Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà (Text refós sense caràcter oficial)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 12 de juny del 2008 ha aprovat la següent:

llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà

Exposició de motius

Les previsions legislatives establertes en la Llei d’ordenació del sistema financer, del 27 de novembre de 1993; la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer, del 19 de desembre de 1996, i la Llei de regulació del règim administratiu bàsic de les entitats bancàries, del 30 de juny de 1998, fixen diversos terminis per regular l’activitat de les entitats financeres d’inversió.

La gestió d’organismes d’inversió, segons la terminologia emprada des de la Llei del 19 de desembre de 1996, és un dels components principals de la gestió per compte de tercers. Aquesta mateixa Llei inclou una definició genèrica del que s’entén per organismes d’inversió al Principat tot desglossant dos tipus d’organismes d’inversió: els fons mutus d’inversió i els fons de pensió. Si bé els primers fons mutus d’inversió es van començar a constituir a Andorra a final dels anys 80, fins ara no n’hi ha cap regulació específica. Tampoc no ha estat desenvolupada cap normativa relativa als fons de pensions. Aquests precedents, la contínua sofisticació dels mecanismes de gestió mitjançant vehicles d’inversió d’aquest tipus i la cada dia més gran necessitat d’establir un marc que garanteixi la necessària seguretat jurídica, tant als inversors com als agents financers que intervenen en aquestes activitats, han fet que el Consell General reguli de manera exhaustiva aquest sector.

Cal que la regulació estableixi uns criteris de transparència que permetin als inversors disposar de la suficient informació, abans del període de participació en els organismes d’inversió i també durant aquest període, i cal que hi hagi una sintonia adequada en cada moment entre l’inversor i la inversió. En conjunt, es tracta de protegir l’inversor.

D’altra banda, cal que les entitats que participen en la gestió, l’administració i la distribució dels organismes d’inversió, en la dipositària dels seus actius i en tots els serveis complementaris que es generen al voltant d’aquestes activitats, coneguin les seves obligacions i l’abast de les seves responsabilitats perquè ofereixin tots els serveis en condicions òptimes.

S’amplia l’àmbit dels organismes d’inversió als organismes amb personalitat jurídica atès que aquest tipus de modalitat té cada cop més acceptació en l’àmbit inversor.

Així mateix, es distingeixen dos tipus d’organismes d’inversió col·lectiva, segons les possibilitats d’inversió que tenen:



Per als primers, que s’adrecen a tot tipus d’inversors, s’estableixen unes normes de funcionament compatibles amb les directives europees existents. D’aquesta manera es possibilita que els organismes d’inversió andorrans constituïts sota aquests criteris puguin ésser distribuïts a Europa si s’assoleix un acord en aquest sentit.

Aquestes normes de funcionament afecten en particular els tipus d’actius en què es poden efectuar les inversions i els límits que s’hi estableixin per tal de garantir una divisió de riscos adequada.

Pel que fa als altres organismes d’inversió col·lectiva, els que no compleixen algunes de les condicions establertes per als OICVM, són organismes d’inversió que d’acord amb les seves característiques de liquiditat i de risc poden estar sotmesos a certes limitacions pel que fa als inversors als quals poden estar distribuïts.

En relació amb la forma dels organismes d’inversió, es preveuen en la legislació totes les figures que existeixen en el nostre entorn, des dels fons estàndard amb compartiments o sense, fins als fons de fons o als fons mestres i subordinats.

S’estableixen també els mecanismes de constitució d’aquests diferents organismes d’inversió i altres mecanismes de funcionament com són la comptabilitat, la transparència informativa, el càlcul dels valors liquidatius i els seus mecanismes de distribució.

Aquesta Llei també regula la distribució d’organismes d’inversió col·lectiva andorrans a l’estranger així com la distribució d’organismes d’inversió estrangers a Andorra. Aquesta regulació apareix necessària ja que no seria eficient regular els organismes d’inversió de dret andorrà i permetre simultàniament la distribució a Andorra sense cap control d’organismes d’inversió estrangers.

Aquesta Llei regula tots aquests aspectes i estableix uns terminis transitoris perquè es produeixin les adaptacions necessàries.

Índex

Títol preliminar. Definicions

A l’efecte d’aquesta Llei, s’entén per:

1. AFA: Autoritat Financera Andorrana.

2. OI: Organisme d’inversió.

3. OIC: Organisme d’inversió col·lectiva.

4. OICVM: Organisme d’inversió col·lectiva en valors mobiliaris.

5. SICAV: Societat d’inversió de capital variable. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per SICAV l’OIC que adopta la forma de societat anònima de dret andorrà.

6. Valors negociables:



7. Instruments financers:



8. Mercat reglamentat o regulat: un mercat reglamentat o regulat és:



9. Mercat OTC: mercat no reglamentat.

10. Estat membre: estat que pertany a la Unió Europea.

11. Estat tercer: estat que no pertany a la Unió Europea distint d’Andorra i de l’OCDE.

12. Grup consolidable: segons normes comptables vigents.

13. Palanquejament: es denomina palanquejament d’una determinada posició la relació entre el valor monetari de la posició i la inversió necessària per poder prendre la posició.

14. Conflicte d’interessos: es produeixen conflictes d’interessos quan els interessos dels inversors no són la principal preocupació del dipositari o del gestor de l’OIC a l’hora de realitzar operacions.

15. Distribució/comercialització: la captació activa d’inversors no considerats legalment components operatius del sector financer, per compte de l’OIC o la seva societat gestora o qualsevol altra entitat que actuï per compte d’aquestes, perquè inverteixen en accions o participacions de l’OIC. No es considerarà, a aquests efectes, distribució o comercialització la intermediació o transmissió d’ordres relatives a l’adquisició per compte de clients de les accions o participacions de l’OIC.

16. Parts dels OIC: participacions d’un fons o accions d’una SICAV.

17. Operació de finançament de valors o OFV: una operació de finançament de valors tal com està definida al punt 32 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.

18. Permuta de rendiment total: un contracte de derivats definit en el punt 11 ter de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, en el qual una contrapart transfereix el rendiment econòmic total, inclosos els ingressos per interessos i comissions, els guanys i pèrdues pels moviments de preus, i les pèrdues de crèdit, d’una obligació de referència a una altra contrapart.

19. Índex: tota xifra tal com es defineix en el punt 50 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.

20. Índex de referència: tot índex tal com es defineix en el punt 51 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.

21. Utilització d’índex de referència: l’ús d’un índex de referència tal com el que es preveu en la lletra e) del punt 52 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.

Títol I. Disposicions generals

Article 1. Objectiu

La Llei té com a objectiu protegir els inversors i assegurar la transparència i el bon funcionament del mercat dels OIC.

Article 2. Definició

1. Són OIC els organismes que tenen per objecte invertir els patrimonis dels inversors i gestionar-los en béns, drets, valors negociables o altres instruments, financers o no, d’acord amb l’establert en els prospectes complets respectius i que estableixen sempre el rendiment de l’inversor en funció dels resultats col·lectius de l’organisme.

2. Tret dels casos previstos en aquesta Llei, la gestió d’un OIC l’ha de dur a terme una societat gestora legalment autoritzada que exerceix les facultats de domini sense ser propietària de l’OIC, amb el concurs d’un dipositari, d’acord amb el que preveu el títol VI d’aquesta Llei.

3. Els OIC no responen ni de les obligacions de l’entitat gestora ni de les pròpies de l’entitat dipositària ni de les dels partícips; només responen de les obligacions i de les despeses previstes en el seu reglament o en els seus documents constitutius/estatuts (en endavant, reglament).

Article 3. Àmbit d’aplicació

La Llei s’aplica:

Títol II. OIC de dret andorrà

Capítol primer. Règim general

Article 4. Forma jurídica

1. Els OIC de dret andorrà revesteixen la forma de fons o de societat o de qualsevol altra forma que s’estableixi en la normativa vigent i requereixen la seva inscripció en el registre corresponent de l’AFA en els termes que estableix l’article 42 d’aquesta Llei.

2. Els OIC que revesteixen la forma de societat o qualsevol altra forma amb personalitat jurídica pròpia es consideren de dret andorrà si la corresponent persona jurídica és de dret andorrà. En cas que la gestió del patrimoni d’aquestes societats es dugui a terme a través d’una societat gestora, aquesta ha de ser de dret andorrà.

Les SICAV només poden gestionar actius pel seu propi compte sense poder, en cap cas, rebre el mandat per gestionar actius en nom de tercers.

3. Els OIC que revesteixen la forma de fons o qualsevol altra forma sense personalitat jurídica representats per una societat gestora es consideren de dret andorrà si la referida societat gestora és de dret andorrà.

4. Els OIC estructurats com a fons són patrimonis separats sense personalitat jurídica pròpia que tenen, però, capacitat negocial i legitimació processal a través de la seva societat gestora, i s’atribueix al propi fons i no als seus partícips els drets i les obligacions que resultin de l’activitat contractual d’aquella; els partícips són els propietaris del fons, però no poden exercir cap acció o facultat de domini o disposició sobre el patrimoni del fons i, molt especialment, no tenen acció de divisió del patrimoni comú.

5. La societat gestora té ple poder de representació i administració sobre el fons i tot el seu patrimoni. Les obligacions de fer a càrrec del fons les ha de complir la societat gestora o l’entitat dipositària en el marc de les seves obligacions conforme a aquesta Llei, les seves normes de desenvolupament i el reglament de cada fons; les obligacions patrimonials s’han de complir amb càrrec al patrimoni del fons.

6. El centre efectiu d’administració dels OIC andorrans ha d’estar situat al Principat d’Andorra.

Article 5. Reserva de denominació

1. Les denominacions següents i les seves sigles són privatives dels OIC regulats per aquesta Llei, i no poden ser utilitzades, ni aquestes ni altres que indueixin a confusió amb aquestes, en cap altre cas:



Tampoc no poden ser utilitzades cap de les denominacions establertes en aquesta Llei i en les seves posteriors modificacions que puguin fer referència a tipus d’OIC específics com poden ser els OIC garantits, immobiliaris, etc.

2. Els OIC regulats en aquesta Llei han d’incloure en la seva raó social la denominació literal que els correspongui d’entre les assenyalades anteriorment a les lletres c) o d) (poden ser emprades les seves abreviatures).

3. En qualsevol cas, la denominació social dels OIC no s’ha de prestar a confusió o induir a error, en particular quant a les inversions realitzades i als rendiments garantits.

4. Cap persona o entitat no pot actuar com a OIC sense haver obtingut les autoritzacions previstes en aquesta Llei o, en el seu cas, per altres que estableixi la normativa andorrana vigent.

Article 6. Tipus

Hi ha dos tipus d’OIC de dret andorrà segons el marge de maniobra de què disposen en matèria d’inversions:

Article 7. Característiques

1. Cada OIC té associades diverses característiques que el defineixen, d’entre les quals destaquen:



Cada compartiment dóna lloc a l’emissió de les seves pròpies participacions/accions representatives de la part del patrimoni dels OIC que els sigui atribuït.

La part del patrimoni dels OIC que li sigui atribuït a cada compartiment respon exclusivament dels costos, les despeses i altres obligacions expressament atribuïdes a aquest compartiment i dels costos, les despeses i les obligacions que no hagin estat atribuïts expressament a un compartiment en la part proporcional que s’estableixi en el reglament dels OIC. En qualsevol cas, cada compartiment respon exclusivament dels compromisos contrets en l’exercici de la seva activitat i dels riscos derivats dels actius que integren les seves inversions.

Als compartiments els són individualment aplicables totes les disposicions establertes en aquesta Llei. Els compartiments poden tenir un sol partícip.

Tots els compartiments d’un OIC han de pertànyer al mateix tipus d’OIC que regula l’article 6 d’aquesta Llei. Per tant, un OIC que no sigui OICVM no pot tenir compartiments amb la tipologia d’inversions d’aquesta i viceversa.



Els OIC mestres són els OIC que tenen com a finalitat exclusiva ser distribuïts sota diverses denominacions mitjançant altres OIC que es denominen subordinats.

Els OIC subordinats són els OIC que inverteixen principalment, en les condicions establertes en la seva normativa de desenvolupament, en un OIC mestre i accessòriament en liquiditats, i que es distribueixen sota una denominació diferent de la de l’OIC mestre.

Les prohibicions i obligacions establertes a la secció primera, capítol tercer del títol II s’estableixen en l’àmbit de l’OIC mestre, no del subordinat.

L’AFA, mitjançant un comunicat, pot aclarir les disposicions que estableix aquest article.

Article 8. Inscripció

1. Amb caràcter previ a tota distribució de parts d’OIC a través de qualsevol mitjà, virtual o no, i abans d’iniciar la recollida de subscripcions, els OIC s’han d’inscriure en els registres de l’AFA. L’AFA ha d’adjudicar un número d’inscripció a cada OIC introduït en els registres.

