Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023 (Text refós sense caràcter oficial)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 31 de gener del 2023 ha aprovat la següent:

Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023

Exposició de motius

El marc normatiu del pressupost general de l’Estat per a l’exercici del 2023 es fonamenta en la Constitució del Principat d’Andorra, del 28 d’abril del 1993; la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre del 1996, i la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i les seves modificacions posteriors, respectivament.

La Llei del pressupost general regula les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici del 2023 l’Administració general, les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques participades per l’Administració general, i els drets que es preveuen liquidar durant el mateix exercici, d’acord amb els principis pressupostaris que estableix la Llei general de les finances públiques i d’acord amb el marc pressupostari o, cosa que és el mateix, la projecció pressupostària per als anys de mandat en què s’emmarquen els pressupostos anuals de la legislatura.

En concret, la Llei inclou un contingut necessari constituït per la determinació de la previsió d’ingressos per a l’exercici del 2023 i les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici del 2023 l’Administració general i les seves entitats dependents o vinculades. I també, les regles o els criteris d’execució del pressupost general per a l’exercici del 2023, per mitjà de l’articulat i les disposicions de la Llei, que es limita a les matèries o qüestions que tenen relació directa amb les previsions d’ingressos, les habilitacions de despesa i els criteris de política econòmica general.

Si bé la Llei del pressupost anual es pot qualificar com una norma essencialment temporal, es fa necessari incloure-hi, mitjançant disposicions finals i derogatòries, modificacions i derogacions amb caràcter permanent de normes legals que regulen aspectes relacionats amb les finances públiques, la funció pública i l’activitat econòmica del sector públic. Les disposicions finals de modificació de normes vigents són per vetllar per l’equilibri en l’execució del marc pressupostari i per vetllar per la utilització dels recursos disponibles d’acord amb el principi de bona gestió (economia, eficiència i eficàcia) a l’efecte de garantir el compliment de les obligacions establertes en la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i les seves modificacions posteriors (LSEFP).

El marc pressupostari del Govern, actualitzat per al període que va de l’exercici 2020 a l’exercici 2023, ambdós inclosos, suporta el programa del Govern del mandat legislatiu, que al seu torn és fruit dels objectius estratègics per al mandat. Més concretament, tant la Llei del pressupost com el marc pressupostari donen suport al programa Horitzó 23, que ha reestructurat els eixos estratègics de l’acció política del Govern per a aquesta legislatura a causa de la pandèmia del SARS-CoV-2. Aquest marc pressupostari, que inclou el pressupost de l’exercici del 2023, s’ha posat al dia.

Cal fer avinent que el pressupost de l’Administració general per a l’exercici del 2023 compleix els límits de deute públic i de dèficit que preveuen els articles 12 i 15.1 de l’LSEFP. Per aquest motiu, aquest pressupost recupera la consideració d’ordinari i, en conseqüència, ja no s’acompanya d’un pla d’equilibri financer. Cal recordar que degut a la crisi provocada l’any 2020 pel SARS-CoV-2 va ser necessari, aquell any, el 2021 i el 2022, incomplir el llindar d’endeutament públic i, durant el 2020 i el 2021, el del màxim de despesa permesa a fi de dotar l’Estat dels recursos necessaris per donar suport a la ciutadania i el teixit econòmic en l’àmbit sanitari, econòmic i social. Així doncs, els tres exercicis van revestir el caràcter de pressupostos extraordinaris i es va desenvolupar un pla d’equilibri financer 2020-2025, que s’ha anat actualitzant, en què es mostraven les perspectives de recuperació de la normalitat de l’Administració general. Finalment, vist el creixement econòmic observat i la gestió conservadora de l’endeutament públic, aquest retorn a la normalitat ja es fa efectiu a finals de l’exercici 2022.

La part essencial de la Llei del pressupost es recull en el capítol primer, “Els crèdits i les seves modificacions”, atès que s’hi defineix l’àmbit del pressupost de l’Estat, i s’aprova la totalitat dels estats d’ingressos i despeses del sector públic estatal. El capítol primer també conté les normes de modificació i ampliació dels crèdits pressupostaris que clarifiquen, matisen i complementen el que regula la Llei general de les finances públiques en aquest sentit.

El capítol segon de la Llei del pressupost, “Gestió pressupostària i despesa pública”, regula els aspectes en matèria de contractació pública, d’ajuts, de la funció pública i de les finances públiques que concreten i permeten aplicar i executar per a cada exercici pressupostari els preceptes aplicables.

En particular, aquest capítol estableix les retribucions i el règim de la contractació de personal de l’Administració general, de l’Administració de justícia, de les societats públiques, de les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes públics i de les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern.

