Decret 26/2022 del 19 de gener del 2022

Índex

Exposició de motius
- Article 1. Modificació de l’annex 2 del Reglament de contaminació acústica, del 3 de maig de 1996
- Article 2. Modificació de l’annex 3 del Reglament del control de la contaminació acústica, del 3 de maig de 1996
Disposició addicional
Disposició transitòria
Disposició final

Decret 26/2022, del 19-1-2022, de modificació del Reglament del control de la contaminació acústica, del 3 de maig de 1996.

Exposició de motius

El 30 de desembre de 1985, el Consell General va aprovar la Llei sobre la contaminació atmosfèrica i els sorolls, la qual permet al Govern regular, prevenir i corregir les activitats i les situacions potencialment contaminants de l’atmosfera, i integrar així les situacions de contaminació acústica.

Amb l’objectiu de desenvolupar reglamentàriament la Llei esmentada, el Govern, en data 3 de maig de 1996, va publicar el Reglament del control de la contaminació acústica, que desenvolupa el títol II d’aquesta Llei, amb l’objectiu de definir uns nivells de soroll admissibles que s’adaptessin a la realitat del país.

D’aquesta manera, es van regular les activitats potencialment generadores d’un alt nivell sonor, com també es va incorporar al text legal determinats aspectes previstos per la normativa europea. L’objectiu principal de l’adopció del Reglament esmentat era poder assolir alhora un grau superior de protecció del medi ambient i de la salut de les persones.

Han passat 25 anys des de la publicació del Reglament i l’evolució dels aparells i les tècniques de mesura ha estat molt important, i és convenient apropar-nos a les normes internacionals de mesura i avaluació del soroll; per això s’ha considerat necessari modificar-ne l’annex 2, relatiu a la valoració dels nivells sonors.

D’altra banda, la construcció és un sector que continua creixent, i la superfície autoritzada per construir l’any 2019 va ser la més alta des de l’any 2005. Així mateix, les activitats constructives d’edificacions i d’obra pública tenen una classificació d’activitat potencialment generadora d’un alt nivell de soroll; si hi sumem una sensibilitat ambiental de la població més elevada, es fa totalment necessari actualitzar l’annex 3 del Reglament i incloure-hi una regulació específica del soroll que prové de les obres de construcció pública o privada.

Cal destacar que per regular les obres de construcció, s’incorporen eines i procediments preventius per als treballs que, per les seves característiques, són susceptibles de no poder complir els nivells normatius si no s’adopten mesures correctores, estudiades en fase de projecte, moment ideal per prevenir possibles molèsties.

Així doncs, es revela necessària la modificació íntegra dels annexos 2 i 3 del Reglament del control de contaminació acústica, del 3 de maig de 1996.

Per tot el que s’ha exposat, a proposta de la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, el Govern, en la sessió del 19 de gener del 2022, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

Article 1. Modificació de l’annex 2 del Reglament de contaminació acústica, del 3 de maig de 1996

Es modifiquen el títol i el contingut íntegre de l’annex 2 (Valoració de nivells sonors) del Reglament del control de la contaminació acústica, del 3 de maig de 1996, que queda redactat com segueix:

“Annex 2. Mesura i avaluació dels nivells sonors

1. Els mesuraments s’han de fer per separat en funció de si la immissió és interior o exterior (que depèn del focus emissor i la transmissió del soroll):

a. Quan la transmissió del soroll sigui per via aèria i la font de soroll es trobi a l’exterior de l’edifici receptor, la immissió és ambient exterior.
b. Quan la transmissió sigui estructural i la font de soroll es trobi en el mateix edifici, o en contigüitat amb el receptor, la immissió és ambient interior.

2. Els mesuraments s’han de fer sempre en els emplaçaments i moments en què el nivell sigui més alt o hi hagi més percepció, sempre que aquestes condicions siguin representatives del funcionament de la font de soroll.

