Edicte

Per tal de donar compliment a allò que disposa l’article vintè, apartat b), de la Llei d’organització de l’Administració general, i allò que disposa la disposició final primera de la Llei general de l’allotjament turístic, s’ordena la publicació dels onze reglaments següents:

Reglament d’aplicació de la Llei general de l’allotjament turístic per a la classificació dels hotels i per a la utilització del segell oficial de control i garantia “Placa de classificació dels hotels d’Andorra”

Reglament d’aplicació de la Llei general de l’allotjament turístic per a la classificació dels hostals i residències i per a la utilització del segell oficial de control i garantia “Placa de classificació dels hostals i residències d’Andorra”

Reglament d’aplicació de la Llei general de l’allotjament turístic per a la classificació de les pensions i per a la utilització del segell oficial de control i garantia “Placa de classificació de les pensions d’Andorra”

Reglament d’aplicació de la Llei general de l’allotjament turístic per a la classificació dels establiments de lloguer d’apartaments d’allotjament turístic i per a la utilització del segell oficial de control i garantia “Placa de classificació dels establiments de lloguer d’apartaments d’allotjament turístic d’Andorra”

Reglament d’aplicació de la Llei general de l’allotjament turístic per a la classificació dels aparthotels i per a la utilització del segell oficial de control i garantia “Placa de classificació dels aparthotels d’Andorra”

Reglament d’aplicació de la Llei general de l’allotjament turístic per a la classificació dels establiments de lloguer de xalets d’allotjament turístic i per a la utilització del segell oficial de control i garantia “Placa de classificació dels establiments de lloguer de xalets d’allotjament turístic d’Andorra”

Reglament d’aplicació de la Llei general de l’allotjament turístic per a la classificació dels establiments de lloguer de bungalous i per a la utilització del segell oficial de control i garantia “Placa de classificació dels establiments de lloguer de bungalous d’Andorra”

Reglament d’aplicació de la Llei general de l’allotjament turístic per a la classificació dels càmpings i per a la utilització del segell oficial de control i garantia “Placa de classificació dels càmpings d’Andorra”

Reglament d’aplicació de la Llei general de l’allotjament turístic per a la classificació dels albergs i per a la utilització del segell oficial de control i garantia “Placa de classificació dels albergs d’Andorra”

Reglament d’aplicació de la Llei general de l’allotjament turístic per a la classificació de les cases de colònies i per a la utilització del segell oficial de control i garantia “Placa de classificació de les cases de colònies d’Andorra”

Reglament d’aplicació de la Llei general de l’allotjament turístic per a la classificació dels refugis de muntanya i per a la utilització del segell oficial de control i garantia “Placa de classificació dels refugis de muntanya d’Andorra”

aprovats pel Govern el 8 de novembre del 2000.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 8 de novembre del 2000

Reglament d’aplicació de la Llei general de l’allotjament turístic per a la classificació dels càmpings i per a la utilització del segell oficial de control i garantia “Placa de classificació dels càmpings d’Andorra”

Vista la Llei general de l’allotjament turístic, de data 30 de juny de 1998;

Vist que l’article 9 de la Llei general de l’allotjament turístic estableix que són càmpings aquells allotjaments turístics onstituïts en una unitat empresarial d’explotació dedicats a prestar allotjament, amb altres serveis de caràcter complementari o sense, a les persones en espais de terreny delimitats, dotats i condicionats per a la seva ocupació temporal, dedicats a la convivència agrupada de persones que pretenguin fer vida a l’aire lliure utilitzant com a allotjament tendes de campanya, caravanes i altres elements similars transportables, amb independència que la seva propietat correspongui als clients o al titular de l’explotació;

Atès que, en compliment de les disposicions de la Llei general de l’allotjament turístic, és procedent regular i fixar els requisits de la classificació dels càmpings;

Atès que la disposició final primera de la Llei general de l’allotjament turístic faculta el Govern per desplegar reglamentàriament el contingut de la dita Llei;

El Govern, a proposta del Ministeri de Turisme i Cultura, per acord de data 8 de novembre del 2000, aprova el Reglament de Classificació dels càmpings.

