del venciment d’aquest termini, s’ha de notificar al sol·licitant, de la manera deguda, la decisió adoptada.

El paràgraf primer no és aplicable en qualsevol dels casos següents:



7. Quan perjudiqui el sol·licitant, la decisió que s’adopti ha d’exposar els motius que han portat a adoptar-la i ha d’esmentar el dret de recurs que disposa l’article 44.

Article 23. Gestió de les decisions adoptades amb sol·licitud prèvia

1. El titular de la decisió ha de complir les obligacions que es deriven d’aquesta decisió.

2. El titular de la decisió ha d’informar sense demora les autoritats duaneres de qualsevol element que sorgeixi, després de l’adopció de la decisió, que pugui influir en el seu manteniment o contingut.

3. Sense perjudici de les disposicions que regulen en altres àmbits els casos d’invalidesa o de nul·litat de les decisions, les autoritats duaneres que hagin adoptat una decisió la poden anul·lar, modificar o revocar en qualsevol moment quan no s’ajusti a la legislació duanera.

4. En casos específics, les autoritats duaneres han de:



5. Les autoritats duaneres han de supervisar les condicions i els criteris que ha de complir el titular d’una decisió. També han de supervisar el compliment de les obligacions que es derivin d’aquesta decisió. Quan el titular de la decisió faci menys de tres anys que està establert, les autoritats duaneres l’han de sotmetre a una supervisió estreta durant el primer any posterior a l’adopció de la decisió.

Article 24. Delegació de poders

Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament:

Article 25. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’especificar reglamentàriament les normes de procediment relatives a:

Article 26. Validesa de les decisions

Les decisions relacionades amb l’aplicació de la legislació duanera són vàlides en tot el territori duaner del Principat d’Andorra.

Article 27. Anul·lació de decisions favorables

1. Les autoritats duaneres han d’anul·lar les decisions que siguin favorables al titular de la decisió en cas que concorrin les tres circumstàncies següents:



2. L’anul·lació d’una decisió s’ha de notificar al titular d’aquesta decisió.

3. Llevat que es disposi el contrari en la decisió d’acord amb la legislació duanera, l’anul·lació és efectiva des de la mateixa data en què hagi començat a esdevenir efectiva la decisió inicial.

Article 28. Revocació i modificació de decisions favorables

1. Una decisió favorable a l’interessat ha de ser revocada o modificada quan, en casos diferents dels previstos en l’article 27:



2. Llevat que es disposi el contrari, la revocació d’una decisió favorable a diverses persones pot afectar únicament la que hagi incomplert les obligacions imposades per aquesta decisió.

3. La revocació o modificació d’una decisió s’ha de notificar al titular d’aquesta decisió.

4. L’article 22, apartat 4, s’aplica a la revocació o modificació de la decisió.

No obstant això, en casos excepcionals en què així ho requereixin els interessos legítims del titular de la decisió, les autoritats duaneres poden ajornar la data en què la revocació o modificació hagi de començar a esdevenir efectiva fins a un màxim d’un any. Aquesta data s’ha d’indicar en la decisió de revocació o modificació.

Article 29. Decisions adoptades sense sol·licitud prèvia

Excepte quan una autoritat duanera actuï en qualitat d’autoritat judicial, les disposicions de l’article 22, apartats 4, 5, 6 i 7; de l’article 23, apartat 3, i dels articles 26, 27 i 28 s’apliquen també a les decisions que prenguin les autoritats duaneres sense sol·licitud prèvia de la persona interessada.

Article 30. Limitacions aplicables a les decisions relatives a la inclusió de mercaderies en un règim duaner o en dipòsit temporal

Llevat que la persona afectada ho sol·liciti, la revocació, modificació o suspensió d’una decisió favorable no afecta les mercaderies que en el moment en què aquesta revocació, modificació o suspensió esdevingui efectiva hagin estat incloses i encara es trobin en un règim duaner o en dipòsit temporal en virtut de la decisió revocada, modificada o suspesa.

Article 31. Delegació de poders

Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament:

Article 32. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’especificar reglamentàriament, mitjançant actes d’execució, les normes de procediment per a l’anul·lació, la revocació o la modificació d’una decisió favorable.

Article 33. Decisions relatives a les informacions vinculants

1. Les autoritats duaneres han d’adoptar, amb sol·licitud prèvia, decisions relatives a informacions tarifàries vinculants (respostes de classificació tarifària vinculant – decisions RCTV) o decisions relatives a informacions vinculants en matèria d’origen (respostes d’origen vinculants – decisions ROV).

Aquesta sol·licitud no s’accepta en cap de les circumstàncies següents:



2. Les decisions RCTV o ROV només són vinculants en matèria de classificació aranzelària i de determinació de l’origen de les mercaderies:



3. Les decisions RCTV o ROV tenen una validesa de tres anys a partir de la data en la qual la decisió esdevingui efectiva.

4. Per aplicar una decisió RCTV o ROV en el marc d’un règim duaner concret, el titular de la decisió ha de ser capaç de demostrar el següent:

Article 34. Gestió de decisions relatives a les informacions vinculants

1. Les decisions RCTV deixen de ser vàlides abans que finalitzi el termini a què es refereix l’article 33, apartat 3, quan deixin d’ajustar-se a la legislació com a conseqüència de qualsevol dels supòsits següents:



2. Les decisions ROV deixen de ser vàlides abans que finalitzi el termini a què es refereix l’article 33, apartat, 3 en qualsevol dels casos següents:



3. Quan deixen de ser vàlides les decisions RCTV o ROV, deixen de ser-ho sense efecte retroactiu.

4. No obstant el que disposen l’article 23, apartat 3, i l’article 27, les decisions RCTV i ROV s’han d’anul·lar quan s’hagin basat en una informació incorrecta o incompleta facilitada pels sol·licitants.

5. Les decisions RCTV i ROV es revoquen d’acord amb el que disposen l’article 23, apartat 3, i l’article 28. No obstant això, no es revoquen per sol·licitud del titular de la decisió.

6. Les decisions RCTV i ROV no es poden modificar.

7. Les autoritats duaneres revoquen les decisions RCTV:



8. Les decisions ROV es revoquen:



9. Quan una decisió RCTV o ROV deixa de ser vàlida d’acord amb el que està establert a l’apartat 1, lletra b, o a l’apartat 2 o quan és revocada d’acord amb les disposicions dels apartats 5, 7 o 8, la decisió RCTV o ROV es pot continuar utilitzant en relació amb els contractes ferms i definitius basats en aquesta decisió i subscrits abans que hagi deixat de ser vàlida o hagi estat revocada. Aquesta pròrroga de la utilització no s’aplica quan la decisió ROV s’hagi adoptat respecte de mercaderies que s’hagin d’exportar.

La pròrroga de la utilització a què fa referència el paràgraf primer no excedeix els sis mesos a partir de la data en què les decisions RCTV o ROV hagin deixat de ser vàlides o hagin estat revocades. No obstant això, la mesura a què es refereix l’article 57, apartat 4, o l’article 67 pot excloure aquesta pròrroga o establir un termini de temps més curt. Quan es tracti de productes per als quals es presenta un certificat d’importació o d’exportació en el moment del compliment de les formalitats duaneres, el període de sis mesos se substitueix pel període de validesa del certificat de què es tracti.

Per poder-se beneficiar de la pròrroga de la utilització d’una decisió RCTV o ROV, el titular d’aquesta decisió ha de presentar una sol·licitud a l’autoritat duanera que va adoptar la decisió en el termini de 30 dies a partir de la data en què aquesta decisió hagi deixat de ser vàlida o hagi estat revocada i indicar les quantitats per a les quals se sol·licita la pròrroga d’utilització i l’estat o els estats en els quals les mercaderies seran despatxades durant el termini de la pròrroga d’utilització. L’autoritat duanera ha d’adoptar una decisió sobre la pròrroga de la utilització i l’ha de notificar al titular al més aviat possible i, a tot tardar, en el termini de 30 dies a partir de la data de recepció de tota la informació necessària per poder adoptar aquesta decisió.

Article 35. Decisions relatives a les informacions vinculants en relació amb altres elements

En casos específics, les autoritats duaneres han d’adoptar, amb sol·licitud prèvia, decisions sobre les informacions vinculants en relació amb altres elements als quals es refereix el títol II que fonamentin l’aplicació de drets a la importació o a l’exportació i altres mesures respecte del comerç de mercaderies.

Article 36. Delegació de poders

Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament:

Article 37. Atribució de competències d’execució

1. El Govern ha d’adoptar les normes de procediment per a:



2. El Govern també ha de desenvolupar reglamentàriament les decisions a les quals es fa referència en l’article 35 i que es determinen de conformitat amb l’article 36, lletra b.

Secció quarta. Operador econòmic autoritzat

Article 38. Sol·licitud i autorització

1. Tot operador econòmic establert al territori duaner del Principat d’Andorra que compleixi els criteris disposats en l’article 39 pot sol·licitar l’estatut d’operador econòmic autoritzat.

Aquest estatut és concedit per les autoritats duaneres, si escau amb consulta prèvia a altres autoritats competents, i se sotmet a supervisió.

2. L’estatut d’operador econòmic autoritzat consisteix en els tipus d’autorització següents:



3. Ambdós tipus d’autorització esmentats en l’apartat 2 són acumulables.

4. Les autoritats duaneres reconeixen l’estatut d’operador econòmic autoritzat, a reserva dels articles 39, 40 i 41.

5. Una vegada reconegut l’estatut d’operador econòmic autoritzat de simplificacions duaneres i sempre que es compleixin els requisits fixats per la legislació duanera per a un tipus específic de procediment simplificat, les autoritats duaneres autoritzen l’operador a beneficiar-se d’aquest procediment. Les autoritats duaneres no examinen de nou els criteris que ja hagin estat examinats en concedir l’estatut d’operador econòmic autoritzat.

6. L’operador econòmic autoritzat que preveu l’apartat 2 rep un tracte més favorable que els altres operadors econòmics pel que fa als controls duaners d’acord amb el tipus d’autorització concedida, en particular menys controls físics i documentals.

7. Les autoritats duaneres concedeixen els avantatges resultants de l’estatut d’operador econòmic autoritzat a les persones establertes en països o territoris fora del territori duaner del Principat d’Andorra que satisfacin els requisits i compleixin les obligacions definides en la legislació pertinent d’aquests països o territoris, sempre que el Principat d’Andorra reconegui aquests requisits i obligacions com a equivalents als que s’imposen als operadors econòmics autoritzats establerts al territori duaner del Principat d’Andorra. Aquesta concessió d’avantatges es basa en el principi de reciprocitat, llevat que Andorra decideixi una altra cosa, i està recolzada en un acord internacional o en la legislació en l’àmbit de la política comercial comuna aplicable al Principat d’Andorra de conformitat amb l’Acord d’unió duanera entre la Unió Europea i Andorra.

Article 39. Concessió de l’estatut

Els criteris per a la concessió de l’estatut d’operador econòmic autoritzat són els següents:

Article 40. Delegació de poders

Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament:

Article 41. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’adoptar, mitjançant actes d’execució, les modalitats d’aplicació dels criteris als quals es refereix l’article 39.

Secció cinquena. Sancions

Article 42. Imposició de sancions

1. S’estableixen sancions en cas d’incompliment de la legislació duanera. Aquestes sancions han de ser efectives, proporcionades i dissuasives.

2. Quan s’imposin sancions administratives, poden adoptar la forma d’una revocació, suspensió o modificació de qualsevol autorització de la qual gaudeixi la persona sancionada.

Secció sisena. Recursos

Article 43. Decisions adoptades per l’autoritat judicial

Els articles 44 i 45 no s’apliquen als recursos que es puguin presentar per a l’anul·lació, la revocació o la modificació de decisions relatives a l’aplicació de la legislació duanera adoptades per una autoritat judicial.

Article 44. Dret de recurs

1. Tota persona té dret a recórrer contra una decisió de les autoritats duaneres relativa a l’aplicació de la legislació duanera, quan aquesta decisió l’afecti directament i individualment.

D’igual manera, tota persona que hagi sol·licitat una decisió a les autoritats duaneres i no l’hagi obtinguda dins el termini que disposa l’article 22, apartat 3, està legitimada per exercir el dret de recurs.

2. El dret de recurs es pot exercir en almenys dos fases:



3. El recurs s’ha d’interposar de conformitat amb la legislació aplicable.

Article 45. Suspensió de decisions

1. La presentació d’un recurs no determina la suspensió de la decisió impugnada.

2. No obstant això, les autoritats duaneres han d’ordenar la suspensió total o parcial de l’execució d’aquesta decisió quan tinguin raons fundades per dubtar de la conformitat de la decisió impugnada amb la legislació duanera o quan es pugui témer un mal irreparable per a l’interessat.

3. En els casos esmentats en l’apartat 2, quan la decisió impugnada determini l’obligació de pagar drets a la importació o a l’exportació, la suspensió de l’aplicació de la decisió ha d’estar supeditada a la prestació d’una garantia, llevat que es determini, sobre la base d’una avaluació documentada, que podria causar al deutor greus dificultats econòmiques o socials.

Secció setena. Control de mercaderies

Article 46. Gestió de riscos i controls duaners

1. Les autoritats duaneres poden efectuar tots els controls duaners que considerin necessaris.

Aquests controls poden consistir, en particular, a examinar les mercaderies; prendre mostres; verificar l’exactitud i la integritat de la informació facilitada en una declaració o notificació i l’existència, l’autenticitat, l’exactitud i la validesa dels documents; revisar la comptabilitat dels operadors econòmics i altres registres; inspeccionar els mitjans de transport i les mercaderies i els equipatges que transportin les persones, i fer recerques oficials i altres actes similars.

2. Els controls duaners diferents dels aleatoris es basen, principalment, en una anàlisi de riscos que, amb l’ajut de les tècniques de tractament electrònic de dades, permet identificar i avaluar els riscos i elaborar les mesures necessàries per afrontar-los, sobre la base de criteris establerts a escala nacional, de la Unió Europea i, si escau, internacional.

3. Els controls duaners s’efectuen en un marc comú de gestió de riscos basat en l’intercanvi d’informació sobre riscos i dels resultats de les anàlisis de riscos entre les administracions duaneres i que estableixi criteris i normes de risc comuns, mesures de control i àmbits prioritaris de control.

Els controls basats en aquesta informació i aquests criteris es duen a terme sense perjudici dels altres controls efectuats de conformitat amb l’apartat 1 o amb altres disposicions en vigor.

4. Les autoritats duaneres apliquen una gestió de riscos per distingir entre els diversos nivells de risc associat a les mercaderies subjectes a control o vigilància duaners i per determinar si cal fer controls duaners específics de les mercaderies i indicar, si cal, on s’han d’efectuar aquests controls.

La gestió de riscos inclou activitats com ara la recollida de dades i informació, l’anàlisi i l’avaluació de riscos, la determinació i l’adopció de mesures, i el seguiment i la revisió periòdics del procés i els seus resultats, a partir de fonts i estratègies internacionals, de la Unió Europea i nacionals.

5. Les autoritats duaneres intercanvien la informació sobre riscos i els resultats de l’anàlisi de riscos:



6. Per establir les normes i els criteris de risc comuns, les mesures de control i els àmbits prioritaris de control esmentats en l’apartat 3, s’han de tenir en compte tots els elements següents:



7. Els criteris i les normes de risc comuns a què es refereix l’apartat 3 han d’incloure tots els elements següents:



8. Els àmbits prioritaris de control abracen règims duaners particulars, tipus de mercaderies, rutes comercials, mitjans de transport o operadors econòmics que estiguin subjectes a anàlisis de riscos i controls duaners més intensos durant un període determinat, sense perjudici dels altres controls duts a terme habitualment per les autoritats duaneres.

Article 47. Cooperació entre autoritats

1. Quan unes mateixes mercaderies siguin sotmeses a controls altres que duaners efectuats per autoritats competents diferents de les duaneres, les autoritats duaneres han de procurar, en cooperació estreta amb aquestes altres autoritats, que aquests controls s’efectuïn, sempre que sigui possible, en el mateix moment i en el mateix lloc que els controls duaners (finestra única); les autoritats duaneres són les que compleixen la funció de coordinació per aconseguir-ho.

2. En el marc dels controls objecte d’aquesta secció, les autoritats duaneres i no duaneres competents poden, quan això sigui necessari per minimitzar els riscos i combatre el frau, intercanviar-se entre elles les dades de què disposin sobre l’entrada, la sortida, el trànsit, la circulació, l’emmagatzematge i la destinació particular de les mercaderies, inclòs el trànsit postal, que circulin entre el territori duaner del Principat d’Andorra i els països i territoris situats fora d’aquest territori, sobre la presència i la circulació al territori duaner del Principat d’Andorra de mercaderies no posades en lliure disposició i de mercaderies incloses en el règim de destinació particular, i sobre els resultats de tots els controls. Les autoritats duaneres també es poden intercanviar entre elles les dades a l’efecte de garantir una aplicació uniforme de la legislació duanera.

Article 48. Control posterior a l’atorgament del dret a disposar

Amb posterioritat al dret a disposar de les mercaderies i a l’efecte dels controls duaners, les autoritats duaneres poden verificar l’exactitud i la integritat de la informació facilitada en les declaracions a la Duana, les declaracions de dipòsit temporal, les declaracions sumàries d’entrada i de sortida, les declaracions de reexportació o les notificacions de reexportació, i l’existència, l’autenticitat, l’exactitud i la validesa dels documents justificatius, i poden examinar la comptabilitat del declarant i altres registres en relació amb les operacions relatives a les mercaderies de què es tracti o amb altres operacions comercials anteriors o posteriors que afectin aquestes mercaderies. Les autoritats duaneres també poden examinar aquestes mercaderies i prendre’n mostres quan encara sigui possible.

Els controls es poden dur a terme en els locals del titular de les mercaderies o del seu representant, en els d’una altra persona que, de manera directa o indirecta, hagi actuat o actuï comercialment en aquestes operacions o en els de qualsevol altra persona que estigui en possessió d’aquestes dades i documents amb finalitats comercials.

Article 49. Circulació a l’interior del territori

1. Se sotmeten a controls o formalitats duaners les persones que circulin a l’interior del territori, únicament quan la legislació duanera així ho disposi.

2. El que determina l’apartat 1 s’aplica sense perjudici del següent:

Article 50. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’adoptar mesures per garantir una aplicació uniforme dels controls duaners, inclòs l’intercanvi d’informació sobre riscos i dels resultats de les anàlisis de riscos, les normes i els criteris de risc comuns, les mesures de control i els àmbits prioritaris de control a què es refereix l’article 46, apartat 3.

Secció vuitena. Conservació de documents i dades, i gravàmens i costos

Article 51. Conservació de documents i dades

1. Amb la finalitat de possibilitar els controls duaners, les persones interessades han de conservar, almenys durant tres anys, tota la documentació i informació previstes per l’article 15, apartat 1, en una forma que sigui accessible i acceptable per a les autoritats duaneres.

En el cas de les mercaderies posades en lliure disposició en circumstàncies diferents de les indicades en el paràgraf tercer, o en el de les declarades per a l’exportació, aquest termini s’inicia a partir del final de l’any en què s’admetin les declaracions a la duana de posada en lliure disposició o d’exportació.

En el cas de les mercaderies que, per raó de la seva destinació particular, es posin en lliure disposició amb exempció de drets o amb un tipus reduït de dret a la importació, el termini s’inicia a partir del final de l’any en què deixin d’estar subjectes a la vigilància duanera.

En el cas de les mercaderies incloses en altres règims duaners o en dipòsit temporal, el termini comença a comptar a partir del final de l’any en què conclogui el règim en qüestió o finalitzi el dipòsit temporal.

2. Sense perjudici del que disposa l’article 103, quan el control duaner d’un deute duaner posi de manifest la necessitat de corregir la contracció d’aquest deute, i sempre que la persona interessada en sigui informada, el termini previst per l’apartat 1 d’aquest article per conservar la documentació i la informació es prolonga tres anys més.

Quan s’hagi interposat un recurs o s’hagi iniciat un procés judicial, la documentació i la informació s’han de conservar durant el termini de temps previst per l’apartat 1 o fins que conclogui el recurs o el procediment judicial, si es tracta d’una data posterior.

Article 52. Gravàmens i costos

1. Les autoritats duaneres no imposen gravàmens pels controls duaners i altres actes d’aplicació de la normativa duanera efectuats durant l’horari oficial de les seves duanes competents.

2. Les autoritats duaneres poden imposar gravàmens o recuperar costos quan es prestin serveis especials; en particular, els costos derivats:

Capítol tercer. Conversió de divises i terminis

Article 53. Conversió de divises

1. Les autoritats competents han de publicar i/o divulgar a Internet el tipus de canvi aplicable, quan la conversió de divises sigui necessària per alguna de les raons següents:



2. Quan la conversió de divises sigui necessària per motius diferents dels indicats en l’apartat 1, el valor de l’euro en monedes nacionals que s’hagi d’aplicar en el marc de la normativa duanera s’ha de fixar, almenys, una vegada l’any.

Article 54. Atribució de competències d’execució

Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament normes sobre la conversió de divises a l’efecte de l’article 53, apartats 1 i 2.

Article 55. Terminis, dates i termes

1. Llevat que es disposi el contrari, quan les disposicions de la legislació duanera estableixin terminis, dates o termes, aquests terminis no poden prolongar-se o reduir-se ni les dates o termes poden diferir-se o avançar-se.

