Llei 10/2019, del 15 de febrer, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989 (Text refós sense caràcter oficial)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 15 de febrer del 2019 ha aprovat la següent:

Llei 10/2019, del 15 de febrer, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989

Exposició de motius

L’evolució constant de les noves tecnologies, que afecta tots els àmbits d’actuació de les societats del segle XXI, té també el seu reflex específic en el funcionament de les grans corporacions, entre les quals s’inclou l’Administració pública definida a l’article 13 del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989.

L’aplicació d’aquestes noves tecnologies s’ha introduït sistemàticament en l’àmbit del funcionament intern de l’Administració pública i es pot afirmar, en aquest moment, que gairebé totes les institucions públiques del país estan altament informatitzades i apliquen sistemes de treball en els quals les noves tecnologies tenen cada vegada una presència més important.

Fins avui, Andorra disposava d’una normativa de caràcter reglamentari, essencialment en l’àmbit d’actuació de l’Administració general, que havia iniciat la regulació d’aquesta matèria. Amb tot, aquesta forma d’actuació parcial deixava sense cobertura normativa l’Administració pública en el seu conjunt, que en absència d’una llei relativa a la utilització dels mitjans electrònics, no tenia una cobertura jurídica general que li era aplicable.

Aquesta iniciativa legislativa té per finalitat regular la utilització de les noves tecnologies que, sota la genèrica denominació d’Administració electrònica, engloba un seguit de mesures normatives que impulsen la modernització dels serveis públics, i dota l’ordenament jurídic d’un marc normatiu per ordenar la utilització d’aquests mitjans, tant en l’àmbit intern com en el de les relacions dels ciutadans amb l’Administració pública.

Aquesta nova ordenació s’articula mitjançant la creació d’un nou capítol, ubicat a la part final del Codi de l’Administració, que introdueix vuit nous preceptes (articles 133 a 140) que regulen aspectes essencials del funcionament electrònic de l’Administració pública, i fixen conceptes clau com ara el Portal Electrònic de l’Administració pública; la Seu Electrònica; els sistemes de signatura electrònica admesos; i l’arxiu electrònic de documents i el sistema de gestió documental.

Un altre aspecte essencial relacionat amb la utilització dels mitjans electrònics per part de l’Administració pública és la possibilitat d’aconseguir la interconnexió dels arxius públics, així com la seva interoperabilitat.

Per aconseguir aquest propòsit, que es fonamenta en el principi constitucional d’eficàcia en l’actuació de l’Administració pública, s’ha introduït una mesura normativa que permet la cessió de dades de caràcter personal entre administracions públiques. Aquesta cessió no es podrà realitzar de forma indiscriminada, sinó d’acord amb l’exercici de les potestats públiques encomanades per l’ordenament jurídic, i en el transcurs de la tramitació dels procediments legalment establerts que requereixin necessàriament l’aportació d’aquestes dades informant el seu titular, sense ser necessari el seu consentiment havent, l’Administració pública requerida, de justificar que les dades són necessàries i proporcionals per a l’exercici de les seves competències. Per una qüestió de tècnica normativa, i amb la finalitat d’assegurar el compliment del principi de seguretat jurídica, aquesta mesura legal es du a terme mitjançant la introducció d’una Disposició final que modifica la norma que regula aquesta matèria al nostre ordenament: la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals.

Per garantir al màxim l’ús correcte d’aquesta prerrogativa, la Llei, mitjançant la modificació prevista de la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals, introdueix una sèrie de mecanismes, com són la identificació necessària de la traçabilitat de l’accés a les dades; la possibilitat dels titulars de les dades de consultar, en qualsevol moment, com es gestionen i s’utilitzen aquestes dades; i la potestat de l’Administració pública requerida per analitzar l’exercici de la competència de l’Administració pública requeridora de les dades.

Considerant la naturalesa especial d’aquesta matèria, la Disposició final introduïda en l’article 22 estableix que tant la disposició final segona com l’article 18 que addiciona un nou article 137 al Codi de l’Administració tenen la condició de llei qualificada.

Però la principal finalitat perseguida per aquesta iniciativa descrita en els paràgrafs anteriors requereix, per a la seva completa aplicació i desenvolupament, la modificació d’una sèrie de preceptes continguts en el Codi de l’Administració, i la introducció d’alguna novetat que, relacionada de manera indirecta amb l’Administració electrònica, exigeix una atenció especial.

La regulació necessària del concepte de notificació electrònica com a mitjà de comunicació entre els interessats i l’Administració pública per mecanismes d’aquesta naturalesa, ha comportat, al seu torn, una actualització del règim jurídic de les notificacions.

D’aquesta manera, es modifica l’article 47 del Codi de l’Administració. S’introdueixen elements nous (47 bis i 47 ter) que regulen els mitjans utilitzats per a la pràctica de les notificacions i els seus efectes, així com els efectes de la pràctica de notificacions per mitjans no electrònics.

Al seu torn, l’article 47 quater regula el règim jurídic de les notificacions practicades per mitjans electrònics.

