Llei 26/2021, del 25 d’octubre, de text consolidat de pesca i gestió del medi aquàtic (Text refós sense caràcter oficial)

Atès que dins del termini d’un mes des de la seva publicació en el Butlletí del Consell General, establert per l’article 116.6 del Reglament del Consell General, no han estat formulades objeccions per part dels consellers generals o dels grups parlamentaris, en data 25 d’octubre del 2021, ha quedat aprovat el projecte de consolidació següent:

Llei 26/2021, del 25 d’octubre, de text consolidat de pesca i gestió del medi aquàtic

Exposició de motius

La Llei de pesca i de gestió del medi aquàtic, del 28 de juny del 2002, va adaptar la legislació existent en matèria de pesca a fi de garantir com més eficaçment millor, d’una part, que la pesca es practiqui en un marc ordenat que optimitzi els recursos piscícoles existents, i d’altra part, que els ecosistemes aquàtics tinguin garantida la protecció i s’evitin així les agressions que podrien sofrir.

El territori del Principat d’Andorra ha tingut sempre unes bones condicions per a la pràctica de la pesca. Els seus rius, estanys i llacs ofereixen un hàbitat ideal per a les diferents espècies de salmònids, principalment la truita fario, autòctona, molt apreciada pels pescadors. Històricament la pesca com a activitat humana al Principat ha anat evolucionant d’un origen alimentari fins a concebre’s en l’actualitat gairebé exclusivament com una activitat esportiva, capaç de satisfer les necessitats d’oci o, simplement, de contacte amb la natura, valors que cada vegada es troben més protegits i preuats en l’entorn europeu.

La realització del Pla de sanejament de les aigües d’Andorra ha permès millorar la qualitat dels rius del país, i ha permès augmentar, en qualitat i en quantitat, el domini de la pràctica de la pesca.

L’article 1 del Conveni de Berna, del 19 de setembre de 1979, relatiu a la conservació de la vida salvatge i del medi natural a Europa, defineix com a objectiu del Conveni “assegurar la conservació de la flora i de la fauna salvatges i dels seus hàbitats naturals, en especial de les espècies i dels hàbitats la conservació dels quals requereix la cooperació de diversos estats, i promoure aquesta cooperació”. Els rius d’Andorra es poden considerar autèntics corredors biològics internacionals i han de ser gestionats i protegits en aquesta línia. L’article 31 de la Constitució insisteix, en la mateixa orientació, en la necessitat de mantenir un equilibri ecològic racional en l’atmosfera, l’aigua i la terra i de defensar la flora i la fauna autòctones.

La Llei de pesca i de gestió del medi aquàtic, del 28 de juny del 2002, s’estructurà en vuit capítols, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i tres disposicions finals.

El capítol primer establia les normes generals i l’àmbit d’aplicació de la Llei, al compliment de la qual no solament van quedar subjectes els qui materialment realitzen l’activitat de la pesca sinó també totes les persones que duen a terme actuacions que afecten els recursos piscícoles i els ecosistemes aquàtics.

El capítol segon classificava les aigües en lliures i sotmeses als règims especials de vedats, acotats i pesca sense mort que fins aleshores es trobaven regulades en disposicions disperses, i a més regulava els escenaris per a la celebració de concursos.

Els capítols tercer i quart es referien a la conservació i la preservació del medi aquàtic i establien mesures per dur a terme obres en aquest medi, i atribuïen al Govern la facultat d’intervenir per protegir la riquesa piscícola. Igualment, s’hi definien les normes bàsiques per a l’exercici ordenat de la pesca sense perjudici que posteriorment es complementessin i desenvolupessin per via reglamentària.

El capítol cinquè regulava el règim de lliurament i d’obtenció de les llicències de pesca i dels permisos d’acotat, mentre que el capítol sisè atribuïa el control del compliment de la Llei als agents del Cos de Banders, els quals eren considerats agents de l’autoritat, i mencionava la Federació Andorrana de Pesca com a entitat col·laboradora del ministeri responsable de la pesca.