2. Són aplicables les normes que regulen els terminis, les dates i els termes que estableix el Codi de l’Administració.

Títol II. Elements en què es basa l’aplicació dels drets a la importació o a l’exportació i altres mesures en el comerç de mercaderies

Capítol primer. Aranzel duaner i classificació aranzelària de les mercaderies

Article 56. Aranzel duaner i vigilància

1. Els drets a la importació o a l’exportació deguts es basen en l’aranzel duaner.

Les altres mesures que estableixen les disposicions vigents al Principat d’Andorra específiques en el marc dels intercanvis de mercaderies s’apliquen, si escau, d’acord amb la classificació tarifària d’aquestes mercaderies.

2. L’aranzel duaner comprèn tot el següent:



3. En el cas de les mercaderies que compleixin les condicions incloses en les mesures indicades en l’apartat 2, lletres d a g, aquestes mesures s’apliquen, amb sol·licitud prèvia del declarant, en lloc dels drets esmentats en la lletra c d’aquest mateix apartat. Aquesta aplicació es pot fer amb caràcter retroactiu, sempre que es compleixin els terminis i les condicions fixats en les disposicions pertinents o en el Codi.

4. Quan l’aplicació de les mesures indicades en l’apartat 2, lletres d a g, o l’exempció de les de la lletra h del mateix apartat es limiti a un determinat volum d’importacions o d’exportacions, aquesta aplicació o exempció cessa, en el cas dels contingents aranzelaris, tan aviat com s’arribi al volum d’importacions o exportacions fixat.

5. La posada en lliure disposició o l’exportació de les mercaderies a les quals s’apliquen les mesures previstes pels apartats 1 i 2 poden ser objecte de vigilància.

Article 57. Classificació aranzelària de les mercaderies

1. Per a l’aplicació de l’aranzel duaner, la classificació aranzelària d’una mercaderia consisteix a determinar la subposició o subdivisió de la nomenclatura combinada en la qual s’hagi de classificar.

2. Per a l’aplicació de mesures no aranzelàries, la classificació aranzelària d’una mercaderia consisteix a determinar la subposició o subdivisió en la qual s’hagi de classificar dins la nomenclatura combinada o qualsevol altra nomenclatura que estigui establerta i que es basi totalment o parcialment en la nomenclatura combinada o que hi introdueixi més subdivisions.

3. La subposició o subdivisió que, segons el que preveuen els apartats 1 o 2, es determini per a una mercaderia serveix de base per aplicar-hi les mesures corresponents a aquesta subposició.

4. El Govern pot adoptar mesures per determinar la classificació aranzelària de les mercaderies de conformitat amb el que estableixen els apartats 1 i 2.

Article 58. Atribució de competències d’execució

1. Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament la gestió de la vigilància de la posada en lliure disposició i de l’exportació de les mercaderies esmentades en l’article 56, apartat 5.

2. El Govern ha d’adoptar les mesures a què es refereix l’article 57, apartat 4.

Capítol segon. Origen de les mercaderies

Secció primera. Origen no preferencial

Article 59. Àmbit d’aplicació

Els articles 60 i 61 contenen disposicions per determinar l’origen no preferencial de les mercaderies a l’efecte d’aplicar-hi les mesures següents:

Article 60. Adquisició de l’origen

1. Es considera que les mercaderies totalment obtingudes en un sol país o territori tenen l’origen en aquest país o territori.

2. Es considera que les mercaderies en la producció de les quals intervingui més d’un país o territori tenen l’origen en aquell en el qual s’hagi produït la seva última transformació o elaboració substancial, econòmicament justificada, efectuada en una empresa equipada a aquest efecte i que hagi conduït a la fabricació d’un producte nou o que representi un grau de fabricació important.

Article 61. Prova de l’origen

1. Quan en la declaració a la duana s’indiqui un origen d’acord amb la legislació duanera, les autoritats duaneres poden exigir que el declarant acrediti l’origen de les mercaderies.

2. En cas que es plantegin dubtes raonables sobre la prova de l’origen que s’hagi presentat en virtut de la legislació duanera o d’altres disposicions d’àmbits específics, les autoritats duaneres poden exigir qualsevol altra prova complementària necessària per assegurar-se que la indicació de l’origen compleix la legislació aplicable.

3. Si les necessitats del comerç així ho requereixen, es poden expedir documents que acreditin l’origen conformement a les normes d’origen vigents al país o territori de destinació o a qualsevol altre sistema que identifiqui el país en el qual s’hagin obtingut totalment les mercaderies o en el qual s’hagi efectuat l’última transformació substancial.

Article 62. Delegació de poders

Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament les normes en virtut de les quals les mercaderies, la determinació de l’origen no preferencial de les quals s’exigeix a l’efecte de l’aplicació de les mesures a què es refereix l’article 59, es considerin obtingudes totalment en un sol país o territori o que han estat objecte d’una última transformació o elaboració substancial, econòmicament justificada, efectuada en una empresa equipada a aquest efecte i que hagi conduït a la fabricació d’un producte nou o que constitueixi una fase important de fabricació en un país o territori de conformitat amb el que disposa l’article 60.

Article 63. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’adoptar els procediments relatius a la presentació i verificació de les proves de l’origen a què fa referència l’article 61.

Secció segona. Origen preferencial

Article 64. Origen preferencial de les mercaderies

1. Per poder beneficiar-se de les mesures indicades en l’article 56, apartat 2, lletres d o e, o de mesures preferencials no aranzelàries, les mercaderies han de complir les normes d’origen preferencial previstes pels apartats 2 i 3 d’aquest article.

2. En el cas de mercaderies que s’acullin a les mesures preferencials definides en acords subscrits directament o indirectament per mitjà de l’Acord comercial entre la Unió Europea i Andorra amb països o territoris situats fora del territori duaner del Principat d’Andorra o amb grups d’aquests països o territoris, les normes d’origen preferencial s’estableixen en aquests acords.

3. En el cas de mercaderies que s’acullin a les mesures preferencials adoptades unilateralment per a països o territoris situats fora del territori duaner, el Govern adopta les mesures per les quals s’estableixin les normes d’origen preferencial.

Aquestes normes es basen bé en el criteri de mercaderies totalment obtingudes o bé en el criteri que les mercaderies han estat objecte d’una transformació o elaboració suficient.

4. A iniciativa pròpia o amb prèvia sol·licitud d’un país o territori beneficiari, el Govern pot concedir a aquest país o territori, per a determinades mercaderies, una excepció temporal de les normes d’origen preferencial a què es refereix l’apartat 3.

L’excepció temporal està justificada per un dels motius següents:



El país o territori beneficiari interessat ha de presentar a les autoritats duaneres per escrit una sol·licitud d’excepció. S’hi han de fer constar els motius, d’acord amb el paràgraf segon, pels quals se sol·licita una excepció i ha d’anar acompanyada dels documents justificatius adequats.

L’excepció temporal queda limitada a la durada dels efectes dels factors interns o externs que hagin motivat la concessió, o al termini que requereixi el país o territori beneficiari per aconseguir complir les normes.

Quan es concedeix una excepció, el país o territori beneficiari ha de complir qualsevol dels requisits establerts pel que fa a la informació que s’ha de facilitar a les autoritats duaneres en relació amb la utilització de l’excepció i la gestió de les quantitats per a les quals es concedeix l’excepció.

Article 65. Delegació de poders

Es faculta el Govern per adoptar normes per les quals s’estableixin les normes d’origen preferencial a què es refereix l’article 64, apartat 3.

Article 66. Atribució de competències d’execució

El Govern ha de desenvolupar:

Secció tercera. Determinació de l’origen de mercaderies específiques

Article 67. Mesures adoptades pel Govern

El Govern pot adoptar mesures per determinar l’origen de mercaderies específiques de conformitat amb les normes d’origen aplicables a aquestes mercaderies.

Article 68. Atribució de competències d’execució

Es faculta el Govern per desenvolupar les mesures a què es refereix l’article 67.

Capítol tercer. Valor a la Duana de les mercaderies

Article 69. Àmbit d’aplicació

1. Per a l’aplicació de l’aranzel duaner i de les mesures no aranzelàries, el valor a la Duana de les mercaderies es determina de conformitat amb els articles 70 i 74.

2. Per a l’aplicació d’aquest capítol, s’entén per territori duaner d’importació:

Article 70. Mètode de valoració a la Duana basat en el valor de transacció

1. La base principal per determinar el valor a la Duana de les mercaderies és el valor de transacció, que és el preu realment pagat o que s’ha de pagar per aquestes mercaderies quan es venguin per exportar-les al territori duaner del Principat d’Andorra, ajustat, si escau.

2. El preu realment pagat o que s’ha de pagar és el pagament total que el comprador ha efectuat o ha d’efectuar al venedor o a un tercer a favor del venedor, per les mercaderies importades, i inclou tots els pagaments efectuats o per efectuar com a condició de la venda d’aquestes mercaderies.

3. El valor de transacció s’aplica sempre que es compleixin totes les condicions següents:

Article 71. Elements del valor de transacció

1. En determinar el valor a la Duana en aplicació de l’article 70, el preu realment pagat o que s’ha de pagar per les mercaderies importades es completa amb:



2. Qualsevol element que se sumi al preu realment pagat o per pagar, de conformitat amb l’apartat 1, es basa exclusivament en dades objectives i quantificables.

3. En determinar el valor a la Duana, únicament es poden sumar al preu realment pagat o que s’ha de pagar els elements que preveu aquest article.

Article 72. Elements que no s’han d’incloure en el valor a la Duana

En determinar el valor a la Duana en aplicació de l’article 70, no s’hi inclou cap dels elements següents:

Article 73. Simplificació

Amb sol·licitud prèvia, les autoritats duaneres poden autoritzar que les quantitats següents es determinin sobre la base de criteris específics quan no siguin quantificables en la data en què s’admeti la declaració de duana:

Article 74. Mètodes secundaris de valoració a la Duana

1. En cas que la determinació del valor a la Duana de les mercaderies no sigui possible en el marc de l’article 70, s’han d’anar aplicant successivament les lletres a a d de l’apartat 2 d’aquest article fins a arribar a aquella que permeti en primer lloc determinar aquest valor.

L’ordre d’aplicació de les lletres c i d de l’apartat 2 d’aquest article s’inverteix si el declarant així ho sol·licita.

2. En el marc de l’apartat 1, el valor a la Duana és:



3. En cas que no sigui possible determinar el valor a la Duana d’acord amb l’apartat 1, la determinació d’aquest valor s’efectua basant-se en la informació disponible al territori duaner d’importació, utilitzant mitjans raonables que s’ajustin als principis i les disposicions generals que contenen:

Article 75. Delegació de poders

Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament les condicions per concedir l’autorització a què es refereix l’article 73.

Article 76. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’adoptar les normes de procediment:

Títol III. Deute duaner i garanties

Capítol primer. Origen del deute duaner

Secció primera. Deute duaner a la importació

Article 77. Posada en lliure disposició i importació temporal

1. Un deute duaner a la importació neix en incloure les mercaderies no posades en lliure disposició subjectes a drets a la importació en algun dels règims duaners següents:



2. El deute duaner s’origina en el moment d’admetre la declaració a la duana.

3. El declarant n’és el deutor. En cas de representació indirecta, n’és també deutora la persona pel compte de la qual es fa la declaració a la duana.

Quan una declaració a la duana relativa a un dels règims esmentats en l’apartat 1 sigui formulada sobre la base d’una informació que porti a no percebre la totalitat o una part dels drets exigibles, la persona que va subministrar la informació requerida per fer la declaració i que sap o hauria d’haver sabut raonablement que aquesta informació era falsa n’és també un deutor.

Article 78. Disposicions especials relatives a les mercaderies no originàries

1. Quan s’apliqui una prohibició de devolució o d’exempció de drets a la importació a mercaderies no originàries utilitzades en la fabricació de productes per als quals s’expedeixi o s’estableixi una prova d’origen en el marc d’un acord preferencial, neix un deute duaner d’importació respecte d’aquestes mercaderies no originàries mitjançant l’admissió de la declaració de reexportació relativa als productes en qüestió.

2. Quan neixi un deute duaner de conformitat amb l’apartat 1, l’import dels drets d’importació corresponent a aquest deute es determina d’acord amb les mateixes condicions que en el cas d’un deute duaner derivat de l’admissió, en la mateixa data, de la declaració a la duana de posada en lliure disposició de les mercaderies no originàries utilitzades en la fabricació dels productes en qüestió a l’efecte de finalitzar el perfeccionament actiu.

3. S’aplica l’article 77, apartats 2 i 3. No obstant això, en el cas de les mercaderies no posades en lliure disposició esmentades en l’article 270, el deutor és la persona que presenta la declaració de reexportació. En cas de representació indirecta, n’és també deutora la persona pel compte de la qual es presenta la declaració.

Article 79. Deute duaner nascut per incompliment

1. Respecte de les mercaderies subjectes a drets a la importació, neix un deute duaner a la importació per incompliment d’alguna de les circumstàncies següents:



2. El moment en què neix el deute duaner és qualsevol dels següents:



3. En els casos esmentats en les lletres a i b de l’apartat 1, el deutor és qualsevol de les persones següents:



4. En els casos esmentats en l’apartat 1, lletra c, el deutor és la persona que ha de complir les condicions que regulen la inclusió de les mercaderies en un règim duaner, o la declaració a la duana de les mercaderies incloses en aquest règim duaner, o la concessió d’una exempció de drets o una reducció del tipus dels drets a la importació en virtut de la destinació particular de les mercaderies.

Quan es presenti una declaració a la duana respecte d’un dels règims duaners esmentats en l’apartat 1, lletra c, i se subministri a les autoritats duaneres qualsevol informació requerida conformement a la legislació duanera i relativa a les condicions que regulen la inclusió de les mercaderies en aquest règim duaner, de manera que això condueixi a la no percepció de la totalitat o una part dels drets exigibles, el deutor és també la persona que va subministrar la informació requerida per formular la declaració a la duana i que sabia o hauria hagut de saber raonablement que aquesta informació era falsa.

Article 80. Deducció d’un import de drets a la importació ja pagat

1. Quan neixi un deute duaner, conformement a l’article 79, apartat 1, respecte de mercaderies posades en lliure disposició amb una reducció del tipus dels drets a la importació a causa de la seva destinació particular, l’import dels drets a la importació pagats en despatxar les mercaderies en lliure disposició es dedueix de l’import dels drets a la importació corresponent al deute duaner.

El paràgraf primer s’aplica quan neix un deute duaner respecte dels residus i les deixalles resultants de la destrucció d’aquestes mercaderies.

2. Quan neixi un deute duaner, conformement a l’article 79, apartat 1, respecte de mercaderies incloses en un règim d’importació temporal amb exempció parcial de drets a la importació, l’import dels drets a la importació pagats d’acord amb l’exempció parcial es dedueix de l’import dels drets a la importació corresponent al deute duaner.

Secció segona. Deute duaner a l’exportació

Article 81. Exportació i tràfic de perfeccionament passiu

1. Un deute duaner a l’exportació neix en incloure les mercaderies subjectes a drets a l’exportació en el règim d’exportació o en el règim de perfeccionament passiu.

2. El deute duaner neix en el moment d’admetre la declaració a la duana.

3. El declarant n’és el deutor. En cas de representació indirecta, n’és també deutora la persona pel compte de la qual es fa la declaració a la duana.

Quan es presenti una declaració a la duana sobre la base d’una informació que porti a la no percepció de la totalitat o una part dels drets exigibles, és també deutora la persona que va subministrar la informació requerida per a la declaració i que sabia o hauria hagut de saber raonablement que aquesta informació era falsa.

Article 82. uaner nascut per incompliment

1. Respecte de les mercaderies subjectes a drets a l’exportació, neix un deute duaner a l’exportació per incompliment d’alguna de les circumstàncies següents:



2. El moment en què neix el deute duaner és un dels següents:



3. En els casos esmentats en la lletra a de l’apartat 1, el deutor és qualsevol de les persones següents:



4. En els casos esmentats en la lletra b de l’apartat 1, el deutor és tota persona que estigui obligada a complir les condicions d’acord amb les quals es va autoritzar la sortida de les mercaderies del territori duaner del Principat d’Andorra amb exempció total o parcial dels drets a l’exportació.

Secció tercera. Disposicions comunes als deutes duaners nascuts en el moment de la importació i de l’exportació

Article 83. Prohibicions i restriccions

1. El deute duaner a la importació o a l’exportació neix fins i tot quan es refereix a mercaderies subjectes a mesures de prohibició o restricció d’importació o d’exportació de qualsevol tipus.

2. No obstant això, no neix cap deute duaner en cap dels casos següents:



3. A l’efecte de les sancions aplicables a les infraccions duaneres, es considera que ha nascut un deute duaner quan, de conformitat amb la normativa aplicable, els drets a la importació o a l’exportació o l’existència d’un deute duaner constitueixen la base per determinar les sancions.

Article 84. Pluralitat de deutors

Quan diverses persones siguin responsables del pagament de l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent a un deute duaner, elles són, de manera conjunta i solidària, responsables del pagament d’aquest import.

Article 85. Regles generals per al càlcul de l’import dels drets a la importació o a l’exportació

1. L’import dels drets a la importació o a l’exportació es determina d’acord amb les regles de càlcul dels drets que van ser aplicables a les mercaderies de què es tracti en el moment en què va néixer el deute duaner relatiu a aquestes mercaderies.

2. Quan no sigui possible determinar amb precisió el moment en què va néixer el deute duaner, es considera que és el moment en què les autoritats duaneres determinen que les mercaderies es troben en una situació que ha originat un deute duaner.

No obstant això, quan la informació de què disposin les autoritats duaneres els permeti comprovar que el deute duaner havia nascut abans del moment en què van arribar a aquesta conclusió, es considera que el deute duaner va néixer en el moment més llunyà en el temps en què es pugui comprovar aquesta situació.

Article 86. Regles especials per al càlcul de l’import dels drets a la importació

1. Quan els costos d’emmagatzematge o de les operacions usuals de manipulació s’hagin generat al territori duaner del Principat d’Andorra respecte de mercaderies incloses en un règim duaner o en dipòsit temporal, aquests costos o l’increment de valor no es tenen en compte per calcular l’import dels drets a la importació en cas que el declarant subministri proves satisfactòries d’aquests costos.

No obstant això, es té en compte el valor a la Duana, i la quantitat, la naturalesa i l’origen de les mercaderies no posades en lliure disposició utilitzats en les operacions per calcular l’import dels drets a la importació.

2. Quan la classificació aranzelària de les mercaderies incloses en un règim duaner canviï com a conseqüència d’operacions usuals de manipulació al territori duaner del Principat d’Andorra, s’aplica, a sol·licitud del declarant, la classificació aranzelària original de les mercaderies incloses en el règim.

3. Quan neixi un deute duaner per als productes transformats resultants del règim de perfeccionament actiu, l’import dels drets a la importació corresponent a aquest deute es determina, a sol·licitud del declarant, sobre la base de la classificació aranzelària, el valor a la Duana, i la quantitat, la naturalesa i l’origen de les mercaderies incloses en el règim de perfeccionament actiu en el moment d’admetre la declaració a la duana relativa a aquestes mercaderies.

4. En determinats casos, l’import dels drets a la importació es determina de conformitat amb els apartats 2 i 3 sense sol·licitud del declarant, a fi d’evitar que s’eludeixin les mesures aranzelàries esmentades en l’article 56, apartat 2, lletra h.

5. Quan neixi un deute duaner en relació amb productes transformats resultants del règim de perfeccionament passiu o amb productes de substitució esmentats en l’article 261, apartat 1, l’import dels drets a la importació es calcula basant-se en el cost de l’operació de transformació duta a terme fora del territori duaner previst a l’article 69, apartat 2.

6. Quan la legislació duanera concedeixi un tractament aranzelari favorable o una franquícia o una exempció total o parcial dels drets a la importació o a l’exportació, en virtut de l’article 56, apartat 2, lletres d a g, els articles 203, 204, 205 i 208 o els articles 259 a 262, o en virtut de la llei vigent en matèria de franquícies duaneres, aquest tractament favorable, franquícia o exempció s’apliquen així mateix en els casos de naixement de deute duaner en virtut dels articles 79 o 82, sempre que l’incompliment que origini el deute duaner no constitueixi una temptativa de frau.

Article 87. Lloc de naixement del deute duaner

1. Un deute duaner neix al lloc on s’ha presentat la declaració a la duana o la declaració de reexportació esmentades en els articles 77, 78 i 81.

En tots els altres casos, el lloc de naixement d’un deute duaner és el lloc on es produeixen els fets dels quals es deriva.

Si no és possible determinar aquest lloc, el deute duaner neix al lloc on les autoritats duaneres concloguin que les mercaderies es troben en una situació que ha originat un deute duaner.

2. Si les mercaderies s’han inclòs en un règim duaner que no s’ha tancat o si el dipòsit temporal no s’ha tancat correctament, i no es pot determinar el lloc de naixement del deute duaner d’acord amb els paràgrafs segon o tercer de l’apartat 1, en un termini determinat, el deute duaner neix al lloc on les mercaderies van ser incloses en el règim de què es tracti, introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra conformement a aquest règim, o bé al lloc on les mercaderies van ser col·locades en dipòsit temporal.

3. Quan la informació de què disposin les autoritats duaneres els permeti comprovar que el deute duaner pot haver nascut en diversos llocs, es considera que el deute duaner neix en el primer.

