Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 19 d’abril del 2018 ha aprovat la següent:

llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats

Exposició de motius

La Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats estableix el marc tributari aplicable a les societats residents fiscals al Principat d’Andorra en relació amb les rendes derivades de la seva activitat. Aquesta Llei preveu un règim fiscal de tributació sobre la renda que, en general, es pot qualificar d’altament competitiu en relació amb els països de l’entorn. Això permet afavorir l’atracció d’empreses que desitgin desenvolupar la seva activitat econòmica al Principat d’Andorra.

Així mateix, la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats preveu diversos règims especials que atorguen un marc de tributació singularment beneficiós per als obligats tributaris que duguin a terme determinades activitats. Aquestes activitats inclouen l’explotació internacional d’actius intangibles, la intervenció en el comerç internacional, la gestió i la inversió financeres intragrup o la tinença de participacions en societats estrangeres.

No obstant, en els darrers anys s’ha anat posant de manifest a escala internacional el fet que certs règims fiscals amb una naturalesa i característiques equiparables als esmentats anteriorment són susceptibles de generar un risc potencial d’erosió de les bases de tributació de l’impost sobre societats i que ofereixen possibilitats per a la deslocalització artificial de beneficis. En aquesta línia, cal tenir en compte els treballs liderats per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, l’OCDE, en matèria d’erosió de bases imposables i trasllat de beneficis (Projecte BEPS). En el marc d’aquest Projecte BEPS, l’OCDE planteja la conveniència de mantenir vigents aquests tipus de règims fiscals o, si escau, de modificar-los per tal de garantir-ne el respecte pels requisits de substància i transparència que constitueixen l’element definidor d’aquest Projecte.

En relació amb els règims fiscals especials, específicament, cal tenir en compte la denominada Acció 5 de l’esmentat Projecte BEPS, destinada a combatre les pràctiques fiscals pernicioses, tenint en compte la transparència i la substància. Amb aquest objectiu, l’Acció 5 revisa els requisits que han de complir els règims fiscals especials per tal que no es consideri que constitueixen competència fiscal deslleial i que permeten l’erosió de bases imposables i el trasllat artificial de beneficis.

En el desenvolupament d’aquesta revisió, l’Acció 5 presta una atenció particular als règims fiscals especials d’explotació d’actius intangibles i proposa un model a seguir per tal de garantir que la concessió dels beneficis derivats d’aquests règims estigui lligada al desenvolupament d’activitats econòmiques reals de recerca i desenvolupament.

Cal tenir en compte que l’Acció 5 del BEPS constitueix el que es denomina estàndard mínim, és a dir, una mesura d’implementació obligada per als estats que s’hagin compromès a aplicar les disposicions del Projecte BEPS. En aquest sentit, el Principat d’Andorra, com a membre del Marc Inclusiu de BEPS, s’ha compromès a escala internacional a adaptar la seva normativa interna a les disposicions previstes pels plans d’acció del BEPS, entre els quals s’inclou l’Acció 5 com a mesura d’obligat compliment.

Per la seva banda, la Unió Europea també ha desenvolupat certs criteris i directrius a tenir en compte a l’hora de combatre les pràctiques fiscals pernicioses. Aquestes directrius a nivell comunitari es preveuen al denominat Codi de conducta sobre la fiscalitat de les empreses, establert a les conclusions del Consell de Ministres d’Economia i Finances (Ecofin) celebrat l’1 de desembre de 1997. El Codi de conducta preveu una sèrie de criteris per avaluar si una mesura fiscal és perniciosa o no. A aquest efecte, s’entén per mesura perniciosa la que afecti o pugui afectar, de forma significativa, la ubicació de l’activitat econòmica, i que ofereixi una tributació efectiva significativament inferior a la generalment aplicable a la jurisdicció en qüestió.

D’acord amb això, s’han revisat els règims fiscals especials previstos per la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, a la llum dels criteris internacionals. D’aquesta revisió s’ha conclòs que, per tal d’evitar els riscos d’erosió de bases de tributació i el trasllat de beneficis i, per tant, complir amb els estàndards de l’Acció 5 del Projecte BEPS, tenint en compte també els criteris previstos pel Codi de Conducta, resulta necessari derogar els règims especials de societats que intervenen en el comerç internacional així com el de societats de gestió i inversió financera intragrup. Així mateix, cal modificar de forma significativa el règim especial de societats que efectuen explotació internacional d’actius intangibles, limitant-ne l’aplicació a les activitats d’explotació d’actius intangibles que tinguin com a fonament una activitat de recerca i desenvolupament realitzada efectivament, de forma primordial, al Principat d’Andorra, i el règim especial de societats de tinença de participacions en societats estrangeres.