L’any 2021, per donar coherència a les tasques atribuïdes al Cos de Banders en matèria sancionadora, es va modificar la Llei de pesca i de gestió del medi aquàtic, del 28 de juny del 2002, mitjançant la Llei 2/2021, del 4 de febrer, de modificació de la Llei 32/2008, del 18 de desembre, del Cos de Banders. Es van adaptar els procediments sancionadors que preveia la Llei de pesca i de gestió del medi aquàtic, del 28 de juny del 2002, amb la finalitat de fomentar l’efectivitat del règim sancionador i facilitar la tasca dels membres del Cos de Banders en les tasques de control i compliment de la normativa que se’ls atribueixin en matèria de caça i pesca, preservació del medi i hàbitats aquàtics i tinença d’animals, i es preveia un procediment més àgil i flexible per imposar sancions, amb una reducció de l’import de la sanció en cas de conformitat.

La disposició final primera modificava la Llei de pesca i de gestió del medi aquàtic, del 28 de juny del 2002, i introduïa dos seccions al capítol vuitè, que regula el procediment sancionador.

En la secció primera, que regula les disposicions generals, es va modificar l’article 51 i es va derogar l’article 52 per atribuir la potestat sancionadora per infraccions greus i molt greus, que comportaven unes sancions més importants, al ministre competent en matèria de pesca, mentre que la potestat sancionadora per infraccions lleus i menys greus s’atribuïa al director del Cos de Banders.

Pel que respecta a la secció segona, s’hi introduïa l’article 58, que mantenia la tramitació dels expedients sancionadors per imposar sancions per infraccions greus i molt greus d’acord amb les disposicions del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, i dels reglaments que el desenvolupen. L’article 59 introduïa un procediment més àgil i flexible per imposar sancions per infraccions lleus i menys greus. L’article 60 de la Llei de pesca i de gestió del medi aquàtic, del 28 de juny del 2002, introduïa el concepte de reducció per conformitat en cas de pagament voluntari.

El text consolidat de la Llei de pesca i gestió del medi aquàtic incorpora totes les modificacions esmentades, amb la necessitat de tornar a enumerar l’articulat.

Aquesta consolidació ha permès actualitzar les disposicions addicionals, transitòries, derogatòries i finals de la Llei.

El text consolidat deroga la Llei de pesca i gestió del medi aquàtic, del 28 de juny del 2002, així com totes les disposicions de rang igual o inferior que en contradiguin el contingut.

Les disposicions finals faculten el Govern perquè estableixi anyalment els períodes d’obertura i tancament de la pesca, delimiti les zones sotmeses a règim especial, fixi les tarifes de les llicències i permisos i actualitzi periòdicament, mitjançant la Llei del pressupost, els imports de les sancions.

Capítol I. Normes generals i àmbit d’aplicació

Article 1

La present Llei té per objecte regular l’exercici de la pesca, fomentar, protegir i conservar els recursos piscícoles en qualsevol curs o massa d’aigua del Principat per assegurar la preservació de la fauna i la flora aquàtiques i dels seus hàbitats naturals.

Article 2

Als efectes d’aquesta Llei s’entén per acció de pesca el conjunt de tècniques i activitats autoritzades relacionades amb la captura de peixos i altres éssers aquàtics, vius o morts.

Article 3

El dret de pescar correspon a tota persona que tingui la llicència de pesca i compleixi els requisits de la present Llei i altres disposicions que la desenvolupin o la complementin.

Article 4

Les disposicions d’aquesta Llei s’apliquen a tots els pescadors que exerceixen el dret de pesca en qualsevol curs o massa d’aigua del Principat i a totes aquelles persones que, sense exercir el dret de pesca, realitzen actuacions que afecten els recursos piscícoles i els ecosistemes aquàtics.

Article 5

Reglamentàriament el Govern estableix els peixos i les espècies aquàtiques que poden ser pescats.

El reglament que defineixi les espècies pescables ha de tenir en compte l’annex II del Conveni de Berna.

Capítol II. Cursos i masses d’aigua

Article 6

Als efectes de la present Llei, els cursos i les masses d’aigua es classifiquen en:

Article 7

Són aigües lliures per a la pesca aquelles en què aquesta activitat pot exercir-se sense altres limitacions que les establertes en la present Llei i les disposicions que la desenvolupen o complementen, sense que estiguin sotmeses a cap règim especial.

Article 8

Són aigües sotmeses a règim especial:

Article 9

Els vedats de pesca són trams de rius o masses d’aigua declarats com a tals, en els quals de forma temporal està prohibida la pesca de totes o algunes espècies de peixos i éssers aquàtics per raons d’ordre biològic, científic o educatiu.

Article 10

1. Són acotats de pesca els trams de rius i les masses d’aigua que hagin estat declarats com a tals en els quals la intensitat de la pesca i el volum de captures i/o de pescadors estan regulats o limitats.