Article 88. Delegació de poders

El Govern ha de determinar:

Capítol segon. Garantia d’un deute duaner potencial o existent

Article 89. Disposicions generals

1. Aquest capítol s’aplica tant a les garanties dels deutes duaners que ja han nascut com a les d’aquells que puguin néixer, llevat que es disposi el contrari.

2. Si les autoritats duaneres exigeixen la constitució d’una garantia per a un deute duaner potencial o existent, la garantia cobreix l’import dels drets a la importació o a l’exportació i altres gravàmens reportats per la importació o l’exportació de les mercaderies quan:



3. Quan les autoritats duaneres exigeixin que es constitueixi una garantia, aquesta garantia és exigida del deutor o de la persona que pugui arribar a ser-ne el deutor. També es pot permetre que la garantia sigui constituïda per una persona diferent de la persona a la qual s’exigeix.

4. Sense perjudici del que disposa l’article 97, les autoritats duaneres només exigeixen que es constitueixi una garantia respecte de mercaderies determinades o d’una declaració determinada.

La garantia constituïda per a una declaració determinada s’aplica a l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent al deute duaner i altres gravàmens respecte de totes les mercaderies incloses en aquesta declaració o al dret a disposar a què s’hagi procedit en virtut d’aquesta declaració, sigui correcta la declaració o no.

Si la garantia no ha estat alliberada, també es pot utilitzar, dins els límits de l’import garantit, per cobrar els imports dels drets a la importació o a l’exportació i altres gravàmens exigibles com a conseqüència del control posterior al dret a disposar d’aquestes mercaderies.

5. A sol·licitud de la persona esmentada en l’apartat 3 d’aquest article, les autoritats duaneres, de conformitat amb l’article 95, apartats 1, 2 i 3, poden autoritzar la constitució d’una garantia global per cobrir l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent al deute duaner respecte de dos o més operacions, declaracions o règims duaners.

6. Les autoritats duaneres controlen la garantia.

7. No s’exigeix cap garantia dels estats, de les autoritats governamentals regionals i locals o d’altres organismes regulats pel dret públic, respecte de les activitats en les quals participin com a autoritats públiques.

8. No s’exigeix garantia en casos específics en els quals les mercaderies s’inclouen en el règim d’importació temporal.

9. En determinats casos i per a imports inferiors a 1.000 euros, les autoritats duaneres poden concedir una dispensa al requisit de constitució d’una garantia.

Article 90. Garantia obligatòria

1. Quan sigui obligatori constituir una garantia, les autoritats duaneres fixen l’import d’aquesta garantia a un nivell igual a l’import exacte dels drets a la importació o a l’exportació corresponent al deute duaner en qüestió i d’altres gravàmens, sempre que aquest import pugui ser determinat amb certesa en el moment en què s’exigeixi la garantia.

Quan no sigui possible determinar-ne l’import exacte, la garantia és fixada en l’import més elevat, estimat per les autoritats duaneres, dels drets a la importació o a l’exportació corresponent al deute duaner i d’altres gravàmens que ja hi hagi o es puguin originar.

2. Sense perjudici del que disposa l’article 95, quan es constitueixi una garantia global per a l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent a deutes duaners i altres gravàmens l’import dels quals variï en el temps, l’import d’aquesta garantia es fixa en un nivell que permeti cobrir en tot moment l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent a deutes duaners i altres gravàmens.

Article 91. Garantia facultativa

Quan la constitució d’una garantia sigui facultativa, aquesta garantia és exigida en qualsevol cas per les autoritats duaneres si consideren que no hi ha la certesa que es pagui l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent al deute duaner i altres gravàmens en el termini establert. L’import és fixat per aquestes autoritats de manera que no sobrepassi el nivell esmentat en l’article 90.

Article 92. Constitució d’una garantia

1. La garantia pot adoptar una de les formes següents:



2. Una garantia en forma de dipòsit en metàl·lic o qualsevol altre mitjà de pagament equivalent es constitueix de conformitat amb les disposicions vigents.

Quan la garantia es constitueixi mitjançant un dipòsit en metàl·lic o qualsevol altre mitjà de pagament equivalent, les autoritats duaneres no han de pagar cap interès.

Article 93. Elecció de la garantia

La persona a la qual s’exigeix constituir una garantia pot triar entre les formes de garantia establertes en l’article 92, apartat 1.

No obstant això, les autoritats duaneres es poden negar a acceptar la forma de garantia triada quan sigui incompatible amb el funcionament adequat del règim duaner de què es tracti.

Les autoritats duaneres poden exigir que la forma de garantia triada es mantingui durant un termini específic.

Article 94. Fiador

1. El fiador esmentat en l’article 92, apartat 1, lletra b, ha de ser una tercera persona establerta al territori duaner del Principat d’Andorra. El fiador ha de ser aprovat per les autoritats duaneres que exigeixen la garantia, llevat que sigui una entitat de crèdit, una institució financera o una companyia d’assegurances acreditades al Principat d’Andorra de conformitat amb les disposicions vigents.

2. El fiador es compromet per escrit a pagar l’import garantit dels drets a la importació o a l’exportació corresponent a un deute duaner i dels altres gravàmens.

3. Les autoritats duaneres es poden negar a aprovar el fiador o el tipus de garantia proposats quan considerin que no queda prou garantit el pagament, en el termini establert, de l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent al deute duaner i dels altres gravàmens.

Article 95. Garantia global

1. L’autorització esmentada en l’article 89, apartat 5, només es concedeix a persones que compleixin totes les condicions següents:



2. Quan s’hagi de constituir una garantia global per deutes duaners i altres gravàmens que puguin néixer, un operador econòmic pot ser autoritzat a utilitzar una garantia global amb un import reduït o gaudir d’una dispensa de garantia, sempre que satisfaci els criteris establerts en l’article 39, lletres b i c.

3. Quan s’hagi de constituir una garantia global per deutes duaners i altres gravàmens reportats, s’autoritza, amb sol·licitud prèvia, un operador econòmic autoritzat de simplificacions duaneres a utilitzar una garantia global d’import reduït.

4. La garantia global d’import reduït a què es refereix l’apartat 3 és equivalent a la constitució d’una garantia.

Article 96. Prohibicions temporals relatives a la utilització de les garanties globals

1. En el marc dels règims especials o del dipòsit temporal, les autoritats duaneres poden decidir prohibir temporalment el recurs a:



2. En els casos en què sigui aplicable l’apartat 1, lletres a o b, d’aquest article, es pot autoritzar el recurs a la garantia global d’import reduït o a la dispensa de garantia o el recurs a la garantia global a què es refereix l’article 95 quan la persona interessada compleixi una de les condicions següents:



Per obtenir una autorització d’utilització d’una garantia global subjecta a una prohibició temporal, la persona interessada també ha de complir els criteris establerts en l’article 39, lletres b i c.

Article 97. Garantia addicional o de substitució

Quan les autoritats duaneres comprovin que la garantia constituïda no garanteix o ha deixat de garantir o és insuficient per garantir el pagament, en el termini establert, de l’import dels drets d’importació o d’exportació corresponent al deute duaner i altres gravàmens, han d’exigir de qualsevol de les persones esmentades en l’article 89, apartat 3, bé que constitueixi una garantia addicional, bé que substitueixi la garantia original per una de nova, a la seva elecció.

Article 98. Alliberament de la garantia

1. Les autoritats duaneres alliberen immediatament la garantia quan el deute duaner o l’obligació de pagar altres gravàmens s’extingeix o ja no es pot originar.

2. Quan el deute duaner o l’obligació de pagar altres gravàmens s’hagi extingit parcialment, o només es pugui originar respecte de part de l’import que ha estat garantit, la garantia constituïda s’allibera parcialment en conseqüència a sol·licitud de la persona interessada, llevat que l’import de què es tracti no justifiqui aquesta actuació.

Article 99. Delegació de poders

Es faculta el Govern per determinar:

Article 100. Atribució de competències d’execució

1. El Govern ha d’especificar les normes de procediment:

Capítol tercer. Cobrament, pagament, devolució i condonació de l’import dels drets a la importació o a l’exportació

Secció primera. Determinació de l’import dels drets a la importació o a l’exportació, notificació del deute duaner i contracció

Article 101. Determinació de l’import dels drets a la importació o a l’exportació

1. L’import dels drets a la importació o a l’exportació exigibles és determinat per les autoritats duaneres responsables del lloc on neixi el deute duaner, o en què es consideri que ha nascut de conformitat amb l’article 87, tan aviat com disposin de la informació necessària.

2. Sense perjudici del que disposa l’article 48, les autoritats duaneres poden acceptar l’import dels drets a la importació o a l’exportació exigibles que hagi determinat el declarant.

3. Quan l’import dels drets a la importació o a l’exportació que s’ha de pagar no sigui un nombre enter, aquest import es pot arrodonir.

Quan l’import a què es refereix el paràgraf primer s’expressi en euros, l’arrodoniment només es pot efectuar al nombre enter, superior o inferior, més pròxim.

Article 102. Notificació del deute duaner

1. El deute duaner es notifica al deutor en la forma establerta al lloc on hagi nascut el deute o on es consideri que ha nascut de conformitat amb l’article 87.

La notificació prevista pel paràgraf primer no s’efectua en cap dels casos següents:



2. Quan l’import dels drets a la importació o a l’exportació exigibles sigui igual a l’import consignat en la declaració a la duana, el dret a disposar de les mercaderies per part de les autoritats duaneres és equivalent a la notificació al deutor del deute duaner.

3. Quan no sigui aplicable l’apartat 2, les autoritats duaneres han de notificar el deute duaner al deutor quan es trobin en posició de determinar l’import dels drets a la importació o a l’exportació exigibles i prendre una decisió.

No obstant això, quan la notificació del deute duaner sigui perjudicial per a una investigació judicial, les autoritats duaneres poden ajornar aquesta notificació fins al moment en què la notificació no perjudiqui aquesta investigació judicial.

4. Sempre que el pagament hagi estat garantit, el deute duaner corresponent a l’import total dels drets a la importació o a l’exportació relatius a totes les mercaderies el dret a disposar de les quals hagi estat concedit a una única i mateixa persona durant un termini fixat per les autoritats duaneres es pot notificar al final d’aquest període. El període establert per les autoritats duaneres no ha de ser superior a 31 dies.

Article 103. Prescripció del deute duaner

No es pot notificar cap deute duaner una vegada que hagi transcorregut un termini de tres anys comptats a partir de la data de naixement del deute duaner.

Article 104. Comptabilització

1. Les autoritats duaneres esmentades en l’article 101, de conformitat amb la legislació nacional, han de comptabilitzar l’import dels drets a la importació o a l’exportació exigibles, determinat de conformitat amb aquest article.

El paràgraf primer no s’aplica en els casos esmentats en l’article 102, apartat 1, paràgraf segon.

2. Les autoritats duaneres no han de comptabilitzar els imports dels drets a la importació o a l’exportació que, conformement a l’article 103, corresponguin a un deute duaner que ja no es pugui notificar al deutor.

3. El Govern determina les modalitats pràctiques de comptabilització dels imports dels drets a la importació o a l’exportació. Aquestes modalitats poden ser diferents segons que les autoritats duaneres, tenint en compte les condicions en les quals va néixer el deute duaner, estiguin segures o no del pagament d’aquests imports.

Article 105. Moment de la comptabilització

1. Quan neixi un deute duaner com a conseqüència de l’admissió de la declaració a la duana de les mercaderies per a un règim duaner diferent de la importació temporal amb exempció parcial de drets a la importació, o de qualsevol altre acte que tingui el mateix efecte jurídic que aquesta admissió, les autoritats duaneres han de comptabilitzar l’import dels drets a la importació o a l’exportació exigibles dins els 14 dies següents al dret a disposar de les mercaderies.



2. Quan es pugui procedir a donar el dret a disposar de les mercaderies d’acord amb certes condicions que regulin bé la determinació de l’import dels drets a la importació o a l’exportació exigibles, bé la seva percepció, la comptabilització es produeix dins els 14 dies següents a la data en la qual es determini l’import dels drets a la importació o a l’exportació exigibles o s’estableixi l’obligació de pagar aquests drets.

No obstant això, quan el deute duaner es refereixi a una mesura provisional de política comercial que adopti la forma d’un dret, es comptabilitza l’import dels drets a la importació o a l’exportació exigibles dins els dos mesos següents a la data en la qual s’adopta la mesura definitiva de política comercial.

3. Quan un deute duaner neixi en circumstàncies no establertes per l’apartat 1, es comptabilitza l’import dels drets a la importació o a l’exportació exigibles dins els 14 dies següents a la data en la qual les autoritats duaneres es trobin en posició de determinar l’import dels drets a la importació o a l’exportació de què es tracti i d’adoptar una decisió.

4. L’apartat 3 s’aplica respecte de l’import dels drets a la importació o a l’exportació que s’hagi de recaptar o que quedi per recaptar quan no s’hagi comptabilitzat l’import dels drets a la importació o a l’exportació exigibles de conformitat amb els apartats 1, 2 i 3, o quan hagi estat determinat i s’hagi comptabilitzat a un nivell inferior a l’import exigible.

5. Els terminis per a la comptabilització establerts en els apartats 1, 2 i 3 no s’apliquen en cas fortuït o de força major.

6. La comptabilització es pot ajornar en el cas esmentat en l’article 102, apartat 3, segon paràgraf, fins al moment en què la notificació del deute duaner no perjudiqui la investigació judicial.

Article 106. Delegació de poders

Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament els casos, als quals es refereix l’article 102, apartat 1, paràgraf segon, lletra d, en què les autoritats duaneres quedin dispensades de notificar el deute duaner.

Article 107. Atribució de competències d’execució

Les autoritats duaneres, en el marc d’acords internacionals, han de col·laborar i garantir l’assistència mútua entre les autoritats duaneres en cas que neixi un deute duaner.

Secció segona. Pagament de l’import dels drets a la importació o a l’exportació

Article 108. Terminis generals per al pagament i la suspensió del termini de pagament

1. Els imports dels drets a la importació o a l’exportació corresponents a un deute duaner notificat de conformitat amb l’article 102 han de ser pagats pel deutor en el termini establert per les autoritats duaneres.

Sense perjudici de l’article 45, apartat 2, aquest termini no ha de sobrepassar els deu dies següents a la notificació al deutor del deute duaner. En cas d’acumulació de comptabilitzacions de conformitat amb les condicions establertes en l’article 105, apartat 1, paràgraf segon, el termini es fixa de manera que no permeti al deutor disposar d’un termini de pagament més llarg que si se li hagués concedit un pagament ajornat d’acord amb l’article 110.

Les autoritats duaneres poden ampliar aquest termini a sol·licitud del deutor quan l’import dels drets a la importació o a l’exportació exigibles s’hagi determinat durant el control posterior al dret a disposar esmentat en l’article 48. Sense perjudici de l’article 112, apartat 1, aquesta pròrroga no ha de sobrepassar el temps necessari perquè el deutor prengui les mesures apropiades per complir la seva obligació.

2. Si el deutor té dret a qualsevol de les facilitats de pagament establertes en els articles 110 a 112, el pagament s’efectua en el termini o els terminis especificats en relació amb aquestes facilitats.

3. El termini per al pagament de l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent a un deute duaner se suspèn en qualsevol dels casos següents:

Article 109. Pagament

1. El pagament s’efectua en metàl·lic o per qualsevol altre mitjà que tingui un poder alliberador similar, inclòs mitjançant la compensació de crèdits, de conformitat amb la legislació nacional.

2. El pagament pot ser efectuat per una tercera persona en lloc del deutor.

3. En qualsevol cas, el deutor pot pagar tot o una part de l’import dels drets a la importació o a l’exportació abans que expiri el termini concedit per al pagament.

Article 110. Ajornament de pagament

Les autoritats duaneres, a sol·licitud de la persona interessada i amb la constitució prèvia d’una garantia, autoritzen l’ajornament del pagament dels drets exigibles de qualsevol de les maneres següents:

Article 111. Terminis per a l’ajornament del pagament

1. El termini durant el qual s’ajorna el pagament de conformitat amb l’article 110 és de 30 dies.

2. Quan el pagament s’ajorni de conformitat amb l’article 110, lletra a, el termini comença l’endemà del dia en què es notifiqui al deutor el deute duaner.

3. Quan el pagament s’ajorni de conformitat amb l’article 110, lletra b, el termini comença l’endemà del dia en què finalitzi el termini de globalització. Es redueix en el nombre de dies corresponent a la meitat del nombre de dies que comprengui el període de globalització.

4. Quan el pagament s’ajorni de conformitat amb l’article 110, lletra c, el termini comença l’endemà del dia en què finalitzi el termini establert per donar el dret a disposar de les mercaderies de què es tracti. Es redueix en el nombre de dies corresponent a la meitat del nombre de dies que comprengui el període de què es tracti.

5. Quan el nombre de dies dels terminis esmentats en els apartats 3 i 4 sigui imparell, el nombre de dies que es dedueix del termini de 30 dies conformement a aquests apartats és igual a la meitat del nombre parell immediatament inferior.

6. Quan els terminis esmentats en els apartats 3 i 4 siguin setmanes naturals, les autoritats duaneres poden disposar que l’import dels drets a la importació o a l’exportació respecte del qual s’hagi ajornat el pagament s’ha de pagar, a tot tardar, el divendres de la quarta setmana següent a la setmana natural de què es tracti.

En cas que aquests terminis siguin mesos naturals, les autoritats duaneres poden disposar que l’import dels drets a la importació o a l’exportació respecte del qual s’hagi ajornat el pagament s’ha de pagar, a tot tardar, el setzè dia del mes següent al mes natural de què es tracti.

Article 112. Altres facilitats de pagament

1. Les autoritats duaneres poden concedir al deutor facilitats de pagament diferents del pagament ajornat amb la condició que es constitueixi una garantia.

2. Quan es concedeixin facilitats de conformitat amb l’apartat 1, es perceben interessos moratoris sobre l’import dels drets a la importació o a l’exportació.

L’interès moratori és el que s’estableix cada any en la Llei del pressupost general.

3. Les autoritats duaneres es poden abstenir d’exigir una garantia o de percebre interessos moratoris quan, sobre la base d’una avaluació documentada de la situació del deutor, es determini que això podria provocar dificultats greus d’ordre econòmic o social.

Article 113. Execució forçosa del pagament

Quan l’import dels drets a la importació o a l’exportació exigibles no hagi estat pagat en el termini establert, les autoritats duaneres han de garantir el pagament d’aquest import per tots els mitjans de què disposin conformement a la legislació nacional en l’àmbit de la recaptació executiva.

Article 114. Interessos moratoris

1. Es perceben interessos moratoris sobre l’import dels drets a la importació o a l’exportació des de la data en què expiri el termini establert per al pagament fins a la data en què es faci.

L’interès moratori es fixa de conformitat amb l’article 112, apartat 2.

2. Quan el deute duaner neixi en virtut dels articles 79 o 82, o quan la notificació del deute duaner es derivi d’un control posterior al dret a disposar, es percep un interès moratori, a més de l’import dels drets a la importació o a l’exportació, des de la data en què va néixer el deute duaner fins a la data en què es notifica.

3. Les autoritats duaneres es poden abstenir de percebre interessos moratoris quan, sobre la base d’una avaluació documentada de la situació del deutor, es determini que aquesta percepció podria provocar dificultats greus d’ordre econòmic o social.

Article 115. Delegació de poders

Es faculta el Govern per determinar les normes que regulin la suspensió del termini per al pagament de l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent a un deute duaner recollit en l’article 108, apartat 3, i el període de suspensió.

Secció tercera. Devolució i condonació

Article 116. Disposicions generals

1. Sempre que es compleixin les condicions establertes en aquesta secció, els imports dels drets a la importació o a l’exportació es retornen o condonen per qualsevol dels motius següents:



Quan s’hagi pagat un import de drets a la importació o a l’exportació i s’invalidi la declaració a la duana corresponent de conformitat amb l’article 174, aquest import és retornat.

2. Si l’autoritat duanera considera que s’ha de concedir la devolució o condonació sobre la base de l’article 119 o de l’article 120, inicia el procediment corresponent.

3. Quan les autoritats duaneres descobreixin en el termini previst per l’article 121, apartat 1, que un import de drets a la importació o a l’exportació pot ser retornat o condonat conformement als articles 117, 119 o 120, l’han de retornar o condonar per pròpia iniciativa.

4. No es concedeix la devolució ni la condonació quan la situació que va portar a la notificació del deute duaner sigui conseqüència d’un acte fraudulent del deutor.

5. La devolució no dona origen al pagament d’interessos per part de les autoritats duaneres de què es tracti.

No obstant això, es paguen interessos quan una decisió per la qual es concedeix la devolució no s’ha executat en els tres mesos a comptar de la data en la qual es va prendre aquesta decisió, llevat que l’incompliment del termini no es pugui imputar a les autoritats duaneres.

En aquests casos, els interessos es paguen des de la data d’expiració del termini de tres mesos fins a la data de la devolució. El tipus d’interès s’estableix de conformitat amb l’article 112.

6. Quan les autoritats duaneres hagin concedit erròniament una devolució o condonació, el deute duaner inicial torna a ser exigible, sempre que no hagin vençut els terminis a què es refereix l’article 103.

En aquests casos, els interessos pagats conformement a l’apartat 5, paràgraf segon, s’han de reemborsar.

Article 117. Cobrament excessiu d’imports de drets a la importació o a l’exportació

1. Un import de drets a la importació o a l’exportació es retorna o condona en la mesura que l’import corresponent al deute duaner notificat inicialment excedeixi l’import exigible, o en la mesura que el deute duaner s’hagi notificat al deutor en contra del que estableix l’article 102, apartat 1, lletres c o d.

