Llei 4/2022, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2022

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 31 de gener del 2022 ha aprovat la següent:

Llei 4/2022, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2022

Exposició de motius

El marc normatiu del pressupost general de l’Estat per a l’exercici del 2022 es fonamenta en la Constitució del Principat d’Andorra, del 28 d’abril del 1993; la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre del 1996, i la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i les seves modificacions posteriors, respectivament.

La Llei del pressupost general regula les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici del 2022 l’Administració general, les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques participades per l’Administració general, i els drets que es preveuen liquidar durant el mateix exercici, d’acord amb els principis pressupostaris que estableix la Llei general de les finances públiques i d’acord amb el marc pressupostari o, cosa que és el mateix, la projecció pressupostària per als anys de mandat en què s’emmarquen els pressupostos anuals de la legislatura.

En concret, la Llei inclou un contingut necessari constituït per la determinació de la previsió d’ingressos per a l’exercici del 2022 i les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici del 2022 l’Administració general i les seves entitats dependents o vinculades. I també, les regles o els criteris d’execució del pressupost general per a l’exercici del 2022, per mitjà de l’articulat i les disposicions de la Llei, que es limita a les matèries o qüestions que tenen relació directa amb les previsions d’ingressos, les habilitacions de despesa i els criteris de política econòmica general.

Si bé la Llei del pressupost anual es pot qualificar com una norma essencialment temporal, es fa necessari incloure-hi, mitjançant disposicions finals i derogatòries, modificacions i derogacions amb caràcter permanent de normes legals que regulen aspectes relacionats amb les finances públiques, la funció pública i l’activitat econòmica del sector públic. Les disposicions finals de modificació de normes vigents són per vetllar per l’equilibri en l’execució del marc pressupostari i per vetllar per la utilització dels recursos disponibles d’acord amb el principi de bona gestió (economia, eficiència i eficàcia) a l’efecte de garantir el compliment de les obligacions establertes en la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i les seves modificacions posteriors.

El marc pressupostari del Govern, actualitzat per al període que va de l’exercici 2020 a l’exercici 2023, ambdós inclosos, suporta el programa del Govern del mandat legislatiu, que al seu torn és fruit dels objectius estratègics per al mandat. Més concretament, tant la Llei del pressupost com el marc pressupostari donen suport al programa Horitzó 23, que ha reestructurat els eixos estratègics de l’acció política del Govern per a aquesta legislatura a causa de la pandèmia del SARS-CoV-2. Aquest marc pressupostari, que inclou el pressupost de l’exercici del 2022, s’ha posat al dia d’acord amb el Pla d’equilibri financer 2020-2025, que s’annexa a aquesta Llei i que correspon, alhora, al Pla d’equilibri actualitzat del pressupost extraordinari, destinat a finançar les despeses derivades de la situació d’emergència sanitària provocada per la pandèmia del SARS-CoV-2 –aprovat mitjançant la disposició addicional primera de la Llei 5/2020.

Cal fer avinent que les mesures econòmiques per fer front a la crisi pel nou coronavirus SARS-CoV-2 que s’han desenvolupat al 2020 i al 2021 han provocat un incompliment de les obligacions que estableix la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal i les seves modificacions posteriors. El pla d’equilibri financer preveu tornar a la situació d’equilibri pressupostari abans no s’acabi l’exercici pressupostari del 2025, arran de la desviació pressupostària i la superació d’alguns paràmetres del marc pressupostari de l’Administració general de l’Estat per al temps corresponent al mandat 2020-2023 provocades per l’aprovació dels pressupostos extraordinaris per la crisi del coronavirus.

La part essencial de la Llei del pressupost es recull en el capítol primer, “Els crèdits i les seves modificacions”, atès que s’hi defineix l’àmbit del pressupost de l’Estat, i s’aprova la totalitat dels estats d’ingressos i despeses del sector públic estatal. El capítol primer també conté les normes de modificació i ampliació dels crèdits pressupostaris que clarifiquen, matisen i complementen el que regula la Llei general de les finances públiques en aquest sentit.

El capítol segon de la Llei del pressupost, “Gestió pressupostària i despesa pública”, regula els aspectes en matèria de contractació pública, d’ajuts, de la funció pública i de les finances públiques que concreten i permeten aplicar i executar per a cada exercici pressupostari els preceptes aplicables.

En particular, aquest capítol estableix les retribucions i el règim de la contractació de personal de l’Administració general, de l’Administració de justícia, de les societats públiques, de les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes públics i de les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern.

En relació amb les retribucions del personal, la Llei estableix que s’actualitzaran durant l’exercici del 2022 en funció de l’evolució de l’índex de preus de consum (IPC).

Quant al règim de contractació de personal, la Llei continua corregint les distorsions que s’han produït en l’aplicació de la Llei de la funció pública i de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals –aplicable a les entitats dependents o vinculades a l’Administració general– i que s’han generat arran de les restriccions legals del període que va de l’any 2009 al 2015, ambdós inclosos, per contractar personal fix i també personal eventual. En aquest sentit, igual que els anys 2016, 2017, 2018, 2019, 2020 i 2021, la Llei determina que les places vacants que estan ocupades per personal interí es poden cobrir amb personal fix, d’acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència amb acord del Govern o de l’òrgan competent, i amb els informes previs preceptius. La Llei també preveu la possibilitat de cobertura de les places vacants generades fins avui i que no es troben ocupades.

Igualment, la Llei autoritza amb caràcter rigorosament excepcional la creació de determinades places en llocs de treball concrets i vinculats a necessitats urgents i inajornables. La provisió d’aquestes places l’acorda l’òrgan competent amb el vistiplau del departament responsable dels recursos humans de les administracions o entitats que integren el pressupost general de l’Estat, respectivament. Per a la provisió d’aquestes places, es requereix l’informe preceptiu de la Direcció sobre la seva idoneïtat i en què quedi evidenciada l’eficiència econòmica, d’acord amb la metodologia i les directrius aprovades prèviament pels òrgans competents.

El capítol tercer de la Llei del pressupost general, “Operacions financeres”, regula en un primer article la fixació de l’interès legal i, des de l’exercici 2015, de l’interès moratori. I, en un segon article, el règim de l’endeutament i la fixació, per a l’exercici del 2022, de la quantitat màxima d’endeutament i de la prestació de garanties mitjançant aval, que és una matèria que la mateixa norma de les finances públiques determina que cal aprovar per llei per a cada exercici pressupostari.

Després, els tres articles següents actualitzen preceptes, en virtut de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social i les seves modificacions posteriors. El primer article determina l’actualització dels preus de compra i de venda del punt de jubilació d’acord amb l’índex de preus de consum. El segon estableix la revaloració de les prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social l’import de les quals, un cop deduïdes les cotitzacions de la persona assegurada, sigui inferior a dos vegades el salari mínim establert per a l’any 2022 i no siguin objecte d’increment en aplicació de l’article 7 de la Llei 23/2019, que es revaloren durant l’any 2022 d’acord amb l’índex de preus de consum (IPC). La resta de prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social no es revaloren. I el tercer determina que l’índex d’actualització de les cotitzacions que s’ha d’aplicar en el càlcul dels capitals de jubilació és l’índex de preus de consum.

El darrer article d’aquest capítol tercer és el referent a la determinació com a valor de referència del 0% quan l’índex de preus de consum (IPC) sigui negatiu al final de l’any 2021.

La Llei del pressupost general per a l’exercici del 2022 conté dos disposicions addicionals, una disposició derogatòria i disset disposicions finals.

La disposició addicional primera aprova l’actualització del Pla d’equilibri financer 2020-2025 del pressupost extraordinari destinat a finançar les despeses derivades de la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, aprovat mitjançant la disposició addicional primera de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència causada per la pandèmia del SARSCoV-2, que s’annexa a aquesta Llei.

En concret, el Consell General va aprovar –mitjançant la Llei 3/2020, del 23 de març; la Llei 5/2020, del 18 d’abril; la Llei 18/2020, del 17 de desembre, i la Llei 18/2021, del 8 de juliol– un pressupost extraordinari i les seves actualitzacions, que supera els límits de deute i de despesa permesos, destinat a finançar les despeses derivades de la situació d’emergència sanitària causada pel nou coronavirus SARS-CoV-2.

Aquest pressupost extraordinari i les seves actualitzacions s’acompanyen d’un Pla d’equilibri financer –la darrera actualització del qual s’annexa a aquesta Llei– per tornar a la situació d’estabilitat pressupostària abans de la finalització de l’exercici pressupostari del 2025, arran de la desviació pressupostària i la superació d’alguns paràmetres del marc pressupostari de l’Administració general de l’Estat per al temps corresponent al mandat 2020-2023, provocades per l’aprovació del pressupost extraordinari per fer front a la crisi causada pel coronavirus SARS-CoV-2. Cal destacar que en el cas concret de la Llei del pressupost del 2022 tan sols es superarà el nivell d’endeutament de l’Estat ja que el nivell de despesa permesa ja es torna a alinear amb el que preveu la normativa.

La disposició addicional segona desenvolupa un nou mecanisme potestatiu de flexibilització de la gestió de les concessions amb l’objectiu de tenir més eines per a poder minimitzar els impactes econòmics de la pandèmia en les empreses concessionades.

La disposició derogatòria aixeca amb caràcter permanent unes mesures de la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal que van limitar el desenvolupament professional dels professionals que formen part del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària fins a la data d’avui. Considerant que farà gairebé deu anys que el personal d’aquesta entitat de dret públic està sotmès a aquestes restriccions, i tenint en compte la situació d’emergència sanitària, que té una incidència especial atès que posa en situació de pressió contínua el sistema sanitari, i especialment el seu personal, es considera convenient aixecar la suspensió pel que fa a la progressió d’aquest personal en el pla de carrera del SAAS. La finalitat és incentivar-lo, fidelitzar-lo i aconseguir més compromís, amb el desenvolupament i la millora dels objectius i la missió d’aquesta entitat, l’objectiu principal de la qual és millorar el sistema sanitari andorrà i la qualitat dels serveis assistencials que es presten a la ciutadania.

La Llei es tanca amb un conjunt de disposicions finals que recullen les modificacions efectuades, amb caràcter permanent, de diverses normes legals; una disposició final, la dissetena, que encomana al Govern publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra els textos consolidats de les lleis que es modifiquen mitjançant disposicions derogatòries o finals amb caràcter permanent per la Llei del pressupost per a l’exercici del 2022, i una disposició final divuitena, sobre l’entrada en vigor de la norma.

La disposició final primera reprèn la modificació en relació amb les lleis dels pressupostos dels exercicis 2017, 2018, 2019, 2020 i 2021: de l’article 7 de la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, quant a la suspensió de l’aplicació del sistema de gestió i avaluació de l’acompliment en l’etapa de gestió corresponent, i matisa que aquesta suspensió és fins a l’aprovació del reglament sobre els processos, sistemes i instruments de l’avaluació de l’acompliment que determina l’article 63.7 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública.

La disposició final segona adequa els coeficients d’actualització utilitzats en el càlcul de la base de tributació establerts en la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, d’acord amb la disposició addicional segona de la mateixa Llei.

La disposició final tercera modifica els articles següents de la Llei general de les finances públiques (LGFP), del 19-12-1996.

En primer lloc, modifica l’apartat 5 de l’article 33, “Ordenació de pagaments: pagaments en ferm i a justificar”, de l’LGFP i estableix que, excepcionalment, en el cas de les subvencions amb pagaments a la bestreta, el termini de justificació –que és abans del 15 de gener de l’exercici següent per a la resta de pagaments que s’han de justificar– serà el que es determini en les bases reguladores. L’objectiu d’aquesta modificació és facilitar la tasca de gestió de les entitats subvencionades.

En segon lloc, modifica l’article 26, “Modificació quantitativa: (III) Transferències de crèdit”, de l’LGFP per encabir-hi, principalment, els supòsits de caràcter permanent –pel fet que s’han previst de manera reiterada en l’articulat de les lleis del pressupost dels exercicis anteriors– en què l’òrgan competent pot autoritzar transferències de crèdit.

En tercer lloc, modifica l’article 29, “Extensió temporal dels crèdits: despeses pluriennals”, en concret l’apartat 4, per clarificar el procediment administratiu de l’execució dels crèdits de despeses pluriennals, i els apartats 8 i 9, per concretar que els contractes de concessió són els que poden requerir aportacions (en concepte de despeses corrents o de capital) per part de l’Administració que s’estenguin més de enllà del límit d’anualitats de cinc anys i que aquest supòsit, amb la quantitat màxima i les anualitats de les aportacions, ha de quedar establert en la llei del pressupost general.