2. Els acotats de pesca tenen per finalitat la protecció, el foment i l’aprofitament ordenat de la pesca. Ultra allò que s’estableix en aquesta Llei s’apliquen específicament als acotats de pesca les disposicions següents:

Article 11

1. Són trams de pesca sense mort aquelles aigües, acotades o lliures, en les quals l’exercici de la pesca ha de realitzar-se amb la condició de retornar vius immediatament a l’aigua els exemplars capturats.

2. Reglamentàriament el Govern fixa les condicions i els requisits per a l’exercici de la pesca sense mort.

Article 12

1. Els escenaris per a concursos de pesca són trams o masses d’aigua, lliures o sotmesos a règim especial, destinats temporalment a la celebració de competicions esportives de pesca i on es poden adoptar mesures destinades a l’organització dels concursos.

2. Des de l’inici de la celebració del concurs fins a la finalització queda prohibida la pràctica de qualsevol activitat que pugui alterar els aprofitaments piscícoles.

3. Reglamentàriament el Govern fixa les condicions i els requisits per a l’autorització d’aquests concursos i el seu desenvolupament.

Capítol III. Protecció dels hàbitats aquàtics

Article 13

La protecció dels hàbitats aquàtics consisteix especialment a protegir els marges i llits dels cursos i masses d’aigua, i garantir uns cabals ecològics mínims. Amb aquest objectiu es regula la realització d’obres que modifiquin els cursos d’aigua o alterin els llits i marges dels cursos i masses d’aigua, i s’apliquen mesures de protecció especials per tal d’assegurar la reproducció de les espècies.

Article 14

1. Els projectes que tenen un impacte ambiental sobre el medi aquàtic, recollits en l’annex I de la Llei d’avaluació ambiental de projectes i de plans i programes vigent, requereixen l’autorització del Govern, amb un informe previ dels ministeris responsables en matèria d’ordenament territorial i de pesca, que han d’informar sobre les condicions tècniques de l’obra i sobre l’impacte en el medi aquàtic, respectivament. Es procura especialment preservar els fresos, les zones de cria i d’alimentació de la fauna aquàtica i la conservació de la vegetació de ribera.

2. Qualsevol obra que es realitzi en el llit dels cursos o masses d’aigua ha de comportar els dispositius adequats de mantenir la vida, la circulació i la reproducció de les espècies aquàtiques existents a la zona abans de la instal·lació de l’obra i, si escau, s’han de col·locar reixats per impedir la penetració dels peixos en canals de derivació.

3. En la construcció d’instal·lacions hidràuliques s’ha de tenir cura especialment d’assegurar, mitjançant passos i escales, l’accés dels peixos als diferents trams dels cursos d’aigua.

4. Amb la sol·licitud d’autorització la persona interessada ha d’adjuntar el projecte de l’obra que inclogui les mesures anteriorment indicades i una avaluació d’impacte ambiental en el medi aquàtic en la forma que es determini reglamentàriament.

Article 15

Per tal de facilitar la circulació dels peixos en els cursos d’aigua si els obstacles resultants d’esdeveniments naturals no ho permeten, el ministeri responsable de la pesca pot suprimir o modificar aquests obstacles o, si fos impossible, emprar altres mitjans substitutius i així assegurar la riquesa piscícola en qualsevol curs o massa d’aigua.

Article 16

Pels cursos d’aigua del Principat d’Andorra ha de circular el cabal mínim necessari per garantir l’evolució biològica natural de les poblacions de la flora i la fauna aquàtiques.

El Govern estableix reglamentàriament els cabals ecològics mínims per a la protecció de la flora i la fauna aquàtiques.

El cabal ecològic mínim no pot ser inferior a una dècima part del cabal mitjà interanual avaluat a partir de les informacions disponibles recollides, com a mínim, durant els cinc darrers anys.

Quan el càlcul directe no és possible, per mancança de dades hidrològiques vàlides o per la brevetat de la seqüència de les dades, es procedeix a estimar el cabal mitjà interanual mitjançant la correlació de les conques hidrològiques i la relació entre les precipitacions i el cabal.

En el supòsit que el cabal natural sigui inferior al cabal ecològic resta completament prohibit realitzar qualsevol tipus de captació o desviació de les aigües, excepte quan la captació es realitzi amb la finalitat de garantir l’aigua per al consum humà i no sigui possible el subministrament per altres fonts.