Aquesta Llei preveu la utilització dels mitjans electrònics com a únic mecanisme de comunicació de l’Administració pública amb les persones jurídiques i les persones físiques que exerceixin una activitat professional, mercantil, comercial, industrial o de naturalesa anàloga; així com amb altres persones físiques, jurídiques i entitats identificats de forma determinada en aquesta Llei. Respecte a les persones físiques que no exerceixin aquestes activitats o no estan expressament identificades en aquesta Llei, es preveu la possibilitat d’utilitzar mecanismes electrònics en la seva relació amb l’Administració pública, de manera voluntària.

La segona modificació del Codi de l’Administració, quant a aspectes relacionats amb la regulació de l’Administració electrònica, afecta la matèria dels registres de l’Administració pública.

Aquesta iniciativa inclou tres nous preceptes que regulen els registres de l’Administració pública (article 106 bis); el sistema de finestra única (article 106 ter); i les regles per determinar el còmput de terminis en els registres de l’Administració pública (article 106 quater).

D’aquests tres nous preceptes, convé fer una menció especial al reconeixement legal del sistema de finestra única de l’Administració pública, que possibilita la presentació de qualsevol document destinat a les Administracions públiques, a qualsevol oficina d’aquestes administracions, sense necessitat que sigui l’Administració pública competent per al seu coneixement o resolució. No obstant això, aquest sistema de finestra única només és d’aplicació al Govern i als Comuns.

Es tracta d’una mesura d’agilització burocràtica adoptada a favor dels ciutadans, els quals poden gaudir d’un sistema molt més senzill i proper en la seva relació amb l’Administració pública.

El tercer bloc de mesures legals, introduïdes com a conseqüència de la regulació de l’Administració electrònica, el componen tres nous preceptes (articles 108 bis, 108 ter i 108 quater) que regulen les formes d’identificació de la persona interessada o del seu representant; els sistemes de signatura admesos, i els drets i les obligacions derivats de l’aplicació de mitjans electrònics a l’Administració pública.

La implantació d’aquest nou sistema de funcionament, que ha de procurar, a més, d’avançar en els sistemes d’interoperabilitat i interconnexió de l’Administració pública, requereix un temps prudencial d’implantació per ser operatiu, per la qual cosa es preveu una Disposició final que permeti l’aplicació plena de les mesures establertes en aquesta iniciativa normativa.

Article 1. Modificació de l’article 42

Es modifica l’apartat 4 de l’article 42 del Codi de l’Administració, que queda redactat en els termes següents:

“Article 42. Consulta de documents

[…]

4. Els documents que continguin dades personals de caràcter policial, processal, clínic o de qualsevulla altra naturalesa, que puguin afectar la seguretat de les persones, el seu honor, la intimitat de la seva vida privada i familiar, o la seva pròpia imatge, només podran ésser comunicats amb el consentiment exprés dels afectats o quan hagin transcorregut 25 anys de la seva mort o, si no se’n coneix la data, 50 anys a partir de la producció del document, o per manament judicial.”

Article 2. Modificació de l’article 47

Es modifica l’article 47 del Codi de l’Administració, que queda redactat en els termes següents:

“Article 47. Notificació

1. La notificació és l’actuació mitjançant la qual l’òrgan que dicta un acte administratiu ho comunica a la persona que resulta afectada en els seus drets o interessos pel dit acte, o al seu representant.

2. La notificació ha de contenir el text íntegre de l’acte, l’expressió del recurs que sigui procedent, l’òrgan davant del qual s’ha d’interposar el recurs, i el termini per a fer-ho, amb indicació de si posa fi, o no, a la via administrativa.

3. En els supòsits d’omissió d’algun dels requisits que estableix l’apartat anterior, si l’acte notificat conté almenys el text íntegre de la resolució, aquest produeix efectes a partir del moment en què la persona interessada realitza actuacions de les quals es desprèn el coneixement del seu contingut i abast, o hi interposa recurs.

4. Les notificacions estan vàlidament efectuades si permeten tenir constància de la seva posada a disposició de la persona interessada o facultada per aquesta llei, de la seva recepció, i de la data en què es practica.

5. Si la persona interessada rep una notificació per diversos mitjans, es considera notificada en la data de l’última notificació.

6. L’absència o la irregularitat de la notificació suspenen els terminis de recurs.

7. L’Administració pública ha de fomentar la utilització dels mitjans electrònics per practicar les notificacions.”

Article 3. Addició d’un article 47 bis

S’introdueix un nou article 47 bis al Codi de l’Administració, que queda redactat en els termes següents:

“Article 47 bis. Mitjans utilitzats per a la pràctica de les notificacions i efectes

1. Les notificacions es practiquen:



2. Les notificacions efectuades pel personal de l’Administració pública, gaudeixen de presumpció de veracitat. A aquest efecte, els tràmits, escrits o diligències que descriuen les circumstàncies en què s’ha practicat la notificació, efectuats pel personal de l’Administració pública, tenen la consideració de documents públics.

3. Les notificacions practicades per altres agents, l’activitat dels quals està regulada per una normativa específica, tenen la qualificació i els efectes que els atorgui la normativa esmentada.

4. En absència d’una norma que reguli l’activitat de les empreses privades prestadores de serveis postals o anàlegs, les notificacions practicades per aquestes empreses tenen la consideració i els efectes dels documents privats.”

