Llei 18/2019, del 15 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2019 (Text refós sense caràcter oficial)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 15 de febrer del 2019 ha aprovat la següent:

Llei 18/2019, del 15 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2019

Exposició de motius

El marc normatiu del pressupost general de l’Estat per a l’exercici 2019 es fonamenta en la Constitució del Principat d’Andorra, del 28 d’abril del 1993; el Decret legislatiu del 20-05-2015 de publicació del text refós de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre del 1996, i la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.

La Llei del pressupost general regula les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici 2019 l’Administració general, les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques participades per l’Administració general, i els drets que es preveuen liquidar durant el mateix exercici, d’acord amb els principis pressupostaris que estableix la Llei general de les finances públiques i d’acord amb el marc pressupostari o, cosa que és el mateix, la projecció pressupostària per als anys de mandat en què s’emmarquen els pressupostos anuals de la legislatura.

En concret, la Llei inclou un contingut necessari constituït per la determinació de la previsió d’ingressos per a l’exercici 2019 i les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici 2019 l’Administració general i les seves entitats dependents o vinculades. I també, les regles o els criteris d’execució del pressupost general per a l’exercici 2019, per mitjà de l’articulat i les disposicions de la Llei, que es limita a les matèries o qüestions que tenen relació directa amb les previsions d’ingressos, les habilitacions de despesa i els criteris de política econòmica general.

Si bé la Llei del pressupost anual es pot qualificar com una norma essencialment temporal, es fa necessari incloure-hi, mitjançant disposicions finals i derogatòries, modificacions i derogacions amb caràcter permanent de normes legals que regulen aspectes relacionats amb les finances públiques, la funció pública i l’activitat econòmica del sector públic. Les disposicions finals de modificació de normes vigents són per vetllar per l’equilibri en l’execució del marc pressupostari i per vetllar per la utilització dels recursos disponibles d’acord amb el principi de bona gestió (economia, eficiència i eficàcia) a l’efecte de garantir el compliment de les obligacions establertes en la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.

El marc pressupostari del Govern per al període que va de l’exercici 2016 a l’exercici 2019, ambdós inclosos, suporta el programa de govern del mandat legislatiu que al seu torn és fruit dels objectius estratègics per al mandat. Aquest marc pressupostari respecta i compleix el límit d’endeutament, de despesa màxima permesa, de variació de despesa corrent o de funcionament, així com de limitació del pes de la imposició directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’Administració general establerts en la Llei 32/2014, d’acord amb la disposició transitòria tercera de la mateixa Llei.

Es fa palès que el marc pressupostari és un document dinàmic que, en definir-se per un període de quatre anys, és necessari que es vagi actualitzant d’acord i a mesura que es disposa de dades més recents de les bases de càlcul. En aquest sentit, el Govern ha tingut en compte les previsions del producte interior brut expressat en termes nominals per posar al dia el seu marc per al període corresponent al mandat 2016-2019.

El pressupost general per a l’exercici 2019 i el marc pressupostari en què s’encabeix persegueixen el mateix objectiu dels pressupostos del mandat anterior de garantir la sostenibilitat financera de l’Administració general i les seves entitats dependents o vinculades i enfortir la confiança en l’estabilitat de l’economia andorrana. L’assoliment d’aquests objectius permet consolidar el marc d’una política econòmica orientada al creixement econòmic i al manteniment i a la creació de llocs de treball. En aquesta línia, el pressupost de l’Estat per a l’exercici 2019 i el marc pressupostari corresponent tenen com a objectiu prioritari continuar mantenint el percentatge d’endeutament respecte al producte interior brut (PIB) expressat en termes nominals, per sota del límit del 40%, en un context de consolidació fiscal i d’optimització i bona gestió de la despesa pública. Es fa palès que l’import de la despesa pública no financera s’ajusta i compleix en l’exercici 2019, que correspon al final del mandat, els límits establerts en els termes que determina la disposició transitòria tercera de la Llei 32/2014, de constant referència.

La part essencial de la Llei del pressupost es recull en el capítol primer, “Els crèdits i les seves modificacions”, atès que s’hi defineix l’àmbit del pressupost de l’Estat, i s’aprova la totalitat dels estats d’ingressos i despeses del sector públic estatal. El capítol primer també conté les normes de modificació i ampliació dels crèdits pressupostaris que clarifiquen, matisen i complementen el que regula la Llei general de les finances públiques en aquest sentit.

En aquest capítol, i igual que en l’exercici anterior, la Llei estableix que el cap de Govern, en el marc de les seves competències, a banda d’autoritzar –a proposta dels ministeris afectats– les transferències de crèdits pressupostaris que resultin necessàries a conseqüència de possibles reorganitzacions administratives que afectin un o més ministeris, també pot autoritzar, a proposta del ministre encarregat de les finances, les transferències de crèdits pressupostaris que també resultin necessàries a conseqüència de possibles reclassificacions comptables pel que fa als comptes de l’Administració general i de les entitats dependents, fruit de l’aplicació de les Normes internacionals de comptabilitat del sector públic (NICSP) que s’apliquen amb el caràcter de Pla marc per al sector públic estatal del Principat d’Andorra.

El capítol segon de la Llei del pressupost, “Gestió pressupostària i despesa pública”, regula els aspectes en matèria de contractació pública, d’ajuts, de la funció pública i de les finances públiques que concreten i permeten aplicar i executar per a cada exercici pressupostari els preceptes aplicables. En particular, aquest capítol estableix les retribucions i el règim de la contractació de personal de l’Administració general, de l’Administració de justícia, de les societats públiques, de les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes públics i de les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern.

En relació amb les retribucions del personal i igual que en els exercicis 2016, 2017 i 2018, es preveu l’augment de tots els conceptes retributius inclosos en l’estructura salarial només amb l’índex de preus de consum (IPC). Per a l’exercici 2019, però, la Llei fixa aquest percentatge fins a un màxim de l’1,7%, que és l’índex estimat en el moment de l’elaboració de la mateixa Llei.

Quant al règim de contractació de personal, la Llei continua corregint les distorsions que s’han produït en l’aplicació de la Llei de la funció pública i de la Llei del contracte de relacions laborals –aplicable a les entitats dependents o vinculades a l’Administració general– i que s’han generat arran de les restriccions legals del període que va de l’any 2009 al 2015, ambdós inclosos, per contractar personal fix i també personal eventual. En aquest sentit, igual que els anys 2016, 2017 i 2018, la Llei determina que les places vacants que estan ocupades per personal eventual o de durada determinada es poden cobrir amb personal fix, d’acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència amb acord del Govern o del l’òrgan competent, i amb els informes previs preceptius.

La Llei del pressupost general de l’Estat, en línia amb l’anterior Llei del pressupost, determina també que amb els límits i requisits establerts en el mateix precepte, durant l’exercici 2019 es podrà cobrir amb personal fix o eventual les places vacants generades fins avui i que no es troben ocupades. S’estableix una taxa de reposició del 75% amb caràcter general i que afecta les places vacants no ocupades per personal eventual. Excepcionalment, també en l’exercici 2019 s’augmenta fins al 100% la taxa de reposició permesa a diversos sectors i administracions considerats prioritaris.

Igualment, la Llei autoritza amb caràcter rigorosament excepcional la creació de determinades places en llocs de treball concrets i vinculats a necessitats urgents i inajornables. La provisió d’aquestes places l’acorda el Govern amb el vistiplau de la Secretaria d’Estat de Funció Pública o dels òrgans competents de les administracions o entitats que integren el pressupost de l’Estat. Per a la provisió d’aquestes places, es requereix l’informe preceptiu de la Direcció sobre la seva idoneïtat i en què quedi evidenciada l’eficiència econòmica, d’acord amb la metodologia i les directrius aprovades prèviament pels òrgans competents.

El capítol tercer de la Llei del pressupost general, “Operacions financeres”, regula en un article el règim de l’endeutament i la fixació, per a l’exercici 2019, de la quantitat màxima d’endeutament i de la prestació de garanties mitjançant aval –dins del límit màxim del 40% del producte interior brut (PIB) expressat en termes nominals que és preceptiu en l’exercici 2019, que correspon al final del mandat, en virtut de la disposició transitòria tercera de la Llei 32/2014 ja esmentada–, que és una matèria que la mateixa norma de les finances públiques determina que cal aprovar per llei per a cada exercici pressupostari. I en un segon article, la Llei fixa aspectes dels dipòsits de reserves en garantia que concreten i permeten aplicar la norma que regula aquesta qüestió.