2. La inscripció esmentada no es pot considerar en cap cas una apreciació positiva de l’AFA sobre la qualitat de les parts emeses.

Article 9. Reglament

1. Tots els OIC han de disposar, per ser inscrits a l’AFA, d’un reglament el contingut del qual descrigui les condicions de desenvolupament de les seves activitats.

2. Els reglaments dels OIC de dret andorrà són sotmesos a l’aprovació de l’òrgan supervisor en el procés d’autorització i d’inscripció de l’OIC.

3. Els reglaments han d’incloure com a mínim els apartats següents:

Article 10. Patrimoni

1. El patrimoni es divideix en parts alíquotes denominades participacions en la participació establerta al seu reglament. El patrimoni de les SICAV és equivalent al seu actiu net i és atribuït a les accions representatives del seu capital en la proporció establerta al seu reglament o estatut.

2. Sense perjudici del que estableix l’article 42.4, el patrimoni dels OIC no pot ser inferior a 1.250.000 euros. En el cas dels OIC que tinguin personalitat jurídica i no hagin designat societat gestora, aquest patrimoni mínim és de 300.000 euros. Aquests patrimonis s’han de mantenir mentre els OIC estiguin inscrits a l’AFA.

3. S’acorda que el patrimoni esmentat pugui ser inferior en un 10% al mínim establert sempre que es restableixi el compliment del requisit durant els tres mesos següents a l’incompliment. En qualsevol cas, tota davallada per sota d’aquest mínim s’ha de comunicar a l’AFA. També s’ha de comunicar el retorn del patrimoni als nivells mínims establerts per llei.

4. En els casos en què en el decurs dels darrers 12 mesos el patrimoni dels OIC hagi estat per sota del mínim establert més de 3 cops, l’entitat gestora ha de procedir a dissoldre’l i posteriorment a liquidar-lo.

5. En el cas d’OIC amb compartiments, cadascun dels compartiments ha de tenir un patrimoni mínim de 300.000 euros, sense que, en cap cas, el patrimoni total de l’organisme sigui inferior als imports indicats a l’apartat 2 d’aquest article.

6. Pel que fa als OIC per als quals la divisa de referència no és l’euro, el control de l’adequació del seu patrimoni al mínim establert en el punt precedent es duu a terme emprant els canvis vigents a la data del control de l’adequació, sense que en cap moment pugui ser inferior al mínim establert en més del 5%.

Article 11. Valor liquidatiu/preu

1. Als efectes de fixar el valor liquidatiu, el valor del patrimoni de l’OIC és el resultat de deduir els comptes creditors de la suma de tots els seus actius, valorats amb subjecció a les normes contingudes en aquesta Llei i en les disposicions que la desenvolupen. En els casos que no estiguin previstos en aquestes alguns criteris de valoració, s’han de valorar els actius sempre d’acord amb el seu valor de realització o valor de mercat i segons les normes vigents a escala internacional reconegudes pel sector.

2. El valor liquidatiu/preu (en endavant, valor liquidatiu) de cada part és el que resulta de dividir el valor del patrimoni dels OIC pel nombre de parts emeses. Quan hi hagi diverses classes de parts, el valor de cada classe és el que resulta de dividir el valor del patrimoni de l’OIC corresponent a la dita classe pel nombre de parts en circulació de la classe corresponent.

3. El valor liquidatiu de les parts ha de ser calculat per la societat gestora o la societat d’inversió amb la periodicitat establerta al reglament o als estatuts de l’OIC sobre la base de la política d’inversió dels OIC en qüestió i d’acord amb les regles establertes en aquesta Llei.

4. L’AFA ha d’establir el sistema de tramesa periòdica del valor liquidatiu calculat de cada OIC de dret andorrà per part de l’entitat gestora a l’autoritat supervisora.

5. L’AFA pot establir mitjançant comunicats tècnics regles addicionals per al càlcul del valor liquidatiu de les parts dels OIC.

Article 12. Subscripcions i reembossaments

1. A l’efecte de les subscripcions i els reembossaments, el valor liquidatiu es calcula com a mínim amb la periodicitat que estableix aquesta Llei i, en qualsevol cas, cada cop que s’admetin subscripcions o reembossaments.

2. Les subscripcions i els reembossaments s’efectuen sobre el valor liquidatiu sense perjudici de les comissions de subscripció i/o de reembossament i les eventuals despeses que s’hi afegeixen a càrrec de l’inversor. En qualsevol cas, s’ha de diferenciar el valor liquidatiu de les parts, de les comissions en benefici del gestor i/o dipositari i de les altres despeses a favor del distribuïdor i/o intermediari financer que realitza el reembossament.

3. Les subscripcions de parts s’efectuen mitjançant aportacions al patrimoni comú de l’OIC, en forma de diners, valors negociables cotitzats en mercats reglamentats, o altres que puguin figurar a l’actiu de l’OIC.

4. Les parts d’un OIC no es poden emetre sense que l’equivalent del preu d’emissió hagi estat abonat a l’actiu dels OIC.

5. Els reembossaments de parts s’efectuen amb càrrec al patrimoni comú dels OIC en el termini establert al reglament o als estatuts de l’OIC des de la data del valor liquidatiu aplicable a la sol·licitud. La societat gestora o la societat d’inversió pot limitar de manera justificada el reembossament de participacions o accions d’acord amb allò establert al reglament o als estatuts de l’OIC.

6. Els reglaments dels OIC poden establir certes limitacions als reembossaments de parts de l’inversor. També poden permetre la suspensió provisional del reembossament de parts quan circumstàncies excepcionals ho exigeixin i si la suspensió té com a base vetllar pels interessos legítims dels inversors.

7. L’AFA pot suspendre temporalment la subscripció o el reembossament de parts quan no sigui possible la determinació del seu valor liquidatiu o per qualsevol altre motiu, vetllant en tot moment pels interessos legítims dels inversors.

Igualment, la societat gestora o la societat d’inversió poden limitar la subscripció de parts d’acord amb allò establert al reglament o als estatuts de l’OIC.

8. Queda prohibida la subscripció i el reembossament de parts quan:

Article 13. Parts

1. Les parts d’OIC suposen un dret de propietat sobre una part alíquota del seu patrimoni. Aquestes són de les mateixes característiques en cada OIC o en cada compartiment o cada classe excepte en els casos concrets establerts en aquesta Llei; les participacions de fons no tenen valor nominal.

2. Les parts són nominatives i poden ser representades mitjançant certificats nominatius (els quals inclouen tota la informació necessària per a la seva correcta identificació) o mitjançant anotacions en compte.

3. El nombre de parts dels OIC no és limitat i la seva subscripció o reembossament depèn de la demanda i de l’oferta del mercat.

4. Les participacions d’un fons poden admetre decimals, corresponents a un nombre no sencer de parts en propietat d’un inversor.

5. Dins d’un mateix OIC o, en el seu cas, d’un mateix compartiment, hi pot haver diverses classes de parts que es poden diferenciar per les comissions, divises o polítiques de distribució de resultats que els són aplicables. Cada classe de parts rep una denominació específica, que inclou la denominació de l’OIC i, en el seu cas, la del compartiment.

6. Les parts d’un OIC tenen la consideració de valors negociables i poden ser objecte de transmissió i constituir-se sobre aquelles els mateixos drets reals que sobre aquests, i se’ls aplica, en general, excepte el que disposa aquesta Llei, el seu mateix règim jurídic.

El reglament o els estatuts d’un OIC poden establir la prohibició de transmissió de les seves parts sense limitar, però, la recuperació del seu valor mitjançant el seu reembossament al propietari.

La transmissió i el gravamen de les parts d’un OIC s’han de notificar a la societat gestora per part del transmitent i de l’adquirent, tret que la mateixa societat gestora hagi participat en la transmissió per compte d’un d’ells o d’ambdós, cas en el qual es dóna per notificada. Des que es produeix l’anterior notificació, i només des de llavors, la gestora té per nou propietari la persona o entitat a la qual s’hagi notificat com a adquirent de les parts de l’OIC. Això no obstant, en cas de dubte la societat gestora pot sol·licitar a qui notifiqui la transmissió els documents o altres elements de verificació que consideri necessaris per acreditar que aquesta s’ha produït efectivament a favor de l’adquirent. En cap cas cal l’atorgament d’escriptures públiques per a la transmissió o el gravamen de les parts d’un OIC fins i tot en cas que siguin accions.

Quan una SICAV no tingui societat gestora, les transmissions i els gravàmens han de ser intervinguts per un banc, una societat gestora, una entitat de crèdit o formalitzats en escriptura pública, i s’ha de comunicar als administradors de la SICAV que han de registrar la transmissió al llibre de socis. Els administradors de la SICAV tindran les mateixes facultats que s’atribueixen al paràgraf anterior a la societat gestora.

El reglament o els estatuts dels corresponents OIC poden establir condicions per a les transmissions de les parts. En el supòsit que les condicions establertes no es compleixin per part del transmitent i l’adquirent, aquesta no té eficàcia envers la societat gestora, que ha de procedir a l’amortització i al reembossament de les parts a qui tingui per propietari, en la data de determinació del valor liquidatiu immediatament posterior a la data de la notificació de la transmissió.

Article 14. Partícips/accionistes

1. Són partícips/accionistes dels OIC tots els que són titulars de participacions/accions (parts).

2. La condició de partícip/accionista implica l’acceptació dels reglaments/estatuts de l’OIC i confereix els drets reconeguts en la legislació vigent, i en particular:



3. Els partícips/accionistes no responen dels deutes dels OIC; únicament poden perdre la seva aportació. En conseqüència, els creditors dels OIC no poden fer efectius els seus crèdits sobre el patrimoni dels partícips/accionistes.

4. L’AFA pot fixar un nombre mínim de partícips/accionistes dels OIC.

Article 15. Resultats

1. Els resultats dels OIC s’obtenen deduint de la totalitat dels resultats i rendiments latents i realitzats obtinguts les comissions de la societat gestora i de l’entitat dipositària, les despeses d’auditoria i les altres despeses previstes al reglament dels OIC.

2. La distribució de resultats s’ha d’ajustar al que estableix el reglament/els estatuts.

3. Els rendiments dels inversors s’estableixen en funció dels rendiments de l’OIC.

Capítol segon. SICAV

Article 16. Legislació aplicable

1. Les SICAV estan sotmeses a les disposicions aplicables a les societats anònimes en general, mentre aquestes no contradiguin les disposicions establertes en aquesta Llei. En particular, són d’aplicació a les SICAV les disposicions següents:



2. Les SICAV estan sotmeses a la supervisió de l’AFA i, per tant, han de comunicar a aquest organisme tota la informació que els sigui requerida.

3. Les SICAV no poden tenir un objecte social diferent del llistat a l’article 2.

Article 17. Estatuts

Als estatuts s’hi ha de fer constar, en tot cas:

1. La denominació i el domicili de la societat.

2. L’objecte social.

3. El capital social mínim i el capital social màxim l’aprovació del qual no requereix acord de la junta general.

4. Les accions o participacions en què es divideix el capital, amb indicació del seu valor nominal i, quan sigui procedent, de la seva sèrie o classe.

5. L’estructura de l’òrgan d’administració, amb indicació del poder de representació dels administradors i del sistema que s’ha de seguir per remunerar-los, si escau.

6. Les diverses categories d’accions o participacions amb diferents drets, si escau.

7. Les regles sobre convocatòria i quòrums d’assistència i votació a les juntes generals, sense que siguin aplicables els límits establerts a la Llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada.

Article 18. Administració

1. Són òrgans d’administració i representació de la societat d’inversió els determinats en els seus estatuts, de conformitat amb les prescripcions de la legislació vigent.

2. Quan així ho prevegin els estatuts, la junta general o, per delegació, el consell d’administració pot acordar que la gestió dels actius de la societat s’encomani a una societat gestora. L’eventual acord ha d’elevar-se a escriptura pública i inscriure’s en els registres de l’AFA.

3. L’acord mencionat a l’apartat anterior no relleva els òrgans d’administració de la societat de cap de les obligacions i responsabilitats que la normativa vigent els imposi.

4. Quan la societat d’inversió no hagi designat una societat gestora per dur a terme la gestió del seu patrimoni, ha de remetre a l’AFA en el moment de ser constituïda tota la informació sol·licitada d’acord amb la normativa vigent a les entitats gestores.

Capítol tercer. Política d’inversió

Secció primera. OICVM

Article 19. Definició i àmbit d’aplicació

1. Són organismes d’inversió col·lectiva en valors mobiliaris (OICVM) els OIC l’objectiu dels quals sigui la inversió exclusiva dels patrimonis del públic en valors negociables i/o altres instruments financers dels mencionats a l’article 20.

2. Queden exclosos d’aquesta secció:



3. Queda prohibida la transformació d’un OICVM regulat en aquesta secció en un OIC regulat en altres seccions d’aquesta mateixa Llei.