Article 4. Addició d’un article 47 ter

S’introdueix un nou article 47 ter al Codi de l’Administració, que queda redactat en els termes següents:

“Article 47ter. Pràctica de notificacions per mitjans no electrònics

1. Quan la notificació es practica en el domicili de la persona interessada, o en altre que hagi indicat a aquest efecte, si en el moment d’intentar la notificació aquesta no s’hi troba, es pot fer càrrec de la notificació qualsevol familiar o persona major de setze anys amb qui convisqui que es trobi en dit domicili, i s’ha de deixar constància de la identitat i de la relació que té amb la persona interessada. La persona diferent de la persona interessada pot refusar-ne la recepció, i en tal cas, la notificació no es considera vàlidament efectuada. Si no es pot procedir a la notificació per absència o per refús de la persona diferent de la persona interessada, l’encarregat de la notificació deixa un avís al domicili en el que informa la persona interessada de la data en la que s’ha intentat la notificació, i que disposa d’un termini de 8 dies hàbils per personar-se a les oficines de l’Administració pública, del servei de Correus o de l’empresa privada que ha deixat l’avís, per recollir la notificació. Si l’esmentat termini s’esgota sense que la notificació hagi estat practicada, aquesta es considera fallida. L’encarregat de la notificació ha de deixar constància escrita de les actuacions practicades.

2. Per practicar la notificació a les dependències de l’Administració pública, el personal de l’Administració pública ha de contactar telefònicament amb la persona interessada i l’ha de citar un dia concret per a fer-ho. Si la comunicació telefònica no té èxit, el personal de l’Administració pública ha d’intentar, durant els dos dies següents, efectuar la comunicació indicada en horaris alternatius, i ha de deixar constància escrita de les actuacions practicades. Si dins d’aquest termini no es pot contactar amb la persona interessada, o si, malgrat haver-hi contactat, aquesta no es persona el dia assenyalat, s’ha de practicar la notificació en el domicili de la persona interessada, segons el que estableix l’apartat precedent. Això no obstant, quan es tracti de la notificació de sancions derivades d’infraccions al Codi de la Circulació, i en els altres supòsits especials que prevegi una Llei, es podrà procedir directament en la forma prevista per l’apartat 3, sense necessitat d’intentar prèviament la notificació presencial en el domicili.

3. Si en aplicació del que disposen els apartats anteriors, la notificació no es pràctica vàlidament o es considera fallida, dins del termini dels quinze dies naturals següents es publica un avís al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra a efectes de notificar a la persona interessada que l’Administració pública ha dictat un acte administratiu que afecta els seus interessos. En aquest avís es concedeix a la persona interessada un termini de 8 dies hàbils perquè es personi a les dependències de l’Administració pública, a fi de procedir a la notificació, que haurà de complir els requisits regulats a l’art. 47.2. Si dins d’aquest termini la persona interessada no es persona a les dependències de l’Administració pública, es considera que la notificació ha estat correctament efectuada.

4. Independentment que la notificació es realitzi al domicili de la persona interessada o a les dependències de l’Administració pública, aquesta es considera vàlidament efectuada si la persona interessada en refusa expressament la recepció. En aquest supòsit, es deixa constància de l’intent de notificació, s’entén que s’ha completat el tràmit, i es continua la tramitació de l’expedient. En el cas que l’acte notificat sigui el de resolució del procediment, es considera que la persona interessada ha rebut la notificació a tots els efectes.

5. El termini de tramitació del procediment queda suspès pel transcurs del temps entre la notificació fallida o l’esgotament infructuós dels terminis previstos a l’apartat 2, i la personació de la persona interessada. No obstant això, si no es publica l’avís al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra dins del termini establert a l’apartat tercer, es produeix la suspensió del termini de tramitació del procediment.

6. Les disposicions dels apartats precedents només s’apliquen a les persones físiques i jurídiques previstes a l’apartat 2 de l’article 108 quater en relació a la notificació de la inclusió al servei de notificació electrònica, i en aquells casos en què resulta aplicable l’apartat 7 de l’article 47 quater, amb les especialitats següents:

Article 5. Addició d’un article 47 quater

S’introdueix un nou article 47 quater al Codi de l’Administració, que queda redactat en els termes següents:

“Article 47 quater. Pràctica de notificacions per mitjans electrònics

1. Quan així s’estableixi en les normes de procediment, o la persona interessada així ho hagi indicat, els actes administratius s’han de notificar per mitjans electrònics.

2. La persona interessada accedeix a la notificació que regula aquest article utilitzant la seva signatura electrònica, a través del Portal Electrònic de l’Administració pública, des del moment que se l’hi ha notificat la seva alta al servei de notificació electrònica, excepte quan hagi prèviament comunicat l’ús d’un altre servei de notificació electrònica admès per l’Administració pública.

3. La notificació es practica mitjançant l’accés de la persona interessada, degudament acreditada amb la seva signatura electrònica, al servei de notificació electrònica corresponent, que necessàriament ha de complir els requisits d’un servei qualificat de lliurament electrònic i garantir el compliment dels requisits que estableix l’article 47 per considerar correctament practicada la notificació.

4. S’entén que la notificació està vàlidament practicada el dia en què la persona interessada o el seu representant accedeixen al seu contingut.

