Llei 14/2007, del 20 de setembre, de modificació de la Llei 10/2003 de les finances comunals, del 27 de juny

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 20 de setembre del 2007 ha aprovat la següent:

llei 14/2007, del 20 de setembre, de modificació de la Llei 10/2003 de les finances comunals, del 27 de juny

Exposició de motius

La Llei 10/2003 de les finances comunals, del 27 de juny, tal com es manifestava en l’exposició de motius, era la culminació del desenvolupament de l’autogovern comunal en matèria tributària i de gestió financera establert en la Constitució i en la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns.

L’objectiu de la Llei 10/2003 era establir un marc suficient que permetés als comuns desenvolupar les seves competències tributàries i financeres, tenint en compte la Llei de bases de l’ordenament tributari i la Llei general de les finances públiques.

Aquesta Llei de modificació és fruit de l’experiència en l’aplicació de la Llei de finances comunals, en què s’ha vist la conveniència de modificar-la de forma puntual per tal de poder servir millor als objectius pels quals va ser aprovada.

Aprofundir en el desenvolupament de l’autogovern comunal en matèria tributària és també la raó última de les modificacions contingudes en aquesta Llei. Així, s’estableix una quota mínima i una quota màxima en l’impost de radicació d’activitats comercials, es preveu la possibilitat d’emissió de deute públic comunal i es crea l’impost sobre la construcció.

Aquesta Llei consta de sis articles i una disposició final.

Article 1

Es modifica la redacció de l’apartat 7 de l’article 32 de la Llei 10/2003 de les finances comunals, del 27 de juny, que queda redactat de la manera següent:

“7. Quota tributària: La quota tributària de l’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals resulta d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen.

No obstant l’establert en el paràgraf anterior, s’estableix una quota tributària mínima aplicant el tipus de gravamen que correspongui al resultat de multiplicar l’índex de localització per 20 metres quadrats, així com una quota tributària màxima de 300.000 euros.”.

Article 2

Es modifica la redacció de l’apartat 5 de l’article 43 de la Llei 10/2003 de les finances comunals, del 27 de juny, que queda redactat de la manera següent:

“5. L’endeutament comunal comprèn:

a) Contractació de préstecs i línies de crèdit i operacions financeres amb bancs i caixes d’estalvis radicades al Principat d’Andorra o bé a l’estranger.

b) Operacions de tresoreria.

c) Lliurament de lletres de canvi, pagarés o documents similars.

d) Concessió d’avals i garanties.

e) Conversió o substitució, total o parcial, d’operacions preexistents.

f) Emprèstit, mitjançant l’emissió de deute públic. A aquest efecte, es contractarà amb una companyia de prestigi la qualificació del dit emprèstit.”.

Article 3

Es modifica la redacció de l’article 43 de la Llei 10/2003 de les finances comunals, del 27 de juny, suprimint-ne l’apartat 6.

Article 4

Es modifica la lletra b) de l’article 11 de la Llei 10/2003 de les finances comunals, del 27 de juny, que queda redactada de la manera següent:

“b) Suficiència, amb la finalitat que els cabals procedents dels recursos bastin per satisfer les necessitats exigides per a la prestació dels serveis públics i les altres actuacions a càrrec dels comuns. Sens perjudici del que disposi la Llei qualificada de transferències als comuns, els ingressos tributaris dels comuns i els derivats de l’explotació del seu patrimoni han de ser suficients per cobrir, com a mínim, les despeses de funcionament, és a dir, les despeses altres que les destinades a les inversions reals i les destinades a la cancel·lació dels deutes.”.

Article 5

Es modifica la redacció de l’article 28 de la Llei 10/2003 de les finances comunals, del 27 de juny, que queda redactat de la manera següent:

“Article 28
Definició i tipus

Els impostos comunals són els que tenen potestat per regular d’acord amb la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, i són els següents:

a) L’impost tradicional del foc i lloc.

b) L’impost sobre la propietat immobiliària.

c) L’impost sobre els rendiments arrendataris.

d) L’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals.

e) L’impost sobre la construcció.”.

