Llei 4/2023, del 19 de gener, d’avaluació ambiental de projectes i de plans i programes
Índex
[Mostra/Amaga]- Capítol primer. Disposicions generals
- Article 1. Objecte
- Article 2. Definicions
- Article 3. Principis generals
- Article 4. Context transfronterer
- Article 5. Relació entre l’avaluació d’impacte ambiental de projectes i l’avaluació ambiental estratègica de plans i programes
- Article 6. Capacitat tècnica dels autors dels documents ambientals i dels responsables de la vigilància ambiental
- Capítol segon. Avaluació d’impacte ambiental de projectes
- Article 7. Projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental
- Article 8. Procediment d’avaluació d’impacte ambiental de projectes
- Article 9. Requisits addicionals per a projectes amb un impacte molt important sobre el medi ambient
- Article 10. Estudi d’impacte ambiental
- Article 11. Projectes no sotmesos a avaluació d’impacte ambiental, sotmesos únicament a un pla de restauració i a un pla de vigilància ambiental
- Article 12. Vigilància i control
- Capítol tercer. Avaluació ambiental estratègica de plans i programes
- Article 13. Plans i programes sotmesos a avaluació ambiental estratègica
- Article 14. Procediment d’avaluació ambiental estratègica de plans i programes sectorials
- Article 15. Procediment d’avaluació ambiental estratègica de plans d’ordenació i urbanisme parroquial, plans parcials i plans especials
- Article 16. Estudi ambiental estratègic de plans i programes
- Article 17. Seguiment ambiental i supervisió
- Capítol quart. Règim d’infraccions i sancions, procediment sancionador i reparació de danys al medi
- Article 18. Tipificació de les infraccions
- Article 19. Sancions
- Article 20. Sanció d’infraccions concurrents
- Article 21. Graduació de les sancions
- Article 22. Prescripció de les infraccions
- Article 23. Prescripció de les sancions
- Article 24 Tramitació
- Article 25. Potestat sancionadora
- Article 26. Mesures cautelars
- Article 27. Reparació dels danys causats al medi i restauració del medi a l’estat original
- Article 28. Persones responsables
- Disposició transitòria
- Disposició derogatòria
- Disposició final primera
- Disposició final segona
- Disposició final tercera
- Disposició final quarta
- Disposició final cinquena
- Disposició final sisena
- Annex I. Projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental de projectes (AIAP)
- Annex I a. Projectes amb un impacte destacable sobre el medi
- Annex I b. Projectes amb un impacte molt important sobre el medi ambient
- Annex II. Projectes no sotmesos a avaluació d’impacte ambiental (sotmesos únicament a un pla de restauració i a un pla de vigilància ambiental)
- Annex III. Plans i programes sotmesos a avaluació ambiental estratègica de plans i programes (AAEPP)
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 19 de gener del 2023 ha aprovat la següent:
Llei 4/2023, del 19 de gener, d’avaluació ambiental de projectes i de plans i programes
Exposició de motius
L’avaluació dels impactes ambientals constitueix una eina important per integrar les consideracions ambientals en la preparació i l’adopció de projectes, de plans i de programes que puguin tenir repercussions significatives en el medi ambient. És un procediment de caràcter preventiu, orientat a integrar el medi ambient en les fases primeres de reflexió, i que permet conèixer la incidència en el medi dels projectes, dels plans i dels programes per adoptar mesures que permetin evitar o corregir els impactes que poden ocasionar la seva execució i el seu funcionament.Alhora, serveix per informar, tant el promotor del projecte, pla o programa com l’Administració, sobre el seguiment que s’ha de donar al projecte, pla o programa pel que fa a les qüestions ambientals i les relatives a la salut humana, així com per informar el públic i garantir la seva participació.
L’avaluació ambiental permet, doncs, implementar els principis de prevenció, integració, precaució i participació ciutadana.
La seva aplicació, basada en el principi que és millor prevenir les pertorbacions en origen que combatre’n després els efectes, està recomanada per diverses organitzacions internacionals, com les Nacions Unides, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, la Unió Europea i l’Organització Mundial de la Salut.
Per altra banda, aquesta Llei s’inspira en les directives europees en la matèria sense fer-ne una transposició directa, en concret en la Directiva 2014/52/UE, que modifica la Directiva 2011/92/UE, relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient, i la Directiva 2001/42/CE, relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats plans i programes sobre el medi ambient. Igualment, reprèn les consideracions principals del Conveni d’Espoo sobre l’avaluació de l’impacte ambiental en un context transfronterer.
De manera general, l’avaluació ambiental comporta l’elaboració d’un estudi d’impacte ambiental o d’un estudi ambiental estratègic per part del promotor del projecte, del pla o del programa; la realització de les consultes escaients prop de la població i de les administracions implicades, incloses les dels Estats veïns, si escau, i la revisió i l’informe per part de l’autoritat amb competències ambientals previs a l’autorització del projecte o a l’aprovació del pla o programa.
En aquest procediment és important entendre el medi ambient en la seva totalitat: població i salut humana, biodiversitat, terra, sòl, aigua, aire i clima, béns materials, patrimoni cultural i paisatge, així com les interaccions entre aquests elements.
La Llei estableix el procediment d’avaluació dels impactes ambientals dels projectes en funció de les seves característiques o de la seva dimensió, amb l’objectiu d’adaptar el procediment a l’envergadura de cada projecte i als possibles impactes que pot tenir sobre el medi ambient; per això s’estableixen tres categories de projectes. L’annex I recull els projectes sotmesos a l’avaluació d’impacte ambiental i l’annex II recull els projectes que, per les seves característiques o dimensions, tenen un grau d’impacte més petit sobre el medi, que no queden sotmesos a procediments d’avaluació d’impacte ambiental i que han de presentar únicament un pla de restauració i un pla de vigilància; d’aquesta manera se simplifiquen els procediments d’autorització del projecte.
En relació amb els projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental recollits en l’annex I, es diferencien dos procediments en funció de la magnitud dels impactes dels projectes sobre el medi:
- Els projectes de l’annex I a són els que estan sotmesos a un procediment estàndard, a través del qual es posa a informació pública els projectes de titularitat pública.
- Els projectes de l’annex I b són els projectes que, per les seves característiques o dimensions, tenen un grau d’impacte molt important sobre el medi ambient i per als quals s’estableix una fase de consultes al públic interessat de manera simultània al procés d’informació pública.
- Els projectes de l’annex I b són els projectes que, per les seves característiques o dimensions, tenen un grau d’impacte molt important sobre el medi ambient i per als quals s’estableix una fase de consultes al públic interessat de manera simultània al procés d’informació pública.
Pel que fa als plans i programes, la Llei estableix el procediment d’avaluació ambiental estratègica que s’ha de dur a terme per garantir que la seva repercussió ambiental es tindrà en compte durant la preparació i abans de l’adopció del pla o programa.
La Llei estableix els procediments tant pel que fa a l’avaluació d’impacte ambiental de projectes com a l’avaluació ambiental estratègica de plans i programes amb uns mecanismes similars, sense suposar una càrrega administrativa suplementària i donant continuïtat als procediments establerts en el reglament de modificació de l’estat del terreny vigent fins al moment d’aprovació de la Llei. Es defineix també l’abast general dels estudis d’impacte ambiental i dels estudis ambientals estratègics que es desenvoluparan en detall i tenint en compte la magnitud dels projectes o plans i programes per via reglamentària. D’aquesta manera, els promotors dels projectes, dels plans i dels programes coneixen des de l’inici els procediments aplicables així com els terminis establerts en les fases del procediment.
Aquesta Llei va més enllà de la visió sectorial que està recollida en la normativa actual que fa referència als estudis d’impacte ambiental o a les avaluacions d’impacte ambiental (gestió del medi aquàtic, residus, contaminació atmosfèrica, conservació del medi natural, biodiversitat i paisatge), i unifica els procediments i els criteris amb una visió transversal i integradora i amb participació de tots els agents públics i privats interessats.
Aquesta Llei s’ha fet d’acord amb l’experiència acumulada a partir de l’aplicació de les diferents normatives sectorials vigents fins ara, i vetlla per corregir certes disfuncions que s’han detectat al llarg dels anys; en concret, l’adaptació dels procediments a les característiques i dimensions dels projectes que permet alleugerir certs aspectes de l’avaluació ambiental o aprofundir-hi.
L’agrupament en un sol text del conjunt de les temàtiques relacionades amb l’avaluació ambiental porta a derogar o modificar alguns textos legals amb la finalitat d’homogeneïtzar i simplificar els procediments.
La Llei s’estructura en quatre capítols, que integren vint-i-vuit articles, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i sis disposicions finals. Així mateix, s’inclouen 3 annexos.
El capítol primer defineix l’objecte de la Llei, el glossari de termes i també els principis generals que regeixen els procediments d’avaluació ambiental. A més, posa en relleu la necessitat de tenir en compte el context transfronterer quan els projectes, els plans o els programes puguin afectar els Estats veïns.
El capítol segon desenvolupa l’avaluació d’impacte ambiental dels projectes, definint quins són els projectes que hi estan sotmesos i quin tipus de procediment se’ls aplica en funció de les seves característiques, del seu impacte potencial sobre el medi i de la seva titularitat. Per altra banda, es detalla de manera general com ha de ser el contingut de l’estudi d’impacte, i què s’ha de desenvolupar per reglament. Amb l’objectiu de simplificar els procediments per als projectes amb menys impacte sobre el medi, s’estableix una categoria de projectes per als quals només són necessaris un pla de restauració i un pla de vigilància ambiental. Finalment, i per tal de ser molt més eficaços en la prevenció de danys i en la cura del medi ambient, s’implica la direcció facultativa de l’obra, que ha de disposar d’un responsable de la vigilància ambiental, així com el cap d’obra de l’empresa constructora perquè vetllin pel compliment dels documents ambientals.
El capítol tercer desenvolupa l’avaluació ambiental estratègica de plans i programes, definint quins són els plans i programes que hi estan sotmesos i quin procediment se’ls aplica en funció del tipus de pla o programa. També es detalla de manera general com ha de ser el contingut de l’estudi ambiental estratègic, que s’haurà de desenvolupar igualment per reglament. L’avaluació ambiental estratègica dels plans en matèria urbanística s’integra en la tramitació establerta en la normativa sectorial urbanística.