Article 20. Política d’inversió

1. Aquests OIC estan sotmesos a unes determinades normes de funcionament que afecten la seva política d’inversió de manera que garanteixin bàsicament un repartiment adequat dels riscos i una liquiditat adequada.

2. Cada compartiment o cada OIC, en cas que aquest no tingui compartiments, ha de tenir una única política d’inversió.

3. Són lliures les inversions dels OICVM en:



4. Sense perjudici del que precedeix, els OICVM poden:



5. Un OICVM pot disposar de liquiditats amb caràcter accessori.

Article 21. Control de riscos

1. Les societats gestores o d’inversió han d’aplicar uns procediments de gestió dels riscos amb els quals puguin controlar i mesurar en tot moment el risc associat a cadascuna de les seves posicions i la contribució d’aquestes al perfil de risc global de la cartera; han d’aplicar uns procediments que permetin una avaluació precisa i independent del valor dels instruments derivats i, principalment, dels derivats OTC. En qualsevol cas, sempre han de valorar que les dites operacions siguin apropiades als objectius de l’OIC d’acord amb el contingut del reglament i han de disposar dels mitjans i l’experiència necessaris per dur a terme tal activitat.

L’AFA requerirà regularment a les societats gestores o d’inversió que inverteixin en aquest tipus d’actius tota la informació que sigui d’utilitat per avaluar els riscos associats a les transaccions en instruments derivats, els riscos subjacents, les restriccions quantitatives i els mètodes utilitzats per cada OICVM que gestiona.

2. Els OICVM han de garantir que el risc global associat als instruments derivats no superi el valor net total de la seva cartera. Per exposició global al risc s’entén qualsevol obligació actual o potencial que sigui conseqüència de la utilització d’instruments financers derivats, entre els quals s’inclouen les vendes al descobert.

Els OICVM, dins de la seva política d’inversions, poden invertir en derivats sempre que l’exposició al risc dels actius subjacents no sigui superior, en termes agregats, als límits d’inversió establerts a l’article següent.

Quan un OICVM inverteix en derivats basats en un índex, les inversions no s’acumulen als efectes dels límits fixats a l’article següent.

Quan un valor mobiliari o un instrument del mercat monetari inclogui un derivat, aquest es té en compte a l’hora de complir els requisits d’aquest article.

Article 22. Diversificació dels riscos

1. Un OICVM no pot invertir més d’un 10% dels seus actius en cadascun dels valors negociables o instruments del mercat monetari emesos per un mateix organisme. Els OICVM tampoc no poden invertir més del 20% dels seus actius en dipòsits del mateix organisme.

El risc enfront d’una contrapart dels OICVM durant una transacció de derivats OTC no pot ser superior:



2. El valor total dels valors negociables i els instruments del mercat monetari inclosos a la cartera de l’OICVM emesos per un mateix emissor que individualment superin el 5% dels seus actius no poden superar el 40% del valor dels actius de l’OICVM. Aquest límit no s’aplica als dipòsits i a les transaccions en derivats OTC realitzats amb entitats financeres supeditades a supervisió cautelar.

Sense perjudici dels límits individuals establerts en l’apartat 1, els OICVM no poden acumular:



3. El límit del 10% previst en la primera frase de l’apartat 1 passa al 35% com a màxim quan els valors negociables o els instruments del mercat monetari siguin emesos o garantits per l’Estat andorrà, un estat de l’OCDE, un estat membre o qualsevol de les seves administracions locals, per un estat tercer o per organismes internacionals de caràcter públic dels quals formin part l’Estat andorrà, un o diversos estats membres o estats membres de l’OCDE.

4. El límit del 10% establert en la primera frase de l’apartat 1 passa al 25% com a màxim en el cas de determinades obligacions quan aquestes hagin estat emeses per una entitat de crèdit que tingui el seu domicili social a l’Estat andorrà o en un estat membre, o en un estat que pertanyi a l’OCDE i estigui sotmès per norma legal a una supervisió pública especial pensada per protegir els titulars de les obligacions. Particularment, els imports resultants de l’emissió d’aquestes obligacions s’han d’invertir en actius que, durant la totalitat del període de validesa de les obligacions, puguin cobrir les fiances associades a les obligacions, i que, en cas d’insolvència de l’emissor, siguin utilitzades de forma prioritària per reembossar el principal i pagar els interessos acumulats.

Quan un OICVM inverteix més d’un 5% dels seus actius en obligacions de les característiques de les esmentades en el paràgraf anterior, emeses per un únic emissor, el valor total de les inversions no pot ser superior al 80% del valor dels actius de l’OICVM.

5. Els valors negociables i instruments del mercat monetari inclosos en els paràgrafs 3 i 4 no es tenen en compte a l’hora d’aplicar el límit del 40% fixat a l’apartat 2.

Els límits fixats en els apartats 1, 2, 3 i 4 no poden ser acumulats i, per consegüent, les inversions en valors negociables o instruments del mercat monetari emesos per la mateixa entitat, o en dipòsits o instruments derivats constituïts per aquesta, efectuats d’acord amb els apartats 1, 2, 3 i 4, no poden sota cap concepte sobrepassar en total el 35% dels actius d’un OICVM.

Les empreses incloses en els mateixos estats financers consolidats es consideren pertanyents a un sol grup a efectes del càlcul dels límits previstos en aquest article.

Un mateix OICVM pot acumular inversions en valors negociables i instruments del mercat monetari dins del mateix grup fins a un límit del 20%, sense perjudici del que estableix l’apartat 4 d’aquest mateix article.

6. Sense perjudici dels límits fixats a l’article 24, els límits previstos en els punts anteriors passen al 20% com a màxim per la inversió en accions i/o obligacions emeses pel mateix organisme quan, segons el reglament de l’OICVM, l’objectiu de la política d’inversions de l’OICVM sigui reproduir o reflectir la composició d’un cert índex d’accions o d’obligacions reconegut per les autoritats competents, en funció del següent:



7. El límit previst en l’apartat 1 passa al 35%, com a màxim, per motius de circumstàncies excepcionals en el mercat, particularment en els mercats reglamentats en els quals predominen determinats valors negociables o instruments de mercat monetari. Només un únic emissor pot realitzar la inversió fins al límit esmentat.

Article 23. Inversions emeses o garantides per organismes públics

1. No obstant el que preveu l’article anterior, els OICVM poden invertir, segons el principi de repartiment de riscos, el 100% dels seus actius en emissions diferents de valors negociables i instruments de mercat monetari emesos o garantits per l’Estat andorrà o per un estat membre o de l’OCDE, pels seus organismes públics territorials, per un estat tercer o per organismes internacionals de caràcter públic dels quals formin part l’Estat andorrà, un o diversos països de l’OCDE o estats membres, sempre que els partícips dels OICVM es beneficiïn d’una protecció equivalent a aquella de la qual es beneficien els partícips en OICVM que respecten els límits de l’article anterior.

Els OICVM esmentats han de posseir valors corresponents com a mínim a sis emissions diferents, sense que els valors d’una mateixa emissió puguin excedir el 30% de l’import total dels seus actius.

2. Els OICVM previstos en l’apartat 1 han d’esmentar expressament en el reglament els estats, els organismes territorials públics o els organismes internacionals públics, emissors o que garanteixen els valors en els quals tenen la intenció d’invertir més del 35% dels seus actius.

3. A més, els OICVM previstos en l’apartat 1 han d’incloure, en els prospectes o en qualsevol publicitat, una frase ben visible que cridi l’atenció sobre aquesta autorització i indiqui els estats, els organismes territorials públics i els organismes internacionals de caràcter públic en què tenen la intenció d’invertir o han invertit més del 35% dels seus actius.

Article 24. Inversions en altres organismes d’inversió col·lectiva

1. Un OICVM pot adquirir participacions d’un OICVM i/o d’altres OIC dels mencionats en la lletra d) de l’apartat 3 de l’article 20 a condició que no inverteixi més del 20% dels seus actius en parts d’un sol OICVM o d’un altre OIC.

2. Les inversions efectuades en participacions d’OIC altres que els OICVM no poden excedir, en total, el 30% dels actius de l’OICVM.

Quan un OICVM hagi adquirit participacions d’altres OICVM i/o d’altres OIC, els actius dels OICVM i dels OIC en qüestió no s’acumulen als efectes del càlcul dels límits fixats a l’article 22.

3. Quan un OICVM inverteixi en parts d’altres OICVM i/o d’altres OIC gestionats directament o per delegació per la mateixa societat gestora o per qualsevol altra societat a la qual la societat gestora estigui vinculada en el marc d’una gestió comuna o de control, o mitjançant una important participació directa o indirecta, ni la societat gestora ni l’altra societat no poden percebre drets de subscripció o despeses d’amortització de les inversions de l’OICVM en participacions d’aquests altres.

Els OICVM que inverteixin una part important dels seus actius en altres OIC han d’indicar en els seus prospectes el nivell màxim de la comissió de gestió que poden percebre tant de l’OICVM com d’altres OIC en què es proposin invertir. En els seus informes trimestrals, han d’indicar el percentatge màxim de les despeses de gestió percebudes, tant dels mateixos OICVM com dels OICVM i dels altres OIC en què inverteixin.

Article 25. Inversions prohibides

1. Els OICVM no poden:



2. Sense perjudici del que estableix el paràgraf anterior, un OICVM no pot:



Els límits previstos en els guions segon, tercer i quart poden no ser respectats en el moment de l’adquisició si, en aquest moment, no pot calcular-se l’import brut de les obligacions o dels instruments del mercat monetari, o l’import net dels títols emesos.

3. Els apartats 1, primer guió, i 2, guions tercer, quart, cinquè i sisè, no són d’aplicació pel que fa:

Article 26. Normes complementàries

1. Els límits establerts en aquesta secció poden no ser respectats en cas d’exercici de dret de subscripció vinculats a valors negociables que figurin a l’actiu de l’OICVM.

2. Si es produeix una superació dels límits previstos a l’apartat 1 independent de la voluntat de l’OICVM o posteriorment a l’exercici de drets de subscripció, aquest ha de tenir com a objectiu prioritari regularitzar aquesta situació tenint en compte l’interès dels partícips.

Secció segona. Altres OIC de dret andorrà

Article 27. Àmbit d’aplicació

Aquesta secció és d’aplicació per a tots els OIC de dret andorrà que no quedin inclosos dins l’àmbit d’aplicació de la secció anterior.

Article 28. Marge d’actuació

1. Els OIC regits per aquesta secció poden, entre d’altres, i sempre que estigui previst en el reglament de l’OIC i ho permeti la normativa vigent:



2. S’habilita l’AFA a establir la regulació específica quant a les normes d’inversió, control i informació, entre altres, dels OIC esmenats així com de les seves entitats gestores.

3. La comercialització dels OIC regulats en aquesta secció pot ser limitada per l’AFA a inversors qualificats en els casos en què el feble nivell de liquiditat que presenten o l’elevat risc que poden implicar ho justifiquin, vetllant en tot moment per la protecció dels inversors.

Article 29. Inversors qualificats

1. Són inversors qualificats les persones jurídiques o físiques que disposen de les competències i/o dels mitjans necessaris per valorar rigorosament i exhaustivament els riscos de les operacions en instruments financers i que reuneixin les condicions següents:



Es consideren també inversors qualificats les persones jurídiques autoritzades o regulades per operar als mercats financers, incloent-hi: entitats de crèdit, empreses d’inversió, altres entitats financeres autoritzades o regulades, empreses d’assegurances, OI i les seves societats gestores, fons de pensions i les seves societats gestores, distribuïdors autoritzats de derivats de matèries primeres, entitats no autoritzades o regulades l’única activitat corporativa de les quals sigui invertir en valors i, en general, qualsevol entitat que tingui la consideració de component operatiu del sistema financer autoritzat per realitzar inversions. També es consideren inversors qualificats els governs nacionals i regionals, l’AFA, entitats públiques, bancs centrals, institucions internacionals i supranacionals com el Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu, el Banc Europeu d’Inversions i altres organitzacions similars.

Els inversors que operin mitjançant la contractació d’un mandat de gestió a través d’entitats que tinguin la condició d’inversor qualificat d’acord amb allò previst al paràgraf anterior es consideren inversors qualificats. En qualsevol cas, la inversió mínima que efectuïn ha de ser de 50.000 euros.

2. El fet que un OIC vagi dirigit a inversors qualificats no eximeix l’entitat gestora de facilitar tota la informació necessària al client per a la correcta comprensió de l’operativa desenvolupada per l’OIC així com dels resultats obtinguts.

Article 30. OIC immobiliaris

1. Es consideren OIC immobiliaris els que tinguin com a objectiu invertir majoritàriament, directament o indirectament, en béns immobles o drets reals i compromisos i opcions de compra sobre aquests (excloent-ne els préstecs o crèdits hipotecaris o bons de titulització hipotecària).

2. S’entenen particularment inclosos en el concepte de béns immobles els solars, terrenys, habitatges individuals, apartaments, oficines, naus industrials, locals comercials i aparcaments, en qualsevol estat i amb qualsevol ús que pugui correspondre’ls, així com les concessions administratives que facultin per a l’arrendament d’immobles, entre d’altres.