5. Un cop transcorreguts quinze dies des que la notificació s’ha posat a disposició de la persona interessada a la Seu Electrònica, si no se n’ha produït l’accés al contingut, s’entén que la notificació ha estat refusada, i s’aplica el que estableix l’article 47.5 d’aquesta Llei. La persona interessada pot escollir fins a trenta dies naturals en els quals l’Administració pública no pot procedir a efectuar-li notificacions electròniques.

6. La persona interessada pot indicar el mecanisme telemàtic pel qual vol rebre avisos automàtics de les notificacions que l’afecten. No obstant això, aquests avisos no tenen efectes notificadors, i davant de qualsevol discrepància entre l’avís i la notificació, preval sempre la notificació. Així mateix, les possibles disfuncions del sistema d’avisos no condicionen l’efectivitat de la notificació electrònica.

7. No es practica la notificació electrònica en el cas d’actes que continguin elements incompatibles amb la conversió electrònica. Tampoc es practica en els actes que tinguin per objecte el lliurament a la persona interessada de mitjans de pagament en format físic.”

Article 6. Addició d’un article 106 bis

S’introdueix un nou article 106 bis al Codi de l’Administració, que queda redactat en els termes següents:

“Article 106 bis. Els registres de l’Administració pública

1. Els organismes públics vinculats o dependents de cada Administració poden disposar del seu propi registre electrònic plenament interoperable i interconnectat amb el registre electrònic general de l’Administració de la qual depèn.

2. Cada Administració pública ha de disposar d’un registre general electrònic únic, en el qual s’han d’inscriure els assentaments corresponents i els moviments d’entrada i sortida de documents presentats o lliurats. Aquest registre ha de complir les mesures de seguretat regulades en la legislació de protecció de dades de caràcter personal. No obstant això, cada Administració pública pot disposar de registres manuals mentre s’implanta el registre electrònic, i també en pot disposar si per qualsevol raó no considera factible la utilització dels mecanismes electrònics.

3. L’òrgan competent ha de crear el registre general electrònic mitjançant l’aprovació d’una disposició de caràcter general que es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i n’ha d’especificar la data i l’hora oficials, i els dies que són inhàbils.

4. Al Portal Electrònic de l’Administració pública, que serveix d’entrada al registre general electrònic, hi ha d’haver la informació de tots els tràmits que es poden fer mitjançant el registre electrònic.

5. Els assentaments al registre s’han de fer respectant l’ordre temporal d’entrada i sortida de documents, amb indicació de la data i l’hora en què es produeixen.

6. Un cop emplenat el tràmit de registre, els documents s’han de traslladar de manera immediata als seus destinataris o a les unitats administratives competents per raó de la matèria, per a la seva tramitació.

7. Cada assentament que es practica en el registre té assignat un número únic amb identificació del tràmit efectuat, data i hora de presentació, identificació de la persona interessada, òrgan administratiu o Administració pública destinatària, referència del contingut del document, i identificació de l’òrgan que realitza l’assentament en els supòsits de documents de sortida cursats per l’Administració pública.

8. Els encarregats del registre han d’emetre de manera immediata un rebut acreditatiu dels documents presentats, que s’ha de notificar a la persona interessada, en el qual hi consta la data i l’hora de la recepció, el nombre d’entrada, la relació de documents aportats, i una còpia de l’escrit presentat, per garantir la integritat del document i la seva recepció per part de l’Administració pública.

9. En el supòsit de presentació de sol·licituds i documents de manera electrònica, el sistema ha de garantir l’expedició de tots els documents indicats a l’apartat anterior, que s’han de remetre de forma telemàtica a la persona interessada.

10. Els interessats poden fer servir serveis qualificats de lliurament electrònic que hagin estat admesos per l’Administració pública per a la remissió dels documents i comunicacions al registre electrònic.”

Article 7. Addició d’un article 106 ter

S’introdueix un nou article 106 ter al Codi de l’Administració, que queda redactat en els termes següents:

“Article 106 ter. La finestra única

1. El present precepte només regeix per la presentació de documents de manera presencial.

2. Els ciutadans poden presentar els documents necessaris en les seves relacions amb el Govern i els Comuns, a qualsevol dels seus registres, independentment de l’Administració pública competent en la matèria.

3. A aquest efecte, els documents que s’adrecin al Govern o als Comuns poden presentar-se:



4. Un cop presentada la documentació, l’Administració pública receptora ha de traslladar els documents a l’Administració pública competent en el termini màxim de 5 dies des de la recepció. A aquest efecte, el termini de tramitació del procediment s’inicia el dia que la documentació entra al registre de l’Administració pública competent per a la resolució. La data de recepció de la documentació per part de l’Administració pública competent és notificada a la persona interessada.

5. Cada Administració pública ha de garantir la interoperabilitat i la interconnexió dels seus registres electrònics amb els de les altres Administracions públiques, mitjançant sistemes tècnicament compatibles que assegurin la transmissió telemàtica dels assentaments registrals i els documents presentats en qualsevol dels registres.

6. La documentació lliurada davant l’Administració pública s’ha de digitalitzar de forma qualificada, en els termes previstos per la legislació de serveis de confiança, per incorporar-la a l’expedient administratiu electrònic, i s’ha de retornar als interessats, excepte en aquells supòsits en què, per la normativa aplicable, l’Administració pública s’ha de quedar els originals en possessió o quan la digitalització és irrealitzable.”