El capítol quart estableix el règim d’infraccions i sancions, el procediment sancionador i la reparació de danys i la restauració del medi al seu estat original. Estableix també la possibilitat d’acordar l’aturada cautelar de les obres d’un projecte si no se segueixen els preceptes de la Llei.
La disposició transitòria aclareix que els projectes, plans i programes que s’hagin començat a tramitar abans de l’entrada en vigor de la Llei no hi estan sotmesos.
La disposició derogatòria deixa sense efecte la totalitat del Decret del 27-2-2019 d’aprovació del Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l’estat actual del terreny, i parcialment el Decret del 2-3-2005 d’aprovació del Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics, concretament l’article 2, els capítols segon, tercer i cinquè, i els annexos I, II, III, IV, V i VI. Els aspectes regulats en els textos que queden sense efecte queden regulats en la Llei o bé s’actualitzaran a través del desenvolupament reglamentari de la Llei.
Les disposicions finals de la Llei tenen la finalitat d’homogeneïtzar tota la normativa que fa referència a l’avaluació d’impacte ambiental o els estudis d’impacte ambiental. Així, la disposició final primera modifica la Llei 26/2021, del 25 d’octubre, de text consolidat de pesca i gestió del medi aquàtic perquè només estiguin sotmesos a l’autorització del Govern els projectes que afecten el medi aquàtic que queden recollits en l’annex I de la Llei.
La disposició final segona modifica la Llei 25/2004, del 14 de desembre, de residus establint els projectes relacionats amb la gestió dels residus que s’han de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental d’acord amb el que es preveu a l’annex I de la Llei, i redueix el període d’informació pública a un mes a partir de la data de publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, d’acord amb el període d’informació pública establert en la Llei.
La disposició final tercera modifica la Llei 7/2019, del 7 de febrer, de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge, establint que els projectes, plans i programes que puguin afectar espais naturals protegits o espècies amenaçades s’han de sotmetre al procediment d’avaluació ambiental, simplificant el text anterior, que parlava d’actuacions, planificacions i activitats que per la seva naturalesa no estan sotmeses al procediment d’avaluació ambiental. També modifica i elimina les sancions relacionades amb l’incompliment del procediment d’avaluació ambiental, que queden regulades per la present Llei.
La disposició final quarta modifica el Decret del 25-2-2009 que modifica el Reglament de control de la contaminació atmosfèrica, suprimint la llista d’activitats que havien de presentar un estudi d’impacte ambiental; queden sotmesos a avaluació d’impacte ambiental només els projectes que puguin afectar el medi atmosfèric que es recullen en l’annex I.
La disposició final cinquena faculta el Govern perquè, en el termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor de la Llei, dicti les disposicions reglamentàries necessàries per desenvolupar-la i per adaptar el Reglament urbanístic a les previsions de la Llei.
Finalment, la disposició final sisena estableix que la Llei entra en vigor al cap de tres mesos de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Objecte
1. Aquesta Llei té per objecte integrar els aspectes mediambientals en la redacció i l’autorització de projectes i de plans i programes que tenen efectes significatius sobre el medi ambient, amb la finalitat de promoure un desenvolupament sostenible i garantir un nivell elevat de protecció del medi ambient.
2. Aquesta Llei estableix les bases i els procediments que regeixen les avaluacions ambientals tant per a determinats projectes, com per a determinats plans i programes, inclosos en els annexos de la Llei, que tenen efectes significatius sobre el medi ambient. Així mateix, la Llei estableix els estudis de caràcter ambiental que han d’aportar determinats projectes amb una incidència més petita sobre el medi ambient, que no queden sotmesos a avaluació ambiental, i simplifica, d’aquesta manera, la tramitació de la seva autorització.
Article 2. Definicions
Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per:
a) Avaluació ambiental: procés consistent en la preparació d’un estudi dels efectes d’un projecte, pla o programa sobre el medi ambient; la realització de consultes i exposició pública, quan escaigui; l’examen de l’autoritat competent del conjunt de la informació disponible i del resultat de les consultes, i la conclusió raonada de l’autoritat competent. L’avaluació ambiental s’anomena avaluació d’impacte ambiental per als projectes, i avaluació ambiental estratègica per als plans i programes.
b) Catàstrofe: una pertorbació greu del funcionament de la societat que provoca una afectació real i generalitzada per a la vida o la salut de les persones, per als béns o per al medi ambient, i que té com a origen un accident, un fenomen natural o una activitat humana. Pot tractar-se d’un esdeveniment sobtat o del resultat de processos complexos que es desenvolupen en un període de temps llarg.
c) Declaració d’impacte ambiental: pronunciament de l’òrgan ambiental en el qual es determina, respecte dels aspectes ambientals previsibles d’un projecte sotmès a avaluació d’impacte ambiental amb procés d’informació pública, la conveniència o no d’executar-lo i, en cas afirmatiu, les condicions o mesures preventives, correctores o compensatòries que han d’establir-se amb vista a la protecció adequada del medi ambient.
d) Declaració ambiental estratègica: pronunciament de l’òrgan ambiental en el qual es determina, respecte dels aspectes ambientals previsibles d’un pla o programa, la conveniència o no d’executar-lo i, en cas afirmatiu, les condicions o mesures preventives, correctores o compensatòries que han d’establir-se amb vista a la protecció adequada del medi ambient.
e) Estudi d’impacte ambiental de projectes: document tècnic, objectiu i de caràcter interdisciplinari la finalitat del qual és fer una anàlisi de les alternatives, examinar les conseqüències sobre el medi ambient de l’alternativa escollida, i establir les mesures preventives, correctores o compensatòries corresponents.
f) Estudi ambiental estratègic: document tècnic objectiu i de caràcter interdisciplinari la finalitat del qual és identificar, descriure i avaluar els probables efectes significatius en el medi ambient de l’aplicació del pla o programa, així com les alternatives raonables, inclosa l’alternativa de no alterar el medi, que tinguin en compte els objectius i l’àmbit d’aplicació geogràfic del pla o programa.
g) Informe d’impacte ambiental: pronunciament de l’òrgan ambiental en el qual es determina, respecte dels aspectes ambientals previsibles d’un projecte sotmès a avaluació d’impacte ambiental sense procés d’informació pública, la conveniència o no d’executar-lo i, en cas afirmatiu, les condicions o mesures preventives, correctores o compensatòries que han d’establir-se amb vista a la protecció adequada del medi ambient.
h) Mesures compensatòries: mesures aplicades per compensar l’impacte mediambiental de determinats projectes, plans i programes.
i) Òrgan ambiental: òrgan competent per emetre la declaració d’impacte ambiental o l’informe d’impacte ambiental dels projectes o la declaració ambiental estratègica relativa als plans o programes sotmesos a avaluació ambiental. Als efectes del que estableix aquesta Llei, l’òrgan ambiental és el ministeri responsable del medi ambient.
j) Òrgan substantiu: òrgan competent per raó de la matèria per autoritzar o aprovar un projecte determinat o, si escau, per aprovar un pla o programa determinat.
k) Paisatge: una part de territori tal com la percep la població, el caràcter de la qual resulta de l’acció de factors naturals i/o humans i de les seves interrelacions.
l) Pla de restauració ambiental: document tècnic ambiental que, basant-se en els impactes ambientals identificats, localitza amb precisió i planifica en el temps els treballs necessaris per dur a terme les mesures preventives, correctores o compensatòries, tant durant les obres com un cop el projecte està executat i en funcionament.
m) Pla de vigilància ambiental: document tècnic ambiental que estableix el procediment de control de l’execució adequada i de l’efectivitat de les mesures preventives, correctores o compensatòries descrites en el pla de restauració ambiental.
n) Pla o programa: conjunt de documents de planificació que constitueixen el marc per a decisions d’autorització ulteriors que no són executables directament, sinó a través del seu desenvolupament mitjançant un o diversos projectes.
o) Projecte: la realització de treballs de construcció i d’execució d’instal·lacions o d’infraestructures, i altres intervencions en el medi natural o en el paisatge, incloses les destinades a l’explotació dels recursos naturals, del sòl i del subsòl.
p) Projectes amb un impacte destacable sobre el medi ambient: aquells projectes previstos en l’annex I a d’aquesta Llei.
q) Projectes amb un impacte molt important sobre el medi ambient: aquells projectes previstos en l’annex I b d’aquesta Llei.
r) Promotor del projecte: la persona física o jurídica que sol·licita una autorització relativa a un projecte privat, o l’autoritat pública que pren la iniciativa respecte d’un projecte.
s) Promotor del pla o programa: persona física o jurídica, pública o privada, que elabora un pla o programa.
t) Públic: una o diverses persones físiques o jurídiques i les seves associacions, organitzacions o grups.
u) Públic interessat: públic afectat, o que pugui veure’s afectat, per procediments de presa de decisions mediambientals previstos en aquesta Llei, o que hi tinguin un interès. Es considera que hi tenen un interès les organitzacions no governamentals que treballen a favor de la protecció del medi ambient.
b) Catàstrofe: una pertorbació greu del funcionament de la societat que provoca una afectació real i generalitzada per a la vida o la salut de les persones, per als béns o per al medi ambient, i que té com a origen un accident, un fenomen natural o una activitat humana. Pot tractar-se d’un esdeveniment sobtat o del resultat de processos complexos que es desenvolupen en un període de temps llarg.
c) Declaració d’impacte ambiental: pronunciament de l’òrgan ambiental en el qual es determina, respecte dels aspectes ambientals previsibles d’un projecte sotmès a avaluació d’impacte ambiental amb procés d’informació pública, la conveniència o no d’executar-lo i, en cas afirmatiu, les condicions o mesures preventives, correctores o compensatòries que han d’establir-se amb vista a la protecció adequada del medi ambient.
d) Declaració ambiental estratègica: pronunciament de l’òrgan ambiental en el qual es determina, respecte dels aspectes ambientals previsibles d’un pla o programa, la conveniència o no d’executar-lo i, en cas afirmatiu, les condicions o mesures preventives, correctores o compensatòries que han d’establir-se amb vista a la protecció adequada del medi ambient.
e) Estudi d’impacte ambiental de projectes: document tècnic, objectiu i de caràcter interdisciplinari la finalitat del qual és fer una anàlisi de les alternatives, examinar les conseqüències sobre el medi ambient de l’alternativa escollida, i establir les mesures preventives, correctores o compensatòries corresponents.
