Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques (Text refós sense caràcter oficial)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 24 d’abril del 2014 ha aprovat la següent:

llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques

Exposició de motius

I. Justificació de l’impost sobre la renda de les persones físiques

El nou impost té com a objectiu completar la configuració del marc fiscal andorrà en matèria d’imposició sobre la renda, una vegada implantats els impostos que graven les rendes empresarials, tant de les persones físiques com de les entitats, com també les rendes dels no-residents fiscals.

Encara que en el sistema fiscal del Principat d’Andorra ja hi ha figures impositives que graven determinades tipologies de rendes obtingudes per persones físiques residents, com l’impost sobre la renda d’activitats econòmiques o l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, es fa absolutament necessari, per finalitzar la tasca de dotar el país d’un marc fiscal modern i equiparable amb el d’altres països de l’entorn, establir un tribut global que comprengui la totalitat de les rendes obtingudes per persones físiques residents al Principat d’Andorra.

La creació d’un impost sobre la renda de les persones físiques que comprengui sota el seu abast la totalitat de les rendes obtingudes pels residents fiscals andorrans és conseqüència de la necessitat de fer efectiu el mandat constitucional en virtut del qual totes les persones han de contribuir a les despeses públiques, segons la seva capacitat econòmica, en el marc d’un sistema fiscal just, fonamentat en els principis de generalitat i distribució equitativa de les càrregues fiscals.

Alhora, aquesta Llei constitueix un pilar bàsic del procés d’obertura econòmica del Principat, en la mesura que suposa la creació d’un impost sobre la renda de les persones físiques homologable a l’existent en altres països del seu entorn, la Unió Europea i l’OCDE.

Aquest impost permet al Principat disposar d’un sistema fiscal comprensiu de tot l’espectre de rendes i contribuents que, ja sigui pel seu origen o bé per la seva residència, estiguin sota la sobirania fiscal del Principat d’Andorra. L’existència d’aquest marc fiscal permetrà al Principat situar-se de forma òptima per a la signatura de convenis internacionals, per evitar la doble imposició; aquests són instruments que constitueixen una eina fonamental per atreure inversió estrangera al nostre país i per internacionalitzar l’empresa andorrana.

L’objectiu d’homologació que haurà de servir de base per signar els convenis no seria possible sense l’existència d’una llei com aquesta, la qual crea un impost i, al mateix temps, permet establir un marc fiscal en l’àmbit de la imposició directa, equiparables amb els dels països més avançats del món.

II. Principis rectors i configuració de l’impost

Com ja s’ha avançat, un impost sobre la renda de les persones físiques que aspiri a ser equiparable amb els dels països més avançats del món ha de ser un impost amb un abast global, comprensiu de totes les rendes que pugui obtenir l’obligat tributari, amb independència de la seva tipologia i de la seva font.

En primer lloc, la definició de l’àmbit subjectiu de l’impost es basa en el concepte de “residència fiscal”, com a determinant de la condició d’obligat tributari, coherentment amb el que es preveu a les legislacions fiscals de la majoria dels sistemes impositius dels països més desenvolupats del món. En segon lloc, l’àmbit objectiu de l’impost comprèn totes les rendes que l’obligat tributari obtingui, tant les generades en el territori andorrà com les que siguin de font estrangera. Per tant, l’impost configura un gravamen sobre la “renda mundial” de l’obligat tributari, incloent-hi, doncs, la totalitat de rendes que hagi obtingut, en línia amb el model seguit majoritàriament pels països del nostre entorn, la Unió Europea i l’OCDE.

L’impost s’ha concebut amb un objectiu essencial: garantir la simplicitat i la claredat en la seva configuració, i evitar la creació d’institucions o figures complexes que puguin introduir incertesa dels obligats tributaris i de l’Administració tributària en el moment d’interpretar-lo i aplicar-lo.

Aquesta vocació de simplicitat es materialitza de forma singular en l’articulació de mecanismes que redueixin al màxim les càrregues dels obligats tributaris, pel que fa a la gestió i al compliment de les seves obligacions derivades de l’aplicació de l’impost. En aquest sentit, es minimitzen les situacions en les quals l’obligat tributari es troba obligat a presentar l’autoliquidació de l’impost, es trasllada aquesta obligació al retenidor i es posa al servei d’aquest últim, en relació amb les rendes del treball, les eines de les que el ministeri encarregat de les finances disposa per calcular les retencions i les que la Caixa Andorrana de Seguretat Social ofereix per ingressar-les davant del ministeri encarregat de les finances.

L’impost és progressiu, amb la finalitat d’acomodar-se al mandat constitucional que les persones contribueixin a les càrregues públiques segons la seva capacitat contributiva. Encara que el tipus impositiu és fix, el caràcter progressiu esmentat s’assoleix mitjançant dos mecanismes: en primer lloc, la introducció d’una reducció sobre la base imposable en concepte de mínim personal que deixa exempt un import de 24.000 euros (el qual s’incrementa a 40.000 en alguns casos) i d’altres reduccions addicionals per compensar les càrregues familiars de l’obligat tributari; en segon lloc, una bonificació per les rendes que s’integrin dins de la renda general. Per tant, la progressivitat es materialitza pel que fa al tipus efectiu de tributació que resulti per a l’obligat tributari.

La Llei conté una sèrie de mesures que pretenen ser sensibles a la situació personal i familiar dels obligats tributaris que tinguin a càrrec seu membres de la unitat familiar (tenint en compte la possible existència de situacions d’incapacitat), o que hagin de fer front a l’adquisició de l’immoble on se situï el seu habitatge habitual, reduint el nivell d’imposició en consonància amb la seva situació. No obstant l’existència d’un mínim personal exempt de 24.000 euros per a tots els obligats tributaris, s’ha cregut convenient complementar aquest benefici amb altres que específicament preveuen la cobertura de situacions familiars que puguin comportar càrregues per a l’obligat tributari; així, es preveu l’increment de la reducció esmentada de 24.000 euros fins a 40.000 quan l’obligat tributari tingui el cònjuge o la parella al seu càrrec o l’aplicació de reduccions vinculades a l’existència de descendents o ascendents que depenguin de l’obligat tributari, incrementant l’import si es dóna una situació d’incapacitat.

Com ja s’ha apuntat, aquesta Llei té com un dels principals objectius crear un impost equiparable amb els existents en altres països del món desenvolupat. No obstant això, en assolir aquesta finalitat, la Llei és altament sensible a la realitat social i econòmica del Principat d’Andorra, i tracta de reflectir les particularitats del nostre país, com també de garantir l’establiment d’un marc fiscal atractiu per fomentar la inversió estrangera i la internacionalització de l’empresa nacional.

En l’entorn de l’empresa familiar, es troben a la Llei certes mesures encaminades a garantir la neutralitat fiscal per als empresaris que decideixin organitzar la seva activitat mitjançant la creació d’una societat mercantil; en particular, la ja esmentada exempció dels dividends procedents d’entitats andorranes. De la mateixa manera, en la transmissió de participacions en entitats amb un nivell de participació significativa, l’obligat tributari pot gaudir de l’exempció dels guanys de capital quan hagi posseït les participacions durant un període d’almenys deu anys. Així mateix també s’han considerat exempts els guanys i pèrdues de capital derivats de la transmissió de bens immobles ubicats a l’estranger en què l’obligat tributari hagi ostentat la propietat durant un període mínim de deu anys.

Finalment, la Llei de l’impost estableix una reducció de 3.000 euros anuals per a les rendes de l’estalvi, amb la finalitat d’afavorir els petits estalviadors.

III. Aspectes fonamentals de la Llei

L’estructuració de l’impost es basa en la separació de la renda en dos grans apartats: d’una banda, la renda general, que comprèn les rendes del treball, les rendes derivades de la realització d’activitats econòmiques i les rendes del capital immobiliari; i, de l’altra, les rendes de l’estalvi, concepte que inclou les rendes del capital mobiliari i els guanys i les pèrdues de capital.

Determinats tipus de rendes resten fora del gravamen per aquest impost, encara que tècnicament es pugui tractar de rendes incloses dins de l’abast de l’impost:



La determinació de l’impost té com a punt de partida l’import íntegre de cadascuna de les tipologies de rendes, el qual es redueix en les despeses deduïbles; si escau, s’hi integren les rendes netes d’acord amb la classificació esmentada, i dóna lloc a la base de tributació general i de l’estalvi.

Les regles per quantificar els rendiments derivats de la realització d’activitats econòmiques són essencialment coincidents amb les existents sota la vigència de la Llei reguladora de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques. Per raons sistemàtiques, s’ha considerat convenient traslladar la regulació continguda en la Llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques a l’articulat d’aquesta Llei, encara que el seu contingut material es mantingui amb mínims canvis. La quantificació dels guanys i les pèrdues de capital es realitza, amb caràcter general, per diferència entre els valors de transmissió i d’adquisició.

Partint de la base de tributació general i de l’estalvi, l’esquema de liquidació de l’impost es completa al voltant dels conceptes següents:



• En aquest sentit, la Llei incorpora les deduccions per llocs de treball i per inversions ja existents, en el context de l’antic impost sobre la renda de les activitats econòmiques.

• S’introdueix una deducció per evitar la doble imposició internacional per mitigar l’efecte potencial de la doble tributació derivada del gravamen de les rendes mundials de l’obligat tributari, les quals poden haver estat sotmeses a imposició en una altra jurisdicció.

• L’única bonificació que preveu aquesta Llei és aplicable en relació amb la quota de tributació que prové de la base de tributació general, dins d’un cert límit quantitatiu. Aquesta bonificació opera com un factor que introdueix progressivitat en l’impost, i redueix el nivell d’imposició efectiva per a les rendes que se situïn sota un determinat import.

• Finalment, la quota diferencial és l’import que l’obligat tributari ha d’ingressar o bé té dret a rebre, una vegada deduïts els ingressos a compte de l’import de la quota de liquidació.

La Llei preveu una regulació detallada del règim aplicable als pagaments a compte de l’impost, sense perjudici del desenvolupament reglamentari necessari dels aspectes formals i de procediments relatius a aquesta obligació.

Finalment, s’inclouen dins de l’articulat de la Llei disposicions relatives a la gestió i la liquidació de l’impost, al règim d’infraccions i sancions, com a conseqüència d’incompliments de les obligacions derivades d’aquesta Llei, i una previsió relativa a l’ordre jurisdiccional competent per dirimir les controvèrsies derivades de l’impost.

Així mateix s’ha creat un règim transitori, que pretén facilitar l’adaptació al sistema tributari andorrà d’aquells obligats tributaris que tinguin l’autorització de residència sense activitat lucrativa a la data d’aplicació de la present Llei.

Formalment la Llei s’estructura en 63 articles, 3 disposicions addicionals, 4 disposicions transitòries, una disposició derogatòria i 5 disposicions finals.

Capítol I. Naturalesa i àmbit d’aplicació

Article 1. Naturalesa i àmbit d’aplicació de l’impost

L’impost sobre la renda de les persones físiques és un tribut de caràcter directe i naturalesa personal que grava, segons els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals, la renda obtinguda per les persones físiques en funció de la seva quantia i de les seves circumstàncies personals i familiars.