La disposició final quarta modifica els articles següents de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal (LSFP). D’una banda, modifica l’article 19, amb la modificació de l’apartat 4 i l’addició de dos nous apartats –el cinquè i el sisè–, que estableixen els requisits d’inversió i de dipòsit dels fons de compensació. De l’altra, modifica l’article 12, amb l’addició d’un nou paràgraf a l’apartat 5, per clarificar la limitació de l’endeutament pel que fa a les entitats que estan vinculades a l’Administració general.

La disposició final cinquena modifica els articles 6 i 13 de la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, anomenats “Naturalesa, règim jurídic i econòmic”, en concret l’apartat primer de cadascun dels articles, amb l’objectiu de clarificar el caràcter privat del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits (Fagadi) i del Sistema andorrà de garantia d’inversions (SAGI), respectivament.

La disposició final sisena modifica els articles següents de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social:



Finalment, s’aporta una modificació puntual als articles 238 i 239, amb la finalitat de qualificar com a falta greu un comportament que, fins ara, estava qualificat de falta lleu, i de donar-hi un caràcter homogeni per a les diferents categories de persones (empresaris, persones assalariades i prestadors de serveis).

La disposició final setena modifica la disposició final dotzena de la Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents perquè el centre residencial de protecció intensiva es pugui crear i posar en funcionament sense un programa pilot.

La disposició final vuitena modifica els articles 81 i 94 de la Llei 4/2021, del 22 de març, de text consolidat de regulació dels jocs d’atzar. En primer lloc, l’apartat 3, lletra d), de l’article 81, respecte als recursos de què disposa el Consell Regulador Andorrà del Joc per al compliment dels seus fins, per afegir-hi els ingressos obtinguts per la contraprestació econòmica dels operadors amb els quals hagin signat un conveni, per a la venda i la comercialització de les seves loteries al Principat d’Andorra; i l’apartat 4 del mateix article 81, perquè els ingressos del Consell Regulador Andorrà del Joc, per qualsevol concepte, després de deduir-ne totes les despeses i amortitzacions, es transfereixin al Govern. En segon lloc es modifica l’article 94, quant a la forma i la redacció, per clarificar-ne el contingut.

La disposició final novena modifica l’apartat 3 de l’article 11 bis de la Llei 7/2017, del 20 d’abril, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments i les seves modificacions posteriors, pel que fa a les activitats que es consideren de risc.

La disposició final desena modifica la disposició final setena de la Llei 20/2017, del 27 d’octubre, de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica perquè, mentre no s’aprovi la Llei corresponent, el dictamen de la Comissió Nacional d’Accés i Avaluació de la Documentació (CNAAD) sigui vinculant respecte als arxius i la gestió de documents del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària.

La disposició final onzena modifica la lletra c) de l’apartat 1 de l’article 20 de la Llei 31/2021, del 22 de novembre, de text consolidat qualificada de seguretat pública, respecte a les finalitats d’acord amb les quals les administracions públiques poden posar en funcionament sistemes de videovigilància a la via pública i als espais públics.

La disposició final dotzena modifica els articles següents de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació, per tal d’adaptar alguns dels paràmetres de la gestió del Fons a canvis estructurals que s’han produït en els mercats financers i clarificar possibles dubtes d’interpretació: l’article 26, apartat 3, lletra d); l’article 27, apartat 1, lletres a) i c); l’article 31, apartat 4 i 5; l’article 36, apartat 3, i l’article 37, apartat 2.

La disposició final tretzena modifica la disposició addicional setena de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública –en relació amb la prestació que han de percebre els membres del Cos d’Educació en arribar a l’edat de 65 anys, quan prèviament s’havien acollit a la jubilació voluntària establerta a la disposició addicional setena d’aquest mateix cos normatiu–, per clarificar que en arribar a l’edat de 65 anys els membres del Cos d’Educació que s’havien acollit a la jubilació voluntària resten en idèntiques condicions que la resta de treballadors públics a efectes de la prestació de jubilació obligatòria.

La disposició final catorzena preveu quatre modificacions de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, que modifiquen el fet generador, el meritament i el moment en el que es determina la base de tributació de l’impost en les promeses de compravenda on s’estipuli el pagament d’un preu superior al vint per cent del preu total que s’hagi pactat, així com el termini per a comprovar el valor real dels béns o drets transmesos i també el seu valor d’adquisició. D’aquesta manera, es poden tenir en compte per a determinar la base de tributació de l’impost totes les inversions o millores realitzades en el bé objecte de transmissió fins a la data en que es formalitzi la transmissió o es posin a disposició de l’adquirent els béns immobles

La disposició final quinzena modifica l’apartat 3 de l’article 10 de la Llei de taxes judicials de 22-6-2000, adaptant a la situació econòmica actual el preu de les còpies en paper a l’administració de justícia, tenint en compte la funció de servei públic que té, i per tal que l’administrat pugui exercitar el seu dret de defensa de la millor manera possible.

Per acabar, la disposició final setzena modifica dos articles de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme del 29 de desembre del 2000.

D’una banda, modifica la Disposició Final Tercera de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme del 29 de desembre del 2000. Aquesta Llei fixà que tots els terrenys comunals de caràcter demanial han de ser classificats com a Sòl No Urbanitzable. Tot i això, amb criteri de prudència i ponderació, la mateixa Llei hi introduí una excepció, mitjançant la Disposició Final Tercera, per la qual tota la urbanització de Sant Pere del Pas de la Casa queda exclosa de la classificació de Sòl No Urbanitzable. La raó que justifica aquesta excepció és la preexistència del conjunt d’edificis i parcel·les del Pas de la Casa, degudament autoritzats en el seu dia, amb anterioritat a la Llei, de conformitat amb les normatives llavors aplicables, i mitjançant les fórmules de dret de superfície i/o ocupació del sòl que corresponen. Així doncs, la Disposició Final Tercera de la Llei respon a la voluntat de dotar aquestes edificacions de la necessària seguretat jurídica, així com evitar els greus perjudicis que hauria significat situar els esmentats edificis en règim de fora d’ordenació. Ara bé, posteriorment a l’aprovació de la Llei s’ha constatat que l’excepció descrita no inclogué alguns pocs edificis preexistents que responen a una casuística similar.

Amb la voluntat de corregir l’error detectat s’introdueix una Disposició Final a la Llei de Pressupost de l’exercici 2022, la qual modifica la Disposició Final Tercera de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme del 29 de desembre del 2000, per tal d’ampliar l’abast de l’esmentada excepció als edificis existents en la zona del Cap del Port d’Envalira, les àrees denominades “Delimitació dels solars de sòl urbà consolidat a la zona del Cap del Port d’Envalira”, les àrees corresponents a dos edificis existents a la zona del Grau Roig, i els seus entorns immediats, i les àrees corresponents a dos edificis existents a la zona d’Engolasters, i els seus entorns immediats. L’excepció queda delimitada, de forma precisa i restrictiva, mitjançant els plànols adjunts a la Llei.

D’altra banda, es modifica l’apartat 3 a l’article 27.

Capítol primer. Els crèdits i les seves modificacions

Article 1. Àmbit del pressupost general de l’Estat

1. En el pressupost general de l’Estat per a l’exercici del 2022 s’hi integren:

Article 2. Estat d’ingressos i despeses

1. En l’estat de despeses de l’Administració general s’atorguen crèdits per afrontar les despeses ordinàries per un import total de 491.503.880,56 euros i crèdits per fer front a l’exigibilitat dels actius i passius financers per un import de 729.332.814,11 euros.

El pressupost de despeses de l’Administració general es finança:



2. Els pressupostos de les entitats parapúbliques i de dret públic a les quals es refereix l’apartat b de l’article 1 s’aproven amb el desglossament següent:

En el pressupost de la Caixa Andorrana de Seguretat Social s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 341.794.973,00 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 341.794.973,00 euros.

En el pressupost del Fons de Reserva de Jubilació s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 21.247.464,86 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 21.247.464,86 euros.

En el pressupost de l’Autoritat Financera Andorrana s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 21.150.042,29 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 21.150.042,29 euros.

En el pressupost del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 85.298.751 euros. Els recursos previstos durant l’exercici sumen 85.298.751 euros.

En el pressupost de Forces Elèctriques d’Andorra s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 86.281.950,16 euros. Els recursos previstos durant l’exercici sumen 86.281.950,16 euros.

En el pressupost de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 397.193,35 euros. Els recursos previstos durant l’exercici pugen a 397.193,35 euros.

En el pressupost de l’Institut d’Estudis Andorrans s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import d’1.075.365,99 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són d’1.075.365,99 euros.

En el pressupost de la Universitat d’Andorra s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 3.982.353 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 3.982.353 euros.

En el pressupost del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 52.254,52 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 52.254,52 euros.

En el pressupost de la Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autor i Drets Veïns del Principat d’Andorra s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 634.754,88 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 634.754,88 euros.

En el pressupost del Consell Regulador Andorrà del Joc s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 745.164,58 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 745.164,58 euros.

En el pressupost de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import d’22.310.000 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 22.310.000 euros.

En el pressupost de l’Agència Andorrana Antidopatge s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 140.556,83 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 140.556,83 euros.

En el pressupost de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 1.032.068,36 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 1.032.068,36 euros.

En el pressupost de l’Institut Nacional de l’Habitatge s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 268.953,40 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 268.953,40 euros.

3. Els pressupostos de les societats públiques participades per l’Administració general a les quals es refereix l’apartat c de l’article 1 s’aproven amb el desglossament següent:

En el pressupost d’Andorra Telecom SAU s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 98.611.581 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 98.611.581 euros.

En el pressupost de Ràdio i Televisió d’Andorra SA s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 4.156.351,05 euros. Els recursos previstos durant l’exercici pugen a 4.156.351,05 euros.

En el pressupost de la societat Ramaders d’Andorra SA s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import d’1.696.715 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són d’1.696.715 euros.

En el pressupost de la societat Andorra Turisme SAU s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 17.216.044,99 euros. Els recursos previstos durant l’exercici pugen a 17.216.044,99 euros.

En el pressupost de la societat Centre de Tractament de Residus d’Andorra SA s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 10.603.466 euros. Els recursos previstos durant l’exercici ascendeixen a 10.603.466 euros.

En el pressupost de la societat Andorra Desenvolupament i Inversió SAU s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import d’3.515.487 euros. Els recursos previstos durant l’exercici ascendeixen a 3.515.487 euros.

En el pressupost de la societat FEDA Solucions, SAU s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 1.059.178,12 euros. Els recursos previstos durant l’exercici ascendeixen a 1.059.178,12 euros.

En el pressupost de la societat Capçalera d’Infraestructures Energètiques, SAU s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 6.193.780,98 euros. Els recursos previstos durant l’exercici ascendeixen a 6.193.780,98 euros.

Article 3. Transferències de crèdit

1. D’acord amb l’article 26 de la Llei general de les finances públiques i les seves modificacions posteriors, el ministre encarregat de les finances pot, a proposta del ministre que correspongui, autoritzar transferències entre crèdits dintre d’un mateix programa per a les despeses corrents.

2. El punt 1 d’aquest article és aplicable també a les entitats parapúbliques o de dret públic. En aquest cas, les referències als òrgans de l’Administració general s’entenen substituïdes pels òrgans competents de les entitats parapúbliques o de dret públic.

3. El Govern ha de comunicar al Consell General les modificacions de crèdit efectuades sobre la base de qualsevol dels supòsits exposats anteriorment, en el decurs dels trenta dies hàbils que segueixen la modificació esmentada.

Article 4. Crèdits ampliables

En qualsevol cas, en aplicació de l’article 25 de la Llei general de les finances públiques i les seves modificacions posteriors, tenen caràcter d’ampliables fins a una suma igual a les obligacions que calgui comprometre, amb el compliment previ de les normes vigents, els crèdits següents amb aplicació a totes les seccions o els ministeris del Govern i entitats parapúbliques i de dret públic:

1. Els crèdits que es destinin al pagament de comissions, al pagament de fiances, al pagament d’interessos i amortitzacions d’operacions d’endeutament i a la devolució de retencions de garantia.

2. Els crèdits destinats a satisfer, mitjançant una transacció judicial o sentència judicial ferma, les responsabilitats pecuniàries i les despeses derivades de procediments contenciosos.

3. Els crèdits destinats a atendre altres despeses derivades de preceptes legals o d’obligacions contractuals directament lligades als ingressos de l’Estat.