f) Estudi ambiental estratègic: document tècnic objectiu i de caràcter interdisciplinari la finalitat del qual és identificar, descriure i avaluar els probables efectes significatius en el medi ambient de l’aplicació del pla o programa, així com les alternatives raonables, inclosa l’alternativa de no alterar el medi, que tinguin en compte els objectius i l’àmbit d’aplicació geogràfic del pla o programa.
g) Informe d’impacte ambiental: pronunciament de l’òrgan ambiental en el qual es determina, respecte dels aspectes ambientals previsibles d’un projecte sotmès a avaluació d’impacte ambiental sense procés d’informació pública, la conveniència o no d’executar-lo i, en cas afirmatiu, les condicions o mesures preventives, correctores o compensatòries que han d’establir-se amb vista a la protecció adequada del medi ambient.
h) Mesures compensatòries: mesures aplicades per compensar l’impacte mediambiental de determinats projectes, plans i programes.
i) Òrgan ambiental: òrgan competent per emetre la declaració d’impacte ambiental o l’informe d’impacte ambiental dels projectes o la declaració ambiental estratègica relativa als plans o programes sotmesos a avaluació ambiental. Als efectes del que estableix aquesta Llei, l’òrgan ambiental és el ministeri responsable del medi ambient.
j) Òrgan substantiu: òrgan competent per raó de la matèria per autoritzar o aprovar un projecte determinat o, si escau, per aprovar un pla o programa determinat.
k) Paisatge: una part de territori tal com la percep la població, el caràcter de la qual resulta de l’acció de factors naturals i/o humans i de les seves interrelacions.
l) Pla de restauració ambiental: document tècnic ambiental que, basant-se en els impactes ambientals identificats, localitza amb precisió i planifica en el temps els treballs necessaris per dur a terme les mesures preventives, correctores o compensatòries, tant durant les obres com un cop el projecte està executat i en funcionament.
m) Pla de vigilància ambiental: document tècnic ambiental que estableix el procediment de control de l’execució adequada i de l’efectivitat de les mesures preventives, correctores o compensatòries descrites en el pla de restauració ambiental.
n) Pla o programa: conjunt de documents de planificació que constitueixen el marc per a decisions d’autorització ulteriors que no són executables directament, sinó a través del seu desenvolupament mitjançant un o diversos projectes.
o) Projecte: la realització de treballs de construcció i d’execució d’instal·lacions o d’infraestructures, i altres intervencions en el medi natural o en el paisatge, incloses les destinades a l’explotació dels recursos naturals, del sòl i del subsòl.
p) Projectes amb un impacte destacable sobre el medi ambient: aquells projectes previstos en l’annex I a d’aquesta Llei.
q) Projectes amb un impacte molt important sobre el medi ambient: aquells projectes previstos en l’annex I b d’aquesta Llei.
r) Promotor del projecte: la persona física o jurídica que sol·licita una autorització relativa a un projecte privat, o l’autoritat pública que pren la iniciativa respecte d’un projecte.
s) Promotor del pla o programa: persona física o jurídica, pública o privada, que elabora un pla o programa.
t) Públic: una o diverses persones físiques o jurídiques i les seves associacions, organitzacions o grups.
u) Públic interessat: públic afectat, o que pugui veure’s afectat, per procediments de presa de decisions mediambientals previstos en aquesta Llei, o que hi tinguin un interès. Es considera que hi tenen un interès les organitzacions no governamentals que treballen a favor de la protecció del medi ambient.
Article 3. Principis generals
Els procediments d’avaluació ambiental es regeixen segons els principis següents:
a) Promoure un desenvolupament sostenible, garantir la qualitat de vida de les persones i la protecció de la salut humana, la conservació, la protecció i la millora del medi ambient, el paisatge i la utilització racional dels recursos naturals, assegurant una intervenció d’acord amb el coneixement científic més avançat.
b) Garantir la informació i la participació dels ciutadans en la integració dels aspectes ambientals dins el marc del procediment d’aprovació de determinats projectes, plans i programes, tot aplicant els principis de prevenció, precaució, proporcionalitat, no regressivitat, simplificació, internalització dels costos mediambientals i col·laboració entre les administracions públiques.
b) Garantir la informació i la participació dels ciutadans en la integració dels aspectes ambientals dins el marc del procediment d’aprovació de determinats projectes, plans i programes, tot aplicant els principis de prevenció, precaució, proporcionalitat, no regressivitat, simplificació, internalització dels costos mediambientals i col·laboració entre les administracions públiques.
Article 4. Context transfronterer
1. Quan es consideri que l’execució d’un projecte o d’un pla o programa pot tenir efectes significatius sobre el medi ambient d’un Estat veí, el Govern li ha de trametre tan aviat com sigui possible, i, al més tard, quan n’informi el seu propi públic, una descripció del projecte o del pla o programa, juntament amb els estudis i documents ambientals corresponents, abans que el projecte, pla o programa estigui aprovat.
2. El Govern proporciona a l’Estat veí un període d’un mes perquè pugui comunicar si vol establir consultes.
3. En cas afirmatiu, s’inicien les consultes corresponents sobre els possibles efectes mediambientals transfronterers i les mesures previstes per reduir o evitar aquests efectes i s’acorda, al principi de les consultes, que aquestes han de tenir un període màxim de tres mesos de durada.
4. Els terminis previstos en aquesta Llei per a la tramitació de procediments d’avaluació ambiental quedaran suspesos mentre duri el període de consultes previst en l’apartat 3 d’aquest article.
5. En qualsevol cas, el resultat de les consultes que es puguin dur a terme al país veí no tindran caràcter vinculant.
Article 5. Relació entre l’avaluació d’impacte ambiental de projectes i l’avaluació ambiental estratègica de plans i programes
1. L’avaluació ambiental estratègica de plans i programes no exclou que s’hagi de dur a terme una avaluació d’impacte ambiental dels projectes que es derivin del pla o programa.
2. En l’avaluació d’impacte ambiental de projectes que es derivin d’un pla o programa sotmès a avaluació ambiental estratègica de plans i programes, es tindran en compte les consideracions establertes en la declaració ambiental estratègica.
Article 6. Capacitat tècnica dels autors dels documents ambientals i dels responsables de la vigilància ambiental
1. Els documents ambientals, amb la finalitat d’assegurar-ne l’exhaustivitat i la qualitat, han d’estar elaborats per tècnics autoritzats i competents.
2. Els autors dels documents són responsables del seu contingut i de la fiabilitat de la informació que contenen, excepte pel que fa referència a les dades proporcionades per les administracions.
3. La vigilància ambiental ha de ser portada a terme per tècnics autoritzats i competents.
4. El Govern estableix per via reglamentària els requisits i les disposicions que han de complir els tècnics que facin estudis d’impacte ambiental de projectes, plans de restauració i plans de vigilància ambiental de projectes, estudis ambientals estratègics de plans i programes i seguiment de la vigilància ambiental d’obres de projectes objecte d’aquesta Llei.
Capítol segon. Avaluació d’impacte ambiental de projectes
Article 7. Projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental
1. Els projectes, públics o privats, que s’esmenten en l’annex I s’han de sotmetre a avaluació d’impacte ambiental.
2. En el cas que un projecte inclogui diverses obres o activitats que estiguin sotmeses, individualment o conjuntament, a avaluació d’impacte ambiental, s’ha de fer una sola avaluació d’impacte ambiental del conjunt de les obres o activitats.
3. Quan estigui previst dur a terme un projecte per fases, s’ha de fer una única avaluació d’impacte ambiental per tot el conjunt de les fases.
4. El Govern pot excloure, de forma motivada, un projecte determinat del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental en casos excepcionals d’emergència civil o catàstrofes.
Article 8. Procediment d’avaluació d’impacte ambiental de projectes
1. El promotor del projecte, a través del procediment corresponent a l’autorització d’un projecte, ha de presentar davant l’òrgan substantiu competent el projecte i l’estudi d’impacte ambiental juntament amb la documentació exigida per la normativa sectorial.
2. L’òrgan substantiu, a través del procediment corresponent a l’autorització d’un projecte, ha de trametre a l’òrgan ambiental el projecte i l’estudi d’impacte ambiental.
3. L’òrgan ambiental pot sol·licitar informació complementària al promotor si detecta errors o mancances reparables de forma o de contingut durant l’anàlisi de la documentació presentada. El promotor ha de retornar la informació complementària sol·licitada a l’òrgan substantiu en el termini màxim de dos mesos.
4. L’òrgan ambiental pot sol·licitar informes als diferents departaments o administracions competents relacionats per raó de la matèria.
5. L’òrgan ambiental, una vegada rebuts els complements d’informació i els informes sol·licitats, ha d’emetre, en el termini màxim d’un mes, un informe previ d’impacte ambiental quan els projectes afectin terrenys públics. Aquest informe previ ha d’incloure, si escau, les condicions o els requisits per executar el projecte o les mesures previstes per evitar, prevenir o reduir, i, si és possible, compensar, efectes ambientals adversos significatius. Aquest informe previ es tramet a l’òrgan substantiu a través del procediment establert per l’autorització del projecte.
6. L’òrgan substantiu posa a informació pública mitjançant la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i a través de mitjans electrònics, el projecte, l’estudi d’impacte ambiental i l’informe previ d’impacte ambiental durant el termini d’un mes, quan els projectes afectin terrenys públics.
7. Una vegada finalitzat el període d’informació pública, si escau, i un cop fetes totes les consultes escaients a les administracions públiques afectades, al públic interessat i les consultes transfrontereres, l’òrgan substantiu recull les al·legacions i els informes i els tramet als òrgans competents en la matèria i al promotor en el termini màxim d’un mes a comptar de la data de finalització de la informació pública.
8. El promotor ha de considerar les al·legacions i els informes resultants del període d’informació pública i consultes, si s’esdevenen, i ha d’adaptar, en cas necessari, el contingut del projecte així com de l’estudi d’impacte ambiental en un termini màxim de dos mesos.
9. L’òrgan ambiental, a partir del conjunt de la documentació definitiva i, si escau, de les al·legacions de caràcter ambiental i els informes relatius a les consultes, en el termini màxim d’un mes redacta la declaració d’impacte ambiental i la tramet a l’òrgan substantiu.