Després, els tres articles següents actualitzen preceptes, en virtut del Decret legislatiu del 25-04-2018 de publicació del text consolidat de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social. El primer article determina l’actualització dels preus de compra i de venda del punt de jubilació d’acord amb l’índex de preus de consum. El segon estableix la revaloració de les prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social l’import de les quals, un cop deduïdes les cotitzacions de la persona assegurada, sigui inferior a dues vegades el salari mínim establert per a l’any 2019, es revaloren durant l’any 2019 d’acord amb l’índex de preus de consum (IPC). I el tercer fixa l’índex d’actualització de les cotitzacions que s’ha d’aplicar en el càlcul dels capitals de jubilació. Cal destacar la incorporació d’un article bis, que impulsa una sèrie de mesures adreçades a millorar el poder adquisitiu de les persones amb menys ingressos.

Els tres darrers articles d’aquest capítol tercer són els referents a la fixació de l’interès legal i, des de l’exercici 2015, de l’interès moratori; a les decisions que el Govern pot adoptar en situació de pròrroga pressupostària; i a la determinació com a valor de referència del 0% quan l’índex de preus de consum (IPC) sigui negatiu al final de l’any 2018.

La Llei del pressupost general per a l’exercici 2019 conté quatre disposicions addicionals i dotze disposicions finals.

Pel que fa a les disposicions addicionals, la primera té com a objectiu matisar, complementar o addicionar el que s’estableix en el règim general. En concret, la disposició addicional adequa els coeficients d’actualització utilitzats en el càlcul de la base de tributació establerts en la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, d’acord amb la disposició addicional segona de la mateixa Llei. Pel que respecta a la disposició addicional segona, modifica l’article 86 de la llei de la seguretat social perdonar cobertura al nou l’article 25 bis de la present Llei. La disposició addicional tercera, introdueix una mesura urgent transitòria per fer front a la problemàtica de l’increment dels preus del lloguer. Finalment, la disposició addicional quarta, impulsa una mesura per millorar el poder adquisitiu de les persones menys afavorides, a través del increment del IPC per als treballadors que percebin un salari global brut que, en còmput anual i per a la jornada legal ordinària de treball, sigui inferior a 24.000 euros.

La Llei es tanca amb un conjunt de disposicions finals que recullen les modificacions amb caràcter permanent realitzades de diverses normes legals; una disposició final, la onzena, que encomana al Govern publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra els textos consolidats de les lleis que es modifiquen mitjançant disposicions derogatòries o finals amb caràcter permanent per la llei de pressupost de l’exercici 2019; i la disposició final dotzena sobre l’entrada en vigor de la norma.

La disposició final primera reprèn la modificació següent en relació amb les lleis dels pressupostos dels exercicis 2017 i 2018: de l’article 7 de la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, quant a la suspensió de l’aplicació del sistema de gestió i avaluació de l’acompliment en l’etapa de gestió corresponent, tot matisant que aquesta suspensió és fins a l’aprovació del Projecte de la nova llei de la funció pública.

La disposició final segona modifica el punt 3 de l’article 22, “Pròrroga pressupostària”, amb la finalitat merament operativa i de millora de control intern. En concret, considera els crèdits del subconcepte “Promoció cultural” destinats a l’organització i realització d’activitats culturals, dins dels crèdits que la Llei preveu que es poden prorrogar en una sola vegada i a la bestreta en situació de pròrroga pressupostària.

La disposició final tercera modifica l’article 54 de la Llei de la contractació pública del 9 de novembre del 2000 amb la finalitzat de clarificar l’aplicació de la modificació de la Llei de la contractació pública que fa la disposició addicional cinquena de la Llei 5/2008, tot acotant els supòsits de contractació directa pels contractes de treballs tècnics i de serveis.

La disposició final quarta, modifica l’apartat 3 de l’article 2 de la Llei 33/2014 del 27 de novembre, de creació de la societat pública Andorra Telecom, SA. Pel fet que les oportunitats d’èxit de les iniciatives de diversificació es poden veure condicionades per la limitació en el percentatge de concentració màxim individual del 5%, es modifica el percentatge de concentració del 5 al 10%, sense alterar la exposició màxima d’Inversions prevista per la Llei del 15% del capital social en el moment de la inversió, amb l’objectiu de permetre evitar riscos de dilució del control davant ampliacions de capital necessàries a efectuar per part de les societats participades, i assegurar un major control en les societats participades i maximitzar el revertiment dels fruits del seu creixement cap a Andorra Telecom.

La disposició final cinquena modifica els articles 11 i 15 de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal. La modificació de l’article 11 pretén evitar que el marc pressupostari debatut i aprovat pel Consell General a l’inici de legislatura, i que cobreix tot el període del mandat, hagi de ser debatut novament cada cop que es debat el Projecte de llei del pressupost d’un dels exercicis compresos en la legislatura. El marc pressupostari és una eina de referència dins dels paràmetres de la qual s’hauran de moure els projectes de pressupost. Per tant, un cop aprovat només cal anar-lo modificant a mesura que el tancament dels exercicis pressupostaris permet passar de dades previsibles a dades certes. La modificació de l’article 15 té la finalitat de simplificar l’elaboració del pressupost, tot respectant la voluntat d’evitar dèficits de caixa anuals elevats i fixant-los en un màxim de l’1% del PIB, i al mateix temps mantenint els límits de l’endeutament que ja preveu la Llei.

La disposició final sisena modifica l’article 2 de la Llei 15/2016, del 20 d’octubre, de modificació de la Llei 4/2016, del 10 de març, de foment del vehicle elèctric perquè, en coherència amb la Llei de foment del vehicle elèctric, es vol deixar de premiar el vehicle dièsel respecte al vehicle gasolina, en quant al càlcul de la potència fiscal que determina la quota tributària de la taxa, per aquells vehicles en la carta groga dels quals no hi figuri la informació del grau d’emissions de CO2.

La disposició final setena addiciona un article 11 bis a la Llei 7/2017, del 20 d’abril, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, que preveu el rescabalament de costos i despeses en operacions de recerca, salvament, rescat o socors que porti a terme el Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, a causa de la imprudència o la pràctica d’una activitat de risc per part de la persona que n’és beneficiària.

La disposició final vuitena preveu tres modificacions puntuals de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques. La primera modifica el règim de les despeses deduïbles de les rendes del treball per tal de permetre la deduïbilitat de les cotitzacions a sistemes públics de seguretat social, en la part que correspon al treballador, i no només les contribucions a la Caixa Andorra de Seguretat Social, tenint en compte que a Andorra hi ha obligats tributaris que tot i desenvolupar la seva activitat remunerada al Principat d’Andorra, cotitzen en altres sistemes públics de seguretat social diferents de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. D’aquesta manera s’equipara la capacitat de deducció de les despeses de les rendes del treball de tots els treballadors que desenvolupen la seva activitat remunerada al Principat d’Andorra. La segona modificació introdueix una nova disposició addicional a la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, per tal de permetre al ministeri encarregat de les finances l’accés a les dades dels fulls de cotització de la Caixa Andorrana de Seguretat Social necessàries per valorar i determinar correctament les rendes del treball de tots els obligats tributaris. Finalment, la tercera modificació respon a la demanda del raonador del ciutadà respecte a la possibilitat de poder aplicar la reducció per càrregues familiars en cas de tutela o acolliment d’una persona que no sigui ascendent o dependent de l’obligat tributari. I d’altra banda, substituir el llindar per poder beneficiar-se de la reducció per càrregues familiar de 12.000 euros de renda anual per el del salari mínim.

La disposició final novena modifica la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, per tal de considerar com a no subjectes a l’impost les transmissions mortis causa de béns immobles afectes a l’activitat d’arrendament o de promoció, urbanització, construcció o rehabilitació d’edificacions, per homogeneïtzar el tractament fiscal que rebrien les mateixes operacions per l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries.”

Per acabar, la disposició final desena modifica els apartats 1 i 2 de l’article 15 de la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament, aquesta modificació ve a col·lació del conjunt de mesures impulsades per millorar el poder adquisitiu de les persones menys afavorides, que en aquest cas es busca introduir una tercera licitació amb el 90% del valor del be.

Capítol primer. Els crèdits i les seves modificacions

Article 1. Àmbit del pressupost de l’Estat i rang de la Llei

1. En el pressupost de l’Estat per a l’exercici 2019 s’hi integren:

Article 2. Estat d’ingressos i despeses

1. En l’estat de despeses de l’Administració general s’atorguen crèdits per afrontar les despeses ordinàries per un import total de 457.908.499,83 euros i crèdits per fer front a l’exigibilitat dels actius i passius financers per un import de 357.102.756,32 euros.