3. Els responsables de fonts generadores de sorolls, tant a l’aire lliure com en establiments o locals, han de facilitar al personal del ministeri competent en matèria de contaminació acústica l’accés a les seves instal·lacions o als focus d’emissió de sorolls, i han de posar en funcionament els aparells en les diverses velocitats, càrregues o marxes que se’ls indiquin perquè pugui presenciar tot el procés operatiu.

4. Condicions del mesurament en ambient interior:

a. Els mesuraments s’han de fer en condicions meteorològiques que no puguin alterar els resultats.
b. Els mesuraments s’han de fer, preferentment, en sales sensibles al soroll (dormitoris, sales d’estar, menjadors, aules escolars, despatxos d’oficines o altres assimilables); en cas de no haver-hi sales sensibles, es poden utilitzar altres emplaçaments d’interior.
c. Durant el mesurament, les portes i finestres de la sala han d’estar tancades.
d. Si l’habitació és buida, sense mobiliari, i no té cap tractament absorbent, cal sostreure 3 dB(A) als nivells mesurats.
e. Durant els mesuraments, és recomanable que només el tècnic es trobi a l’interior de la sala i permetre com a màxim una segona persona com a observadora.
f. S’han d’utilitzar almenys tres posicions discretes distribuïdes de manera uniforme a l’interior de la sala i on preferentment passen més temps les persones afectades. Aquestes posicions han de complir els requisits següents:

i. La distància entre punts ha de ser d’almenys 0,7 m.
ii. La distància entre punts i parets o altres superfícies ha de ser d’almenys 0,5 m.
iii. La distància entre punts i finestres ha de ser d’almenys 1 m.
iv. L’altura del micròfon se situarà entre 1,2 i 1,5 m, i l’equip es fixarà sobre un trípode o suport.
v. Els punts no han d’estar alineats de manera que formin un pla imaginari paral·lel amb les parets.
vi. En cas que per dimensions no es puguin aplicar les condicions anteriors, els mesuraments es faran des del centre de la sala.
vii. Per a sales petites (menys de 75 m3) i/o presència de soroll de baixa freqüència, una de les tres posicions s’ha de situar en una de les cantonades. Aquest punt se situarà a 0,5 m de les parets adjacents i a una altura entre 0,5 i 1,5 m.

5. Condicions del mesurament en ambient exterior:

a. Els mesuraments s’han de fer en condicions representatives de l’indret on es mesura, i cal registrar la temperatura i la humitat de l’aire. La velocitat del vent en el punt de mostreig no ha de superar els 5 m/sg i cal utilitzar sempre pantalla antivent.
b. En edificacions, l’equip se situarà sempre que sigui possible al centre de les finestres obertes a l’exterior, amb el micròfon alineat amb el pla de les finestres, amb aquestes finestres obertes i preferentment en sales sensibles al soroll, i a una altura mínima d’1,3 m.
c. A peu de carrer o des de l’exterior dels edificis, l’equip s’ha de situar sempre proper a les edificacions amb façanes amb sales d’ús sensible al soroll:

i. A una altura d’entre 1,5 i 4 metres.
ii. Si l’equip es troba entre 0,5 i 2 metres davant d’una superfície reflectora, i sempre que el front d’ones arribi al micròfon de manera perpendicular a la superfície reflectora, es podrà aplicar una correcció de 3 dB degut a les reflexions que es poden generar.

d. En les zones encara no construïdes, però destinades a l’edificació, el punt de mesurament s’ha de situar provisionalment en el límit de propietat.
e. En tots els casos, l’equip s’ha de situar sobre un trípode o suport, amb un angle d’entre 0º i 45º respecte al terra i dirigit cap a la font de soroll que s’estigui mesurant.