10. Quan el projecte no està sotmès a informació pública, l’òrgan ambiental, a partir de la informació del projecte i l’estudi d’impacte ambiental, en el termini màxim d’un mes, emet un informe d’impacte ambiental i el tramet a l’òrgan substantiu.
11. L’òrgan substantiu resol l’autorització o la denegació del projecte, segons el conjunt de la informació recollida en el marc de la normativa sectorial vigent.
Article 9. Requisits addicionals per a projectes amb un impacte molt important sobre el medi ambient
Per als projectes inclosos en l’annex I b, que per les seves característiques o dimensions tenen un grau d’impacte molt important sobre el medi ambient, s’afegeixen els requisits següents al procediment d’avaluació d’impacte ambiental establert en l’article anterior:
a) Tots els projectes es posen a informació pública, independentment de la titularitat dels terrenys, mitjançant la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i a través de mitjans electrònics.
b) De manera simultània al tràmit d’informació pública previst a l’apartat 6 de l’article anterior, l’òrgan substantiu ha de consultar el públic interessat sobre els possibles efectes del projecte i les administracions públiques afectades, quan correspongui. S’estableixen procediments perquè la informació sigui accessible a través de mitjans electrònics.
b) De manera simultània al tràmit d’informació pública previst a l’apartat 6 de l’article anterior, l’òrgan substantiu ha de consultar el públic interessat sobre els possibles efectes del projecte i les administracions públiques afectades, quan correspongui. S’estableixen procediments perquè la informació sigui accessible a través de mitjans electrònics.
Article 10. Estudi d’impacte ambiental
1. Els projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental han d’incloure un estudi d’impacte ambiental redactat per tècnics autoritzats i competents.
2. L’estudi d’impacte ambiental identifica, descriu i avalua de manera apropiada per cada cas particular els efectes significatius directes i indirectes d’un projecte sobre els factors següents:
a) La població i la salut humana.
b) La biodiversitat, amb atenció especial a les espècies protegides i els hàbitats d’interès.
c) Les terres, el sòl, l’aigua, l’aire i el clima.
d) Els béns materials, el patrimoni cultural i el paisatge.
e) La interacció entre el conjunt dels factors anteriors.
b) La biodiversitat, amb atenció especial a les espècies protegides i els hàbitats d’interès.
c) Les terres, el sòl, l’aigua, l’aire i el clima.
d) Els béns materials, el patrimoni cultural i el paisatge.
e) La interacció entre el conjunt dels factors anteriors.
3. El contingut de l’estudi d’impacte ambiental es determina per via reglamentària; no obstant això, ha d’incloure com a mínim:
a) Una descripció del projecte amb informació sobre la ubicació, el disseny i les dimensions i altres característiques del projecte.
b) Una descripció dels possibles efectes significatius del projecte sobre el medi ambient durant les fases de construcció, explotació o funcionament i el final de la seva vida útil o desmantellament, si escau.
c) Una descripció de les mesures previstes per evitar, prevenir o reduir i, en cas necessari, compensar o contrarestar els possibles efectes adversos significatius en el medi ambient.
d) Una descripció de les principals alternatives raonables estudiades pel promotor, inclosa l’alternativa de no alterar el medi, i una justificació de les raons de la solució adoptada, tenint en compte els efectes del projecte en el medi ambient.
e) Un resum no tècnic de l’estudi d’impacte ambiental.
b) Una descripció dels possibles efectes significatius del projecte sobre el medi ambient durant les fases de construcció, explotació o funcionament i el final de la seva vida útil o desmantellament, si escau.
c) Una descripció de les mesures previstes per evitar, prevenir o reduir i, en cas necessari, compensar o contrarestar els possibles efectes adversos significatius en el medi ambient.
d) Una descripció de les principals alternatives raonables estudiades pel promotor, inclosa l’alternativa de no alterar el medi, i una justificació de les raons de la solució adoptada, tenint en compte els efectes del projecte en el medi ambient.
e) Un resum no tècnic de l’estudi d’impacte ambiental.
A més, cal afegir-hi un pla de restauració ambiental i un pla de vigilància ambiental.
4. L’Administració ha de facilitar, a demanda del promotor, totes les informacions i documentació pertinents de què disposa.
5. L’estudi d’impacte ambiental és un document que cal adjuntar als plecs de bases per a la licitació de les obres d’un projecte sotmès al procediment d’avaluació d’impacte ambiental.
6. L’estudi d’impacte ambiental d’un projecte té una vigència de 3 anys des de la seva conclusió, a excepció que durant aquest període, s’hagi modificat l’estat del terreny afectat pel projecte, s’hagi canviat la normativa que regula el contingut de l’estudi o hagi canviat la normativa en matèria de protecció del medi ambient o en matèria de conservació del medi natural, de la biodiversitat o del paisatge.
Article 11. Projectes no sotmesos a avaluació d’impacte ambiental, sotmesos únicament a un pla de restauració i a un pla de vigilància ambiental
1. Els projectes inclosos en l’annex II, que per les seves característiques o dimensions tenen un grau d’impacte menys rellevant sobre el medi, no queden sotmesos al procediment d’avaluació d’impacte ambiental; no obstant això, han d’adjuntar a la sol·licitud d’autorització del projecte un pla de restauració i de vigilància ambiental.
2. El promotor, a través del procediment corresponent a l’autorització del projecte, ha de presentar davant l’òrgan substantiu competent el projecte i els plans de restauració i de vigilància ambiental, juntament amb la documentació exigida per la normativa sectorial. En aquest sentit, determinats projectes de l’annex II poden acollir-se al procediment simplificat per a l’obtenció de la llicència urbanística. El tipus de projectes i el procediment administratiu s’estableixen mitjançant reglament.
3. L’òrgan substantiu, a través del procediment corresponent a l’autorització d’un projecte, ha de trametre a l’òrgan ambiental el projecte i els plans de restauració i de vigilància ambiental.
4. L’òrgan ambiental a través del procediment corresponent a l’autorització del projecte, emet l’informe preceptiu en el termini màxim d’un mes i el tramet a l’òrgan substantiu.
5. L’òrgan substantiu resol l’autorització o la denegació del projecte, segons el conjunt de la informació recollida en el marc de la normativa sectorial vigent.
Article 12. Vigilància i control
1. Per als projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental, la direcció facultativa de l’obra ha d’incorporar un tècnic responsable de la vigilància ambiental que ha de fer complir les mesures previstes en l’estudi d’impacte ambiental i en els plans de restauració i de vigilància ambiental, així com el que estableix la declaració d’impacte ambiental. Aquesta tasca pot ser duta a terme per la direcció facultativa sempre que, a tal efecte, disposi de personal amb formació específica que compleixi amb els requisits establerts reglamentàriament.
2. El cap d’obra de l’empresa constructora té l’obligació de conèixer el contingut de l’estudi d’impacte ambiental, dels plans de restauració i de vigilància ambiental i de la declaració d’impacte ambiental, i d’actuar, conforme a les instruccions tècniques de la direcció facultativa perquè es compleixin.
3. Abans de l’inici de les obres es fixa una reunió de replanteig a la qual assisteix necessàriament el tècnic responsable de la vigilància ambiental de la direcció facultativa de l’obra, amb avís previ a l’òrgan ambiental.
4. La direcció facultativa ha de facilitar qualsevol informació relativa a l’execució de les obres que pugui afectar el medi ambient, sempre que l’òrgan ambiental ho sol·liciti.
Capítol tercer. Avaluació ambiental estratègica de plans i programes
Article 13. Plans i programes sotmesos a avaluació ambiental estratègica
1. Els plans i programes públics i privats, així com les seves modificacions, que s’adoptin o aprovin per les administracions públiques en els supòsits establerts en l’annex III d’aquesta Llei s’han de sotmetre prèviament a una avaluació ambiental estratègica.
2. Els plans o programes financers o pressupostaris no estan sotmesos al procediment d’avaluació ambiental estratègica.
3. L’avaluació ambiental estratègica d’un pla o programa no exclou l’avaluació d’impacte ambiental dels projectes que d’ells se’n derivin.
Article 14. Procediment d’avaluació ambiental estratègica de plans i programes sectorials
1. El promotor del pla o programa sectorial tramet a l’òrgan ambiental el pla o programa i l’estudi ambiental estratègic.
2. L’òrgan ambiental pot sol·licitar informació complementària si detecta errors o mancances reparables de forma o de contingut durant l’anàlisi de la documentació presentada. El promotor ha de fer retorn de la informació complementària sol·licitada en el termini màxim de dos mesos.
3. L’òrgan ambiental pot sol·licitar informes als diferents departaments o administracions competents per raó de la matèria.
4. L’òrgan ambiental ha d’emetre, en el termini màxim de dos mesos, un informe previ relatiu a la compatibilitat del pla o programa amb el medi ambient i l’ha de trametre al promotor.
5. El promotor del pla o programa sectorial posa a informació pública, mitjançant la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i a través de mitjans electrònics, el pla o programa, l’estudi ambiental estratègic, l’informe previ relatiu a la compatibilitat del pla o programa amb el medi ambient i els informes emesos per les altres administracions o ministeris afectats, si escau, durant un termini d’un mes o en el termini previst pel procediment d’autorització del pla o programa per raó de la matèria.
6. Simultàniament al tràmit d’informació pública, el promotor del pla o programa ha de consultar el públic interessat i les administracions afectades sobre els possibles efectes del pla o programa. S’estableixen procediments perquè la informació sigui accessible a través de mitjans electrònics.
7. Un cop finalitzat el període d’informació pública i de consultes escaients, el promotor recull les al·legacions formulades i els informes relatius a les consultes, si escau, i els tramet als òrgans competents en la matèria.
8. El promotor redacta la versió final del pla o programa en el termini màxim de dos mesos i la tramet a l’òrgan ambiental.
9. L’òrgan ambiental, a partir del conjunt de la documentació i, si escau, dels informes de les administracions i de les consultes en matèria ambiental, redacta la declaració ambiental estratègica, que recull la integració en el pla o programa dels aspectes mediambientals i pren en consideració les consultes i les al·legacions de caràcter ambiental, i la tramet al promotor.
10. L’òrgan competent en la matèria aprova el pla o programa segons el conjunt de la informació recollida en el marc de la normativa sectorial vigent.