2. Quan la sol·licitud de devolució o de condonació es basi en l’existència, en la data d’admissió de la declaració de despatx de posada en lliure disposició de les mercaderies, d’un dret a la importació reduït o de tipus zero aplicable en el marc d’un contingent aranzelari, d’un límit màxim aranzelari o d’una altra mesura aranzelària favorable, la devolució o condonació s’autoritza només quan en la data de presentació de la sol·licitud, acompanyada dels documents necessaris, es compleixi qualsevol de les condicions següents:

Article 118. Mercaderies defectuoses o que incompleixen els termes del contracte

1. Un import de drets a la importació es retorna o condona si la notificació del deute duaner es refereix a mercaderies que van ser refusades per l’importador pel fet que, en el moment del dret a disposar, eren defectuoses o no complien els termes del contracte d’acord amb el qual es van importar.

S’assimilen a mercaderies defectuoses les mercaderies danyades abans del dret a disposar.

2. No obstant el que disposa l’apartat 3, es concedeix la devolució o la condonació sempre que les mercaderies no s’hagin utilitzat, excepte pel que respecta a la utilització inicial que pugui haver estat necessària per comprovar que eren defectuoses o que no complien els termes del contracte i sempre que hagin sortit del territori duaner del Principat d’Andorra.

3. No es concedeix la devolució ni la condonació quan:



4. Les autoritats duaneres autoritzen, amb sol·licitud prèvia de l’interessat, que les mercaderies s’incloguin en el règim de perfeccionament actiu, fins i tot que es destrueixin, o en el règim de dipòsit duaner o de zona franca, en lloc que surtin del territori duaner del Principat d’Andorra.

Article 119. Error de les autoritats competents

1. En casos diferents dels esmentats en l’article 116, apartat 1, paràgraf segon, i en els articles 117, 118 i 120, es retorna o condona un import de drets a la importació o a l’exportació quan, com a conseqüència d’un error comès per les autoritats competents, l’import corresponent al deute duaner notificat inicialment sigui inferior a l’import exigible, sempre que es compleixin les condicions següents:



2. En cas que no es compleixin les condicions establertes en l’article 117, apartat 2, la devolució o condonació es concedeix quan, com a conseqüència d’un error comès per les autoritats duaneres, no s’hagi aplicat el dret reduït o de tipus zero i la declaració de posada en lliure disposició contingui tots els elements i vagi acompanyada de tots els documents necessaris per aplicar el dret reduït o de tipus zero.

3. Quan es concedeixi el tracte preferencial de les mercaderies d’acord amb un sistema de cooperació administrativa en què participin les autoritats d’un país o territori situat fora del territori duaner del Principat d’Andorra, el fet que aquestes autoritats expedeixin un certificat, en cas que sigui incorrecte, constitueix un error que no es va poder detectar raonablement a l’efecte de l’apartat 1, lletra a.

No obstant això, el fet d’expedir un certificat incorrecte no constitueix un error quan el certificat es basi en una relació dels fets incorrecta aportada per l’exportador, excepte quan sigui evident que les autoritats expedidores sabien o haurien d’haver sabut que les mercaderies no complien les condicions establertes per tenir dret al tractament preferencial.

Es considera que el deutor va actuar de bona fe si es pot demostrar que, durant el període de les operacions comercials de què es tracti, es va assegurar adequadament que es complissin totes les condicions per al tractament preferencial.

El deutor no pot al·legar la seva bona fe si s’ha publicat un anunci en el Diari Oficial de la Unió Europea en el qual es declari que hi ha motius per dubtar de l’aplicació adequada dels acords preferencials per part del país o territori beneficiari.

Article 120. Equitat

1. En casos diferents dels esmentats en l’article 116, apartat 1, paràgraf segon, i en els articles 117, 118 i 119, es retorna o condona un import de drets a la importació i a l’exportació en nom de l’equitat quan neixi un deute duaner en circumstàncies especials en les quals no es pugui atribuir al deutor cap frau ni negligència manifesta.

2. L’existència de circumstàncies especials en el sentit de l’apartat 1 es considera provada quan les circumstàncies d’un cas concret posin de manifest que el deutor es troba en una situació excepcional en relació amb altres operadors que exerceixen la mateixa activitat i quan, en absència d’aquestes circumstàncies, no hauria patit el perjudici ocasionat pel cobrament de l’import dels drets a la importació o a l’exportació.

Article 121. Procediment per a devolucions i condonacions

1. Les sol·licituds de devolució o de condonació de conformitat amb l’article 116 s’han de presentar a les autoritats duaneres dins els terminis següents:



El termini especificat en les lletres a i b del paràgraf primer es prorroga quan el sol·licitant presenti proves que es va veure impossibilitat per presentar una sol·licitud dins el termini establert pel fet de tractar-se d’un cas fortuït o de força major.

2. Quan, tenint en compte els motius invocats, les autoritats duaneres no estiguin en condicions de concedir la devolució o condonació d’un import dels drets a la importació o a l’exportació, estan obligades a examinar el fonament d’una sol·licitud de devolució o condonació tenint en compte els altres motius de devolució o condonació a què es refereix l’article 116.

3. Quan s’hagi presentat un recurs conformement a l’article 44 contra la notificació del deute duaner, se suspèn el termini corresponent especificat en el paràgraf primer de l’apartat 1, a partir de la data en què es presenti el recurs i mentre duri el procediment d’aquest recurs.

Article 122. Delegació de poders

Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament:

Article 123. Atribució de competències d’execució

El Govern ha de determinar les normes de procediment relatives a les devolucions i condonacions previstes per l’article 116.

Capítol quart. Extinció del deute duaner

Article 124. Extinció

1. Sense perjudici de les disposicions vigents relatives a la no recaptació de l’import de drets a la importació o a l’exportació corresponent a un deute duaner en cas que es determini judicialment la insolvència del deutor, un deute duaner a la importació o a l’exportació s’extingeix de qualsevol de les maneres següents:



2. No obstant això, en els casos esmentats en l’apartat 1, lletra e, es considera que el deute duaner no s’ha extingit, a l’efecte de les sancions aplicables a les infraccions duaneres, quan, d’acord amb el dret nacional, els drets a la importació o a l’exportació o l’existència d’un deute duaner constitueixin la base per determinar les sancions.

3. Quan, conformement a l’apartat 1, lletra g, un deute duaner s’hagi extingit respecte d’unes mercaderies posades en lliure disposició amb exempció de drets o acollides a un dret a la importació reduït a causa de la seva destinació particular, tot residu o deixalla resultant de destruir-les es considera com a mercaderia no posada en lliure disposició.

4. Són aplicables les disposicions en vigor relatives als percentatges normals de pèrdues irrecuperables degudes a la naturalesa de les mercaderies quan l’interessat no demostri que la pèrdua real ha estat més gran que la calculada mitjançant l’aplicació del percentatge normal a les mercaderies de què es tracti.

5. Quan diverses persones siguin responsables del pagament de l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent al deute duaner i es concedeixi la condonació, el deute duaner només s’extingeix respecte de la persona o les persones a les quals es concedeixi la condonació.

6. En el cas esmentat en l’apartat 1, lletra k, el deute duaner no s’extingeix respecte de tota persona o persones que hagin intentat cometre un frau.

7. Quan el deute duaner hagi nascut conformement a l’article 79, s’extingeix respecte a la persona el comportament de la qual no estigui implicada en cap temptativa de frau i hagi contribuït a la lluita contra el frau.

Article 125. Imposició de sancions

Quan l’extinció del deute duaner s’hagi produït conformement a l’article 124, apartat 1, lletra h, això no exclou que es puguin imposar sancions per incompliment de la legislació duanera.

Article 126. Delegació de poders

Es faculta el Govern per determinar la llista d’incompliments que no tinguin un efecte significatiu sobre l’aplicació correcta del dipòsit temporal o del règim duaner de què es tracti, i completar el que disposa l’article 124, apartat 1, lletra h, incís i.

Títol IV. Mercaderies introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra

Capítol primer. Declaració sumària d’entrada

Article 127. Presentació d’una declaració sumària d’entrada

1. Les mercaderies introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra han de ser objecte d’una declaració sumària d’entrada.

2. La declaració sumària d’entrada s’ha de presentar a la primera duana d’entrada, dins un termini determinat, abans que les mercaderies siguin introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra.

Les autoritats duaneres poden autoritzar que la declaració sumària d’entrada es presenti en una altra duana, sempre que aquesta última ho comuniqui immediatament a la primera duana d’entrada o posi a la seva disposició, per via electrònica, les dades necessàries.

3. La declaració sumària d’entrada l’ha de presentar el transportista.

Sense perjudici de les obligacions del transportista, la declaració sumària d’entrada pot ser presentada per una de les persones següents:



4. La declaració sumària d’entrada ha de contenir les dades necessàries per a l’anàlisi de riscos als efectes de seguretat i protecció.

5. En casos específics, quan no es puguin obtenir totes les dades a què es refereix l’apartat 4 de les persones indicades en l’apartat 3, es pot requerir a altres persones que disposin d’aquestes dades, i dels drets corresponents per facilitar-les, que les proporcionin.

6. Les autoritats duaneres poden acceptar que s’utilitzin, per presentar una declaració sumària d’entrada, sistemes d’informació comercial, portuària o relativa al transport, sempre que aquests sistemes continguin les dades necessàries a l’efecte d’aquesta declaració i que aquestes dades estiguin disponibles dins un termini determinat abans que les mercaderies siguin introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra.

7. Les autoritats duaneres poden acceptar, en comptes de la presentació d’una declaració sumària d’entrada, la presentació d’una notificació i l’accés a les dades de la declaració sumària d’entrada en el sistema informàtic de l’operador econòmic.

Article 128. Anàlisi de riscos

La Duana a què es refereix l’article 127, apartat 2, s’ha d’assegurar que es dugui a terme, dins un termini determinat, una anàlisi de riscos essencialment als efectes de seguretat i protecció, sobre la base de la declaració sumària d’entrada esmentada en l’article 127, apartat 1, o les dades a què es refereix l’article 127, apartat 7, i ha adoptar les mesures necessàries en funció dels resultats d’aquesta anàlisi.

Article 129. Rectificació i invalidació de la declaració sumària d’entrada

1. Amb sol·licitud prèvia, es pot autoritzar el declarant a rectificar una o més dades de la declaració sumària d’entrada després que hagi estat presentada.

No és possible efectuar-hi cap rectificació després que:



2. En cas que les mercaderies per a les quals s’hagi presentat una declaració sumària d’entrada no s’introdueixin al territori duaner del Principat d’Andorra, les autoritats duaneres invaliden, sense demora, aquesta declaració en qualsevol dels casos següents:

Article 130. Declaracions que substitueixen la declaració sumària d’entrada

1. La Duana a què es refereix l’article 127, apartat 2, pot no exigir la presentació d’una declaració sumària d’entrada respecte de les mercaderies per a les quals, abans que hagi expirat el termini de presentació d’aquesta declaració, s’hagi presentat una declaració a la duana. En aquest cas, la declaració a la duana ha de contenir, com a mínim, les dades necessàries per a la declaració sumària d’entrada. Fins al moment en què la declaració a la duana sigui admesa de conformitat amb l’article 172, té l’estatut de declaració sumària d’entrada.

2. La Duana a què es refereix l’article 127, apartat 2, pot no exigir la presentació d’una declaració sumària d’entrada respecte de les mercaderies per a les quals, abans que hagi expirat el termini de presentació d’aquesta declaració, s’hagi presentat una declaració de dipòsit temporal. Aquesta declaració ha de contenir, com a mínim, les dades necessàries per a la declaració sumària d’entrada. Fins al moment en què, de conformitat amb l’article 139, les mercaderies declarades es presentin a la Duana, la declaració de dipòsit temporal té la consideració de declaració sumària d’entrada.

Article 131. Delegació de poders

Es faculta el Govern per determinar:

Article 132. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’establir:

Capítol segon. Arribada de les mercaderies

Secció primera. Introducció de les mercaderies al territori duaner del Principat d’Andorra

Article 133. Notificació de l’arribada d’una aeronau

1. L’operador d’una aeronau que entri al territori duaner del Principat d’Andorra ha de notificar la seva arribada a la duana de primera entrada en el moment en què l’arribada tingui lloc.

Quan les autoritats duaneres ja disposin d’informació relativa a l’arribada de l’aeronau, es poden abstenir d’exigir la notificació prevista pel paràgraf primer.

2. Les autoritats duaneres poden acceptar que, per notificar l’arribada d’un mitjà de transport, s’utilitzin els sistemes d’informació disponibles.

Article 134. Vigilància duanera

1. Les mercaderies introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra, a partir del moment que entren, estan sota vigilància duanera i poden ser objecte de controls duaners. Quan escaigui, poden estar subjectes a prohibicions i restriccions que estiguin justificades, entre altres motius, per raons de moralitat, ordre o seguretat públics; protecció de la salut i la vida de persones, animals o plantes; protecció del medi ambient; protecció del patrimoni artístic, històric o arqueològic nacional, i protecció de la propietat industrial o comercial, inclosos els controls sobre precursors de drogues, mercaderies que infringeixin determinats drets de propietat intel·lectual i diners en metàl·lic, així com l’aplicació de mesures de conservació i de mesures de política comercial.

Han de romandre sota aquesta vigilància mentre sigui necessari per determinar el seu estatut duaner, i no es poden retirar d’aquesta vigilància sense l’autorització prèvia de les autoritats duaneres.

Sense perjudici de l’article 254, les mercaderies posades en lliure disposició no han d’estar sota vigilància duanera una vegada se n’hagi determinat l’estatut duaner.

Les mercaderies no posades en lliure disposició han d’estar sota vigilància duanera fins que canviï el seu estatut duaner, o fins que surtin del territori duaner del Principat d’Andorra o siguin destruïdes.

2. El titular de les mercaderies sota vigilància duanera, amb l’autorització prèvia de les autoritats duaneres, pot examinar en qualsevol moment les mercaderies o prendre’n mostres, en particular a fi de determinar-ne la classificació aranzelària, el valor a la Duana o l’estatut duaner.

Article 135. Trasllat al lloc apropiat

1. La persona que introdueixi mercaderies al territori duaner del Principat d’Andorra les ha de traslladar sense demora bé a la duana designada per les autoritats duaneres o a qualsevol altre lloc designat o autoritzat per aquestes autoritats, bé a una zona franca, utilitzant, si escau, la via determinada per les autoritats duaneres i d’acord amb les seves instruccions.

2. La introducció de mercaderies en una zona franca s’efectua directament per via terrestre seguint el procediment establert per les autoritats duaneres.

3. Tota persona que es faci càrrec del transport de les mercaderies després que s’hagin introduït al territori duaner del Principat d’Andorra es fa responsable de l’execució de les obligacions a què es refereixen els apartats 1 i 2.

4. S’assimilen a mercaderies introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra les mercaderies que, malgrat que encara estiguin fora d’aquest territori, puguin estar subjectes al control de les autoritats duaneres d’un altre estat en virtut d’un acord subscrit amb el país o territori de què es tracti situat fora del territori duaner del Principat d’Andorra.

5. Els apartats 1 i 2 no impedeixen l’aplicació de normes especials en matèria de mercaderies transportades dins zones frontereres o per conductes o cables o qualsevol altre trànsit d’escassa importància econòmica com, per exemple, cartes, postals i impresos, així com els seus equivalents electrònics continguts en altres mitjans, o de mercaderies transportades pels viatgers, sempre que la vigilància duanera i les possibilitats de control duaner no es vegin compromeses per aquest fet.

Article 136. Mercaderies que han abandonat temporalment el territori duaner del Principat d’Andorra per via aèria

1. Els articles 127 a 130 i 133 no s’apliquen quan les mercaderies no posades en lliure disposició són introduïdes en el territori duaner després d’haver abandonat aquest territori temporalment per via aèria, sempre que s’hagin transportat per via directa sense escales fora del territori duaner del Principat d’Andorra.

2. Els articles 127 a 130 i 133 no s’apliquen quan les mercaderies posades en lliure disposició que han d’acreditar l’estatut duaner conformement a l’article 153, apartat 2, són introduïdes en el territori duaner després d’haver abandonat aquest territori temporalment per via aèria, sempre que s’hagin transportat per via directa sense escales fora del territori duaner del Principat d’Andorra.

3. Els articles 127 a 130, 133, 139 i 140 no s’apliquen quan les mercaderies posades en lliure disposició que han circulat sense alterar el seu estatut duaner conformement a l’article 155, apartat 2, són introduïdes en el territori duaner després d’haver abandonat aquest territori temporalment per via aèria, sempre que s’hagin transportat per via directa sense escales fora del territori duaner del Principat d’Andorra.

Article 137. Trasllat en circumstàncies especials

1. Quan, per un cas fortuït o de força major, no es pugui complir l’obligació establerta en l’article 135, apartat 1, la persona vinculada per aquesta obligació o tota una altra persona que actuï per compte de la persona esmentada ha d’informar les autoritats duaneres de la situació sense demora. Quan el cas fortuït o de força major no hagi ocasionat la pèrdua total de les mercaderies, s’ha d’informar les autoritats duaneres, a més, del lloc exacte en el qual es troben aquestes mercaderies.

2. Quan, per un cas fortuït o de força major, les aeronaus indicades en l’article 135, apartat 6, es vegin obligades a fer escala o aturar-se temporalment al territori duaner del Principat d’Andorra sense poder complir l’obligació prevista per l’article 135, apartat 1, la persona que hagi introduït l’aeronau al territori duaner del Principat d’Andorra, o qualsevol altra persona que actuï pel seu compte, n’ha d’informar sense demora les autoritats duaneres.

3. Les autoritats duaneres han de determinar les mesures que s’hagin d’adoptar per facilitar la vigilància duanera de les mercaderies previstes per l’apartat 1, així com de les aeronaus i de les mercaderies que s’hi trobin a bord en els casos de l’apartat 2, i garantir, si escau, que es presentin ulteriorment en una duana o en qualsevol altre lloc designat o autoritzat per aquestes autoritats.

Article 138. Atribució de competències d’execució

Es faculta el Govern per desenvolupar les normes de procediment relatives a:

Secció segona. Presentació, descàrrega i examen de les mercaderies

Article 139. Presentació de les mercaderies a la Duana

1. Les mercaderies introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra han de ser presentades a la Duana immediatament després d’arribar a qualsevol duana designada, o a qualsevol lloc designat o aprovat per les autoritats duaneres o a una zona franca, per una de les persones següents:



2. Les mercaderies que siguin introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra per aire i es mantinguin a bord del mateix mitjà de transport per traslladar-les s’han de presentar a la Duana únicament quan siguin descarregades o transbordades. No obstant això, les mercaderies que siguin introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra i que siguin descarregades i carregades de nou en el mateix mitjà de transport durant el seu trajecte per fer possible la descàrrega o càrrega d’altres mercaderies no s’han de presentar a la Duana.

3. Sense perjudici de les obligacions de la persona descrita en l’apartat 1, la presentació de les mercaderies també pot ser efectuada per una de les persones següents:



4. La persona que presenti les mercaderies ha de fer referència a la declaració sumària d’entrada o, en els casos recollits en l’article 130, a la declaració a la duana o a la declaració de dipòsit temporal que hagi estat presentada respecte de les mercaderies, excepte quan es dispensi de l’obligació de presentar una declaració sumària d’entrada.

5. Quan les mercaderies no posades en lliure disposició presentades a la Duana no estiguin cobertes per una declaració sumària d’entrada, una de les persones esmentades en l’article 127, apartat 3, ha de presentar de manera immediata aquesta declaració, o si les autoritats duaneres l’autoritzen presenta al seu lloc una declaració de duana o una declaració de dipòsit temporal, sense perjudici del que disposa l’apartat 5 de l’article 127, excepte en els casos en què es dispensi de l’obligació de presentar aquesta declaració. Quan, en aquestes circumstàncies, es presenta una declaració de duana o una declaració de dipòsit temporal, la declaració conté com a mínim els enunciats que han de figurar en la declaració sumària d’entrada.

6. L’apartat 1 no impedeix l’aplicació de normes especials en matèria de mercaderies transportades dins zones frontereres o per conductes o cables o qualsevol altre trànsit d’escassa importància econòmica com ara cartes, postals i impresos, així com els seus equivalents electrònics continguts en altres mitjans, o de mercaderies transportades pels viatgers, sempre que la vigilància duanera i les possibilitats de control duaner no es vegin compromeses per aquest fet.

7. Les mercaderies presentades a la Duana no es poden retirar del lloc en què hagin estat presentades sense l’autorització prèvia de les autoritats duaneres.

Article 140. Descàrrega i examen de les mercaderies

1. Únicament es poden descarregar o transbordar les mercaderies del mitjà de transport en què es trobin, amb autorització prèvia de les autoritats duaneres, en els llocs designats o autoritzats per aquestes autoritats.

No obstant això, no s’exigeix aquesta autorització en cas de perill imminent que requereixi la descàrrega immediata de la totalitat o una part de les mercaderies. En aquest cas, les autoritats duaneres n’han de ser informades immediatament.

2. Les autoritats duaneres poden exigir en qualsevol moment que les mercaderies siguin descarregades i desembalades a fi d’inspeccionar-les, prendre’n mostres o examinar els mitjans de transport en què es troben.