Article 17

Queda prohibit dipositar en el llit dels cursos i masses d’aigua materials o runes i alterar la condició de les aigües amb residus domèstics i industrials o altres substàncies nocives per a l’hàbitat aquàtic.

Article 18

Queda igualment prohibida la modificació dels cursos naturals dels rius, salvat que les obres puguin aportar una millora al llit del riu i s’obtingui l’autorització administrativa corresponent d’acord amb l’article 14.

Article 19

Ultra el que disposen els articles precedents i en casos justificats, el Govern pot autoritzar o adoptar en qualsevol moment les mesures que siguin necessàries per a la conservació i la preservació del medi aquàtic.

Capítol IV. Mesures de protecció, conservació, gestió i foment de la pesca

Article 20

En el cas d’empobriment extrem de les aigües el Govern, després de l’informe previ del ministeri responsable de la pesca, pot acordar la veda absoluta de cursos o masses d’aigua afectats durant el termini que consideri oportú.

Article 21

La Federació Andorrana de Pesca, d’acord amb les finalitats que estableixen els seus estatuts, actua com a organisme assessor i col·laborador del ministeri responsable de la pesca en compliment d’aquesta Llei, els reglaments que la desenvolupin i les normes complementàries.

Article 22

1. Es crea la Comissió de Seguiment de la Pesca, que és formada pels membres següents:



2. Els objectius i les funcions de la Comissió de Seguiment de la Pesca són, a títol enunciatiu i no exhaustiu, l’elaboració i el seguiment de l’aplicació dels plans de gestió, l’anàlisi dels futurs plans de gestió i el seguiment de les poblacions de fauna aquàtica.

3. El Govern estableix reglamentàriament el funcionament de la Comissió de Seguiment de la Pesca.

Article 23

Els exemplars pescats en aigües públiques no poden ser objecte de venda ni de compra.

Article 24

1. El ministeri responsable de la pesca pot adoptar mesures destinades al foment de la riquesa piscícola, realitzant repoblacions de cursos i masses d’aigües, i, en cas necessari, adoptar les mesures escaients per a l’equilibri adequat de les espècies piscícoles.

2. Per a les repoblacions no es poden emprar individus de varietats poc adaptades a les condicions fenològiques de les aigües d’Andorra que puguin provocar pol·lucions genètiques entre la població autòctona existent.

3. Qualsevol repoblació requereix l’autorització prèvia del ministeri responsable de la pesca.

4. En cas d’introducció d’una espècie no autòctona, s’ha de realitzar un estudi previ, incorporant l’experiència de casos similars, amb la finalitat d’analitzar la seva viabilitat.

5. Igualment, d’acord amb les particularitats de cada zona i l’anàlisi de les diferents possibilitats, el ministeri responsable de la pesca pot elaborar plans de gestió concrets per a zones específiques.

6. Els plans de gestió poden establir nivells de protecció i criteris per determinar les bases d’aprofitament de cada zona, com per exemple quanties màximes de captures i altres mesures que siguin necessàries per a la conservació i l’aprofitament de les espècies piscícoles existents.

Article 25

1. El Govern estableix reglamentàriament la longitud mínima dels peixos que, una vegada capturats, es poden conservar. En cap cas la longitud pot ser inferior a 18 centímetres. S’entén per longitud dels peixos la distància des de l’extremitat anterior del cap fins al punt mitjà de la part posterior de l’aleta caudal o cua estesa.

2. S’han de restituir immediatament a l’aigua els peixos capturats de talla inferior a la legal.

Article 26

1. Solament es pot pescar durant el dia. S’entén com a tal el temps comprès entre la punta del dia i el primer foscant.

2. Per Reglament, el Govern estableix el nombre d’exemplars de fauna aquàtica que, una vegada pescats, es poden conservar sense retornar a l’aigua i transportar per persona i dia, sense que en cap cas es puguin acumular els de dies successius.

Article 27

1. Únicament està permesa la pesca de peixos amb canya. Qualsevol altre procediment o l’ús d’altres instruments com arpons, tridents, filats, salabres i altres de similars estan prohibits. La utilització de diverses canyes alhora, unides o no, està igualment prohibida.

2. La pesca en canals de derivació, de rec o a les escales instal·lades a les preses està igualment prohibida.

Article 28

Està prohibit:

Article 29

La pesca d’espècies aquàtiques altres que els peixos, autoritzada segons l’article 5 de la present Llei, solament es pot fer a mà.