11. Un cop aprovat el pla o programa, es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Article 15. Procediment d’avaluació ambiental estratègica de plans d’ordenació i urbanisme parroquial, plans parcials i plans especials
1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, així com els plans parcials i especials, han de contenir, a més de les determinacions de caràcter general i específic exigides per la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, un estudi ambiental estratègic.
2. La tramitació per aprovar aquests plans segueix el procediment establert a la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000.
Article 16. Estudi ambiental estratègic de plans i programes
1. Els plans i programes sotmesos a avaluació ambiental estratègica han d’incloure un estudi ambiental estratègic elaborat per tècnics autoritzats i competents.
2. L’estudi ambiental estratègic del pla o programa identifica, descriu i avalua els probables efectes significatius sobre el medi ambient que es derivaran de l’aplicació del pla o programa, així com les alternatives raonables, tècnicament i ambientalment viables i sostenibles, que tinguin en compte l’objectiu i l’àmbit d’afectació geogràfica del pla o programa, amb la finalitat de prevenir o corregir els efectes adversos sobre el medi ambient que es derivin de l’aplicació del pla o programa.
3. L’estudi ambiental estratègic es considera part integrant del pla o del programa.
4. El contingut de l’estudi ambiental estratègic es determina per via reglamentària i ha de contenir, com a mínim, les dades següents:
a) Un resum executiu amb els objectius principals del pla o programa, les relacions amb altres plans i programes pertinents i els criteris de sostenibilitat, incloent-hi les capacitats de creixement de la població, per al cas dels plans urbanístics, i els criteris paisatgístics adoptats per dissenyar-los.
b) Els aspectes rellevants de la situació actual del medi ambient.
c) Les principals alternatives raonables, inclosa l’alternativa de no alterar el medi, que tinguin en compte els objectius i l’àmbit d’aplicació geogràfic del pla o programa.
d) Qualsevol problema ambiental existent que sigui important per al pla o programa, incloent-hi, en particular, els aspectes relacionats amb qualsevol zona amb una sensibilitat ambiental d’especial importància.
e) Els objectius de protecció ambiental i paisatgística fixats en l’àmbit nacional que tinguin relació amb el pla o programa i la manera com aquests objectius i qualsevol aspecte ambiental s’han tingut en compte durant l’elaboració del pla o programa.
f) Els probables efectes significatius sobre el medi ambient, inclosos aspectes com la biodiversitat, la població, la salut humana, la fauna, la flora, la terra, l’aigua, l’aire, els factors climàtics, els béns materials, el patrimoni cultural –inclosos el patrimoni arquitectònic i l’arqueològic−, el paisatge i la interrelació entre aquests factors.
g) Les mesures previstes per prevenir, reduir i, en la mesura que sigui possible, compensar qualsevol efecte negatiu important en el medi ambient que pugui resultar de l’aplicació del pla o programa.
h) Un resum dels motius de la selecció de les alternatives previstes i una descripció de la manera en què s’ha elaborat l’estudi, incloses les dificultats que s’hagin trobat a l’hora de recollir la informació requerida, com ara deficiències tècniques o manca de coneixements i d’experiència.
i) Una descripció de les mesures previstes per al seguiment i la supervisió del pla o programa.
j) Un resum de caràcter no tècnic de l’estudi ambiental estratègic.
b) Els aspectes rellevants de la situació actual del medi ambient.
c) Les principals alternatives raonables, inclosa l’alternativa de no alterar el medi, que tinguin en compte els objectius i l’àmbit d’aplicació geogràfic del pla o programa.
d) Qualsevol problema ambiental existent que sigui important per al pla o programa, incloent-hi, en particular, els aspectes relacionats amb qualsevol zona amb una sensibilitat ambiental d’especial importància.
e) Els objectius de protecció ambiental i paisatgística fixats en l’àmbit nacional que tinguin relació amb el pla o programa i la manera com aquests objectius i qualsevol aspecte ambiental s’han tingut en compte durant l’elaboració del pla o programa.
f) Els probables efectes significatius sobre el medi ambient, inclosos aspectes com la biodiversitat, la població, la salut humana, la fauna, la flora, la terra, l’aigua, l’aire, els factors climàtics, els béns materials, el patrimoni cultural –inclosos el patrimoni arquitectònic i l’arqueològic−, el paisatge i la interrelació entre aquests factors.
g) Les mesures previstes per prevenir, reduir i, en la mesura que sigui possible, compensar qualsevol efecte negatiu important en el medi ambient que pugui resultar de l’aplicació del pla o programa.
h) Un resum dels motius de la selecció de les alternatives previstes i una descripció de la manera en què s’ha elaborat l’estudi, incloses les dificultats que s’hagin trobat a l’hora de recollir la informació requerida, com ara deficiències tècniques o manca de coneixements i d’experiència.
i) Una descripció de les mesures previstes per al seguiment i la supervisió del pla o programa.
j) Un resum de caràcter no tècnic de l’estudi ambiental estratègic.
5. La vigència de l’estudi ambiental estratègic és de 3 anys des de la seva conclusió a excepció que durant aquest període s’hagi modificat l’estat dels terrenys afectats pel programa o hagi canviat la normativa que regula el contingut de l’estudi o hagi canviat la normativa en matèria de protecció del medi ambient o en matèria de conservació del medi natural, de la biodiversitat o del paisatge.
Article 17. Seguiment ambiental i supervisió
1. El promotor del pla o programa ha de designar un responsable ambiental del pla o programa. Aquest responsable ha de comptar amb la competència tècnica necessària.
2. L’òrgan ambiental ha de supervisar els efectes de l’aplicació dels plans o programes per, entre d’altres, identificar ràpidament els efectes adversos no previstos i permetre establir les mesures de reparació adequades. Aquesta supervisió inclou la integració dels aspectes ambientals en el pla aprovat i la seva execució conseqüent amb aquests.
Capítol quart. Règim d’infraccions i sancions, procediment sancionador i reparació de danys al medi
Article 18. Tipificació de les infraccions
1. Les infraccions a les disposicions d’aquesta Llei es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
2. L’incompliment de qualsevol de les previsions que conté aquesta Llei és una infracció lleu, tret que no estigui tipificada com a greu o molt greu, d’acord amb els apartats següents o amb les normes aprovades d’acord amb aquesta Llei.
3. Són infraccions greus:
a) Desconèixer, per part del cap d’obra de l’empresa constructora, l’estudi d’impacte ambiental, els plans de restauració i vigilància i la declaració d’impacte ambiental.
b) Començar les obres de projectes no sotmesos a avaluació d’impacte ambiental sense haver lliurat els plans de restauració i vigilància ambiental amb la sol·licitud d’autorització del projecte.
c) Fer l’avaluació d’impacte ambiental d’una fase o d’una part d’un projecte sense tenir en compte la totalitat del projecte.
d) Començar les obres d’un projecte sotmès a avaluació d’impacte ambiental sense haver fet una reunió de replanteig en què assisteixi el responsable de la vigilància ambiental de la direcció facultativa o sense avisar prèviament l’òrgan ambiental.
e) Incomplir les mesures ambientals descrites en l’estudi d’impacte ambiental i els plans de restauració i vigilància.
f) Incomplir els condicionants establerts en la declaració d’impacte ambiental.
g) Incomplir els requeriments de l’òrgan ambiental.
h) Executar les obres d’un projecte sotmès a avaluació d’impacte ambiental sense disposar de responsable de la vigilància ambiental de la direcció facultativa.
i) Ocultar, falsejar o manipular maliciosament les dades en el llibre d’ordres o en els informes de seguiment ambiental de l’obra sobre les operacions de vigilància ambiental que s’han fet, les incidències que han sorgit durant les obres i les mesures correctores addicionals que s’han pres.
j) Negar-se a subministrar a l’òrgan ambiental dades del llibre d’ordres, els informes de seguiment ambiental de l’obra sobre les operacions de vigilància ambiental que s’han fet, les incidències que han sorgit durant les obres i les mesures correctores addicionals que s’han pres.
k) Reincidir en la comissió d’una infracció lleu.
b) Començar les obres de projectes no sotmesos a avaluació d’impacte ambiental sense haver lliurat els plans de restauració i vigilància ambiental amb la sol·licitud d’autorització del projecte.
c) Fer l’avaluació d’impacte ambiental d’una fase o d’una part d’un projecte sense tenir en compte la totalitat del projecte.
d) Començar les obres d’un projecte sotmès a avaluació d’impacte ambiental sense haver fet una reunió de replanteig en què assisteixi el responsable de la vigilància ambiental de la direcció facultativa o sense avisar prèviament l’òrgan ambiental.
e) Incomplir les mesures ambientals descrites en l’estudi d’impacte ambiental i els plans de restauració i vigilància.
f) Incomplir els condicionants establerts en la declaració d’impacte ambiental.
g) Incomplir els requeriments de l’òrgan ambiental.
h) Executar les obres d’un projecte sotmès a avaluació d’impacte ambiental sense disposar de responsable de la vigilància ambiental de la direcció facultativa.
i) Ocultar, falsejar o manipular maliciosament les dades en el llibre d’ordres o en els informes de seguiment ambiental de l’obra sobre les operacions de vigilància ambiental que s’han fet, les incidències que han sorgit durant les obres i les mesures correctores addicionals que s’han pres.
j) Negar-se a subministrar a l’òrgan ambiental dades del llibre d’ordres, els informes de seguiment ambiental de l’obra sobre les operacions de vigilància ambiental que s’han fet, les incidències que han sorgit durant les obres i les mesures correctores addicionals que s’han pres.
k) Reincidir en la comissió d’una infracció lleu.
4. Són infraccions molt greus:
a) Començar les obres d’un projecte sotmès a avaluació d’impacte ambiental sense haver seguit el procediment d’avaluació d’impacte ambiental previst en aquesta Llei.
b) Incomplir les mesures ambientals de l’estudi d’impacte ambiental i els plans de restauració i vigilància quan això suposi un dany greu per al medi ambient.
c) Incomplir els condicionants establerts en la declaració d’impacte ambiental quan això suposi un dany greu al medi ambient.
d) Aprovar un pla o programa sense haver fet l’estudi ambiental estratègic preceptiu.
e) Reincidir en la comissió d’una infracció greu.
b) Incomplir les mesures ambientals de l’estudi d’impacte ambiental i els plans de restauració i vigilància quan això suposi un dany greu per al medi ambient.
c) Incomplir els condicionants establerts en la declaració d’impacte ambiental quan això suposi un dany greu al medi ambient.
d) Aprovar un pla o programa sense haver fet l’estudi ambiental estratègic preceptiu.
e) Reincidir en la comissió d’una infracció greu.