4. Els crèdits corresponents a despeses derivades d’obligacions sobrevingudes a l’Administració i alienes a la seva actuació d’acord amb el procés administratiu pertinent als crèdits ampliables.

5. Els crèdits corresponents a despeses derivades de les actuacions encomanades al saig per a l’execució forçosa dels actes administratius executoris en el marc de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig i del Reglament regulador dels barems dels honoraris remuneradors dels serveis del saig.

6. Els subconceptes destinats a finançar les despeses causades per danys que cobreix l’assegurança.

7. Les partides de retribució del personal següents:



8. Les partides següents, dintre dels ministeris encarregats dels afers socials, de la joventut, de la igualtat i de la salut:



9. Els subconceptes del projecte “Cooperació Andorra-UE”, de la Secretaria d’Estat d’Afers Europeus, destinats a finançar les despeses derivades de la negociació d’un acord d’associació amb la Unió Europea.

10. Les partides següents del ministeri encarregat de la justícia i interior:



11. El subconcepte 22340, anomenat “Transport helicòpter”, del projecte “Mitjans de transport aeri”, per fer front a les despeses de contractació dels serveis d’helicòpter.

12. Les partides següents del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior:



13. Els crèdits destinats al pagament de dividends que les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques han de fer efectius durant l’exercici pressupostari del 2022.

14. El concepte 224, anomenat “Primes d’assegurances”, per fer front a les primes de responsabilitat civil, els accidents individuals, els vehicles i ginys, l’assistència a persones, el multirisc d’incendi i el robatori.

15. El subconcepte 22720, anomenat “Treballs realitzats per empreses de valoracions i peritatges”, per fer front a les despeses dels peritatges efectuats, en relació amb el cobrament de l’impost de transmissions patrimonials, d’acord amb l’article 14 de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000 i les seves modificacions posteriors, i en relació amb el cobrament de l’impost general indirecte de transmissions patrimonials entre empresaris, d’acord amb l’article 48 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte i les seves modificacions posteriors.

16. Les partides següents del Ministeri d’Afers Exteriors:



17. Les partides següents del Departament d’Agricultura:



18. El subconcepte 48210, anomenat “Federacions i clubs esportius”, de la Secretaria d’Estat d’Esports, per fer front al pagament dels ajuts als esportistes i als tècnics inclosos dins del programa d’alt rendiment (beques ARA), d’acord amb l’articulat del capítol segon de la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra.

19. Les partides següents del Departament d’Ordenament Territorial:



20. El subconcepte 22760, anomenat “Treballs realitzats per empreses. Estudis i treballs tècnics”, destinat a assessoraments relacionats amb qüestions estratègiques del Govern en el marc de les relacions internacionals, en matèria de blanqueig i en matèria tributària, principalment, en concordança amb l’obertura econòmica i l’apropament a Europa; els subconceptes del projecte anomenat “Iniciatives monetàries i econòmiques” de la Secretaria d’Estat d’Afers Financers Internacionals; i el subconcepte 41119, anomenat “Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries”, per respondre a la transferència corrent per finançar les despeses d’aquesta entitat, en cas que aquesta institució no obtingui ingressos extraordinaris durant l’exercici del 2022.

21. Les partides següents dintre del pressupost del Consell Regulador Andorrà del Joc:



22. Les partides següents del ministeri encarregat del medi ambient i de la sostenibilitat:



23. Les partides següents del Ministeri de Presidència, Economia i Empresa:



24. La partida següent del Ministeri de Cultura i Esports i concretament el subconcepte 22680 de política lingüística i promoció del català.

25. Les partides següents dintre del pressupost de Forces Elèctriques d’Andorra:



26. Les partides següents dintre del pressupost de la Caixa Andorrana de Seguretat Social:



27. Les partides següents dintre del pressupost del Fons de Reserva de Jubilació:



28. Les partides següents dintre del pressupost del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària:



29. Les partides següents dintre del pressupost de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA):



30. Les partides següents dintre del pressupost de l’Agència Andorrana Antidopatge:



31. Els crèdits destinats al pagament de l’impost de societats que les entitats públiques i parapúbliques i de dret públic han de fer efectius durant l’exercici pressupostari del 2022, d’acord amb el que preveu la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, i les seves modificacions posteriors.

32. El concepte 841, d’actius financers per fer front al pagament de la prestació de garanties mitjançant un aval en el marc dels programes següents:



33. El subconcepte 87102, “Aportació de capital a un fons públic privat per l’habitatge”, per desenvolupar un fons públic privat d’inversió que ajudi a incrementar l’oferta d’habitatge de lloguer.

34. El subconcepte 48292, “Mútua dels empleats de l’Administració general i justícia”, per fer front a les despeses derivades dels accidents de treball i per assumir la despesa de la cobertura del 100% de les baixes superiors a 150 dies.

35. La tramitació dels crèdits ampliables ha d’incloure la determinació dels ingressos concrets destinats a finançar-los, que poden ser una recaptació d’ingressos més gran del que s’ha previst, una transferència d’altres crèdits que s’estimin reduïbles o una disminució de tresoreria. Únicament es poden finançar mitjançant els ingressos provinents d’un nou endeutament, autoritzat a aquest efecte per la Llei del pressupost de l’Administració general, els crèdits ampliables relatius a les obligacions corresponents a les eventuals execucions de les prestacions de garanties mitjançant avals establertes en les lleis vigents.

36. El Govern ha de comunicar al Consell General qualsevol ampliació efectuada sobre la base de qualsevol dels supòsits exposats anteriorment, en el decurs dels trenta dies hàbils que segueixen a l’ampliació esmentada.

Capítol segon. Gestió pressupostària i despesa pública

Article 5. Contractes administratius

No es poden desagregar els contractes del mateix objecte i que es refereixen a una mateixa actuació que es realitzen en el mateix exercici pressupostari.

Article 6. Contractació d’obres

L’Administració pot contractar, mitjançant la forma d’adjudicació de contractació directa, les despeses corresponents a obres d’urgència reconeguda, per un import màxim de 24.000 euros.

En el cas de despeses per obres ordinàries, l’import màxim de les despeses que pot contractar directament l’Administració és de 12.000 euros.

L’Administració pot disposar la realització directa d’obres de petita conservació per un import màxim de 7.500 euros.

Article 7. Contractes de subministrament

Els contractes de subministrament no poden tenir un termini de vigència superior a dos anys. Excepcionalment, es poden renovar per un període de dos anys els contractes següents:

Article 8. Contractes menors

S’entén per “contractes menors” els contractes que tenen un import igual o inferior a 7.500 euros. En els contractes menors, la tramitació de l’expedient solament exigeix la incorporació de la factura a la liquidació.

En aquests contractes la factura corresponent ha de substituir el document contractual i l’acta de conformitat del subministrament, la recepció de les obres o dels treballs tècnics i serveis, i d’altres, segons correspongui.

Aquests contractes no poden tenir una durada superior a un any, ni ser objecte de pròrroga ni de revisió de preus.

Per a l’adjudicació d’aquests contractes cal fer una consulta, sempre que sigui possible, per tenir tres pressupostos diferents.

Excepcionalment, en els contractes d’una durada superior a un any l’import dels quals –per tota la durada, incloses les pròrrogues i les revisions de preus– sigui igual o inferior a 7.500 euros, la tramitació de l’expedient es fa mitjançant contractació directa, d’acord amb el que estableix aquest article pel que fa als contractes menors. En aquest contracte, però, la tramitació de l’expedient requereix la formalització d’un contracte.

Article 9. Convenis entre entitats del sector públic

Quan l’Administració utilitza els seus propis mitjans per obtenir prestacions que constitueixen l’objecte dels contractes públics, aquesta actuació suposa una operació interna en el marc de les normes i el règim de funcionament de l’organisme públic corresponent.

D’acord amb aquesta Llei, es consideren “mitjans propis de l’Administració” les societats o les entitats amb la totalitat del capital social de titularitat pública, i que efectuïn la part essencial de la seva activitat amb l’entitat adjudicatària.

Article 10. Contingut dels projectes

Els projectes d’obres d’un import superior a 600.000 euros han d’incloure un programa de desenvolupament dels treballs en temps i cost òptims. I en el cas d’obres objecte d’explotació retribuïda, els projectes han d’incloure els estudis econòmics i administratius respecte al règim d’utilització i les tarifes aplicables.

Article 11. Publicació de les licitacions i adjudicacions definitives

Les licitacions i les adjudicacions definitives acordades pel Govern o pels consells d’administració de les entitats parapúbliques i de dret públic, i de les societats públiques participades per l’Administració general, corresponents a tots els contractes inclosos en la Llei de contractació pública, quan l’import del contracte o de les seves modificacions sigui superior a 7.500 euros, es fan públiques al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

En el cas de les adjudicacions definitives s’hi ha d’especificar l’òrgan contractant, la forma d’adjudicació, la modalitat de contractació, la identitat de l’adjudicatari, la denominació i la localització del contracte, la partida pressupostària, el preu del contracte –que correspon a l’import d’adjudicació del contracte o al preu unitari d’adjudicació pels contractes l’objecte dels quals ho determini, i s’entén en tots els supòsits amb impostos inclosos– i el termini d’execució.

També es faran públiques aquelles sumes de contractes, d’un mateix òrgan de contractació, amb un mateix adjudicatari que superin anualment els 7.500 euros.

Article 12. Autorització de la despesa

L’autorització de la despesa és competència:

Article 13. Compromisos de despesa amb càrrec a futurs pressupostos

El Govern pot decretar despeses pluriennals corrents per a subministraments, gestió de serveis públics, prestació de serveis, assistència tècnica, arrendaments i altres negocis jurídics anàlegs i ajuts.

L’import dels compromisos corresponents a cada un dels exercicis futurs no pot superar els límits següents, que s’han d’aplicar a l’import de cada un dels capítols econòmics de l’estat de despeses aprovat inicialment pel Consell General:

Article 14. Contractes de gestió de serveis públics mitjançant el procediment establert a la normativa en matèria de contractació pública

D’acord amb l’article 29.8 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, i les seves modificacions posteriors, i amb la normativa en matèria de contractació pública, a continuació es detallen els quadres en què figura l’inventari dels contractes de concessió de serveis finançats mitjançant aportacions del Govern.

Article 15. Fons verd per a la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic

1. El Govern incorpora al pressupost general per a l’exercici del 2022 el Fons verd per a la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic, que integra: l’estat de despeses, els crèdits corresponents als projectes destinats a impulsar les previsions, els plans o les accions destinats a l’objecte de la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc); i l’estat d’ingressos i els drets econòmics que es preveuen liquidar durant l’exercici per finançar-los.

2. El Fons verd es finança d’acord amb l’ordre i les tipologies següents:

Article 16. Excepcions al tràmit de fiscalització

D’acord amb els articles 31.2 i 37.3 de la Llei general de les finances publiques i amb l’article 27 de la Llei 93/2010, del 16 de desembre, de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració, i les seves modificacions posteriors, respectivament, el procediment s’inicia directament en la fase de liquidació o no es requereix fiscalització prèvia un cop s’ha fiscalitzat la despesa inicial de l’acte o contracte de què deriven o les seves modificacions en els expedients relatius a les despeses següents:

1. Les despeses corrents de consum de béns corrents i de serveis, i les despeses de personal dels subconceptes de formació i perfeccionament del personal i de dietes per formació i perfeccionament del personal, inferiors a 600 euros, respectivament, d’acord amb el Decret del 09-02-2011 d’aprovació del Reglament relatiu a la simplificació de procediments de pagament d’una quantitat escassa.

2. Les despeses d’un import igual o superior a 600 euros i no superiors a 7.500 euros del capítol 2, “Consum de béns corrents”, les quals s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació sense perjudici del que estableix l’apartat 9.

3. Les despeses no superiors a 7.500 euros del capítol 6, “Inversions reals”; del capítol 3, “Despeses financeres”, i del capítol 4, “Transferències corrents”, les quals també s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació.

4. Les despeses d’un import igual o superior a 600 euros i no superiors a 7.500 euros del subconcepte 16300, anomenat “Formació i perfeccionament de personal”, i del subconcepte anomenat “Dietes per formació i perfeccionament de personal”, respectivament, les quals també s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació.

5. Les despeses del capítol 1, “Despeses de personal”, en concepte de retribucions del personal previstes en el pressupost inicial, les quals estan sotmeses a les comprovacions de control oportunes prèvies als pagaments.