3. Aquests OIC es regeixen per les normes següents:



4. Per garantir una transparència més gran d’aquests OIC, la compra i la venda de qualsevol bé immoble es fan a preu de mercat i se sotmeten a una taxació prèvia per part d’una entitat habilitada per fer-ho, independent de la gestora o de la societat d’inversió i de les entitats vinculades a l’OIC (validesa màxima de 6 mesos).

5. S’autoritza l’aportació de béns immobles o valors de societats immobiliàries al patrimoni de l’OIC sempre que reuneixi les condicions establertes en els seus documents constitutius i es disposi de la pertinent taxació.

6. En els casos en què partícips de l’OIC siguin a la vegada arrendataris d’un dels immobles inclosos al patrimoni de l’OIC, s’ha de contractar a preus de mercat i aquests immobles no poden representar més del 40% de l’actiu de l’OIC.

7. El valor liquidatiu ha de ser fixat com a mínim semestralment per la societat gestora de l’OIC. El valor dels béns immobles pren com a referència el de l’última taxació. Les disminucions i els increments del valor dels immobles s’imputen al mes en què es realitzi la taxació.

8. Els partícips poden subscriure o sol·licitar el reembossament de les seves participacions com a mínim dos cops l’any.

Article 31. OIC alternatius

1. Són OIC alternatius els OIC que utilitzen tècniques de gestió alternativa i estan sotmesos a les normes d’inversió, diversificació, palanquejament i operativa d’aquest article. Poden ser de dos tipus: els OIC alternatius comuns i els OIC alternatius per a inversors qualificats.

2. Els OIC alternatius poden invertir en tot tipus d’instruments i actius financers en els termes establerts en aquest article.

3. Els OIC alternatius comuns poden ser distribuïts a tot tipus d’inversors, si bé els seus documents constitutius o el seus prospectes poden establir limitacions respecte a això. Aquests OIC alternatius estan sotmesos a les normes especials següents:



No s’aplica el límit del 20% establert al paràgraf anterior per als valors i instruments financers per als quals les normes aplicables als OICVM fixen un límit superior. En aquest cas, el límit aplicable és el fixat pels OICVM incrementat d’un 20%.



4. Els OIC alternatius per a inversors qualificats només es poden oferir a inversors qualificats. Aquests OIC alternatius poden invertir, sense més limitacions que les que s’estableixin al prospecte complet, en tot tipus d’instruments financers i altres actius financers, palanquejar-se, endeutar-se, pignorar o cedir en garantia els seus actius, dur a terme préstecs de valors, cessions temporals d’actius, i qualsevol altra operació d’índole financera, sempre que així ho indiquin en el seu prospecte complet. Estan sotmesos únicament a les restriccions a la seva inversió, l’endeutament, el palanquejament, la pignoració i la cessió en garantia d’actius i la realització d’operacions contingudes en el seu prospecte complet o reglament. En particular, el prospecte complet ha de reflectir especialment amb claredat si hi ha límits a l’endeutament, el palanquejament, la pignoració i la cessió d’actius o a la realització d’operacions palanquejades i, si escau, l’import i la fórmula de càlcul.

5. El valor liquidatiu d’aquests OIC s’ha de calcular, com a mínim, anualment.

6. Aquests OIC o les seves gestores han de:



7. L’AFA pot establir, entre d’altres, exigències addicionals de recursos propis a les societats gestores que gestionen aquest tipus d’OIC.

Article 32. Altres OIC

1. En aquest apartat queden inclosos tots els OIC que a causa de la composició dels seus actius així com de la diversificació dels riscos no poden ser inclosos en cap altra de les categories establertes en aquesta secció.

2. S’habilita l’AFA a limitar l’àmbit de distribució dels OIC esmentats d’acord amb les seves característiques i sempre vetllant per la protecció dels inversors.

Capítol quart. Comptabilitat i estats financers

Article 33. Exercici comptable

1. L’exercici comptable de l’OIC coincideix amb l’any natural a excepció del primer, que comença a la data de constitució i s’acaba el 31 de desembre del mateix any.

2. En cas que s’iniciïn les activitats durant l’últim trimestre de l’any, l’exercici comptable comença a la data de constitució i s’acaba el 31 de desembre de l’any següent.

Article 34. Normes comptables

1. Els resultats realitzats per la venda d’actius d’un mateix tipus i venciment adquirits a preus diferents es calculen segons el sistema del cost mitjà ponderat d’adquisició.

2. Han d’anar a càrrec dels OIC les despeses associades a la seva gestió i dipositaria, així com aquelles relacionades amb l’auditoria dels seus comptes, l’emissió d’altres informes necessaris per a la seva activitat, els honoraris que origini la defensa dels seus interessos i els tributs que els siguin directament aplicables. També han d’anar a càrrec dels OIC els tributs i els arbitris dels actius que l’integren, d’acord amb les legislacions que els siguin d’aplicació.

3. S’han de tenir en compte, per a la determinació del valor liquidatiu, totes les despeses de funcionament de l’OIC.

4. No es poden carregar als OIC despeses de publicitat ni despeses associades a l’elaboració i/o la difusió obligatòria de dades en aplicació de la legislació vigent.

5. Les despeses a càrrec de l’OIC es periodifiquen mitjançant comptes creditors.

6. En el càlcul del valor liquidatiu s’inclouen els actius a partir del moment en què són contractats, prèvia liquidació, seguint el criteri de data operació.

7. El criteri general de valoració dels actius dels OIC és el valor de mercat. Els actius cotitzats en mercats reglamentats es valoren d’acord amb la cotització oficial del mercat en què cotitzen a l’hora establerta en el prospecte de l’OIC.

8. Els actius que no cotitzen en mercats reglamentats són valorats pel seu valor estimat de realització o valor probable de negociació. Els criteris emprats per a la seva valoració han de perseguir en tot moment la recerca de la valoració més encertada tenint en compte tots els factors que entren en joc a l’hora de valorar actius no cotitzats. En aquest sentit, cal tenir en compte els estàndards internacionals de valoració d’actius no cotitzats àmpliament reconeguts per a cada tipologia d’actiu.

9. Les societats i els fons d’inversió amb compartiments i/o classes porten la seva comptabilitat de forma separada diferenciant entre els ingressos i les despeses imputables estrictament a cada compartiment i/o classe.

10. Les despeses de constitució d’un OIC de dret andorrà, enteses com la taxa d’autorització i la taxa d’inscripció per a la creació d’un OIC i/o d’un compartiment de dret andorrà, així com totes aquelles despeses directament vinculades a la seva creació, poden capitalitzar-se i han d’amortitzar-se de manera sistemàtica contra el compte de pèrdues i guanys de l’OIC, sense excedir la vida útil del compartiment i/o de l’OIC amb el límit màxim de 5 anys.

11. Les despeses de modificació d’un OIC de dret andorrà, enteses com la taxa d’autorització i/o la taxa d’inscripció per a la modificació d’un OIC i/o d’un compartiment de dret andorrà, han de ser a càrrec de l’OIC i/o del compartiment modificat.

Article 35. Estats financers reservats

1. Els estats financers reservats dels OIC s’elaboren trimestralment.

2. Sense perjudici de demandes puntuals que l’AFA pugui efectuar, aquest organisme ha de rebre els estats financers reservats dels OIC de dret andorrà corresponents a l’últim dia de cada trimestre durant el mes següent a la finalització del trimestre.

3. Els estats financers reservats dels OIC són els establerts en les normes comptables vigents a cada moment. Els estats financers reservats han de contenir com a mínim el mateix contingut que els estats financers públics mentre aquests no es defineixen.

Article 36. Estats financers públics

1. Els estats financers públics s’elaboren com a mínim amb caràcter anyal i són auditats per una entitat auditora de prestigi reconegut.

2. En el cas dels OIC, la formulació i l’aprovació dels seus comptes anuals correspon al consell d’administració de la societat gestora/societat d’inversió.

3. Sense perjudici de les demandes puntuals, l’AFA ha de rebre els estats financers públics corresponents a cada exercici durant els tres mesos següents al tancament de l’exercici en qüestió i, en cas que s’elaborin amb una periodicitat superior a l’any, en el decurs dels tres mesos següents al tancament de l’auditoria.

4. L’AFA estableix el contingut mínim dels estats financers públics dels OIC de dret andorrà.

Article 37. Auditoria externa

1. Els OIC tenen l’obligació de sotmetre a auditoria els seus comptes anuals. Els OIC creats durant el darrer trimestre de l’any poden sol·licitar autorització a l’AFA per quedar exclosos d’aquesta obligació durant el primer any, sempre que l’AFA ho consideri apropiat d’acord amb la seva naturalesa i la seva complexitat, i dels riscos als quals està exposat. En aquest cas, han de sotmetre a auditoria la comptabilitat d’aquest darrer trimestre juntament amb la comptabilitat corresponent a l’exercici següent en el segon exercici.

2. Els OIC han de tenir contractada en tot moment una entitat auditora responsable de l’auditoria externa dels seus comptes anuals. Aquesta designació ha de ser aprovada per la junta general d’accionistes de l’OIC que revesteix la forma de societat o de la societat gestora de l’OIC que revesteix la forma de fons, segons escaigui, responsables del nomenament dels auditors externs, a partir d’una proposta de l’òrgan d’administració de l’OIC o el consell d’administració de la societat gestora, segons correspongui, i prèvia autorització de l’AFA. Per tal de donar compliment als preceptes establerts en aquesta Llei, el nomenament d’auditors ha de garantir que una entitat auditora és en tot moment responsable de l’auditoria de l’OIC.

3. L’auditor extern i/o l’entitat auditora han d’esser independents de l’OIC auditat i no participar en la presa de decisions d’aquest últim. En aquest sentit, l’entitat auditora i/o l’auditor extern no poden mantenir cap relació financera, comercial, laboral o d’un altre tipus, ja sigui directament o indirecta, amb l’OIC auditat, sobre la base de la qual una tercera part objectivament, raonablement i adequadament informada, pugui arribar a la conclusió que la independència estigui compromesa. Si la independència de l’auditor extern i/o l’entitat auditora es veiés compromesa per qualsevol factor, l’auditor extern i/o l’entitat auditora tenen l’obligació d’establir les salvaguardes necessàries per reduir aquests factors i evitar comprometre així la seva independència. En el supòsit que les salvaguardes no redueixin adequadament els factors que comprometen la seva independència, l’auditor extern o l’entitat auditora s’abstindrà de realitzar l’auditoria.

4. Els auditors externs i les entitats auditores han de respectar les normes ètiques professionals més exigents. En aquest sentit, els auditors externs i les entitats auditores han de tenir en consideració els principis reflectits en el Codi ètic de la Federació Internacional de Comptables (IFAC).

5. L’entitat auditora és nomenada per un període inicial màxim de 5 anys renovable, sense que en cap cas el còmput global d’aquest nomenament pugi excedir els 10 anys consecutius. Al venciment de cada nomenament, l’òrgan d’administració de l’OIC que revesteix la forma de societat o el consell d’administració de la societat gestora de l’OIC que revesteix la forma de fons, ha de dur a terme un procés d’avaluació del seu auditor per considerar la conveniència o no de renovar-lo. Aquest procés d’avaluació ha de permetre avaluar si l’auditor ha complert amb les seves obligacions legals, reguladores i professionals en el desenvolupament del seu mandat. L’òrgan d’administració de l’OIC o el consell d’administració de la societat gestora, segons correspongui, ha d’informar l’AFA dels criteris emprats per a aquesta avaluació i la seva conclusió i, en el seu cas, sol·licitar la corresponent autorització prèvia i, posteriorment, ha d’informar la junta general d’accionistes i proposar-li la renovació o el canvi d’auditor. En tot cas, l’entitat auditora no pot tornar a ser contractada de nou fins passats dos anys des de la finalització del darrer contracte.

6. Contractar un soci diferent de la mateixa entitat auditora, malgrat el fet que pertanyi a una filial d’un altre país, no es considera compliment del que es disposa en els apartats anteriors.

7. La resolució de la sol·licitud d’autorització prèvia per al nomenament d’una entitat auditora s’ha de regir pel règim previst a l’article 46. En tot cas, l’entitat auditora d’un OIC que revesteixi la forma de fons d’inversió ha de ser la mateixa que l’entitat auditora de la societat gestora. En el cas de les SICAV l’auditor pot ser diferent del que hagi estat nomenat per la societat gestora. El nomenament efectiu de l’entitat auditora s’ha d’inscriure en els registres de l’AFA en el termini màxim de 20 dies hàbils a comptar de la data en què es produeix el nomenament. L’AFA ha de resoldre la sol·licitud d’inscripció en el termini previst a l’article 48.

8. L’informe d’auditoria ha de fer menció de la validació de la valoració de les aportacions a l’OIC que no hagin estat dineràries.