Article 8. Addició d’un article 106 quater

S’introdueix un nou article 106 quater al Codi de l’Administració, que queda redactat en els termes següents:

“Article 106 quater. Còmput de terminis en els registres de l’Administració pública

1. El registre electrònic de cada Administració pública ha d’indicar la data i l’hora oficials del seu portal electrònic, que ha de comptar amb les mesures necessàries per garantir-ne la integritat.

2. El registre electrònic permet presentar documents tots els dies de l’any, durant les vint-i-quatre hores del dia.

3. La presentació d’un document en dia inhàbil s’entén efectuada a la primera hora del primer dia hàbil següent. Aquests documents s’entenen presentats d’acord amb l’hora d’entrada en el dia inhàbil, i es consideren anteriors als que s’han presentat en el primer dia hàbil següent.

4. A l’efecte del compliment de tràmits i terminis per part de cada Administració pública, el còmput es determina mitjançant la data i l’hora en què es practica l’assentament al registre electrònic de l’Administració pública competent per resoldre.”

Article 9. Addició d’un article 108 bis

S’introdueix un nou article 108 bis al Codi de l’Administració, que queda redactat en els termes següents:

“Article 108 bis. Formes d’identificació de la persona interessada o del seu representant

1. L’Administració pública ha d’identificar personalment la persona interessada o el seu representant. Per això, n’han de verificar el nom i cognoms; raó social, nom comercial o qualsevol altra denominació de l’entitat o empresa, i que constin en el document oficial d’identificació de la persona física o jurídica.

2. Quan la relació amb l’Administració pública s’efectua per mitjans electrònics, el sistema utilitzat ha de tenir un mecanisme previ que permeti garantir la identitat de la persona. Per reglament, es determinaran els sistemes admesos.

3. L’Administració pública ha de requerir la signatura o segell de la persona que compareix, de forma electrònica o manual, per presentar sol·licituds; declaracions responsables; formular al·legacions i proposar proves; interposar recursos; desistir d’accions i renunciar als seus drets.”

Article 10. Addició d’un article 108 ter

S’introdueix un nou article 108 ter al Codi de l’Administració, que queda redactat en els termes següents:

“Article 108 ter. Sistemes de signatura i segell admesos

1. Quan les relacions amb l’Administració pública s’efectuen per mitjans electrònics, els sistemes vàlids de signatura i segell admesos es determinaran mitjançant l’aprovació d’una norma reglamentària. En tot cas, l’Administració pública admet l’ús de la signatura electrònica avançada basada en un certificat qualificat, de la signatura electrònica qualificada, i del segell electrònic avançat basat en un certificat qualificat o en un segell electrònic qualificat.

2. La persona interessada o el seu representant poden utilitzar el sistema de signatura admès que considerin adequat, i han d’acreditar l’autenticitat de la manifestació de la seva voluntat, així com la inalterabilitat i la integritat del document presentat.”

Article 11. Addició d’un article 108 quater

S’introdueix un nou article 108 quater al Codi de l’Administració, que queda redactat en els termes següents:

“Article 108 quater. Drets i obligacions derivats de l’aplicació de mitjans electrònics a l’Administració pública

1. Llevat que una llei estableixi l’obligació de comunicar-se amb l’Administració pública a través de mitjans electrònics, les persones físiques poden escollir, quan s’iniciï el procediment, la manera de relacionar-se amb l’Administració pública.

2. Les persones jurídiques i les persones físiques que exerceixin una activitat professional, mercantil, comercial, industrial o de naturalesa anàloga; així com qualsevol persona física, jurídica o entitat amb persones assalariades a càrrec seu, quan es relacionin amb l’Administració pública en l’exercici d’aquestes activitats, ho han de fer únicament a través de mitjans electrònics. L’Administració pública facilitarà l’acompanyament en l’ús d’aquests mitjans electrònics.

3. La persona que representi la persona interessada actua a través de mitjans electrònics si el seu representat ha triat aquesta opció com a mitjà de comunicació, o si és un subjecte obligat per aquesta llei a comunicar-se amb mitjans electrònics. Així mateix, si el representant exerceix una activitat professional regulada en l’apartat anterior, actuarà per mitjans electrònics, amb independència de la condició de la persona que representa.

4. Excepcionalment, els obligats a utilitzar mitjans electrònics poden sol·licitar a l’instructor de l’expedient la utilització d’altres mecanismes en la seva relació amb l’Administració pública, i han d’acreditar la impossibilitat de comunicar-se electrònicament. La sol·licitud es resol en el termini de cinc dies, i contra aquesta decisió no es pot interposar recurs.

5. El personal de l’Administració pública, en les relacions internes de l’Administració pública, actua únicament a través de mitjans electrònics, utilitzant la signatura electrònica en la subscripció dels documents administratius.”