6. Les despeses del capítol 4, “Transferències corrents”, en concepte de prestacions de branca general, de prestacions de branca jubilació i de prestacions familiars, respectivament; les despeses del capítol 7, “Transferències de capital”, en concepte de transferències de fons al Fons de reserva de jubilació; les despeses del capítol 8, “Actius financers”, en concepte de préstecs i bestretes a mitjà i llarg termini fora del sector públic; i les “Aportacions al fons de reserves”, en concepte d’aportacions netes a les carteres gestionades i administrades del Fons de reserves de jubilació, les quals es comptabilitzen en el moment del pagament en un sol acte que agrupa les diverses fases d’execució pressupostària, anomenat ACLOP (autorització, compromís, liquidació, ordenament del pagament i pagament efectiu), i estan sotmeses a les comprovacions de control oportunes prèvies als pagaments.

7. Les despeses que originen ordres de pagament per justificar, que s’han de fiscalitzar en la fase d’autorització i en la justificació preceptiva posterior.

8. Pel que fa a les despeses considerades als apartats 1, 2, 3 i 4, no se’n poden desagregar les factures que corresponguin a despeses del mateix objecte i que es refereixen a una mateixa actuació que es realitzen en el mateix exercici pressupostari.

9. Pel que fa a les despeses considerades a l’apartat 5, els complements retributius de qualsevol naturalesa no previstos o previstos de manera insuficient en el pressupost inicial del capítol 1, així com la contractació de personal tant per cobrir vacants com per prestar serveis, requereixen l’existència de disponibilitat pressupostària suficient per donar-hi la conformitat i estan subjectes a fiscalització prèvia. Excepcionalment, la contractació d’interins per al curs escolar que es deriva d’aplicar la legislació que regula el sistema educatiu andorrà es fiscalitza amb posterioritat a l’aprovació per part del Govern. La cobertura de baixes o permisos administratius amb reserva de plaça que preveuen les lletres a i b de l’article 20.7 es fiscalitza també amb posterioritat a l’autorització.

10. El Govern pot determinar reglamentàriament les despeses referides a l’apartat 2 que són de caràcter periòdic o repetitiu i que no s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació un cop ja s’ha fiscalitzat de manera prèvia la despesa inicial de l’acte o el contracte de què deriven o les seves modificacions.

Article 17. Règim de concessió de transferències

1. Les transferències corrents nominatives en l’àmbit de subconcepte segons la classificació econòmica del pressupost es lliuren a mesura que les entitats afectades les demanin.

Un cop aprovada la liquidació de comptes de les entitats beneficiàries de transferències nominatives per part dels òrgans competents de les dites entitats, i sempre que no s’hagi compromès el total de la despesa pressupostada, aquests organismes han de retornar al Govern els ingressos obtinguts amb la transferència i no utilitzats durant l’exercici pressupostari.

El Govern, abans de ser aprovada la liquidació de comptes de les entitats beneficiàries de transferències nominatives per part dels seus òrgans competents, amb sol·licitud prèvia de l’entitat beneficiària, pot autoritzar la dita entitat a mantenir els ingressos obtinguts amb la transferència i no utilitzats durant l’exercici pressupostari perquè no està afectada per finançar diferències de venciment entre els drets i les obligacions durant l’exercici, sempre que l’entitat acrediti al Govern aquestes necessitats de tresoreria i per finançar romanents de tresoreria negatius.

2. Les ajudes i les subvencions amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que no tenen assignació nominativa i que superen l’import de 7.500 euros s’han d’atorgar d’acord amb criteris de publicitat, concurrència i objectivitat, llevat de les ajudes acordades pel Govern en concepte de contribucions voluntàries per motiu de desastres naturals i de les ajudes en què, de forma raonada, no es pugui promoure la concurrència i que superin l’import de 7.500 euros, les quals es fan públiques en el moment de l’adjudicació.

Aquestes subvencions poden ser:



3. Les transferències als comuns es fan d’acord amb els terminis establerts per la Llei qualificada de transferències als comuns.

4. El Govern publica cada mes al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les subvencions atorgades. No cal la publicitat en el cas de subvencions nominatives en el pressupost inicial i de les subvencions corresponents als departaments i als conceptes pressupostaris següents: Departament d’Afers Socials, conceptes pressupostaris 482-50, 482-55, 482-60, 482-63, 482-65 i 482-90; Departament de Salut, concepte pressupostari 482-40; i Departament d’Ocupació, concepte pressupostari 482-65.

5. En aplicació de l’article 14 de la Llei de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra i les seves modificacions posteriors, s’estableix un quantum de 720.000 euros per finançar les seves activitats.

6. Les entitats privades beneficiàries d’ajudes o subvencions d’un import superior a 300.000 €, amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que tenen assignació nominativa, han de trametre al Tribunal de Comptes, perquè en faci el control, una memòria justificativa sobre el compliment de la finalitat per a la qual s’ha atorgat l’ajuda o la subvenció, juntament amb els estats financers de l’exercici en què s’ha registrat l’ajuda o la subvenció i l’informe d’autoria extern corresponent en el cas que l’entitat l’hagi contractat.

7. L’apartat anterior és d’aplicació a les ajudes o a les subvencions amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que tenen assignació nominativa i de les quals no hi ha cap norma que estableixi que es financen amb càrrec als pressupostos de l’Administració general més enllà d’acords del Govern o convenis existents.

Article 18. Finançament de les despeses sanitàries, a càrrec de la seguretat social, derivades dels programes d’atenció social i sociosanitària previstos en la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat

El finançament de les despeses estrictament sanitàries derivades de les prestacions socials i sociosanitàries de suport a l’autonomia, a càrrec de la seguretat social, establertes en els articles 16 i 17 de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 d’octubre del 2002 i les seves modificacions posteriors, es du a terme d’acord amb el seu règim d’afiliació al sistema de seguretat social.

Article 19. Retribucions del personal

1. Les retribucions del cap de Govern, dels ministres, del cap del Gabinet del Cap de Govern, del secretari general del Govern, dels secretaris d’Estat, d’altres alts càrrecs del Govern, dels ambaixadors, dels càrrecs directius dels organismes públics, dels de les entitats parapúbliques, dels de les societats públiques, i del personal de relació especial de l’Administració general s’incrementen l’exercici del 2022 en funció de l’índex de preus de consum (IPC).

Igualment, durant el mateix exercici, les retribucions dels membres del Consell Superior de la Justícia, dels magistrats, dels batlles, del fiscal general, dels fiscals adjunts, del president del Tribunal de Corts i del president del Tribunal Superior s’incrementen l’exercici del 2022 en funció de l’IPC.

2. Les retribucions del personal de l’Administració general i de l’Administració de justícia s’incrementen l’exercici del 2022 en funció de l’IPC.

3. Als criteris relatius al complement d’absorció, als quals fa referència la disposició transitòria primera de la Llei de la funció pública, no se’ls aplica cap increment.

4. Les prestacions complementàries per jubilació anticipada i jubilació obligatòria (aquesta última entesa com la suma de la pensió a càrrec de l’Administració general i de la pensió a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social) dels empleats de l’Administració general s’incrementen amb l’IPC. Amb la finalitat de determinar l’aplicació correcta de l’increment de l’IPC, la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha d’informar el Govern de l’import de la pensió de jubilació que satisfà al personal en situació de jubilació obligatòria en el termini de 30 dies des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

5. Els apartats 2, 3 i 4 són aplicables a les societats públiques, a les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes públics; i a les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern.

6. La retribució del personal de l’Administració general i de l’Administració de justícia que es contracti l’any 2022 serà la prevista en els taules salarials de la Llei de la funció pública aplicades en l’exercici 2020.

7. Els salaris del personal de l’Administració general i de l’Administració de justícia contractat a partir de l’1 de gener del 2019 i que abans de l’entrada en vigor de la Llei del pressupost per a l’exercici del 2019 percebia els conceptes d’IPC 2011-2012 en virtut d’una vinculació anterior amb l’Administració i alhora afectat per la mesura establerta a l’article 20.5 de la Llei 18/2019, del 15 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2019, es veuran incrementats amb l’IPC corresponent als períodes 2011 i 2012 sempre que sigui contractat per al mateix lloc de treball i no hi hagi una interrupció de contracte superior a tres mesos.

Aquest increment que es consolida en l’estructura retributiva s’ha d’aplicar sobre els conceptes de sou base, o base retributiva i complement de lloc en el cas de l’Administració de justícia i en els cossos especials, de complement específic.

Aquest import s’ha d’abonar amb caràcter retroactiu des del moment de la contractació.

Article 20. Contractació de personal

1. Durant l’exercici del 2022 es poden crear noves places de personal, dins dels límits previstos al pressupost per a l’exercici del 2022.

La provisió d’aquestes places l’acorda l’òrgan competent amb el vistiplau del departament responsable de recursos humans. Per a la provisió d’aquestes places, cal l’informe preceptiu de la Direcció sobre l’estructura organitzativa corresponent, amb la quantificació de les càrregues de treball del personal que ocupa les places, i on quedi evidenciada l’eficiència econòmica, d’acord amb la metodologia i les directrius aprovades prèviament per l’òrgan competent amb el vistiplau del departament responsable de recursos humans.

2. El Govern pot autoritzar la reconversió o reconducció de places vacants amb la creació de nous llocs de treball o llocs de treballs ja existents, amb l’informe previ preceptiu de la Direcció i el vistiplau de la Secretaria d’Estat de Funció Pública que en justifiqui la necessitat.

3. Per a l’organització de serveis assistencials que requereixen que es facin guàrdies durant els caps de setmana i els festius, i que no poden ser assumides pel personal assalariat del SAAS, es poden contractar els facultatius necessaris per fer aquestes guàrdies, sense que el nombre estigui limitat. En aquest cas, la previsió pressupostària es fa per jornades i no per places. En cas de sobrepassar la previsió per les necessitats del servei, cal tramitar les modificacions pressupostàries corresponents.

4. Per a la cobertura de personal del SAAS, s’autoritza cobrir una vacant amb més d’una persona sempre que no s’excedeixi el nombre d’hores treballades pel lloc de treball que s’està cobrint, o, en el cas que sigui necessari incrementar la jornada laboral, cal justificar l’origen dels crèdits pressupostaris per al seu finançament.

El director general del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària pot autoritzar la cobertura d’aquestes places vacants, amb l’informe previ del Servei de Recursos Humans, sempre que la contractació es faci per a una durada determinada. En el cas que la cobertura d’aquestes places vacants comporti una despesa superior a 7.500 €, excepcionalment, s’atorga al director general la competència per autoritzar-les. Posteriorment, ha d’informar el Consell Directiu del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària d’aquestes contractacions, amb la justificació corresponent.

5. La provisió de les places vacants s’ha d’efectuar d’acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència, primerament mitjançant concurs intern i, si escau, posteriorment, mitjançant concurs extern, amb acord del Govern, amb l’informe previ preceptiu de la Direcció i el vistiplau de la secretaria d’Estat de Funció Pública.

6. Durant l’exercici del 2022, la provisió de places en situació d’adscripció i de comissió de serveis s’ha de fer garantint els principis de publicitat, igualtat i concurrència, a excepció de les situacions suficientment justificades i aprovades per la Secretaria d’Estat de Funció Pública que es podran proveir directament.

7. Durant l’exercici del 2022 les baixes o permisos administratius amb reserva de plaça de fins a quaranta-cinc dies no es poden cobrir amb personal interí. El ministre encarregat de les finances, amb l’informe previ de la Secretaria d’Estat de Funció Pública, pot autoritzar la cobertura de baixes o permisos administratius amb reserva de plaça d’una durada superior a quaranta-cinc dies. De manera excepcional, es poden cobrir baixes o permisos administratius amb reserva de plaça amb una durada inferior a quaranta-cinc dies per donar resposta a les necessitats de personal en els llocs de treball següents:



8. Dels contractes amb treballadors públics interins que estiguin vigents, en els supòsits dels apartats c, d i e de l’article 109 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, se’n limita el nombre per a l’exercici del 2022 al que hi ha previst al pressupost per a l’exercici del 2022. Tanmateix, per la creació de nous serveis o per serveis estratègics o imprescindibles es pot nomenar personal interí en aquests supòsits, amb el vistiplau de la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

9. S’autoritza a cobrir una plaça durant un període màxim de dos mesos per fer-hi conviure, abans d’una jubilació, la nova persona contractada i la persona que es jubila en el cas de places estratègiques acordades prèviament pel Govern.