Article 6

Es modifica la redacció de la Llei 10/2003 de les finances comunals, del 27 de juny, amb la inserció del següent article amb el número 32 bis.

“Article 32 bis
Impost sobre la construcció

1. Definició: L’impost sobre la construcció és un impost de naturalesa directa que grava la realització d’edificacions de nova planta o l’ampliació d’edificacions existents.

2. Fet generador: El fet generador de l’impost és la realització, dins del terme de la parròquia, d’edificacions de nova planta o bé d’obres d’ampliació d’edificacions existents.

3. Exempcions: Gaudeixen d’exempció d’aquest impost totes aquelles edificacions o ampliacions que siguin realitzades pels coprínceps com a caps d’Estat, pel Consell General, pel Govern i pels comuns.

4. Obligat tributari: És obligat tributari de l’impost la persona, física o jurídica, que sol·licita la llicència de construcció o ampliació de l’edifici.

5. Base de tributació: La base de tributació és la superfície de l’edificació de nova planta, o de l’ampliació, expressada en metres quadrats i ponderada per un índex de localització. A efectes de l’impost, s’entén per superfície de l’edificació de nova planta, o de l’ampliació, la superfície de l’obra efectivament construïda, inclosos els soterranis i els cossos volats.

Els comuns han d’establir una escala d’índexs de localització per tal de considerar la categoria del lloc o del carrer on es troba situat l’immoble. El valor dels índexs de localització se situa entre 0,5 i 2.

La indexació dels llocs o els carrers de cada parròquia s’estableix en l’ordinació tributària comunal, en què es distingeixen un nombre màxim de cinc categories.

6. Tipus de gravamen: El tipus de gravamen aplicable està comprès entre 10 i 50 euros per metre quadrat.

7. Quota tributària: La quota tributària és el resultat d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen.

8. Bonificacions de la quota: Cada comú pot establir, en la seva ordinació tributària, les bonificacions següents sobre la quota tributària:

a) una bonificació de la quota tributària de fins al 90% per a les edificacions de nova planta o ampliació d’edificacions existents que es destinin a ús d’habitatge. Poden establir-se bonificacions diferents per a l’habitatge segons sigui destinat a ús propi, a lloguer o a venda.

b) una bonificació de la quota tributària de fins al 90% per a les edificacions de nova planta o ampliació d’edificacions existents que es destinin exclusivament a ús d’aparcament.

c) una bonificació de la quota tributària de fins al 90% per a les edificacions de nova planta o ampliació d’edificacions existents que es destinin exclusivament a ús agrícola i ramader.

Les ordinacions tributàries de cada comú han de preveure l’obligació de restitució de les bonificacions tributàries concedides per raó de la destinació de l’edificació o ampliació, en el cas que es canviés aquella destinació dins dels 10 anys següents a la data de liquidació de l’impost. La restitució abastarà l’import íntegre de la bonificació, incrementat amb els interessos meritats al tipus resultant de sumar dos punts percentuals al de l’interès legal.

9. Deduccions de la quota: L’obligat tributari pot deduir de la quota tributària, bonificada si escau d’acord amb l’apartat precedent, l’import que ha de satisfer al comú com a taxa per l’atorgament de la llicència urbanística corresponent a la mateixa edificació o ampliació. En el cas que el resultat de la deducció fos una xifra negativa, la quota és igual a zero.

10. Meritament: L’impost es merita en el moment d’obtenir la llicència corresponent.

11. Gestió i liquidació: La gestió i la liquidació de l’impost sobre la construcció corresponen al comú, que les determina per ordinació, seguint les disposicions d’aquesta Llei.

Els comuns han d’establir un sistema de gestió coordinada d’aquest impost i de la taxa per l’atorgament de la llicència, a fi de facilitar la deducció prevista a l’apartat 9.

Els obligats tributaris han d’ingressar el deute tributari en el lloc, la forma, els terminis i segons els models que estableixi cada comú.”.

Disposició final

Aquesta Llei entra en vigor el dia següent de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 20 de setembre del 2007


Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.