9. En el cas de societats i fons amb compartiments, l’auditoria de comptes ha de referir-se a cadascun dels compartiments i classes.

10. La direcció i la signatura dels treballs d’auditoria poden correspondre a un o diversos socis d’una mateixa entitat auditora. Els informes d’auditoria no poden anar signats amb l’anagrama de l’entitat esmentada i és necessària la signatura dels socis responsables que han estat al càrrec del treball de camp dut a terme en l’OIC auditat. Els informes no poden ser signats per altres socis de la mateixa entitat que no hagin participat en el treball.

11. En cas que els auditors externs tinguin coneixement de l’existència d’elements susceptibles d’afectar significativament l’estabilitat dels OIC, n’han d’emetre un informe amb caràcter immediat, i l’OIC auditat o la seva societat gestora té l’obligació de remetre’n una còpia a l’AFA. Si en el termini de cinc dies hàbils l’auditor no té constatació fefaent que s’ha produït aquesta tramesa, ha d’enviar directament una còpia de l’esmentat informe a l’AFA. En cas de canvi d’auditors, l’entitat auditora que ha de donar compliment a aquest requeriment és la que té vigent el seu nomenament per part de la junta general d’accionistes.

12. L’entitat auditora externa o els auditors han de facilitar a l’AFA, a part de la informació i els informes complementaris establerts en la legislació vigent i en les normes tècniques instrumentals de l’AFA, tota la informació sol·licitada per l’AFA en relació amb els treballs d’auditoria duts a terme per l’auditor en un OIC.

13. L’auditoria dels comptes anuals individuals dels OIC s’ha de realitzar d’acord amb l’establert a les Normes Internacionals d’Auditoria emeses per la International Auditing and Assurance Standards Board. S’habilita l’AFA a establir normes complementàries a les esmentades en el punt anterior sempre que ho consideri oportú.

14. Les entitats d’auditoria i els seus empleats o auditors externs, en el marc de les seves actuacions en OIC de dret andorrà, estan sotmesos al deure de secret en l’àmbit laboral i al secret professional. A aquest efecte, han d’adoptar totes les mesures de prudència i cautela que siguin convenients amb vista a la salvaguarda d’aquest deure de secret. La violació del deure de secret en l’àmbit laboral i/o del secret professional, llevat de causa legal de justificació, és constitutiva de delicte en els termes previstos en el Codi penal.

15. Les entitats d’auditoria o els auditors que incompleixen les obligacions derivades dels apartats anteriors i/o que no executin les exigències i els encàrrecs de l’AFA establerts en els mitjans de supervisió i control referits en el règim disciplinari del sistema financer, podran ser sancionats amb una sanció de 1.000 fins a 30.000 euros i la seva inhabilitació professional a Andorra per un període no superior a cinc anys, si l’incompliment s’ha produït per negligència; o amb una sanció de 30.001 fins a 150.000 euros i la seva inhabilitació professional definitiva a Andorra, si l’incompliment s’ha produït de forma intencionada.

16. Per a la graduació de les sancions a les entitats d’auditoria o als auditors, dins dels límits establerts en el punt precedent, s’ha de tenir en compte la gravetat del perill creat i/o dels perjudicis ocasionats i les sancions fermes que els hagin estat imposades durant els últims cinc anys.

Capítol cinquè. Comercialització d’OIC de dret andorrà a l’estranger

Article 38. Comercialització a l’estranger

1. Les parts d’OIC andorrans poden ser comercialitzades a l’estranger a través d’entitats legalment habilitades per fer-ho.

2. Prèviament a la comercialització esmentada, l’entitat gestora o la societat d’inversió ha de comunicar-ho a l’AFA.

Article 39. Requisits

La comercialització ha de complir els requisits següents:

Article 40. Règim de les inversions estrangeres

En els termes establerts en la legislació d’inversions estrangeres, només estan subjectes al règim d’inversions estrangeres les inversions següents en OIC de dret andorrà:

Títol III. OIC de dret estranger

Article 41. Requisits

1. La distribució a Andorra d’accions o participacions d’OIC autoritzats a l’estranger en requereix la inscripció prèvia a l’AFA. La inscripció esmentada ha de quedar reflectida en tot document i publicitat de l’OIC que sigui difosa a Andorra. No és necessari el registre per a la venda dels OIC estrangers que no suposin distribució sinó la mera intermediació o transmissió d’ordres relatives a l’adquisició per compte de clients de les seves accions o participacions.

2. La distribució ha de ser duta a terme mitjançant els distribuïdors autoritzats en els termes que estableix el títol III d’aquesta Llei.

3. L’AFA pot exigir a l’intermediari en qüestió la informació periòdica que consideri necessària sobre els OIC distribuïts a Andorra pel compliment de les seves obligacions.

4. L’AFA pot establir la qualificació d’intermediació per comunicat tècnic.

Títol IV. Constitució, distribució, modificació, dissolució i liquidació

Capítol primer. Constitució i modificació

Article 42. Constitució dels OIC de dret andorrà

1. L’OIC de dret andorrà es constitueix, un cop obtinguda la preceptiva autorització prèvia, amb una o diverses aportacions inicials per part de la societat gestora/societat d’inversió o de l’entitat dipositària, formalitzades en document públic atorgat per la societat gestora/societat d’inversió i el dipositari.

2. El fons o SICAV adquireix la condició d’OIC quan es produeix la inscripció en el registre corresponent de l’AFA.

3. Un fons només pot ser autoritzat quan l’AFA aprovi, d’una banda, la societat gestora i, d’altra banda, el reglament i l’elecció del dipositari. Una societat d’inversió només és autoritzada si les autoritats competents aproven, per una part, els seus documents constitutius, així com la societat gestora/societat d’inversió i, per altra part, l’elecció del dipositari.

4. En la data de constitució, l’OIC i, en el seu cas, cada un dels compartiments ha de tenir cobert com a mínim el 10% del patrimoni mínim establert a l’article 10. A aquest efecte, s’entén com a data d’inici d’activitat aquella en la qual es produeixi per primera vegada, ja sigui la gestió i inversió dels actius, ja sigui l’assumpció de compromisos, obligacions o passius per l’OIC o bé la imputació d’ingressos i despeses a l’OIC (amb exclusió de les despeses derivades de la seva constitució i autorització o registre per l’AFA).

En qualsevol cas, l’OIC ha d’arribar al patrimoni mínim establert a l’article 10.2 en el termini màxim de 6 mesos a partir de la inscripció a l’AFA. En cas que, passat aquest termini, els fons o la SICAV no hagin assolit aquest patrimoni, han de ser liquidats.

Els compartiments de l’OIC han d’arribar al patrimoni mínim establert a l’article 10.5 en el termini màxim de 6 mesos a partir de la data d’inici d’activitats. Passat aquest termini, els compartiments que no hagin assolit aquest patrimoni han de ser liquidats.

Article 43. Documents que cal aportar per obtenir l’autorització prèvia de constitució d’un OIC de dret andorrà

1. Els documents per obtenir l’autorització prèvia s’han de presentar a l’AFA i, en particular, han d’incloure:



2. Per als fons amb compartiments, les informacions referides al punt precedent que poden variar d’un compartiment a un altre s’han de presentar per a cada compartiment.

3. L’AFA pot sol·licitar la informació complementària que consideri necessària per resoldre les sol·licituds esmentades.

Article 44. Modificacions dels OIC de dret andorrà

1. Qualsevol substitució de la societat gestora o del dipositari així com qualsevol modificació del reglament de l’OIC (liquidació, fusió, escissió i absorció) són modificacions de l’OIC subordinades a l’autorització prèvia i inscripció posterior a l’AFA.

2. Un cop l’entitat gestora/la societat d’inversió i el dipositari disposin de l’autorització prèvia de l’AFA, han de comunicar les modificacions que es preveuen dur a terme als partícips de l’OIC en el termini de 10 dies hàbils a comptar de la data en què l’AFA ha concedit l’autorització prèvia. S’han d’emprar els mitjans de comunicació habituals entre l’inversor i l’entitat comercialitzadora. L’AFA pot establir en l’autorització requisits addicionals de publicitat com ara un nombre determinat d’anuncis en la premsa nacional.

3. Les operacions de transformació s’han de formalitzar en document públic per part de la societat gestora/societat d’inversió i el dipositari i han de donar lloc a l’actualització del reglament i dels prospectes.

4. Quan la modificació del reglament afecti la política d’inversió, la política de distribució de resultats, la substitució de la societat gestora o del dipositari, la delegació de la gestió de la cartera de la institució en una altra entitat, el canvi de control de la societat gestora, la transformació, fusió o escissió de l’OIC o del compartiment, l’establiment o elevació de les comissions, aquesta ha de ser comunicada als partícips amb caràcter previ a la seva entrada en vigor, amb una antelació mínima d’un mes.

En els supòsits establerts prèviament, sempre que hi hagi comissió de reembossament o bé despeses associades al reembossament de parts, els inversors poden optar durant el termini d’un mes, a comptar de la data de comunicació, pel reembossament o traspàs de les parts, total o parcial, sense deducció de cap comissió de reembossament o despesa assimilable pel valor liquidatiu que correspongui.

Quan la modificació no afecti tot l’OIC i només afecti un o diversos compartiments, les comunicacions i, en el seu cas, l’exercici del dret de separació s’han d’entendre referits, únicament i exclusivament, als partícips afectats dels dits compartiments.

5. Quan les modificacions en qüestió no afectin cap dels punts esmentats prèviament, l’entrada en vigor de les dites modificacions es produeix en el moment de la inscripció de les modificacions a l’AFA. En cas contrari, l’entrada en vigor de les dites modificacions es produeix un cop transcorregut el termini d’un mes establert en el punt anterior durant el qual els partícips poden sortir sense costos.

Article 45. Documents que cal aportar per obtenir l’autorització prèvia de constitució i/o de modificació d’OIC de dret andorrà

1. Els documents per obtenir l’autorització prèvia de modificacions s’han de presentar a l’AFA i, concretament, han d’incloure:



2. En els casos en què les modificacions consisteixin en una fusió entre dos o més OIC o, en el seu cas, entre dos o més compartiments d’un mateix OIC, el projecte a presentar a l’AFA ha de tenir el contingut mínim següent:



3. En els casos en què les modificacions consisteixin en una escissió d’un OIC o, en el seu cas, d’un compartiment, el projecte a presentar a l’AFA ha de tenir, a més dels punts de l’apartat 2 anterior, els punts següents:



4. L’AFA pot sol·licitar la informació complementària que consideri necessària per resoldre les sol·licituds esmentades.

Article 46. Resolució de les sol·licituds d’autorització prèvia de constitució i/o de modificació d’OIC de dret andorrà

1. Les sol·licituds d’autorització prèvia de constitució o de modificació d’OIC han de ser resoltes dins dels 30 dies hàbils a comptar de la seva recepció a l’AFA o a partir del moment en què es completi la documentació exigible. En cas que no es trameti la informació complementària sol·licitada per l’AFA en el termini de 20 dies hàbils, la sol·licitud es desestima.

2. L’AFA, mitjançant resolució motivada, denega les sol·licituds quan no es compleixen els requisits previstos en la normativa vigent. Contra les resolucions de l’AFA es pot interposar recurs davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles en el termini de tretze dies hàbils a partir de l’endemà de la notificació de la resolució de la sol·licitud.

Capítol segon. Inscripció, dissolució i liquidació

Article 47. Requisits per a la inscripció als registres de l’AFA

1. Per als OIC andorrans que disposin de la preceptiva autorització prèvia de l’AFA, per a la inscripció només es requereix la presentació, per part de la societat gestora/societat d’inversió i/o del dipositari, de l’escriptura de constitució i de les versions definitives de tots els documents aportats anteriorment per obtenir l’autorització prèvia.

2. En el cas de les inscripcions de modificacions d’OIC, la demanda d’inscripció ha d’efectuar-se en el termini de 20 dies hàbils a comptar de la data de la notificació als partícips.

3. Per als OIC estrangers, la sol·licitud d’inscripció és a càrrec de l’entitat de dret andorrà que desitgi distribuir-los, degudament autoritzada per realitzar aquesta distribució.

4. Per a la inscripció dels OIC estrangers es requereix la documentació següent en català, francès, castellà o anglès:



5. La supervisió dels OIC estrangers distribuïts a Andorra recau en l’autoritat supervisora del país en què ha estat constituït. En qualsevol cas, els OIC esmentats no poden vulnerar les normes vigents al Principat.

Article 48. Termini per a la resolució de les sol·licituds d’inscripció

L’AFA resol les sol·licituds d’inscripció dels OIC andorrans o estrangers en el termini màxim de 30 dies hàbils a comptar de la seva recepció o a partir del moment en què es completi la informació complementària requerida. En cas que no es trameti la informació complementària sol·licitada per l’AFA en el termini de 20 dies hàbils, la sol·licitud es desestima.