6. Determinació dels nivells d’immissió:

a. Per obtenir mesuraments representatius, s’han de dur a terme com a mínim tres mesuraments, els quals es consideraran vàlids quan la desviació màxima entre ells no superi els 3 dB(A). Es permeten desviacions superiors, que cal justificar tècnicament, com en casos de sorolls de tipus impulsiu o en mesuraments en ambient interior de punts situats en cantonades.
b. El resultat és la mitjana energètica dels tres mesuraments.
c. L’índex utilitzat és el nivell equivalent, ponderat A, LAeq, amb un temps d’integració que depèn del tipus de soroll avaluat:

i. Per a sorolls de tipus continu, el temps de mesura mínim serà d’1 minut.
ii. Per a sorolls de tipus variable, el temps de mesura mínim és de 3 minuts.
iii. Per a sorolls de tipus impulsiu o de tipus cíclic, el mesurament ha de recollir un mínim d’esdeveniments o cicles suficientment representatiu.

d. Cal valorar el nivell del soroll residual; el nivell sonor existent és en el mateix punt de mesura quan no estigui en funcionament la font que s’està avaluant. Per caracteritzar el soroll residual és important que es mantinguin les condicions d’entorn del moment que es van prendre els mesuraments amb la font en marxa. En el cas que la font no es pugui aturar, s’ha de buscar un indret de característiques semblants i que no es trobi influenciat per la font de soroll que s’està avaluant:

i. Els mesuraments del nivell del soroll residual han de seguir les directrius dels punts 6.a, 6.b i 6.c.

e. Els increments de nivell sonor admesos en ambient exterior segons el nivell de soroll residual són els següents:

I. Quan el soroll residual sobrepassi els 0 dBA i fins a 5 dBA, els màxims estipulats en l’article 4, la font generadora no pot incrementar el soroll residual més de 3 dBA.
II. Quan el soroll residual sobrepassi els 5 dBA i fins a 10 dBA, els màxims estipulats en l’article 4, la font generadora no pot incrementar el soroll residual més de 2 dBA.
III. Quan el soroll residual sobrepassi els 10 dBA i fins a 15 dBA, els màxims estipulats en l’article 4, la font generadora no pot incrementar el soroll residual més d’1 dBA.
IV. Quan el soroll residual sobrepassi els 15 dBA, els màxims estipulats en l’article 4, la font generadora no pot incrementar el soroll residual.

f. Els increments de nivell sonor admesos en ambient interior segons el nivell de soroll residual són els següents:

i. Quan el soroll residual sobrepassi els 0 dBA i fins a 3 dBA, els màxims estipulats en l’article 5, la font generadora no pot incrementar el soroll residual més de 3 dBA.
ii. Quan el soroll residual sobrepassi els 3 dBA i fins a 8 dBA, els màxims estipulats en l’article 5, no pot incrementar el soroll residual més de 2 dBA.
iii. Quan el soroll residual sobrepassi els 8 dBA i fins a 12 dBA, els màxims estipulats en l’article 5, no pot incrementar el soroll residual més d’1 dBA.
iv. Quan el soroll residual sobrepassi en més de 12 dBA els màxims estipulats en l’article 5, la font generadora no pot incrementar el soroll residual.

g. En el mesurament i l’avaluació d’obres majors segons les defineix el Reglament de construcció, i per a les infraestructures de transport viàries i aèries, l’índex utilitzat és el nivell equivalent, ponderat A, LAeq, avaluat durant tot el període diürn o nocturn. Els mesuraments s’han de fer de manera contínua durant tot el període d’avaluació o mitjançant mesuraments representatius de cada fase de soroll de l’obra, amb un temps d’integració que depèn del comportament temporal de les fonts de soroll.

7. Abans i després dels mesuraments s’ha de fer una verificació acústica del sonòmetre mitjançant un calibrador acústic, per garantir un marge de desviació màxima de ±0,5 dB respecte al valor de referència del calibrador.

8. La instrumentació utilitzada en els mesuraments ha de complir les especificacions de tipus 1 definides en les normes IEC 60672 i IEC 60260, pel que fa als sonòmetres, i a la IEC 60942 per als calibradors acústics, o en qualsevol altra norma posterior que les substitueixi.