10. S’autoritza, amb una antelació de sis mesos, la licitació de places vacants produïdes per jubilacions anticipades i que siguin declarades prioritàries pel Govern. A aquest efecte els titulars de les places han d’efectuar la demanda al departament corresponent sis mesos abans de la data prevista per a la jubilació anticipada.

La persona contractada i la persona que es jubila anticipadament poden conviure un període màxim de tres mesos. El cost addicional que es produeixi a les places l’assumirà el mateix departament.

11. Els apartats 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9 i 10 són aplicables a l’Administració de justícia i a les entitats parapúbliques o de dret públic; i a les societats públiques, i altres organismes públics i a les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern. En aquests casos, les referències als òrgans de l’Administració general s’entenen substituïdes pels òrgans competents de les administracions o entitats esmentades que integren el pressupost de l’Estat.

12. El Consell Superior de la Justícia, pel que fa al personal de l’Administració de justícia que es troba integrat dins del pressupost del ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia, les entitats parapúbliques, de dret públic, i altres organismes públics i les societats públiques les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern, han d’acordar un procediment per contractar personal interí similar al que estableixen els apartats anteriors.

13. Les noves contractacions de personal de relació especial s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Capítol tercer. Operacions financeres

Article 21. Interès legal i interès moratori

1. L’interès legal per a l’exercici del 2022 queda establert en l’1,23%. En cas que el Govern no pagui als seus proveïdors en els terminis establerts legalment, ha d’incorporar al seu pagament els interessos legals de demora corresponents de forma automàtica.

2. L’interès moratori per a l’exercici del 2022, previst a l’article 23 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i les seves modificacions posteriors, queda establert en el 2,46%.

Article 22. Operacions d’endeutament

1. S’autoritza el Govern perquè, a proposta del ministre encarregat de les finances, afronti les operacions d’endeutament següents:



2. El dèficit de caixa previst en l’exercici del 2022 (26.501.582,16) i el pagament de les quotes, que vencen durant l’exercici, dels préstecs contrets per l’Administració general (3.881.622,87) es financen amb la tresoreria disponible provinent de l’endeutament autoritzat en els exercicis del 2020 i del 2021 i que s’inclou en l’apartat 1 d’aquest article.

3. S’autoritza l’entitat parapública Forces Elèctriques d’Andorra perquè pugui concertar operacions de crèdit per refinançar o substituir l’endeutament autoritzat, formalitzat, disposat i no disposat el 31 de desembre de l’exercici anterior a l’any en què la Llei es fa vigent, per fer front al pla d’inversió previst.

4. L’endeutament autoritzat l’exercici anterior a l’any en què la Llei es fa vigent i no formalitzat el 31 de desembre d’aquest any es pot instrumentalitzar l’any en què la Llei es fa vigent, per finançar els crèdits de les despeses compromeses que no s’hagin pogut efectuar durant el mateix exercici i que s’hagin d’incorporar al pressupost de l’any en què la Llei es fa vigent, en aplicació de l’article 15.4 de la Llei general de les finances públiques i les seves modificacions posteriors. Alhora aquest s’haurà d’anar reduint en funció de les previsions de l’últim Pla d’equilibri financer aprovat, fins a retornar dins el marc de la legalitat.

5. Les operacions d’endeutament referides als apartats anteriors d’aquest article corresponen a la capacitat màxima d’endeutament del Govern i, per tant, únicament computen com a deute públic les operacions en què l’endeutament es disposa –a excepció de les operacions financeres de la lletra k de l’apartat 1 d’aquest article, relatives a la subscripció de la quota al fons en concepte de reserves d’Andorra a l’exterior– a l’efecte de calcular el límit d’endeutament que estableix l’article 12 de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal i les seves modificacions posteriors.

Article 23. Preu de compra del punt de jubilació

Els preus de compra i de venda del punt de jubilació per a l’exercici del 2022 s’actualitzen d’acord amb l’índex de preus de consum (IPC).

Article 24. Revaloració de les prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social

La persona assegurada que percep una o més pensions pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social la suma de les quals, un cop deduïdes les cotitzacions de la persona assegurada, sigui inferior a dues vegades el salari mínim establert per a l’any 2022 i no siguin objecte d’increment en aplicació de l’article 7 de la Llei 23/2019, es revaloren durant l’any 2022 d’acord amb l’índex de preus de consum (IPC). La resta de prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social no es revaloren.

Article 25. Càlcul dels capitals de jubilació

L’índex d’actualització de les cotitzacions per a l’any 2022 que s’ha d’aplicar en el càlcul dels capitals de jubilació establerts en l’article 197 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, i les seves modificacions posteriors, és l’índex de preus de consum (IPC) per a l’any 2021.

Article 26. Índex de preus de consum

En cas que, al final de l’any 2021, l’índex de preus de consum (IPC) fos negatiu, s’hauria de prendre com a valor de referència per a l’any 2021 el 0% pel que fa a l’aplicació dels articles d’aquesta Llei.

Disposició addicional primera

S’aprova l’actualització del pla d’equilibri financer del pressupost extraordinari destinat a finançar les despeses derivades de la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, aprovat mitjançant la disposició addicional primera de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, que s’annexa a aquesta Llei.

Disposició addicional segona

1. En els contractes públics de concessió a què es refereix l’article 36.a de la Llei de Contractació Pública, de 9 de novembre del 2000, vigents a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, la situació de fet creada per la pandèmia del SARS-CoV-2 i les mesures adoptades pels poders públics per a combatre-la, atorguen als titulars de les concessions el dret al restabliment de l’equilibri econòmic del seus contractes públics de concessió mitjançant, segons sigui procedent en funció de les circumstàncies de cada cas, l’ampliació de la seva durada inicial fins a un màxim d’un 20 per 100 respecte a la mateixa.

2. Per restabliment de l’equilibri econòmic, s’entén aquella acció extraordinària que té per objecte compensar als titulars de les concessions quan, durant en el període de durada de la situació de fet creada per la pandèmia del SARS-CoV-2, s’ha produït la impossibilitat o la dificultat de realitzar la prestació contractual formalitzada en virtut de la concessió, amb la consegüent pèrdua d’ingressos i/o l’increment de despeses respecte al previst en cas d’haver-se dut a terme l’execució ordinària del contracte de concessió.

3. La sol·licitud d’ampliació es fa, a instàncies del contractista de la concessió de què es tracti, quan aquest apreciï la impossibilitat o la dificultat d’execució del contracte a conseqüència de la situació de fet creada per la pandèmia del SARS-CoV-2 i/o les mesures adoptades pels poders públics per a combatre-la. En la seva sol·licitud d’ampliació, el contractista ha d’exposar i en el seu cas acreditar l’impacte provocat per la pandèmia SARS-CoV-2 així com la situació econòmica en què es troba la concessió. La concessió de l’ampliació de la concessió, és potestativa per part de l’òrgan de contractació que correspongui i, en cas de concedir-se l’ampliació, s’ha d’informar dels criteris que s’han utilitzat per determinar l’ampliació i la seva durada.

4. L’ampliació dels contractes de concessió, quan procedeixi en els termes establerts als apartats anteriors, haurà de ser objecte de publicitat ordinària mitjançant la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

5. Pels mateixos motius que els establerts als apartats 1 i 2, la durada de les concessions administratives de béns de domini públic nacionals o comunals que es trobin en vigor a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, es pot ampliar fins a un màxim del 20% de la seva durada inicial. El procediment a seguir en aquests supòsits serà el mateix que l’establert a l’apartat 3, llevat que la sol·licitud es durà a terme per part de l’entitat concessionària prop del Govern o del comú que s’escaigui.

Disposició derogatòria

Es deroguen els apartats a i b de l’article 9.2 de la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal.

Disposició final primera

Es modifica l’article 7 de la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, que queda redactat com segueix:

“Article 7. Sistema de gestió i avaluació de l’acompliment

L’aplicació del Sistema de gestió i avaluació de l’acompliment (GAdA) al personal de l’Administració general i de l’Administració de justícia en les etapes de gestió 2011-2012, 2013-2014, 2015-2016, 2017-2018, 2019-2020 i 2021-2022 queda totalment suspesa, tant pel que fa a la gestió com a la retribució, fins a l’aprovació del reglament sobre els processos, sistemes i instruments de l’avaluació de l’acompliment que determina l’article 63.7 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública.”

Disposició final segona

Es modifica la disposició addicional primera de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials i immobiliàries, que queda redactada de la manera següent:

“Disposició addicional primera

El valor d’adquisició previst a l’apartat 5 de l’article 8 s’ha d’actualitzar multiplicant-lo pels coeficients d’actualització següents, determinats en funció dels anys en què el bé immoble hagi estat en propietat de l’obligat tributari:

Disposició final tercera

Es modifiquen els apartats dels articles següents de la Llei general de les finances públiques, del 19-12-1996, i les seves modificacions posteriors:

1. L’apartat 5 de l’article 33, que queda redactat de la manera següent:

“Article 33. Ordenació de pagaments: pagaments en ferm i a justificar

[…]

5. Els perceptors dels pagaments a justificar queden obligats a presentar la liquidació, amb les oportunes comprovacions documentals, de les quantitats percebudes, en el termini de tres mesos i, en tot cas, abans del 15 de gener de l’exercici següent. Transcorregut aquest termini i un mes addicional sense haver-ho fet s’incoarà expedient contra els responsables.

Excepcionalment, aquest termini serà el que està establert en les bases reguladores en el cas de les subvencions amb pagaments a la bestreta.

[…]

2. L’article 26, que queda redactat de la manera següent:

“Article 26. Modificació quantitativa: (III) Transferències de crèdit

1. Les transferències que concerneixen despeses de capital i despeses d’actius i passius financers es tramiten com els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdit, conforme als articles 23 i 24, excepte en els supòsits següents:



2. No es poden reduir crèdits per a despeses de capital que hagin estat augmentats per crèdits extraordinaris, suplements o transferències de crèdits.

3. D’acord amb els articles 23 i 24, no es consideren crèdits extraordinaris ni suplements de crèdit les transferències de crèdit de despeses corrents a partides també de despesa corrent no assignades inicialment en el pressupost, però previstes com a concepte en la secció pressupostària o el ministeri. Per habilitar crèdits mitjançant la creació dels conceptes pressupostaris que siguin procedents, en cas que en l’execució del pressupost es plantegin necessitats que no s’hi hagin recollit expressament amb aquesta finalitat, s’han d’efectuar les transferències de crèdit necessàries per compensar la nova habilitació per un import igual a la dotació dels nous conceptes.

4. Les transferències concernint despeses corrents, amb les finalitats expressades a l’article 23.4 i a l’article 24.3, poden ser acordades pel Govern o el corresponent consell d’administració amb les limitacions següents:



5. Les limitacions dels punts 1 i 4 d’aquest article no són aplicables als crèdits ampliables que es poden cancel·lar mitjançant transferència de crèdit provinent d’altres crèdits del pressupost de despesa que s’estimin reduïbles.

6. El cap de Govern, a proposta dels ministeris afectats, pot autoritzar les transferències de crèdits pressupostaris que resultin necessàries a conseqüència de possibles reorganitzacions administratives que afectin un o més ministeris. En aquest supòsit no són aplicables les limitacions dels apartats anteriors d’aquest article.

7. El Govern pot autoritzar, a proposta del ministre encarregat de les finances, les transferències de crèdits pressupostaris que resultin necessàries a conseqüència de possibles reclassificacions comptables pel que fa als comptes de l’Administració general i de les entitats dependents.

8. El Govern pot delegar la potestat prevista als apartats anteriors en el cap de Govern i els ministres; i pot autoritzar altres supòsits que els previstos als apartats anteriors sempre que la Llei del pressupost general els estableixi.

9. Els apartats d’aquest article són aplicables a les entitats parapúbliques o de dret públic. En aquests casos, les referències als òrgans de l’Administració general s’entenen substituïdes pels òrgans competents de les entitats parapúbliques o de dret públic.”

3. L’article 29, que queda redactat de la manera següent:

“Article 29. Extensió temporal dels crèdits: despeses pluriennals

1. Les despeses pluriennals es poden estendre durant un màxim de cinc anys i es poden referir tant a despeses corrents com a despeses de capital.

2. Les despeses pluriennals han de ser aprovades pel Consell General en la llei anual del pressupost general o en llei separada i a proposta del Govern, acompanyada d’una memòria explicativa.

3. Tanmateix, el Govern pot decretar despeses pluriennals corrents per a subministraments, arrendaments de béns mobles i immobles, prestació de serveis i assistència tècnica, sempre, però, que la llei del pressupost general n’estableixi els supòsits i la quantitat màxima per a l’exercici.

