Llei de taxes judicials (Text refós sense caràcter oficial)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 22 de juny del 2000 ha aprovat la següent:

llei de taxes judicials

Exposició de motius

Tal com s’especifica en l’exposició de motius de la Llei de taxes judicials, de 20 de desembre de 1995, que sense perdre de vista el dret fonamental a la jurisdicció i aquell supòsit en què, per tal de garantir el principi d’igualtat, la justícia ha de ser gratuïta, com es recull a la Constitució, és necessari, dins d’uns límits raonables, que els usuaris contribueixin a sufragar una part de les despeses del seu funcionament mitjançant l’aplicació de taxes judicials a determinats procediments i actuacions.

Els quatre anys transcorreguts des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei han demostrat la necessitat d’adaptar la taxació de determinats procediments i actuacions de l’Administració de Justícia, en especial aquells que fan referència a les reclamacions derivades de la responsabilitat civil en els judicis penals, i també la conveniència d’adaptar el cost d’alguna de les taxes establertes.

És per tot això que es proposa l’adopció de la Llei següent:

Article 1

S’estableixen taxes judicials, les quals són aplicades i recaptades de conformitat amb les previsions d’aquesta Llei.

Article 2

1. Són taxades les actuacions i els procediments que es determinen en els articles subsegüents, en el marc de la jurisdicció civil en general, contenciosa i voluntària, i de la jurisdicció administrativa, així com de les reclamacions derivades de la responsabilitat civil en els judicis penals.

2. Amb l’excepció de les reclamacions derivades de la responsabilitat civil referides a l’apartat precedent, no queden subjectes a taxa les actuacions que se segueixin davant la jurisdicció penal.

Article 3

1. És obligat tributari de la taxa, l’agent, el demandant o el peticionari del servei prestat per l’Administració de Justícia, sense perjudici d’allò que posteriorment disposin les resolucions judicials fermes respecte a la imposició de les costes.

2. La taxa té, a tots els efectes, la consideració de costes judicials.

Article 4

Constitueix la base de tributació de la taxa, la quantia econòmica de l’afer sotmès a la jurisdicció, sempre que en tingui i sigui determinada o determinable. Altrament és d’aplicació una taxa de quota fixa.

Article 5

Gaudeixen d’exempció, en totes les jurisdiccions, les actuacions i els procediments seguits a instància de persones que hagin estat, prèviament i judicialment, declarades en estat de pobresa o insolvència i els hagi estat atorgada assistència lletrada d’ofici. Sense perjudici que, per raó d’haver guanyat el plet, venir a millor fortuna i en funció del que disposi la resolució judicial ferma respecte a les costes, han de liquidar en període d’execució de sentència les taxes que siguin procedents.

Article 6

1. Les taxes judicials es recapten pel sistema de segell o timbre adhesiu, el qual és aposat, pel valor que li correspongui, en la part superior del primer full de l’original del document objecte d’imposició. En ser admès a tràmit el document, l’òrgan jurisdiccional receptor procedeix a estampillar el segell o el timbre, amb indicació de la data. La taxa es considera liquidada i ingressada a tots els efectes i sense solució de reembossament.

2. Els òrgans jurisdiccionals fan la verificació prèvia i no poden admetre a tràmit cap document pel qual no quedi degudament liquidada la taxa judicial de conformitat amb els preceptes d’aquesta Llei.

3. Mentre no sigui estampillat, ni trencat o malmès, encara que hagi estat transferit d’un document a un altre, el segell conserva el seu valor alliberatori de la taxa.

4. En el cas de reclamacions derivades de la responsabilitat civil en els judicis penals, la liquidació de la taxa es fa en el moment de la sol·licitud d’execució de la sentència, i el pagament, en el moment de l’execució de la sentència.

Article 7

1. El Govern proveeix l’Autoritat Financera Andorrana dels segells destinats a la recaptació de les taxes judicials. Aquests segells, de distints colors, tenen els valors facials següents: mil, dues mil, cinc mil, deu mil i vint-i-cinc mil PTA.