Article 141. Mercaderies que es transporten en règim de trànsit

1. L’article 135, apartats 2 a 6, els articles 139 i 140 i els articles 144 a 149 no s’apliquen quan les mercaderies que ja estiguin en règim de trànsit siguin introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra.

2. Els articles 140 i els articles 144 a 149 s’apliquen a les mercaderies no posades en lliure disposició que es transportin en règim de trànsit, una vegada hagin estat presentades en una duana de destinació al territori duaner del Principat d’Andorra de conformitat amb les normes que regulen el règim de trànsit.

Article 142. Delegació de poders

El Govern ha de determinar les condicions per aprovar els llocs a què es refereix l’article 139, apartat 1.

Article 143. Atribució de competències d’execució

El Govern ha de desenvolupar les normes de procediment relatives a la presentació de les mercaderies a la Duana a què fa referència l’article 139.

Secció tercera. Dipòsit temporal de les mercaderies

Article 144. Mercaderies en dipòsit temporal

Les mercaderies no posades en lliure disposició es mantenen en dipòsit temporal a partir del moment que es presentin a la Duana.

Article 145. Declaració de dipòsit temporal

1. Les mercaderies no posades en lliure disposició presentades a la Duana estan cobertes per una declaració de dipòsit temporal, que ha de contenir totes les dades necessàries per aplicar les disposicions que regulen el dipòsit temporal.

2. Els documents relatius a les mercaderies en dipòsit temporal s’han de facilitar a les autoritats duaneres quan així ho exigeixi la legislació o s’estimi necessari a l’efecte de control duaner.

3. La declaració de dipòsit temporal ha de ser presentada per una de les persones esmentades en l’article 139, apartats 1 o 2, a tot tardar en el moment de presentar les mercaderies a la Duana.

4. Llevat que es dispensi de l’obligació de presentar una declaració sumària d’entrada, la declaració de dipòsit temporal ha d’incloure una referència a tota declaració sumària d’entrada presentada per a les mercaderies presentades a la Duana, excepte si ja han estat en dipòsit temporal o han estat incloses en un règim duaner i no han abandonat el territori duaner del Principat d’Andorra.

5. Les autoritats duaneres poden acceptar que la declaració de dipòsit temporal adopti així mateix les formes següents:



6. Les autoritats duaneres poden acceptar que els sistemes d’informació comercial, portuària o relatius al transport s’utilitzin per presentar una declaració de dipòsit temporal, sempre que continguin totes les dades necessàries per a aquesta declaració i es disposi d’aquestes dades de conformitat amb l’apartat 3.

7. Els articles 188 a 193 s’apliquen a la declaració de dipòsit temporal.

8. La declaració de dipòsit temporal es pot utilitzar així mateix a l’efecte de:



9. No s’exigeix una declaració de dipòsit temporal quan, a tot tardar, en el moment de presentar les mercaderies a la Duana s’estableixi que aquestes mercaderies tenen l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició, de conformitat amb els articles 153 a 156.

10. Les autoritats duaneres han de conservar la declaració de dipòsit temporal, o tenir-hi accés, a fi de verificar que les mercaderies a què es refereix s’inclouen posteriorment en un règim duaner o es reexporten de conformitat amb l’article 149.

11. Als efectes dels apartats 1 a 10, quan les mercaderies no posades en lliure disposició, traslladades en règim de trànsit, es presentin en una duana de destinació situada al territori duaner del Principat d’Andorra, es considera que les dades de l’operació de trànsit de què es tracti constitueixen la declaració de dipòsit temporal, sempre que compleixin els requisits a aquest efecte. No obstant això, el titular de les mercaderies pot presentar una declaració de dipòsit temporal una vegada finalitzat el règim de trànsit.

Article 146. Rectificació i invalidació d’una declaració de dipòsit temporal

1. El declarant, amb sol·licitud prèvia, pot rectificar una dada o diverses dades de la declaració de dipòsit temporal després d’haver-la presentat. La rectificació no permet utilitzar la declaració per a mercaderies diferents de les indicades inicialment.

No és possible efectuar cap rectificació en la declaració després que:



2. Quan les mercaderies per a les quals s’hagi presentat una declaració de dipòsit temporal no es presentin a la Duana, les autoritats duaneres invaliden, sense demora, aquesta declaració en qualsevol dels casos següents:

Article 147. Condicions i responsabilitats relatives al dipòsit temporal de mercaderies

1. Les mercaderies que es trobin en dipòsit temporal s’emmagatzemen únicament en instal·lacions d’emmagatzematge temporal de conformitat amb l’article 148 o, en casos justificats, en altres llocs designats o autoritzats per les autoritats duaneres.

2. Sense perjudici del que disposa l’article 134, apartat 2, les mercaderies que es trobin en dipòsit temporal no poden ser objecte de més manipulacions que les destinades a garantir que es conservin inalterades, sense modificar-ne la presentació o les característiques tècniques.

3. El titular de l’autorització prevista per l’article 148, o la persona que emmagatzemi les mercaderies quan aquestes mercaderies s’hagin dipositat en altres llocs designats o autoritzats per les autoritats duaneres, és responsable de tot el següent:



4. Quan, per qualsevol motiu, les mercaderies no es puguin mantenir en dipòsit temporal, les autoritats duaneres han de prendre sense demora totes les mesures necessàries per regularitzar la situació d’aquestes mercaderies de conformitat amb els articles 197, 198 i 199.

Article 148. Autorització per a l’explotació d’instal·lacions d’emmagatzematge temporal

1. Per a l’explotació d’instal·lacions d’emmagatzematge temporal es requereix l’autorització de les autoritats duaneres. Aquesta autorització no és necessària quan l’operador de la instal·lació d’emmagatzematge temporal sigui la mateixa autoritat duanera.



2. L’autorització esmentada en l’apartat 1 només es concedeix a persones que compleixin totes les condicions següents:



3. Només es concedeix l’autorització esmentada en l’apartat 1 quan les autoritats duaneres puguin exercir la vigilància duanera sense veure’s obligades a posar en marxa un dispositiu administratiu que sigui desproporcionat respecte de les necessitats econòmiques corresponents.

4. El titular de l’autorització ha de portar registres adequats en una forma aprovada per les autoritats duaneres.

Aquests registres han de contenir la informació i les dades que han de permetre a les autoritats duaneres supervisar l’explotació de la instal·lació d’emmagatzematge temporal, particularment quant a la identificació de les mercaderies emmagatzemades, l’estatut duaner i els trasllats.



5. Les autoritats duaneres poden autoritzar el titular de l’autorització a traslladar mercaderies en dipòsit temporal entre diferents instal·lacions d’emmagatzematge temporal a condició que aquests trasllats no augmentin el risc de frau, de la manera següent:



6. Quan hi hagi una necessitat econòmica i això no comprometi la vigilància duanera, les autoritats duaneres poden autoritzar l’emmagatzematge de mercaderies posades en lliure disposició en una instal·lació d’emmagatzematge temporal. Aquestes mercaderies no es consideren mercaderies en dipòsit temporal.

Article 149. Fi del dipòsit temporal

Les mercaderies no posades en lliure disposició que es trobin en dipòsit temporal s’han d’incloure en un règim duaner o s’han de reexportar abans que transcorrin 90 dies.

Article 150. Elecció del règim duaner

Llevat que es disposi el contrari, el declarant pot triar lliurement el règim duaner en el qual s’inclouen les mercaderies, sota les condicions d’aquest règim, independentment de la seva naturalesa, quantitat i país d’origen, enviament o destinació.

Article 151. Delegació de poders

Es faculta el Govern per determinar el següent:

Article 152. Atribució de competències d’execució

El Govern ha de desenvolupar les normes de procediment relatives a:

Títol V. Normes generals sobre l’estatut duaner, la inclusió de mercaderies en un règim duaner, la comprovació, el dret a disposar i la disposició de les mercaderies

Capítol primer. Estatut duaner de les mercaderies

Article 153. Presumpció d’estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició

1. Es presumeix que totes les mercaderies que es troben al territori duaner del Principat d’Andorra tenen l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició, llevat que es comprovi el contrari.

2. En casos específics en què no s’apliqui la presumpció establerta en l’apartat 1, cal aportar la prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició.

3. En casos específics, les mercaderies totalment obtingudes al territori duaner del Principat d’Andorra no tenen estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició si s’han obtingut a partir de mercaderies que es troben en dipòsit temporal o que estan incloses sota un règim de trànsit extern, d’emmagatzematge, d’importació temporal o de perfeccionament actiu.

Article 154. Pèrdua de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició

Les mercaderies posades en lliure disposició es converteixen en mercaderies no posades en lliure disposició en els casos següents:

Article 155. Mercaderies posades en lliure disposició que surten temporalment del territori duaner del Principat d’Andorra

1. En els casos que disposa l’article 227, apartat 2, lletres b a d, les mercaderies conserven l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició únicament si aquest estatut ha estat establert d’acord amb determinades condicions i en virtut dels mitjans previstos per la legislació duanera.

2. En casos específics, les mercaderies posades en lliure disposició poden circular, sense trobar-se a l’empara d’un règim duaner, entre dos punts del territori duaner del Principat d’Andorra i temporalment fora d’aquest territori sense alteració del seu estatut duaner.

Article 156. Delegació de poders

Es faculta el Govern per determinar el següent:

Article 157. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’establir les normes de procediment que regulin l’aportació i la verificació de la prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició.

Capítol segon. Inclusió de mercaderies en un règim duaner

Secció primera. Disposicions generals

Article 158. Declaració a la duana de mercaderies i vigilància duanera de les mercaderies posades en lliure disposició

1. Totes les mercaderies que s’hagin d’incloure en un règim duaner, excepte el règim de zona franca, són objecte d’una declaració a la duana apropiada per al règim concret de què es tracti.

2. En casos específics, diferents dels esmentats en l’article 6, apartat 3, es pot presentar una declaració a la duana utilitzant mitjans alternatius a les tècniques de tractament electrònic de dades.

3. Les mercaderies posades en lliure disposició declarades per a l’exportació, el trànsit intern o el règim de perfeccionament passiu són objecte de vigilància duanera des del moment d’admetre la declaració esmentada en l’apartat 1 fins al moment en què surtin del territori duaner del Principat d’Andorra, siguin abandonades en benefici de l’Estat o destruïdes o se n’invalidi la declaració a la duana.

Article 159. Duanes competents

1. La legislació nacional determina la localització i les competències de les autoritats duaneres.

2. S’estableix un horari oficial, raonable i adequat, tenint en compte la naturalesa del trànsit i de les mercaderies i el règim duaner en què s’hagin d’incloure, de manera que el flux del trànsit internacional no es vegi entorpit ni pertorbat.

3. Llevat que hi hagi una disposició en contra, la duana competent per incloure les mercaderies en un règim duaner és la duana responsable del lloc en què les mercaderies es presentin a la duana.

Article 160. Delegació de poders

Es faculta el Govern per determinar els casos en què es pot presentar una declaració a la duana utilitzant mitjans alternatius a les tècniques de tractament electrònic de dades d’acord amb l’article 158, apartat 2.

Article 161. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’establir les normes de procediment relatives a:

Secció segona. Declaracions en duanes normals

Article 162. Contingut d’una declaració a la duana normal

Les declaracions a la duana normals han de contenir totes les dades necessàries per aplicar les disposicions que regulen el règim duaner per al qual es declarin les mercaderies.

Article 163. Documents justificatius

1. Els documents justificatius exigits per aplicar les disposicions que regulen el règim duaner per al qual es declaren les mercaderies han d’estar en possessió del declarant i a la disposició de les autoritats duaneres en el moment en què es presenti la declaració a la duana.

2. Els documents justificatius s’han de facilitar a les autoritats duaneres quan així ho exigeixi la legislació o s’estimi necessari a l’efecte de control duaner.

3. En alguns casos concrets, els operadors econòmics poden elaborar els documents justificatius, sempre que ho autoritzin les autoritats duaneres.

Article 164. Delegació de poders

Es faculta el Govern per establir les normes relatives a la concessió de l’autorització prevista per l’article 163, apartat 3.

Article 165. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’especificar les normes de procediment relatives a:

Secció tercera. Declaració a la duana simplificada

Article 166. Declaració simplificada

1. Les autoritats duaneres poden acceptar que una persona inclogui mercaderies en un règim duaner servint-se d’una declaració simplificada, en la qual es poden ometre algunes de les dades esmentades en l’article 162 o els documents justificatius esmentats en l’article 163.

2. L’ús habitual de la declaració simplificada a què es refereix l’apartat 1 està subjecte a una autorització de les autoritats duaneres.

Article 167. Declaració complementària

1. En cas de declaració simplificada d’acord amb l’article 166 o d’inscripció en els registres del declarant d’acord amb l’article 182, aquest últim ha de presentar a la duana competent i dins un termini determinat una declaració complementària que contingui les dades necessàries per al règim duaner considerat.

En tractar-se d’una declaració simplificada conformement a l’article 166, els documents justificatius necessaris han d’estar en possessió del declarant i a la disposició de les autoritats duaneres dins un termini específic.



2. Es dispensa de l’obligació de presentar una declaració complementària en els casos següents:



3. Les autoritats duaneres poden dispensar de l’exigència de presentar una declaració complementària quan s’apliquin les condicions següents:



4. Es considera que la declaració simplificada esmentada en l’article 166, apartat 1, o la inscripció en els registres del declarant esmentada en l’article 182, així com la declaració complementària, constitueixen un instrument únic i indivisible que esdevé efectiu, respectivament, en la data en què s’admeti la declaració simplificada de conformitat amb l’article 172 i en la data en què les mercaderies quedin inscrites en els registres del declarant.

5. A l’efecte de l’article 87, es considera que el lloc on s’hagi de presentar la declaració complementària és el lloc on ha estat presentada la declaració a la duana.

Article 168. Delegació de poders

Es faculta el Govern per determinar el següent:

Article 169. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’establir les normes de procediment per presentar:

Secció quarta. Disposicions aplicables a totes les declaracions a la duana

Article 170. Presentació d’una declaració a la duana

1. Sense perjudici del que disposa l’article 167, apartat 1, la declaració a la duana pot ser presentada per tota persona que pugui facilitar tota la informació que s’exigeixi per aplicar les disposicions que regulen el règim duaner respecte del qual es declaren les mercaderies. Aquesta persona també pot presentar les mercaderies de què es tracti o fer-les presentar a la Duana.

No obstant això, quan l’admissió d’una declaració a la duana imposi obligacions particulars a una persona concreta, la declaració ha de ser presentada per aquesta persona o pel seu representant.

2. El declarant ha d’estar establert al territori duaner del Principat d’Andorra.

3. Com a excepció al que disposa l’apartat 2, estan exemptes de l’obligació d’establiment al territori duaner del Principat d’Andorra:



4. Les declaracions a la duana han d’estar autenticades.

Article 171. Presentació d’una declaració a la Duana prèvia a la presentació de les mercaderies

1. Abans de la presentació prevista de les mercaderies a la Duana, és possible presentar la declaració a la Duana corresponent. Si les mercaderies no es presenten en un termini de 30 dies a partir de la presentació de la declaració a la Duana, es considera que la declaració no ha estat presentada.

2. La utilització de la declaració prèvia prevista a l’apartat 1 està subjecta a una autorització per part de les autoritats duaneres. Es faculta el Govern per determinar reglamentàriament quins règims poden beneficiar-se de la presentació prèvia de la declaració, i els criteris que ha de complir el sol·licitant de l’autorització.

3. Per derogació dels punts anteriors, no necessiten autorització expressa per presentar declaracions prèvies de forma telemàtica els agents de duanes habilitats per a l’exercici la seva activitat al Principat d’Andorra. No obstant això, si les mercaderies no es presenten durant el mateix dia de la presentació de la declaració a la duana, es considera que la declaració no ha estat presentada.

Article 172. Admissió d’una declaració a la duana

1. Les declaracions a la duana que compleixin les condicions establertes en aquest capítol han de ser admeses immediatament per les autoritats duaneres, sempre que les mercaderies a les quals es refereixin hagin estat presentades a la Duana.

2. Llevat que hi hagi una disposició en contra, la data d’admissió de la declaració a la duana per les autoritats duaneres és la data que s’ha d’utilitzar per aplicar les disposicions que regulen el règim duaner per al qual es declarin les mercaderies i per a qualssevol altres formalitats d’importació o d’exportació.

Article 173. Rectificació d’una declaració a la duana

1. Es pot permetre al declarant, amb sol·licitud prèvia, rectificar una o més de les dades de la declaració a la duana després que la declaració hagi estat admesa per la Duana. La rectificació no permet utilitzar la declaració a la duana per a mercaderies diferents de les indicades inicialment.

2. No es permet aquesta rectificació quan sigui sol·licitada després que les autoritats duaneres:



3. Amb sol·licitud prèvia del declarant en un termini de tres anys a partir de la data de l’admissió de la declaració a la duana, es pot permetre la rectificació de la declaració a la duana després d’obtenir el dret a disposar de les mercaderies perquè el declarant pugui complir les seves obligacions relatives a la inclusió de les mercaderies en el règim duaner de què es tracti.

Article 174. Invalidació d’una declaració a la duana

1. Les autoritats duaneres, a sol·licitud del declarant, han d’invalidar una declaració a la duana ja admesa en qualsevol dels casos següents:



No obstant això, quan les autoritats duaneres hagin informat el declarant sobre la seva intenció d’examinar les mercaderies, no es pot acceptar una sol·licitud d’invalidació de la declaració a la duana abans que hagi tingut lloc l’examen.

2. Llevat que es disposi el contrari, la declaració a la duana no és invalidada després que s’hagi donat el dret a disposar de les mercaderies.

Article 175. Delegació de poders

Es faculta el Govern per determinar els casos en què la declaració a la duana s’invalida després de donar el dret a disposar de les mercaderies, segons disposa l’article 174, apartat 2.

Article 176. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’especificar les normes de procediment relatives a:

Secció cinquena. Altres simplificacions

Article 177. Simplificació de l’establiment de la declaració a la duana de mercaderies incloses en diferents subposicions aranzelàries

1. Quan un mateix enviament estigui compost de mercaderies amb una subposició aranzelària diferent i el tractament de cadascuna d’aquestes mercaderies segons la seva subposició aranzelària comporti, per establir la declaració a la duana, un treball i un cost desproporcionats respecte a l’import dels drets a la importació i a l’exportació aplicables, les autoritats duaneres, amb sol·licitud prèvia del declarant, poden acceptar que la totalitat de l’enviament sigui gravada prenent com a base la subposició aranzelària de les mercaderies que estiguin subjectes al dret a la importació o a l’exportació més elevat.

2. Les autoritats duaneres deneguen la possibilitat de la simplificació a què fa referència l’apartat 1 quan es tracti de mercaderies que estiguin subjectes a prohibicions o restriccions o a impostos especials, quan la classificació correcta sigui necessària per aplicar la mesura.

Article 178. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’adoptar mesures per determinar la subposició aranzelària a l’efecte d’aplicació de l’article 177, apartat 1.

Article 179. Despatx centralitzat

1. Amb sol·licitud prèvia, les autoritats duaneres poden autoritzar una persona a presentar a la duana competent del lloc on aquesta persona estigui establerta una declaració a la duana relativa a les mercaderies que es presentin en una altra duana.

Es pot eximir del requisit d’autorització que preveu el paràgraf primer quan la declaració a la duana i les mercaderies es presentin a la Duana sota responsabilitat d’una sola autoritat duanera.

2. El sol·licitant de l’autorització esmentada en l’apartat 1 ha de ser un operador econòmic autoritzat de simplificacions duaneres.

3. La Duana en què es presenta la declaració a la duana:



4. La Duana en què es presenta la declaració a la duana i la Duana en què es presenten les mercaderies han d’intercanviar la informació necessària per comprovar la declaració a la duana i per donar el dret a disposar de les mercaderies.

5. La Duana en què es presenten les mercaderies, sense perjudici dels seus propis controls respecte de les mercaderies introduïdes o que hagin de sortir del territori duaner del Principat d’Andorra, ha de dur a terme els controls duaners a què es refereix l’apartat 3, lletra c, i ha de facilitar els resultats d’aquests controls a la Duana en què s’hagi presentat la declaració a la duana.

6. La Duana en què s’hagi presentat la declaració a la duana ha de donar el dret a disposar de les mercaderies de conformitat amb els articles 194 i 195, tenint en compte:

Article 180. Delegació de poders

Es faculta el Govern per determinar les condicions per concedir l’autorització a què es refereix l’article 179, apartat 1, paràgraf primer.

Article 181. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’especificar les normes de procediment relatives:

Article 182. Inscripció en els registres del declarant

1. Amb sol·licitud prèvia, les autoritats duaneres poden autoritzar una persona a presentar una declaració a la duana, inclosa la declaració simplificada, en forma d’inscripció en els registres del declarant, sempre que les dades d’aquesta declaració estiguin a la disposició d’aquestes autoritats en el sistema electrònic del declarant en el moment de presentar-se la declaració a la duana com a inscripció en els registres del declarant.

2. La declaració a la duana es considera admesa en el moment en què les mercaderies hagin estat inscrites en els registres.

3. Amb sol·licitud prèvia, les autoritats duaneres poden dispensar de l’obligació de presentar les mercaderies. En aquest cas, es considera que les mercaderies han obtingut el dret a disposar en el moment en què s’inscriuen en els registres del declarant.

La dispensa es pot concedir quan es compleixin les condicions següents:



4. En l’autorització s’han d’indicar les condicions en què es permet atorgar el dret a disposar de les mercaderies.

Article 183. Delegació de poders

Es faculta el Govern per determinar les condicions relatives a la concessió de l’autorització a què es refereix l’article 182, apartat 1.