El pressupost de despeses de l’Administració general es finança:



2. Els pressupostos de les entitats parapúbliques i de dret públic a les quals es refereix l’apartat b) de l’article 1 s’aproven amb el desglossament següent:



3. Els pressupostos de les societats públiques participades per l’Administració general a les quals es refereix l’apartat c) de l’article 1 s’aproven amb el desglossament següent:

Article 3. Transferències de crèdit

1. D’acord amb els articles 23 i 24 de la Llei general de les finances públiques, no es consideren crèdits extraordinaris ni suplements de crèdit les transferències de crèdit de despeses corrents a partides també de despesa corrent no assignades inicialment en el pressupost, però previstes com a concepte en la secció pressupostària o el ministeri.

2. Per habilitar crèdits mitjançant la creació dels conceptes pressupostaris que siguin procedents, en cas que en l’execució del pressupost es plantegin necessitats que no s’hi hagin recollit expressament amb aquesta finalitat, s’han d’efectuar les transferències de crèdit necessàries per compensar la nova habilitació per un import igual a la dotació dels nous conceptes.

3. El ministre encarregat de les finances pot, a proposta del ministre que correspongui, autoritzar transferències entre crèdits dintre d’un mateix programa per a les despeses corrents.

4. El Govern pot aprovar transferències de crèdit de despeses d’inversió real fins a un límit màxim de l’1% dels crèdits per a despeses d’inversió real del pressupost de l’exercici.

5. El Govern pot, a proposta del ministre que correspongui, autoritzar transferències de crèdit dintre d’un mateix programa per a les despeses de capital i d’actius financers.

6. El Govern pot, a proposta del ministre corresponent, autoritzar transferències de crèdit, dintre d’un mateix programa, entre els capítols anomenats “Transferències corrents”, “Transferències de capital” i “Actius financers”.

7. El Govern pot autoritzar, a proposta del ministre que correspongui, transferències de crèdit entre els subconceptes “41111 SAAS” i “41112 Caixa Andorrana de Seguretat Social”.

8. Les limitacions de l’article 26 de la Llei general de les finances públiques no són aplicables als crèdits ampliables que es poden cancel·lar mitjançant transferència de crèdit provinent d’altres crèdits del pressupost de despesa que s’estimin reduïbles.

9. No es poden reduir crèdits per a despeses de capital que hagin estat augmentats per crèdits extraordinaris, suplements o transferències de crèdits.

10. El Govern ha de comunicar al Consell General les modificacions de crèdit efectuades sobre la base de qualsevol dels supòsits exposats anteriorment, en el decurs dels trenta dies hàbils que segueixen a la modificació esmentada.

Article 4. Crèdits ampliables

En qualsevol cas, en aplicació de l’article 25 de la Llei general de les finances públiques, tenen caràcter d’ampliables fins a una suma igual a les obligacions que calgui comprometre, amb el compliment previ de les normes vigents, els crèdits següents amb aplicació a totes les seccions o els ministeris del Govern i entitats parapúbliques i de dret públic:

1. Els crèdits que es destinin al pagament de comissions, al pagament de fiances, al pagament d’interessos i amortitzacions d’operacions d’endeutament i a la devolució de retencions de garantia.

2. Els crèdits destinats a satisfer, mitjançant una transacció judicial o sentència judicial ferma, les responsabilitats pecuniàries.

3. Els crèdits destinats a atendre altres despeses derivades de preceptes legals o d’obligacions contractuals directament lligades als ingressos de l’Estat.

4. Els crèdits corresponents a despeses derivades d’obligacions sobrevingudes a l’Administració i alienes a la seva actuació d’acord amb el procés administratiu pertinent als crèdits ampliables.

5. Els crèdits corresponents a despeses derivades de les actuacions encomanades al saig per a l’execució forçosa dels actes administratius executoris en el marc de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig i del Reglament regulador dels barems dels honoraris remuneradors dels serveis del saig.

6. Les partides de retribució del personal següents:



7. Les partides següents, dintre dels ministeris encarregats dels afers socials i de la salut:



8. El subconcepte 22630, anomenat “Jurisdicció i contenciosos”, del projecte general del Gabinet Jurídic de la Secretaria General del Govern.

9. Les partides següents del ministeri encarregat de la justícia i interior:



10. El subconcepte 22340, anomenat “Transport helicòpter”, del projecte “Mitjans de transport aeri”, per fer front a les despeses de contractació dels serveis d’helicòpter.

11. Les partides següents del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior:



12. Els crèdits destinats al pagament de dividends que les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques han de fer efectius durant l’exercici pressupostari 2019.

13. El concepte 224, anomenat “Primes d’assegurances”, per fer front a les primes de responsabilitat civil, els accidents individuals, els vehicles i ginys, l’assistència a persones, el multirisc d’incendi i el robatori.

14. El subconcepte 22720, anomenat “Treballs realitzats per empreses de valoracions i peritatges”, per fer front a les despeses dels peritatges efectuats, en relació amb el cobrament de l’impost de transmissions patrimonials, d’acord amb l’article 14 de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000, i en relació amb el cobrament de l’impost general indirecte de transmissions patrimonials entre empresaris, d’acord amb l’article 48 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.

15. Les partides següents del Ministeri d’Afers Exteriors:



16. Les partides següents del Departament d’Agricultura:



17. El subconcepte 48210, anomenat “Federacions i clubs esportius”, de la Secretaria d’Estat d’Esports, per fer front al pagament dels ajuts als esportistes i als tècnics inclosos dins del programa d’alt rendiment (beques ARA), d’acord amb l’article 48.2.b de la Llei de l’esport, del 30 de juny del 1998.

18. Les partides següents del Departament d’Ordenament Territorial:



19. El subconcepte 22760, anomenat “Treballs realitzats per empreses. Estudis i treballs tècnics”, destinat a assessoraments relacionats amb qüestions estratègiques del Govern en el marc de les relacions internacionals, en matèria de blanqueig i en matèria tributària, principalment, en concordança amb l’obertura econòmica i l’apropament a Europa; i els subconceptes del projecte anomenat “Iniciatives monetàries i econòmiques” del Departament de Finances, respectivament.

20. El subconcepte 41120, anomenat “Consell Regulador Andorrà del Joc”, destinat a la transferència corrent al Consell Regulador Andorrà del Joc per fer front a les seves despeses de funcionament. En qualsevol cas, aquest subconcepte solament és ampliable si hi ha un decalatge en el temps quant a la liquidació dels ingressos previstos en concepte de les taxes de la llicència de classe A, o bé, en el cas que esdevingui necessari finançar despeses en concepte de “treballs realitzats per empreses, estudis i treballs tècnics” relacionats amb la redacció de la legislació en matèria de joc.

El subconcepte 94100 Fiança de concursos i subhastes dintre del pressupost del Consell Regulador Andorrà del Joc, que queda habilitat per fer front al retorn de les fiances provisionals dipositades pels concursants en la licitació d’una llicència de classe A per instal·lar i explotar un casino de joc al Principat d’Andorra que no resultin adjudicataris un cop finalitzat el concurs.

L’ampliació d’aquest subconcepte es finança amb el romanent de tresoreria de l’entitat que correspon als ingressos liquidats i cobrats en l’exercici 2017 en concepte de fiances provisionals.

21. Les partides següents del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat:



22. Les partides següents del Departament de Transports:



23. Les partides següents dintre del pressupost de Forces Elèctriques d’Andorra, destinades a respondre a la demanda dels clients:



24. Les partides següents dintre del pressupost de la Caixa Andorrana de Seguretat Social:



25. Les partides següents dintre del pressupost del Fons de Reserva de Jubilació:



26. Les partides següents dintre del pressupost del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària:



27. Les partides següents dintre del pressupost de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA):



28. Els crèdits destinats al pagament de l’impost de societats que les entitats públiques i parapúbliques i de dret públic han de fer efectius durant l’exercici pressupostari 2019, d’acord amb el que preveu la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, modificada per la Llei 17/2011, de l’1 de desembre.

29. El concepte 841, d’actius financers per fer front al pagament de la prestació de garanties mitjançant un aval en el marc dels programes següents:



30. La tramitació dels crèdits ampliables ha d’incloure la determinació dels ingressos concrets destinats a finançar-los, que poden ser: recaptació d’ingressos més gran del que s’ha previst, transferència d’altres crèdits que s’estimin reduïbles o disminució de tresoreria.

31. El Govern ha de comunicar al Consell General qualsevol ampliació efectuada sobre la base de qualsevol dels supòsits exposats anteriorment, en el decurs dels trenta dies hàbils que segueixen a l’ampliació esmentada.

Article 5. Competències del cap de Govern

El cap de Govern, a proposta dels ministeris afectats, pot autoritzar les transferències de crèdits pressupostaris que resultin necessàries a conseqüència de possibles reorganitzacions administratives que afectin un o més ministeris.