Article 49. Refús de l’autorització i/o inscripció

1. Es pot refusar la inscripció en cas que:



2. Per als OIC estrangers que inverteixen els seus actius indirectament mitjançant altres OIC (subordinats, fons de fons), si l’AFA considera que no hi ha les mateixes garanties per als inversors que les existents amb els organismes d’inversió andorrans, refusa l’autorització de distribució a Andorra d’aquests organismes d’inversió.

Article 50. Retirada de l’autorització

L’AFA pot retirar l’autorització atorgada a un OIC quan aquest:

Article 51. Dissolució i liquidació

1. L’OIC en forma de fons queda dissolt i s’obre el període de liquidació:



2. Les SICAV queden dissoltes i s’obre el període de liquidació:



3. Els acords de dissolució/liquidació han de ser notificats de forma immediata a l’AFA i als partícips mitjançant els procediments de publicitat habituals.

4. En el cas d’OIC que adoptin la forma de fons i que es trobin en situació de falta de liquiditat, el patrimoni net dels quals, però, sigui positiu, la societat gestora ha de decidir si procedeix a la liquidació del fons o si aquest pot continuar operant, per la qual cosa ha d’arribar als acords pertinents amb els creditors, siguin tercers o partícips que hagin sol·licitat el reembossament de les seves participacions, a fi de resoldre la situació d’il·liquiditat, efectuant les compensacions que corresponguin.

En aquells casos en què els fons siguin definitivament insolvents, la societat gestora ho ha de comunicar a l’AFA, sol·licitant-li autorització per procedir a la seva liquidació. L’AFA pot decidir que sigui la mateixa gestora qui realitzi la liquidació del fons o encomanar a qualsevol altra entitat habilitada per a la gestió d’OIC que procedeixi a la liquidació del fons.

En qualsevol cas, els fons no estan subjectes als procediments de suspensió de pagaments i fallida. En cas d’insolvència definitiva es liquiden sota la supervisió de l’AFA, l’entitat encarregada de gestionar la liquidació ven la totalitat dels actius, fa pagaments amb el seu producte als creditors del fons (exceptuant dintre d’aquest concepte els partícips), a prorrata dels imports dels crèdits que cadascun d’ells tingui, sense rangs de prioritat a excepció dels crèdits especialment garantits amb un dret real o negoci jurídic d’efecte equivalent sobre un actiu individualitzat. Seguidament, s’han d’elaborar els corresponents estats financers i s’ha de determinar la quota que correspon a cada partícip.

5. L’AFA ha d’incoar l’expedient corresponent seguint el procediment establert en aquesta Llei quan es donin les circumstàncies per a la liquidació de l’OIC i la societat gestora/societat d’inversió no hagi iniciat el procediment corresponent.

6. Un cop dissolt l’organisme d’inversió s’obre un període de liquidació de l’OIC i queda suspès el dret de reembossament i de subscripció de participacions.

7. La liquidació de l’OIC és realitzada per la societat gestora/societat d’inversió amb el concurs del dipositari i havent complert els requisits de publicitat als partícips i les garanties que el reglament i aquesta Llei estableixin. Han d’actuar amb la major diligència i al més ràpidament possible.

8. El procés de liquidació ha de ser supervisat per l’entitat auditora, que n’ha de trametre un informe complet a l’AFA.

9. La dissolució i la liquidació d’un o diversos compartiments d’un OIC es regeixen pel que estableixen els apartats anteriors. A aquest efecte, les referències a l’OIC s’entenen realitzades al compartiment.

10. Un cop dissolt i liquidat l’OIC, l’entitat gestora, conjuntament amb el dipositari, ha de comunicar a l’AFA el fet esmentat per tal que aquest doni de baixa l’OIC del registre corresponent.

Article 52. Registres mantinguts per l’AFA

L’AFA manté els registres públics següents:

1. Registre de societats gestores i d’entitats que actuïn com a dipositàries.

2. Registre d’OICVM creats d’acord amb la secció primera del capítol tercer del títol II d’aquesta Llei.

3. Registre d’altres OIC diferenciant segons si es tracta:



4. Registre d’OIC de dret estranger distribuïts a Andorra.

5. Registre dels prospectes.

6. Registre de les entitats distribuïdores.

7. Registre d’intermediaris agents comercials.

Article 53

Capítol tercer. Distribució

Article 54. Distribuïdors

1. Només poden ser entitats distribuïdores d’OIC a Andorra:



2. Les entitats que contractin els serveis d’intermediaris/agents comercials que donen a conèixer els seus OIC, la societat gestora, la dipositària o bé la distribuïdora amb l’objecte de promocionar la venda d’OIC, han de notificar a l’AFA, amb caràcter previ, el contracte que els inscriurà al registre corresponent. Aquests intermediaris i agents han de complir tota la normativa andorrana que els sigui d’aplicació.

3. L’entitat que hagi contractat els serveis d’aquests intermediaris/agents comercials ha de facilitar tota la informació que requereixi l’AFA en relació amb les activitats relacionades amb l’entitat dutes a terme per aquests.

Títol V. Informació als inversors

Capítol primer. Informació

Article 55. Obligacions d’informació

1. Amb l’objectiu de protegir els inversors, les societats de gestió o d’inversió han de presentar, per cadascun dels OIC que gestionin:



2. En el cas dels altres OIC de dret andorrà regulats a la secció segona del capítol tercer del títol II d’aquesta Llei, s’habilita l’AFA perquè pugui autoritzar que els informes a què es refereix l’apartat anterior tinguin una periodicitat distinta de la trimestral.

3. Els informes han de publicar-se durant el mes següent a partir de l’acabament del període corresponent.

4. La publicació dels comptes anuals auditats s’efectua de manera separada a la relativa a l’informe corresponent al tancament de l’exercici.

5. Els prospectes complets han d’estar a disposició dels inversors abans de la celebració dels contractes. El prospecte simplificat que hagi estat publicat per la societat gestora o l’OIC ha d’oferir-se gratuïtament als inversors abans de la celebració del contracte. Així mateix, s’han de facilitar gratuïtament als inversors, prèvia sol·licitud, els últims informes publicats.

6. En qualsevol cas, els informes esmentats han d’estar a disposició del públic en els llocs que s’indiquin en els prospectes.

7. S’habilita l’AFA ha actualitzar el contingut mínim del prospecte complet així com dels informes en cas que ho consideri oportú d’acord amb l’evolució del sector sempre vetllant per dotar-lo de la màxima transparència possible.

Article 56. Prospecte complet i prospecte simplificat

1. El prospecte complet i els seus documents annexos han de contenir la informació establerta en l’annex I d’aquesta Llei i l’altra informació necessària perquè els inversors puguin fer-se una opinió de la inversió que se’ls proposa i, particularment, sobre els riscos que hi són inherents. En particular, el prospecte complet ha d’incloure una explicació clara i fàcilment comprensible sobre el perfil de risc de l’OIC, si es recorre a operacions de finançament de valors i permutes de rendiment total, indicant clarament si s’utilitzen aquestes operacions i instruments. A aquest efecte, el prospecte complet ha d’estar estructurat i redactat de manera que pugui ser entès pel tipus d’inversor al qual va dirigit.

2. En el cas dels fons subordinats, la societat gestora ha de disposar de tota la informació que sigui necessària perquè aquesta pugui complir en el prospecte les seves obligacions en matèria d’informació i ha d’incloure la informació continguda a l’annex I, relativa al fons principal, que sigui rellevant per a l’inversor.

3. El reglament de l’OIC forma part íntegra del prospecte complet, al qual han d’anar annexat, llevat que s’informi l’inversor del lloc on pot ser consultat.

4. Addicionalment, les societats gestores i els OIC han de publicar un prospecte simplificat. Aquest prospecte simplificat, que ha de ser breu i redactat en un llenguatge no tècnic, ha de contenir de forma resumida la informació sobre l’OIC, sobre la política d’inversió amb una breu avaluació del perfil de risc, sobre l’evolució històrica de la seva rendibilitat, sobre el perfil del tipus d’inversor a qui va dirigit, i informació econòmica i comercial. El prospecte simplificat ha de ser coherent amb allò contingut al prospecte complet i ha de contenir una advertència sobre l’existència d’aquest i els llocs i la forma en què el públic pot obtenir-ho o tenir-hi accés. L’AFA ha d’establir el contingut mínim del prospecte simplificat.

5. Els prospectes complets i simplificats han de mantenir-se actualitzats en els seus aspectes essencials. A aquests efectes s’entén per modificacions dels elements essencials les següents:



6. Les societats gestores o els OIC han d’actualitzar els prospectes complets i simplificats en els seus aspectes no essencials només quan publiquin un nou prospecte complet o simplificat o transcorregut un any des de la primera modificació d’un element no essencial.

Article 57. Informes

1. Els informes han de ser tramesos a l’AFA tan bon punt es publiquin d’acord amb el que estableix l’article 55.

2. Han d’incloure com a mínim la informació prevista en l’annex II d’aquesta Llei i s’han de trametre gratuïtament als partícips que ho sol·licitin.

3. Els informes s’han de posar a disposició del públic mitjançant suport físic o virtual en els llocs que s’indiquin en els prospectes.

4. En els casos en què el valor liquidatiu sigui calculat semestralment, l’entitat gestora pot reduir la freqüència anyal de les publicacions a dos, corresponents a la dels 6 primers mesos i a la del tancament de l’exercici.

Capítol segon. Publicitat

Article 58. Publicitat dels OIC

1. Amb caràcter previ a tota publicació s’ha d’enviar una còpia de tota publicitat a l’AFA.

2. La publicitat dels OIC ha de complir les normes específiques que pugui dictar l’AFA i, en el seu cas, la normativa sobre publicitat dels estats en què es comercialitzin.

3. Queda prohibida la publicitat dels OIC dirigits a inversors qualificats en suports i mitjans de divulgació d’abast general, no adreçats particularment a aquest tipus d’inversor.

4. Igualment, queda prohibida la publicitat que no inclogui el número de registre que li hagi estat concedit en el moment de la seva inscripció a l’AFA.

Article 59. Contingut dels documents publicitaris

1. Tota publicitat que contingui una invitació a subscriure parts d’un OIC ha d’indicar l’existència del prospecte complet així com on pot ser consultat.

Ha de contenir informació sobre l’entitat gestora i l’entitat dipositària així com sobre les autoritzacions de les quals disposen per operar.

La tipologia i els formats emprats han de ser clars i precisos per tal d’evitar distorsions de la informació tramesa.

2. La publicitat relativa als OIC ha de ser transparent, clara i no enganyosa. Ha d’incloure informació rellevant sobre les característiques principals del producte en qüestió i no donar lloc a dubtes sobre el seu contingut.

3. Tota publicitat on s’inclogui un rendiment passat de l’OIC ha de preveure la menció rendiments passats no condicionen rendiments futurs o qualsevol menció alternativa sobre aquest fet, i indicar com es pot accedir als estats financers trimestrals i anyals.

S’han d’evitar expressions o arguments que puguin induir a la creença de rendibilitats positives segures llevat que hi hagi una rendibilitat mínima assegurada. En aquest cas, han de quedar clars tots els elements de la garantia esmentada (objecte, durada, condicions, comissions, etc.).

4. No es permet fer publicitat comparativa ni d’acord amb estimacions.

5. Pel que fa a la publicitat a través d’Internet, cal organitzar-la de tal manera que el possible inversor tingui accés, prèviament a la seva subscripció, al prospecte complet de l’OIC.

6. En qualsevol cas, no s’autoritza cap publicitat que pugui fer perillar la bona reputació del sistema financer andorrà.

7. Els informes previstos en aquesta Llei no són considerats publicitat de l’OIC.

Títol VI. Societats gestores i dipositàries

Capítol primer. Disposicions comunes

Article 60. Societats gestores i dipositàries

1. Només poden ser societats gestores d’OIC de dret andorrà les entitats financeres de dret andorrà autoritzades en la gestió d’OIC.

2. Només poden ser dipositaris d’organismes d’inversió de dret andorrà les entitats bancàries de dret andorrà i les entitats de crèdit o autoritzades dels estats membres, de l’OCDE o d’altres estats tercers amb unes normes cautelars que l’AFA consideri equivalents a les vigents a Andorra que estiguin en disposició de prestar els serveis que són de la competència de les entitats dipositàries i assumir les responsabilitats derivades segons aquesta Llei i que siguin autoritzades a desenvolupar aquesta funció per l’organisme supervisor del seu país.

3. Ambdues entitats han de vetllar perquè no es produeixin conflictes d’interessos i, en cas que es produeixin, reconduir la situació per tal de no malmetre els interessos dels inversors.

4. Les funcions de la societat gestora i del dipositari no poden ser exercides per la mateixa societat.

5. La societat gestora i el dipositari han d’actuar, en l’exercici de les seves funcions, de forma independent i exclusivament en interès dels partícips.