Article 184. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’establir les normes de procediment relatives a la inscripció en els registres del declarant a què es refereix l’article 182, inclosos els tràmits i controls duaners corresponents.

Article 185. Autoavaluació

1. Amb sol·licitud prèvia, les autoritats duaneres poden autoritzar un operador econòmic a efectuar determinades formalitats duaneres l’execució de les quals correspongui a aquestes autoritats, a fi de determinar l’import dels drets a la importació i a l’exportació exigibles, així com a dur a terme determinats controls sota vigilància duanera.

2. El sol·licitant de l’autorització esmentada en l’apartat 1 ha de ser un operador econòmic autoritzat de simplificacions duaneres.

Article 186. Delegació de poders

Es faculta el Govern per determinar el següent:

Article 187. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’establir les normes de procediment relatives a les formalitats i els controls duaners que hagi d’efectuar el titular de l’autorització de conformitat amb l’article 185, apartat 1.

Capítol tercer. Comprovació i dret a disposar de les mercaderies

Secció primera. Comprovació

Article 188. Comprovació d’una declaració a la duana

Les autoritats duaneres, a l’efecte de constatar l’exactitud de les dades que conté una declaració a la duana que hagi estat admesa, poden:

Article 189. Examen i presa de mostres de les mercaderies

1. El transport de les mercaderies fins als llocs on s’hagin d’examinar i on se n’hagin de prendre mostres, així com totes les manipulacions que requereixi aquest examen o presa de mostres, ha de ser efectuat pel declarant o sota la seva responsabilitat. Les despeses que en resultin són a càrrec del declarant.

2. El declarant té dret a ser present o estar representat en el moment en què les mercaderies siguin examinades i en el moment en què se’n prenguin les mostres. Quan les autoritats duaneres tinguin motius raonables per fer-ho, poden exigir al declarant que sigui present o estigui representat en el moment d’examinar les mercaderies o prendre’n les mostres, o que els proporcioni l’assistència necessària per facilitar aquest examen o presa de mostres.

3. Sempre que s’efectuï de conformitat amb les disposicions vigents, l’extracció de mostres per part de les autoritats duaneres no dona lloc a cap indemnització per part de l’Administració, si bé les despeses ocasionades per aquesta anàlisi o examen són a càrrec d’aquesta darrera.

Article 190. Examen i presa de mostres de les mercaderies de manera parcial

1. Quan només s’examini una part de les mercaderies objecte d’una declaració a la duana o se’n prenguin mostres, els resultats de l’examen parcial, o de l’anàlisi o l’examen de les mostres, s’apliquen a totes les mercaderies compreses en la mateixa declaració.



2. A l’efecte de l’apartat 1, quan una declaració a la duana inclogui mercaderies classificades en dos o més partides d’ordre, les dades corresponents a les mercaderies classificades en cada partida d’ordre es consideren una declaració a part.

Article 191. Resultats de la comprovació

1. Els resultats de la comprovació de la declaració a la duana serveixen de base per aplicar les disposicions que regulen el règim duaner en el qual s’inclouen les mercaderies.

2. Quan no es comprovi la declaració a la duana, s’aplica l’apartat 1 de conformitat amb les dades que figuren en aquesta declaració.

3. Els resultats de les comprovacions dutes a terme per les autoritats duaneres tenen la mateixa força probatòria en tot el territori duaner.

Article 192. Mesures d’identificació

1. Les autoritats duaneres o, si escau, els operadors econòmics autoritzats a aquest efecte per les autoritats duaneres han d’adoptar les mesures que permetin identificar les mercaderies quan aquesta identificació sigui necessària per garantir el compliment de les disposicions per les quals es regeix el règim duaner per al qual aquestes mercaderies han estat declarades.

Aquestes mesures d’identificació tenen el mateix efecte jurídic en tot el territori duaner.

2. Els mitjans d’identificació col·locats en les mercaderies, en els embalatges o en els mitjans de transport només poden ser retirats o destruïts per les autoritats duaneres o pels operadors econòmics amb l’autorització d’aquestes autoritats, llevat que, per un cas fortuït o de força major, sigui indispensable retirar-los o destruir-los per garantir la protecció de les mercaderies o dels mitjans de transport.

Article 193. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’especificar les mesures relatives a la comprovació de la declaració a la duana, l’examen i la presa de mostres de les mercaderies i els resultats de la comprovació.

Secció segona. Dret a disposar

Article 194. Dret a disposar de les mercaderies

1. Quan es compleixin les condicions per incloure les mercaderies en el règim de què es tracti, i sempre que no s’hagi aplicat cap restricció a les mercaderies, ni aquestes mercaderies siguin objecte de prohibició, les autoritats duaneres n’han d’autoritzar el dret a disposar tan aviat com s’hagin comprovat les dades de la declaració a la duana, o s’hagin acceptat sense comprovació.

El paràgraf primer s’aplica així mateix quan la comprovació esmentada en l’article 188 no es pugui dur a terme en un termini raonable i ja no calgui que les mercaderies siguin presents a l’efecte de comprovació.

2. El dret a disposar es concedeix una sola vegada per a la totalitat de les mercaderies que siguin objecte de la mateixa declaració.

A l’efecte de l’apartat 1, quan una declaració a la duana inclogui mercaderies classificades en dos o més partides d’ordre, les dades corresponents a les mercaderies classificades en cada partida d’ordre es consideren una declaració a part.

Article 195. Dret a disposar supeditat al pagament de l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent al deute duaner o a la constitució d’una garantia

1. Quan la inclusió de mercaderies en un règim duaner impliqui el naixement d’un deute duaner, el dret a disposar de les mercaderies està supeditat al pagament de l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent al deute duaner o a la constitució d’una garantia que cobreixi aquest deute.

No obstant això, sense perjudici del paràgraf tercer, el paràgraf primer no s’aplica al règim d’importació temporal amb exempció parcial de drets a la importació.

Quan, conformement a les disposicions que regulen el règim duaner per al qual es declaren les mercaderies, les autoritats duaneres exigeixin la constitució d’una garantia, només es pot concedir el dret a disposar d’aquestes mercaderies per al règim duaner considerat una vegada que s’hagi constituït la garantia.

2. En casos específics, el dret a disposar de les mercaderies no està supeditat a la constitució d’una garantia respecte de les mercaderies que siguin objecte d’una sol·licitud d’utilització d’un contingent aranzelari.

3. En determinats casos, quan es recorri a una simplificació prevista pels articles 166, 182 i 185 i es constitueixi una garantia global, el dret a disposar de les mercaderies no està supeditat a una supervisió de la garantia per les autoritats duaneres.

Article 196. Delegació de poders

Es faculta el Govern per determinar els casos a què es refereix l’article 195, apartat 2.

Capítol quart. Disposició de les mercaderies

Article 197. Destrucció de les mercaderies

Quan les autoritats duaneres tinguin motius raonables per fer-ho, poden disposar que es destrueixin les mercaderies presentades a la Duana i n’han d’informar el titular. Els costos de la destrucció són a càrrec del titular de les mercaderies.

Article 198. Mesures que han de prendre les autoritats duaneres

1. Les autoritats duaneres han d’adoptar totes les mesures necessàries, incloent-hi el decomís i la venda o la destrucció, per disposar de les mercaderies en els casos següents:



2. Les mercaderies no posades en lliure disposició que hagin estat abandonades en benefici de l’Estat, confiscades o decomissades es consideren incloses en el règim de dipòsit duaner. Han de ser inscrites en els registres de l’operador del dipòsit duaner o, si estan en poder de les autoritats duaneres, en els d’aquestes darreres.



3. Els costos de les mesures esmentades en l’apartat 1 són a càrrec:

Article 199. Abandó

Les mercaderies no posades en lliure disposició i les mercaderies incloses en el règim de destinació particular poden ser abandonades, amb l’autorització prèvia de les autoritats duaneres, en benefici de l’Estat pel titular del règim o, quan sigui procedent, pel titular de les mercaderies.

Article 200. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’especificar les normes de procediment relatives a:

Títol VI. Despatx de lliure disposició i exempció de drets a la importació

Capítol primer. Despatx de lliure disposició

Article 201. Àmbit d’aplicació i efectes

1. Les mercaderies no posades en lliure disposició, definides a l’article 5, apartat 24, lletra b, destinades a ser introduïdes en el mercat del Principat d’Andorra o destinades a utilització o consum privats dins aquest darrer s’inclouen en el règim de despatx de lliure disposició.

2. El despatx de lliure disposició implica:



3. El despatx de lliure disposició confereix a les mercaderies no posades en lliure disposició l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició.

Article 202. Mesures de política comercial

1. Quan els productes transformats obtinguts en el marc del règim de perfeccionament actiu siguin despatxats de lliure disposició i el càlcul de l’import del dret a la importació s’efectuï de conformitat amb l’article 86, apartat 3, les mesures de política comercial que s’han d’aplicar són les aplicables a la posada en lliure disposició de les mercaderies que es van incloure en el règim de perfeccionament actiu.

2. L’apartat 1 no s’aplica a les deixalles i els residus.

3. Quan els productes transformats obtinguts en el marc del règim de perfeccionament actiu siguin posats en lliure disposició i el càlcul de l’import del dret a la importació s’efectuï de conformitat amb l’article 85, apartat 1, les mesures de política comercial aplicables a aquestes mercaderies s’apliquen únicament quan les mercaderies que es van incloure en el règim de perfeccionament actiu estiguin subjectes a aquestes mesures.

4. Quan la legislació del Principat d’Andorra o quan els acords internacionals estableixin mesures de política comercial relatives a la posada en lliure disposició, aquestes mesures no s’apliquen als productes transformats que hagin estat posats en lliure disposició després d’un perfeccionament passiu quan:

Capítol segon. Exempció de drets a la importació

Secció primera. Mercaderies de retorn

Article 203. Àmbit d’aplicació i efectes

1. Amb sol·licitud prèvia de l’interessat, queden exemptes de drets a la importació les mercaderies no posades en lliure disposició que, després d’haver estat exportades inicialment fora del territori duaner com a mercaderies posades en lliure disposició, es reintrodueixin i declarin per a la posada en lliure disposició en aquest territori en un termini de tres anys.

El paràgraf primer és aplicable fins i tot en els casos en què les mercaderies de retorn representin únicament una part de les mercaderies exportades prèviament des del territori duaner del Principat d’Andorra.

2. El termini de tres anys a què es refereix l’apartat 1 es pot superar atenent circumstàncies especials.

3. Quan, prèviament a l’exportació fora del territori duaner del Principat d’Andorra, les mercaderies de retorn hagin estat posades en lliure disposició amb exempció de drets o amb un tipus reduït de dret d’importació pel que fa a la seva destinació particular, l’exempció del dret prevista per l’apartat 1 només es concedeix si són posades en lliure disposició amb la mateixa destinació particular.

En cas que la destinació particular per a la qual les mercaderies s’hagin de posar en lliure disposició ja no sigui la mateixa, els drets a la importació es redueixen en la quantia dels drets percebuts, si escau, en ocasió de la primera posada en lliure disposició. Si aquest últim import és superior al resultant de la posada en lliure disposició de les mercaderies de retorn, no es concedeix cap devolució.

4. Quan les mercaderies hagin perdut el seu estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició d’acord amb el que determina l’article 154 i en una fase posterior es posin en lliure disposició, s’apliquen els apartats 1, 2 i 3.

5. L’exempció de drets a la importació només es concedeix en cas que les mercaderies es retornin en el mateix estat en el qual van ser exportades.

6. L’exempció dels drets a la importació es justifica mitjançant la informació que permeti determinar que es compleixen les condicions perquè aquesta exempció es concedeixi.

Article 204. Mercaderies que s’hagin beneficiat de mesures establertes en virtut de la política agrícola

No es concedeix l’exempció dels drets a la importació prevista per l’article 203 a les mercaderies que s’hagin beneficiat de mesures establertes en virtut de la política agrícola que impliquin l’exportació fora del territori duaner del Principat d’Andorra, llevat que es disposi el contrari en casos concrets.

Article 205. Mercaderies incloses amb anterioritat en el règim de perfeccionament actiu

1. L’article 203 s’aplica als productes transformats reexportats inicialment fora del territori duaner del Principat d’Andorra després d’haver estat inclosos en el règim de perfeccionament actiu.

2. Amb sol·licitud prèvia del declarant i a condició que presenti la informació necessària, l’import dels drets a la importació relatius a les mercaderies a què es refereix l’apartat 1 es determina de conformitat amb l’article 86, apartat 3. La data d’admissió de la declaració de reexportació es considera la data de posada en lliure disposició.

3. L’exempció de drets a la importació establerta en l’article 203 no es concedeix per als productes transformats que hagin estat exportats de conformitat amb l’article 223, apartat 2, lletra c, llevat que es garanteixi que les mercaderies no s’inclouran en el règim de perfeccionament actiu.

Article 206. Delegació de poders

Es faculta el Govern per determinar reglamentàriament el següent:

Article 207. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’especificar les normes de procediment relatives a la presentació de la informació a què fa referència l’article 203, apartat 6.

Secció segona. Pesca marítima i productes extrets de la mar

Article 208. Productes de la pesca marítima i altres productes extrets de la mar

1. Sense perjudici del que disposa l’article 60, apartat 1, estan exempts del pagament de drets a la importació quan es posin en lliure disposició:



2. L’exempció del pagament de drets a la importació prevista per l’apartat 1 es justifica aportant proves del compliment de les condicions establertes en aquest apartat.

Article 209. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’especificar les normes de procediment relatives a la presentació de la informació a què fa referència l’article 208, apartat 2.

Títol VII. Règims especials

Capítol primer. Disposicions generals

Article 210. Àmbit d’aplicació

Les mercaderies es poden incloure en qualsevol de les categories següents de règims especials:

Article 211. Autorització

1. Es requereix l’autorització de les autoritats duaneres per al següent:



2. Les autoritats duaneres concedeixen una autorització amb efecte retroactiu quan es compleixin totes les condicions següents:



3. Llevat que hi hagi una disposició en contra, l’autorització esmentada en l’apartat 1 es concedeix exclusivament a les persones que compleixin totes les condicions següents:



4. Llevat que hi hagi una disposició en contra, i com a complement del que disposa l’apartat 3, l’autorització a què es refereix l’apartat 1 es concedeix únicament quan es compleixin totes les condicions següents:



5. Als efectes de l’apartat 4, lletra b, es considera que els interessos essencials dels productors del Principat d’Andorra no resulten perjudicats, llevat que hi hagi proves del contrari o es considerin complertes les condicions econòmiques.

6. Quan hi hagi proves que els interessos essencials dels productors del Principat d’Andorra poden resultar perjudicats, s’ha de dur a terme un examen de les condicions econòmiques a escala nacional.

Article 212. Delegació de poders

Es faculta el Govern per determinar reglamentàriament el següent:

Article 213. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’especificar les normes de procediment relatives a l’examen de les condicions econòmiques a què fa referència l’article 211, apartat 6.

Article 214. Registres

1. Excepte per al règim de trànsit o llevat que es disposi el contrari, el titular de l’autorització, el titular del règim i tota persona que exerceixi una activitat d’emmagatzematge, d’elaboració o de transformació de mercaderies o de venda o compra de mercaderies en zones franques han de portar els registres adequats, de la forma aprovada per les autoritats duaneres.

Aquests registres han de contenir la informació i les dades que permetin a les autoritats duaneres la vigilància del règim de què es tracti, particularment quant a la identificació de les mercaderies incloses en aquest règim, al seu estatut duaner i a la seva circulació.

2. Es considera que els operadors econòmics autoritzats de simplificacions duaneres compleixen l’obligació establerta en l’apartat 1 en la mesura que els seus registres siguin adequats per a les finalitats del règim especial de què es tracti.

Article 215. Tancament d’un règim especial

1. Excepte quan es tracti del règim de trànsit, i sense perjudici del que disposa l’article 254, un règim especial es tanca quan les mercaderies incloses en aquest règim o els productes transformats s’incloguin en un altre règim duaner posterior, hagin sortit del territori duaner del Principat d’Andorra, s’hagin destruït sense produir residus o s’abandonin en favor de l’Estat, de conformitat amb l’article 199.

2. Les autoritats duaneres han de tancar el règim de trànsit quan puguin determinar que el procediment ha finalitzat correctament, comparant les dades que estiguin en poder de les duanes de partida amb aquelles de què disposi la duana de destinació.

3. Les autoritats duaneres han d’adoptar totes les mesures necessàries per regularitzar la situació de les mercaderies per a les quals no s’hagi tancat un règim en les condicions previstes.

4. Llevat que es disposi d’una altra manera, el tancament del règim s’ha de dur a terme dins un termini determinat.

Article 216. Delegació de poders

Es faculta el Govern per determinar el termini a què es refereix l’article 215, apartat 4.

Article 217. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’especificar les normes de procediment relatives al tancament d’un règim especial a què es refereix l’article 215.

Article 218. Transferència de drets i obligacions

Els drets i les obligacions del titular d’un règim respecte de les mercaderies incloses en un règim especial diferent del règim de trànsit poden ser transferits totalment o parcialment a una altra persona que compleixi les condicions establertes per al règim de què es tracti.

Article 219. Circulació de mercaderies

En casos específics, les mercaderies incloses en un règim especial diferent del de trànsit o de zona franca poden circular entre diferents llocs del territori duaner del Principat d’Andorra.

Article 220. Manipulacions usuals

Les mercaderies incloses en el règim de dipòsit duaner o en un règim de transformació o en una zona franca poden ser sotmeses a les manipulacions usuals destinades a garantir-ne la conservació, millorar-ne la presentació o la qualitat comercial o preparar-ne la distribució o revenda.

Article 221. Delegació de poders

Es faculta el Govern per:

Article 222. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’especificar les normes de procediment relatives a:

Article 223. Mercaderies equivalents

1. Es consideren mercaderies equivalents les mercaderies posades en lliure disposició dipositades, utilitzades o transformades en lloc de les mercaderies incloses en un règim especial.

En el marc del règim de perfeccionament passiu, es consideren mercaderies equivalents les mercaderies no posades en lliure disposició que siguin sotmeses a operacions de transformació en lloc de mercaderies posades en lliure disposició incloses en el règim de perfeccionament passiu.

Llevat que es disposi el contrari, les mercaderies equivalents han de tenir el mateix codi de vuit dígits de la nomenclatura combinada, ser d’idèntica qualitat comercial i posseir les mateixes característiques tècniques que les mercaderies a les quals substitueixen.

2. A condició que es garanteixi la bona administració del règim, en particular quant a la vigilància duanera, i amb sol·licitud prèvia, les autoritats duaneres han d’autoritzar:



3. No s’autoritza la utilització de mercaderies equivalents en cap dels casos següents:



4. En el cas previst per l’apartat 2, lletra c, i quan els productes transformats estiguin subjectes a drets a l’exportació si no s’exporten en el context del règim de perfeccionament actiu, el titular de l’autorització ha de constituir una garantia que garanteixi el pagament dels drets a l’exportació en cas que les mercaderies no posades en lliure disposició no s’arribin a importar dins el termini indicat en l’article 257, apartat 3.

Article 224. Delegació de poders

Es faculta el Govern per determinar reglamentàriament:

Article 225. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’especificar les normes de procediment relatives a la utilització de mercaderies equivalents de conformitat amb l’article 223, apartat 2.

Capítol segon. Trànsit

Secció primera. Trànsit extern i intern

Article 226. Trànsit extern

1. En el marc del règim de trànsit extern, les mercaderies no posades en lliure disposició poden circular d’un punt a un altre dins el territori duaner del Principat d’Andorra sense estar subjectes:



2. En casos específics, les mercaderies posades en lliure disposició s’inclouen en el règim de trànsit extern.

3. La circulació prevista per l’apartat 1 es pot efectuar d’una de les maneres següents:

Article 227. Trànsit intern

1. El règim de trànsit intern permet, en les condicions disposades en l’apartat 2, la circulació de mercaderies posades en lliure disposició entre dos punts del territori duaner del Principat d’Andorra, sense estar subjectes a la fiscalitat indirecta.

2. La circulació prevista per l’apartat 1 es pot efectuar d’una de les maneres següents:

Article 228. Trànsit de la Unió Europea

El trànsit de la Unió Europea previst a l’article 226, apartat 3, lletra a, i a l’article 227, apartat 2, lletra a, només és aplicable a les mercaderies cobertes per un acord d’unió duanera entre la Unió Europea i Andorra.

Article 229. Trànsit nacional

El trànsit nacional previst a l’article 226, apartat 3, lletra b, i a l’article 227, apartat 2, lletra b, només és aplicable als moviments de mercaderies entre dos despatxos situats dins del territori duaner del Principat d’Andorra.

Article 230. Trànsit del Conveni ATA / Conveni d’Istanbul

El trànsit previst a l’article 226, apartat 3, lletra c, i a l’article 227, apartat 2, lletra c, només és aplicable als moviments de mercaderies des d’un despatx de duana del territori d’una part contractant al Conveni ATA / Conveni d’Istanbul amb destinació a un despatx de duana situat en el territori d’una altra part contractant.

Article 231. Delegació de poders

Es faculta el Govern per determinar els casos específics en què les mercaderies posades en lliure disposició s’hagin de col·locar a l’empara d’un règim de trànsit extern de conformitat amb l’article 226, apartat 2.

Article 232. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’especificar les normes de procediment per aplicar al territori duaner del Principat d’Andorra el que disposen l’article 226, apartat 3, i l’article 227, apartat 2.