Article 2. Objecte de l’impost

L’objecte de l’impost està constituït per la renda de l’obligat tributari, entesa com la totalitat de les seves rendes i guanys i pèrdues de capital, amb independència del lloc on s’hagin produït i sigui on sigui la residència del pagador.

Article 3. Àmbit d’aplicació espacial

1. L’impost sobre la renda de les persones físiques s’aplica a tot el territori del Principat d’Andorra.

2. El que estableix aquesta Llei s’entén sense perjudici del que disposen els tractats i els convenis internacionals que han passat a formar part de l’ordenament intern.

Capítol II. Subjecció a l’impost

Secció primera. El fet generador i les rendes exemptes

Article 4. Fet generador

1. Constitueix el fet generador l’obtenció de renda, sigui quina sigui la seva font o origen, per part de l’obligat tributari, amb independència del lloc on s’hagi produït i sigui quina sigui la residència del pagador.

2. Componen la renda de l’obligat tributari:



3. Als efectes de la determinació de les bases de tributació i de liquidació i del càlcul de l’impost, la renda es classifica en renda general i renda de l’estalvi, en els termes següents:



4. No estan subjectes a aquest impost les adquisicions de béns i drets per herència, llegat o qualsevol altre títol successori, així com les adquisicions de béns i drets per donació o qualsevol altre negoci jurídic a títol gratuït, inter vivos, i la percepció de quantitats pels beneficiaris de contractes d’assegurança sobre la vida, quan el prenedor sigui una persona distinta del beneficiari.

Article 5. Rendes exemptes

Estan exemptes de l’impost les rendes següents:

Article 6. Presumpció de rendes

Les cessions de béns i drets en les seves diverses modalitats es presumeixen retribuïdes pel seu valor normal de mercat, llevat de prova en contrari.

Secció segona. Els obligats tributaris

Article 7. Obligats tributaris

1. Són obligats tributaris de l’impost les persones físiques que tinguin la residència fiscal en territori andorrà.

2. Les rendes netes corresponents a les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o els patrimonis autònoms regulats en la normativa reguladora de les bases de l’ordenament tributari, s’imputen als seus socis, hereus, comuners o partícips segons les normes o els pactes aplicables en cada cas o a parts iguals en defecte d’aquests pactes. Aquestes rendes netes s’integren en la base de tributació de l’impost quan aquests socis, hereus, comuners o partícips siguin obligats tributaris d’aquest impost.

Les rendes netes que s’integren a la base de tributació són el resultat de minorar les rendes íntegres obtingudes per aquestes entitats amb les despeses deduïbles vinculades a l’obtenció d’aquestes rendes.

Aquestes rendes netes es qualificaran segons la seva naturalesa.

Article 8. Residència fiscal i domicili fiscal

1. Es consideren “residents fiscals en territori andorrà” les persones físiques en les quals es doni qualsevol de les circumstàncies següents:



2. Es presumeix, llevat de prova en contrari, que l’obligat tributari té residència fiscal en territori andorrà quan, d’acord amb els criteris de l’apartat anterior, sigui resident fiscal en territori andorrà el cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat.

3. No es consideren “residents fiscals en territori andorrà” els treballadors que diàriament es desplacen al Principat des d’Espanya o França i que han estat contractats per empreses residents fiscals en territori andorrà o establiments permanents de societats estrangeres en territori andorrà.

4. Les persones de nacionalitat andorrana, així com el cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat, que tinguin la residència habitual a l’estranger per la seva condició de membres de missions diplomàtiques o de representacions en organismes internacionals es consideren “residents fiscals en territori andorrà”.

5. El domicili fiscal dels obligats tributaris residents fiscals en territori andorrà és el derivat d’aplicar les regles a aquest efecte que es preveuen a la normativa reguladora de les bases de l’ordenament tributari.

Article 9. Individualització de rendes

1. La renda es considera obtinguda per l’obligat tributari en base al seu origen o la seva font, sense perjudici, si escau, del règim econòmic matrimonial.

2. Als efectes del que estableix l’apartat anterior, s’apliquen les regles següents:



En el cas que els pagaments de les rendes del capital i dels guanys i les pèrdues de capital s’efectuïn a més d’una persona, aquests s’atribuiran proporcionalment a parts iguals, excepte que tots ells manifestin que correspon una proporció diferent.

Capítol III. Determinació de les rendes gravades per aquest impost

Article 10. Determinació de la base de tributació i de la base de liquidació

1. La base de tributació està constituïda per l’import de la renda de l’obligat tributari en el període impositiu.

2. La base de tributació es determina, en els termes que estableix aquesta Llei, com segueix:



El resultat d’aquestes operacions determina la base de tributació general i de l’estalvi.

3. La base de liquidació és el resultat de practicar, a la base de tributació, les reduccions previstes en la secció segona del capítol V.

Capítol IV. Determinació de la base de tributació

Secció primera. Mètodes de determinació

Article 11. Mètodes de determinació de la base de tributació

1. La quantificació dels components de la base de tributació s’efectua, amb caràcter general, pel mètode de determinació directa.

2. La base de tributació de la renda d’activitats econòmiques es du a terme d’acord amb el que preveu l’article 15, mitjançant el mètode de determinació directa, el sistema de determinació objectiva i, subsidiàriament, el mètode de determinació indirecta.

3. El mètode d’estimació indirecta s’aplica d’acord amb el que disposa la normativa reguladora de les bases de l’ordenament tributari.

Secció segona. Determinació de les rendes del treball

Article 12. Rendes íntegres del treball

1. Tenen la qualificació de rendes del treball totes les contraprestacions o utilitats, sigui quina sigui la seva denominació o naturalesa, dineràries o en espècie, que derivin, directament o indirectament, del treball personal o la relació laboral i no tinguin el caràcter de rendes d’activitats econòmiques. En particular, tenen aquesta consideració:



2. En tot cas, tenen la consideració de rendes del treball:



3. La renda íntegra del treball corresponent a les pensions i altres prestacions similars, excloses les satisfetes per la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, a la qual es refereixen les lletres c), d) i e) de l’apartat 2 anterior, es reduirà en l’import de les aportacions i contribucions fetes per l’empresari i imputades fiscalment a la persona a qui es vinculin les prestacions, així com en l’import de les aportacions i contribucions fetes per aquesta persona, llevat que hagin reduït la base de tributació d’acord amb el que es preveu a l’article 39.

A l’efecte de computar la renda íntegra del treball, en els casos en què la pensió o prestació es rebi en forma de renda, les aportacions o contribucions que hauran de reduir la renda d’acord amb el paràgraf anterior es calcularan aplicant, sobre la renda percebuda en cada període impositiu, el percentatge resultant de dividir les aportacions i contribucions totals susceptibles de reducció d’acord amb el paràgraf anterior, per l’import de la provisió matemàtica a la data de constitució de la renda. La reducció total aplicable durant tota la duració de la renda no podrà superar l’import total de les aportacions i contribucions susceptibles de reducció d’acord amb el paràgraf anterior.

Article 13. Rendes netes del treball

1. Les rendes netes del treball són el resultat de minorar les rendes íntegres del treball en l’import de les despeses deduïbles.

2. Són despeses deduïbles exclusivament les següents:

Secció tercera. Determinació de les rendes d’activitats econòmiques

Article 14. Rendes íntegres d’activitats econòmiques

1. Es consideren “rendes íntegres d’activitats econòmiques” les que, procedint del treball personal i del capital conjuntament, o d’un sol d’aquests factors, impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.

2. L’obligat tributari que realitzi l’activitat d’arrendament de béns immobles s’entén que realitza una activitat econòmica quan, en qualsevol moment del període impositiu immediatament anterior, s’hagi donat qualsevol de les dos circumstàncies següents:



L’obligat tributari que, per complir les circumstàncies esmentades als paràgrafs anteriors d’aquest apartat 2, estigui tributant d’acord amb les regles previstes per a les rendes d’activitats econòmiques, únicament passa a tributar d’acord amb les regles previstes per a les rendes del capital immobiliari quan les circumstàncies indicades a les lletres a) i b) anteriors deixin de complir-se durant dos períodes impositius consecutius. L’aplicació de les regles previstes per a les rendes del capital immobiliari té lloc a partir del primer període impositiu que s’iniciï a partir de la finalització dels dos períodes impositius esmentats.

No obstant això, l’obligat tributari pot optar per tributar d’acord amb les regles previstes per a les rendes d’activitats econòmiques encara que no compleixi les circumstàncies previstes als paràgrafs anteriors d’aquest apartat 2. Reglamentàriament s’estableix la forma per fer efectiva l’opció esmentada.

3. Els administradors i els membres dels òrgans d’administració de societats mercantils o d’altres entitats apliquen les disposicions d’aquesta secció tercera per determinar les rendes corresponents a les retribucions percebudes per aquests conceptes.

4. Les rendes es presumeixen obtingudes pels que realitzin de forma habitual, personal i directa l’ordenació dels mitjans de producció i els recursos humans destinats a l’activitat. Es considera que compleixen aquests requisits els titulars de les activitats econòmiques, llevat de prova en contrari.

Article 15. Rendes netes d’activitats econòmiques

1. En el mètode de determinació directa, les rendes netes d’activitats econòmiques es calculen segons el que preveu l’article 16.

2. En el sistema de determinació objectiva, la base de tributació es calcula aplicant les regles que estableix l’article 17.

3. En tot cas, es valoren d’acord amb el seu valor normal de mercat els béns o serveis que els obligats tributaris cedeixin o prestin a tercers no vinculats de forma gratuïta o destinin a l’ús o consum propi.

Igualment, quan hi hagi una contraprestació i sigui notòriament inferior al valor normal en el mercat dels béns i serveis, es pren aquest darrer valor com a criteri de valoració.

Article 16. Determinació directa dels rendiments de les activitats econòmiques

1. La determinació de la renda de les activitats econòmiques en la modalitat d’estimació directa es fa d’acord amb les normes de l’impost sobre societats, sense perjudici de les normes especials establertes en aquesta Llei.

2. En matèria de deducció de despeses, es tenen en compte les regles generals següents:



3. Els obligats tributaris que exerceixen una activitat per compte propi i estiguin inscrits en el Registre de Treballadors per Compte Propi, podran addicionalment deduir-se les següents despeses:

Article 17. Determinació objectiva dels rendiments de les activitats econòmiques

1. Els obligats tributaris la xifra de negocis dels quals en l’exercici immediatament anterior no superi els 300.000 euros es poden acollir a la determinació objectiva dels rendiments de les activitats econòmiques.

Per als casos d’obligats tributaris que desenvolupin activitats professionals, la xifra de negocis perquè es puguin acollir a la determinació objectiva és de 150.000 euros.

En el cas que l’any immediatament anterior s’hagi iniciat una activitat, pel còmput dels límits esmentats la xifra de negocis s’elevarà a l’any.