9. Sonòmetres, calibradors sonors i sensors acústics han de ser verificats anualment per un laboratori acreditat que compleixi la norma ISO/IEC 17025, o una entitat degudament autoritzada, per fer-se càrrec dels assaigs i les calibracions dels equips que garanteixin la traçabilitat metrològica de les normes.

10. L’ús de sensors acústics queda restringit per al control en continu de les obres, l’elaboració de mapes de soroll o cadastres sonors i els usos que ministeri competent en matèria de contaminació acústica determini.”

Article 2. Modificació de l’annex 3 del Reglament del control de la contaminació acústica, del 3 de maig de 1996

Es modifiquen el títol i el contingut íntegre de l’annex 3 (Treballs temporals i nocturns i instal·lacions en general) del Reglament del control de la contaminació acústica, del 3 de maig de 1996, que queda redactat com segueix:

“Annex 3. Regulació del soroll que prové de les obres de construcció pública o privada, i de les instal·lacions en general

Regulació del soroll que prové de les obres de construcció

1. Els treballs temporals, com les d’obres de construcció i de serveis públics o privats, no poden fer-se entre les 22 h i les 8 h de l’endemà si produeixen un increment sobre el nivell de fons dels nivells sonors en els receptors propers.

2. S’exceptuen de la prohibició de treballar en hores nocturnes les obres públiques d’interès general i els treballs de serveis tant públics com privats de caràcter urgent que, per urgència o perill i pels seus inconvenients, no puguin fer-se de dia.

3. El soroll produït per totes les obres degut al seu caràcter temporal i excepcional es regula amb els següents valors límit exteriors en horari diürn:

a. Receptor ús educatiu o sanitari: 70 dB(A).
b. Receptor ús residencial o comercial: 75 dB(A).
c. Receptor ús industrial: 80 dB(A).

En ambient interior, es permet un increment de 10 dB(A) sobre els valors límit de l’article 5 del Reglament, sempre que s’hagin fet convenis i acords entre el contractista i els receptors sensibles afectats per minimitzar les molèsties per soroll.

4. Els nivells d’emissió sonora de la maquinària utilitzada en les obres han de complir les prescripcions que estableixi la normativa vigent, ja siguin estatals o fixades per directives europees, i que regulen les emissions sonores de màquines d’ús a l’aire lliure.

5. Els equips utilitzats en les obres han de ser tècnicament els més eficients i el seu ús ha de seguir les bones pràctiques per minimitzar la contaminació acústica generada.

6. En totes les obres que per les seves característiques hagin de treballar en el conjunt de tots els supòsits següents:

a. Treballs d’excavació en roca o perforacions.
b. Ús de maquinària pesant.
c. Existència de receptors sensibles al soroll a una distància inferior a 100 metres del perímetre de l’obra.

O en totes les obres que el ministeri responsable del medi ambient requereixi per motius de queixes o denúncies o per zones de sensibilitat ambiental, el promotor de l’obra ha de fer un estudi preliminar d’impacte acústic de l’activitat de l’execució de l’obra.

7. Tot projecte de construcció que es trobi en les casuístiques de l’apartat anterior ha de contenir un estudi preliminar d’impacte acústic coherent amb el contingut de l’obra. L’estudi preliminar d’impacte acústic ha d’estar subscrit per un tècnic competent.

La inclusió d’aquest estudi preliminar d’impacte acústic en el projecte d’execució de l’obra és un requisit necessari per al visat, si escau, a càrrec del col·legi professional corresponent i l’expedició de la llicència urbanística o altres autoritzacions i tràmits per part de l’Administració pública.

L’estudi preliminar d’impacte acústic ha d’incloure obligatòriament una partida pressupostària destinada al compliment dels nivells normatius, la qual s’ha d’incorporar al pressupost del projecte constructiu.

8. El contractista, abans de l’inici d’obra, ha de presentar a la direcció facultativa un projecte d’impacte acústic, perquè l’aprovi.