A la vegada, és necessari regular normes transitòries que permetin als obligats tributaris que aplicaven aquests règims especials seguir gaudint dels seus beneficis durant un cert període de temps posterior a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, de tal manera que s’elimini progressivament, i no immediatament.

Per acabar, aquesta Llei també inclou determinades modificacions de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, necessàries per complir amb un altre dels estàndards mínims exigits per l’OCDE dins del Projecte BEPS: el referent a la informació país per país, en la línia que disposa l’Acció 13 del Projecte esmentat. Amb les modificacions introduïdes es regula l’obligació i les condicions per a la presentació d’aquesta informació país per país en relació amb les empreses residents fiscals a Andorra que formin part d’un grup multinacional que facturi, almenys, 750 milions d’euros.

Aquesta Llei es compon de set articles, tres disposicions transitòries i dues disposicions finals.

Article 1

S’introdueixen els articles 16 bis, 16 ter i 16 quater a la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb la redacció següent:

“Article 16 bis. Obligació de presentar informació país per país

1. En el termini previst a l’apartat 7 següent, tota societat matriu última d’un grup multinacional que resideixi a efectes fiscals al Principat d’Andorra ha de presentar un informe país per país, d’acord amb el contingut previst a l’apartat 6 següent, corresponent al seu exercici fiscal de presentació d’informació.

2. Així mateix, en el termini previst a l’apartat 7 següent, una entitat integrant que no sigui la societat matriu última d’un grup multinacional ha de presentar un informe país per país, d’acord amb el contingut previst a l’apartat 6 següent, corresponent a l’exercici fiscal de presentació del grup multinacional del qual forma part com a entitat integrant, si es donen les condicions següents:



Quan diverses entitats integrants del mateix grup multinacional siguin residents a efectes fiscals a Andorra i concorri una o més de les condicions previstes al punt b), el grup multinacional pot designar una d’aquestes entitats integrants perquè presenti l’informe país per país, en els termes i d’acord amb el contingut que estableix l’apartat 6 següent, en relació amb l’exercici fiscal de presentació d’informació dins del termini previst per l’apartat 7 i perquè notifiqui al ministeri encarregat de les finances que amb això es pretén complir les obligacions d’informació de totes les entitats integrants del grup multinacional que són residents fiscals a Andorra.

3. No obstant el que preveu l’apartat 2, quan es compleixin una o més de les condicions previstes al punt b) del dit apartat, una entitat que hi estigui inclosa no està obligada a presentar un informe país per país davant el ministeri encarregat de les finances en relació amb un exercici fiscal de presentació de la informació si el grup multinacional al qual pertany com a entitat integrant ha aportat un informe país per país, d’acord amb el contingut previst a l’apartat 6, en relació amb el període impositiu esmentat, a través d’una societat matriu representant que presenti l’informe a les autoritats tributàries de la jurisdicció de la seva residència fiscal, a la data prevista a l’apartat 7 o amb anterioritat, sempre que es compleixin les condicions següents:



4. Una entitat integrant d’un grup multinacional que sigui resident fiscal a Andorra ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances si és la societat matriu última o la societat matriu representant, durant el termini de presentació de la declaració de l’impost sobre societats corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

5. Quan una entitat integrant d’un grup multinacional que sigui resident fiscal a Andorra no sigui la societat matriu última ni la societat matriu representant, ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances la identitat i la residència fiscal de l’entitat informadora, durant el termini de presentació de la declaració de l’impost sobre societats corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

6. A l’efecte d’aquesta Llei, l’informe país per país relatiu a un grup multinacional conté:



Reglamentàriament es determina el format previst per a la presentació de l’informe país per país.

7. L’informe país per país al qual fa referència aquest article s’ha de presentar, com a màxim, en el termini de 12 mesos després de l’últim dia de l’exercici fiscal de presentació de la informació del grup multinacional.