Capítol I. Denominació de “càmping”

Article 1

Poden utilitzar la denominació de “càmping” aquells establiments que, complint la descripció de l’article 9 de la Llei general de l’allotjament turístic, són unitats d’allotjament en espais de terreny delimitats, dotats i condicionats per a la seva ocupació temporal, que reuneixen, com a mínim, els requisits establerts en el present Reglament per ésser classificats com a càmpings amb la categoria d’una estrella.

Article 2

Aquells establiments que no reuneixin els requisits mínims per a la classificació d’una estrella no poden utilitzar la denominació de càmping i es denominaran “zona d’acampada”. S’entén per zona d’acampada aquells establiments que no compleixen les característiques i tipologia dels serveis i dels nivells exigits pels càmpings i s’han d’adaptar, per tant, a les característiques de la zona d’acampada que es descriuen en l’annex I del present Reglament. En cas de no complir els mínims establerts a aquest annex I, l’establiment haurà de procedir al tancament de les seves instal·lacions.

Article 3

Els càmpings, i també les instal·lacions que hagin de tenir la denominació de zones d’acampada, tenen la consideració d’establiments comercials d’utilització pública, sense perjudici que es puguin dictar normes de règim intern sobre l’ús dels seus serveis i de les seves instal·lacions.

Article 4

És obligatori que tot càmping i tota zona d’acampada estigui degudament autoritzat administrativament i inscrit en el Registre de Comerç i Indústria, amb l’objecte propi de l’activitat comercial de càmping, i gaudeixi de totes les altres condicions necessàries de tot ordre per ésser explotat i aquelles altres que la normativa específica determini. Tots aquests requisits són previs per poder accedir a la classificació i, en general, als altres continguts del present Reglament.

La unitat empresarial d’explotació d’un càmping –i igualment pel cas que siguin zones d’acampada– ha d’estar composta per una única titularitat empresarial, i ha de disposar com a mínim de dues unitats d’acampada i desenvolupar l’activitat de forma habitual.

Sempre que sigui sota una única titularitat empresarial, un càmping pot formar part d’un complex de diferents modalitats d’allotjament turístic i pot disposar així mateix d’unitats complementàries separades però ubicades a les instal·lacions del mateix complex (piscina, pistes de tennis o altres pràctiques esportives, aparcaments, sales de reunions, etc.).

Article 5

En cas que en els espais de terreny destinats a càmping hi hagin també bungalous, en zona diferenciada o de forma conjunta, les normes aplicables al càmping i als bungalous seran les particulars per a cada grup, si bé el conjunt podrà constituir una unitat empresarial, anomenada càmping. (La categoria del conjunt dels bungalous no podrà ser inferior a la del càmping, i per la classificació del conjunt es tindrà en compte la classificació del càmping i no la del bungalou).

En les zones d’acampada no hi poden haver bungalous.

Capítol II. Classificació dels càmpings

Article 6

Tots els establiments que reuneixen els requisits per a la utilització de la denominació de càmping, es classifiquen en les categories següents:

Article 7

La categoria de la classificació d’un càmping és assignada mitjançant un barem que comprèn les condicions obligatòries per a cada una de les categories a què es vulgui acollir l’establiment més una puntuació mínima obligatòria que es determina per diferents opcions pel que fa a la unitat d’acampada, complements o serveis.

Article 8

La classificació d’un càmping és obligatòria, de manera que tot càmping ha d’exhibir la placa identificativa corresponent, d’acord amb les disposicions de la secció 5 del present Reglament, en la qual ha de figurar, com a mínim, la denominació comercial del càmping i la seva categoria.

Article 9

La zona d’acampada també ha d’exhibir obligatòriament la placa identificativa corresponent en la qual hi figurarà la denominació comercial de zona d’acampada.

Article 10

Les condicions mínimes obligatòries del barem per a la classificació, s’entenen sense perjudici del compliment d’altres normes exigides per la legislació vigent en cada moment.

Article 11

Perquè un càmping tingui la categoria d’una estrella (*), ha de reunir els requisits establerts per a la categoria d’una estrella més dos-cents (200) punts de la puntuació flexible.

Article 12

Perquè un càmping tingui la categoria de dues estrelles (**), ha de reunir els requisits establerts per a la categoria de dues estrelles més quatre-cents (400) punts de la puntuació flexible.