En relació amb les retribucions del personal, la Llei estableix que s’actualitzaran durant l’exercici del 2023 en funció de l’evolució de l’índex de preus de consum (IPC), amb algunes excepcions.

Quant al règim de contractació de personal, la Llei continua corregint les distorsions que s’han produït en l’aplicació de la Llei de la funció pública i de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals –aplicable a les entitats dependents o vinculades a l’Administració general– i que s’han generat arran de les restriccions legals del període que va de l’any 2009 al 2015, ambdós inclosos, per contractar personal fix i també personal eventual. En aquest sentit, igual que els anys 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021 i 2022, la Llei determina que les places vacants que estan ocupades per personal interí es poden cobrir amb personal fix, d’acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència amb acord del Govern o de l’òrgan competent, i amb els informes previs preceptius. La Llei també preveu la possibilitat de cobertura de les places vacants generades fins avui i que no es troben ocupades.

Igualment, la Llei autoritza amb caràcter rigorosament excepcional la creació de determinades places en llocs de treball concrets i vinculats a necessitats urgents i inajornables. La provisió d’aquestes places l’acorda l’òrgan competent amb el vistiplau del departament responsable dels recursos humans de les administracions o entitats que integren el pressupost general de l’Estat, respectivament. Per a la provisió d’aquestes places, es requereix l’informe preceptiu de la Direcció sobre la seva idoneïtat i en què quedi evidenciada l’eficiència econòmica, d’acord amb la metodologia i les directrius aprovades prèviament pels òrgans competents.

El capítol tercer de la Llei del pressupost general, “Operacions financeres”, regula en un primer article la fixació de l’interès legal i, des de l’exercici 2015, de l’interès moratori. I, en un segon article, el règim de l’endeutament i la fixació, per a l’exercici del 2023, de la quantitat màxima d’endeutament i de la prestació de garanties mitjançant aval, que és una matèria que la mateixa norma de les finances públiques determina que cal aprovar per llei per a cada exercici pressupostari.

Després, els tres articles següents actualitzen preceptes, en virtut de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social i les seves modificacions posteriors. El primer article determina l’actualització dels preus de compra i de venda del punt de jubilació d’acord amb l’índex de preus de consum. El segon estableix la revaloració de les prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social l’import de les quals, un cop deduïdes les cotitzacions de la persona assegurada, sigui inferior a dos vegades el salari mínim establert per a l’any 2023 i no siguin objecte d’increment en aplicació de la Llei de mesures urgents per a la millora del poder adquisitiu de la ciutadania i en matèria d’arrendaments de l’habitatge, es revaloren durant l’any 2023 d’acord amb l’índex de preus de consum (IPC). La resta de prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social no es revaloren. I el tercer determina que l’índex d’actualització de les cotitzacions que s’ha d’aplicar en el càlcul dels capitals de jubilació és l’índex de preus de consum.

El darrer article d’aquest capítol tercer és el referent a la determinació com a valor de referència del 0% quan l’índex de preus de consum (IPC) sigui negatiu al final de l’any 2022.

La Llei del pressupost general per a l’exercici del 2023 conté una disposició transitòria i tretze disposicions finals.

La disposició transitòria estableix que les persones que no han pogut accedir a certes prestacions, i que amb les modificacions que inclou aquesta Llei en matèria de seguretat social hi tindrien dret, puguin sol·licitar-les en el termini d’un any.

La Llei es tanca amb un conjunt de disposicions finals que recullen les modificacions efectuades, amb caràcter permanent, de diverses normes legals; una disposició final, la dotzena, que encomana al Govern presentar el projecte de consolidació que integri la legislació vigent sobre les matèries regulades de les lleis que es modifiquen mitjançant disposicions derogatòries o finals amb caràcter permanent per la Llei del pressupost per a l’exercici del 2023, i una disposició final tretzena, sobre l’entrada en vigor de la norma.

La disposició final primera reprèn la modificació en relació amb les lleis dels pressupostos dels exercicis 2017, 2018, 2019, 2020, 2021 i 2022: de l’article 7 de la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, quant a la suspensió de l’aplicació del sistema de gestió i avaluació de l’acompliment en l’etapa de gestió corresponent, i matisa que aquesta suspensió és fins a l’aprovació del reglament sobre els processos, sistemes i instruments de l’avaluació de l’acompliment que determina l’article 63.7 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública.

La disposició final segona adequa els coeficients d’actualització utilitzats en el càlcul de la base de tributació establerts en la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, d’acord amb la disposició addicional segona de la mateixa Llei.