Capítol segon. Funcions i obligacions

Article 61. Funcions conjuntes de la societat gestora i dipositària

1. La societat gestora i la dipositària, conjuntament, elaboren els reglaments dels OIC i els constitueixen mitjançant escriptura pública.

2. La societat gestora i l’entitat dipositària estableixen conjuntament el contracte escrit de dipositària.

3. La societat gestora i la dipositària elaboren, emeten, distribueixen i suprimeixen conjuntament els certificats de participació.

Article 62. Funcions de la societat gestora

A més de les funcions establertes a l’article 4.5 d’aquesta Llei, són funcions de la societat gestora:

1. La gestió de l’actiu, que inclou:



2. Les activitats de gestió administrativa, que inclouen:



3. La gestió del passiu, que inclou:



4. Les activitats relacionades amb la distribució, que inclouen:



5. Les activitats incloses a l’article 5 de la Llei de regulació del règim administratiu, de les facultats operatives i del capital social mínim de les entitats financeres d’inversió de dret andorrà i, en particular, l’assessorament a altres societats gestores i l’exercici de funcions delegades que preveu l’article 69 d’aquesta Llei.

Article 63. Obligacions de la societat gestora

1. Les participacions s’emeten i reemborsen per part de la societat gestora a sol·licitud dels inversors, amb els límits, en la forma i les condicions que estableixi la normativa vigent i el reglament.

2. La societat gestora ha de donar seguiment a les ordres dels inversors relatives a subscripcions i reembossaments de parts d’OIC a la seva demanda en els terminis i les condicions establerts en el reglament.

3. Per derogació al que procedeix, un OIC pot suspendre provisionalment, en el cas i segons les modalitats previstes per la Llei i el reglament de l’OIC, la subscripció o el reembossament de les seves parts. La suspensió no pot ser prevista llevat de casos excepcionals en què les circumstàncies ho exigeixen i/o si la suspensió està justificada tenint en compte els interessos dels inversors.

4. La societat gestora ha de notificar a l’AFA immediatament la suspensió dels reembossaments i els motius que la provoquen.

5. Les aportacions a l’OIC que no siguin dineràries han de ser valorades i autoritzades per la societat gestora. Posteriorment, han de ser verificades pels auditors, que han de fer menció d’aquesta verificació a l’auditoria anyal.

6. La societat gestora ha de facilitar tota la informació rellevant que els inversors de l’OIC li sol·licitin a més de la que estableix el reglament i la legislació vigent.

7. En el marc de les seves funcions, la societat gestora ha d’escollir les inversions i els intermediaris amb total independència, vetllant sempre pels interessos dels inversors. En cap cas, l’entitat gestora no pot invertir en actius emesos per entitats del grup consolidable per compte de l’OIC oblidant els criteris estrictes d’inversió.

8. L’entitat gestora ha de mantenir uns registres detallats de les operacions realitzades en nom dels OIC que gestiona a l’efecte de poder reconstituir l’historial de totes les operacions.

Article 64. Funcions del dipositari

Són funcions del dipositari:

1. Mantenir i custodiar els actius de l’OIC, si bé pot encomanar la subcustòdia dels actius a un tercer o a un dipositari central de títols a Andorra o a l’estranger.

2. Liquidar les operacions sobre instruments financers i altres actius de l’OIC i les operacions passives de l’OIC.

3. Vetllar perquè la societat gestora o l’OIC compleixi les normes previstes a la llei, el reglament i el prospecte, en relació amb els aspectes següents:

Article 65. Obligacions del dipositari

1. El dipositari no es pot oposar a executar les ordres rebudes del gestor sempre que s’ajustin al que preveu el reglament de l’OIC i la legislació vigent al Principat.

2. El dipositari ha d’indicar a la societat gestora les rectificacions sobre els procediments que empra que consideri oportunes per al bon desenvolupament de les seves funcions.

3. El dipositari ha de comunicar a l’AFA les actuacions i els procediments de la societat gestora que no consideri adequats, i que aquesta no hagi considerat oportú revisar.

Article 66. Responsabilitats de la societat gestora i del dipositari

1. Ambdues entitats, en l’exercici de les seves funcions respectives, actuen de manera independent.

2. La societat gestora i el dipositari són responsables, envers els partícips, de tot perjudici patit per ells a causa de la no-execució o de la mala execució de les seves obligacions.

3. La responsabilitat del dipositari o de la societat gestora no es veu afectada pel fet de delegar part de les seves funcions.

Article 67. Organització de la societat gestora i de la dipositària

1. Els dipositaris i la societat gestora han d’establir els mecanismes i els procediments adequats per garantir que, en cap cas, la disposició dels actius de l’OIC no es faci sense el seu consentiment i autorització.

2. L’entitat gestora i el dipositari poden compartir recursos amb exclusió del personal, sempre que, d’una banda, es reuneixen les condicions per protegir els inversors i evitar conflictes d’interessos i, d’altra banda, se sol·liciti autorització prèvia a l’AFA.

3. Les entitats gestores que inverteixin en derivats han de disposar de sistemes de gestió que garanteixin una valoració quotidiana dels contractes, una anàlisi dels riscos realitzada per àrees o departaments separats i un desglossament de les estratègies desenvolupades.

Article 68. Contingut del contracte de dipositària

El contracte de dipositària regula les relacions entre societat gestora i entitat dipositària i ha d’incloure com a mínim els punts següents:



Aquest contingut pot incloure’s, en lloc de fer-ho al contracte de dipositària, als documents constitutius de l’OIC.

Capítol tercer. Delegacions i substitució

Article 69. Facultats de delegació de la societat gestora

1. La societat gestora pot delegar:



2. No és possible la delegació simultània de les funcions previstes en els punts a) i b).

3. La delegació de la gestió del passiu només s’autoritza en cas que es delegui al dipositari.

4. Quan es delega qualsevol funció al dipositari, cal que les funcions delegades siguin exercides amb total independència de les funcions pròpies del dipositari.

5. Les delegacions no eximeixen la societat gestora de les responsabilitats que li corresponen en aplicació d’aquesta Llei.

6. El reglament de l’OIC ha de recollir les facultats de delegació efectives.

Article 70. Facultats de delegació del dipositari

1. El dipositari pot delegar la custòdia dels valors en entitats bancàries o altres entitats amb unes normes cautelars que l’AFA consideri equivalents a les vigents a Andorra, autoritzades per dur a terme la custòdia d’aquests actius d’acord amb les limitacions establertes en aquesta Llei.

2. Aquesta delegació no eximeix l’entitat dipositària de les responsabilitats que li corresponen en aplicació d’aquesta Llei.

3. En cap cas no s’autoritza el dipositari a delegar la dipositària dels OIC.

4. El reglament ha de recollir les facultats de delegació efectives.

Article 71. Comunicació i autorització de les delegacions

1. Les delegacions de funcions s’han de formalitzar per escrit i han de ser comunicades amb caràcter previ a l’AFA.

2. Com excepció a l’apartat anterior, les delegacions de funcions han de ser autoritzades per l’AFA quan el beneficiari de la delegació sigui una entitat resident en un estat tercer o quan la delegació es refereixi a funcions de compliment normatiu, càlcul de valor liquidatiu o comptabilitat.

3. L’AFA només autoritza les delegacions de l’apartat anterior en els casos següents:



4. L’AFA pot sol·licitar a l’entitat que delega, segons les funcions delegades, un programa d’activitats que reflecteixi una exposició dels treballs que s’efectuaran i l’organització interna que hi ha, en particular en l’àrea de control.

5. La resolució de les sol·licituds d’autorització s’ha de regir pel règim previst a l’article 46 d’aquesta Llei.

6. L’AFA pot anul·lar qualsevol autorització de delegació que hagi estat atorgada segons informació falsa o que hagi estat autoritzada perquè es donaven unes condicions que han deixat de donar-se.

7. En el cas que les delegacions que hagin estat objecte de comunicació generin l’incompliment de les condicions previstes a l’apartat anterior per les delegacions que requereixen autorització, l’AFA pot requerir justificadament l’acabament de la delegació.

Article 72. Substitució de la societat gestora i del dipositari

1. La societat gestora pot sol·licitar la seva substitució quan així ho estimi pertinent, mitjançant escrit presentat a l’AFA pel dipositari, la gestora sol·licitant i la nova societat gestora, la qual s’ha de declarar disposada a acceptar aquestes funcions, amb l’autorització corresponent. Així mateix, la societat gestora pot sol·licitar unilateralment la seva substitució com a tal en els casos expressament previstos al reglament de l’OIC. La societat gestora que pretengui ser substituïda no pot, en cap cas, cessar en l’exercici de les seves funcions mentre no s’hagin complert els requisits i els tràmits per a la designació de la seva substituta i aquesta n’hagi assumit les funcions.

2. El dipositari pot sol·licitar la seva substitució com a tal, quan així ho estimi pertinent, mitjançant escrit presentat a l’AFA per la societat gestora o l’OIC, l’antic dipositari i el nou dipositari, el qual s’ha de declarar disposat a acceptar aquestes funcions, amb l’autorització corresponent. Així mateix, el dipositari pot sol·licitar unilateralment la seva substitució com a tal en els casos expressament previstos al reglament o als estatuts de l’OIC. El dipositari que pretengui ser substituït no pot, en cap cas, cessar en l’exercici de les seves funcions mentre no s’hagin complert els requisits i els tràmits per a la designació de la seva substituta i aquesta n’hagi assumit les funcions.

3. La declaració d’insolvència de la societat gestora o el dipositari per actuar amb OIC no produeix la dissolució de l’OIC gestionat o dipositat. L’afectat per la insolvència ha de cessar en les seves funcions, i iniciar els tràmits per a la seva substitució, a iniciativa ja sigui de la societat gestora, ja sigui del dipositari. A aquests efectes, la societat gestora o el dipositari han de notificar a l’AFA la seva pròpia insolvència o la de l’altra entitat, acompanyant acreditació suficient d’aquesta situació i proposant el nom de l’entitat substituta, la qual s’ha de declarar disposada a acceptar aquestes funcions, interessant la corresponent autorització.

4. Si en els supòsits establerts a l’apartat 3 anterior no s’instés la substitució en el termini d’un (1) mes des de la declaració d’insolvència, o quan els OIC, les societats gestores o els dipositaris es trobin en una situació de gravetat excepcional que posi en greu perill el seu equilibri patrimonial, el patrimoni dels seus clients o que afecti l’estabilitat del sistema financer andorrà o l’interès general posant-se en relleu la necessitat d’adoptar mesures cautelars, l’AFA pot instar d’ofici la substitució de la societat gestora o del dipositari dictant el corresponent acte administratiu pel qual cessi l’entitat, sigui la societat gestora o el dipositari, i nomenar al mateix acte l’entitat substituta que ha d’assumir aquestes funcions immediatament.

5. La revocació de les autoritzacions de la societat gestora o el dipositari per actuar amb OIC tampoc no produeix la dissolució de l’OIC gestionat o dipositat. En cas de revocació de les autoritzacions de la societat gestora o el dipositari per actuar amb OIC, o d’adopció de mesures cautelars per part de l’AFA, l’AFA ha d’instar d’ofici la substitució de la societat gestora o del dipositari dictant el corresponent acte administratiu i nomenant al mateix acte l’entitat substituta que ha d’assumir aquestes funcions immediatament.

Capítol quart. Remuneració

Article 73. Remuneració de la societat gestora i del dipositari

1. S’autoritza les societats gestores a percebre en concepte de remuneració pels serveis prestats una comissió de gestió, de subscripció i reembossament. Aquestes comissions han d’incloure obligatòriament tots els costos inherents al compliment de les seves funcions. Les comissions de subscripció i reembossament han de ser una part degudament identificada del preu de subscripció i reembossament de les participacions. La comissió de gestió pot calcular-se com un percentatge del patrimoni o sobre els resultats de l’OIC o una combinació d’ambdós de la manera com es detalli als prospectes.

La societat gestora ha d’articular un sistema d’imputació de comissions sobre resultats que eviti que un inversor suporti comissions sobre els resultats quan el valor liquidatiu de les seves parts sigui inferior a un valor prèviament aconseguit per l’OIC i pel qual l’inversor ja hagi suportat comissions sobre els resultats. El sistema escollit ha de ser degudament especificat en els prospectes.

Els informes han d’informar dels imports efectius i de la periodicitat de la liquidació del conjunt de les comissions.

2. Una societat gestora no pot rebre comissions de subscripcions i reembossaments dels OIC en els quals inverteixin quan estiguin gestionats per la mateixa societat gestora o per qualsevol altra vinculada per relacions de gestió o per relacions de capital.

Així mateix, un OIC no pot suportar comissions de subscripció i reembossament dels OIC en els quals inverteixi quan estiguin gestionats per la mateixa societat gestora o per una societat pertanyent al mateix grup.

3. El reglament pot preveure comissions de reembossament més elevades per a partícips que procedeixin a reembossar les seves parts abans dels 5 dies després de la seva subscripció sempre que s’observi un comportament especulatiu en aquesta operativa. En qualsevol cas, el reglament ha de determinar els percentatges màxims establerts per aquests conceptes.