2. Quan l’import de la taxa sigui superior a les cent mil PTA es pot acreditar la liquidació i el pagament mitjançant l’aportació de l’acreditatiu d’ingrés, directe o per mitjà de la Batllia, al compte de l’Autoritat Financera Andorrana.

Article 8

L’Autoritat Financera Andorrana lliura els segells al Col·legi d’Advocats d’Andorra, d’acord amb les necessitats dels advocats i els procuradors. El Col·legi d’Advocats n’acusa recepció, els distribueix, en recapta el valor econòmic i, trimestralment, practica liquidació i ingressa el producte a l’AFA a l’ordre del Govern.

Article 9

1. Queden subjectes a taxa totes les actuacions que es materialitzen en qualsevol classe de procediment amb els documents següents: demanda d’embargament preventiu, oposició a l’embargament, demanda en judici, demanda reconvencional i incidental, demanda de mesures provisionals, demanda de separació, divorci o nul·litat matrimonial, proposició de proves de la part actora, de la reconvencional i de la promotora d’incident (excepte quan són proposades en la mateixa demanda), escrit de motivació de recurs (greuges o conclusions), demanda d’execució de sentència, d’aute, de transacció judicial o laude arbitral, incident d’execució de sentència, escrit de qualificació i quantificació per responsabilitat civil en els judicis penals, peticions en matèria de jurisdicció voluntària, fallides, actes de subhasta judicial i arranjaments judicials i concordats subsegüents a fallides, suspensió de pagaments i al concurs de creditors.

2. Els documents que tinguin per objecte complementar, precisar, aclarir o insistir, respecte als que són ressenyats en l’apartat anterior, no queden sotmesos a la taxa.

Article 10

Les taxes s’apliquen als documents referits a l’apartat 1 de l’article 9 de la Llei de taxes judicials, del 22 de juny del 2000, d’acord amb les quotes variables i fixes següents:

1. Afers amb quantia determinada o determinable:

Quota


2. Afers sense quantia, segons les quotes fixes següents:

Quota


3. Jurisdicció voluntària:

Quota


4. Subhastes judicials, arranjaments i concordats subsegüents a fallides, suspensió de pagaments o concurs de creditors:

Article 11

1. Sempre que sigui possible determinar la quantia de l’afer, s’aplica la taxa del quadre de l’apartat 1 de l’article 10 de la Llei de taxes judicials, del 22 de juny del 2000.

2. Als judicis en matèria d’arrendaments s’aplica la taxa segons un procediment de quantia entre 0,03 i 60.101,21 euros.

3. Als escrits de motivació de recurs (greuges o conclusions) s’aplica la taxa segons el quàntum de la demanda principal.

4. A les demandes d’execució s’aplica la taxa prenent com a base la quantia per la qual es demana l’execució.

5. Als escrits de qualificació i quantificació per responsabilitat civil en el judici penal s’aplica la taxa prenent com a base la quantia global de la reclamació.

6. En tots els altres supòsits en què l’afer sotmès a la jurisdicció sigui de quantia realment indeterminada i indeterminable, s’apliquen les taxes d’un procediment de quantia entre 30.050,61 i 60.101,21 euros.

7. Si apareixen dubtes sobre la determinació de la quantia de l’afer o el tipus de taxa que en cada cas s’ha d’aplicar, pertoca a l’òrgan judicial receptor del document fer-ne l’avaluació. Si la part no ho estima conforme, ha de presentar un escrit d’oposició argumentada i l’òrgan judicial ho resol mitjançant un aute que és susceptible de recurs.

Disposició addicional

La llei de pressupostos generals pot actualitzar o adequar l’import de les quotes regulades en aquesta Llei.

Disposició transitòria

Les presents taxes judicials són d’aplicació a totes les actuacions i els procediments que hi queden subjectes, a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Disposició derogatòria

Queden derogades la Llei de taxes judicials, aprovada pel Consell General el 20 de desembre de 1995, i en general totes les normes d’igual rang o inferior que s’oposen al contingut de la present Llei.

Disposició final primera

Es faculta el Govern per tal que desenvolupi reglamentàriament aquesta Llei.

Disposició final segona

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 22 de juny del 2000


Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.