Article 30

Ultra el que disposen els articles precedents, el ministeri responsable de la pesca, amb finalitats científiques o de gestió, pot autoritzar o utilitzar els procediments que consideri adequats per a la captura de peixos i altres espècies aquàtiques.

Capítol V. Exercici del dret de pesca: llicències de pesca i permisos d’acotat

Article 31

1. La llicència de pesca és el document personal i intransferible la tinença i el port del qual són obligatoris per practicar la pesca al Principat.

2. El permís d’acotat és el document la tinença i el port del qual són obligatoris per practicar la pesca en zones acotades.

3. Per obtenir el permís d’acotat s’ha de tenir la llicència de pesca.

4. La tinença i el port de la llicència de pesca, i del permís d’acotat si escau, són també obligatoris per a totes aquelles persones que transporten o estan en possessió de peixos o éssers aquàtics pescats en l’àmbit d’aplicació de la present Llei definit a l’article 4.

Article 32

Tota persona que vulgui obtenir la llicència de pesca ha de ser membre de la Federació Andorrana de Pesca.

Article 33

La llicència de pesca és lliurada anyalment pel ministeri responsable de la pesca.

Anyalment, el Govern fixa per via reglamentària els diferents tipus de llicències de pesca.

Article 34

No poden obtenir la llicència de pesca:

1. Els que no reuneixin els requisits i les condicions establerts legalment i reglamentàriament.

2. Els inhabilitats a obtenir-la per sentència judicial ferma.

3. Els infractors de la present Llei o de les normes que la desenvolupin mentre no acreditin el compliment íntegre de la sanció que els hagi estat imposada per resolució ferma recaiguda.

4. Els que hagin estat sancionats per resolució ferma recaiguda en expedient sancionador a la inhabilitació per obtenir la llicència de pesca durant el temps que s’hagi imposat i fins al compliment.

Article 35

Quan la llicència de pesca hagi estat anul·lada o suspesa per un temps determinat en virtut de sentència judicial o resolució administrativa, el titular l’ha de retornar al ministeri responsable de la pesca.

Article 36

Els règims d’obtenció de les llicències de pesca i dels permisos d’acotat, tant d’aigües lliures com de règim especial, els determina reglamentàriament el Govern.

Capítol VI. Inspecció i control

Article 37

1. La inspecció i el control del compliment de la present Llei i de les disposicions que la desenvolupin o complementin s’atribueix al Cos de Banders adscrits al ministeri responsable de la pesca, que tenen la consideració d’agents de l’autoritat en l’exercici de les seves funcions.

2. Les constatacions i les actes elaborades pels agents del Cos de Banders en la comprovació de fets presumptament constitutius d’infracció a les normes de pesca donen fe, salvat prova en contrari.

3. El ministeri responsable de la pesca, directament o mitjançant el Cos de Banders, pot realitzar inspeccions en qualsevol obra o abocament que pugui alterar les condicions biològiques, físiques o químiques de l’aigua, així com practicar presa de dades, mostres o residus que consideri necessaris per determinar el grau d’alteració o contaminació.

4. En compliment de la seva funció, els agents inspectors poden visitar les instal·lacions i els llocs d’aprofitament de l’aigua, amb la finalitat de comprovar que s’adeqüen correctament a l’autorització administrativa concedida. Els titulars o encarregats de les instal·lacions han de proporcionar la informació que se sol·liciti.

Article 38

Sense perjudici del que disposa el Reglament de la seva creació, el Cos de Banders té, dins l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei i de les normes que n’emanen, les atribucions següents:

Capítol VII. Infraccions i sancions

Article 39

Les infraccions a les disposicions que regulen la pesca es classifiquen en faltes lleus, menys greus, greus i molt greus.

Article 40

Són faltes lleus:

Article 41

Són faltes menys greus:

Article 42

Són faltes greus:

Article 43

Són faltes molt greus:

Article 44

Les infraccions comeses contra aquesta Llei se sancionen amb multes de 30 euros a 3.000 euros segons la classificació següent:

Article 45

Les infraccions menys greus, greus i molt greus es poden sancionar a més, accessòriament, amb les sancions següents:

Article 46

1. La infracció menys greu de l’article 41 apartat 11 i la infracció molt greu de l’article 43 apartat 1 se sancionaran també a més, accessòriament, amb l’obligació per part de l’infractor de retirar del llit o dels marges dels cursos o masses d’aigua els materials, deixalles, escombraries o residus tirats, dipositats o acumulats.