Article 19. Sancions
1. Les infraccions tipificades en l’article anterior donen lloc a la imposició de les sancions següents:
a) En el cas d’infraccions lleus: multa des de 100 fins a 1.000 euros.
b) En el cas d’infraccions greus: multa des de 1.000,01 fins a 3.000 euros.
c) En el cas d’infraccions molt greus: multa des de 3.000,01 fins a 30.000 euros.
b) En el cas d’infraccions greus: multa des de 1.000,01 fins a 3.000 euros.
c) En el cas d’infraccions molt greus: multa des de 3.000,01 fins a 30.000 euros.
2. L’actualització de les quanties fixades en aquest article es fa mitjançant la Llei de pressupost.
3. L’import recaptat per a les sancions previstes en aquesta Llei es destina al Fons Verd previst a l’article 9 de la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic.
Article 20. Sanció d’infraccions concurrents
1. Al responsable de dos o més infraccions diferenciades se li imposen les sancions corresponents a cada infracció.
2. En tot cas, s’imposa una única sanció, encara que hi hagi dos o més infraccions derivades d’uns mateixos fets, quan una d’aquestes infraccions hagi estat un mitjà imprescindible per cometre’n una altra o quan d’una infracció es derivin necessàriament les altres. En aquests casos s’imposa la sanció que correspongui a la infracció més greu, dins dels marges establerts legalment.
3. Les sancions previstes en aquesta Llei no impedeixen la imposició de sancions previstes per altres lleis, salvat que aquestes lleis ho disposin altrament.
Article 21. Graduació de les sancions
1. En la graduació de les sancions es tenen en compte els criteris següents:
a) El grau del dany causat al medi.
b) El caràcter irreversible del dany o la impossibilitat de ser reparat.
c) Les circumstàncies de la persona responsable de la infracció, la seva intencionalitat, l’ànim de lucre, el grau de malícia i de participació, i el benefici obtingut o que s’hauria pogut obtenir.
d) La reincidència. Als efectes d’aquesta Llei s’entén per reincidència la comissió d’una infracció de la mateixa naturalesa, declarada per resolució ferma, en el termini d’un any. En cas de concórrer aquesta circumstància, l’import de la multa es pot incrementar un 50%, sense excedir en cap cas el límit més alt fixat per a les infraccions molt greus.
e) La repercussió en la salut i la seguretat de les persones i els béns.
b) El caràcter irreversible del dany o la impossibilitat de ser reparat.
c) Les circumstàncies de la persona responsable de la infracció, la seva intencionalitat, l’ànim de lucre, el grau de malícia i de participació, i el benefici obtingut o que s’hauria pogut obtenir.
d) La reincidència. Als efectes d’aquesta Llei s’entén per reincidència la comissió d’una infracció de la mateixa naturalesa, declarada per resolució ferma, en el termini d’un any. En cas de concórrer aquesta circumstància, l’import de la multa es pot incrementar un 50%, sense excedir en cap cas el límit més alt fixat per a les infraccions molt greus.
e) La repercussió en la salut i la seguretat de les persones i els béns.
2. Són factors atenuants la rapidesa i l’eficàcia amb què la persona infractora hagi adoptat, per voluntat pròpia, mesures per evitar o disminuir els danys i els perjudicis derivats de la infracció, així com el compliment immediat i eficaç de les mesures cautelars que l’instructor del procediment hagi acordat amb la persona infractora.
Article 22. Prescripció de les infraccions
1. Les infraccions a les quals fa referència aquesta Llei prescriuen al cap de dos anys en el cas de les faltes lleus, tres anys en el cas de les faltes greus i cinc anys en el cas de les faltes molt greus.
2. El termini de prescripció es computa des del moment en què l’Administració constata la infracció i s’interromp amb la incoació del procediment sancionador corresponent.
Article 23. Prescripció de les sancions
1. Les sancions previstes en aquesta Llei prescriuen: les imposades per infraccions lleus prescriuen al cap de dos anys, les imposades per infraccions greus al cap de tres anys, i les imposades per infraccions molt greus al cap de cinc anys.
2. El termini de prescripció comença a computar l’endemà que esdevingui ferma la resolució per la qual s’imposi la sanció.
Article 24 Tramitació
En tot allò que no preveu aquest capítol, per imposar les sancions previstes per aquesta Llei i exigir el restabliment de la situació de la qual s’ha alterat l’estat originari i la indemnització dels danys i perjudicis ocasionats, s’apliquen les disposicions del Codi de l’Administració.
Article 25. Potestat sancionadora
Correspon al ministeri competent en matèria de medi ambient, d’acord amb les seves competències d’inspecció i de control, incoar, tramitar i resoldre els expedients sancionadors, llevat de la resolució de les sancions molt greus, que correspon al Govern.
Article 26. Mesures cautelars
1. L’òrgan que incoa un procediment sancionador pot adoptar mesures cautelars per evitar que continuï la infracció o l’agreujament del dany causat. Aquestes mesures han de ser coherents amb la naturalesa de la presumpta infracció i proporcionades a la seva gravetat, i poden incloure, entre d’altres, l’aturada cautelar de les obres dels projectes objecte de la Llei.
2. L’òrgan ambiental, amb independència que no s’hagi incoat un expedient sancionador, pot adoptar mesures cautelars en casos d’urgència per danys al medi i en altres casos en què l’abast dels interessos públics afectats ho requereixi.
3. L’òrgan ambiental ha de sol·licitar a l’òrgan substantiu, en l’àmbit de les seves competències en matèria urbanística, l’aturada cautelar de les obres d’un projecte en els casos següents:
a) L’inici de les obres d’un projecte sotmès a avaluació d’impacte ambiental que no hagi seguit completament aquest procediment o no hagi tingut en compte totes les previsions de la Llei.
b) L’incompliment o la transgressió de les condicions imposades en la declaració d’impacte ambiental per a l’execució del projecte.
b) L’incompliment o la transgressió de les condicions imposades en la declaració d’impacte ambiental per a l’execució del projecte.
4. Si l’òrgan substantiu no ha adoptat les mesures cautelars sol·licitades per l’òrgan ambiental dins el termini de 48 hores després de tenir coneixement dels fets, l’òrgan ambiental pot aturar cautelarment les obres en els casos previstos en l’apartat anterior.
5. El projecte queda aturat cautelarment fins que no s’hagi completat el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental o fins que no se n’hagi adaptat l’execució a les condicions previstes en la declaració d’impacte ambiental.
Article 27. Reparació dels danys causats al medi i restauració del medi a l’estat original
1. L’òrgan ambiental pot exigir al promotor o titular del projecte la reparació dels danys causats al medi i la seva reposició a l’estat original, a càrrec del promotor o titular del projecte, en els casos següents:
a) Projectes aturats cautelarment que no hagin fet les gestions necessàries per regularitzar la seva situació i completar el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental. En aquests casos la reparació del dany i la restauració del medi al seu estat original pot incloure la demolició de les obres que s’hagin executat fins al moment de l’aturada cautelar.
b) Projectes que hagin causat un dany al medi sense que s’hagin aplicat mesures correctores adequades per restaurar-lo.
b) Projectes que hagin causat un dany al medi sense que s’hagin aplicat mesures correctores adequades per restaurar-lo.
2. Les administracions públiques, d’acord amb les seves competències, poden reparar el dany causat i restituir, a càrrec seu, el medi a l’estat previ a les obres, sens perjudici d’aplicar al promotor o titular del projecte el principi de repercussió econòmica de totes les despeses esmerçades en el procés de reparació i restabliment de l’entorn.
Article 28. Persones responsables
1. Són responsables de les infraccions administratives previstes en aquesta Llei les persones físiques o jurídiques que:
a) Executin directament l’acció infractora, o les que ordenin la dita acció quan l’executor es vegi obligat a complir l’ordre esmentada.
b) Siguin titulars o promotores de l’activitat, l’obra, l’aprofitament o el projecte que constitueixi o origini la infracció.
c) Ometin el compliment d’alguna acció o requisit previstos en aquesta Llei.
b) Siguin titulars o promotores de l’activitat, l’obra, l’aprofitament o el projecte que constitueixi o origini la infracció.
c) Ometin el compliment d’alguna acció o requisit previstos en aquesta Llei.
2. Quan la infracció derivi de l’ús indegut d’autoritzacions emeses, l’autoria recau, en tot cas, en la persona titular de l’autorització.
3. La responsabilitat administrativa sancionadora és solidària quan el compliment d’una obligació prevista en aquesta Llei correspongui a diverses persones conjuntament.
Disposició transitòria
Els projectes, plans i programes que hagin començat la seva tramitació abans de l’entrada en vigor de la Llei no hi estan sotmesos.Disposició derogatòria
Amb l’entrada en vigor d’aquesta Llei queden derogades totes les disposicions anteriors de rang igual o inferior a aquesta Llei en tot allò que resulti incompatible amb el que s’hi estableix, s’hi oposi o ho contradigui. En concret, es deroga el Decret del 27-2-2019 d’aprovació del Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l’estat actual del terreny, del 27 de febrer del 2019, així com, l’article 2, els capítols segon, tercer i cinquè i els annexos I, II, III, IV, V i VI del Decret del 2-3-2005, d’aprovació del Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics, de 2 de març del 2005.”Disposició final primera
Es modifica l’apartat 1 de l’article 14 de la Llei 26/2021, del 25 d’octubre, de text consolidat de pesca i gestió del medi aquàtic, que queda redactat com segueix:“1. Els projectes que tenen un impacte ambiental sobre el medi aquàtic, recollits en l’annex I de la Llei d’avaluació ambiental de projectes i de plans i programes vigent, requereixen l’autorització del Govern, amb un informe previ dels ministeris responsables en matèria d’ordenament territorial i de pesca, que han d’informar sobre les condicions tècniques de l’obra i sobre l’impacte en el medi aquàtic, respectivament. Es procura especialment preservar els fresos, les zones de cria i d’alimentació de la fauna aquàtica i la conservació de la vegetació de ribera.”