4. Les despeses pluriennals aprovades durant l’exercici són efectives o es poden liquidar a partir de llur incorporació en el pressupost de l’exercici següent. Això no obstant, els projectes i les actuacions a què es refereixen es poden iniciar amb l’aprovació, per part dels òrgans competents, de les autoritzacions i dels compromisos de despeses corresponents amb càrrec als crèdits de despeses esmentats amb afectació als exercicis futurs.

Qualsevol modificació dels crèdits pressupostaris com a conseqüència de la inclusió de despeses pluriennals ha d’atenir-se a les disposicions dels articles 23 al 26, ambdós inclosos.

5. L’existència prèvia de lleis de despeses pluriennals obliga a incloure els crèdits corresponents en elaborar el pressupost següent si tenen previstos terminis d’execució i afectació anual d’imports. Altrament el Govern ha de determinar la quantitat atribuïda a cada exercici en elaborar el pressupost.

6. Si no segueix la norma de l’apartat anterior, el Govern ha de justificar-ho en la memòria adjunta al Projecte de pressupost general.

7. La norma de l’apartat 5 és d’aplicació general encara que variïn les condicions tecnicoadministratives previstes en les lleis de despeses pluriennals. Aquestes alteracions s’han d’incloure, com a justificants de despeses diferents de les previstes, en la memòria esmentada a l’apartat anterior.

8. El límit màxim d’anualitats esmentat a l’apartat 1 el pot ampliar l’Administració en funció de les necessitats que exigeixi el desenvolupament correcte dels contractes de concessió d’obres i dels contractes de concessió de serveis, sempre que la llei del pressupost general n’estableixi els supòsits i la quantitat màxima per a l’exercici.

9. Amb el caràcter de despesa als pressupostos generals, integrada a les despeses de capital o corrents i subjecta, per tant, a la fiscalització de la Intervenció General, d’acord amb l’article 44.4.A.e i 44.4.B.a, així com al principi de reserva de llei de l’article 2.f, el Govern ha d’establir anualment dins l’estructura dels dits pressupostos un fons de contractació i finançament de contractes de concessió, que s’ha de dotar anualment, i fins a la finalització de cada contracte, per les quantitats que siguin necessàries per respondre als compromisos de despesa derivats de contractes de concessió d’obres i de contractes de concessió de serveis.”

Disposició final quarta

Es modifiquen els articles següents de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal i les seves modificacions posteriors:

1. L’article 19, amb l’addició de dos nous apartats –el cinquè i el sisè–, que queda redactat de la manera següent:

“Article 19. Compte de compensació

1. El Govern constituirà i gestionarà un compte de compensació que s’utilitzarà per sufragar els pressupostos extraordinaris per causes excepcionals definits en l’article 14.

2. Els pressupostos generals de l’Estat i dels comuns inclouran una partida pressupostària corresponent al zero coma cinquanta per cent (0,50%) del total de les seves despeses que anirà destinada a la dotació del compte de compensació. En els exercicis en que es tingui un pla d’equilibri financer vigent, segons el previst en aquesta Llei, no caldrà obligatòriament fer aportacions al compte de compensació.

3. Pels càlculs associats amb l’apartat anterior es tindrà en consideració el pressupost de despeses liquidat sense considerar les operacions de refinançament de deute o d’amortitzacions de capital. L’aportació al compte de compensació s’efectuarà abans de finalitzar el primer trimestre de l’any pressupostari següent, tenint en consideració la dada del PIB nominal publicada per govern.

4. En cas que el seu volum superi el cinc per cent (5%) del producte interior brut nominal, i si no existeix cap pressupost extraordinari viu, el Consell General, a proposta del Govern i els comuns, podrà decidir aplicar-ne la part excedent a la reducció del deute públic o a constituir o dotar un fons sobirà.

5. Els fons del compte de compensació han d’estar invertits en actius líquids per assegurar de donar compliment ràpid al que preveu l’article 14.

6. Els fons del compte de compensació poden estar dipositats a Andorra o fora d’Andorra. En aquest darrer cas, es poden gestionar com a reserves a l’exterior.”

2. L’article 12, amb l’addició d’un nou paràgraf a l’apartat 5, que queda redactat de la manera següent:

“Article 12. Limitació d’endeutament

[…]

5. El deute dels organismes públics i les entitats públiques i parapúbliques que estan vinculades a l’Administració general i les societats públiques amb una participació de l’Administració general de l’Estat majoritària en el capital o suficient per tenir-ne el control no pot superar el cinquanta per cent (50%) dels fons propis consolidats de cada entitat, llevat que el deute consolidat de l’entitat intermèdia del grup al qual pertany sí que acompleixi de forma consolidada el límit de deute referit.

A l’efecte de seguiment i control de l’endeutament de les societats públiques amb una participació de l’Administració general de l’Estat majoritària en el capital o suficient per tenir-ne el control, l’entitat intermèdia i la dominant, que és l’entitat que en té una o més dependents, ha de presentar en la data de tancament els seus estats consolidats d’acord amb la normativa aplicable.

L’endeutament d’aquests organismes, entitats i societats públiques esmentats anteriorment no computa a efectes de calcular el deute de l’Administració general.

[…]”

Disposició final cinquena

Es modifiquen els apartats dels articles següents de la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions:

1. L’apartat 1 de l’article 6, que queda redactat de la manera següent:

“Article 6. Naturalesa, règim jurídic i econòmic

1. El Fagadi és una entitat amb personalitat jurídica pròpia, autonomia patrimonial i financera i plena capacitat pública i privada per al desenvolupament de les seves finalitats, que s’ha de regir pel que estableix aquesta Llei.

[…]”

2. L’apartat 1 de l’article 13, que queda redactat de la manera següent:

“Article 13. Naturalesa, règim jurídic i econòmic

1. El SAGI és una entitat amb personalitat jurídica pròpia, autonomia patrimonial i financera i plena capacitat pública i privada per desenvolupar les seves finalitats, que s’ha de regir pel que estableix aquesta Llei.

[…]”

Disposició final sisena

Es modifiquen els articles següents de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social i les seves modificacions posteriors:

1. Es modifica la lletra b) de l’article 19 amb el següent contingut:

“Article 19. Persones que realitzen una activitat per compte propi

[…]



En el cas de constitució de noves societats, l’obligació de cotització, s’inicia transcorreguts trenta dies naturals des de la inscripció en el Registre de societats.

La demostració que l’administrador d’una societat no percep una remuneració, amb caràcter periòdic o no, fixa o variable, o que exerceix el càrrec de forma gratuïta, correspon a la persona interessada. Es considera demostrada aquesta circumstància mitjançant la presentació d’una acta de la junta general de la societat on s’estableix que el càrrec d’administrador no és retribuït, sempre que no hi hagi prova en contrari. La Caixa Andorrana de Seguretat Social tindrà per vigent aquesta informació mentre no li consti, o l’administrador no li ho comuniqui, el contrari.

Per reglament es pot desenvolupar el compliment dels requisits establerts en aquest apartat, la demostració dels quals pertany, en tot cas, a l’interessat, sense perjudici de les facultats d’inspecció i de control de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que pot sol·licitar la documentació societària que sigui necessària per acreditar-los.

[…]”

2. L’article 93, que queda redactat de la manera següent:

“Article 93. Recàrrec per pagament extemporani

1.Un cop transcorregut el termini de pagament de les cotitzacions, sense que s’hagi produït l’ingrés íntegre, s’apliquen els recàrrecs que s’esmenten a continuació, en funció del temps transcorregut entre la data d’acabament del termini de pagament i la data de pagament efectiu:

Si ha transcorregut un termini inferior o igual a un mes, el recàrrec és del 5% de l’import ingressat fora de termini.

Si ha transcorregut un termini comprès entre un mes i un dia i sis mesos, el recàrrec és del 10% de l’import ingressat fora de termini

Si ha transcorregut un termini superior a sis mesos, el recàrrec és del 20% de l’import ingressat fora de termini.

2. Si la persona responsable del pagament presenta una sol·licitud d’ajornament o de fraccionament del deute en el termini d’un mes a comptar del venciment del termini de pagament, sempre que aquesta sol·licitud sigui aprovada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social i que la persona responsable del pagament doni compliment a les condicions establertes, s’aplica un recàrrec del 5% de l’import de la cotització ajornada o fraccionada.

3. En la imposició de recàrrecs es té en compte especialment si el retard en el pagament de les cotitzacions és degut a un error administratiu de la Caixa Andorrana de Seguretat Social; si és així, s’anul·la.

[…]”

3. Els apartats 1 i 4 de l’article 96, que queden redactats de la manera següent:

“Article 96. Liquidació de les quotes

1. Els períodes de liquidació de quotes es refereixen a mensualitats naturals completes i vençudes, encara que la meritació o el pagament de les quotes s’efectuï per períodes diferents del mes. El període de liquidació de les quotes corresponents a indemnitzacions reconegudes per sentència judicial, mediació o arbitratge, venç el darrer dia del mes en què la sentència adquireix fermesa, o s’hagi dictat el laude o signat l’acord de mediació.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social pot establir o autoritzar, en ambdós casos de manera expressa, liquidacions per períodes superiors o inferiors.

[…]

4. En tot cas, la presentació dels documents de cotització és sempre obligatòria. En aquest document l’empresa ha d’especificar, de manera individual per cada treballador, les hores de treball efectiu realitzades durant el període de liquidació.”

[…]”

4. Es modifica l’apartat 1 de les lletres a) i b) de l’article 139 bis amb el contingut següent:

“Article 139 bis. Participació de la persona beneficiària

1. La participació de la persona beneficiària en les tarifes de responsabilitat dels actes, productes i processos inclosos en la nomenclatura pot representar una quantitat fixa o bé un valor proporcional de les tarifes. En aquest darrer cas, la persona beneficiària hi participa en els percentatges següents:



5. Es modifica l’apartat 3 de l’article 142 amb el contingut següent:

“Article 142. Reembossament en cas de maternitat

3. Les despeses derivades d’actes sanitaris efectuats com a conseqüència de la maternitat s’abonen en el 100% de les tarifes de responsabilitat, d’acord amb la nomenclatura dels actes sanitaris vigents, sempre que la persona accedeixi al sistema sanitari i segueixi la via que s’estableixi com a preferent per reglament. Si la persona no accedeix a la via preferent o no la segueix, la CASS reembossa les despeses al 33% de les tarifes de responsabilitat. En tots els casos el prestador de serveis de salut ha de tenir un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Pels actes efectuats o prescrits per prestadors de serveis de salut que no tenen un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social, el reembossament de les despeses s’efectua sobre la base del 20% de les tarifes de responsabilitat.

[…]”

6. L’apartat 1 de l’article 174, que queda redactat de la manera següent:

“Article 174. Pensió d’invalidesa en arribar a 65 anys

1. En arribar a 65 anys, les persones beneficiàries d’una pensió d’invalidesa han de fer valer els seus drets a la jubilació prenent com a base les regles fixades als articles 194 i següents. En aquest cas s’assimilen a períodes cotitzats els períodes en què la persona assegurada ha percebut una pensió d’invalidesa.

[…]”

7. L’apartat 2 de l’article 181, que queda redactat de la manera següent:

“Article 181. Persones beneficiàries

[…]

2. També tenen dret a la pensió de viduïtat temporal o a una pensió de viduïtat vitalícia, en les condicions fixades en els articles 182 a 186, les persones que han estat vinculades a la persona assegurada difunta, per matrimoni o unió estable de parella i existeixi separació, divorci o extinció de la unió estable de parella, sempre que aquestes persones:



[…]”

8. L’apartat 2 de l’article 195, que queda redactat de la manera següent:

“Article 195. Requisits per generar el dret al capital

[…]

2. També pot optar per rebre el capital per jubilació, en lloc d’una pensió, la persona assegurada que tingui dret a rebre una pensió de jubilació d’un import igual o inferior al 15% del salari mínim oficial.”

9. L’article 204, que queda redactat de la manera següent:

“Article 204. Pensió de jubilació després dels seixanta-cinc anys o pensió de jubilació retardada

En complir seixanta-cinc anys, la persona assegurada que continua treballant com a assalariada o per compte propi pot optar per ajornar el cobrament de la pensió o del capital de jubilació a què tingui dret i continuar cotitzant a la branca general i a la branca de jubilació fins al moment de la jubilació efectiva, sempre que no hi hagi interrupció de la cotització.