4. En els casos dels fons garantits, ni l’entitat gestora ni la comercialitzadora no poden carregar als partícips comissions de reembossament a venciment en cas que l’OIC no hagi generat guanys.

5. L’entitat dipositària de l’OIC pot percebre en concepte de remuneració dels serveis que presta una comissió de dipositària calculada sobre el patrimoni mitjà custodiat o segons els tipus d’actius custodiats.

6. En el cas que l’entitat dipositària percebi una comissió de dipositària, no pot carregar despeses de custòdia i/o de liquidació de cupons o dividends, entre ’altres, que no impliquin l’execució d’ordres de contractació d’instruments financers. Al contrari, els dipositaris poden rebre comissions per operacions de contractació d’instruments financers que executin en compliment de les instruccions de l’entitat gestora, en les condicions establertes a les normes generals reguladores de les tarifes corresponents.

7. El reglament i el prospecte complet han de determinar els percentatges i/o imports màxims que es carreguen a l’OIC per aquests conceptes, la forma de càlcul, així com la periodicitat de les liquidacions corresponents.

8. Els OIC sempre han de ser els beneficiaris de les retrocessions de comissions que pugui rebre l’entitat gestora relacionades amb la gestió de l’OIC en la mesura que aquestes siguin atribuïbles a la inversió o operacions realitzades per compte de l’OIC.

9. En escollir les entitats que col·laboren amb l’entitat gestora a l’hora de gestionar els OIC, l’entitat gestora ha de tenir en compte criteris objectius basats en la qualitat del servei ofert per l’intermediari (preus, rapidesa de l’execució, entre d’altres) sense que entrin en consideració els possibles avantatges dels quals directament aquesta entitat es podria beneficiar.

Capítol cinquè. Normes de conducta

Article 74. Normes de conducta

Les societats gestores, les entitats dipositàries i les entitats comercialitzadores/distribuïdores estan sotmeses al compliment de les normes de conducta vigents del sistema financer. Queden també sotmeses a aquestes normes les SICAV que no disposin de societat gestora i que duguin a terme la tasca de gestió de la societat.

Títol VII. Supervisió de l’AFA i règim disciplinari

Capítol primer. Supervisió de l’AFA

Article 75. Responsabilitat

1. Els OIC i les entitats referides en l’article 3 d’aquesta Llei, així com els que posseeixen de fet o de dret càrrecs d’administració i/o direcció en aquestes entitats que infringeixin aquesta Llei, incorren en responsabilitat administrativa sancionable.

2. Posseeixen càrrecs d’administració o de direcció en les entitats a què es refereix l’apartat anterior, a l’efecte d’allò que disposa aquest capítol, els seus administradors o membres dels seus òrgans d’administració, les persones que desenvolupen en l’entitat funcions d’alta direcció (quan les infraccions greus o molt greus siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent) i que estan sota la dependència directa del seu òrgan d’administració o de les seves comissions executives o consellers delegats.

3. No obstant això, són considerats responsables de les infraccions molt greus o greus comeses pels OIC els seus gestors o administradors o membres dels seus òrgans d’administració, llevat dels casos següents:



4. L’AFA pot d’igual manera privar parcialment o totalment del seu dret a disposar dels seus actius un OIC que no hagi complert tots els requisits establerts en la legislació vigent.

L’AFA pot prohibir o restringir les activitats de l’OIC particularment si:



Tota decisió de prohibir l’activitat d’un OIC ha d’estar motivada per raons precises i notificada a l’OIC esmentat.

Article 76. Competències

1. L’AFA és l’òrgan responsable de vetllar pel bon funcionament de les activitats relacionades amb els OIC i de supervisar el compliment de les disposicions establertes en aquesta Llei.

2. Per a l’exercici de les funcions previstes en aquesta Llei, l’AFA pot recollir, puntualment o sistemàticament mitjançant l’emissió dels comunicats tècnics oportuns, de les persones físiques o entitats assenyalades en l’article anterior, les informacions que consideri necessàries relacionades amb les matèries objecte d’aquesta Llei. Amb la finalitat de recollir aquesta informació, o de confirmar-ne la veracitat, l’AFA pot sol·licitar aquesta informació i els treballs que consideri necessaris, ja sigui directament o mitjançant auditors externs, i/o realitzant inspeccions in situ.

3. Els subjectes supervisats estan obligats a posar a disposició de l’AFA els llibres, els registres i els documents que l’AFA sol·liciti.

4. Les despeses derivades dels treballs efectuats pels auditors externs a demanda de l’AFA són a càrrec de la societat gestora o d’inversió.

5. L’autoritat supervisora pot declarar altres disposicions a més de les previstes en aquesta Llei sempre que tinguin com a objectiu perseguir la protecció dels inversors i del sistema financer.

Capítol segon. Règim disciplinari

Article 77. Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus les accions o omissions amb independència de la seva naturalesa que, infringint la legislació, posant en perill o lesionant molt greument els interessos dels accionistes, partícips i tercers, desvirtuïn l’objecte dels OIC.

Tenen aquesta consideració:

Article 78. Infraccions greus

Són infraccions greus els incompliments d’obligacions formals o de normes de caràcter substantiu que posin en perill i lesionin greument els interessos dels accionistes, partícips o tercers.

Tenen aquesta consideració:

Article 79. Infraccions lleus

Són infraccions lleus els fets que impliquen retards en el compliment d’obligacions de caràcter formal o incompliment d’escassa transcendència de normes de caràcter substantiu, sempre que no lesionin, o ho facin lleument, els interessos dels accionistes, partícips o tercers.

Tenen aquesta consideració, entre d’altres:

Article 80. Sancions per infraccions molt greus

1. Per la comissió d’infraccions molt greus s’imposa a l’entitat infractora una o més de les sancions següents:



2. A més de la sanció que correspongui a l’entitat per la comissió d’infraccions molt greus, pot imposar-se una de les següents sancions a qui, exercint càrrecs d’administració o direcció en l’entitat, sigui responsable de la infracció d’acord amb l’article 75 d’aquesta Llei:



3. En cas d’imposició de la sanció prevista en la lletra c) de l’apartat anterior, pot imposar-se simultàniament la sanció prevista en la lletra b).

Article 81. Sancions per infraccions greus

1. Per la comissió d’infraccions greus, s’imposa a l’entitat infractora una o més de les sancions següents:



2. A més de la sanció que correspongui a l’entitat per la comissió d’infraccions greus, pot imposar-se una de les següents sancions a qui, exercint càrrecs d’administració o direcció en l’entitat, sigui el seu responsable d’acord amb l’article 75 d’aquesta Llei:



3. En cas d’imposició de la sanció prevista en la lletra c) de l’apartat anterior, pot imposar-se simultàniament la sanció prevista en la lletra b).

Article 82. Sancions per infraccions lleus

1. Per la comissió d’infraccions lleus s’ha d’imposar a l’entitat una de les sancions següents:

Article 83. Substitució d’òrgans

1. Per assegurar la continuïtat en l’administració i direcció de l’entitat, en cas que sigui estrictament necessari, l’òrgan que imposi la sanció pot disposar el nomenament amb caràcter provisional dels membres que calgui perquè l’òrgan col·legiat d’administració pugui adoptar acords.

2. Aquestes persones exerceixen els seus càrrecs fins que, per l’òrgan competent, es proveeixin immediatament els nomenaments corresponents i en prenguin possessió els designats, en el seu cas, fins que transcorri el termini de suspensió.

Article 84. Mesures cautelars

En el marc d’un expedient sancionador, l’AFA pot exigir en interès dels inversors o en interès públic la suspensió de la subscripció o del reembossament de les parts.

Disposicions

Disposició transitòria

Tots els OIC i les entitats a les quals els sigui d’aplicació aquesta Llei disposen d’un termini d’un any des de la seva entrada en vigor per efectuar les adaptacions necessàries i sol·licitar la corresponent inscripció a l’AFA dels OIC de dret andorrà o estrangers que siguin gestionats o siguin distribuïts a Andorra dins de la categoria corresponent, i adjuntar-hi els documents requerits en aquesta Llei. L’AFA disposa d’un termini de 90 dies hàbils per resoldre l’expedient.

Disposició transitòria segona

1. Les societats gestores d’OIC, així com les societats d’inversió que no hagin designat una societat gestora d’OIC, tal com preveu l’apartat 4 de l’article 18, han d’adaptar el contingut mínim dels informes periòdics referenciat en l’annex II, així com el contingut del prospecte complet referenciat en l’annex I, per informar de les OFV i de les permutes de rendiment total d’acord amb el calendari següent:



2. Les societats gestores d’OIC, així com les societats d’inversió que no hagin designat una societat gestora d’OIC, tal com preveu l’apartat 4 de l’article 18, han d’adaptar el contingut mínim del prospecte complet referenciat en l’annex I per informar de la utilització d’índex de referència, a partir dels divuit mesos següents a l’entrada en vigor de la present Llei. En relació amb els prospectes complets aprovats abans dels divuit mesos següents a l’entrada en vigor de la present Llei, els documents de base s’han d’actualitzar quan es faci qualsevol modificació de prospecte complet, o com a molt tard, en els primers dotze mesos següents a aquesta data.

Disposicions derogatòries

Primera

Queden derogats els articles 11, 12 i 13 de la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer, del 19 de desembre de 1996.

Segona

Queden derogades les disposicions legals d’igual rang o inferior anteriors en allò que queden afectades per aquesta Llei.

Disposicions finals

Primera

Es faculta l’AFA per fixar les disposicions necessàries per al compliment i l’execució d’aquesta Llei així com les modificacions que siguin necessàries, amb l’autorització prèvia del ministeri encarregat de les finances.

Segona

Aquesta Llei entra en vigor el dia de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 12 de juny del 2008


Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Annexos

Annex I - Contingut mínim del prospecte complet

Presentació de l’OIC



Informació sobre les inversions



Informació econòmica



Informació comercial



Informació addicional

Annex II - Contingut mínim dels informes

1. Els informes de gestió han de disposar com a mínim de la informació següent:



2. Els informes de gestió no poden incloure informació que no es correspongui amb la gestió efectiva de l’OIC (simulacions, combinacions de fons, etc.).

3. Per als OIC amb compartiments, a l’efecte de la informació sobre la gestió, cada compartiment s’ha d’assimilar a un OIC.

4. Per als fons de fons o OIC de característiques similars, s’ha de facilitar informació exhaustiva de la composició de la cartera dels OIC que representin més del 20% del patrimoni dels fons de fons o OIC de característiques similars.

Dades identificatives de l’OIC



Dades relatives a la gestió

1. Les dades relatives a la gestió aporten informació relativa al desenvolupament de la gestió per part de la societat gestora i els criteris seguits a l’hora d’aplicar la política d’inversions (inversió en derivats a l’efecte de cobertura o d’especulació; inversió en mercats reglamentats o no; per a les inversions en actius emesos o gestionats per entitats vinculades, recurs a operacions de finançament de valors i permutes de rendiment total, es donaran els detalls corresponents, etc.).

2. Pel que fa al context de la gestió:



3. Pel que fa als riscos correguts per l’OIC, s’ha d’informar sobre els riscos de l’OIC i, eventualment, de les cobertures que s’hi produeixen desglossant els resultats de la cobertura. En particular s’ha d’informar sobre els riscos de tipus d’interès, els riscos de canvi, els riscos de mercat i/o els riscos de crèdit, amb indicació de les cobertures corresponents en cada cas.

4. S’ha de facilitar altres informacions que puguin ser útils a l’inversor per seguir la gestió desenvolupada per la societat gestora.

Dades relatives als resultats de la gestió

1. Pel que fa a la variació del patrimoni de l’OIC, les dades següents s’han de facilitar per al període de referència:



Valor liquidatiu de la participació o acció en la divisa de referència de l’OIC (inicial i final).

2. Pel que fa a les comissions aplicades, s’han d’indicar els percentatges efectius per trams, si escau, així com la base de càlcul:



Indicació de totes les despeses de l’OIC expressades en termes de percentatge sobre el patrimoni total de l’OIC (incloent-hi les despeses transaccionals i sense incloure-les).

3. Pel que fa a la liquiditat, s’han d’indicar les seves remuneracions en termes de diferencial amb el tipus interbancari corresponent, destacant les operacions realitzades amb empreses vinculades.

4. Pel que fa al comportament de l’OIC, s’han de facilitar les dades següents:



5. Els informes de gestió han d’incloure la menció següent o equivalent: Rendiments passats no determinen/impliquen rendiments futurs.

Fets rellevants

1. Cal fer menció de tots els fets rellevants que hagin afectat el fons durant el període de referència de l’informe.

2. S’entén per fets rellevants, entre d’altres:



En els casos en què, per les característiques de l’OIC, les informacions enunciades en aquest annex no siguin procedents, s’ha de fer constar aquesta circumstància.