2. L’opció d’acollir-se a la determinació objectiva és voluntària. En cas d’exercir-la, aquest sistema serà obligatori per la totalitat d’activitats econòmiques que realitzi l’obligat tributari. L’obligat tributari que es vulgui acollir a aquest sistema ho ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior al que hagi de tenir efecte, en els termes que es determinin reglamentàriament. Una vegada hagi optat per aquest sistema, s’hi ha de mantenir durant un termini mínim de tres anys. Per sortir-ne cal que hi renunciï mitjançant una comunicació al ministeri encarregat de les finances abans de la finalització de l’any anterior al qual hagi de tenir efecte. En el cas d’inici d’activitat, l’opció d’acollir-se a aquest sistema s’ha de fer durant el mes següent a la data d’inici d’activitat.

3. La determinació objectiva de la renda de les activitats econòmiques es fa per la suma del rendiment net de l’activitat i el saldo, positiu o negatiu, dels resultats extraordinaris que s’obtinguin per la transmissió dels actius fixos afectes a l’activitat desenvolupada.

4. El rendiment net de l’activitat es calcula per la diferència entre els ingressos que procedeixen de la mateixa activitat, computats d’acord amb les regles que estableix l’impost sobre societats, i els percentatges estimatius de les despeses que s’indiquen a continuació, segons el tipus d’activitat econòmica que s’efectua, aplicats sobre la xifra dels ingressos de l’activitat. Dins la xifra d’ingressos no s’inclouen els procedents de les transmissions d’actius fixos afectes a l’activitat desenvolupada, que s’addicionen al resultat del rendiment net de l’activitat.

5. Els percentatges de despeses aplicables són els següents:



A aquests efectes, són “activitats estrictament comercials” les que consisteixin en el lliurament de béns sense que aquests béns hagin estat objecte de transformació prèvia per part del transmitent.

6. En cas que l’obligat tributari desenvolupi diverses activitats, el càlcul es fa activitat per activitat i s’integren en una sola liquidació per part de cada obligat tributari.

7. S’integren a la base de tributació d’aquest règim les adquisicions de béns o drets afectes a l’activitat adquirits a títol lucratiu.

8. Per reglament es desenvoluparan les obligacions específiques d’informació i presentació de les declaracions relatives a aquest article.

Article 18. Béns i drets destinats a una activitat econòmica

1. Es consideren “béns i drets destinats a una activitat econòmica” els següents:



2. L’afectació o desafectació de béns i drets a una activitat econòmica que segueixin formant part del patrimoni de l’obligat tributari no genera rendes positives ni negatives a efectes impositius.

Excepte en cas que la desafectació es produeixi per motiu de cessament de l’activitat, si la transmissió a terceres persones es produeix abans que hagin transcorregut tres anys, es considera que la desafectació dels béns o drets genera rendes d’activitats econòmiques positives o negatives a efectes impositius.

Secció quarta. Determinació de les rendes del capital

Article 19. Definició de rendes del capital

1. Als efectes d’aquest impost, tenen la qualificació de “rendes del capital” la totalitat de les utilitats o contraprestacions, sigui quina sigui la seva denominació o naturalesa, dineràries o en espècie, que provinguin, directament o indirectament, d’elements patrimonials, béns o drets, la titularitat dels quals correspongui a l’obligat tributari i que no estiguin destinats a activitats econòmiques, tal com aquestes activitats es defineixen en l’article 14, realitzades per l’obligat tributari.

No obstant això, les rendes derivades de la transmissió de la titularitat dels elements patrimonials, fins i tot quan hi hagi un pacte de reserva de domini, tributen com a guanys o pèrdues de capital, excepte que per aquesta Llei es qualifiquin com a rendes del capital.

2. En tot cas, tenen aquesta consideració:

Article 20. Rendes íntegres del capital immobiliari

Tenen la consideració de “rendes íntegres procedents de la titularitat de béns immobles” totes les que derivin de l’arrendament o de la constitució o cessió de drets o facultats d’ús o gaudi sobre aquests béns, sigui quina sigui la seva denominació o naturalesa i sens perjudici del que s’estableix a l’article 14.

Article 21. Despeses deduïbles

1. Les rendes netes del capital immobiliari són el resultat de minorar les rendes íntegres en l’import de les despeses deduïbles.

2. Les despeses deduïbles es poden quantificar, a opció de l’obligat tributari, seguint qualsevol dels criteris següents:



Els obligats tributaris poden augmentar en un 5% el percentatge anterior, respecte de les rendes íntegres procedents de l’arrendament d’habitatges, per a residència habitual i permanent, situats al Principat d’Andorra. No obstant això, l’augment del percentatge només es podrà aplicar respecte dels ingressos procedents d’habitatges pels quals s’obtingui una renda inferior a 8 euros metre quadrat i l’import total de la renda no superi els 1.250 euros mensuals.

En cas que l’obligat tributari esculli determinar la seva base de tributació seguint el mètode de la lletra b) anterior, ho haurà de comunicar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior al començament del període impositiu en què hagi de tenir efecte, en els termes que es determinin reglamentàriament. Aquesta opció vincula a l’obligat tributari durant un termini mínim de tres anys.

Article 22. Rendes íntegres del capital mobiliari

Tenen la consideració de “rendes íntegres procedents del capital mobiliari” les següents:

1. Els dividends i altres rendes derivades de la participació en el patrimoni net d’entitats. En particular, el terme “dividends”, en el sentit d’aquest precepte, comprèn les rendes de les accions, les accions o els bons de gaudiment, les participacions, les parts de fundador o altres drets, excepte els de crèdit, que permetin participar en les utilitats d’una entitat per la condició de soci, accionista, associat o partícip. Tenen la mateixa consideració les distribucions de resultats procedents de qualsevol organisme d’inversió col·lectiva de dret andorrà regulat en la normativa aplicable a aquests organismes.

2. Les rendes procedents de la cessió a tercers de capitals propis. Tenen aquesta consideració els interessos i qualsevol altra forma de retribució pactada com a remuneració per aquesta cessió, així com les rendes que deriven de la transmissió, el reemborsament, l’amortització, el bescanvi o la conversió de qualsevol classe d’actius representatius de la captació i la utilització de capitals aliens.

3. Les rendes procedents d’operacions de capitalització i de contractes d’assegurances de vida o invalidesa que no tinguin la consideració de rendes del treball d’acord amb el que estableix l’article 12.

En particular, s’apliquen a aquestes rendes les regles següents:



Aquests percentatges es determinen en el moment de la constitució de la renda i es mantenen constants durant la seva vigència.



A aquests efectes, la rendibilitat obtinguda fins al moment de constitució de la renda es determina com la diferència entre el valor financer actuarial de la renda que es constitueix i l’import de les primes satisfetes. Aquest import s’inclou dins de la renda del capital mobiliari de l’obligat tributari i s’integra de forma lineal durant un període de deu anys. No obstant això, si es tracta d’una renda temporal de durada inferior a 10 anys, el període d’integració coincidirà amb el de durada de la renda.

4. Les rendes obtingudes de la prestació d’assistència tècnica, de l’arrendament o subarrendament de béns mobles, negocis o mines que no tinguin la consideració de rendiments de les activitats econòmiques.

Així mateix, rebran aquesta consideració els rendiments procedents de quantitats, de qualsevol classe, pagades pels conceptes següents sempre que no rebin la consideració de rendiments del treball ni d’activitats econòmiques:

Article 23. Rendes netes del capital mobiliari

1. Les rendes netes del capital mobiliari són el resultat de minorar les rendes íntegres en l’import de les despeses deduïbles.

2. Són despeses deduïbles les despeses d’administració i custòdia, les comissions d’intermediaris així com altres despeses de naturalesa similar necessàries per l’obtenció d’aquestes rendes.

3. Per determinar les rendes netes definides a l’apartat 4 de l’article 22, es dedueixen de les rendes íntegres les despeses necessàries per obtenir aquestes rendes netes i, si és procedent, l’import del deteriorament sofert pels béns o drets dels quals s’obtinguin els ingressos.

Secció cinquena. Determinació dels guanys i pèrdues de capital

Article 24. Concepte

1. Als efectes d’aquest impost, es consideren “guanys i pèrdues de capital” les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composició, excepte que per aplicació d’aquesta Llei es considerin rendes.

2. S’estima que no hi ha alteració en la composició del patrimoni en els casos següents:



En tot cas, els béns i els drets als quals s’apliquin les lletres anteriors conserven el valor d’adquisició originari, sense que la circumstància que s’hi descriu impliqui una modificació del seu valor a efectes impositius.

3. Així mateix, es considera que no hi ha guany o pèrdua de capital en la reducció de capital, sigui quina sigui la seva finalitat, quan doni lloc a l’amortització de valors o participacions. Es consideren amortitzats els adquirits en primer lloc, i el seu valor d’adquisició es distribueix proporcionalment entre la resta de valors homogenis que romanguin en el patrimoni del contribuent. Quan la reducció de capital no afecti de la mateixa manera tots els valors o les participacions propietat del contribuent, s’entén referida als adquirits en primer lloc. No obstant això, quan la reducció de capital tingui per finalitat la devolució d’aportacions, l’import d’aquesta devolució minora el valor d’adquisició dels valors afectats, fins a anul·lar-lo. L’excés que en pugui resultar té la consideració de dividend. Aquest règim és aplicable a la devolució de la prima d’emissió, així com a la d’altres aportacions efectuades pels socis amb independència de la seva finalitat.

4. No es consideren “pèrdues de capital” les següents:

Article 25. Còmput

1. L’import dels guanys o pèrdues de capital és:



Si s’han efectuat obres de millora en els elements patrimonials transmesos, es diferencia la part del valor de transmissió que es correspongui amb cada un dels seus components.

2. En les transmissions de valors representatius de la participació en els fons propis d’entitats, quan existeixin valors homogenis, es considera que l’obligat tributari ha transmès els valors que hagin estat adquirits en primer lloc. A efectes de determinació del valor d’adquisició, l’obligat tributari podrà considerar el cost individualitzat dels valors homogenis adquirits o el seu cost mig ponderat. L’aplicació d’ambdós mètodes en la determinació del valor d’adquisició d’una transmissió de valors implica que s’hagi de fer servir el mètode de càlcul del cost d’adquisició escollit, com a mínim, fins a la transmissió de tots els valors homogenis.

Article 26. Transmissions a títol onerós

1. En les transmissions a títol onerós formen part del valor d’adquisició:



2. En el cas de béns immobles, el valor d’adquisició al qual es refereix l’apartat anterior s’actualitza multiplicant-lo pels coeficients d’actualització que s’estableixin en la llei del pressupost general corresponent, determinats en funció dels anys en què l’immoble hagi estat en propietat de l’obligat tributari.

3. El valor de transmissió és l’import real satisfet, sempre que no resulti inferior al seu valor normal de mercat, cas en què prevaldria aquest últim. Del valor de transmissió es dedueixen les despeses i els tributs a què es fa referència a la lletra c) de l’apartat 1, si han estat satisfets pel transmitent.

