Carregant...
 

Llei 16/2004, del 3 de novembre, de modificació de la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis



Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 3 de novembre del 2004 ha aprovat la següent:

llei 16/2004, del 3 de novembre, de modificació de la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis

Exposició de motius

El 13 d’abril del 2000, el Consell General va aprovar la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis. Aquesta Llei regula les bases per a l’establiment d’un sistema d’imposició indirecta generalitzada sobre els serveis efectuats en territori andorrà, basat de forma exclusiva en un sistema de determinació objectiva de la base de tributació. La configuració d’aquesta Llei com una llei marc definidora d’una imposició generalitzada sobre els serveis, que podria arribar a qualificar-se com a “llei de bases”, es concreta també en el fet que el mateix text legal deixa per a un desenvolupament específic posterior, també a través de la Llei corresponent, l’aplicació de l’impost als diferents sectors de l’economia andorrana.

Un cop analitzats i estudiats els components i els elements que intervenen de forma específica en cada sector afectat, s’ha evidenciat que el desplegament de l’impost requereix determinades modificacions sobre la seva configuració actual. Tot i que aquestes modificacions no són estrictament necessàries per a l’aplicació de l’impost a cada sector en concret, atès que és en la Llei específica aplicable a cada sector on es regulen els elements essencials de l’impost, es considera convenient efectuar-les per tal de continuar amb la concepció que aquesta Llei ha de ser una norma marc o de bases que regeixi la imposició indirecta sobre els sectors de serveis.

Atenent a la voluntat indicada, a través de la Llei que s’aprova, es procedeix a la modificació d’aspectes determinats regulats a la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis. En primer lloc, s’adeqüen els aspectes de configuració del tribut que afecten les prestacions de serveis que són dutes a terme per part d’empresaris o professionals no establerts a Andorra.

Així mateix, també es modifica el model tributari, diferenciant d’una banda la quota tributària, que és l’import que l’obligat tributari ha de repercutir a aquells a qui presta els serveis, i, d’altra banda, la quota de liquidació que correspon a l’impost que ha de liquidar a l’Administració. La Llei preveu que la quota de liquidació es calculi pel sistema de determinació objectiva, o alternativament, en cas que la Llei específica de cadascun dels impostos així ho estableixi, pel sistema de determinació directa.

Addicionalment, la Llei complementa els tipus de gravamen de l’1, 4 i 7 % actuals establint el tipus de gravamen del 12 %, en consonància amb els tipus de gravamen de la Llei de l’impost sobre mercaderies indirecte.

Aquesta Llei es compon de 7 articles, que actualitzen el model general de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis, d’una disposició addicional que incorpora un nou tipus de gravamen i d’una disposició final.
Article 1

L’article 5, “Concepte de prestació de serveis”, queda redactat de la forma següent:

Als efectes d’aquest impost, s’entén per prestació de serveis tota operació, realitzada per un empresari o professional, que no tingui la qualificació de lliurament de béns.

Es considera lliurament de béns la transmissió del poder de disposició sobre béns corporals.

Als efectes d’aquesta Llei, també tenen la consideració de béns corporals el gas, la calor, el fred, l’energia elèctrica i altres modalitats d’energia, i també les aplicacions informàtiques estandarditzades en sèrie i comercialitzades per ser usades.
Article 2

L’article 7, “Obligat tributari”, queda redactat de la manera següent:

1. Són obligats tributaris d’aquest impost les persones físiques o jurídiques establertes en l’àmbit territorial de l’impost, que tinguin la condició d’empresaris o professionals i que prestin serveis en els termes que estableix aquesta Llei.

2. En cas que el servei sigui prestat per un empresari o professional no establert en l’àmbit territorial de l’impost, i el destinatari o beneficiari del servei subjecte a gravamen sigui un empresari o professional establert a Andorra, és obligat tributari l’esmentat destinatari o beneficiari del servei.

3. En cas que el servei sigui prestat per un empresari o professional no establert a Andorra, i el destinatari o beneficiari del servei subjecte a gravamen no tingui la consideració d’empresari o professional establert a Andorra, és obligat tributari el prestador del servei.

En aquest supòsit, són responsables solidaris els destinataris o beneficiaris dels serveis a efectes del compliment de les obligacions establertes en aquesta Llei.

4. Als efectes d’aquesta Llei, es consideren establerts en l’àmbit territorial de l’impost els obligats tributaris que tinguin dins del mateix territori la seu de la seva activitat econòmica, un establiment permanent o un domicili a efectes tributaris segons el que estableix l’article 23 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, amb independència del lloc de realització de les operacions subjectes a l’impost.

5. Té la consideració d’establiment permanent qualsevol estructura ubicada d’una forma permanent dins l’àmbit territorial de l’impost. En particular, i sense que tinguin caràcter limitatiu, tenen aquesta consideració una oficina, un local, un magatzem o una fàbrica situats dins el Principat d’Andorra.

6. Als efectes d’aquesta Llei també té la consideració d’establiment permanent el servidor que proveeixi serveis o permeti la distribució de béns a través de xarxes d’Internet quan aquest servidor estigui situat dins l’àmbit territorial de l’impost.
Article 3

L’article 9, “Trasllat de l’impost”, queda redactat de la manera següent:

1. L’obligat tributari ha de traslladar l’impost a aquells a qui presta els serveis.

2. En el cas que el servei el presti un empresari o professional no establert en l’àmbit territorial de l’impost, i el destinatari o beneficiari del servei subjecte a gravamen sigui un empresari o professional establert a Andorra, l’obligat tributari ha de traslladar-se a si mateix l’impost resultant d’aplicar el tipus de gravamen sobre la base de tributació.