8. L’incompliment de les obligacions d’informació previstes en aquest article constitueix una infracció tributària que es pot sancionar d’acord amb el que preveu la lletra c) de l’apartat 2 de l’article 127 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

Article 16 ter. Ús i confidencialitat de l’informe país per país

1. El ministeri encarregat de les finances utilitza l’informe país per país per avaluar amb caràcter global els riscos de preus de transferència i altres riscos relacionats amb l’erosió de la base imposable i el trasllat de beneficis al Principat d’Andorra, valorant en particular el risc que els membres del grup multinacional incompleixin les normes de preus de transferència aplicables i, si escau, amb finalitats d’anàlisi estadística i econòmica. El ministeri encarregat de les finances no es pot basar en l’informe país per país per ajustar els preus de transferència.

2. La confidencialitat de la informació que figura a l’informe país per país és preservada pel ministeri encarregat de les finances almenys al mateix nivell que si la informació esmentada se li comuniqués de conformitat amb les disposicions del Conveni multilateral d’assistència administrativa mútua en matèria fiscal.

Article 16 quater. Definicions

A l’efecte dels articles 16 bis i 16 ter, les expressions següents tenen els significats que s’indiquen a continuació:

Article 2

Es modifica el títol i el primer paràgraf de l’apartat 1 de l’article 20 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, que queden redactats de la manera següent:

“Article 20. Exempció per evitar la doble imposició econòmica sobre dividends, participacions en beneficis i rendes derivades de la transmissió de participacions en altres entitats

1. Els dividends o les participacions en beneficis procedents d’entitats residents o no residents fiscals al Principat d’Andorra, així com les rendes positives obtingudes de la transmissió d’una participació o procedents de la dissolució d’una entitat participada o de la separació com a soci, estan totalment exempts d’imposició, sempre que es compleixin els requisits següents:”

Article 3

S’introdueix una nova lletra d) a l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb el redactat següent:

Article 4

Es modifica l’article 21 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb el redactat següent:

“Article 21. Eliminació de la doble imposició internacional sobre les rendes atribuïbles a establiments permanents situats a l’estranger

1. Estan exemptes les rendes positives obtingudes a l’estranger a través d’un establiment permanent situat fora del territori del Principat d’Andorra quan aquest establiment permanent hagi estat sotmès a imposició per un gravamen de característiques similars a l’impost sobre societats del Principat d’Andorra a un tipus nominal equivalent, almenys, al 40 per cent del tipus general de gravamen previst per l’article 41. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger i si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. S’entén complert aquest requisit quan l’establiment permanent estigui situat en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per evitar la doble imposició.

2. No són deduïbles les pèrdues obtingudes per l’establiment permanent quan es compleixin els requisits previstos a l’apartat anterior, excepte que s’hagin generat com a conseqüència del cessament de la seva activitat.”

Article 5

Es modifica l’article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb el redactat següent:

“Article 23. Règim especial d’explotació de determinats actius intangibles

1. Els obligats tributaris que s’acullin al règim especial previst en aquest article apliquen una reducció del 80 per cent de la base de tributació corresponent a les rendes positives procedents de les concessions o autoritzacions d’ús, cessions, llicències o transmissions de patents, models d’utilitat i programes d’ordinador protegits per drets d’autor en la proporció que resulti del quocient calculat en els termes següents:



No s’inclouen en aquest quocient, ni al numerador ni al denominador, les despeses generals, inclosos, entre d’altres, els interessos, les amortitzacions d’immobles o altres despeses no relacionades directament amb la creació de l’actiu intangible. Per calcular el quocient es tenen en compte únicament les despeses incorregudes en els termes dels paràgrafs anteriors, amb independència del seu tractament comptable i fiscal.

La reducció a què es fa referència en aquest apartat 1 es calcula de forma separada i individual per a cada actiu que sigui objecte d’explotació dels obligats tributaris.

2. L’aplicació de la reducció de la base de tributació que estableix l’apartat anterior està subjecta al compliment dels condicionants següents:



3. En el cas de concessions o autoritzacions d’ús, cessions o llicències dels actius intangibles indicats a l’apartat 1, a l’efecte de determinar la base de tributació susceptible de reducció s’entén que el terme rendes fa referència a l’import dels ingressos obtinguts durant el període impositiu derivats de la cessió de l’actiu intangible minorat per l’import de totes les despeses deduïbles incorregudes durant el mateix període impositiu directament relacionades amb l’actiu cedit.