A proposta del ministeri encarregat de les finances, el cap de Govern també pot autoritzar les transferències de crèdits pressupostaris que resultin necessàries a conseqüència de possibles reclassificacions comptables pel que fa als comptes de l’Administració general i de les entitats dependents, fruit de l’aplicació de les Normes internacionals de comptabilitat del sector públic (NICSP) que s’apliquen amb el caràcter de Pla marc per al sector públic estatal del Principat d’Andorra.

Aquestes operacions no poden comportar, en cap cas, un increment de crèdit dins el pressupost i s’han de comunicar al Consell General en el decurs dels trenta dies hàbils que segueixen l’autorització.

Capítol segon. Gestió pressupostària i despesa pública

Article 6. Contractació d’obres

L’Administració pot contractar, mitjançant la forma d’adjudicació de contractació directa, les despeses corresponents a obres d’urgència reconeguda, per un import màxim de 24.000 euros.

En el cas de despeses per obres ordinàries, l’import màxim de les despeses que pot contractar directament l’Administració és de 12.000 euros.

L’Administració pot disposar la realització directa d’obres de petita conservació per un import màxim de 7.500 euros.

En tot cas, per a les contractacions compreses entre 7.500 euros i 12.000 euros cal fer una consulta, sempre que sigui possible, per tenir tres pressupostos diferents.

Article 7. Contractes de subministrament

No es poden desagregar els subministraments que, sent de la mateixa naturalesa, s’adquireixen en el mateix mes de cada exercici pressupostari.

Els contractes de subministrament no poden tenir un termini de vigència superior a dos anys. Excepcionalment, els contractes de subministrament relatius a: l’equipament tècnic i a la vestimenta dels cossos especials –la uniformitat de la qual hagi estat declarada necessària per l’administració contractant–; els productes farmacèutics i el material mèdic; i el subministrament de sal per al desgel de carreteres –per poder garantir la seguretat viària en cas de baixes temperatures i nevades– es poden renovar per un període de dos anys.

Article 8. Contractes menors

S’entén per “contractes menors” els contractes que tenen un import igual o inferior a 7.500 euros. En els contractes menors, la tramitació de l’expedient solament exigeix la incorporació de la factura a la liquidació.

En aquests contractes la factura corresponent ha de substituir el document contractual i l’acta de conformitat del subministrament, la recepció de les obres o dels treballs tècnics i serveis, i d’altres, segons correspongui.

Aquests contractes no poden tenir una durada superior a un any, ni ser objecte de pròrroga ni de revisió de preus.

Article 9. Convenis entre entitats del sector públic

Quan l’Administració utilitza els seus propis mitjans per obtenir prestacions que constitueixen l’objecte dels contractes públics, aquesta actuació suposa una operació interna en el marc de les normes i el règim de funcionament de l’organisme públic corresponent.

D’acord amb aquesta Llei, es consideren “mitjans propis de l’Administració” les societats o les entitats amb la totalitat del capital social de titularitat pública, i que efectuïn la part essencial de la seva activitat amb l’entitat adjudicatària.

Article 10. Contingut dels projectes

Els projectes d’obres d’un import superior a 600.000 euros han d’incloure un programa de desenvolupament dels treballs en temps i cost òptims. I en el cas d’obres objecte d’explotació retribuïda, els projectes han d’incloure els estudis econòmics i administratius respecte al règim d’utilització i les tarifes aplicables.

Article 11. Publicació de les licitacions i adjudicacions definitives

Les licitacions i les adjudicacions definitives acordades pel Govern o pels consells d’administració de les entitats parapúbliques i de dret públic, i de les societats públiques participades per l’Administració general, corresponents a tots els contractes inclosos en la Llei de contractació pública, quan l’import del contracte o de les seves modificacions sigui superior a 7.500 euros, es fan públiques al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. En el cas de les adjudicacions definitives s’hi ha d’especificar l’òrgan contractant, la forma d’adjudicació, la modalitat de contractació, la identitat de l’adjudicatari, la denominació i la localització del contracte, la partida pressupostària, el preu del contracte -que correspon a l’import d’adjudicació del contracte o al preu unitari d’adjudicació pels contractes l’objecte dels quals ho determini, i s’entén en tots els supòsits amb impostos inclosos- i el termini d’execució.

També es faran públiques aquelles sumes de contractes amb un mateix adjudicatari que superin anualment els 7.500 Euros.

Article 12. Autorització de la despesa

L’autorització de la despesa és competència:

Article 13. Compromisos de despesa amb càrrec a futurs pressupostos

El Govern pot decretar despeses plurianuals corrents per a subministraments, prestació de serveis, assistència tècnica, gestió de serveis públics, arrendaments i altres negocis jurídics anàlegs i ajuts. L’import dels compromisos corresponents a cada un dels exercicis futurs no pot superar els límits següents, que s’han d’aplicar a l’import de cada un dels capítols econòmics de l’estat de despeses aprovat inicialment pel Consell General:

Article 14. Obres subjectes a noves formes de contractació

D’acord amb la disposició addicional sisena de la Llei 5/2008, a continuació es detallen els quadres on figura l’inventari dels contractes d’obra pública finançats mitjançant el procediment establert en la Llei de referència que precisa les modalitats contractuals escollides, el règim jurídic dels contractes formalitzats corresponents a les obres acabades els anys 2012 i 2013 i dels nous contractes proposats, i els terminis previstos per al finançament de les obres.

Article 15. Contractes de gestió de serveis públics mitjançant el procediment establert a l’article 16 de la Llei 5/2008

D’acord amb l’article 29.8 del Decret legislatiu del 20-5-2015 de publicació del text refós de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, amb l’article 2 i la disposició addicional sisena de la Llei 5/2008, a continuació es detallen els quadres on figura l’inventari dels contractes que tenen per objecte les actuacions previstes a l’article 34 de la Llei de contractació pública –“Contracte de gestió de serveis públics” –, finançats mitjançant el procediment establert a l’article 16 de la Llei 5/2008, que precisa les modalitats contractuals escollides i el règim jurídic dels contractes formalitzats amb anterioritat al 31 de desembre del 2018 i que són vigents.

Article 16. Excepcions al tràmit de fiscalització

D’acord amb els articles 33.1 i 37.3 de la Llei general de les finances públiques i amb l’article 27 de la Llei 93/2010, del 16 de desembre, de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració, s’exceptuen del tràmit de fiscalització prèvia o crítica els expedients relatius a les despeses següents:

1. Les despeses corrents de consum de béns corrents i de serveis, i les despeses de personal dels subconceptes de formació i perfeccionament del personal i de dietes per formació i perfeccionament del personal, inferiors a 600 euros, respectivament, d’acord amb el Decret del 09-02-2011 d’aprovació del Reglament relatiu a la simplificació de procediments de pagament d’una quantitat escassa.

2. Les despeses d’un import igual o superior a 600 euros i no superiors a 7.500 euros del capítol 2, “Consum de béns corrents”, les quals s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació sense perjudici del que estableix l’apartat 9.

3. Les despeses no superiors a 7.500 euros del capítol 6, “Inversions reals”; del capítol 3, “Despeses financeres”, i del capítol 4, “Transferències corrents”, les quals també s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació.

4. Les despeses d’un import igual o superior a 600 euros i no superiors a 7.500 euros del subconcepte 16300, anomenat “Formació i perfeccionament de personal”, i del subconcepte anomenat “Dietes per formació i perfeccionament de personal”, respectivament, les quals també s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació.

5. Les despeses del capítol 1, “Despeses de personal”, en concepte de retribucions del personal previstes en el pressupost inicial, les quals es comptabilitzen en el moment del pagament, en un sol acte que agrupa les diverses fases d’execució pressupostària anomenat ACLOP (autorització, compromís, liquidació, ordenament del pagament i pagament efectiu), i estan sotmeses a les comprovacions de control oportunes prèvies als pagaments.

6. Les despeses del capítol 4, “Transferències corrents”, en concepte de prestacions de branca general, de prestacions de branca jubilació i de prestacions familiars, respectivament; les despeses del capítol 7, “Transferències de capital”, en concepte de transferències de fons al Fons de reserva de jubilació; les despeses del capítol 8, “Actius financers”, en concepte de préstecs i bestretes a mitjà i llarg termini fora del sector públic; i les “Aportacions al fons de reserves”, en concepte d’aportacions netes a les carteres gestionades i administrades del Fons de reserves de jubilació; les quals es comptabilitzen en el moment del pagament en un sol acte que agrupa les diverses fases d’execució pressupostària anomenat ACLOP (autorització, compromís, liquidació, ordenament del pagament i pagament efectiu) i estan sotmeses a les comprovacions de control oportunes prèvies als pagaments.