Secció segona. Obligacions inherents al trànsit intern i al trànsit extern

Article 233. Obligacions del titular del règim de trànsit i del transportista i destinatari de les mercaderies que circulin a l’empara del règim de trànsit

1. El titular del règim de trànsit és responsable de tot el següent:



2. Les obligacions del titular del règim es compleixen i el règim de trànsit finalitza quan les mercaderies incloses en aquest règim i la informació requerida estiguin disponibles a la duana de destinació, de conformitat amb la legislació duanera.

3. Tot transportista o destinatari de mercaderies que accepti les mercaderies sabent que estan incloses en el règim de trànsit també és responsable de presentar-les intactes a la duana de destinació, en el termini assenyalat i havent respectat les mesures preses per les autoritats duaneres per garantir-ne la identificació.

4. Amb sol·licitud prèvia, les autoritats duaneres poden autoritzar qualsevol de les simplificacions següents per incloure les mercaderies en el règim de trànsit o per posar fi a aquest règim:

Article 234. Mercaderies que circulen a través del territori d’un país o territori situat fora del territori duaner del Principat d’Andorra a l’empara del règim de trànsit extern

1. El règim de trànsit extern s’aplica a les mercaderies que circulen a través d’un país o territori situat fora del territori duaner del Principat d’Andorra, sempre que es compleixi una de les condicions següents:



2. En el cas previst per l’apartat 1, lletra b, l’efecte del règim de trànsit extern queda suspès mentre les mercaderies es troben fora del territori duaner del Principat d’Andorra.

Article 235. Delegació de poders

Es faculta el Govern per determinar les condicions per concedir les autoritzacions a què es refereix l’article 233, apartat 4.

Article 236. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’especificar les normes de procediment relatives a:

Capítol tercer. Emmagatzematge

Secció primera. Disposicions comunes

Article 237. Àmbit d’aplicació

1. En el marc d’un règim d’emmagatzematge, les mercaderies no posades en lliure disposició es poden emmagatzemar al territori duaner del Principat d’Andorra sense estar subjectes:



2. Les mercaderies posades en lliure disposició es poden incloure en el règim de dipòsit duaner o de zona franca conformement a la legislació reguladora d’àmbits específics, o amb la finalitat de beneficiar-se d’una decisió que concedeixi la devolució o condonació dels drets a la importació.

3. Quan hi hagi una necessitat econòmica i això no comprometi la vigilància duanera, les autoritats duaneres poden autoritzar l’emmagatzematge de mercaderies posades en lliure disposició en una instal·lació d’emmagatzematge de dipòsit duaner. Aquestes mercaderies no es consideren incloses en el règim de dipòsit duaner.

Article 238. Durada del règim d’emmagatzematge

1. El temps de permanència de mercaderies en un règim d’emmagatzematge no està limitat.

2. En circumstàncies excepcionals, les autoritats duaneres poden fixar un termini màxim en el qual s’ha de tancar el règim d’emmagatzematge, en particular quan, en cas d’un emmagatzematge de llarga durada, el tipus i la naturalesa de les mercaderies puguin constituir una amenaça per a la salut pública, la sanitat animal o la fitosanitat, o per al medi ambient.

Article 239. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’especificar les normes de procediment per incloure les mercaderies posades en lliure disposició en el règim de dipòsit duaner o de zona franca a què es refereix l’article 237, apartat 2.

Secció segona. Dipòsit duaner

Article 240. Emmagatzematge en dipòsits duaners

1. Sota el règim de dipòsit duaner, les mercaderies no posades en lliure disposició es poden dipositar en instal·lacions o altres llocs autoritzats per a aquest règim per les autoritats duaneres i sota supervisió duanera (dipòsits duaners).

2. Els dipòsits duaners poden estar a la disposició de qualsevol persona per al emmagatzematge sota duana de mercaderies (dipòsits duaners públics), o per a l’emmagatzematge de mercaderies pel titular d’una autorització de dipòsit duaner (dipòsits duaners privats).

3. Les mercaderies incloses en el règim de dipòsit duaner poden ser retirades temporalment del dipòsit duaner. Excepte en cas de força major, aquesta retirada ha de ser autoritzada prèviament per les autoritats duaneres.

Article 241. Transformació

1. Quan hi hagi una necessitat econòmica i això no comprometi la vigilància duanera, les autoritats duaneres poden autoritzar dins un dipòsit duaner, la transformació de mercaderies en règim de perfeccionament actiu o de destinació particular amb subjecció a les condicions que estableixen aquests règims.

2. Les mercaderies indicades en l’apartat 1 no es consideren incloses en el règim de dipòsit duaner.

Article 242. Responsabilitats del titular de l’autorització o del règim

1. El titular de l’autorització i el titular del règim són responsables de:



2. No obstant el que disposa l’apartat 1, quan l’autorització es refereixi a un dipòsit duaner públic, es pot establir que les responsabilitats establertes en l’apartat 1, lletres a o b, incumbeixin exclusivament al titular del règim.

3. El titular del règim és responsable del compliment de les obligacions que resultin de la inclusió de les mercaderies en el règim de dipòsit duaner.

Secció tercera. Zones franques

Article 243. Designació de zones franques

1. El Govern pot designar determinades parts del territori duaner del Principat d’Andorra com a zones franques.



2. Les zones franques han d’estar voltades.



3. Les persones, les mercaderies i els mitjans de transport que entren en una zona franca o en surten poden ser sotmesos a controls duaners.

Article 244. Immobles i activitats a les zones franques

1. Qualsevol construcció d’un immoble en una zona franca està supeditada a una autorització prèvia de les autoritats duaneres.

2. A reserva de la legislació duanera, s’autoritza a les zones franques qualsevol activitat de tipus industrial, comercial o de prestació de serveis. L’exercici d’aquestes activitats se supedita al fet de notificar-les prèviament a les autoritats duaneres.

3. Les autoritats duaneres poden imposar determinades prohibicions o restriccions respecte de les activitats previstes per l’apartat 2, tenint en compte la naturalesa de les mercaderies a què es refereixen aquestes activitats, les necessitats de la vigilància duanera o els requisits en matèria de seguretat i protecció.

4. Les autoritats duaneres poden prohibir l’exercici d’una activitat en una zona franca a les persones que no ofereixin la seguretat necessària pel que fa al compliment de les disposicions duaneres.

Article 245. Presentació de les mercaderies i inclusió d’aquestes mercaderies en el règim

1. Les mercaderies introduïdes en una zona franca s’han de presentar a la Duana i sotmetre’s a les formalitats duaneres establertes en qualsevol dels supòsits següents:



2. No s’han de presentar a la Duana les mercaderies introduïdes en una zona franca en circumstàncies diferents de les esmentades en l’apartat 1.

3. Sense perjudici del que disposa l’article 246, es considera que les mercaderies introduïdes en una zona franca estan incloses en el règim de zona franca:

Article 246. Mercaderies posades en lliure disposició en zones franques

1. Les mercaderies posades en lliure disposició poden ser introduïdes, emmagatzemades, traslladades, utilitzades, transformades o consumides en una zona franca. En aquests casos, les mercaderies no es consideren incloses en el règim de zona franca.

2. Amb sol·licitud prèvia de la persona interessada, les autoritats duaneres han de determinar l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició de qualsevol de les mercaderies següents:

Article 247. Mercaderies no posades en lliure disposició en zones franques

1. Mentre romanguin en una zona franca, les mercaderies no posades en lliure disposició poden ser posades en lliure disposició o ser incloses en el règim de perfeccionament actiu, d’importació temporal o de destinació particular, en les condicions establertes per a aquests règims.



2. Sense perjudici de les disposicions aplicables als subministraments o a l’emmagatzematge per a l’avituallament, i en la mesura que ho permeti el règim corresponent, l’apartat 1 no és obstacle per a la utilització o el consum de mercaderies que, en cas de ser posades en lliure disposició o d’inclusió en el règim d’importació temporal, no estarien sotmeses a l’aplicació de drets a la importació o a mesures de política comercial.

En el cas d’aquesta utilització o consum, no es requereix cap declaració a la duana per ser posades en lliure disposició o en règim d’importació temporal.

No obstant això, aquesta declaració s’exigeix en cas que aquestes mercaderies s’hagin d’imputar a un contingent aranzelari o a un límit màxim.

Article 248. Sortida de les mercaderies d’una zona franca

1. Sense perjudici de la legislació vigent en altres àmbits diferents del duaner, les mercaderies que es trobin en una zona franca poden ser exportades o reexportades fora del territori duaner del Principat d’Andorra, o introduïdes en una altra part del territori.

2. Els articles 134 a 149 s’apliquen a les mercaderies que surtin d’una zona franca i s’introdueixin en altres parts del territori duaner del Principat d’Andorra.

Article 249. Estatut duaner

Les mercaderies que surtin d’una zona franca i s’introdueixin en una altra part del territori duaner del Principat d’Andorra o que s’incloguin en un règim duaner es consideren mercaderies no posades en lliure disposició, llevat que es demostri el seu estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició.

No obstant això, a l’efecte de l’aplicació dels drets a l’exportació i de les llicències d’exportació, així com de les mesures de control d’exportacions en el marc de la política comercial, aquestes mercaderies són considerades mercaderies posades en lliure disposició, llevat que s’estableixi que no tenen l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició.

Capítol quart. Destinació especial

Secció primera. Importació temporal

Article 250. Àmbit d’aplicació

1. En el marc del règim d’importació temporal, les mercaderies no posades en lliure disposició destinades a la reexportació poden ser objecte d’una destinació especial al territori duaner del Principat d’Andorra amb exempció total o parcial de drets a la importació i sense estar sotmeses al següent:



2. El règim d’importació temporal s’utilitza quan es compleixen les condicions següents:

Article 251. Termini de permanència de les mercaderies en el règim d’importació temporal

1. Les autoritats duaneres fixen el termini al final del qual les mercaderies incloses en el règim d’importació temporal han de ser reexportades o incloses en un règim duaner posterior. Aquest termini ha de ser suficient perquè es pugui aconseguir l’objectiu de la destinació autoritzada.

2. Llevat que es disposi el contrari, el termini màxim de permanència de les mercaderies en el règim d’importació temporal, per al mateix fi i sota la responsabilitat del mateix titular de l’autorització, és de 24 mesos, encara que el règim s’hagi tancat per inclusió de les mercaderies en un altre règim especial, al seu torn seguit d’una nova inclusió en el règim d’importació temporal.

3. Quan, en circumstàncies excepcionals, el fi autoritzat no es pugui aconseguir dins el termini esmentat en els apartats 1 i 2, les autoritats duaneres poden concedir una pròrroga d’aquest termini per un temps raonable, amb sol·licitud prèvia degudament justificada del titular de l’autorització.

4. El temps total de permanència de les mercaderies en el règim d’importació temporal no pot ser superior a 10 anys, excepte en cas de circumstàncies imprevisibles.

Article 252. Quantia del dret a la importació en cas d’importació temporal amb exempció parcial de drets a la importació

1. L’import dels drets a la importació respecte de les mercaderies incloses en el règim d’importació temporal amb exempció parcial d’aquests drets es fixa en el 3% de l’import del dret a la importació que hauria estat exigible per a aquestes mercaderies si haguessin estat posades en lliure disposició en la data en què van ser incloses en el règim d’importació temporal.

Aquest import és exigible per cada mes o fracció de mes en què les mercaderies hagin estat incloses en el règim d’importació temporal amb exempció parcial dels drets a la importació.

2. L’import dels drets a la importació no ha d’excedir el que hauria estat exigible en cas de posar en lliure disposició les mercaderies de què es tracti en la data en què van ser incloses en el règim d’importació temporal.

Article 253. Delegació de poders

Es faculta el Govern per determinar:

Secció segona. Destinació particular

Article 254. Règim de destinació particular

1. En el marc del règim de destinació particular, les mercaderies poden ser posades en lliure disposició amb exempció de drets o amb un tipus reduït de drets atenent la seva destinació especial.

2. Si les mercaderies es troben en una fase de la producció que, des d’una perspectiva econòmica, només en permet l’ús per a la destinació particular indicada, les autoritats duaneres poden establir en l’autorització les condicions en què es considera que les mercaderies s’han utilitzat per a les finalitats establertes a l’efecte d’aplicar l’exempció de drets o del tipus reduït de drets.

3. Si les mercaderies són aptes per a un ús repetit i les autoritats duaneres el consideren oportú amb la finalitat d’evitar abusos, la vigilància duanera s’ha de mantenir durant un període no superior a 2 anys des de la data de la seva primera utilització per a les finalitats establertes per aplicar l’exempció de drets o el tipus reduït de drets.

4. La vigilància duanera en el marc del règim de destinació particular s’acaba en qualsevol dels supòsits següents:



5. Quan la normativa aplicable exigeixi un coeficient de rendiment, l’article 255 s’executa al règim de destinació particular.

6. Els residus i les deixalles que resultin del procés d’elaboració o transformació de la mercaderia d’acord amb una destinació particular establerta, així com les pèrdues de matèria degudes a causes naturals, es consideren mercaderies assignades a la destinació particular establerta.

7. Els residus i les deixalles derivats de la destrucció de mercaderies incloses en el règim de destinació particular prescrita es consideren inclosos en el règim de dipòsit duaner.

Capítol cinquè. Transformació

Secció primera. Disposicions generals

Article 255. Coeficient de rendiment

Excepte quan la normativa nacional que regula àmbits específics estipuli un coeficient de rendiment, les autoritats duaneres han de fixar el coeficient de rendiment o el coeficient mitjà de rendiment de l’operació de transformació o, quan correspongui, la manera en què s’ha de determinar aquest coeficient.

El coeficient de rendiment o el coeficient mitjà de rendiment es determinen en funció de les circumstàncies reals en què s’efectuïn o s’hagin d’efectuar les operacions de transformació. Aquest coeficient es pot ajustar, quan escaigui, de conformitat amb l’article 28.

Secció segona. Perfeccionament actiu

Article 256. Àmbit d’aplicació

1. Sense perjudici del que disposa l’article 223, en el marc del règim de perfeccionament actiu les mercaderies no posades en lliure disposició poden ser utilitzades dins el territori duaner del Principat d’Andorra en una o més operacions de transformació sense que aquestes mercaderies estiguin subjectes:



2. El règim de perfeccionament actiu només es pot fer servir en casos diferents de la reparació i la destrucció quan, sense perjudici de la utilització d’ajudes a la producció, les mercaderies incloses en el règim puguin ser identificades en els productes transformats.

En el cas a què es refereix l’article 223, el règim es pot utilitzar quan sigui possible comprovar que es compleixen les condicions establertes per a les mercaderies equivalents.

3. Com a complement del que disposen els apartats 1 i 2, el règim de perfeccionament actiu també es pot aplicar a qualsevol de les mercaderies següents:

Article 257. Termini de tancament del règim

1. Les autoritats duaneres han de fixar el termini dins el qual s’ha de tancar el règim de perfeccionament actiu, de conformitat amb l’article 215.



2. Les autoritats duaneres poden autoritzar una pròrroga, d’una durada raonable, del termini especificat conformement a l’apartat 1, amb sol·licitud prèvia, degudament justificada, del titular de l’autorització.

L’autorització pot especificar que els terminis que s’iniciïn en el curs d’un mes, trimestre o semestre natural finalitzin l’últim dia d’un mes, trimestre o semestre natural ulterior, respectivament.

3. En els casos d’exportació anticipada de conformitat amb l’article 223, apartat 2, lletra c, en l’autorització s’ha d’especificar el termini dins el qual les mercaderies no posades en lliure disposició han de ser declarades per al règim de perfeccionament actiu, atenent el termini necessari per a l’adquisició i el transport fins al territori duaner del Principat d’Andorra.

El termini a què es refereix el paràgraf primer s’estipula en mesos, i no pot ser superior a sis mesos. Comença a comptar a partir de la data d’admissió de la declaració d’exportació dels productes transformats obtinguts a partir de les mercaderies equivalents corresponents.

4. A petició del titular de l’autorització, el termini de sis mesos a què es refereix l’apartat 3 es pot prorrogar fins i tot després del seu venciment, a condició que el termini total no superi els 12 mesos.

Article 258. Reexportació temporal per a transformació ulterior

Amb sol·licitud prèvia, les autoritats duaneres poden autoritzar que la totalitat o una part de les mercaderies incloses en el règim de perfeccionament actiu, o els productes transformats, es reexportin temporalment per ser objecte de transformació ulterior fora del territori duaner del Principat d’Andorra, de conformitat amb les condicions establertes per al règim de perfeccionament passiu.

Secció tercera. Perfeccionament passiu

Article 259. Àmbit d’aplicació

1. En el marc del règim de perfeccionament passiu, les mercaderies posades en lliure disposició es poden exportar temporalment fora del territori duaner a fi de ser objecte d’operacions de transformació. Els productes transformats resultants d’aquestes transformacions poden ser posats en lliure disposició amb exempció total o parcial de drets a la importació amb sol·licitud prèvia del titular de l’autorització o de qualsevol altra persona establerta al territori duaner del Principat d’Andorra i que hagi obtingut el consentiment del titular de l’autorització, sempre que es compleixin les condicions de l’autorització.

2. No es poden acollir al règim de perfeccionament passiu cap de les mercaderies posades en lliure disposició:



3. Les autoritats duaneres han de fixar el termini dins el qual les mercaderies exportades temporalment han de ser reimportades al territori duaner del Principat d’Andorra en forma de productes transformats i despatxades de lliure disposició per poder acollir-se a l’exempció total o parcial de drets a la importació. Poden concedir una ampliació del termini per un temps raonable, amb sol·licitud prèvia, degudament justificada, del titular de l’autorització.

Article 260. Mercaderies reparades de manera gratuïta o modificades en el marc d’acords internacionals

1. Quan es demostri, a satisfacció de les autoritats duaneres, que la reparació de les mercaderies s’ha efectuat de manera gratuïta, bé per obligació contractual o legal derivada d’una garantia, bé per l’existència d’un defecte material o de fabricació, se’ls ha de concedir una exempció total de drets a la importació.

2. L’apartat 1 no és aplicable en cas que el defecte material o de fabricació ja s’hagi tingut en compte en el moment de la primera posada en lliure disposició de les mercaderies.

3. S’acorda l’exoneració total o parcial dels drets a la importació per als productes transformats que resulten de les mercaderies posades sota el règim de perfeccionament passiu si, a satisfacció de les autoritats duaneres, s’estableix que:



4. L’apartat 3 no s’aplica als productes transformats que resulten de les mercaderies equivalents a les quals es refereix l’article 223 i als productes de substitució previstos als articles 261 i 262.

Article 261. Sistema d’intercanvis estàndard

1. En virtut del sistema d’intercanvis estàndard, un producte importat (producte de substitució) pot substituir, de conformitat amb els apartats 2 a 4, un producte transformat.

2. Els productes de substitució han de tenir el mateix codi de vuit dígits de la nomenclatura combinada, ser d’idèntica qualitat comercial i posseir les mateixes característiques tècniques que tindrien les mercaderies defectuoses si haguessin estat objecte de la reparació prevista.

3. En cas que les mercaderies defectuoses hagin estat usades abans de l’exportació, els productes de substitució també han d’haver estat usats.

No obstant això, les autoritats duaneres poden dispensar de la norma establerta en el paràgraf primer quan el producte de substitució hagi estat enviat gratuïtament com a conseqüència d’una obligació contractual o legal derivada d’una garantia o de l’existència d’un defecte material o de fabricació.

4. S’han d’aplicar als productes de substitució les mateixes disposicions que serien aplicables als productes transformats.

Article 262. Importació prèvia dels productes de substitució

1. Les autoritats duaneres han de permetre que, d’acord amb condicions que hagin fixat i amb sol·licitud prèvia de la persona afectada, els productes de substitució s’importin amb anterioritat a l’exportació de les mercaderies defectuoses.

La importació prèvia d’un producte de substitució dona lloc a la constitució d’una garantia que cobreix l’import del dret d’importació que seria exigible si les mercaderies defectuoses no s’arribessin a exportar de conformitat amb l’apartat 2.

2. L’exportació de les mercaderies defectuoses s’ha d’efectuar dins un termini de dos mesos a partir de la data d’admissió per les autoritats duaneres de la declaració de posada en lliure disposició dels productes de substitució.

3. Quan, a causa de circumstàncies excepcionals, les mercaderies defectuoses no es puguin exportar dins el termini esmentat en l’apartat 2, les autoritats duaneres poden prorrogar aquest termini per un temps raonable amb sol·licitud prèvia degudament justificada del titular de l’autorització.

Títol VIII. Sortida de mercaderies del territori duaner del Principat d’Andorra

Capítol primer. Formalitats prèvies a la sortida de les mercaderies

Article 263. Presentació d’una declaració prèvia a la sortida

1. Les mercaderies que hagin de sortir del territori duaner del Principat d’Andorra van emparades per una declaració prèvia a la sortida que s’ha de presentar a la duana competent dins un termini específic abans que les mercaderies surtin del territori duaner del Principat d’Andorra.

2. Es dispensa de l’obligació esmentada en el paràgraf primer:



3. La declaració prèvia a la sortida adopta una de les formes següents:



4. La declaració prèvia a la sortida ha de contenir les dades necessàries per a l’anàlisi de riscos als efectes de seguretat i protecció.