Article 27. Transmissions a títol lucratiu

Quan l’adquisició o la transmissió s’hagin realitzat a títol lucratiu, s’apliquen les regles previstes a l’apartat 1 de l’article 26, considerant com a valor real dels elements transmesos el seu valor normal de mercat.

Article 27 bis. Còmput dels guanys i de les pèrdues de capital en transmissions d’immobles situats al Principat d’Andorra

1. El còmput dels guanys i de les pèrdues de capital derivats de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra es regeix pel que s’estableix en aquest article. Als efectes d’aquest article, s’assimilen a les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra els actes següents:



2. Per determinar l’import d’aquests guanys i pèrdues de capital s’han de tenir en compte les regles següents:



3. El guany o la pèrdua de capital que resulti segons les regles dels apartats anteriors, i que s’hagi generat durant un període de temps superior a cinc anys, es corregeix mitjançant l’aplicació dels coeficients multiplicadors següents, en funció dels anys en què el bé immoble hagi estat propietat de l’obligat tributari:



El nombre d’anys es determina, i s’ajusta per excés, de data a data en què l’immoble o el dret hagi estat propietat de l’obligat tributari. A aquest efecte, les inversions computen amb la mateixa antiguitat que l’immoble.

4. Els guanys i les pèrdues de capital derivats de les transmissions a què es refereix aquest article no són objecte d’integració a la base de tributació quan, en el moment de la transmissió, els béns immobles han estat propietat de l’obligat tributari per un període de temps superior a deu anys.

Secció sisena. Regles especials de valoració

Article 28. Valoració de les operacions

La valoració de les operacions entre els obligats tributaris subjectes a aquest impost i altres persones físiques o entitats vinculades es realitza pel seu valor normal de mercat, en els termes que preveu la Llei de l’impost sobre societats.

Article 29. Rendes en espècie

1. Es consideren rendes en espècie la utilització, consum o obtenció, per a fins particulars, de béns, drets o serveis de forma gratuïta o per preu inferior al normal de mercat, encara que no suposi una despesa real per a qui les concedeix.

2. No es consideren rendiments del treball en espècie:

Secció setena. Transparència fiscal

Article 29 bis. Règim de transparència fiscal

1. Els obligats tributaris imputen a la seva base de tributació les rendes obtingudes per les entitats residents o no-residents fiscals al Principat d’Andorra, en els termes previstos en aquest article, quan es compleixin les condicions següents:



2. Els obligats tributaris imputen a la seva base de tributació, en els termes previstos a l’apartat 4, les rendes positives obtingudes per l’entitat no-resident que procedeixin de les fonts següents:



3. No obstant això, no s’imputen les rendes previstes a l’apartat 2 quan l’entitat no-resident desenvolupi una activitat econòmica d’importància per a la qual es disposi del personal, els equips, els béns i les instal·lacions corresponents, i es pugui provar aquesta circumstància.

Tampoc no s’imputen les rendes previstes a l’apartat 2 quan un terç o menys del total de les rendes obtingudes per l’entitat no-resident correspongui, en conjunt, a les categories de renda detallades a l’apartat referit.

4. La imputació de les rendes de les entitats en què es donin les condicions previstes a l’apartat 1 es fa de conformitat amb el següent:



Per calcular la renda derivada de la transmissió de la participació a l’entitat participada, el valor d’adquisició s’incrementa en l’import dels beneficis socials que, sense efectiva distribució, es corresponguin amb rendes que hagin estat imputades als socis en el període de temps comprès entre l’adquisició i la transmissió de la participació.

5. Els obligats tributaris imputen a la seva base de tributació, en els termes i condicions previstos a l’apartat 1, 3 i 4 d’aquest article, les rendes positives obtingudes per les entitats residents que procedeixin de les fonts següents, quan la mitjana anual de les seves posicions en instruments financers sigui igual o inferior al 50% del seus actius:

Secció vuitena. Integració i compensació de rendes

Article 30. Integració i compensació de rendes

1. Per al càlcul de la base de tributació, els imports positius o negatius de les rendes de l’obligat tributari s’integren i es compensen entre ells segons el que es preveu en aquest article.

2. D’acord amb la classificació de la renda que s’estableix a l’article 4, la base de tributació es divideix en dos parts:

Article 31. Base de tributació general

1. La base de tributació general és el resultat d’integrar i compensar entre si, en cada període impositiu, les rendes del treball, les rendes procedents de la realització d’activitats econòmiques i les rendes del capital immobiliari.

2. Si després de la integració i compensació anteriors resulta un import negatiu, pot compensar-se amb l’import positiu de la base de tributació general resultant en els deu períodes impositius següents.

Article 32. Base de tributació de l’estalvi

1. La base de tributació de l’estalvi és el resultat d’integrar i compensar entre si, en cada període impositiu, les rendes del capital mobiliari i els guanys i les pèrdues de capital.

2. Si després de la integració i compensació anteriors resulta un import negatiu, pot compensar-se amb l’import positiu de la base de tributació de l’estalvi resultant en els deu períodes impositius següents.

Capítol V. Determinació de la base de liquidació

Secció primera. Base de liquidació general i de l’estalvi

Article 33. Base de liquidació general

1. La base de liquidació general és el resultat de minorar el saldo positiu de la base de tributació general en l’import de les reduccions previstes en els articles 35, 38 i 39.

2. Les reduccions esmentades en l’apartat anterior s’apliquen en els termes següents:



3. L’import de la base de liquidació general no pot resultar negatiu com a conseqüència de l’aplicació de les reduccions indicades en els apartats anteriors.

Article 34. Base de liquidació de l’estalvi

1. La base de liquidació de l’estalvi es determina mitjançant la minoració del saldo positiu de la base de tributació de l’estalvi en l’import de la reducció prevista en l’article 37.

2. L’import de la base de liquidació de l’estalvi no pot resultar negatiu com a conseqüència de l’aplicació de la reducció indicada a l’apartat anterior.

Secció segona. Reduccions

Article 35. Reduccions personals i familiars

1. Reducció per mínim personal exempt

Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació general, en concepte de reducció per mínim personal exempt, en un import de 24.000 euros. Aquest import s’incrementa a 30.000 euros quan l’obligat tributari es troba en situació d’incapacitat.

L’import de la reducció establerta al paràgraf anterior s’incrementa a 40.000 euros quan el cònjuge no separat de l’obligat tributari o la seva parella estable, segons es defineix a la normativa reguladora de les unions estables de parella, que convisqui amb l’obligat tributari no percebi cap tipus de renda que s’hagi d’incloure dins de la base de tributació general.

Quan el cònjuge no separat o la parella de l’obligat tributari obtingui rendes que s’integrin dins de la seva base de tributació general i l’import d’aquesta base de tributació general no li permeti aplicar íntegrament la reducció prevista en el primer paràgraf d’aquest apartat 1, l’import restant de la reducció pot ser aplicat, si escau, pel mateix obligat tributari, sense que l’import conjunt de la reducció aplicable per tots dos cònjuges o membres de la parella pugui excedir la quantitat de 40.000 euros.

2. Reducció per càrregues familiars

Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació general en les quantitats següents:



Les reduccions previstes a les lletres a), b) i c) s’incrementen mitjançant l’aplicació d’un coeficient d’1,5 sobre el seu import per cada descendent, ascendent, i persona tutelada o acollida amb discapacitat o en situació de dependència que convisqui amb l’obligat tributari o en depengui. Els ascendents, que no hagin estat valorats amb anterioritat als 65 anys com a persones amb discapacitat, han d’acreditar que es troben en situació de dependència i que conviuen amb l’obligat tributari o en depenen. Per a l’aplicació d’aquesta reducció incrementada no s’exigirà el compliment del requisit d’edat establert a les lletres a) i b) anteriors.

Als efectes d’aquest impost, tenen la consideració de “persones amb discapacitat” a les que se’ls hagi reconegut aquesta condició per la Comissió Nacional de Valoració (CONAVA). La “situació de dependència” de la gent gran ha de ser reconeguda per la Comissió de Valoració Sociosanitària (COVASS).

3. Quan dos o més obligats tributaris tinguin dret a l’aplicació de les reduccions previstes a l’apartat 2 respecte dels mateixos ascendents, descendents o persones tutelades o acollides, l’import de les reduccions es prorrateja entre ells a parts iguals. No obstant això, quan els obligats tributaris tinguin un grau diferent de parentesc amb l’ascendent o el descendent, només tenen dret a la reducció els de grau més pròxim.

Article 36. Normes per a l’aplicació dels mínims personal i familiar

1. Quan el període impositiu és inferior a l’any natural, el mínim personal es prorrateja pel nombre de dies del període impositiu respecte de l’any natural.

2. Per a l’aplicació del mínim familiar es tenen en compte les circumstàncies personals i familiars en el moment del meritament de l’impost.

No obstant, en cas de defunció d’un descendent que dóna dret a l’aplicació del mínim familiar, el seu import es prorrateja pel nombre de dies durant els quals es compleixen els requisits per la seva aplicació.

Article 37. Reducció per mínim exempt de les rendes de l’estalvi

La base de tributació de l’estalvi es redueix en un import de 3.000 euros en concepte de mínim exempt per obtenció de rendes de l’estalvi.

Article 38. Reducció per inversió en habitatge habitual

1. Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació en un import equivalent al 25 per cent de les quantitats satisfetes en el període impositiu per a l’adquisició de l’immoble que constitueixi o hagi de constituir el seu habitatge habitual, incloent-hi les despeses originades per l’adquisició a càrrec de l’adquirent i, en cas de finançament per tercers, l’amortització, els interessos i les restants despeses associades al préstec.

La quantia màxima de la reducció és de 1.000 euros anuals.

2. Quan la transmissió d’un habitatge habitual hagi generat un guany de capital que hagi gaudit de l’exempció per reinversió prevista a la lletra r) de l’article 5, la base de la reducció per l’adquisició del nou habitatge es minora en l’import del guany de capital a què s’apliqui l’exempció per reinversió. En aquest cas, no es pot practicar reducció per l’adquisició del nou habitatge mentre les quantitats invertides en el mateix habitatge no superin el guany de capital exempt per reinversió.

3. S’inclou dins el concepte d’habitatge el bé immoble que constitueix l’habitatge habitual i permanent, els aparcaments, els trasters i els annexos accessoris a aquests últims si s’adquireixen de forma conjunta.

4. Perquè l’habitatge constitueixi la seva residència habitual, l’obligat tributari ha d’estar donat d’alta en el cens de la parròquia corresponent al lloc de situació de l’immoble dins el termini de dotze mesos comptats des de la data d’adquisició de l’habitatge.

En cas d’incompliment d’aquest requisit, l’obligat tributari ha d’ingressar l’import de la reducció aplicada, juntament amb els interessos de demora, en el període impositiu en què es produeixi l’incompliment.

