Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 22 d’abril de 1999 ha aprovat la següent:

Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional

Exposició de motius

La Llei qualificada del Tribunal Constitucional, aprovada pel Consell General en la seva sessió dels dies 2 i 3 de setembre de 1993, va voler evitar l’abús del recurs d’empara, especialment en els casos d’al·legació de lesió del dret fonamental a la jurisdicció reconegut per l’article 10 de la Constitució. Amb aquesta finalitat, l’esmentada Llei qualificada va limitar la legitimació per a interposar el recurs d’empara constitucional en defensa d’aquest dret, al Ministeri Fiscal, i va establir que l’interessat pogués, si era el cas, adherir-se a la demanda. Després de cinc anys de vigència d’aquesta regulació, i una vegada la realitat ha desfet aquell temor, mostrant una pràctica prudent en aquesta delicada matèria, escau reformar i modificar el règim d’accés al Tribunal Constitucional en aquest supòsit, equiparant-lo bàsicament al règim general de les demandes d’empara; per mandat de l’article 102 de la Constitució, s’ha d’afegir a la possibilitat d’accés directe dels interessats, la possibilitat que també el Ministeri Fiscal pugui interposar el corresponent recurs. D’aquesta manera s’amplia l’àmbit de defensa dels drets i, a més, se situen les funcions del Ministeri Fiscal més en la línia del paper que li pertoca complir, de manera que es reforça així l’accés al procés d’empara en condicions d’igualtat i el seu desenvolupament amb plenes garanties d’imparcialitat.

La present Llei, però, també és sensible a les possibilitats d’abús en l’al·legació del dret a la jurisdicció, que pot portar a la interposició de recursos d’empara completament injustificats. Per fer front a aquest risc, que pot distorsionar la funció de l’empara constitucional, la Llei introdueix també una nova causa d’inadmissió de les demandes, consistent en la falta manifesta de contingut constitucional de la infracció que es denuncia. Així es permet que el Tribunal Constitucional rebutgi aquells recursos en què li demanen que es pronunciï sobre qüestions a les quals manca clarament contingut i transcendència constitucional, per tal com aquest alt Tribunal no és la darrera instància jurisdiccional ordinària.

Article 1

Es modifica l’article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, de 3 de setembre de 1993, que passa a tenir la redacció següent:

“2. També escau la inadmissibilitat de la demanda per incompetència manifesta del Tribunal Constitucional, per tractar-se d’una causa que ha adquirit el caràcter de cosa jutjada i per falta manifesta de contingut constitucional de la infracció denunciada”.

Article 2

Es modifica l’article 94 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, de 3 de setembre de 1993, que passa a tenir la redacció següent:

“Article 94

1. Si es produeix vulneració d’algun dels drets recollits en l’article 10 de la Constitució en el decurs o amb motiu d’un procediment judicial o prejudicial, el subjecte afectat ha d’al·legar aquesta lesió en defensa del seu dret davant l’òrgan judicial ordinari pels mitjans i recursos que la legislació estableixi.

2. Una vegada no es pugui interposar cap més recurs ni existeixi cap mitjà més en defensa del dret constitucional vulnerat, la persona a qui hagi estat vulnerat el dret constitucional a la jurisdicció pot interposar recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional en el termini de quinze dies hàbils comptats a partir de l’endemà de la notificació de la darrera resolució denegatòria o de la data en què va tenir coneixement de la resolució judicial que vulnera el dret constitucional a la jurisdicció.

3. El Ministeri Fiscal pot igualment interposar, d’ofici o a instància de la interessada, recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional per a la defensa del dret fonamental a la jurisdicció contra resolucions i omissions judicials que el vulnerin, una vegada esgotats els mitjans de defensa en via ordinària, en el mateix termini de l’apartat anterior.

4. A l’escrit d’interposició del recurs s’han de fer constar expressament les actuacions realitzades en la via ordinària per a la defensa del dret vulnerat i se n’ha d’adjuntar una còpia.

5. El Tribunal Constitucional, un cop presentat l’escrit de demanda d’empara per part de la persona afectada per la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, abans de decidir sobre la seva admissió a tràmit, ha de sol·licitar-ne un informe al Ministeri Fiscal, que l’ha d’emetre en el termini màxim de quinze dies hàbils. Aquest informe no té caràcter vinculant. La manca d’emissió de l’informe en el temps establert no atura els terminis perquè el Tribunal resolgui sobre l’admissió a tràmit del recurs d’empara”.

Article 3

Es modifica l’article 96.3 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, de 3 de setembre de 1993, que passa a tenir la redacció següent:

“3. La sentència que posi fi al procediment ha d’estimar o desestimar la pretensió, amb els pronunciaments generals, en aquest darrer cas, previstos a l’article 92.2 d’aquesta Llei”.

Disposició transitòria

1. Les persones que, al dia d’entrada en vigor d’aquesta Llei, hagin presentat al Ministeri Fiscal escrit sol·licitant la interposició del recurs d’empara constitucional, sense que el Ministeri Fiscal hagi resolt encara, poden interposar, sempre que no es pugui interposar cap altre recurs ni existeixi cap remei jurisdiccional en via ordinària, el recurs d’empara directament davant el Tribunal Constitucional, en el termini de quinze dies naturals des de l’entrada en vigor de la Llei.

2. Les persones que hagin presentat escrit al Ministeri Fiscal sol·licitant la interposició d’un recurs d’empara constitucional per vulneració del seu dret fonamental a la jurisdicció i a les quals aquest Ministeri Fiscal els l’hagi denegat, poden, sempre que no es pugui interposar cap altre recurs ni existeixi cap més remei jurisdiccional en via ordinària, interposar el recurs directament davant del Tribunal Constitucional, en el termini de quinze dies naturals des de l’entrada en vigor de la Llei. En aquest cas, no cal l’emissió de l’informe del Ministeri Fiscal que preveu l’article 94.5.

3. Les persones que hagin presentat escrit al Ministeri Fiscal sol·licitant la interposició d’un recurs d’empara constitucional per vulneració del seu dret fonamental a la jurisdicció, a les quals aquest Ministeri Fiscal hagi acordat donar-hi curs davant del Tribunal Constitucional i aquest alt Tribunal n’hagi acordat la inadmissió, poden interposar el recurs directament davant del Tribunal Constitucional, en el termini de quinze dies naturals des de l’entrada en vigor de la Llei. En aquest cas, no cal l’emissió de l’informe del Ministeri Fiscal que preveu l’article 94.5.

Disposició derogatòria

La present Llei qualificada deroga totes aquelles disposicions anteriors que la contradiguin.

Disposició final

Aquesta Llei qualificada entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 22 d’abril de 1999

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.