Article 13

Perquè un càmping tingui la categoria de tres estrelles (***), ha de reunir els requisits establerts per a la categoria de tres estrelles més cinc-cents (500) punts de la puntuació flexible.

Article 14

Perquè un càmping tingui la categoria de quatre estrelles (****), ha de reunir els requisits establerts per a la categoria de quatre estrelles més cent (100) punts de la puntuació flexible.

Article 15

Els requisits per a cada una de les categories d’una, dues, tres i quatre estrelles, així com la puntuació flexible, queden constituïts per les àrees d’avaluació següents:

La composició de cada àrea d’avaluació queda detallada en l’annex II del present Reglament.

Article 16

Els requisits per a cada una de les categories queden establerts pels apartats tramats que figuren en l’annex II del present Reglament, de manera que aquests són obligatoris per a les respectives categories.

En aquest mateix annex II figuren els punts que es poden obtenir pel sistema de puntuació flexible, que són els que figuren en els apartats sense tramar amb la indicació de la puntuació.

Capítol III. Nivell de qualitat

Article 17

Juntament amb la categoria el càmping pot optar voluntàriament per obtenir una identificació sobre el nivell de qualitat relatiu al funcionament dels equipaments i els serveis en relació amb la seva categoria, que s’ha d’afegir a la seva categoria amb el distintiu “Q”.

Article 18

El càmping que voluntàriament desitgi obtenir la identificació sobre el nivell de qualitat ha de cursar la petició corresponent al ministeri encarregat del turisme.

Article 19

L’atribució del nivell de qualitat s’assigna per mitjà d’una puntuació sobre diferents serveis o continguts de les àrees d’avaluació següents:

Article 20

Les àrees d’avaluació obligatòria per a les categories d’una i dues estrelles són: unitat d’acampada, serveis higiènics i recepció i acollida. Per a la categoria de tres estrelles, les mateixes més el servei de bar i diversos. I per a la categoria de quatre estrelles, totes les àrees.

Article 21

Les taules de puntuació per a cada un dels apartats que configuren el nivell de qualitat queden establertes en l’annex III del present Reglament.

Article 22

L’assignació del nivell de qualitat queda subjecta a l’obtenció de mínims puntuables per a cada categoria d’acord amb les àrees d’avaluació. Aquests mínims puntuables queden establerts en la descripció de l’annex IV del present Reglament.

Article 23

Les àrees no obligatòries s’avaluen si existeixen.

Capítol IV. Segells especials

Article 24

Com a identificació complementaria a la categoria i independentment del nivell de qualitat, el càmping pot tenir segells d’especialitat o diferenciació, denominats “segells especials”, com a element informatiu sobre els seus serveis, condicions, situació o altres aspectes relatius a les seves activitats.

Article 25

Els segells especials són opcionals, de forma que aquells càmpings que voluntàriament desitgin obtenir la identificació sobre aquests segells han de cursar la petició corresponent al ministeri encarregat del turisme.

Article 26

Els segells especials poden ésser:

Article 27

L’assignació d’un o diversos segells especials dels definits en l’article anterior, s’efectua quan el càmping reuneix, per a cada especialització les característiques i condicions que es determinen per a cada una en l’annex V del present Reglament.

Aquesta assignació s’efectua si tots els estàndards determinats per a cada especialització en l’annex V es compleixen.

Capítol V. Segell oficial de control i garantia “Placa de classificació dels càmpings d’Andorra”

Article 28

Una vegada homologat, s’atorga al càmping el segell oficial de control i garantia “Placa de classificació dels càmpings d’Andorra”, que certifica la certesa de la informació sobre la categoria i, si escau, el nivell de qualitat i/o segells especials.

La “Placa de classificació dels càmpings d’Andorra” ha de ser lliurada pel ministeri encarregat del turisme i ha de contenir la informació sobre la denominació comercial del càmping i la seva categoria, juntament, si escau, amb el nivell de qualitat i els segells especials.