Article 39. Reduccions per aportacions a instruments de previsió social i pensions compensatòries

Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació en els imports corresponents als conceptes següents:

1. Les aportacions i contribucions a plans de pensions i altres instruments de previsió social que compleixin les característiques que s’estableixin reglamentàriament, tant les realitzades pel mateix obligat tributari com per les empreses a favor dels seus treballadors. L’import màxim deduïble no pot superar la menor de les següents quanties:



Reglamentàriament es podrà establir l’obligació, a càrrec del promotor del pla o instrument o, segons el cas, de l’entitat asseguradora o financera amb la qual es formalitzi, d’informar el ministeri encarregat de les finances sobre l’import de les aportacions o contribucions i la identitat dels obligats tributaris en benefici de qui es facin aquestes.

2. Les pensions compensatòries satisfetes a favor del cònjuge i les anualitats per aliments, a excepció de les satisfetes als fills de l’obligat tributari, satisfetes ambdues d’acord amb la legislació civil aplicable o bé en compliment d’una resolució judicial o en execució d’un conveni regulador homologat judicialment o protocol·litzat notarialment.

Capítol VI. Període impositiu, meritació i imputació de rendes

Article 40. Període impositiu

1. El període impositiu coincideix amb l’any natural.

2. El període impositiu és inferior a l’any natural si es produeix la defunció de l’obligat tributari en un dia diferent del 31 de desembre. En aquest cas, el període impositiu finalitza a la data de la defunció.

Article 41. Meritació de l’impost

L’impost es merita l’últim dia del període impositiu.

Article 42. Imputació de rendes

1. Els ingressos i les despeses que determinen les rendes que cal incloure en la base de tributació s’imputen al període impositiu que correspongui, amb caràcter general, d’acord amb els criteris següents:



2. Sense perjudici del que estableix el punt anterior, en els casos que s’indiquen a continuació les rendes s’imputen al període impositiu que corresponguin d’acord amb els següents criteris especials:



Es consideren operacions a termini o amb preu ajornat quan el seu preu es percebi, totalment o parcialment, mitjançant pagaments successius o mitjançant un sol pagament, sempre que el període transcorregut entre el lliurament i el venciment de l’últim o únic termini sigui superior a l’any.

En cas que es produeixi l’endós, el descompte o el cobrament anticipat dels imports ajornats, s’entén obtinguda, en aquell moment, la renda pendent d’imputació.

El que preveu aquest apartat s’aplica sigui quina sigui la manera com, en el seu cas, s’hagin comptabilitzat els ingressos i les despeses corresponents a les rendes afectades.

3. Quan l’obligat tributari perdi aquesta condició per canvi de residència fiscal o es produeixi la seva defunció, totes les rendes pendents d’imputació s’integren en la base de tributació corresponent a l’últim període impositiu en què s’hagi de declarar per aquest impost.

Capítol VII. El deute tributari

Secció primera. La quota de tributació

Article 43. Tipus de gravamen

El tipus de gravamen de l’impost és el 10 per cent.

Article 44. Quota de tributació

La quota de tributació és el sumatori dels imports resultants d’aplicar el tipus de gravamen sobre els saldos positius de les bases de liquidació general i de l’estalvi, respectivament.

La quota de tributació no pot ser negativa i, com a mínim, es consigna un import de zero.

Secció segona. Quota de liquidació

Article 45. Quota de liquidació

1. La quota de liquidació és el resultat de reduir la quota de tributació en els imports següents:



2. La quota de liquidació no pot ser negativa com a conseqüència de l’aplicació de la bonificació i les deduccions anteriors i, com a mínim, es consigna un import de zero.

Article 46. Bonificació per obtenció de rendes del treball, d’activitats econòmiques o del capital immobiliari

L’obligat tributari que hagi obtingut rendes del treball, rendes derivades de la realització d’activitats econòmiques o rendes del capital immobiliari es dedueix de la quota de tributació una bonificació del 50 per cent de la quantitat que resulti d’aplicar el tipus de gravamen de l’impost sobre l’import de la base de tributació general de l’obligat tributari, minorada en la quantitat corresponent a la reducció prevista en el primer paràgraf de l’apartat 1 de l’article 35 a què tingui dret.

Aquesta bonificació no pot excedir la quantitat de 800 euros.

Article 47. Deduccions per eliminar la doble imposició interna

1. La quota de tributació es minora amb l’import de les quotes de tributació satisfetes per l’obligat tributari per l’impost comunal sobre els rendiments arrendataris i per l’impost comunal sobre la radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals, corresponents a rendes d’activitats econòmiques o rendes del capital immobiliari que s’hagin integrat en la base de tributació d’aquest impost.

2. Els saldos d’aquestes deduccions que no s’hagin aplicat per insuficiència de quota es poden deduir de la quota de tributació dels tres exercicis posteriors.

Article 48. Deducció per eliminar la doble imposició internacional

1. Quan en la base de tributació de l’obligat tributari s’integrin rendes o guanys de capital obtinguts i gravats a l’estranger, es dedueix de la quota de tributació la menor de les dues quantitats següents:



2. L’import de l’impost satisfet a l’estranger s’inclou en la renda d’acord amb el que preveu l’apartat anterior i, igualment, forma part de la base de tributació, encara que no sigui plenament deduïble.

3. Quan l’obligat tributari hagi obtingut en el període impositiu diverses rendes de l’estranger, la deducció es calcula agrupant les rendes que, havent estat sotmeses a imposició a l’estranger, procedeixin d’un mateix país.

No obstant això, les rendes procedents d’establiments permanents es computen de manera aïllada per cada establiment permanent.

4. Les quantitats no deduïdes per insuficiència de quota de tributació es poden deduir en els tres períodes impositius que concloguin posteriorment. A aquest efecte, l’obligat tributari ha d’acreditar la procedència i la quantitat de la deducció que pretengui efectuar mitjançant l’exhibició dels suports documentals oportuns, sigui quin sigui el període en què es va originar el dret a la deducció.

Article 48 bis. Deducció per incentius fiscals al mecenatge

1. Els obligats tributaris que efectuïn donatius irrevocables, purs i simples a favor del Govern, dels comuns, de l’Església catòlica, de la Creu Roja Andorrana o de les fundacions previstes en la Llei 11/2008, de 12 de juny, de fundacions i a favor de les associacions sense ànim de lucre de caràcter cultural, esportiu, social o medi ambiental, regulades en la Llei 20/2023, del 23 d’octubre, de text consolidat qualificada d’associacions, poden minorar de la quota de tributació el resultat d’aplicar el 20 per cent al valor del donatiu en les condicions assenyalades als apartats següents.

La base per aplicar la deducció assenyalada al paràgraf anterior és la següent:



En cap cas no tenen la consideració de donatius les quotes de socis satisfetes a les associacions sense ànim de lucre de caràcter cultural, esportiu, social o mediambiental regulades en la Llei 20/2023, del 23 d’octubre, de text consolidat qualificada d’associacions.

La difusió pública que l’obligat tributari pogués fer dels donatius efectuats no n’altera el caràcter pur i simple.

No tenen la consideració de donatiu a l’efecte d’aplicar la deducció a què es refereix aquest article les prestacions gratuïtes de serveis.

2. No obstant el que disposa l’apartat anterior, els donatius dineraris irrevocables, purs i simples, realitzats en el període impositiu per cada obligat tributari fins a l’import de 100 euros en el seu conjunt donen dret a minorar la quota de tributació en el resultat d’aplicar el 90 per cent a l’import dels mateixos.

3. L’import de la minoració de la quota de tributació per la realització dels donatius a què es refereixen els números anteriors no podrà excedir del 10 per cent de la base de tributació corresponent a l’obligat tributari en el període impositiu en que s’han generat.

4. Les quantitats no deduïdes en cas d’insuficiència de quota de tributació es poden deduir de la quota de tributació en els tres períodes impositius que concloguin posteriorment.

5. L’aplicació de la deducció prevista en aquest article exigeix l’acreditació de l’efectivitat del donatiu mitjançant un certificat que l’entitat que rep el donatiu està obligada a facilitar d’acord amb els requisits regulats reglamentàriament.

6. Estan exemptes les rendes positives que es posin de manifest en els donants contribuents d’aquest impost com a conseqüència dels donatius a què es refereix aquest article.

7. Als obligats tributaris d’aquest impost també els és d’aplicació el que preveu l’article 44 quater de la Llei 95/2010, de 29 de desembre, de l’impost sobre societats.

8. La base per a l’aplicació de la deducció establerta en aquest article i en l’article 44 quater de la Llei 95/2010, de 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en relació amb els donatius de béns o drets, afectes a una activitat econòmica, és el seu valor comptable.

Article 49. Deduccions per a contribuents que realitzen activitats econòmiques

Els obligats tributaris que realitzen activitats econòmiques i determinen el seu rendiment segons el que es preveu a la secció tercera del capítol IV, apliquen les deduccions a la quota establertes a la Llei de l’impost sobre societats. En particular, són aplicables els mateixos límits i percentatges.

Capítol VIII. Pagaments a compte

Article 50. Obligats a efectuar pagaments a compte

1. Els pagaments a compte tenen la consideració de deute tributari segons el que estableix la Llei de bases de l’ordenament tributari, i poden consistir en retencions, ingressos a compte i pagaments fraccionats. La mateixa consideració té el pagament a compte en transmissions immobiliàries previst a l’article 51 bis.

2. Les entitats i les persones jurídiques residents al Principat d’Andorra que satisfacin o abonin rendes gravades per aquest impost estan obligades a practicar retenció i ingrés a compte, en concepte de pagament a compte de l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponent al perceptor, i a ingressar-ne l’import al ministeri encarregat de les finances, quan satisfacin les tipologies de rendes següents:



3. Estan subjectes a les mateixes obligacions les persones físiques residents al Principat d’Andorra que realitzin activitats econòmiques, respecte de les rendes que satisfacin o abonin en l’exercici d’aquestes activitats, i les persones físiques o jurídiques no-residents fiscals que operin al Principat d’Andorra mitjançant un establiment permanent o sense, quan paguin rendes del treball gravades per aquest impost.

4. El ministeri encarregat de les finances o l’entitat o l’òrgan administratiu que aquest ministeri consideri oportú determinarà el percentatge que s’ha d’aplicar en concepte de les retencions i dels ingressos a compte sobre les rendes del treball sotmeses a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en els termes i les condicions que es determinin reglamentàriament.

Reglamentàriament es determinarà el procediment que l’obligat tributari o bé l’obligat a practicar la retenció sobre les rendes del treball hauran de seguir a fi de poder facilitar al ministeri encarregat de les finances les circumstàncies determinants per al càlcul del percentatge que s’ha d’aplicar en concepte de retenció o ingrés a compte, així com qualsevol modificació d’aquestes circumstàncies. L’ingrés al ministeri encarregat de les finances de les retencions i els ingressos a compte sobre rendes del treball es fa a través de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en els termes i les condicions que es determinin reglamentàriament, les quals podran incloure la possibilitat d’utilitzar formularis o models de declaració conjunts. A aquests efectes, el ministeri encarregat de les finances informarà la Caixa Andorra de Seguretat Social dels percentatges de retenció o ingrés a compte corresponents als obligats tributaris, per tal que aquests percentatges siguin incorporats als formularis o models de declaració conjunts esmentats, i totes les dades incloses en els formularis conjunts seran accessibles i s’utilitzaran únicament i exclusivament a efectes tributaris per a la gestió d’aquest impost i per al compliment de la normativa de la seguretat social.