El projecte d’impacte acústic ha de complir els requisits de les guies tècniques que el ministeri responsable del medi ambient desenvolupi.

El projecte d’impacte acústic ha d’analitzar, estudiar, desenvolupar i complementar les previsions contingudes a l’estudi preliminar d’impacte acústic, en funció del sistema d’execució de l’obra que prevegi el contractista, així com preveure’n totes les fases, l’ha de redactar un tècnic competent que disposi de coneixements d’acústica i l’han de signar l’autor, el responsable de l’empresa contractista, en senyal de conformitat, i la direcció facultativa, en senyal de validació.

9. El promotor ha de presentar, abans de començar l’obra, el projecte d’impacte acústic, aprovat per la direcció facultativa, al ministeri responsable del medi ambient, mitjançant el tràmit de comunicació de l’inici dels treballs.

La comunicació d’inici d’obra ha de contenir, com a mínim, la informació següent:

- Data de l’avís:
- Adreça exacta de l’obra:
- Promotor (nom i contacte):
- Tipus d’obra:
- Direcció facultativa (nom i contacte):
- Contractista/es (nom/s i contacte/s):
- Interlocutor designat pel contractista en matèria d’impacte acústic (nom i contacte):
- Data prevista de l’inici d’obra:
- Durada prevista dels treballs a l’obra:

El ministeri de medi ambient lliura un rebut de la recepció del projecte. Aquesta comunicació únicament dona fe de les mesures previstes per a l’obra en concret i en cap cas no pressuposa l’aprovació per part del Govern de les mesures projectades.

En el transcurs de l’obra qualsevol proposta de modificació del projecte d’impacte acústic l’ha d’aprovar la direcció facultativa.

10. El contractista ha de designar a càrrec seu una persona responsable tant d’informar de les fases constructives i el soroll que generaran com de mediar amb els receptors sensibles afectats per l’entorn de l’obra. Aquesta persona ha de ser imparcial i neutral, en una mediació, i serà l’encarregada de facilitar el diàleg i l’entesa entre les parts, en cas que hi hagi denúncies i queixes per sorolls provocats per l’obra.

11. Les obres que es trobin en els supòsits del punt 6 han d’aplicar les mesures preventives i correctores següents per poder desenvolupar l’obra:

a. Els motors de combustió han d’anar equipats amb silenciadors de gasos de combustió i sistemes esmorteïdors de soroll i vibracions.
b. Els motors de les màquines s’han d’aturar quan no s’utilitzin.
c. La maquinària ha de disposar d’elements silenciadors, sempre que els admeti.
d. Els grups electrògens i compressors han de funcionar amb tots els elements de protecció tancats.
e. En els generadors elèctrics que s’instal·lin a la via pública, i per durades superiors a tres mesos, el generador ha de ser substituït per una escomesa elèctrica, excepte en les obres d’urbanització.
f. Apantallaments acústics perimetrals fixos de 3 metres d’alçària.
g. Tancament perimetral de la maquinària fixa i allunyada de les zones més properes als receptors.
h. Apantallament perimetral de la maquinària pesant i mòbil amb apantallaments mòbils a prop.
i. Comunicació al veïnat de les fases constructives i el soroll que es generarà, a través de la persona mediadora definida al punt 10, així com l’obligació de posar a disposició dels veïns un mitjà de contacte amb el mediador (telèfon, adreça electrònica, etc).
j. Controls inicial i periòdics de les fases de construcció representatives.
k. Si és necessari, també caldrà fer convenis i acords entre el contractista i els receptors sensibles afectats per minimitzar les molèsties per soroll.

12. Per a la resta d’obres s’han d’aplicar, com a mínim, les mesures preventives i correctores següents per poder desenvolupar l’obra:

13. El contractista i la direcció facultativa han de vetllar solidàriament per l’estricte compliment del projecte d’impacte acústic; per això serà necessari que el promotor de l’obra disposi d’un servei de vigilància acústica de l’obra, per comprovar que no se sobrepassen els límits definits al punt 3 d’aquest annex.