Article 29

La forma oficial del segell de control i garantia “Placa de classificació dels càmpings d’Andorra” està formada per la combinació dels elements que s’especifiquen en l’annex VI del present Reglament, amb les mides, els grafismes, els colors, la tipografia i altres elements, i inclou la descripció de la categoria i, si escau, del nivell de qualitat i segells especials. En la “Placa de classificació dels càmpings d’Andorra” hi consta:

Article 30

La placa és lliurada pel ministeri encarregat del turisme i ha de figurar al càmping en un lloc fàcilment visible per al públic i usuaris, a l’exterior i preferentment a l’entrada principal o a la recepció.

Resta prohibida la utilització i la instal·lació d’altres plaques, indicacions o senyalitzacions relatives a la classificació, per a la qual només pot figurar la “Placa de classificació dels càmpings d’Andorra” oficial subministrada pel ministeri encarregat del turisme.

En cas de deteriorament o una altra circumstància, el subministrament d’una nova placa correspon també al ministeri encarregat del turisme, amb petició prèvia de la part interessada.

El Govern fixa periòdicament el preu públic de la placa per a cada una de les categories, en funció d’aquestes categories. Aquest preu serà fixat pel Govern tenint en compte tots els paràmetres que entren en la concepció, fabricació i lliurament de la placa. Cada establiment ha de pagar el preu públic de la placa en el moment del lliurament.

La instal·lació de la placa és a càrrec de cada establiment.

Article 31

El ministeri encarregat del turisme és l’autoritat competent per utilitzar, autoritzar l’ús i atorgar a l’empresari el dret a utilitzar la placa i els elements de contingut que la componen del segell de control i garantia, seguint les normes que s’estableixen en aquest Reglament i, en particular, en l’annex VI, en què es descriuen les característiques de la placa i les normes gràfiques.

Article 32

El mateix que es determina pels càmpings és d’aplicació per a les zones d’acampada, pel que fa al lliurament de la placa de zona d’acampada i el lloc en el que ha de figurar, la prohibició d’instal·lar altres plaques identificatives, el subministrament en cas de deteriorament o altra circumstància, el cost i la col·locació de la placa. Per a les zones d’acampada, la placa és la “Placa de classificació de les zones d’acampada d’Andorra”.

Capítol VI. Procediment per a l’assignació de la categoria, el nivell de qualitat i els segells especials

Article 33

El ministeri encarregat del turisme ha de lliurar a cada càmping degudament inscrit en el Registre de Comerç i Indústria uns impresos preparats específicament amb les dades necessàries per a l’assignació de la categoria, el nivell de qualitat i els segells especials, juntament amb la sol·licitud d’autorització del segell de control i garantia corresponent a cada grup d’allotjament turístic, i cada càmping ha de procedir a l’autoqualificació.

Les zones d’acampada han de procedir també a l’autoqualificació.

A partir del retorn dels impresos d’autoqualificació omplerts amb totes les dades, el ministeri encarregat del turisme ha de procedir a la comprovació de les dites dades, mitjançant una inspecció que es du a terme en el termini de quatre mesos.

Amb els resultats obtinguts, es procedeix a la comprovació dels resultats de l’autoqualificació amb els de la inspecció del Ministeri i quan ambdós resultats siguin coincidents es procedeix a les assignacions corresponents i al lliurament posterior de la “Placa de classificació dels càmpings d’Andorra” o la “Placa de classificació de les zones d’acampada d’Andorra”, segons correspongui, amb les inscripcions corresponents.

El lliurament de la placa l’efectuarà el ministeri encarregat del turisme en el termini màxim de dos mesos a partir del moment de la notificació a l’empresari de l’exactitud de la seva autoqualificació, després de la inspecció corresponent.

Article 34

En el cas que els resultats de la inspecció practicada pels serveis del ministeri encarregat del turisme siguin diferents dels de l’autoqualificació, es comuniquen a l’empresari afectat els resultats de la inspecció. En cas de conformitat per part de l’empresari amb els resultats de la inspecció, es lliura la placa en el termini de dos mesos a partir del moment de la manifestació de conformitat.

En cas que l’empresari no estigui d’acord amb els resultats de la inspecció, pot procedir a impugnar-los per mitjà dels procediment administratiu en vigor. Mentre aquest procediment se substancia, però, ha d’aplicar la qualificació resultant de la inspecció, i instal·lar la placa corresponent a aquesta qualificació.