5. El càlcul de les retencions i dels ingressos a compte sobre les rendes del treball distintes de les esmentades a l’apartat anterior és determinat pel pagador de les rendes, en les condicions que s’estableixin reglamentàriament.

En aquests supòsits, els obligats tributaris han de comunicar al pagador de les rendes subjectes a retenció o ingrés a compte les circumstàncies a què es refereix el segon paràgraf de l’apartat anterior, així com les seves modificacions, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

6. El càlcul de les retencions i dels ingressos a compte sobre les rendes del capital mobiliari i els guanys de capital derivats de contractes d’assegurança sobre la vida és determinat pel pagador de les rendes, en les condicions que s’estableixin reglamentàriament.

7. Els obligats tributaris que exerceixin activitats econòmiques han d’efectuar al mes de setembre un pagament fraccionat de la liquidació corresponent al període impositiu que estigui en curs el primer de setembre.

8. En cap cas no estan obligades a practicar la retenció o l’ingrés a compte les missions diplomàtiques o les oficines consulars a Andorra d’Estats estrangers.

9. Les entitats i les persones jurídiques residents al Principat d’Andorra o no- residents fiscals que operin al Principat d’Andorra mitjançant un establiment permanent, i que siguin dipositàries de valors mobiliaris estrangers o tinguin al seu càrrec la gestió de cobrament de les rendes derivades d’aquests valors, tenen l’obligació de practicar retenció sobre les rendes derivades d’aquests valors, en els termes i les condicions que es determinin reglamentàriament.

Article 51. Import dels pagaments a compte

1. La retenció i l’ingrés a compte sobre les rendes del treball es determinen en els següents termes:



2. Com a excepció al que es preveu a l’apartat anterior, s’aplica un percentatge de retenció fix del 10 per cent sobre els següents rendiments del treball:



3. En cas que l’obligat tributari rebi, en concepte de rendiments del treball, una retribució de caràcter variable així com qualsevol altre tipus de complement, l’import del qual no sigui fix, la base per determinar el tipus de retenció i ingrés a compte inclourà, com a mínim, aquestes retribucions corresponents al període impositiu immediatament anterior, excepte que l’obligat tributari pugui acreditar de manera objectiva un import diferent, segons els termes i condicions que s’estableixin reglamentàriament.

En cas que l’obligat tributari no hagi disposat d’una retribució variable l’any immediatament anterior al període impositiu en curs, el tipus de retenció i ingrés a compte es determinarà en base una estimació realitzada pel pagador de les rendes.

4. La retenció i l’ingrés a compte sobre les rendes del capital mobiliari es determinen aplicant un percentatge de retenció fix del 10 per cent sobre l’import de la renda íntegra satisfeta.

No obstant això, l’obligat tributari pot sol·licitar a la persona o entitat pagadora de les rendes que minori la base sobre la qual s’aplica el percentatge de retenció en l’import de la reducció prevista a l’article 37.

En cas que s’exerceixi aquesta opció, l’obligat a retenir determina l’import de la retenció que s’ha de practicar aplicant el percentatge de retenció sobre la renda satisfeta en la mesura en què aquesta renda superi l’import de la reducció resultant d’aplicar l’article 37.

Reglamentàriament s’ha de regular el procediment per a la comunicació de l’opció a l’entitat o entitats pagadores, amb l’objectiu de garantir que la reducció corresponent sigui objecte d’aplicació en l’import previst legalment, sense que es produeixin duplicitats.

5. Quan s’hagi de practicar una retenció o un ingrés a compte sobre una renda del capital mobiliari d’acord amb el que s’estableix en l’apartat 9 de l’article 50, l’import de la retenció es minora mitjançant l’aplicació de la deducció prevista en l’article 48, a què tingui dret l’obligat tributari, en relació amb l’impost estranger a què hagi estat sotmesa aquesta renda.

6. No s’ha de practicar la retenció o l’ingrés a compte respecte de les rendes que estiguin exemptes en virtut del que estableix l’article 5, en els termes que es fixin reglamentàriament.

7. El subjecte obligat a retenir i a practicar ingressos a compte ha de presentar una declaració davant el ministeri encarregat de les finances, en el lloc, la forma i els terminis que s’estableixin reglamentàriament, de les quantitats retingudes o els ingressos a compte fets, o la declaració negativa quan escaigui. No obstant això, no hi ha obligació de declarar les rendes que estiguin exemptes d’acord amb l’article 5.

8. L’import del pagament fraccionat que han d’efectuar els obligats tributaris que exerceixin activitats econòmiques es calcula aplicant el percentatge del 50 per cent sobre la quota de liquidació del període impositiu immediatament anterior.

No obstant això, l’obligat tributari pot determinar l’import del pagament fraccionat aplicant un percentatge del 5 per cent sobre les rendes netes procedents d’activitats econòmiques obtingudes en l’exercici immediatament anterior. L’exercici d’aquesta opció es fa en el moment de presentar la declaració corresponent al pagament fraccionat i no vincula per a futurs períodes impositius.

En cas que el període anterior tingui una durada inferior a dotze mesos, el pagament fraccionat es fa tenint en compte la part proporcional de la quota de liquidació de períodes anteriors fins a completar un període de dotze mesos.

L’obligat a realitzar pagaments fraccionats ha de presentar una declaració davant el ministeri encarregat de les finances, en el lloc, la forma i els terminis que s’estableixin reglamentàriament, de les quantitats ingressades en concepte de pagament fraccionat.

Article 51 bis. Pagaments a compte en transmissions immobiliàries

1. Els obligats tributaris que obtinguin rendes positives derivades de la transmissió de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra han d’efectuar un pagament a compte d’aquest impost i ingressar l’import al ministeri encarregat de les finances en els terminis i les condicions que s’estableixen en aquest article.

També estan subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte els obligats tributaris que obtinguin rendes derivades dels actes esmentats a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 27 bis.

2. L’import del pagament a compte és el resultat d’aplicar el tipus de gravamen de l’impost sobre l’import de la renda obtinguda, determinada d’acord amb les regles previstes en aquesta Llei.

3. No s’ha d’efectuar el pagament a compte previst a l’apartat 1 d’aquest article quan la renda estigui exempta d’acord amb el que es preveu a l’article 5.

4. Quan es tracti de transmissions amb preu ajornat a les quals sigui aplicable la regla prevista a la lletra c) de l’apartat 2 de l’article 42 d’aquesta Llei, el pagament a compte es calcula sobre l’import de la renda que es correspon amb els cobraments que, segons els terminis de pagament acordats, s’hagin de produir en la data de transmissió del bé i en els dotze mesos posteriors.

5. En el supòsit que la transmissió del bé o que la constitució o cessió del dret real que estiguin subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte es formalitzin a través d’un contracte privat, l’obligat tributari ha de liquidar el pagament a compte presentant-lo i ingressant-ne l’import al ministeri encarregat de les finances en un termini de trenta dies a comptar des de la data del contracte privat.

En el supòsit d’una elevació posterior a públic d’aquest contracte privat, la liquidació del pagament a compte s’ha de justificar en el moment de l’elevació a públic del contracte.

6. En el cas que la transmissió del bé o que la constitució o cessió del dret real que estiguin subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte sigui atorgada a través d’escriptura pública, l’obligat tributari ha de liquidar el pagament a compte de forma simultània a l’atorgament de l’escriptura pública tenint en compte el que es preveu a l’article 51 ter.

7. S’han de determinar reglamentàriament els terminis, els models, les formes de declaració i d’ingrés del pagament a compte, i les formes de justificació del seu pagament.

Article 51 ter. Obligacions dels fedataris públics en transmissions immobiliàries

1. Els fedataris públics no poden autoritzar cap escriptura pública de transmissió de béns immobles o relativa als actes esmentats a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 27 bis, o de constitució o cessió de drets reals sobre els mateixos béns efectuada mitjançant contracte privat, ni poden protocol·litzar documents privats en què es reflecteixin aquestes transmissions, si els obligats tributaris no acrediten prèviament o simultàniament la liquidació i, si escau, l’ingrés efectiu del pagament a compte previst a l’article anterior o que són aplicables els supòsits d’exempció previstos en aquesta Llei.

2. Quan es tracti d’actes subjectes a l’impost en què no hi hagi intervenció de preu, el pagament a compte es practica prenent per base l’increment del valor real dels béns declarat pel mateix obligat tributari, que s’ha de consignar a l’escriptura.

3. Els fedataris públics han de percebre l’import del pagament a compte efectuat per l’obligat tributari i efectuar-ne l’ingrés al ministeri encarregat de les finances, dins els terminis i sota els models que reglamentàriament es determinin.

4. Els fedataris públics han d’adjuntar a la matriu de l’escriptura una còpia de la liquidació del pagament a compte.

5. Els fedataris públics han de presentar davant del ministeri encarregat de les finances, durant la primera quinzena de cada trimestre, la relació o índex comprensiu de tots els actes subjectes al pagament a compte que hagin autoritzat, incloent-hi la identificació dels contribuents, i de les liquidacions que hagin percebut en el trimestre natural immediatament anterior, en la forma i sota els models que reglamentàriament es determinin.

6. Els notaris han de comunicar al Registre Administratiu de Béns Immobles, adscrit a la Cambra de Notaris, l’atorgament de qualsevol acte o contracte que impliqui una transmissió patrimonial immobiliària, incloent-hi qualsevol dels actes esmentats a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 27 bis, o la constitució o cessió de drets reals en què intervinguin, a fi que es procedeixi a inscriure’ls.

Reglamentàriament es determinen la forma i el procediment per dur a terme la inscripció.

Article 52. Deducció dels pagaments a compte i quota diferencial

L’import de les retencions, els ingressos a compte, els pagaments fraccionats i el pagament a compte en transmissions immobiliàries previst a l’article 51 bis es dedueix de la quota de liquidació per obtenir la quota diferencial. Quan, per efecte dels pagaments a compte, la quota diferencial sigui negativa, el ministeri encarregat de les finances ha de retornar l’excés d’acord amb el que s’estableix a l’article 58.

Quan es tracti de transmissions amb preu ajornat segons la lletra c) de l’apartat 2 de l’article 42 d’aquesta Llei, l’import del pagament a compte efectuat d’acord amb l’article 51 bis es dedueix de la quota de liquidació a mesura que la renda s’imputa en la base de tributació.

Capítol IX. Gestió i liquidació

Article 53. Registre tributari

1. Els obligats tributaris de l’impost sobre la renda de les persones físiques han de disposar d’un número de registre tributari (en endavant, NRT), que han de sol·licitar en cas que ja no el posseeixin com a obligats tributaris de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques o dels impostos indirectes. Aquest número és únic per a tots els tributs estatals. La sol·licitud s’ha de formalitzar mitjançant el model normalitzat establert pel Govern.