A aquest efecte, es considera que la cotització és ininterrompuda, encara que sigui baixa a l’empresa en què cotitzava, si en el termini màxim de tres mesos la persona assegurada torna a estar d’alta en una altra empresa o bé està inscrita al Servei d’Ocupació.

En el moment de la jubilació efectiva, la persona assegurada pot fer valer el seu dret a la prestació de jubilació que li correspongui en aquell moment.”

10. L’apartat 2 de l’article 205, que queda redactat de la manera següent:

“Article 205. Compatibilitat amb una activitat laboral

[…]

2. Si la persona beneficiària d’una pensió de jubilació anticipada inicia, després que se li concedeixi la pensió, una activitat assalariada o per compte propi, ja sigui a Andorra o a l’estranger, el pagament de la pensió se suspèn fins que cessi aquesta activitat o fins que arribi a l’edat de jubilació establerta en l’article 196.1.”

11. El paràgraf f de l’article 219, que queda redactat de la manera següent:

“Article 219. Tipus

[…]



[…]”

12. S’afegeix un nou paràgraf k a l’article 219, amb el contingut següent:

“Article 219. Tipus

[…]



13. S’afegeix un nou article 220 ter, amb el contingut següent:

“Article 220 ter. Persones beneficiàries d’un ajut econòmic ocasional per protecció sanitària mínima

1. Es troben incloses dins d’aquest règim especial les persones majors d’edat que es beneficien d’un ajut econòmic ocasional acordat pel Govern per contribuir a atendre les necessitats bàsiques destinat a la protecció sanitària mínima.

2. El Govern afilia aquestes persones a la Seguretat Social d’acord amb els articles 25 i següents.

3. El Govern ha de comunicar l’inici o el cessament d’aquesta situació d’aquestes persones perquè siguin donades, respectivament, d’alta o de baixa d’acord amb els articles 33 i següents.

4. L’alta s’ha de sol·licitar a partir de la data de la resolució de l’òrgan competent per la qual s’atorga l’ajut econòmic ocasional de protecció sanitària.

5. La baixa s’ha de cursar en el moment en què finalitza el període de l’ajut o en el moment en què es dicta una resolució que deixa sense efecte o revoca l’atorgament.

6. El Govern, amb càrrec als pressupostos de l’Estat, ha de fer el pagament de la totalitat de la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

7. La base de cotització correspon al salari mínim oficial mensual.

8. L’obligació de cotitzar només fa referència a la cotització corresponent a la branca general. El percentatge de cotització és del 10%.

9. Aquestes persones tenen dret a gaudir de les prestacions de reembossament segons el règim regulat pels articles 132 i següents.”

14. L’article 222, que queda redactat de la manera següent:

“Article 222. Persones amb discapacitat

1. Es troben incloses dins d’aquest règim especial les persones amb discapacitat subjectes a l’àmbit d’aplicació de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat.

2. El Govern afilia aquestes persones a la Seguretat Social d’acord amb els articles 25 i següents.

3. El Govern està obligat a comunicar l’inici o el cessament d’aquesta situació d’aquestes persones perquè siguin donades, respectivament, d’alta o de baixa d’acord amb els articles 33 i següents.

4. L’afiliació i la cotització de les persones beneficiàries d’una pensió de solidaritat per a persones amb discapacitat l’efectua el Govern, i la base de cotització és l’import brut de la pensió de solidaritat.



5. L’afiliació i la cotització de les persones amb discapacitat a les quals els sigui aplicable l’article 18 de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat l’efectua el Govern, i la base de cotització és el salari mínim oficial mensual.



6. Aquestes persones tenen dret a gaudir de les prestacions de reembossament segons el règim regulat d’acord amb els articles 132 i següents i a la pensió de jubilació.”

15. El títol i l’apartat 1 de l’article 223 bis, que queda redactat de la manera següent:

“Article 223 bis. Estudiants i esportistes d’alt rendiment de 25 a 30 anys

1. Es troben incloses dins d’aquest règim especial les persones compreses entre els 25 i els 30 anys d’edat, ambdós incloses, que voluntàriament demanen pertànyer a aquest col·lectiu, no poden ser inscrites com a persones assegurades indirectes, cursen estudis en un establiment d’ensenyança reconegut o bé tenen la condició d’esportistes d’alt rendiment reconeguts per la Secretaria d’Estat d’Esports del Govern, no treballen de forma regular i no fan cap activitat laboral per compte propi. La forma d’acreditar aquests requisits es fixa per reglament.

[…]”

16. Es modifica l’apartat 1 de l’article 225, que queda redactat de la manera següent:

“Article 225. Persones prejubilades

1. Es troben incloses dins d’aquest règim especial les persones que tenen menys de seixanta-cinc anys; que continuen vinculades a l’empresa, entitat o administració pública per a la qual han prestat serveis, sense fer cap tipus de prestació de serveis ni rebre cap tipus de retribució en concepte de salari, i que cobren una quantitat fixa periòdica en concepte de prejubilació. […]”

17. Se suprimeix l’apartat 4 de l’article 238.

18. S’afegeix un nou paràgraf g a l’apartat 1 de l’article 239, amb el contingut següent:

“Article 239. Faltes greus

“1. Són faltes greus dels empresaris:

[…]



19. S’afegeix un nou paràgraf c a l’apartat 3 de l’article 239, amb el contingut següent:

“Article 239. Faltes greus

[…]

“3. Són faltes greus de les persones assalariades, de les persones beneficiàries i de les persones sol·licitants de prestacions:

[…]



20. S’afegeix un nou paràgraf f a l’apartat 4 de l’article 239, amb el contingut següent:

“Article 239. Faltes greus

[…]

4. Són faltes greus dels prestadors de serveis de salut:

[…]

Disposició final setena

Es modifica la disposició final dotzena de la Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents que queda redactada de la manera següent:

“Disposició final dotzena. Creació i posada en funcionament del centre residencial de protecció intensiva

El centre residencial de protecció intensiva a què fan referència els articles 115 i següents d’aquesta Llei s’ha de crear i posar en funcionament en el termini màxim d’un any a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.”

Disposició final vuitena

Es modifiquen els articles següents de la Llei 4/2021, del 22 de març, de text consolidat de regulació dels jocs d’atzar:

1. L’article 81 de de la Llei 4/2021, del 22 de març, de text consolidat de regulació dels jocs d’atzar, que queda redactat de la manera següent:

“Article 81. Comptabilitat i règim econòmic

1. El Consell Regulador Andorrà del Joc ha d’elaborar anualment un projecte de pressupost que ha de lliurar al ministeri encarregat de finances perquè sigui aprovat per acord del Govern i sigui remès posteriorment al Consell General, integrat en els pressupostos generals de l’Estat.

2. L’entitat reguladora del joc està obligada a portar una comptabilitat de les seves operacions i activitats. En tot cas, és obligatori portar els llibres comptables següents: diari major, balanç i compte de pèrdues i guanys.

El control financer és dirigit per la Intervenció General d’acord amb les disposicions de la Llei general de les finances públiques. Almenys una vegada a l’any s’efectua una auditoria de comptes, que són fiscalitzats pel Tribunal de Comptes en exercici de les seves funcions.

3. El Consell Regulador Andorrà del Joc disposa, per al compliment dels seus fins, dels recursos següents:



4. Els ingressos del Consell Regulador Andorrà del Joc, per qualsevol concepte, després de deduir-ne totes les despeses i amortitzacions, s’han de transferir al Govern.

2. L’article 94, que queda redactat de la manera següent:

“Article 94. Taxes. Fet generador, import i meritació

1. Les taxes són tributs el fet generador de les quals és la realització de funcions administratives de sol·licitud de llicència, de renovació i de manteniment sobre les llicències que autoritzen l’explotació de qualsevol joc d’atzar que es comprengui en la definició general de l’article 4 d’aquesta Llei.

2. L’obligat tributari d’aquestes taxes és la persona física o jurídica que sol·liciti la realització de les funcions administratives gravades.

3. Les taxes establertes estan determinades per una quantitat fixa d’acord amb la relació següent:


4. Les taxes meriten en el moment de presentació de la sol·licitud de llicència i de la sol·licitud de renovació, i per a les llicències subjectes a taxa de manteniment, aquesta taxa merita anualment, a comptar des de la data d’autorització de la llicència.

5. Les taxes establertes poden ser actualitzades o modificades mitjançant la Llei del pressupost general.”

Disposició final novena

Es modifica l’article 11 bis de la Llei 7/2017, del 20 d’abril, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments i les seves modificacions posteriors, que queda redactat de la manera següent:

“Article 11 bis. Rescabalament de costos i despeses en operacions de recerca, salvament, rescat o socors

1. En els casos en què l’operació de recerca, salvament, rescat o socors que porti a terme el Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments porti causa de la imprudència o la pràctica d’una activitat recreativa de risc per part de la persona que n’és beneficiària, el Govern pot reclamar a aquesta persona, al seu representant legal i a la seva companyia d’assegurances, de forma solidària, els costos i les despeses ocasionats per la mobilització dels mitjans humans i materials que gestiona el Cos esmentat.

En el cas de manifestacions esportives, o activitats de grup, organitzades per associacions, clubs o federacions esportives obertes a participacions col·lectives en les quals sigui requerida l’operació de recerca, salvament, rescat o socors a càrrec del Cos esmentat, i es determinin causes de negligència, manca d’advertiment, manca d’informació suficient davant passatges de gran dificultat, no suspendre les proves davant de previsions climatològiques adverses anunciades, el Govern pot reclamar a aquests organismes i a la seva companyia d’assegurances, de forma solidària, els costos i les despeses ocasionats per la mobilització dels mitjans humans i materials que gestiona el Cos esmentat, sense prejudici de les responsabilitats pròpies o compartides de les persones rescatades.

2. Es consideren actuacions imprudents, entre d’altres:



3. Es consideren activitats de risc:



4. L’acció de rescabalament es pot instar prop de la jurisdicció civil, d’acord amb el procediment que escaigui, contra la persona beneficiària, el seu representant legal i la seva companyia d’assegurances, de forma solidària, independentment del fet que l’operació de recerca, salvament, rescat o socors s’efectuï d’ofici o a instància d’una tercera persona.

5. L’import a reclamar es determina en funció del nombre d’efectius personals i de mitjans materials emprats en l’operació de recerca, salvament, rescat o socors, i del temps esmerçat a aquest efecte. El Govern ha de determinar, reglamentàriament, la tarifa per hora dels mitjans humans i materials gestionats pel Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments.

6. En el supòsit en què l’operació de recerca, salvament, rescat o socors s’efectuï a favor de diverses persones beneficiàries, l’import a reclamar es determina proporcionalment als mitjans humans i materials emprats en benefici de cadascuna d’elles, i en cas que la individualització no sigui possible, per parts iguals.

7. L’acció de rescabalament prescriu al cap de tres anys a comptar de la data en què s’iniciï l’operació de recerca, salvament, rescat o socors.”

Disposició final desena

Es modifica la disposició final setena de la Llei 20/2017, del 27 d’octubre, de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica, que queda redactada de la manera següent:.

“Disposició final setena

S’encomana al Govern que en el termini de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei presenti a tràmit parlamentari un projecte de llei que reguli els arxius i la gestió de documents. Mentre no s’aprovi la dita Llei, el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària pot demanar el dictamen de la Comissió Nacional d’Accés i Avaluació de la Documentació (CNAAD), que serà vinculant.”

Disposició final onzena

Es modifica la lletra c de l’apartat 1 de l’article 20 de la Llei 31/2021, del 22 de novembre, de text consolidat qualificada de seguretat pública, que queda redactat de la manera següent:

“Article 20. Finalitats

1. Les administracions públiques poden posar en funcionament sistemes de videovigilància a la via pública i als espais públics, d’acord amb les normes previstes per aquesta Llei, per a les finalitats següents:



2. Les administracions públiques poden, igualment, posar en funcionament sistemes de videovigilància en espais privats oberts al públic, amb les finalitats previstes a l’apartat anterior, sempre que disposin de l’autorització del propietari corresponent.

3. Les entitats i persones privades poden posar en funcionament sistemes de videovigilància, d’acord amb les normes previstes en aquesta Llei, amb la finalitat de protegir els domicilis, les oficines, els locals de negoci i, en general, els immobles i instal·lacions privats, oberts al públic o no, els seus accessos i els seus annexos, com ara patis, jardins o aparcaments. No es poden utilitzar sistemes de videovigilància privats per prendre imatges o sons de les vies públiques i els espais públics, excepte en els supòsits en què això sigui necessari per a la finalitat perseguida, que la mesura sigui proporcionada d’acord amb el perill i el risc existents, i que s’obtingui l’autorització preceptiva.”