La disposició final tercera modifica l’apartat 8 de l’article 29 (Extensió temporal dels crèdits: despeses pluriennals) de la Llei general de les finances públiques, del 19-12-1996, i les seves modificacions posteriors, per concretar que els contractes i els convenis es poden estendre més de enllà del límit d’anualitats de cinc anys sempre que la Llei del pressupost general n’estableixi els supòsits i la quantitat màxima per a l’exercici.

La disposició final quarta modifica l’article 8, apartat 1, de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats i les seves modificacions posteriors –amb l’addició d’una lletra–, per tal que el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària quedi exempt d’aquest impost, igual que ho estan la Caixa Andorrana de Seguretat Social i el Fons de Reserva, tenint en compte que l’objectiu d’aquesta entitat de dret públic és prestar serveis sanitaris de caràcter públic.

La disposició final cinquena modifica la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc) per tal de desvincular la retribució de l’electricitat injectada a la xarxa de la tarifa majorista esmentada i per facultar el Govern per establir les condicions de retribució, mitjançant decret, que permetin una amortització raonable dels costos d’inversió i explotació. L’objectiu d’aquesta modificació és garantir la retribució de les instal·lacions de producció d’energia elèctrica a un preu raonable i no afectar de manera negativa el cost de l’energia a Andorra.

La disposició final sisena modifica l’article 11 bis de la Llei 7/2017, del 20 d’abril, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments i les seves modificacions posteriors, amb l’addició de cinc apartats en relació amb el rescabalament de costos i despeses en operacions de recerca, salvament, rescat o socors, així com altres actuacions pròpies del Departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments.

La disposició final setena modifica els articles següents de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social:

L’article 13.2, amb la finalitat d’establir que la condició de persona assegurada indirecta finalitza el dia en què la persona compleix l’edat de 25 anys, sense que sigui necessari el compliment de cap requisit entre els 18 i els 25 anys.

L’article 18 i l’addició d’una nova disposició transitòria a l’efecte de regular la situació dels administradors de societats que representen a una administració pública, i de les persones que representen a una administració pública en el consell d’administració d’una societat en la que aquesta administració pública té representació.

L’article 37, per tal d’ampliar el supòsit de situació assimilada a l’alta als efectes de la prestació d’invalidesa derivada de malaltia comuna o accident no laboral, de la prestació d’invalidesa derivada d’accident laboral o malaltia professional i de la pensió d’orfenesa.

L’article 80, per tal d’atorgar base legal per a la transferència de dades amb els països on hi ha un conveni de seguretat social, d’acord amb la Llei andorrana de protecció de dades.

L’article 84, per tal de clarificar quines han de ser les reserves tècniques que s’han de mantenir per a la branca de jubilació.

L’article 90.7, per tal de permetre a la CASS tenir coneixement de totes les causes i les sentències amb lesions per poder exercir, si escau i en tots els casos, l’acció de rescabalament prevista per la Llei.

L’article 149, per tal de regular els requisits per generar dret a una prestació econòmica, en els casos de noves patologies constatades durant el període d’incapacitat temporal o en el termini de sis mesos de l’alta mèdica.

L’article 180.1, per tal d’ampliar la casuística que permeti la generació del dret a pensió de viduïtat.

L’article 181.1, per tal de suprimir el requisit de dos anys de matrimoni quan no hi ha fills en comú per generar el dret a la pensió de viduïtat.

L’article 221.10, amb l’objectiu de clarificar la cotització a la branca de jubilació de les persones internades en establiments penitenciaris.

L’article 240.1, per tal de qualificar com a falta la no presentació dels fulls de cotització.

La disposició final vuitena afegeix l’apartat 2 a l’article 19 de la Llei del Fons de Reserva de Jubilació amb la finalitat de clarificar el que s’entén per reserva no disponible en coherència amb la quantificació de la reserva tècnica prevista a la normativa de seguretat social.

La disposició final novena modifica l’article 18 ter a la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, en relació amb els incidents de nul·litat de les resolucions no fermes per evitar el perllongament indegut dels procediments que produeix la interposició successiva d’incidents de nul·litat contra resolucions de mer tràmit, amb la demora que això comporta en la decisió final. Amb aquesta modificació l’incident de nul·litat recobra la seva naturalesa pròpia com a mecanisme extraordinari per esmenar els defectes substancials que puguin presentar les resolucions fermes, sense que això suposi cap menyscapte respecte dels mitjans de defensa de les parts, que podran fer valer els motius de nul·litat en el moment processal oportú, és a dir, en l’incident plantejat contra la resolució que posi terme al procés.