Article 35

La inspecció pot ésser efectuada pel ministeri encarregat del turisme per mitjà de serveis o agents propis o per mitjà d’empreses especialitzades i independents contractades expressament a aquest efecte.

Article 36

Amb posterioritat al procediment d’autoqualificació i inspecció i una vegada l’establiment tingui assignada la seva categoria, el ministeri encarregat del turisme pot procedir, en qualsevol moment i d’ofici o a instància degudament acreditada i fonamentada de la part interessada, a realitzar noves inspeccions per revisar les dades i l’exactitud de la classificació de la categoria, el nivell de qualitat i els segells especials.

Article 37

En el cas que un establiment ja classificat vulgui modificar la seva classificació (categoria, nivell de qualitat i/o segells especials), s’ha de seguir el procediment establert de sol·licitar els fulls per a l’autoqualificació i la inspecció posterior per part del ministeri encarregat del turisme per establir la nova classificació.

Capítol VII. Assegurances obligatòries

Article 38

Tot càmping i, en el seu cas, tota zona d’acampada, ha de subscriure obligatòriament en una entitat asseguradora autoritzada per operar al Principat d’Andorra una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers en una quantia suficient per cobrir danys eventuals, mantenint en tot moment la vigència de l’assegurança. Les persones físiques o jurídiques titulars d’un càmping o zona d’acampada han d’exhibir i presentar l’acreditació de la subscripció i vigència de les assegurances obligatòries als serveis del Govern que ho requereixin.

Disposicions transitòries

Primera

L’establiment que actualment utilitza la denominació de “càmping” i que no compleix els requisits mínims establerts per a la categoria d’una estrella no pot utilitzar la dita denominació a partir del moment de constatar-se aquesta circumstància que, en tot cas, es produirà, d’acord amb els terminis que es fixen en el present Reglament, al cap de deu mesos de la seva entrada en vigor, passant, per tant, a denominar-se zona d’acampada.

L’establiment que actualment utilitza la denominació de zona d’acampada i que no compleix els requisits mínims no pot utilitzar la dita denominació a partir del moment de constatar-se aquesta circumstància que, en tot cas, es produirà, d’acord amb els terminis que es fixen en el present Reglament, al cap de deu mesos de la seva entrada en vigor.

Segona

A partir de l’entrada en vigor del present Reglament, el camping disposa de sis mesos per recollir els impresos per a l’autoqualificació, i retornar-los omplerts amb totes les dades.

Tercera

En el cas de creació de nous campings a partir de l’entrada en vigor del present Reglament, s’ha d’iniciar el procediment per a la classificació en el moment de l’obtenció del Registre de Comerç. A partir d’aquesta data l’hotel disposa de tres mesos per recollir els impresos per a l’autoqualificació, i retornar-los omplerts amb totes les dades. El ministeri encarregat del turisme ha de procedir a la comprovació de les dites dades, mitjançant una inspecció que es du a terme en el termini de dos mesos a partir del moment en què l’empresari hagi lliurat els impresos d’autoqualificació. El lliurament de la placa l’efectuarà el ministeri encarregat del turisme en el termini màxim d’un mes a partir del moment de la notificació a l’empresari de l’exactitud de la seva autoqualificació, després de la inspecció corresponent.

Quarta

El ministeri encarregat del turisme confeccionarà un catàleg dels càmpings i zones d’acampada, amb el recull de totes les dades de la classificació, és a dir, categoria i, si escau, nivell de qualitat i/o segells especials, a més de tots els altres indicatius (denominació comercial, adreça, telèfon, fax, correu electrònic, serveis, etc.), al cap de catorze mesos de la data d’entrada en vigor del present Reglament. Aquest catàleg es publica al cap de setze mesos de la dita entrada en vigor. Aquest catàleg s’actualitzarà cada any.

Disposició final

Primera

Aquest Reglament entrarà en vigor el 8 de gener del 2001.

Andorra la Vella, 8 de novembre del 2000

Annex I: requisits d’una zona d’acampada

Annex II: categories

Annex III: qualitat

Annex IV: mínims

Annex V: segells especials

Annex VI: placa de classificació

(característiques i normes gràfiques)