7. Les despeses que originen ordres de pagament per justificar, que s’han de fiscalitzar en la fase d’autorització i en la justificació preceptiva posterior.

8. Pel que fa a les despeses considerades als apartats 1, 2, 3 i 4, no se’n poden desagregar les factures que corresponguin a despeses de la mateixa naturalesa i s’adquireixin el mateix mes de cada exercici pressupostari.

9. Pel que fa a les despeses considerades a l’apartat 5, els complements retributius de qualsevol naturalesa no previstos o previstos de manera insuficient en el pressupost inicial del capítol 1, així com la contractació de personal tant per cobrir vacants com per prestar serveis, requereixen l’existència de disponibilitat pressupostària suficient per donar-hi la conformitat i estan subjectes a fiscalització prèvia.

10. El Govern pot determinar reglamentàriament les despeses referides a l’apartat 2 que són de caràcter periòdic o repetitiu i que no s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació un cop ja s’ha fiscalitzat de manera prèvia la despesa inicial de l’acte o el contracte de què deriven o les seves modificacions.

Article 17. Règim de concessió de transferències

1. Les transferències corrents nominatives en l’àmbit de subconcepte segons la classificació econòmica del pressupost es lliuren a mesura que les entitats afectades les demanin.

De manera mensual, el Govern comunica al Consell General la informació referent tant a les transferències lliurades com a les demandes denegades.

Un cop aprovada la liquidació de comptes de les entitats beneficiàries de transferències nominatives per part dels òrgans competents de les dites entitats, i sempre que no s’hagi compromès el total de la despesa pressupostada, aquests organismes han de retornar al Govern els ingressos obtinguts amb la transferència i no utilitzats durant l’exercici pressupostari. El Govern, abans de ser aprovada la liquidació de comptes de les entitats beneficiàries de transferències nominatives per part dels seus òrgans competents, amb sol·licitud prèvia de l’entitat beneficiària, pot autoritzar la dita entitat a mantenir els ingressos obtinguts amb la transferència i no utilitzats durant l’exercici pressupostari perquè no està afectada per finançar diferències de venciment entre els drets i les obligacions durant l’exercici, sempre que l’entitat acrediti al Govern aquestes necessitats de tresoreria i per finançar romanents de tresoreria negatius.

2. Les ajudes i les subvencions amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que no tenen assignació nominativa i que superen l’import de 7.500 euros s’han d’atorgar d’acord amb criteris de publicitat, concurrència i objectivitat, llevat de les ajudes acordades pel Govern en concepte de contribucions voluntàries per motiu de desastres naturals i de les ajudes en què, de forma raonada, no es pugui promoure la concurrència i que superin l’import de 7.500 euros, les quals es fan públiques en el moment de l’adjudicació.

Aquestes subvencions poden ser:



3. Les transferències de capital als comuns es fan d’acord amb els terminis establerts per la Llei qualificada de transferències als comuns.

4. El Govern publica cada mes al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les subvencions atorgades. No cal la publicitat en el cas de subvencions nominatives en el pressupost inicial i de les subvencions corresponents als departaments i als conceptes pressupostaris següents: Departament d’Afers Socials, conceptes pressupostaris 482-50, 482-55, 482-60, 482-63, 482-65 i 482-90; Departament de Salut, concepte pressupostari 482-40; i Departament d’Ocupació, concepte pressupostari 482-65.

5. En aplicació de l’article 13, del Projecte de llei de modificació de la Llei de creació de la Cambra de Comerç, Industria i Serveis d’Andorra, aprovat per assentiment en la sessió ordinària del Consell General del dia 18 d’octubre de 2018, s’estableix un quantum de 600.000 euros per finançar les seves activitats.

Article 18. Ajuts per a l’accés a l’habitatge

Les partides del Departament d’Afers Socials destinades al pagament d’ajuts a l’arrendament s’atorguen sobre la base dels criteris i barems establerts en el Reglament regulador de les prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris, que ha de tenir en compte de manera prioritària la situació econòmica de la llar que n’és beneficiària. Tota demanda denegada ho és de manera raonada d’acord amb criteris preestablerts.

Article 19. Finançament de les despeses sanitàries, a càrrec de la seguretat social, derivades dels programes d’atenció social i sociosanitària previstos en la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat.

El finançament de les despeses estrictament sanitàries derivades de les prestacions socials i sociosanitàries de suport a l’autonomia, a càrrec de la seguretat social, establertes en els articles 16 i 17 de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 de novembre del 2002, es du a terme d’acord amb el seu règim d’afiliació al sistema de seguretat social.

Article 20. Retribucions del personal

1. D’acord amb el que disposa l’apartat 4 de la disposició addicional sisena de la Llei de la funció pública, es fixen els augments de tots els conceptes retributius inclosos en l’estructura salarial establerta a l’article 63 de la mateixa Llei, només amb l’índex de preus de consum (IPC) de l’any 2018, fins a un màxim de l’1,7%. Aquest increment s’aplica a les retribucions dels funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit.

Per a l’exercici 2019, les retribucions íntegres dels agents de l’Administració de caràcter eventual i del personal en actiu no sotmès a la legislació laboral només s’incrementen amb l’índex de preus de consum (IPC) de l’any 2018, fins a un màxim de l’1,7%.

2. Les retribucions del cap de Govern, dels ministres, del cap del Gabinet del Cap de Govern, del secretari general del Govern, dels secretaris d’Estat, d’altres alts càrrecs del Govern, dels ambaixadors, dels càrrecs directius dels organismes públics, dels de les entitats parapúbliques, dels de les societats públiques, i del personal de relació especial de l’Administració general només poden incrementar durant l’exercici 2019 amb l’índex de preus de consum (IPC) de l’any 2018, fins a un màxim de l’1,7%.

Igualment, les retribucions del president i els altres membres del Consell Superior de la Justícia, dels magistrats, dels batlles, del fiscal general i dels fiscals adjunts només poden augmentar durant l’exercici 2019 amb l’índex de preus de consum (IPC) de l’any 2018, fins a un màxim de l’1,7%.

3. Als criteris relatius al complement d’absorció, als quals fa referència la disposició transitòria primera de la Llei de la funció pública, no se’ls aplica cap increment.

4. Es faculta el Govern per actualitzar i publicar els annexos 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7 que figuren en la Llei de la funció pública, segons l’increment de l’índex de preus de consum (IPC), fins a un màxim de l’1,7%.

5. Es deixa de retribuir l’import corresponent a l’IPC dels anys 2011 i 2012 a les noves contractacions de l’Administració general i de l’Administració de Justícia.

6. Les prestacions complementàries per jubilació anticipada i jubilació obligatòria (aquesta última entesa com la suma de la pensió a càrrec de l’Administració general i de la pensió a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social) dels empleats de l’Administració general s’incrementen amb l’índex de preus de consum (IPC), fins a un màxim de l’1,7%. Amb la finalitat de determinar l’aplicació correcta de l’increment de l’IPC, la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha d’informar el Govern de l’import de la pensió de jubilació que satisfà al personal en situació de jubilació obligatòria en el termini de 30 dies des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei6. Els apartats 1, 2, 3, 4 5 i 6 són aplicables a les societats públiques, a les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes públics, i a les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern.

Article 21. Contractació de personal

1. Durant l’exercici 2019 es poden crear noves places de funcionaris i d’agents de l’Administració de caràcter indefinit, dins dels límits previstos al pressupost per a l’exercici 2019.

La provisió d’aquestes places l’acorda el Govern amb el vistiplau de la Secretaria d’Estat de Funció Pública. Per a la provisió d’aquestes places, cal l’informe preceptiu de la Direcció sobre l’estructura organitzativa del ministeri, departament, servei corresponent, amb la quantificació de les càrregues de treball del personal que ocupa les places adscrites al departament i al servei, i on quedi evidenciada l’eficiència econòmica, d’acord amb la metodologia i les directrius aprovades prèviament pel Govern a proposta de la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

2. Durant l’exercici 2019 el 75% de les places vacants no ocupades per personal eventual que es generin o que s’hagin generat en anys anteriors, incloses les jubilacions, es poden cobrir amb personal fix (intern o extern) o personal de caràcter eventual, per a projectes estratègicament prioritaris acordats pel Govern, a excepció de les places de l’Administració general i de les entitats de dret públic i societats públiques que s’indiquen a continuació i que es poden cobrir totalment:



3. La provisió de les places vacants s’ha d’efectuar d’acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència, primerament mitjançant concurs intern i, si escau, posteriorment, mitjançant concurs extern, amb acord del Govern, amb l’informe previ preceptiu de la Direcció i el vistiplau de la secretaria d’Estat de Funció Pública.