2. El ministeri encarregat de les finances ha de portar un registre tributari en què s’han d’inscriure les persones físiques i entitats sense personalitat jurídica pròpia que siguin obligats tributaris d’aquest impost.

3. Reglamentàriament es desenvolupen les formes, els terminis i la documentació que cal presentar per obtenir l’NRT, així com els procediments de gestió de l’impost.

Article 54. Obligació de col·laboració

Els titulars del Registre de Comerç i Indústria, els titulars del Registre de Professions Liberals i els titulars del Registre d’Associacions han de remetre al ministeri encarregat de les finances, per la via telemàtica, la informació en relació amb les persones físiques i entitats, la constitució, l’establiment, la modificació o l’extinció referent a les modificacions que es produeixen en aquests registres, segons el que es determini reglamentàriament.

La mateixa obligació incumbeix els notaris pel que fa a les escriptures i altres documents que autoritzin la constitució, la modificació, la transformació o l’extinció de tota classe d’entitats.

Article 55. Declaracions

1. Els obligats tributaris han de presentar i subscriure una declaració per aquest impost en el lloc i la forma que es determinin reglamentàriament entre l’1 d’abril i el 30 de setembre de l’exercici posterior a la finalització del període impositiu.

2. No obstant això, no estan obligats a presentar la declaració els obligats tributaris que únicament obtinguin rendes procedents d’alguna o de la totalitat de les fonts següents:



3. Estan obligats en tot cas a presentar i subscriure la declaració prevista en l’apartat 1 els obligats tributaris que hagin percebut rendes del treball o rendes del capital mobiliari que no hagin estat sotmeses a l’obligació d’efectuar pagaments a compte d’acord amb el que s’estableix en l’article 50.

Article 56. Autoliquidació i ingrés del deute tributari

1. Els obligats tributaris, en el moment de presentar la seva declaració, han de determinar el deute corresponent i ingressar-lo en el lloc i la forma que es determinin reglamentàriament.

2. El pagament del deute tributari es pot efectuar mitjançant el lliurament de béns integrants del patrimoni cultural del Principat d’Andorra en la forma que preveu la normativa reguladora del patrimoni cultural d’Andorra.

Article 57. Liquidació provisional

El ministeri encarregat de les finances pot girar la liquidació provisional que escaigui d’acord amb el que disposa la normativa reguladora de les bases de l’ordenament tributari, sense perjudici de les comprovacions posteriors que puguin realitzar els òrgans d’aquest ministeri.

Article 58. Devolució d’ofici

1. Quan, d’acord amb l’article 52, la quota diferencial resultant de l’autoliquidació sigui negativa, el ministeri encarregat de les finances, si escau, ha de practicar la liquidació provisional dins els tres mesos següents computats a partir del moment en què s’hagi presentat la declaració.

2. Quan la quota diferencial resultant de l’autoliquidació o, si escau, de la liquidació provisional sigui negativa, el ministeri encarregat de les finances ha de tornar d’ofici aquesta quota, sense perjudici de la pràctica de les ulteriors liquidacions, provisionals o definitives, que escaiguin.

3. Si la liquidació provisional no s’ha practicat en el termini que estableix l’apartat 1, el ministeri encarregat de les finances ha de tornar d’ofici la quota diferencial negativa resultant de l’autoliquidació, sense perjudici de la pràctica de les liquidacions provisionals o definitives ulteriors que puguin ser procedents.

4. Si transcorre el termini que estableix l’apartat 1 sense que s’hagi ordenat el pagament de la devolució per causa imputable al ministeri encarregat de les finances, s’ha d’aplicar a la quantitat pendent de devolució l’interès legal que es preveu a la normativa reguladora de bases de l’ordenament tributari, des de l’endemà de la finalització del termini esmentat i fins a la data d’ordenació del seu pagament, sense que calgui que l’obligat tributari ho reclami.

5. Reglamentàriament es determinen el procediment i la forma de pagament per a la realització de la devolució d’ofici a què es refereix aquest article.

Capítol X. Infraccions i sancions

Article 59. Infraccions

La regulació de les infraccions en matèria tributària relatives al contingut d’aquesta Llei es regeix, en allò que no s’estableix en aquesta Llei, pel règim d’infraccions i sancions establert en la normativa reguladora de les bases de l’ordenament tributari.

Article 60. Modalitats d’infraccions

1. Es consideren infraccions simples:



2. Es consideren infraccions de defraudació:

Article 61. Sancions

1. Les infraccions simples són sancionades mitjançant una multa fixa d’entre 150 euros i 3.000 euros.

2. Les infraccions de defraudació són sancionades mitjançant una multa proporcional d’entre el 50% i el 150% de la quota defraudada.

3. Les sancions anteriors s’estableixen seguint els criteris de graduació establerts en la normativa reguladora de les bases de l’ordenament tributari.

Article 62. Notificacions i recursos de les infraccions

1. Prèviament a l’acte d’imposició d’una sanció, s’ha de notificar a la persona interessada la proposta de resolució amb indicació dels fets imputats, el precepte infringit i la quantia de la multa. La persona interessada disposa d’un termini de tretze dies hàbils per al·legar tot allò que consideri oportú per a la seva defensa.

2. Transcorregut el termini d’al·legacions, l’òrgan competent dicta la resolució que correspongui, contra la qual es pot recórrer en els termes establerts en la normativa reguladora de les bases de l’ordenament tributari.

3. En qualsevol cas, i perquè l’acte administratiu quedi en suspens, amb la interposició del recurs s’ha d’aportar una garantia suficient, ja sigui hipotecària o bé un aval o una fiança d’una entitat bancària andorrana que garanteixi l’import total del deute tributari.

Capítol XI. Ordre jurisdiccional

Article 63. Jurisdicció competent

La jurisdicció administrativa, amb l’exhauriment previ de la via administrativa en matèria tributària, és l’única competent per dirimir les controvèrsies de fet i dret que se suscitin entre el ministeri encarregat de les finances i els obligats tributaris en relació amb qualsevol de les qüestions a què es refereix aquesta Llei.

Disposició addicional primera. Cost d’adquisició dels valors representatius de la participació en els fons propis d’entitats

A l’efecte de computar els guanys i les pèrdues de capital derivats de les transmissions de valors representatius de la participació en els fons propis d’entitats residents al Principat d’Andorra adquirits abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, es pren com a valor d’adquisició de la participació transmesa el major dels dos següents: el valor teòric comptable corresponent en la data de tancament de l’últim període impositiu que finalitzi abans del dia 1 de gener del 2013 o el valor d’adquisició acreditat de forma fefaent.

El valor teòric comptable és el que resulti dels comptes anuals dipositats en el Registre de Societats i formulats d’acord amb la normativa comptable i mercantil vigent al Principat d’Andorra.

Disposició addicional segona. Cost d’adquisició dels béns immobles

Els obligats tributaris que obtinguin rendes d’activitats econòmiques i siguin titulars de béns immobles afectes a la seva activitat econòmica i hagin estat adquirits abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, consideraran com a valor dels béns, a l’efecte d’aplicar les disposicions d’aquesta Llei, el major dels dos següents: el valor de mercat d’aquests béns a 2014, segons resulti d’un informe de valoració emès per un expert independent o el seu cost d’adquisició acreditat de forma fefaent.

Aquest valor dels béns s’obté deduint del cost d’adquisició o del valor de mercat dels imports esmentats en el paràgraf anterior, l’amortització lineal que correspongui als anys transcorreguts entre la posada en funcionament de l’element i la data d’aplicació d’aquesta Llei.

En relació amb aquests elements, correspon al contribuent la càrrega de provar fefaentment la data de posada en funcionament d’aquests, el preu de mercat de l’element patrimonial, així com l’amortització i les correccions valoratives realitzades comptablement amb anterioritat a la data d’aplicació efectiva d’aquesta Llei; la falta de prova d’aquests aspectes determina la impossibilitat d’amortitzar aquests elements després de l’aplicació efectiva de la Llei.

Disposició addicional tercera. Pagament fraccionat corresponent al primer període impositiu d’aplicació d’aquesta Llei

Per determinar el pagament fraccionat que s’ha d’efectuar en el primer període impositiu en el qual sigui aplicable aquesta Llei, es pren la quota de liquidació o, si escau, la renda neta corresponent a l’impost sobre la renda d’activitats econòmiques de l’obligat tributari en relació amb l’últim exercici tancat abans de l’aplicació d’aquesta Llei.

Disposició addicional quarta. Determinació de la renda derivada de determinats actius financers, contractes d’assegurança, plans de pensions i instruments de previsió social, adquirits o formalitzats abans del primer dia en què sigui d’aplicació aquesta Llei

1. A l’efecte de determinar les rendes íntegres derivades d’actius financers adquirits abans del primer dia en què sigui d’aplicació aquesta Llei, es pren com a valor d’adquisició el valor normal de mercat de l’actiu a data 31 de desembre de 2014. Per a la determinació d’aquest valor normal de mercat, s’apliquen les regles següents:



2. A l’efecte de determinar l’import de les rendes íntegres del capital mobiliari procedents d’operacions de capitalització i de contractes d’assegurança de vida o invalidesa formalitzats abans del primer dia en què sigui d’aplicació aquesta Llei, únicament es computarà la part de tal renda que s’hagi generat a partir del primer de gener del 2015.

Per donar compliment al que es preveu en el paràgraf anterior, s’aplicaran les regles següents:



3. A l’efecte de determinar l’import de les rendes íntegres del treball procedents de pensions i altres prestacions similars, excloses les satisfetes per la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, a què es refereixen les lletres c), d) i e) de l’apartat 2 de l’article 12, derivades d’instruments formalitzats abans del primer dia en què sigui d’aplicació aquesta Llei, únicament es computarà la part de tal renda que s’hagi generat a partir de l’1 de gener del 2015.

D’acord amb el que es preveu en el paràgraf anterior, per tal de portar a terme el càlcul de la renda íntegra segons s’estableix a l’apartat 3 de l’article 12, la pensió o prestació rebuda es reduirà en el valor de la provisió matemàtica corresponent a la persona a qui es vincula l’instrument a data 31 de desembre de 2014.

4. Les pèrdues de capital o els rendiments negatius que es generin en relació amb els actius, operacions, contractes, instruments o plans esmentats als apartats anteriors, i que es determinin aplicant les regles indicades anteriorment, no podran superar l’import de la pèrdua o del rendiment negatiu total que hagués resultat d’aplicar les disposicions generals de la Llei.

5. Els guanys de capital o els rendiments positius que es generin en relació amb els actius, operacions, contractes, instruments o plans esmentats als apartats anteriors, i que es determinin aplicant les regles indicades anteriorment, no podran superar l’import del guany o del rendiment positiu total que hagués resultat d’aplicar les disposicions generals de la Llei.