4. Quan, en períodes impositius anteriors, la renda derivada d’un dels actius intangibles indicats a l’apartat 1 hagi resultat negativa i s’hagi integrat a la base de tributació, la reducció prevista en aquest article només s’aplica a les rendes positives obtingudes amb posterioritat en relació amb el mateix actiu a partir del moment en què superin l’import de les rendes negatives anteriors. Així mateix, quan en períodes impositius anteriors la renda derivada d’un d’aquests actius hagi resultat positiva i s’hagi aplicat la reducció prevista en aquest article, les rendes negatives obtingudes amb posterioritat en relació amb el mateix actiu s’integren també a la base de tributació amb la reducció prevista a l’apartat 1, fins a assolir l’import de les rendes positives anteriors.

5. L’aplicació d’aquest règim l’ha de sol·licitar l’obligat tributari al ministeri encarregat de les finances a través d’un escrit en què es fonamenti la concurrència dels condicionants que estableixen els apartats anteriors, exposant, com a mínim, la naturalesa de l’activitat que es vol dur a terme, la tipologia d’actius intangibles existents o esperats sobre la qual es vol aplicar el règim especial i els mitjans amb els quals compta l’obligat tributari per desenvolupar aquesta activitat econòmica al Principat d’Andorra. El ministeri encarregat de les finances, d’acord amb el procediment que s’estableixi reglamentàriament, aprova o denega aquesta sol·licitud. La resolució que posi fi al procediment d’autorització per aplicar aquest règim ha de notificar-se en un termini no superior a sis mesos, a comptar de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en qualsevol dels registres del ministeri encarregat de les finances o des de la data d’esmena d’aquesta sol·licitud a requeriment del ministeri encarregat de les finances. Si transcorre aquest termini sense que s’hagi produït una resolució expressa, la sol·licitud pot entendre’s desestimada. El règim produeix efectes des del mateix període impositiu en què es va presentar la sol·licitud.

Un cop concedida l’autorització inicial, l’obligat tributari que pretengui aplicar-la en períodes impositius posteriors ha de comunicar aquesta circumstància a l’òrgan competent del ministeri encarregat de les finances, allà on es produeixi un canvi substantiu de les circumstàncies en relació amb les que estableix l’autorització inicial. Aquesta comunicació ha de contenir una identificació de les activitats i la tipologia d’actius intangibles als quals s’aplica aquest règim i la justificació de la concurrència dels condicionants per aplicar aquest règim, en els mateixos termes previstos al paràgraf anterior. El ministeri encarregat de les finances ha d’autoritzar l’aplicació del règim especial a les noves activitats i a la nova tipologia d’actius intangibles d’acord amb un procediment idèntic al que regula el paràgraf anterior.

L’autorització inicial, de la mateixa manera que les extensions posteriors del règim a altres activitats i tipologies d’actius intangibles, que pugui concedir el ministeri encarregat de les finances s’entén sense perjudici de la comprovació administrativa de la concurrència dels requisits d’aplicació d’aquest règim.

6. Per a la generació dels ingressos que generin el dret a la deducció prevista en aquest article, es requereix que els obligats tributaris realitzin o tinguin contractades activitats d’explotació, gestió o promoció empresarial. S’entenen compreses en el present article, entre altres, les activitats de promoció i redactat de sol·licituds de patents, les d’administració i gestió de l’activitat d’explotació de patents i les de recerca i desenvolupament en les condicions que s’estableixin reglamentàriament.”

Article 6

Se suprimeix l’article 24 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats.

Article 7

Es modifica l’article 38 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb el redactat següent:

“Article 38. Règim especial de societats de tinença de participacions en societats

1. Els obligats tributaris que tinguin la forma de societat anònima o limitada i que tinguin per objecte exclusiu la gestió i la tinença de participacions en societats residents o no residents fiscals al Principat d’Andorra poden sol·licitar l’aplicació d’aquest règim especial.

2. Els valors o les participacions representatius de la participació en el capital de la societat de tinença de participacions en societats han de ser nominatius.

3. Les societats que s’acullin a aquest règim obtenen una exempció en la base de tributació dels dividends que percebin de les participacions en altres societats i dels resultats positius que obtinguin de la seva transmissió. Les limitacions previstes a l’apartat 2, de l’article 20 són aplicables a les participacions en altres societats que posseeixin les societats acollides a aquest règim.