Disposició final segona
Es modifica l’apartat 6 de l’article 22 de la Llei 25/2004, del 14 de desembre, de residus, que queda redactat com segueix:“6. En tots els casos, abans de l’autorització administrativa, els projectes de construcció de noves instal·lacions de tractament de residus i totes les instal·lacions d’eliminació de residus i abocadors de residus s’han de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental i informació pública durant un període d’un mes a partir de la data de publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Les autoritzacions administratives dels projectes es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.”
Disposició final tercera
1. Es modifica l’apartat 1 de l’article 6 de la Llei 7/2019, de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge, que queda redactat com segueix:“1. El projectes i plans i programes que puguin afectar espais naturals protegits o espècies amenaçades s’han de sotmetre al procediment d’avaluació ambiental abans d’iniciar-les. Aquesta avaluació ha de preveure les mesures a aplicar per evitar que es produeixin pèrdues de la biodiversitat i dels serveis que aquesta biodiversitat procura. En cas que no es puguin evitar impactes, l’avaluació ha de preveure mesures per minimitzar-ne els efectes i compensar-ne els impactes, si escau.”
2. Es modifica l’apartat 1 de l’article 48 de la Llei 7/2019, de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge, que queda redactat com segueix:
“1. Fer qualsevol actuació que afecti espais naturals protegits, espècies amenaçades o els hàbitats d’aquestes espècies que siguin objecte de mesures preventives lligades a la protecció de la biodiversitat.”
3. Se suprimeixen l’apartat 2 de l’article 48 i l’apartat 1 de l’article 49 de la Llei 7/2019, de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge.
Disposició final quarta
Se suprimeix l’apartat 5 del punt B), per a les activitats incloses en la categoria A, de l’annex VI del Decret del 25-2-2009 que modifica el Reglament de control de la contaminació atmosfèrica.Disposició final cinquena
Es faculta el Govern perquè en el termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei adapti la normativa urbanística d’acord amb les previsions d’aquesta Llei i dicti les disposicions reglamentàries que estimi necessàries per desenvolupar-la.Disposició final sisena
Aquesta Llei entra en vigor al cap de tres mesos de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.Casa de la Vall, 19 de gener del 2023
Roser Suñé Pascuet
Síndica General
Síndica General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Emmanuel Macron
President de la República Francesa
Copríncep d’Andorra
President de la República Francesa
Copríncep d’Andorra
Joan Enric Vives Sicília
Bisbe d’Urgell
Copríncep d’Andorra
Bisbe d’Urgell
Copríncep d’Andorra
Annex I. Projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental de projectes (AIAP)
Annex I a. Projectes amb un impacte destacable sobre el medi
1. Agricultura, ramaderia, silvicultura i aqüiculturaa) Plantació inicial de masses forestals d’una superfície igual o superior a 1 ha amb la intenció de canviar a un altre ús del sòl.
b) Tales de masses forestals d’una superfície igual o superior a 1 ha.
c) Instal·lacions de ramaderia intensiva.
d) Instal·lacions per a l’aqüicultura intensiva.
e) Millores de finca d’una superfície igual o superior a 1 ha.
b) Tales de masses forestals d’una superfície igual o superior a 1 ha.
c) Instal·lacions de ramaderia intensiva.
d) Instal·lacions per a l’aqüicultura intensiva.
e) Millores de finca d’una superfície igual o superior a 1 ha.
2. Energia
a) Instal·lacions per a la producció d’energia elèctrica de potències superiors a 500 kW i inferiors o iguals a 2.000 kW i infraestructures associades quan afectin terrenys naturals.
b) Instal·lacions per a la producció d’energia tèrmica de potències superiors a 500 kW i inferiors o iguals a 4.000 kW i infraestructures associades quan afectin terrenys naturals.
c) Instal·lacions per al transport de gas, vapor i aigua calenta i infraestructures associades quan afectin terrenys naturals.
d) Instal·lacions per a l’emmagatzematge de gas natural o de gas combustible amb una capacitat total superior a 100 tones.
e) Instal·lacions per a l’emmagatzematge i la distribució de combustibles fòssils i estacions de servei.
f) Instal·lacions per a la captació de fluxos de CO2.
g) Instal·lacions aèries i soterrades de transport d’energia elèctrica amb un voltatge igual o superior a 20 kV i inferior a 110 kV.
h) Modificacions substancials de traçat o de característiques de les instal·lacions aèries i soterrades de transport d’energia elèctrica amb un voltatge igual o superior a 20 kV i d’una llargada superior a 500 m quan afectin terrenys agrícoles o naturals.
i) Xarxes aèries o soterrades de calor útil i de fred útil; xarxes de comunicacions electròniques i altres de naturalesa anàloga d’una llargada igual o superior a 500 m quan afectin terrenys naturals.
b) Instal·lacions per a la producció d’energia tèrmica de potències superiors a 500 kW i inferiors o iguals a 4.000 kW i infraestructures associades quan afectin terrenys naturals.
c) Instal·lacions per al transport de gas, vapor i aigua calenta i infraestructures associades quan afectin terrenys naturals.
d) Instal·lacions per a l’emmagatzematge de gas natural o de gas combustible amb una capacitat total superior a 100 tones.
e) Instal·lacions per a l’emmagatzematge i la distribució de combustibles fòssils i estacions de servei.
f) Instal·lacions per a la captació de fluxos de CO2.
g) Instal·lacions aèries i soterrades de transport d’energia elèctrica amb un voltatge igual o superior a 20 kV i inferior a 110 kV.
h) Modificacions substancials de traçat o de característiques de les instal·lacions aèries i soterrades de transport d’energia elèctrica amb un voltatge igual o superior a 20 kV i d’una llargada superior a 500 m quan afectin terrenys agrícoles o naturals.
i) Xarxes aèries o soterrades de calor útil i de fred útil; xarxes de comunicacions electròniques i altres de naturalesa anàloga d’una llargada igual o superior a 500 m quan afectin terrenys naturals.
3. Activitats industrials
a) Instal·lacions per a la fabricació de formigó i d’aglomerats asfàltics.
b) Instal·lacions per a la fabricació o producció o transformació de productes sempre que no es consideri una producció artesanal.
b) Instal·lacions per a la fabricació o producció o transformació de productes sempre que no es consideri una producció artesanal.
4. Projectes d’infraestructures i urbanisme
a) Projectes de zones industrials.
b) Projectes d’urbanització, exceptuant els que tinguin per objecte reformes urbanes.
c) Projectes de construcció de centres comercials i d’aparcaments a l’aire lliure en zones no urbanitzades d’una superfície superior a 1 ha.
d) Construcció de nous trams de carreteres i ponts.
e) Eixamplament i ampliació de carreteres amb una llargada igual o superior a 500 m.
f) Construcció de pistes forestals i accessos en terreny natural per a maquinària de llargada igual o superior a 500 m.
g) Centres de tractament de residus quan no suposin la construcció d’instal·lacions noves.
h) Escorxadors.
i) Plantes de tractament d’aigües residuals amb una capacitat superior a 5.000 habitants-equivalents i inferior a 10.000 habitants-equivalents.
j) Xarxes soterrades de transport d’aigua potable o residual, d’una llargada igual o superior a 500 m i que afectin terrenys naturals.
b) Projectes d’urbanització, exceptuant els que tinguin per objecte reformes urbanes.
c) Projectes de construcció de centres comercials i d’aparcaments a l’aire lliure en zones no urbanitzades d’una superfície superior a 1 ha.
d) Construcció de nous trams de carreteres i ponts.
e) Eixamplament i ampliació de carreteres amb una llargada igual o superior a 500 m.
f) Construcció de pistes forestals i accessos en terreny natural per a maquinària de llargada igual o superior a 500 m.
g) Centres de tractament de residus quan no suposin la construcció d’instal·lacions noves.
h) Escorxadors.
i) Plantes de tractament d’aigües residuals amb una capacitat superior a 5.000 habitants-equivalents i inferior a 10.000 habitants-equivalents.
j) Xarxes soterrades de transport d’aigua potable o residual, d’una llargada igual o superior a 500 m i que afectin terrenys naturals.
5. Projectes que afectin el medi aquàtic
a) Recàrregues artificials al subsòl.
b) Extraccions, captacions o ampliacions de captacions de cursos o masses d’aigua superiors a 20 m3/dia.
c) Extraccions, captacions o ampliacions de captacions de cursos o masses d’aigua superiors al 20% del cabal mitjà interanual d’un corrent d’aigua.
d) Extraccions, captacions o ampliacions de captacions de cursos o masses d’aigua per al consum humà de més de 100 habitants, per a la fabricació de neu artificial, per al reg de camps de golf o similars o per a usos industrials o assimilables.
e) Derivacions o transvasaments per a qualsevol ús.
f) Preses o obres que puguin comportar una diferència de cotes entre la làmina d’aigua inicial i la làmina d’aigua màxima prevista igual o superior a 1 m o que generin una capacitat d’embassament de massa d’aigua igual o superior a 50.000 m3.
g) Alteracions permanents de llits o marges de cursos o de masses d’aigua, com ara canalitzacions o formigonat del riu, en llargades iguals o superiors a 50 m de longitud per a lleres iguals o superiors a 5 m d’amplada, i iguals o superiors a 20 m de longitud per a lleres inferiors a 5 m d’amplada o masses d’aigua.
h) Operacions de manteniment, dragatges, neteja de fons de preses o obres que comportin una alçada o una diferència de cotes entre la làmina d’aigua igual o superior a 2 m, o una capacitat d’embassament de massa d’aigua igual o superior a 50.000 m3.
i) Obres en zones humides que impliquin un canvi de règim hidrològic, de la qualitat de les aigües o alteracions directes de les aigües i que presentin qualsevol de les característiques següents:
j) Operacions de neteja i dragatge de cursos d’aigua de longitud igual o superior a 50 m.
k) Alteracions temporals als rius o als marges, com ara tala d’arbres o accessos que envaeixin una longitud igual o superior a 50 m lineals.
l) Instal·lacions per a la producció d’energia hidroelèctrica o ampliació de les instal·lacions existents.
b) Extraccions, captacions o ampliacions de captacions de cursos o masses d’aigua superiors a 20 m3/dia.
c) Extraccions, captacions o ampliacions de captacions de cursos o masses d’aigua superiors al 20% del cabal mitjà interanual d’un corrent d’aigua.
d) Extraccions, captacions o ampliacions de captacions de cursos o masses d’aigua per al consum humà de més de 100 habitants, per a la fabricació de neu artificial, per al reg de camps de golf o similars o per a usos industrials o assimilables.
e) Derivacions o transvasaments per a qualsevol ús.
f) Preses o obres que puguin comportar una diferència de cotes entre la làmina d’aigua inicial i la làmina d’aigua màxima prevista igual o superior a 1 m o que generin una capacitat d’embassament de massa d’aigua igual o superior a 50.000 m3.
g) Alteracions permanents de llits o marges de cursos o de masses d’aigua, com ara canalitzacions o formigonat del riu, en llargades iguals o superiors a 50 m de longitud per a lleres iguals o superiors a 5 m d’amplada, i iguals o superiors a 20 m de longitud per a lleres inferiors a 5 m d’amplada o masses d’aigua.
h) Operacions de manteniment, dragatges, neteja de fons de preses o obres que comportin una alçada o una diferència de cotes entre la làmina d’aigua igual o superior a 2 m, o una capacitat d’embassament de massa d’aigua igual o superior a 50.000 m3.
i) Obres en zones humides que impliquin un canvi de règim hidrològic, de la qualitat de les aigües o alteracions directes de les aigües i que presentin qualsevol de les característiques següents:
- Interès patrimonial: presència d’hàbitats d’interès o d’espècies protegides.