Article 12. Modificació de l’article 114

Es modifica l’article 114 del Codi de l’Administració, que queda redactat en els termes següents:

“Article 114. Actes d’instrucció de l’Administració

1. Els serveis administratius tenen la funció d’instruir els expedients, és a dir, de reunir tots els elements que permetin a l’autoritat competent de prendre una decisió amb ple coneixement de causa. D’acord amb l’article 36 del present Codi, caldrà respectar la reglamentació sobre formes i terminis eventualment prescrits. Les mesures d’instrucció i, especialment, els complements d’informació que puguin ésser demanats als interessats podran constituir causes de pròrroga dels terminis per a la presa de la decisió, pròrroga que no podrà excedir la meitat dels referits terminis, si les circumstàncies ho aconsellen i si amb aquesta pròrroga no es perjudiquen drets de tercers. Aquesta possibilitat no pot afectar mai els terminis dels recursos administratius i jurisdiccionals.

2. S’entén per expedient administratiu, el conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixen d’antecedent i fonament a la resolució administrativa, així com les diligències encaminades a executar-la.

3. Els expedients han de tenir format electrònic i s’han de formar mitjançant l’agregació ordenada de tots els documents, les proves, els dictàmens, els informes, els acords, les notificacions i altres diligències que els hagin d’integrar, així com un índex numerat de tots els documents que contingui quan es remeti. Així mateix, ha de constar a l’expedient una còpia electrònica certificada de la resolució adoptada.

4. Quan en virtut d’una norma sigui necessari remetre l’expedient electrònic, s’ha de fer d’acord amb el que preveuen les normes tècniques d’interoperabilitat corresponents, i s’ha d’enviar complet, foliat, autentificat i acompanyat d’un índex, així mateix autentificat, dels documents que contingui. L’autenticació de l’índex esmentat ha de garantir la integritat i immutabilitat de l’expedient electrònic generat des del moment de la seva signatura i ha de permetre recuperar-lo sempre que sigui necessari; és admissible que un mateix document formi part de diferents expedients electrònics.

5. No forma part de l’expedient administratiu la informació que tingui caràcter auxiliar o de suport, com ara la continguda en aplicacions, fitxers i bases de dades informàtiques, notes, esborranys, opinions, resums, comunicacions i informes interns o entre òrgans o entitats administratives, així com els judicis de valor emesos per les administracions públiques, llevat que es tracti d’informes, preceptius i facultatius, sol·licitats abans de la resolució administrativa que posi fi al procediment.

Article 13. Addició d’un nou Capítol

S’introdueix un nou Capítol al Codi de l’Administració, amb el número XI, després de l’article 132, que queda redactat en els termes següents:

“Capítol XI. L’administració electrònica”

Article 14. Addició d’un article 133

S’introdueix un nou article 133 al Codi de l’Administració, que queda redactat en els termes següents:

“Article 133. El Portal Electrònic de l’Administració pública

1. El Portal Electrònic de l’Administració pública és l’adreça electrònica, a disposició dels ciutadans a través de sistemes de comunicacions electròniques, quina titularitat correspon a una o diverses Administracions públiques.

2. El Portal Electrònic de l’Administració pública conté la informació institucional de cada Administració pública, i suposa el mitjà d’accés als recursos electrònics que posa cada Administració pública al servei dels ciutadans mitjançant les corresponents Seus Electròniques.

3. L’Administració pública titular és la responsable de garantir la veracitat, la integritat, la seguretat, i l’actualització de la informació i dels serveis als quals es pot accedir, havent de complir així mateix els principis d’accessibilitat, neutralitat, qualitat i interoperabilitat del sistema.

4. Cada Administració pública ha d’identificar l’òrgan responsable del portal electrònic i l’autoritat o personal de l’Administració pública titular d’aquest òrgan.

5. Normes de responsabilitat:

Article 15. Addició d’un article 134

S’introdueix un nou article 134 al Codi de l’Administració, que queda redactat en els termes següents:

“Article 134. La Seu Electrònica

1. La Seu Electrònica és l’adreça electrònica de l’Administració pública, a la qual s’accedeix des del Portal Electrònic de l’Administració pública, i a través de la qual els ciutadans, les entitats i altres Administracions públiques poden accedir a la informació, als serveis i als tràmits electrònics. Així mateix, la Seu Electrònica constitueix el lloc d’accés dels interessats als expedients dels que són part. La seva denominació s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

2. Normes de creació de les Seus Electròniques de l’Administració pública.



Les Seus Electròniques dependents han de ser accessibles des de l’adreça electrònica de la Seu Electrònica principal, sense perjudici que sigui possible l’accés electrònic directe, i han de complir els mateixos requisits que la Seu Electrònica principal.



3. Titularitat, gestió i administració.

La Seu Electrònica és titularitat de cada Administració pública. La seva gestió i administració corresponen a l’òrgan encarregat dels tràmits administratius, a menys que no s’indiqui el contrari en la norma de creació.

4. Continguts de la Seu Electrònica de l’Administració pública.



5. Disponibilitat de la Seu Electrònica de l’Administració pública.

La Seu Electrònica de l’Administració pública ha d’estar disponible tots els dies de l’any i durant les vint-i-quatre hores del dia, excepte per una situació extraordinària o per incidències tècniques.

6. Data i hora oficials i calendari de la Seu Electrònica.

La Seu Electrònica es regeix per la data i l’hora, així com pel calendari oficial de l’òrgan titular de la mateixa, que hi figuren de forma visible.

7. Formulació de suggeriments i queixes.

La Seu Electrònica disposa d’un espai per a la formulació de consultes, suggeriments i queixes per via electrònica, on s’indica la possibilitat d’utilitzar altres mitjans no electrònics amb els mateixos efectes.