La disposició final desena afegeix la disposició addicional vuitena a la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública per complir amb la prescripció inclosa en la disposició final tercera de la Llei 29/2022, del 21 de juliol, de modificació de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública.

La disposició final onzena modifica tant la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública com la Llei 29/2022, del 21 de juliol, de modificació de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública per aclarir el règim dels treballadors públics interins.

Capítol primer. Els crèdits i les seves modificacions

Article 1. Àmbit del pressupost general de l’Estat

En el pressupost general de l’Estat per a l’exercici del 2023 s’hi integren:

Article 2. Estat d’ingressos i despeses

1. En l’estat de despeses de l’Administració general s’atorguen crèdits per afrontar les despeses ordinàries per un import total de 553.756.991,13 euros i crèdits per fer front a l’exigibilitat dels actius i passius financers per un import de 18.183.425,96 euros.

El pressupost de despeses de l’Administració general es finança:



2. Els pressupostos de les entitats parapúbliques i de dret públic a les quals es refereix l’apartat b de l’article 1 s’aproven amb el desglossament següent:



3. Els pressupostos de les societats públiques participades per l’Administració general a les quals es refereix l’apartat c de l’article 1 s’aproven amb el desglossament següent:

Article 3. Transferències de crèdit

1. D’acord amb l’article 26 de la Llei general de les finances públiques i les seves modificacions posteriors, el ministre encarregat de les finances pot, a proposta del ministre que correspongui, autoritzar transferències entre crèdits dintre d’un mateix programa per a les despeses corrents.

2. El punt 1 d’aquest article és aplicable també a les entitats parapúbliques o de dret públic. En aquest cas, les referències als òrgans de l’Administració general s’entenen substituïdes pels òrgans competents de les entitats parapúbliques o de dret públic.

3. El Govern ha de comunicar al Consell General les modificacions de crèdit efectuades sobre la base de qualsevol dels supòsits exposats anteriorment, en el decurs dels trenta dies hàbils que segueixen la modificació esmentada.

Article 4. Crèdits ampliables

En qualsevol cas, en aplicació de l’article 25 de la Llei general de les finances públiques i les seves modificacions posteriors, tenen caràcter d’ampliables fins a una suma igual a les obligacions que calgui comprometre, amb el compliment previ de les normes vigents, els crèdits següents amb aplicació a totes les seccions o els ministeris del Govern i entitats parapúbliques i de dret públic:

1. Els crèdits que es destinin al pagament de comissions, al pagament de fiances, al pagament d’interessos i amortitzacions d’operacions d’endeutament i a la devolució de retencions de garantia.

2. Els crèdits destinats a satisfer, mitjançant una transacció judicial o sentència judicial ferma, les responsabilitats pecuniàries i les despeses derivades de procediments contenciosos.

3. Els crèdits destinats a atendre altres despeses derivades de preceptes legals o d’obligacions contractuals directament lligades als ingressos de l’Estat.

4. Els crèdits corresponents a despeses derivades d’obligacions sobrevingudes a l’Administració i alienes a la seva actuació d’acord amb el procés administratiu pertinent als crèdits ampliables.

5. Els crèdits corresponents a despeses derivades de les actuacions encomanades al saig per a l’execució forçosa dels actes administratius executoris en el marc de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig i del Reglament regulador dels barems dels honoraris remuneradors dels serveis del saig.

6. Els subconceptes destinats a finançar les despeses causades per danys que cobreix l’assegurança.

7. Les partides de retribució del personal següents:



8. Les partides següents, dintre dels ministeris encarregats dels afers socials, de la joventut, de la igualtat i de la salut:



9. Els subconceptes del projecte “Cooperació Andorra-UE”, de la Secretaria d’Estat d’Afers Europeus, destinats a finançar les despeses derivades de la negociació d’un acord d’associació amb la Unió Europea.

10. Les partides següents del ministeri encarregat de la justícia i interior:



11. El subconcepte 22340, anomenat “Transport helicòpter”, del projecte “Mitjans de transport aeri”, per fer front a les despeses de contractació dels serveis d’helicòpter.

12. Les partides següents del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior:



13. Els crèdits destinats al pagament de dividends que les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques han de fer efectius durant l’exercici pressupostari del 2023.

14. El concepte 224, anomenat “Primes d’assegurances”, per fer front a les primes de responsabilitat civil, els accidents individuals, els vehicles i ginys, l’assistència a persones, el multirisc d’incendi i el robatori.