4. Les places vacants ocupades per personal no fix es poden cobrir amb personal fix d’acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència, amb acord del Govern, amb l’informe previ preceptiu de la Direcció i el vistiplau de la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

5. Durant l’exercici 2019, la provisió de places en situació d’adscripció i de comissió de serveis s’ha de fer garantint els principis de publicitat, igualtat i concurrència, a excepció de les situacions suficientment justificades i aprovades per la Secretaria d’Estat de Funció Pública que es podran proveir directament.

6. Durant l’exercici 2019 les baixes o permisos administratius amb reserva de plaça de fins a quaranta-cinc dies no es poden cobrir amb personal eventual extern. El ministre encarregat de les finances, amb l’informe previ de la Secretaria d’Estat de Funció Pública i amb el vistiplau del Govern, pot autoritzar la cobertura de baixes o permisos administratius amb reserva de plaça d’una durada superior a quaranta-cinc dies.

De manera excepcional, es poden cobrir baixes o permisos administratius amb reserva de plaça amb una durada inferior a quaranta-cinc dies per donar resposta a les necessitats de personal en els llocs de treball següents:



7. Dels contractes amb personal eventual de prestació per obra o servei que estiguin vigents, se’n limita el nombre per a l’exercici 2019 al que hi ha previst al pressupost per a l’exercici 2019. Tanmateix, per la creació de nous serveis o per serveis estratègics o imprescindibles es poden crear prestacions per obra o servei, amb el vist i plau de la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

8. Els apartats 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7 són aplicables a l’Administració de justícia i a les entitats parapúbliques o de dret públic; i a les societats públiques, i altres organismes públics i a les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern. En aquests casos, les referències als òrgans de l’Administració general s’entenen substituïdes pels òrgans competents de les administracions o entitats esmentades que integren el pressupost de l’Estat.

9. El Consell Superior de la Justícia, pel que fa al personal de l’Administració de justícia que es troba integrat dins del pressupost del ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia, les entitats parapúbliques, de dret públic, i altres organismes públics i les societats públiques les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern, han d’acordar un procediment per contractar personal eventual similar al que estableixen els apartats 2 i 3.

10. Les noves contractacions de personal de relació especial s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Capítol tercer. Operacions financeres

Article 22. Operacions d’endeutament

1. S’autoritza el Govern perquè, a proposta del ministre encarregat de les finances, afronti les operacions d’endeutament següents:



Aquest endeutament es destina al refinançament d’un préstec per part del Govern a l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries.

2. S’autoritza l’entitat parapública Forces Elèctriques d’Andorra perquè pugui concertar operacions de crèdit per refinançar o substituir l’endeutament autoritzat, formalitzat, disposat i no disposat el 31 de desembre de l’exercici anterior a l’any en què la Llei es fa vigent, per fer front al pla d’inversió previst.

3. L’endeutament autoritzat l’any 2018 i no formalitzat el 31 de desembre d’aquest any es pot instrumentalitzar el 2019, per finançar els crèdits de les despeses compromeses que no s’hagin pogut efectuar durant el mateix exercici i que s’hagin d’incorporar al pressupost de l’any 2019, en aplicació de l’article 15.4 de la Llei general de les finances públiques.

Article 23. Dipòsits de reserves en garantia

S’autoritza el Govern perquè, a proposta del ministre encarregat de les finances i amb l’informe previ de l’Autoritat Financera Andorrana, determini la forma de remuneració i les altres condicions aplicables als dipòsits de reserves en garantia constituïts per les entitats financeres d’inversió i les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva.

Article 24. Preu de compra del punt de jubilació

Els preus de compra i de venda del punt de jubilació per a l’exercici 2019 s’actualitzen d’acord amb l’índex de preus de consum (IPC).

Article 25. Revaloració de les prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social

La persona assegurada que percep una o més pensions pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social la suma de les quals, un cop deduïdes les cotitzacions de la persona assegurada, sigui inferior a dues vegades el salari mínim establert per a l’any 2019, es revaloren durant l’any 2019 d’acord amb l’índex de preus de consum (IPC). La resta de prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social no es revaloren.

Article 25 bis. Increment de les pensions reconegudes per la Caixa Andorrana de Seguretat Social d’un import brut inferior a 1.050 euros

Les pensions de la seguretat social subjectes a revaloració d’acord amb l’índex de preus de consum a les que fa referència l’article 25, s’incrementen fins al 3,2% si a la data del 31 de desembre del 2018 l’import mensual percebut per totes les pensions és inferior a 1.050 euros bruts, la persona beneficiària resideix a Andorra i compleix els altres requisits següents:



S’assimilen als períodes cotitzats els períodes en què la persona beneficiària o la persona assegurada difunta hagi percebut una pensió d’invalidesa.

Aquest increment té caràcter extraordinari i no contributiu per la Caixa Andorrana de Seguretat Social i es manté mentre la persona assegurada continuï complint els requisits establerts.

Article 26. Càlcul dels capitals de jubilació

L’índex d’actualització de les cotitzacions per a l’any 2019 que s’ha d’aplicar en el càlcul dels capitals de jubilació establerts en l’article 197 del Decret legislatiu del 16-09-2015 de publicació del text consolidat de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, és l’índex de preus de consum (IPC) per a l’any 2018.

Article 27. Interès legal i interès moratori

1. L’interès legal per a l’exercici 2019 queda establert en el 0,751%. En cas que el Govern no pagui als seus proveïdors en els terminis establerts legalment, ha d’incorporar al seu pagament els interessos legals de demora corresponents de forma automàtica.

2. L’interès moratori per a l’exercici 2019, previst a l’article 23 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari queda establert en l’1,502%.

Article 28. Pròrroga pressupostària

Les despeses autoritzades amb càrrec als crèdits del pressupost prorrogat s’han d’imputar als crèdits autoritzats per aquesta Llei. Si en el pressupost prorrogat no consta el mateix concepte que en el pressupost per al 2017, el ministeri encarregat de les finances ha de determinar el concepte pressupostari a què s’ha d’imputar la despesa autoritzada. En aquest cas el Govern informa el Consell General de la decisió adoptada.

Article 29. Índex de preus de consum

En cas que, al final de l’any 2018, l’índex de preus de consum (IPC) fos negatiu, s’hauria de prendre com a valor de referència per a l’any 2018 el 0%.

Disposició addicional primera

Es modifica la disposició addicional primera de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials i immobiliàries, que queda redactada de la manera següent:

“Disposició addicional primera

El valor d’adquisició previst a l’apartat 5 de l’article 8 s’ha d’actualitzar multiplicant-lo pels coeficients d’actualització següents, determinats en funció dels anys en què el bé immoble hagi estat en propietat de l’obligat tributari:

Disposició addicional segona

Es modifica l’apartat 3 de l’article 86 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, el qual va ser modificat per l’article 18 de la Llei 18/2014,del 24 de juliol, de modificació de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, i que queda redactat com segueix:

“Article 86. Fonts de finançament

[…]

3. El pressupost de l’Administració general finança les despeses següents del sistema de seguretat social

[…]



[…]

Disposició addicional tercera

Els contractes d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent atorgats a l’empara del capítol primer del títol III de la Llei d’arrendaments de finques urbanes vigent, la durada dels quals finalitzi durant l’any 2019, tant si es tracta del termini pactat en el contracte d’arrendament com si es tracta del termini com a conseqüència d’una pròrroga tàcita, es poden prorrogar, renovar o extingir segons convinguin lliurement les parts d’acord amb les disposicions de la Llei esmentada.

No obstant això, a manca d’acord entre les parts, un cop s’esdevingui el termini de finalització de la durada del contracte, l’arrendatari pot exigir a l’arrendador que aquest termini es prorrogui un any més com a màxim, durant el qual l’arrendador només pot incrementar la renda d’acord amb el que estableix l’article 45, apartat 2, de la Llei d’arrendaments de finques urbanes vigent. Aquesta pròrroga legal només pot ser exigida per l’arrendatari en cas que el dia en què s’esdevingui el termini de finalització de la durada del contracte, estigui al corrent de totes les obligacions contractuals a càrrec seu.

Disposició addicional quarta

1. A comptar del primer dia del mes següent a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, tots els empresaris que defineix l’article 11 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, estan obligats a incrementar, com a mínim, el salari dels treballadors que percebin un salari global brut que, en còmput anual i per a la jornada legal ordinària de treball, sigui inferior a 24.000 euros, en el mateix percentatge en què s’hagi establert l’increment de l’índex de preus de consum (IPC) de l’any 2018.