8. Normes de responsabilitat.

Article 16. Addició d’un article 135

S’introdueix un nou article 135 al Codi de l’Administració, que queda redactat en els termes següents:

“Article 135. Sistemes d’identificació de l’Administració pública

1. L’Administració pública pot utilitzar el segell electrònic basat en un certificat electrònic qualificat, segons els requisits exigits per la normativa de signatura electrònica, com a mitjà d’identificació.

2. L’Administració pública ha d’adoptar les mesures necessàries per efectuar la verificació dels seus segells electrònics.”

Article 17. Addició d’un article 136

S’introdueix un nou article 136 al Codi de l’Administració, que queda redactat en els termes següents:

“Article 136. Signatura electrònica de les autoritats i del personal al servei de l’Administració Pública

1. L’autoritat o el personal de l’Administració pública que té competències atribuïdes, quan realitza actuacions mitjançant la utilització de sistemes electrònics, s’ha d’identificar mitjançant la utilització d’un certificat electrònic qualificat.

2. Cada Administració pública ha de determinar el sistema de signatura electrònica utilitzat en la seva organització, que ha de garantir la identificació de l’autoritat o del personal de l’Administració pública, i la denominació de l’òrgan del qual sigui titular. Per raons de seguretat i de privacitat, la identificació personal es pot substituir per un codi alfanumèric.”

Article 18. Addició d’un article 137

S’introdueix un nou article 137 al Codi de l’Administració, que queda redactat en els termes següents:

“Article 137. Intercanvi electrònic de dades i informació en el si de cada Administració pública, i en les relacions entre Administracions públiques

1. Les comunicacions electròniques efectuades dins d’una mateixa Administració pública o entre Administracions públiques diferents, i els documents electrònics continguts en aquestes comunicacions, es consideren vàlids a l’efecte de la seva autenticació, i respecte a la identitat d’emissors i receptors.

2. En les comunicacions internes, cada administració ha de fixar les condicions amb què es regeixen aquestes comunicacions, així com els emissors i els receptors autoritzats, i el tipus d’informació intercanviable.

3. En ambdós tipus de relació mitjançant sistemes electrònics, s’ha de garantir la seguretat de les comunicacions i la protecció de les dades intercanviades.”

Article 19. Addició d’un article 138

S’introdueix un nou article 138 al Codi de l’Administració, que queda redactat en els termes següents:

“Article 138. De la interoperabilitat

1. La interoperabilitat és la capacitat dels sistemes d’informació i dels procediments als quals aquests donen suport, de compartir dades i possibilitar l’intercanvi d’informació i coneixement entre ells. Resulta necessària per a la cooperació, el desenvolupament, la integració i la prestació de serveis conjunts per les administracions públiques; per a l’execució de les diverses polítiques públiques; per a la realització de diferents principis i drets; per a la transferència de tecnologia i la reutilització d’aplicacions en benefici d’una millor eficiència; per a la cooperació entre diferents aplicacions que habilitin nous serveis; tot això facilitant el desenvolupament de l’administració electrònica i de la societat de la informació.

2. S’aprovarà un esquema nacional d’interoperabililitat que tingui presents les recomanacions internacionals, la situació tecnològica de les diferents administracions públiques, així com els serveis electrònics existents en les mateixes, la utilització d’estàndards oberts, així com, si s’escau i, de forma complementària, estàndards d’ús generalitzat pels ciutadans.

3. En les relacions externes, l’Administració pública ha de regular els tràmits i els documents que poden ser tramitats mitjançant signatura electrònica avançada basada en un certificat qualificat o mitjançant signatura electrònica qualificada.

4. En les seves relacions internes, així com en les relacions amb altres Administracions públiques, i per complir el principi d’interoperabilitat, quan una Administració pública utilitza sistemes de signatura electrònica no avançada, ha de superposar un segell electrònic avançat basat en un certificat qualificat o en un segell electrònic qualificat.”

Article 20. Addició d’un article 139

S’introdueix un nou article 139 al Codi de l’Administració, que queda redactat en els termes següents:

“Article 139. Els Arxius electrònics de documents de l’Administració pública

1. Amb excepció dels supòsits en què sigui impossible, i que s’han de justificar, tots els documents utilitzats per l’Administració pública en l’exercici de les seves competències, incloent-hi els actes administratius de tràmit o definitius, s’han d’arxivar a través de mitjans electrònics. A aquests efectes, els documents en suport paper s’han de digitalitzar de forma qualificada, en els termes previstos per la legislació de serveis de confiança.

2. Els mitjans utilitzats per a l’arxiu electrònic han de disposar dels mitjans de seguretat adequats que garanteixen la integritat, l’autenticitat, la confidencialitat, la protecció i la conservació dels documents arxivats i la traçabilitat dels seus accessos. Així mateix, s’han d’adoptar les mesures necessàries per assegurar la identificació dels usuaris dels arxius i el seu control d’accés, i el compliment de les normes relatives a la protecció de dades de caràcter personal.

3. Cada Administració ha de mantenir un arxiu electrònic únic dels documents electrònics que corresponguin a procediments finalitzats, en els termes que estableixi la normativa reguladora aplicable. L’arxiu electrònic es custodiat pel departament que té competències en la gestió documental.