- Interès funcional: influència sobre el funcionament del sistema hidrològic (aiguavessant), és a dir, segons la posició en l’aiguavessant (discontinuïtats hidrològiques, a les parts altes i mitjanes), la seva superfície i la seva capacitat de regulació del sistema hidrològic.
- Interès funcional: influència sobre el funcionament del sistema hidrològic (aiguavessant), és a dir, segons la posició en l’aiguavessant (discontinuïtats hidrològiques, a les parts altes i mitjanes), la seva superfície i la seva capacitat de regulació del sistema hidrològic.
j) Operacions de neteja i dragatge de cursos d’aigua de longitud igual o superior a 50 m.
k) Alteracions temporals als rius o als marges, com ara tala d’arbres o accessos que envaeixin una longitud igual o superior a 50 m lineals.
l) Instal·lacions per a la producció d’energia hidroelèctrica o ampliació de les instal·lacions existents.
6. Turisme i activitats recreatives
a) Pistes d’esquí alpí, nòrdic o de qualsevol altra classe o modalitat; instal·lació de remuntadors, telefèrics, construccions i infraestructures associades.
b) Circuits o pistes permanents de curses o proves de vehicles rodats o motoritzats.
c) Pistes de bicicleta que afectin terrenys naturals.
d) Campaments permanents per a tendes de campanya, caravanes i bungalous, quan afectin terrenys naturals.
e) Camps de golf, parcs d’activitats d’aventura i parcs temàtics.
b) Circuits o pistes permanents de curses o proves de vehicles rodats o motoritzats.
c) Pistes de bicicleta que afectin terrenys naturals.
d) Campaments permanents per a tendes de campanya, caravanes i bungalous, quan afectin terrenys naturals.
e) Camps de golf, parcs d’activitats d’aventura i parcs temàtics.
7. Projectes que afecten espais naturals protegits o espècies amenaçades
a) Qualsevol projecte que pugui afectar espais naturals protegits o espècies amenaçades.
Annex I b. Projectes amb un impacte molt important sobre el medi ambient
1. Energiaa) Instal·lacions aèries i soterrades de transport d’energia elèctrica amb un voltatge igual o superior a 110 kV.
b) Instal·lacions per a la producció d’electricitat de potències superiors a 2.000 kW i infraestructures associades quan afectin terrenys naturals.
c) Instal·lacions per a la producció d’energia tèrmica de potències superiors a 4.000 kW i infraestructures associades quan afectin terrenys naturals.
b) Instal·lacions per a la producció d’electricitat de potències superiors a 2.000 kW i infraestructures associades quan afectin terrenys naturals.
c) Instal·lacions per a la producció d’energia tèrmica de potències superiors a 4.000 kW i infraestructures associades quan afectin terrenys naturals.
2. Activitats industrials
a) Extracció d’àrids, explotació de tarteres i lloseres i mineria.
3. Projectes d’infraestructures i urbanisme
a) Construcció de túnels i viaductes.
b) Construcció de vies ferroviàries i instal·lacions associades.
c) Construcció d’aeròdroms, aeroports i heliports.
d) Tramvies i línies suspeses o línies similars d’un determinat tipus, metros aeris o subterranis, i telefèrics que serveixin per al transport de passatgers o de materials.
e) Construcció de noves instal·lacions de tractament de residus.
f) Instal·lacions d’eliminació de residus i abocadors.
g) Plantes de tractament d’aigües residuals amb una capacitat igual o superior a 10.000 habitants-equivalents.
b) Construcció de vies ferroviàries i instal·lacions associades.
c) Construcció d’aeròdroms, aeroports i heliports.
d) Tramvies i línies suspeses o línies similars d’un determinat tipus, metros aeris o subterranis, i telefèrics que serveixin per al transport de passatgers o de materials.
e) Construcció de noves instal·lacions de tractament de residus.
f) Instal·lacions d’eliminació de residus i abocadors.
g) Plantes de tractament d’aigües residuals amb una capacitat igual o superior a 10.000 habitants-equivalents.
4. Altres projectes
a) Qualsevol projecte inclòs en els annexos de la directiva europea relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient i no recollits en els annexos d’aquesta Llei.
Annex II. Projectes no sotmesos a avaluació d’impacte ambiental (sotmesos únicament a un pla de restauració i a un pla de vigilància ambiental)
1. Infraestructuresa) Pistes forestals i accessos en terreny natural per a maquinària de llargada inferior a 500 m.
b) Eixamplament i ampliació de carreteres amb una llargada inferior a 500 m que afectin terrenys naturals.
c) Xarxes soterrades de transport d’aigua potable o residual amb una llargada inferior a 500 m i que afectin terrenys naturals.
d) Instal·lacions per a la producció d’energia elèctrica o tèrmica amb potències inferiors 500 kW i infraestructures associades, sempre que afectin terrenys naturals.
b) Eixamplament i ampliació de carreteres amb una llargada inferior a 500 m que afectin terrenys naturals.
c) Xarxes soterrades de transport d’aigua potable o residual amb una llargada inferior a 500 m i que afectin terrenys naturals.
d) Instal·lacions per a la producció d’energia elèctrica o tèrmica amb potències inferiors 500 kW i infraestructures associades, sempre que afectin terrenys naturals.
2. Modificacions i remodelacions de pistes d’esquí alpí, nòrdic o de qualsevol altra classe i modalitat, existents i autoritzades
a) Rases per a la instal·lació, el canvi o el manteniment de canonades i línies elèctriques.
b) Canvi de les instal·lacions de remuntadors mecànics en la mateixa traça que els existents.
c) Millores puntuals.
b) Canvi de les instal·lacions de remuntadors mecànics en la mateixa traça que els existents.
c) Millores puntuals.
3. Sector agrícola
a) Millores de finca d’una superfície inferior a 1 ha.
4. Projectes que afectin el medi aquàtic
a) Extraccions, captacions o ampliacions de captacions de cursos o de masses d’aigua no incloses a l’annex I.
b) Preses o obres que puguin comportar una diferència de cotes entre la làmina d’aigua inicial i la làmina d’aigua màxima prevista inferior a 1 m.
c) Preses o obres que generin una capacitat d’embassament de massa d’aigua inferior a 50.000 m3.
d) Alteracions permanents de llits o de marges de corrents o de masses d’aigua no incloses a l’annex I.
e) Operacions de manteniment, dragats, neteja de fons de preses o obres no incloses a l’|annex I.
f) Operacions de neteja, dragatge de cursos d’aigua de longitud inferior a 50 m.
g) Alteracions temporals als rius o als marges, com ara tala d’arbres o accessos que envaeixin una longitud inferior a 50 m lineals.
h) Obres en zones humides que impliquin un canvi de règim hidrològic, de la qualitat de les aigües o alteracions directes de les aigües i que no estiguin incloses a l’annex I.
i) Projectes de geotèrmia.
b) Preses o obres que puguin comportar una diferència de cotes entre la làmina d’aigua inicial i la làmina d’aigua màxima prevista inferior a 1 m.
c) Preses o obres que generin una capacitat d’embassament de massa d’aigua inferior a 50.000 m3.
d) Alteracions permanents de llits o de marges de corrents o de masses d’aigua no incloses a l’annex I.
e) Operacions de manteniment, dragats, neteja de fons de preses o obres no incloses a l’|annex I.
f) Operacions de neteja, dragatge de cursos d’aigua de longitud inferior a 50 m.
g) Alteracions temporals als rius o als marges, com ara tala d’arbres o accessos que envaeixin una longitud inferior a 50 m lineals.
h) Obres en zones humides que impliquin un canvi de règim hidrològic, de la qualitat de les aigües o alteracions directes de les aigües i que no estiguin incloses a l’annex I.
i) Projectes de geotèrmia.
5. Altres projectes
a) Modificacions i remodelacions puntuals dels projectes de l’annex I.
b) Plantació inicial de masses forestals i tales de masses forestals d’una superfície inferior a 1 ha.
b) Plantació inicial de masses forestals i tales de masses forestals d’una superfície inferior a 1 ha.
Annex III. Plans i programes sotmesos a avaluació ambiental estratègica de plans i programes (AAEPP)
a) Plans sectorials en relació amb l’agricultura, la silvicultura, l’energia, la indústria, el transport, les infraestructures viàries, la gestió de residus, la gestió de recursos hídrics, les telecomunicacions i el turisme que estableixin el marc per a l’autorització de futurs projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental.
b) Plans d’ordenació i urbanisme parroquial (POUP).
c) Plans parcials.
d) Plans especials.
e) Qualsevol modificació dels plans anteriors que representi afectacions ambientals afegides a les versions anteriors.
f) Qualsevol pla o programa que afecti espais protegits o espècies amenaçades.
b) Plans d’ordenació i urbanisme parroquial (POUP).
c) Plans parcials.
d) Plans especials.
e) Qualsevol modificació dels plans anteriors que representi afectacions ambientals afegides a les versions anteriors.
f) Qualsevol pla o programa que afecti espais protegits o espècies amenaçades.