2. L’obligació que preveu l’apartat 1 anterior no és aplicable en el cas dels treballadors als quals ja se’ls hagi incrementat el salari en el percentatge en què s’hagi establert l’índex de preus al consum (IPC) de l’any 2018, o en un percentatge superior, durant el període de l’any 2019 anterior a l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Disposició final primera

Es modifica l’article 7 de la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, que queda redactat com segueix:

“Article 7. Sistema de gestió i avaluació de l’acompliment

L’aplicació del Sistema de gestió i avaluació de l’acompliment (GAdA) al personal de l’Administració general i de l’Administració de justícia en les etapes de gestió 2011-2012, 2013-2014, 2014-2015, 2015-2016, 2017-2018 i 2018-2019 queda totalment suspesa, tant pel que fa a la gestió com a la retribució, fins a l’aprovació del Projecte de la nova llei de la funció pública.”

Disposició final segona

Es modifica el punt 3 de l’article 22 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996 que queda redactat de la manera següent:

“Article 22. Pròrroga pressupostària

[…]

3. El cap de Govern, amb l’acord previ del Govern:

Disposició final tercera

Es modifica l’article “54. Forma d’adjudicació” del capítol V “Contractes de treballs tècnics i de serveis” de la Llei de la contractació pública del 9 de novembre del 2000.[…]

Article 54. Forma d’adjudicació

1. El procediment normal d’adjudicació d’aquests contractes és el concurs, excepte en els contractes a què fan referència els punts 2 i 3 del present article.

2. La contractació directa només es pot utilitzar en els supòsits següents:



En els supòsits dels apartats a), b), c) i d), l’òrgan contractant ha de demanar pressupost o oferta per escrit almenys a tres empreses amb capacitat per a l’execució del contracte. Les ofertes presentades han de ser obertes per la mesa de contractació, en acte públic.

3. Els contractes a què es refereix l’article 52.1 que tinguin un import inferior a 12.000 euros, i també els declarats de caràcter sensible o reservat, poden ser objecte de contractació directa. Sempre que sigui possible, abans de formalitzar la contractació, l’òrgan contractant ha de consultar almenys dos empreses o professionals amb capacitat per executar el contracte. Una vegada feta la selecció de l’empresa o del professional, l’òrgan contractant hi convé el preu cert i la resta de condicions de l’encàrrec.

Es consideren de caràcter sensible o reservat els contractes que afectin la seguretat de l’Estat o les relacions internacionals del Principat d’Andorra, i els que corresponen a encàrrecs del cap de Govern, dels ministres o dels presidents de les entitats parapúbliques relatius a una matèria de la seva competència que té incidència en les directrius i decisions polítiques que determinen els objectius estratègics del Govern.

L’òrgan de contractació ha de declarar expressament el caràcter sensible o reservat del contracte, i ha de justificar-lo en l’expedient.

En el cas d’aquest apartat 3 són potestatives la publicació d’edicte i la constitució de mesa de contractació.

[…]

Disposició final quarta

Es modifica l’apartat 3 de l’article 2 de la Llei 33/2014 del 27 de novembre, de creació de la societat pública Andorra Telecom, SAU, que queda redactat de la manera següent:

[…]

3. A fi de limitar l’exposició de risc per part de la Societat en les seves inversions, la participació directa en el capital de les societats a què es refereix l’apartat 2 anterior està limitada al deu per cent (10%) dels fons propis de què disposi la Societat en el moment de la inversió inicial Aquest límit s’aplica individualment per cada participació en el capital de les societats indicades, i no pot superar en conjunt el quinze per cent (15%) dels fons propis. Anualment, la Llei del pressupost pot modificar aquest límit per a les inversions futures”

[…]

Disposició final cinquena

Es modifiquen els articles següents de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal:

1. L’article 11, que queda redactat de la manera següent:

“Article 11. Marc pressupostari

1. L’elaboració i l’aprovació dels pressupostos anuals de les administracions, els comuns, els organismes i les entitats subjectes a la present Llei s’han d’ajustar a un marc pressupostari general que cobrirà el període de mandat i que haurà de complir amb els requisits i condicions establerts en la present Llei.

2. El Govern, en un termini màxim de sis mesos des de la seva presa de possessió, presentarà al Consell General per a la seva aprovació un marc pressupostari general pel temps del seu mandat que s’aprovarà prèviament a l’aprovació del pressupost del primer any de mandat de l’Administració general de l’Estat.

Aquest marc pressupostari serà revisat cada any i, un cop actualitzat, es trametrà al Tribunal de Comptes per a la seva informació, seguiment i control. Posteriorment, el Govern trametrà al Consell General el marc pressupostari actualitzat amb l’informe previ del Tribunal de Comptes per a la seva informació i seguiment.

3. Igualment els comuns, en un termini màxim de sis mesos des de la seva presa de possessió presentaran al Consell de Comú per a la seva aprovació un marc pressupostari general pel temps del seu mandat que es farà públic abans de què s’aprovin els pressupostos del primer any de mandat dels comuns. Aquest marc pressupostari serà revisat cada any i, un cop actualitzat, es trametrà al Tribunal de Comptes per a la seva informació, seguiment i control.

4. El marc pressupostari general de l’estat i dels comuns, consistirà en una projecció pressupostària pels anys del mandat, en el que s’emmarcaran els pressupostos anuals de la legislatura.

Aquest marc pressupostari contemplarà:



5. El Tribunal de Comptes, d’acord amb el Ministre encarregat de les finances publicarà anualment els objectius de sostenibilitat financera i d’estabilitat pressupostària i fiscal establerts en la present Llei, tant pel que fa referència a l’Administració general com als comuns, perquè aquests els considerin en l’elaboració i seguiment del seu marc pressupostari.

6. El marc pressupostari haurà de comptar amb un informe previ del Tribunal de Comptes sobre els objectius esmentats en l’apartat anterior.”

2. L’article 15, que queda redactat de la manera següent:

“Article 15. Despesa màxima permesa

1. L’Administració general, podrà incórrer en un dèficit sempre i quan el percentatge d’aquest dèficit no superi l’u per cent (1%) del Producte interior brut expressat en termes nominals previst per a l’exercici del Projecte del pressupost anual

2. L’Administració general podrà superar els límit de dèficit que preveu l’apartat 1, sempre que es compleixin els requisits de despesa per causes extraordinàries que preveu l’article 17.

3. Els comuns inclosos els organismes públics, les entitats públiques i parapúbliques que hi estan vinculades, així com les societats públiques amb una participació dels comuns majoritària en el capital o suficient per tenir-ne el control podran incórrer en dèficit sempre i quan el deute dels mateixos no superi el dos cents per cent (200%) de la mitja dels ingressos totals liquidats en els pressupostos corresponents als tres anys naturals immediatament anteriors, calculat d’acord amb l’establert en la Llei de finances comunals.”

Disposició final sisena

Es modifica l’article 2 de la Llei 15/2016, del 20 d’octubre, de modificació de la Llei 4/2016, del 10 de març, de foment del vehicle elèctric, que queda redactada de la forma següent:

“Article 5. Quota tributària

La quota tributària de la taxa aplicada als turismes i a les furgonetes es determina en funció del grau d’emissions de CO₂ pels vehicles en la carta groga dels quals hi figuri aquesta informació, i en funció de la potència en cavalls fiscals pels vehicles en la carta groga dels quals no hi figuri la informació del grau d’emissions de CO₂, i d’acord amb les modalitats i els quadres de les tarifes següents:


La quota tributària de la taxa aplicada als camions i autobusos, als ciclomotors i motocicletes, a les motos de neu, als vehicles agrícoles (tractors), als remolcs i als vehicles especials es determina d’acord amb les modalitats i els quadres de les tarifes següents:


Els cavalls fiscals es determinen d’acord amb la fórmula següent:



Sent:

Disposició final setena

S’afegeix l’article 11 bis a la Llei 7/2017, del 20 d’abril, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments:

“Article 11 bis. Rescabalament de costos i despeses en operacions de recerca, salvament, rescat o socors

1. En els casos en què l’operació de recerca, salvament, rescat o socors que porti a terme el Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments porti causa de la imprudència o la pràctica d’una activitat recreativa de risc per part de la persona que n’és beneficiària, el Govern pot reclamar a aquesta persona, al seu representant legal i a la seva companyia d’assegurances, de forma solidària, els costos i les despeses ocasionats per la mobilització dels mitjans humans i materials que gestiona el Cos esmentat.