Disposició addicional cinquena. Determinació de la renda corresponent a prestacions rebudes de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en relació amb cotitzacions prèvies al primer dia en què sigui d’aplicació aquesta Llei

1. A l’efecte de determinar la renda íntegra del treball corresponent a les pensions i altres prestacions similars satisfetes per la Caixa Andorrana de Seguretat Social als obligats tributaris que hagin començat a cotitzar abans del primer dia en què sigui d’aplicació aquesta Llei, l’import de la pensió o prestació es reduirà, en cada període impositiu en què es percebi, en un percentatge de l’1 per cent per cada any cotitzat abans del primer dia en què sigui d’aplicació aquesta Llei. Per determinar aquest percentatge, les fraccions d’any s’elevaran a un any.

2. Per a l’aplicació d’aquesta reducció es tindran en compte les regles següents:

Disposició addicional sisena. Col·laboració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en la determinació dels percentatges de retenció i ingrés a compte

La Caixa Andorrana de Seguretat Social col·laborarà en el procés de determinació dels percentatges de retenció i ingrés a compte aplicables sobre les rendes del treball sotmeses a l’obligació de cotització a l’esmentada Caixa Andorra de Seguretat Social, corresponents a l’inici del primer període impositiu en què sigui d’aplicació l’impost sobre la renda de les persones físiques, en els termes que es determinin reglamentàriament. A aquest efecte, la Caixa Andorra de Seguretat Social podrà utilitzar la informació que obri en poder seu i que pugui ser rellevant per tal determinar els esmentats percentatges.

Disposició addicional setena. Traspàs d’actius i passius en el marc d’un procediment de resolució d’entitats bancàries

El traspàs d’actius i de passius dels quals sigui titular l’obligat tributari d’aquest impost, en el marc d’un procediment de resolució previst en la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, no generarà per al titular dels actius i dels passius cap renda, positiva o negativa, guany o pèrdua de capital, susceptibles d’imposició o de deducció per aquest impost.

A l’efecte del còmput de les rendes, guanys o pèrdues de capital que l’obligat tributari obtingui posteriorment en relació amb els actius i passius esmentats, es tindrà en compte el valor d’adquisició i, quan sigui rellevant, la data d’adquisició o formalització originals.

Disposició addicional vuitena. Col·laboració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en la determinació de les rendes de treball

El ministeri encarregat de les finances pot accedir a la informació sobre les rendes registrades en els formularis de declaració de cotització de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, per tal de valorar i determinar les rendes del treball definides a l’article 12 d’aquesta Llei.

Disposició addicional novena. Recàrrec especial sobre els guanys especulatius en les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra

1. Els obligats tributaris que obtinguin guanys de capital de caràcter especulatiu derivats de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra estan sotmesos al recàrrec especial previst en aquesta disposició addicional. Als efectes d’aquesta disposició, s’assimilen a les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra els actes esmentats a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 27 bis.

2. Es consideren guanys de capital de caràcter especulatiu els derivats de les transmissions esmentades a l’apartat anterior, quan procedeixin de les transmissions de béns o drets efectuades abans d’haver transcorregut un període mínim de dos anys des de la data de l’adquisició per l’obligat tributari.

3. El recàrrec especial es calcula aplicant un tipus del 5% sobre l’import del guany de capital, determinat d’acord amb les regles previstes a l’apartat 2 de l’article 27 bis.

4. El recàrrec especial es merita en el moment en què es produeix la transmissió dels béns als quals es refereix l’apartat 1 anterior.

5. Els obligats tributaris han de liquidar el recàrrec especial i ingressar l’import al ministeri encarregat de les finances d’acord amb el procediment previst als articles 51 bis i 51 ter, en els terminis i les condicions que s’estableixen reglamentàriament.

6. El recàrrec especial previst en aquesta disposició addicional té la consideració de quota de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

Disposició transitòria primera. Bases de tributació negatives en l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques

1. Els obligats tributaris que, a l’inici del primer exercici en què sigui aplicable aquesta Llei, tinguin bases de tributació negatives pendents de compensació, d’acord amb el que preveu l’article 17 de la Llei 96/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, poden compensar-les en el termini i amb les condicions previstes en aquesta Llei per a les bases de tributació generals negatives.

2. Per determinar el termini de compensació de les bases de tributació negatives esmentades en el paràgraf anterior, es considera que aquestes bases van ser generades en el període impositiu en el qual van ser objecte d’autoliquidació per l’obligat tributari de l’impost sobre la renda d’activitats econòmiques.

Disposició transitòria segona. Deduccions pendents de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques

1. Els obligats tributaris que, a l’inici del primer exercici en què sigui aplicable aquesta Llei, tinguin deduccions pendents d’aplicació, d’acord amb el que preveuen els articles 23 i 24 de la Llei 96/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, es poden deduir de la quota de tributació de l’impost sobre la renda dels tres exercicis posteriors

2. Per determinar el termini d’aplicació de les deduccions esmentades en el paràgraf anterior, es considera que aquestes deduccions van ser generades en el període impositiu en el qual van ser objecte d’autoliquidació per l’obligat tributari de l’impost sobre la renda d’activitats econòmiques.

Disposició transitòria tercera. Règim especial per a residents sense activitat lucrativa

1. Els obligats tributaris que hagin obtingut una autorització de residència sense activitat lucrativa abans l’entrada en vigor d’aquesta Llei, d’acord amb els criteris previstos per la normativa reguladora corresponent, poden acollir-se al règim especial establert en aquesta disposició transitòria.

2. Les persones esmentades a l’apartat anterior, que optin per l’aplicació del règim especial previst en aquesta disposició transitòria, no estaran subjectes a l’impost sobre la renda de les persones físiques durant el període de temps en que sigui d’aplicació aquest règim. A afectes d’establir la residència i domicili fiscal, es considerarà l’establert en l’article 8.

3. No obstant, les persones acollides al règim especial previst en aquesta disposició transitòria han de satisfer un import anual de 30.000 euros en concepte de gravamen especial pels residents sense activitat lucrativa.

4. Aquest règim transitori serà d’aplicació des del primer període impositiu en què sigui d’aplicació aquesta Llei, fins el període impositiu que finalitzi abans del dia 1 de gener del 2018.

No obstant, les persones acollides a aquest règim especial podran renunciar a la seva aplicació passant a tributar per l’impost sobre la renda de les persones físiques, mitjançant la seva renúncia al règim especial.

Aquesta renúncia tindrà efectes a partir del període impositiu següent a aquell en que es comuniqui. Reglamentàriament es determinaran els termes i condicions en que es farà la comunicació d’aquesta renuncia.

5. Els procediments i formularis relatius a la gestió i liquidació del gravamen especial corresponent a aquest règim especial es determinaran reglamentàriament.

6. Les persones acollides al règim especial previst en aquesta disposició transitòria no tindran dret a l’aplicació dels convenis per evitar la doble imposició que hagi signat el Principat d’Andorra.

Disposició transitòria quarta. Primer any d’aplicació de l’impost

Pel primer any d’aplicació d’aquesta Llei el termini per optar al règim establert en els articles 17 i 21, així com el règim especial establert en la disposició transitòria tercera, serà de tres mesos a comptar des de la data d’inici d’aplicació d’aquesta Llei, en els termes i condicions que es determinin reglamentàriament.

Disposició transitòria cinquena. Dividends satisfets amb càrrec a beneficis obtinguts abans de l’aplicació de la Llei 95/2010, de 29 de desembre, de l’impost sobre societats

L’exempció prevista a la lletra j) de l’article 5 resultarà igualment d’aplicació als dividends i altres rendiments derivats de la participació en el patrimoni net, a què es fa referència a l’apartat 1 de l’article 22, satisfets per entitats residents fiscals al Principat d’Andorra o per organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, amb càrrec a beneficis no distribuïts obtinguts o a partides de patrimoni constituïdes abans del primer període impositiu en què hagi estat d’aplicació la Llei 95/2010, de 29 de desembre, de l’impost sobre societats.

Disposició derogatòria única. Impost sobre la renda de les activitats econòmiques

Amb efectes des de l’1 de gener del 2015, queda derogada la Llei 96/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, així com les disposicions relatives a aquest impost contingudes en el Decret del 13 de juny del 2012 pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre societats i de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques.

Disposició final primera. Modificació de la llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals

1. S’introdueix un nou capítol sisè a la Llei 94/2010, del 29 de desembre, el qual queda redactat de la manera següent:

“Article 36 bis
Règim especial dels treballadors fronterers i temporers

1. Els treballadors no-residents fiscals contractats per empreses residents o establertes al Principat d’Andorra, als quals es refereix l’article 12, quan estiguin subjectes en la seva totalitat al règim de la Caixa Andorrana de Seguretat Social del Principat d’Andorra poden tributar d’acord amb les normes generals de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

2. A l’efecte de determinar l’impost corresponent a les rendes del treball percebudes en relació amb la seva activitat com a treballadors fronterers i/o temporers i que estiguin subjectes a aquest impost, poden optar per aplicar les regles següents:



Quan el període de duració del treball desenvolupat pel treballador fronterer o temporer sigui inferior a l’any, la reducció esmentada es prorrateja en funció del període de duració del treball en el curs del període impositiu.



3. L’opció d’aplicar les regles assenyalades a l’apartat anterior s’exerceix mitjançant la presentació davant el ministeri encarregat de les finances d’una comunicació en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

4. La determinació de l’import i el procediment per efectuar l’ingrés de les retencions i dels ingressos a compte relatius a les rendes regulades en aquest article es fan d’acord amb el que s’estableix per a les rendes del treball en les disposicions de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques.”

2. Es modifica la lletra a) de l’article 15 de la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, que queda redactada de la manera següent:



3. Es modifica l’article 4 de la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, que queda redactat com segueix:

Disposició final segona. Exempció dels premis del joc en l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals

Es modifica la lletra e) de l’article 15 de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, que queda redactada de la manera següent:

Disposició final tercera. Actualització dels imports

La llei del pressupost general pot modificar l’import de les reduccions, bonificacions i deduccions que estableix aquesta Llei.

Disposició final quarta. Habilitació normativa

1. S’encomana al Govern la redacció de les disposicions i dels reglaments necessaris per al desenvolupament i l’execució d’aquesta Llei en el termini de tres mesos des de la seva entrada en vigor.

2. Els models de declaració d’aquest impost i els dels seus pagaments a compte són fixats per reglament, el qual ha d’establir, a més de la forma, el lloc i els terminis per presentar-los, els supòsits i les condicions de la seva presentació per mitjans telemàtics.

3. Es delega al ministeri encarregat de les finances la gestió i la recaptació de l’impost que regula aquesta Llei.

4. Els obligats tributaris poden fer consultes relatives exclusivament a la interpretació de l’articulat de la Llei. Han de ser contestades, en un termini màxim de sis mesos, pel ministeri encarregat de les finances amb caràcter vinculant. El Govern ha d’establir reglamentàriament els termes i l’abast en què es poden efectuar aquestes consultes.

Disposició final cinquena. Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i és aplicable als exercicis que s’iniciïn a partir de l’1 de gener del 2015.

Casa de la Vall, 24 d’abril del 2014


Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.