4. L’Administració pública ha de disposar dels mecanismes que permetin la conservació i la recuperació dels documents arxivats per mitjans electrònics, de manera que puguin ser accessibles amb el seu contingut íntegre durant tot el temps que hagin de romandre operatius i disponibles.”

Article 21. Addició d’un article 140

S’introdueix un nou article 140 al Codi de l’Administració, que queda redactat en els termes següents:

“Article 140. Sistema de gestió documental

Totes les administracions i les entitats titulars de documents públics han de disposar d’un únic sistema de gestió documental que abasti la producció, la tramitació, el control, l’avaluació i la conservació dels documents i l’accés a aquests i en garanteixi el tractament correcte mentre siguin utilitzats administrativament en les fases activa i semiactiva i que permeti de complir amb les obligacions de transparència i accés a la informació.”

Article 22. Addició d’una Disposició addicional tercera

S’introdueix una Disposició addicional tercera al Codi de l’Administració, que queda redactada en els termes següents:

“Disposició addicional tercera

Les administracions públiques resten obligades a atendre les peticions d’interoperabilitat d’altres administracions públiques. En aquest cas la cessió de dades s’efectua d’acord amb les condicions i les garanties establertes en la legislació de protecció de dades personals. A aquest efecte, les administracions públiques han d’implementar les mesures tècniques pertinents per tal de garantir la confidencialitat i la seguretat de les dades així com els principis de finalitat i de qualitat de les mateixes.”

Article 23. Addició d’una Disposició final

S’introdueix una Disposició final al Codi de l’Administració, a continuació de la Disposició única que passa a denominar-se Disposició final segona, que queda redactada en els termes següents:

“Disposició final segona

L’article 18 que addiciona un nou article 137 al Codi de l’Administració i la Disposició final segona tenen la consideració de Llei Qualificada.”

Disposició transitòria primera

Durant el període transitori en què no es pugui practicar la notificació per mitjans electrònics, la notificació dels actes administratius a les persones físiques i jurídiques previstes a l’article 108 quater 2, s’ha de fer mitjançant sistemes de notificació no electrònica, i s’aplica el règim jurídic de notificació de la inclusió al servei de notificació electrònica, regulat al apartat 5 de l’article 47 ter d’aquesta Llei.

Disposició transitòria segona

Els procediments administratius que s’han iniciat abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, es continuen tramitant i resolent d’acord amb les normes vigents en aquell moment.

Disposició final primera

S’introdueix un nou apartat 5 a l’article 7 de la Llei 35/2014, del 27 de novembre, de serveis de confiança electrònica, que queda redactat en els termes següents:

“ (…)

5. Sense perjudici de les disposicions legals i reglamentàries relatives a la representació de persones jurídiques, un segell electrònic qualificat que s’utilitzi en el marc d’actes jurídics subjectes a la legislació andorrana és equivalent a la signatura manuscrita de la persona física que representa la persona jurídica que va crear el segell.

El titular d’un certificat de segell electrònic qualificat ha de prendre les mesures necessàries per establir el nom, la qualitat i els poders de la persona física que representa la persona jurídica i que utilitza el segell electrònic qualificat, de manera que cada vegada que s’utilitzi el segell, el seu propietari i, si escau, les autoritats administratives o judicials competents que intervinguin en la investigació i detecció d’infraccions puguin establir la identitat i els poders de representació de la persona física.”

Disposició final segona. Modificació de la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals

S’afegeix un nou apartat h) a l’article 18 de la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals, i s’introdueix un nou article 32 bis a l’esmentada Llei qualificada, que queden redactats de la següent manera:

“Article 18. Excepcions al consentiment

(.…)



“Article 32 bis. Traçabilitat de les dades.

1. Els mitjans tècnics utilitzats per l’Administració pública que continguin dades de caràcter personal han de disposar dels mecanismes adequats per garantir, en tot moment, la traçabilitat dels seus accessos.

2. Es garanteix el dret dels titulars de les dades de caràcter personal que són en poder de l’Administració pública de comprovar les cessions de dades realitzades entre Administracions públiques, llevat que la cessió hagi estat acordada en una matèria exclosa de l’àmbit d’aquesta Llei per l’article 5 o per qualsevol altra Llei.”

Disposició final tercera

S’encomana al Govern que en el termini de 6 mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra els texts refosos del codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, de la Llei 35/2014, del 27 de novembre, de serveis de confiança electrònica i de la Llei 15/2003, del 18 de desembre qualificada de protecció de dades personals.

Disposició final quarta

1. Aquesta llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

2. Els articles 47 quater; 106 bis; 106 quater; 108 ter; 108 quater; el capítol XI i l’apartat 1 de l’article 32 bis de la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals, entren en vigor en el termini de 3 anys a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

3. A aquest efecte, cada Administració pública disposa d’un termini màxim de dos anys per adoptar les mesures necessàries.

4. Durant aquest període transitori, cada Administració pública que hagi implantat les mesures adequades per a la plena aplicació de les disposicions esmentades a l’apartat segon d’aquesta disposició, ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra un anunci per manifestar aquesta circumstància.


Casa de la Vall, 15 de febrer del 2019



Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.