En el cas de manifestacions esportives, o activitats de grup, organitzades per associacions, clubs o federacions esportives obertes a participacions col·lectives en les quals sigui requerida l’operació de recerca, salvament, rescat o socors a càrrec del Cos esmentat, i es determinin causes de negligència, manca d’advertiment, manca d’informació suficient davant passatges de gran dificultat, no suspendre les proves davant de previsions climatològiques adverses anunciades, el Govern pot reclamar a aquests organismes i a la seva companyia d’assegurances, de forma solidària, els costos i les despeses ocasionats per la mobilització dels mitjans humans i materials que gestiona el Cos esmentat, sense prejudici de les responsabilitats pròpies o compartides de les persones rescatades.

2. Es consideren actuacions imprudents, entre d’altres:



3. Es consideren activitats de risc les que el Govern determini reglamentàriament en cada moment.

4. L’acció de rescabalament es pot instar prop de la jurisdicció civil, d’acord amb el procediment que escaigui, contra la persona beneficiària, el seu representant legal i la seva companyia d’assegurances, de forma solidària, independentment del fet que l’operació de recerca, salvament, rescat o socors s’efectuï d’ofici o a instància d’una tercera persona.

5. L’import a reclamar es determina en funció del nombre d’efectius personals i de mitjans materials emprats en l’operació de recerca, salvament, rescat o socors, i del temps esmerçat a aquest efecte. El Govern pot determinar, reglamentàriament, la tarifa per hora dels mitjans humans i materials gestionats pel Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments.

6. En el supòsit en què l’operació de recerca, salvament, rescat o socors s’efectuï a favor de diverses persones beneficiàries, l’import a reclamar es determina proporcionalment als mitjans humans i materials emprats en benefici de cadascuna d’elles, i en cas que la individualització no sigui possible, per parts iguals.

7. L’acció de rescabalament prescriu al cap de tres anys a comptar de la data en què s’iniciï l’operació de recerca, salvament, rescat o socors.”

Disposició final vuitena

1. Es modifica la lletra a de l’apartat 2 de l’article 13 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactada de la manera següent:



2. S’introdueix una nova disposició addicional vuitena a la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, amb la redacció següent:

“Disposició addicional vuitena. Col·laboració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en la determinació de les rendes de treball

El ministeri encarregat de les finances pot accedir a la informació sobre les rendes registrades en els formularis de declaració de cotització de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, per tal de valorar i determinar les rendes del treball definides a l’article 12 d’aquesta Llei.”

3. Es modifiquen els apartats 2 i 3 de l’article 35 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queden redactats de la manera següent:

“2. Reducció per càrregues familiars

Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació general en les quantitats següents:



Les reduccions previstes a les lletres a), b) i c) s’incrementen mitjançant l’aplicació d’un coeficient d’1,5 sobre el seu import per cada descendent, ascendent, i persona tutelada o acollida amb discapacitat o en situació de dependència que convisqui amb l’obligat tributari o en depengui. Els ascendents, que no hagin estat valorats amb anterioritat als 65 anys com a persones amb discapacitat, han d’acreditar que es troben en situació de dependència i que conviuen amb l’obligat tributari o en depenen. Per a l’aplicació d’aquesta reducció incrementada no s’exigirà el compliment del requisit d’edat establert a les lletres a) i b) anteriors.

Als efectes d’aquest impost, tenen la consideració de “persones amb discapacitat” a les que se’ls hagi reconegut aquesta condició per la Comissió Nacional de Valoració (CONAVA). La “situació de dependència” de la gent gran ha de ser reconeguda per la Comissió de Valoració Sociosanitària (COVASS).

3. Quan dos o més obligats tributaris tinguin dret a l’aplicació de les reduccions previstes a l’apartat 2 respecte dels mateixos ascendents, descendents o persones tutelades o acollides, l’import de les reduccions es prorrateja entre ells a parts iguals. No obstant això, quan els obligats tributaris tinguin un grau diferent de parentesc amb l’ascendent o el descendent, només tenen dret a la reducció els de grau més pròxim””.

Disposició final novena

Es modifica l’apartat 1 de l’article 6 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, que queda redactat de la manera següent:

“1. La transmissió d’un conjunt d’elements corporals i, si és el cas, incorporals que, formant part del patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari, constitueixen una unitat econòmica autònoma capaç de desenvolupar una activitat empresarial o professional pels seus propis mitjans.

Queden excloses de la no subjecció a què es refereix el paràgraf anterior, excepte quan es tracti de transmissions mortis causa, les transmissions següents:



A aquests efectes, es considera com a mera cessió de béns la transmissió inter vivos de béns arrendats quan no s’acompanya d’una estructura organitzativa de factors de producció materials i humans o d’un d’ells, que permet considerar que és constitutiva d’una unitat econòmica autònoma.

En el cas que els béns i drets transmesos o uns part es desafectin posteriorment de les activitats econòmiques que determinen la no subjecció prevista en aquest número, la desafectació esmentada queda subjecta a l’impost en la forma establerta per a cada cas en aquesta Llei.”

Disposició final desena

1. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 15 de la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament, que queden redactats com segueix:

“Article 15. Alienació per subhasta

1. El procediment ordinari d’adjudicació dels béns o drets embargats és la subhasta pública, amb un tipus de sortida igual al noranta per cent de la valoració dels béns o drets. Si aquesta subhasta queda deserta, es pot procedir a una segona licitació, amb un tipus de sortida igual al setanta per cent de la valoració, i si la segona subhasta queda deserta, es pot procedir a una tercera licitació, amb un tipus de sortida igual al cinquanta per cent de la valoració.

2. La subhasta s’ha d’anunciar mitjançant la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, sense perjudici de la possibilitat d’utilitzar altres mitjans de publicitat, quan es consideri convenient.

L’anunci de la primera licitació s’ha de fer en el termini màxim de quinze dies naturals des de la valoració definitiva del bé o dret que es pretén subhastar. Si es procedeix a una segona o una tercera licitació, l’anunci s’ha de fer en el mateix termini màxim de quinze dies naturals des de l’endemà del dia en què la primera o la segona subhasta ha quedat deserta. Les subhastes s’han de realitzar entre els quinze dies naturals i el mes d’ençà la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

[…].”

2. Es modifica l’article 16 de la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament, que queden redactats com segueix:

“Article 16. Alienació per adjudicació directa

1. L’alienació mitjançant adjudicació directa dels béns o drets embargats escau en els supòsits següents:



2. El procediment també pot concloure amb l’adjudicació dels béns o drets a la persona executant, quan es tracti de béns immobles o de béns mobles realitzables o d’interès artístic, històric o cultural, i no s’hagin pogut alienar en segona o tercera subhasta.

3. El preu mínim de l’adjudicació directa és:

Disposició final onzena

S’encomana al Govern que en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra els textos consolidats de les lleis que es detallen a continuació, que inclogui les modificacions efectuades mitjançant disposicions derogatòries o finals amb caràcter permanent per la Llei del pressupost de l’exercici 2019.

Disposició final dotzena

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

L’apartat 1 de la disposició final vuitena, és aplicable als exercicis fiscals iniciats a partir de l’1 de gener del 2015, i l’article 25 bis entra en vigor l’1 de gener del 2019.”


Casa de la Vall, 15 de febrer del 2019



Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

QUADRE RESUM PROJECTE DE PRESSUPOST 2019

GOVERN D’ANDORRA

Pressupost d’ingressos 2019

Classificació econòmica - Conceptes (euros)

Pressupost del sector públic 2019

Classificació econòmica

Pressupost de la Caixa Andorrana de Seguretat Social - CASS

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost del Fons de Reserva de Jubilació

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de l’Autoritat Financera Andorrana - AFA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària - SAAS

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de Forces Elèctriques d’Andorra - FEDA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya - EFPEM

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de l’Institut d’Estudis Andorrans - IEA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de la Universitat d’Andorra

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra (FNJA)

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autor i Drets Veïns del Principat d’Andorra (SDADV)

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ)

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB)

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de la l’Agència Andorrana Antidopatge- AGAD

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Andorra Telecom, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de la Ràdio i Televisió d’Andorra, SA - RTVASA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de Ramaders d’Andorra, SA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost d’Andorra Turisme, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost del Centre de Tractament de Residus, SA (CTRASA)

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Andorra Desenvolupament i Inversió, SAU - ADI, SAU (ACTUA)

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de FEDA Solucions, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de Capçalera d’Infraestructures Energètiques, SAU (FEDA Ecoterm)

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de despeses 2019

Classificació funcional - Programes (euros)


Classificació econòmica - Conceptes (euros)


Classificació administrativa - Econòmica (euros)

Projecte de pressupost del Tribunal Constitucional pel 2019

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost del Consell Superior de la Justícia pel 2019

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost del Consell General pel 2019

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost de la Institució del Raonador del Ciutadà pel 2019

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost del Tribunal de Comptes pel 2019

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost de l’Agència de Protecció de Dades pel 2019

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) pel 2019

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)