2. La infracció molt greu de l’article 43 apartat 2 se sancionarà també a més, accessòriament, amb l’obligació per part de l’infractor de retornar, totalment o parcialment, els llocs al seu estat original anterior a l’inici de les obres.

Article 47

En la imposició de les sancions s’han de tenir en compte, per graduar la quantia de les multes i la imposició de les sancions accessòries, els criteris següents:

Article 48

En cas de reincidència s’imposa la sanció màxima del nivell que correspongui. Als efectes d’aquesta Llei s’entén per reincidència l’existència de dues resolucions fermes per la mateixa infracció en el període de tres anys o de dues resolucions fermes per infraccions de naturalesa diferent en el període de dos anys.

Article 49

La imposició de qualsevol sanció prevista per aquesta Llei no exclou la responsabilitat civil o penal i l’eventual indemnització per danys i perjudicis que puguin correspondre a la persona sancionada.

Si existeix un procés penal en curs se suspèn la tramitació del procediment administratiu fins que es dicti sentència ferma en la via penal.

Article 50

Les infraccions a les quals fa referència aquesta Llei prescriuen al cap d’un any. El termini de prescripció de les infraccions es computa des del dia en què s’hagin comès i s’interromp amb la incoació de l’expedient sancionador corresponent.

Capítol VIII. Procediment sancionador

Secció primera. Disposicions comunes

Article 51

1. La potestat sancionadora arran de la comissió d’infraccions greus i molt greus correspon al ministre competent en matèria de pesca, el qual la pot delegar en un alt càrrec del ministeri, segons prevegi l’acord de delegació.

2. La potestat sancionadora arran de la comissió d’infraccions lleus i menys greus correspon al director del Cos de Banders.

Article 52

D’acord amb les disposicions de la present Llei, els agents del Cos de Banders, en el moment de constatar la infracció, procedeixen al comís cautelar dels peixos i els éssers aquàtics conservats, així com al comís cautelar dels instruments utilitzats per cometre la infracció.

Si es tracta de peixos o éssers aquàtics vius, l’agent adopta les mesures oportunes per dipositar-los al lloc idoni o els retorna a l’aigua en cas que consideri que poden continuar amb vida.

Si es tracta de peixos o éssers aquàtics morts es remeten al lloc que determini el ministeri responsable en matèria de pesca.

Article 53

1. Els instruments i mitjans legals utilitzats que hagin estat objecte de comís cautelar es posen a disposició del ministeri instructor de l’expedient, que pot acordar el retorn al propietari si es procedeix a arxivar l’expedient o si s’acredita el pagament de la sanció econòmica que s’hagi imposat. Si no se satisfà la sanció, transcorregut el termini de dos mesos a comptar de la data en què la sanció ha esdevingut executiva, el ministeri responsable de la pesca procedirà a fer-ne la subhasta pública fins a cobrir-ne l’import, i retornarà el romanent, si n’hi ha, a la persona interessada.

2. Si es tracta de mitjans o instruments de pesca il·legals es poden destruir o destinar a finalitats científiques, culturals o educatives.

Article 54

A més del comís especificat en l’article 52, si l’infractor és una persona no resident al Principat, qualsevol atestat d’infracció comporta l’obligatorietat per part de l’infractor, abans d’abandonar el país, de deixar un dipòsit, fiança o aval bancari equivalent a la quantia màxima de la sanció prevista a l’atestat d’infracció.

Article 55

1. En cas d’incoar-se un expedient sancionador per comissió de la infracció prevista a l’article 43 apartat 1, el ministeri responsable de la pesca acorda immediatament, i de forma cautelar, el cessament del dipòsit o l’acumulació de material.

2. En cas d’incoar-se un expedient sancionador per comissió de la infracció prevista a l’article 43 apartat 2, el ministeri responsable de la pesca acorda immediatament, i de forma cautelar, l’aturada immediata de les obres que s’estiguin realitzant. Aquest atur cautelar es pot acordar per la totalitat de les obres o per aquella part de les mateixes obres per les quals no s’hagi obtingut autorització o els treballs realitzats no s’adaptin a l’autorització concedida.

3. Amb caràcter general, el ministeri responsable de la pesca pot ordenar, amb caràcter cautelar, el cessament de qualsevol acció que pugui ser constitutiva d’infracció i per la qual s’acordi la tramitació d’un expedient sancionador.