Quan la societat participada sigui no resident fiscal a Andorra, cal que estigui subjecta, sense possibilitat d’exempció, a un impost sobre la renda de característiques similars a l’impost sobre societats del Principat d’Andorra, a un tipus nominal equivalent, almenys, al 40 per cent del tipus general de gravamen previst per l’article 41. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger, i si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. S’entén complert aquest requisit quan la societat participada sigui resident en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per evitar la doble imposició que li sigui aplicable.

Si la societat participada directament no està subjecta a un impost de característiques similars, però sí que ho està la societat filial participada per aquesta societat, el requisit s’entén complert pel que fa a les rendes procedents de la societat no subjecta que, al seu torn, procedeixin de la filial de segon grau que compleixi el requisit de subjecció a un impost de característiques similars.

En el cas de societats participades residents fiscals al Principat d’Andorra, aquesta exempció s’aplica si la societat participada està subjecta, sense possibilitat d’exempció, al tipus general de gravamen previst per l’article 41.

La societat ha d’identificar en la memòria dels seus comptes anyals el detall de la cartera que té, i ha d’identificar les participacions en les societats que tingui o que hagi mantingut en l’exercici, el seu valor patrimonial i els dividends o les reserves que percebi en l’exercici.

4. Els beneficis distribuïts amb càrrec a les rendes exemptes estan exempts de l’impost de societats del soci quan es tracti d’una societat andorrana.

5. Les societats de tinença de participacions en societats han de presentar una declaració de l’impost, encara que no s’hagi de satisfer cap deute tributari.”

Disposició transitòria primera. Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats que duen a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional

1. Els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats que porten a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i que hagin sol·licitat l’autorització per aplicar-lo abans de l’1 de juliol del 2017 poden seguir fent-ho, en relació amb les rendes obtingudes en períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2020, en els termes següents:



2. El règim transitori descrit a l’apartat anterior només pot aplicar-se als actius, béns, drets o prestacions de serveis pels quals s’apliqués el règim especial abans de l’1 de juliol del 2017. Els obligats tributaris han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.

3. En relació amb les activitats d’explotació internacional d’actius intangibles, en cap cas no resulta aplicable el règim transitori descrit a l’apartat anterior a les rendes derivades de la cessió d’ús o de la transmissió dels actius, béns o drets que hagin estat adquirits per l’obligat tributari a persones o entitats vinculades en el sentit de l’article 16 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats des de l’1 de gener del 2017.

Disposició transitòria segona. Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup

1. Els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i que hagin sol·licitat l’autorització per aplicar-lo abans de l’1 de juliol del 2017 poden seguir fent-ho, en relació amb rendes obtingudes en períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2020, en els termes següents:



2. El règim transitori descrit a l’apartat anterior només pot aplicar-se a les transaccions i els contractes pels quals s’apliqués el règim especial abans de l’1 de juliol del 2017. Els obligats tributaris han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.

Disposició transitòria tercera. Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats de tinença de participacions en societats estrangeres

1. Els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats de tinença de participacions en societats estrangeres a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i que hagin sol·licitat l’autorització per aplicar-lo abans de l’1 de juliol del 2017 poden seguir fent-ho, en els mateixos termes i condicions, sobre les rendes obtingudes fins al 31 de desembre del 2020 en relació amb participacions adquirides abans de l’1 de juliol del 2017.

2. Els resultats que els obligats tributaris acollits a aquest règim transitori obtinguin, després del 31 de desembre del 2020, en la transmissió de participacions en societats adquirides abans de l’1 de juliol del 2017, estaran exempts en els termes previstos a l’apartat 3 de l’article 38, en la redacció vigent amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei per la part del resultat que s’hagi generat fins al 31 de desembre del 2020. A aquest efecte, s’entén que els resultats procedents de la transmissió de la participació s’han generat de forma lineal durant el període de tinença.

Disposició final primera. Modificació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques

S’inclou un nou apartat 5 a la disposició addicional quarta de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, amb el redactat següent:

“5. Els guanys de capital o els rendiments positius que es generin en relació amb els actius, operacions, contractes, instruments o plans esmentats als apartats anteriors, i que es determinin aplicant les regles indicades anteriorment, no podran superar l’import del guany o del rendiment positiu total que hagués resultat d’aplicar les disposicions generals de la Llei.”

Disposició final segona

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Les modificacions introduïdes per l’article 1 són aplicables en relació amb els exercicis fiscals de presentació que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2018.


Casa de la Vall, 19 d’abril del 2018



Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.