3. L’obligat tributari ha de consignar separadament l’impost a la factura, al rebut o al document equivalent.

4. No obstant l’establert en l’apartat anterior, la llei específica de cada tribut pot establir els supòsits en què l’obligat tributari establert a Andorra no hagi de consignar separadament l’impost a la factura, al rebut o al document equivalent, entenent-se en aquest cas comprès en el preu de l’operació.

Així mateix, ha de constar la menció “impostos indirectes inclosos” en el rebut, la factura o el document equivalent que emeti l’obligat tributari.
Article 4

L’article 14, “Quota tributària”, es trasllada i, en conseqüència, es renumera i queda redactat de la manera següent:

Article 12
Quota tributària

La quota tributària és la resultant d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen corresponent.
Article 5

El capítol III, “Obligacions de l’obligat tributari”, es modifica totalment en els termes següents:

Capítol III. Obligacions de l’obligat tributari

Article 13
Obligacions formals

1. Els obligats tributaris de l’impost han de complir els requisits, els terminis i les condicions que es determinin per:

a) Presentar les declaracions relatives a l’inici, la modificació i la finalització de les activitats que en determinen la subjecció a l’impost.

b) Sol·licitar a l’Administració el número de registre tributari i comunicar-lo i acreditar-lo.

c) Presentar la informació relativa a les dades que conformen les variables de la quota de liquidació de l’impost davant el ministeri encarregat de les finances.

d) Expedir i lliurar rebuts, factures o documents equivalents corresponents a les operacions en què intervinguin.

e) Conservar les factures rebudes, els justificants comptables, els documents que s’indiquen en la lletra anterior i els duplicats de les factures emeses, durant el termini de prescripció de l’impost, a l’efecte de poder-se acollir al règim alternatiu de determinació directa de la quota de liquidació quan la llei específica de cada tribut així ho prevegi.

2. Els obligats tributaris han de declarar i ingressar la quota de liquidació de l’impost segons es determina en les lleis específiques de cada impost.

Article 14
Quota de liquidació

1. La quota de liquidació és l’import que ha de satisfer l’obligat tributari d’aquest impost a l’Administració respecte totes les prestacions de serveis subjectes a l’impost realitzades dins el període de liquidació. A aquests efectes, el període de liquidació coincideix amb l’any natural.

2. La quota de liquidació de l’impost és el resultat d’efectuar la diferència entre els impostos repercutits per les prestacions de serveis realitzades i els impostos indirectes de caràcter estatal satisfets en les adquisicions de béns i serveis necessaris per dur a terme les prestacions de serveis esmentades.

Als efectes d’aquesta Llei tenen la consideració d’impostos indirectes de caràcter estatal l’Impost de mercaderies indirecte, l’Impost indirecte sobre la producció interna, l’Impost indirecte sobre la prestació de serveis i l’Impost indirecte sobre les activitats comercials.

3. La quota de liquidació es determina segons el sistema de determinació objectiva o segons el règim alternatiu de determinació directa quan la llei específica de cada tribut així ho prevegi.

4. En el cas que el servei sigui prestat per un empresari o professional no establert en territori andorrà, la quota de liquidació és l’import que ha de satisfer l’obligat tributari d’aquest impost a l’Administració per cada prestació de serveis subjecte a l’impost realitzada en territori andorrà. En aquest cas la quota de liquidació correspon a la quota tributària determinada d’acord amb el que estableix l’article 12 d’aquesta Llei.

5. La quota de liquidació definida en aquesta Llei té la consideració de deute tributari d’acord amb el que preveu l’article 33 de la Llei de bases de l’ordenament tributari.
Article 6

Es renumeren la resta d’articles dels capítols IV i V en funció dels articles precedents.
Article 7

L’article 17, “Declaració tributària”, queda redactat de la forma següent:

Article 16
Declaració tributària

1. Les declaracions tributàries poden ser del tipus de l’autoliquidació o liquidació per part del ministeri encarregat de les finances a partir de les dades declarades per l’obligat tributari, d’acord amb el que estableixi la llei específica de cada impost.

2. Els obligats tributaris han de presentar la declaració tributària en el lloc, el termini, la forma i els models que s’estableixin.

3. Els obligats tributaris de l’impost han de presentar i ingressar pagaments a compte de la quota de liquidació definitiva, segons els termes que estableixi cada llei específica.

Disposició addicional

Es modifica l’apartat 1 de l’article 11, que queda redactat de la manera següent:

Article 11
Tipus de gravamen

1. Els tipus de gravamen aplicables són els següents:

a) Un tipus reduït de l’1%

b) Un tipus normal del 4%

c) Un tipus incrementat del 7%

d) Un tipus especial del 12%

Disposició final

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 3 de novembre del 2004

Francesc Areny Casal
Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Joan Enric Vives Sicília
Bisbe d’Urgell
Copríncep d’Andorra
Jacques Chirac
President de la República Francesa
Copríncep d’Andorra

Aprovat per:


Inclou modificacions de:

Derogat per:



Portal Jurídic del Principat d’Andorra