Article 56

En el moment de constatar-se la infracció, la persona expedientada ha de comunicar el seu domicili al Principat d’Andorra o a l’estranger per a la notificació de les resolucions que recaiguin en l’expedient sancionador. Les notificacions s’efectuen al Principat d’Andorra en la forma legalment establerta o per carta certificada amb acusament de recepció o un altre sistema que acrediti de forma fefaent la notificació en cas que la persona expedientada tingui el seu domicili a l’estranger.

Si la persona expedientada no es troba al domicili indicat les resolucions es notifiquen mitjançant publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Secció segona. Procediment sancionador aplicable

Article 57

El procediment sancionador per imposar sancions per infraccions greus i molt greus que estableix aquesta Llei se subjecta a les disposicions del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989 i dels reglaments que la desenvolupen.

Article 58

1. El procediment sancionador per imposar sancions per infraccions lleus i menys greus l’inicia el Cos de Banders mitjançant la constatació per part d’un dels seus membres de qualsevol de les infraccions previstes als articles 40 i 41 d’aquesta Llei. Aquesta constatació, que té la consideració de denúncia, s’ha de notificar a la persona expedientada i ha de contenir la data de la presumpta infracció, una descripció detallada dels fets, les disposicions legals presumptament infringides, l’import de les sancions i les mesures accessòries que comporten aquestes infraccions, i una indicació clara del termini per formular al·legacions.

2. La persona expedientada disposa d’un termini improrrogable de deu dies hàbils, a partir de l’endemà de la notificació a què fa referència l’apartat anterior, per contestar la denúncia, fer les al·legacions que consideri oportunes al respecte i aportar la documentació que consideri escaient.

3. Si la persona expedientada fa al·legacions durant el termini esmentat a l’apartat anterior, l’expedient sancionador es completa amb aquestes al·legacions i els documents que s’hi acompanyen eventualment, i s’eleva al director del Cos de Banders perquè dicti la resolució corresponent. Aquesta resolució s’ha de notificar a la persona sancionada i s’hi pot interposar recurs d’acord amb el Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989.

4. En cas que hagi transcorregut el termini de deu dies hàbils que preveu l’apartat 2 d’aquest article sense que la persona expedientada hagi fet al·legacions, l’expedient sancionador es considera resolt de manera ferma i definitiva, i la resolució es considera notificada degudament, d’acord amb les infraccions i les sancions que s’hagin fet constar a la denúncia, les quals esdevenen executives.

5. La persona sancionada disposa del termini d’un mes per fer efectiu l’import de les sancions pels mitjans de pagament acceptats per l’Administració general, a comptar de l’endemà del dia en què s’hagi de considerar notificada la resolució, segons els apartats 3 i 4 anteriors.

6. Un cop transcorregut el termini d’un mes que estableix l’apartat 5 anterior sense que la persona sancionada hagi fet efectiu l’import de les sancions i sense que hagi interposat un recurs contra la resolució dictada, es cobra aquest import per la via de l’execució forçosa. En aquest cas, s’aplica automàticament un recàrrec del 20% sobre l’import de les sancions.

Article 59

1. En cas que la persona sancionada pagui voluntàriament l’import de les sancions en el mateix moment en què s’inicia el procediment sancionador per infraccions lleus i menys greus previst a l’article 58, o dins del termini dels deu dies hàbils següents, aquest import es redueix en un 40%.

2. El pagament voluntari previst a l’apartat 1 comporta:

Disposició derogatòria

La present Llei deroga la Llei de pesca i de gestió del medi aquàtic del 28 de juny de 2002 així com totes les disposicions d’igual rang o inferior, que contradiguin el seu contingut.

Disposició final primera

Anyalment, el Govern estableix per Decret la temporada de pesca fixant els períodes d’obertura i tancament. Per determinar la data d’obertura, es té en compte l’estat d’innivació i de desglaç dels cursos i masses d’aigua. Igualment, el Govern delimita els vedats, acotats de pesca i trams de pesca sense mort, fixa les tarifes de les llicències de pesca i dels permisos d’acotat i els escenaris per a la celebració de concursos de pesca.

Disposició final segona

Les quantitats fixades a l’article 44 s’actualitzen periòdicament segons la Llei de pressupost.

Disposició final tercera

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.


Casa de la Vall, 25 d’octubre del 2021


Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.