En cas que es comprovi que se sobrepassen els nivells acústics permesos per aquest Reglament, el servei de vigilància acústica ho ha de posar en coneixement del contractista i de la direcció facultativa, per tal que el contractista modifiqui el projecte d’impacte acústic i s’incorporin noves mesures per donar compliment als límits permesos, prèvia validació de la direcció facultativa. S’han de formalitzar al llibre d’obra totes les anotacions relatives a les ordres, les instruccions i les indicacions pertinents per a la correcta execució del projecte acústic. Aquestes ordres tenen caràcter vinculant i són de compliment obligat.

El promotor ha de posar a disposició del ministeri responsable del medi ambient els resultats de la vigilància ambiental, en cas que ho sol·liciti.

14. Les administracions implicades, comuns i ministeris del Govern, poden actuar d’ofici, per compte propi o mitjançant empreses externes, per fer inspeccions o mesuraments acústics per tal de comprovar que l’obra es porta a terme segons les condicions i els nivells màxims fixats.

Regulació del soroll de les instal·lacions en general

1. No es permet l’establiment de màquines i instal·lacions que originin en edificis pròxims nivells sonors en les zones de recepció superiors als límits establerts en els articles 4 i 5 d’aquest Reglament.

2. Els equips de les instal·lacions d’aire condicionat, airejament o refrigeració, com poden ser ventiladors, extractors, unitats condensadores i evaporadores, compressors, bombes, torres de refrigeració i altres de similars, no han d’originar en els edificis contigus o pròxims nivells sonors superiors als límits establerts en els articles 4 i 5 d’aquest Reglament.

3. En cas d’instal·lar màquines o òrgans en moviment, de qualsevol instal·lació, en o sobre parets mitgeres, sostres, forjats o altres elements estructurals de les edificacions, aquestes màquines han de disposar dels elements antivibratoris adequats per evitar la transmissió de vibracions cap a l’estructura de l’edifici, la idoneïtat dels quals ha de justificar-se suficientment en els projectes corresponents.

4. La instal·lació al terra dels elements esmentats en l’apartat anterior també requereix que s’instal·lin adequadament interposant dispositius antivibratoris entre l’element generador i el terra, la idoneïtat dels quals ha de justificar-se suficientment en els projectes corresponents.

5. Els conductes per on circulen fluids en règim forçat han de disposar de dispositius antivibratoris.

6. La connexió d’equips per al desplaçament de fluids, com és el cas d’instal·lacions d’airejament, climatització i aire comprimit, en conductes i canonades, s’ha d’efectuar mitjançant preses o dispositius elàstics.

7. Els primers trams tubulars i conductes i, si cal, la totalitat de la xarxa s’han de suportar mitjançant elements elàstics per evitar la transmissió de sorolls i vibracions a través de l’estructura de l’edifici.

8. En travessar parets, les conduccions tubulars i els conductes ho han de fer sense anar collats a la paret i amb un muntatge elàstic d’eficàcia provada.

Disposició addicional

Les referències efectuades al Reglament del control de contaminació acústica, del 3 de maig de 1996, als apartats 4.8, 4.9 i 4.10 de l’annex 2, s’entenen fetes als apartats 6.d, 6.e i 6.f de l’annex 2, respectivament.

Disposició transitòria

1. A totes les obres que hagin entrat a tràmit la sol·licitud de llicència abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret però encara no hagin obtingut la llicència urbanística no els és aplicable el nou procediment administratiu per obtenir la llicència urbanística, però sí que se’ls apliquen els nous valors límit definits al punt 3 de l’annex 3.

2. Per aquelles obres que en el moment de publicar aquest decret, ja hagin obtingut la llicència urbanística, se’ls aplicarà els nous valors límits definits al punt 3 de l’annex 3.

Disposició final

Aquest Decret entra en vigor l’endemà que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 19 de gener del 2022

Xavier Espot Zamora
Cap de Govern