Disposició final dotzena

Es modifiquen els articles següents de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de Reserva de Jubilació i les seves modificacions posteriors:

1. L’article 26, apartat 3, lletra d, que queda redactat de la manera següent:

“Article 26. Principis de l’estratègia d’inversió

[…]

3. Els actius del Fons s’inverteixen d’acord amb la regla de persona prudent, i en particular, d’acord amb les següents normes:



[…]”.

2. L’article 27, apartat 1, lletres a i c, que queda redactat de la manera següent:

“Article 27. Polítiques d’inversió

1. En aplicació dels principis descrits a l’article 26, s’estableixen els següents criteris generals de la política d’inversió del Fons:



A aquests efectes, es considera mercat regulat:



[…]”

3. L’article 31, apartats 4 i 5, que queden redactats de la manera següent:

“Article 31. Estratègia d’inversió i mandats de gestió

4. El document que conformi el mandat de gestió ha d’incloure els següents aspectes referents a la inversió en renda fixa i instruments del mercat monetari:



5. El document que conformi el mandat de gestió haurà d’incloure els aspectes referents a la inversió en altres tipus d’actius següents:



[…]”

4. L’article 36, apartat 3, que queda redactat de la manera següent:

“Article 36. Informe trimestral de supervisió

1. La Comissió Gestora del Fons es dota d’un informe trimestral de supervisió de la gestió del Fons.

2. Aquest informe trimestral conté com a mínim la informació següent:



3. En els informes corresponents al segon i quart trimestres de cada any, la Comissió Gestora hi inclou una descripció dels criteris de repartiment entre les diferents entitats gestores i dipositàries de les aportacions, dels reemborsaments o de les reponderacions del patrimoni que hagi determinat en virtut del capítol cinquè.

4. Aquests informes trimestrals es fan arribar al Consell d’Administració del Fons de reserva dins dels tres mesos següents al tancament de cada trimestre natural.”

[…]”

5. L’article 37, apartat 2, que queda redactat de la manera següent:

“Article 37. Informe anual de seguiment i control

1. La Comissió Gestora del Fons de Reserva elabora un informe anual de seguiment i control del Fons.

2. L’informe anual conté com a mínim la informació següent:



3. Aquest informe es tramet al Consell d’Administració del Fons perquè l’aprovi.

[…]”

Disposició final tretzena

Es modifica la disposició addicional setena de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública que queda redactada de la manera següent:

“1. Els funcionaris i els treballadors públics de caràcter indefinit adscrits al Cos d’Educació que hagin arribat a seixanta anys d’edat i acreditin un mínim de trenta anys de servei, tenen dret a finalitzar la seva etapa laboral activa i a percebre una prestació de jubilació voluntària a càrrec del Govern.

2. Aquesta prestació és d’un import igual al 60% del darrer salari brut percebut en el moment d’iniciar-se el període de jubilació voluntària, prenent com a base de càlcul els conceptes salarials de base retributiva, el complement específic, el complement de carrera, el complement d’antiguitat i, quan sigui el cas, el complement personal d’antiguitat i el complement d’absorció.

3. Aquesta prestació de jubilació voluntària se satisfà en tretze pagaments anuals, amb periodicitat mensual, i se satisfà als beneficiaris per mensualitats vençudes. El mes de desembre es fa efectiu també el tretzè pagament anual.

4. Aquesta prestació finalitza en cas de defunció del seu beneficiari, o quan el beneficiari arribi als seixanta-cinc anys d’edat. Arribada l’edat de 65 anys, al personal que s’ha beneficiat d’aquesta prestació, d’ençà l’aprovació de la Llei 8/2019 del Cos d’Educació, se’l considera en actiu als efectes de l’apartat 5 de la disposició addicional primera.

5. Aquesta prestació és incompatible amb la percepció de les prestacions de jubilació voluntària previstes en les disposicions transitòries segona i tercera d’aquesta Llei.

Disposició final catorzena

Es modifiquen els apartats següents de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries:

1. L’apartat 3 de l’article 3 que queda redactat de la manera següent:

“3. Als efectes d’aquesta Llei, en les promeses de compravenda on s’estipuli el pagament d’un preu superior al vint per cent del preu total que s’hagi pactat es liquidarà com si es tractés de la transmissió de l’immoble amb independència del moment en què tingui lloc la formalització posterior de la compravenda.

En el moment de formalització del contracte definitiu de compravenda s’aportarà el document que acrediti la liquidació de l’impost.

No obstant, en el cas de promocions immobiliàries de nova construcció no es liquidarà fins que es formalitzi la transmissió o es posin a disposició de l’adquirent els béns immobles.”

2. L’apartat 3 de l’article 5 que queda redactat de la manera següent:

“3. No obstant el que disposen els apartats anteriors, per als actes a què es refereix l’apartat 3 de l’article 3, l’impost es merita en el moment de la formalització de la promesa de compravenda, excepte en el cas de promocions immobiliàries de nova construcció que meritarà quan es formalitzi la transmissió o es posin a disposició de l’adquirent els béns immobles.”

3. L’apartat 8 de l’article 8 que queda redactat de la manera següent:

“8. En el cas previst en l’apartat 3 de l’article 3, la base de tributació es determina aplicant les regles previstes en aquest article al valor del bé immoble o dels drets reals sobre el mateix en el moment de formalitzar-se la promesa de compravenda, excepte en el cas de promocions immobiliàries de nova construcció que es determinarà quan es formalitzi la transmissió o es posin a disposició de l’adquirent els béns immobles.”

4. L’apartat 1 de l’article 14 que queda redactat de la manera següent:

“1. L’Administració pot comprovar el valor real dels béns o drets transmesos i també el seu valor d’adquisició durant el termini de dos anys i a comptar de la data de la transmissió o promesa de les definides a l’apartat 3 de l’article 3, excepte en el cas de promocions immobiliàries de nova construcció, que serà a comptar de la data en que es formalitzi la transmissió o es posin a disposició de l’adquirent els béns immobles. Per tal d’obtenir aquest valor real, l’Administració ha d’utilitzar un sistema de valoració basat en una taxació pericial, suficientment motivada, dels béns objecte de la transmissió. En qualsevol cas, l’obligat tributari pot promoure la taxació pericial contradictòria prevista a la Llei de bases de l’ordenament tributari.”

Disposició final quinzena

Es modifica l’apartat 3 de l’article 10 de la Llei de taxes judicials, de 22-6-2000, modificat per la disposició final quinzena de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, el qual queda redactat com segueix:

“Article 10

[…]

3.- Per a les peticions de certificats de qualsevol tipus, incloent les còpies dels documents oficials adjunts al mateix, s’aplica una quota fixa de 10 euros per cada certificat; de legalització de documents s’aplica una quota fixa de 3 euros per cada document, i per a les peticions d’obtenció de còpies simples s’aplica una quota fixa de 0,15 euros per cada còpia en paper.”

Disposició final setzena

1. Es modifica la disposició final tercera de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme del 29 de desembre del 2000, que queda redactada com segueix:

“Disposició final tercera

Sense perjudici del que estableix amb caràcter general l’apartat 2 de l’article 38, s’exceptuen de la qualificació com a sòl no urbanitzable tota la zona de la urbanització Sant Pere del Pas de la Casa que queda redefinida en el plànol del Ministeri d’Ordenament Territorial, núm. 2822 de juny del 2000 adjunt a la present Llei; les àrees delimitades en el plànol del Ministeri de Territori i Habitatge, núm. 0046/2021, denominat “Delimitació dels solars de sòl urbà consolidat a la zona del Cap del Port d’Envalira”, d’octubre del 2021, adjunt a la present Llei; les àrees corresponents a dos edificis existents a la zona del Grau Roig, i els seus entorns immediats, delimitades pel perímetre definit per les coordenades que s’indiquen a continuació, les quals corresponen a sòl urbà consolidat; i les àrees corresponents a dos edificis existents a la zona d’Engolasters, i els seus entorns immediats, delimitades pel perímetre definit per les coordenades que s’indiquen a continuació, les quals també corresponen a sòl urbà consolidat:

Zona de Grau Roig:



Zona d’Engolasters:



[…]

2. Es modifica l’apartat 3 de l’article 27 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme del 29 de desembre del 2000, quedant redactat com segueix:

“Article 27. Règim del sòl urbà

1. Els terrenys qualificats de sòl urbà, els treballs d’urbanització dels quals ja hagin estat executats i que disposin efectivament de tots els serveis enumerats a l’article 25, són immediatament edificables, de conformitat amb les condicions i la normativa establertes per a la unitat d’actuació respectiva, una vegada s’hagi obtingut el dret a edificar materialitzat per la llicència d’edificació.

2. Mentre el sòl urbà no consolidat no hagi obtingut la qualificació d’urbà consolidat, hi són permesos, en règim d’obres i actuacions provisionals, d’acord amb la normativa sectorial vigent, els projectes destinats a ús d’habitatge unifamiliar, a ús hoteler en forma d’allotjament turístic del tipus borda rural, a ús de restauració en forma de construccions rústiques, a ús de magatzem, a la construcció de bordes i cabanes de tipologia de muntanya, i a les instal·lacions pròpies de les activitats forestal, agrícola i ramadera, en les condicions següents:



Els comuns poden fixar en els plans d’ordenació i urbanisme parroquials condicions més restrictives que les indicades.

3. També s’hi permeten, en règim d’obres i actuacions provisionals, les instal·lacions destinades a ús esportiu, a ús esportivorecreatiu, a ús de protecció i a ús d’estacionament o de tot tipus d’accessos i connexions vinculats als anteriors, així com les activitats, instal·lacions i infraestructures per a ús energètic.”

Disposició final dissetena

S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, presenti el projecte de consolidació que integri la legislació vigent sobre les matèries regulades de les lleis següents:

Disposició final divuitena

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, excepte l’apartat 2 de la disposició final sisena, que entra en vigor l’1 de juliol del 2022 i l’apartat 4 de l’article 96 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, de la disposició final sisena, que entra en vigor l’1 de gener del 2023.

La disposició final catorzena, és aplicable en les promeses de compravenda on s’estipuli el pagament d’un preu superior al vint per cent del preu total que s’hagi pactat, formalitzades a comptar de l’1 de gener del 2019.


Casa de la Vall, 31 de gener del 2022



Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Quadre resum projecte de pressupost 2022

Govern d’Andorra

Pressupost d’ingressos 2022

Classificació econòmica - Conceptes (euros)

Pressupost del sector públic 2022

Classificació econòmica

Pressupost de la Caixa Andorrana de Seguretat Social - CASS

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost del Fons de Reserva de Jubilació - FRJ

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de l’Autoritat Financera Andorrana - AFA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària - SAAS

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de Forces Elèctriques d’Andorra - FEDA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya - EFPEM

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de l’Institut d’Estudis Andorrans - IEA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de la Universitat d’Andorra – Ud’A

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra - FNJA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autor i Drets Veïns del Principat d’Andorra - SDADV

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Consell Regulador Andorrà del Joc - CRAJ

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries - AREB

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de la l’Agència Andorrana Antidopatge - AGAD

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra -

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Institut Nacional de l’Habitatge - INH

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Andorra Telecom, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de la Ràdio i Televisió d’Andorra, SA - RTVASA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de Ramaders d’Andorra, SA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost d’Andorra Turisme, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost del Centre de Tractament de Residus, SA (CTRASA)

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Andorra Desenvolupament i Inversió, SAU - ADI, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de FEDA Solucions, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de Capçalera d’Infraestructures Energètiques, SAU - FEDA Ecoterm

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de despeses 2022

Classificació funcional - Programes (euros)


Classificació econòmica - Conceptes (euros)


Classificació administrativa - Econòmica (euros)

Projecte de pressupost del Tribunal Constitucional pel 2022

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost del Consell Superior de la Justícia pel 2022

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost del Consell General pel 2022

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost de la Institució del Raonador del Ciutadà pel 2022

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost del Tribunal de Comptes pel 2022

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost de l’Agència de Protecció de Dades pel 2022

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) pel 2022

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

ANNEX 1. PLA D’EQUILIBRI FINANCER PER AL 2020-2025

ANNEX 2. PLÀNOL DE DELIMITACIÓ DELS SOLARS DE SÒL URBÀ CONSOLIDAT A LA ZONA DEL CAP DEL PORT D’ENVALIRA