Article 264. Anàlisi de riscos

La duana davant la qual es presenta la declaració prèvia a la sortida a què es refereix l’article 263 ha de vetllar perquè es faci, dins un termini específic, una anàlisi de riscos, fonamentalment als efectes de protecció i seguretat, basada en aquesta declaració, i ha d’adoptar les mesures necessàries sobre la base dels resultats d’aquesta anàlisi.

Article 265. Delegació de poders

Es faculta el Govern per determinar:

Article 266. Atribució de competències d’execució

El Govern ha d’especificar el termini a què es refereix l’article 264, en el qual s’ha d’efectuar l’anàlisi de riscos tenint en compte el termini a què es refereix l’article 263, apartat 1.

Capítol segon. Formalitats de sortida de les mercaderies

Article 267. Vigilància duanera i formalitats de sortida

1. Les mercaderies que hagin de sortir del territori duaner del Principat d’Andorra estan subjectes a vigilància duanera i poden ser objecte de controls duaners. Quan escaigui, les autoritats duaneres poden determinar la ruta que s’ha d’utilitzar i el termini que cal respectar quan les mercaderies hagin de sortir del territori duaner.

2. Les mercaderies que hagin de sortir del territori duaner del Principat d’Andorra han de ser presentades a la Duana en el moment de la sortida per una de les persones següents:



3. Les mercaderies que hagin de sortir del territori duaner del Principat d’Andorra estan subjectes, segons que correspongui, a:



4. Les autoritats duaneres han de concedir el dret a disposar de les mercaderies per a la sortida a condició que les mercaderies corresponents surtin del territori duaner del Principat d’Andorra en el mateix estat en què es trobaven en el moment de:

Article 268. Atribució de competències d’execució

El Govern ha de determinar les normes de procediment relatives a la sortida a què es refereix l’article 267.

Capítol tercer. Exportació i reexportació

Article 269. Exportació de mercaderies posades en lliure disposició

1. Les mercaderies posades en lliure disposició que hagin de sortir del territori duaner del Principat d’Andorra s’han d’incloure en el règim d’exportació.

2. L’apartat 1 no s’aplica a cap de les mercaderies següents posades en lliure disposició:



3. En els casos a què es refereix l’apartat 2, lletres a i b, són aplicables les formalitats relatives a les declaracions duaneres d’exportació establertes en la legislació duanera.

Article 270. Reexportació de mercaderies no posades en lliure disposició

1. Les mercaderies no posades en lliure disposició que hagin de sortir del territori duaner del Principat d’Andorra estan subjectes a una declaració de reexportació, que s’ha de presentar a la duana competent.

2. Els articles 158 a 195 s’apliquen a la declaració de reexportació.

3. L’apartat 1 no s’aplica a cap de les mercaderies següents:

Capítol quart. Declaració sumària de sortida

Article 271. Presentació d’una declaració sumària de sortida

1. Quan les mercaderies hagin de sortir del territori duaner del Principat d’Andorra i no es presenti una declaració a la duana o una declaració de reexportació com a declaració prèvia a la sortida, s’ha de presentar una declaració sumària de sortida a la duana de sortida.



2. La declaració sumària de sortida l’ha de presentar el transportista. No obstant les obligacions del transportista, la declaració sumària de sortida pot ser presentada, en comptes d’ell, per una de les persones següents:



3. Les autoritats duaneres poden acceptar que s’utilitzin, per presentar una declaració sumària de sortida, sistemes d’informació comercial, portuària o relativa al transport, sempre que continguin les dades necessàries per a aquesta declaració i que aquestes dades estiguin disponibles dins un termini determinat anterior a la sortida de les mercaderies del territori duaner del Principat d’Andorra.

4. Les autoritats duaneres poden permetre que se substitueixi la presentació de la declaració sumària de sortida per la presentació d’una notificació i l’accés a les dades de la declaració sumària de sortida en el sistema informàtic de l’operador econòmic.

Article 272. Rectificació i invalidació de la declaració sumària de sortida

1. Es pot permetre al declarant, amb prèvia sol·licitud, rectificar una o diverses de les dades de la declaració sumària de sortida després d’haver-la presentat.

No és possible efectuar-hi cap rectificació una vegada que:



2. Quan les mercaderies per a les quals s’hagi presentat una declaració sumària de sortida no surtin del territori duaner del Principat d’Andorra, les autoritats duaneres han d’invalidar, sense demora, aquesta declaració en els casos següents:

Article 273. Atribució de competències d’execució

El Govern ha de determinar les normes de procediment relatives a:

Capítol cinquè. Notificació de reexportació

Article 274. Presentació d’una notificació de reexportació

1. Quan surtin del territori duaner del Principat d’Andorra les mercaderies no posades en lliure disposició esmentades en l’article 270, apartat 3, lletres b) i c), i s’hagi concedit la dispensa de l’obligació de presentar una declaració sumària de sortida per a aquestes mercaderies, s’ha de presentar una notificació de reexportació.

2. La notificació de reexportació ha de ser presentada a la duana de sortida de les mercaderies per la persona responsable de la presentació de les mercaderies a la sortida de conformitat amb l’article 267, apartat 2.

3. La notificació de reexportació ha de contenir les dades necessàries per tancar el règim de zona franca o posar fi al dipòsit temporal.

Les autoritats duaneres poden acceptar que s’utilitzin, per presentar una notificació de reexportació, sistemes d’informació comercial, portuària o relativa al transport, sempre que continguin les dades necessàries per a aquesta notificació i que aquestes dades estiguin disponibles abans que les mercaderies surtin del territori duaner del Principat d’Andorra.

4. Les autoritats duaneres poden permetre que la presentació de la notificació de reexportació se substitueixi per la presentació d’una notificació i l’accés a les dades d’una notificació de reexportació en el sistema informàtic de l’operador econòmic.

Article 275. Rectificació i invalidació de la notificació de reexportació

1. Es pot permetre al declarant, amb sol·licitud prèvia, rectificar una o diverses de les dades de la notificació de reexportació després d’haver-la presentat.

No és possible efectuar-hi cap rectificació una vegada que:



2. Quan les mercaderies per a les quals s’hagi presentat una notificació de reexportació no surtin del territori duaner del Principat d’Andorra, les autoritats duaneres han d’invalidar, sense demora, aquesta notificació en els casos següents:

Article 276. Atribució de competències d’execució

El Govern ha de determinar les normes de procediment relatives a:

Capítol sisè. Exempció dels drets a l’exportació

Article 277. Exempció dels drets d’exportació en el cas de mercaderies posades en lliure disposició exportades temporalment

Sense perjudici del que disposa l’article 259, les mercaderies posades en lliure disposició que s’exportin temporalment fora del territori duaner del Principat d’Andorra s’acullen a una exempció de drets a l’exportació, que està supeditada a la reimportació de les mercaderies.

Títol IX. Contenciós

Capítol primer. Constatació de les infraccions

Article 278. Acta de sanció

Si es constata una presumpta infracció, l’agent de duana redacta l’acta de sanció i, si escau, reté o segresta la mercaderia i el mitjà de transport, n’ordena el dipòsit en el local de duana més pròxim o en un altre magatzem habilitat a aquest efecte i té cura que la mercaderia no es pugui malmetre per aquest motiu. Després s’invita a signar l’acta de sanció a la persona responsable. En el supòsit que el requerit es negui a signar, s’ha de consignar en l’acta.

Capítol segon. Règim sancionador

Article 279. Infraccions simples

1. Són infraccions simples l’incompliment d’obligacions o de deures de l’àmbit duaner o tributari exigits a qualsevol persona, tant si és obligat tributari com si no ho és, per a la gestió dels drets o impostos i quan no constitueixin defraudació.

2. Es consideren infraccions simples les següents:

Article 280. Sancions per infraccions simples

1. Les infraccions simples poden ser sancionades mitjançant una multa fixa d’un import d’entre 150 euros i 3.000 euros.

2. Les sancions per les infraccions simples són les següents:



Per la presentació de declaracions o autoliquidacions falses, incompletes o inexactes sense transcendència en la liquidació, la sanció és de 200 euros.

Article 281. Infraccions de defraudació

1. Són infraccions de defraudació les accions o omissions doloses o culposes, amb qualsevol grau de negligència, que comportin un perjudici econòmic per a l’Administració tributària, bé en relació amb els deutes tributaris propis o com a conseqüència de l’exercici dels deures per compte de tercers. També tenen la consideració d’infraccions de defraudació els perjudicis econòmics que es puguin derivar del gaudi indegut de beneficis duaners o fiscals o de règims especials. I, en general, tota acció o omissió contrària a l’ordenament que comporti un perjudici econòmic indegut a l’Administració tributària.

2. Constitueixen infraccions de defraudació les infraccions següents:



S’entén per declaració falsa una inadequació entre el tipus, la naturalesa, l’origen, la composició i el valor real o qualsevol menció inexacta o incompleta en relació amb la mercaderia importada o exportada i la declaració presentada a la Duana.



També es considera una falta de presentació de declaració la sortida de mercaderia que es troba sota un règim duaner especial sense la presentació de la declaració al despatx de la duana corresponent.

Article 282. Qualificació de les infraccions de defraudació

1. Les infraccions de defraudació es qualifiquen en lleus, greus i molt greus depenent de la concurrència de les circumstàncies següents en la conducta del subjecte infractor:



2. Quan concorren les circumstàncies descrites a les lletres a i c de l’apartat anterior, la infracció es qualifica de greu. Quan es donen les circumstàncies descrites a la lletra b de l’apartat anterior, la infracció es qualifica de molt greu, tret que la incidència de les circumstàncies descrites en els dos primers supòsits sigui d’un percentatge inferior al que s’hi indica, cas en què es considera greu.

3. Quan la base de la sanció sigui inferior a 2.000 euros, la infracció es qualifica de lleu, llevat que es donin les circumstàncies descrites en la lletra b de l’apartat 1 d’aquest article.

Article 283. Sancions per infraccions de defraudació

1. Les infraccions de defraudació poden ser sancionades mitjançant una multa proporcional a la quota defraudada d’un import entre el 50% i el 150%, llevat que la normativa pròpia de cada tribut estableixi una altra cosa, però sempre respectant el límit màxim del 150% i sense que puguin ser inferiors a 250 euros.

2. La sanció per infracció de defraudació lleu és del 50% de la quota defraudada; la greu, del 100%, i la molt greu, del 150%.

Article 284. Infraccions de contraban

1. És constitutiva d’una infracció de contraban:



2. La infracció de contraban no s’aplica a les mercaderies que s’acullen a la legislació vigent en matèria de franquícies.

Article 285. Sancions per infraccions de contraban

1. Sense perjudici del que s’estableix a l’apartat 3, les infraccions de contraban donen lloc a una sanció igual al valor de la mercaderia i al comís de la mercaderia sempre que el valor de la mercaderia objecte de frau sigui inferior o igual a 1.500 euros.

2. Sense perjudici del que s’estableix a l’apartat 3, quan el valor de la mercaderia sigui superior a 1.500 euros s’imposa una sanció igual al valor de la mercaderia més el comís de la mercaderia i es comissen el mitjà de transport i els instruments emprats per cometre la infracció, i com a sanció complementària s’inhabilita per operar amb mercaderies sensibles durant un període de fins a 2 anys a partir de la data que s’ha comès la infracció.

3. Si es tracta de mercaderies sensibles, quan la infracció pugui ser constitutiva de delicte, per raó del valor de la mercaderia, s’apliquen les penes previstes al Codi penal.

4. Quan les infraccions de contraban siguin comeses amb dissimulació, d’acord amb el que s’estableix a la lletra c de l’apartat 1 de l’article 284, o mitjançant la utilització d’un vehicle de lloguer, aquestes infraccions donen lloc a la imposició d’una sanció igual al doble del valor de la mercaderia, sense perjudici de les disposicions de l’apartat 2 en matèria de comís.

5. Sense perjudici de l’aplicació de les disposicions en matèria de retenció, no es comissen els vehicles de transport públic o de lloguer, sempre que el representant de l’empresa permeti a l’Administració exercir eficaçment les seves actuacions contra els autors reals de la infracció i no quedi establerta cap participació del representant en la comissió de la infracció.

6. En cas de reincidència en la infracció de contraban, s’imposa una sanció igual al triple del seu import, al comís de la mercaderia, al comís del mitjà de transport i al comís dels instruments emprats per cometre la infracció.

Capítol tercer. Franja duanera

Article 286. Franja duanera

1. Es delimita una franja terrestre que s’estén des del límit fronterer del país fins a un perímetre situat a 1,5 km a l’interior del territori nacional. Les distàncies es calculen en línia recta sense tenir en compte el relleu. Els punts que componen aquest perímetre han d’estar situats a 1,5 km del punt fronterer més proper.

2. La franja duanera també inclou:



3. En queden exclosos els despatxos de Duana fronterers de Sant Julià i del Pas de la Casa, les carreteres generals 1 i 2, el viaducte de sortida del túnel d’Envalira i els comerços que es troben a peu d’aquestes carreteres i part del nucli urbà del Pas de la Casa. La part del nucli urbà del Pas de la Casa que queda exclosa està reproduïda en l’annex núm. 2.

4. Únicament els operadors en mercaderies sensibles d’acord amb la normativa vigent i titulars d’un local comercial a la franja duanera poden procedir a la tinença i/o circulació de mercaderia sensible en aquesta franja amb l’autorització prèvia del Servei de Duana. Tota persona interessada ha de notificar prèviament al Servei de Duana, per a cada operació, la data, el destinatari, la quantitat de mercaderia, l’hora i el mitjà de transport, per tal d’obtenir l’autorització corresponent.

Capítol quart. Disposicions diverses

Article 287. Responsabilitat

L’autor de la infracció és sancionat amb les sancions establertes en aquest títol. Els còmplices i encobridors són sancionats amb una sanció d’un import igual a la meitat de l’import previst.

És autor el qui efectua personalment o per mitjà d’un altre la infracció. De la mateixa manera, és considerat autor el qui força o indueix a cometre una infracció o hi coopera amb actes necessaris.

És còmplice el qui de manera no essencial col·labora en la perpetració d’una infracció.

És encobridor aquell qui, amb tot coneixement de la comissió de la infracció i no havent-hi participat, ajuda la persona que l’ha comès a aprofitar-se’n o perjudica maliciosament la investigació de la infracció o la persecució de l’infractor.

Article 288. Acumulació d’infraccions

Les infraccions previstes en els articles d’aquest títol són compatibles entre si.

Article 289. Reincidència

1. En el cas de reincidència en les infraccions previstes en aquest títol, llevat del que s’estableix a l’apartat 6 de l’article 285, s’imposen sancions del doble del seu import sempre que la segona infracció hagi estat comesa en un període inferior a dos anys respecte de la primera, i que sigui sancionada amb una mateixa sanció igual o superior.

2. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen a les infraccions de defraudació.

Article 290. Retenció

1. En el cas d’una infracció flagrant i de no fer-se efectiu l’import de la sanció, els agents de duana poden retenir la mercaderia objecte de frau i el mitjà de transport emprat fins que es dugui a terme el pagament efectiu de la sanció.

2. Dins l’àmbit d’un control duaner posterior a la importació o l’exportació, en cas de no fer-se efectiva la sanció, els agents de duana poden retenir la mercaderia objecte de frau per un valor igual a l’import de la sanció fins que se’n faci el pagament efectiu.

Article 291. Confiscació i venda en subhasta pública

Transcorregut el termini de dos mesos a comptar de la data en què la sanció esdevingui ferma i definitiva sense que s’hagi fet efectiva, el Govern procedeix al pronunciament de la confiscació i posteriorment a la venda en subhasta pública dels béns retinguts, satisfà l’import de la sanció amb el producte de la rematada i retorna l’excedent a la persona infractora, en el cas que l’import esmentat hagi estat totalment cobert.

Article 292. Comís

Si es tracta d’infraccions de contraban que comportin el comís de la mercaderia, del mitjà de transport o dels instruments emprats per cometre la infracció, a comptar de la data en què la sanció esdevingui ferma i definitiva el Govern en pronuncia el comís i decideix l’afectació dels béns, sigui la venda en subhasta pública, sigui la destrucció, la donació a un organisme sense ànim de lucre o l’afectació a l’Administració.

Article 293. Prescripció de les infraccions

Les infraccions prescriuen en un termini de tres anys a partir del dia en què van ser comeses. Passat aquest termini, les infraccions no poden ser rellevades per actes de contenciós i, per tant, no poden donar lloc a una demanda posterior per part de l’Administració.

Article 294. Actuacions complementàries

Els drets i les imposicions que corresponguin a les mercaderies objecte de la infracció, a part de les sancions establertes en aquest títol, es liquiden segons el cas mitjançant una declaració de duana complementària.

Article 295. Valoració dels béns

El valor dels béns es determina segons les regles següents:

1. Si es tracta de béns provinents de l’estranger s’apliquen les normes que regulen el valor a la Duana, afegint al valor l’import dels drets i les imposicions exigibles per importar-los, sense perjudici del que estableix l’apartat 3.

2. Si es tracta dels altres béns es determina el valor segons el preu del mercat, sense perjudici del que determina l’apartat 3.

3. Si es tracta de mercaderies sensibles represes en les posicions 24 02, 24 03 i 24 04, es té en compte, per determinar-ne el valor en el moment de la imposició d’una sanció, el que resulti del càlcul previst a la Llei de control de les mercaderies sensibles vigent.

Article 296. Preempció

Quan es comprova que el preu declarat és inferior al valor real dels béns o de les mercaderies declarats a la Duana, la Duana té la facultat d’exercir un dret de preempció i pagar al destinatari o als drethavents l’import del preu declarat augmentat d’un 10%.

Disposició transitòria primera

Autoritzacions vigents a l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

1. Les autoritzacions lliurades abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei relatives als règims de dipòsit duaner, la importació temporal, el perfeccionament actiu, el perfeccionament passiu i la destinació final, queden revocades al cap de dos anys de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, llevat que a demanda del titular la Duana en reexamini les condicions amb una resolució favorable. Si les autoritzacions tenen un període de validesa anterior, deixen de ser vàlides a la data prevista.

2. La Duana ha de reexaminar d’ofici, en un termini màxim de dos anys a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, les condicions de les autoritzacions d’operador econòmic autoritzat (OEA) lliurades abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

3. Les autoritzacions lliurades abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, en aplicació de l’article 3 del Reglament regulador del procediment simplificat de despatx de mercaderies a la importació, del 7 de juny del 2006, queden revocades al cap de dos anys de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, llevat que a demanda del titular la Duana en reexamini les condicions amb una resolució favorable.

4. Les autoritzacions lliurades abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, en aplicació de l’article 2 del Reglament regulador del procediment simplificat de despatx de mercaderies a l’exportació, del 4 de juliol del 2007, queden revocades al cap de dos anys de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

5. Les autoritzacions del règim de la transformació sota control duaner, queden revocades en un termini de dotze mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

6. Les actes de garantia global pel règim de trànsit comunitari, acceptades abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, queden revocades al cap de dotze mesos de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, llevat que a demanda del titular, la Duana en reexamini les condicions amb resolució favorable.

Disposició transitòria segona

Sol·licituds d’autoritzacions presentades abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

1. Les autoritzacions dels règims previstos a la disposició transitòria primera, als apartats 1 a 4, lliurades en resolució de sol·licituds presentades abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, no poden tenir una data de validesa superior a dos anys a comptar de la data de presentació de la sol·licitud.

2. Les autoritzacions dels règims previstos a la disposició transitòria primera, als apartats 5 i 6, lliurades en resolució de sol·licituds presentades abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, no poden tenir una data de validesa superior a dotze mesos a comptar de la data de presentació de la sol·licitud.

Disposició derogatòria

En el moment d’entrar en vigor aquesta Llei queden derogades totes les disposicions legals que s’oposin a aquest Codi i, en especial, la Llei 17/2020, del 4 de desembre, de text consolidat del Codi de Duana, excepte els articles 1 a 14 i 93 bis a 93 undecies, i els articles 1 i 2 de la Llei de taxes sobre el consum, del 30 de desembre de 1985.

Disposició final primera

Es modifica l’article 34 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, que queda redactat com segueix:

“Article 34. Importacions d’objectes de col·lecció o d’art

1. Estan exemptes de l’impost les importacions dels objectes de col·lecció o d’art de caràcter educatiu, científic o cultural no destinats a la venda i importats per museus, galeries i altres establiments autoritzats per rebre aquests objectes amb exempció. L’exempció està condicionada al fet que els objectes s’importin a títol gratuït o, si ho són a títol onerós, que siguin lliurats per una persona o una entitat que no actuï com a empresari o professional.

2. Estan exemptes de presentar una garantia financera que cobreixi l’import de l’impost, les importacions temporals d’obres d’art per a la seva participació en exposicions públiques o privades, acordades pel Govern com a projecte estratègic i d’interès general, que tenen lloc en el territori duaner nacional. A aquest efecte es considera estratègic i d’interès general el projecte que, entre d’altres, reuneixi factors culturals, econòmics, educatius i turístics rellevants per al país.”

Disposició final segona

S’encomana al Govern que estableixi les disposicions reglamentàries necessàries per al desenvolupament i l’aplicació del Codi de Duana, dins un termini màxim de nou mesos comptadors a partir de la promulgació d’aquesta Llei.

Disposició final tercera

Aquesta Llei entra en vigor el primer dia del mes següent als tres mesos posteriors a la publicació de la mateixa Llei al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

No obstant això, les disposicions de l’article 267, apartat 3, lletra f entren en vigor l’endemà de ser publicades al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.


Casa de la Vall, 13 de maig del 2025




Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Annex 1

Annex 2