15. El subconcepte 22720, anomenat “Treballs realitzats per empreses de valoracions i peritatges”, per fer front a les despeses dels peritatges efectuats, en relació amb el cobrament de l’impost de transmissions patrimonials, d’acord amb l’article 14 de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000 i les seves modificacions posteriors, i en relació amb el cobrament de l’impost general indirecte de transmissions patrimonials entre empresaris, d’acord amb l’article 48 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte i les seves modificacions posteriors.

16. Les partides següents del Ministeri d’Afers Exteriors:



17. Les partides següents del Departament d’Agricultura:



18. Les partides següents de la Secretaria d’Estat d’Esports:



19. Les partides següents del Departament d’Ordenament Territorial i del Gabinet Tècnic d’Habitatge:

- Departament d’Ordenament Territorial



- Gabinet Tècnic d’Habitatge:



20. El subconcepte 22760, anomenat “Treballs realitzats per empreses. Estudis i treballs tècnics”, destinat a assessoraments relacionats amb qüestions estratègiques del Govern en el marc de les relacions internacionals, en matèria de blanqueig i en matèria tributària, principalment, en concordança amb l’obertura econòmica i l’apropament a Europa; i els subconceptes del projecte anomenat “Iniciatives monetàries i econòmiques” de la Secretaria d’Estat d’Afers Financers Internacionals.

21. Les partides següents dintre del pressupost del Consell Regulador Andorrà del Joc:



22. Les partides següents del ministeri encarregat del medi ambient i de la sostenibilitat:



23. Les partides següents del Ministeri de Presidència, Economia i Empresa:



24. El subconcepte 22680, “Promoció cultural”, del Ministeri de Cultura i Esports, per vetllar per la política lingüística i promoció del català.

25. Les partides següents dintre del pressupost de Forces Elèctriques d’Andorra:



26. Les partides següents dintre del pressupost de la Caixa Andorrana de Seguretat Social:



27. Les partides següents dintre del pressupost del Fons de Reserva de Jubilació:



28. Les partides següents dintre del pressupost del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària:



29. Les partides següents dintre del pressupost de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA):



Les partides destinades a optimitzar els rendiments dels saldos de tresoreria:



30. Les partides següents dintre del pressupost de l’Agència Andorrana Antidopatge:



31. Els crèdits destinats al pagament de l’impost de societats que les entitats públiques i parapúbliques i de dret públic han de fer efectius durant l’exercici pressupostari del 2023, d’acord amb el que preveu la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, i les seves modificacions posteriors.

32. El concepte 841, d’actius financers per fer front al pagament de la prestació de garanties mitjançant un aval en el marc dels programes següents:



33. El subconcepte 87102, “Aportació de capital a un fons públic privat per l’habitatge”, per desenvolupar un fons públic privat d’inversió que ajudi a incrementar l’oferta d’habitatge de lloguer.

34. El subconcepte 48292, “Mútua dels empleats de l’Administració general i justícia”, per fer front a les despeses derivades dels accidents de treball i per assumir la despesa de la cobertura del 100% de les baixes superiors a 150 dies.

35. La tramitació dels crèdits ampliables ha d’incloure la determinació dels ingressos concrets destinats a finançar-los, que poden ser una recaptació d’ingressos més gran del que s’ha previst, una transferència d’altres crèdits que s’estimin reduïbles o una disminució de tresoreria. Únicament es poden finançar mitjançant els ingressos provinents d’un nou endeutament, autoritzat a aquest efecte per la Llei del pressupost de l’Administració general, els crèdits ampliables relatius a les obligacions corresponents a les eventuals execucions de les prestacions de garanties mitjançant avals establertes en les lleis vigents.

36. El Govern ha de comunicar al Consell General qualsevol ampliació efectuada sobre la base de qualsevol dels supòsits exposats anteriorment, en el decurs dels trenta dies hàbils que segueixen a l’ampliació esmentada.

Capítol segon. Gestió pressupostària i despesa pública

Article 5. Contractes administratius

No es poden desagregar els contractes del mateix objecte i que es refereixen a una mateixa actuació que es realitzen en el mateix exercici pressupostari.

Article 6. Contractació d’obres

L’Administració pot contractar, mitjançant la forma d’adjudicació de contractació directa, les despeses corresponents a obres d’urgència reconeguda, per un import màxim de 24.000 euros.

En el cas de despeses per obres ordinàries, l’import màxim de les despeses que pot contractar directament l’Administració és de 12.000 euros.

L’Administració pot disposar la realització directa d’obres de petita conservació per un import màxim de 7.500 euros.

D’acord amb la disposició transitòria cinquena de la Llei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública, a partir de l’entrada en funcionament de la Plataforma de contractació del sector públic s’apliquen els llindars que figuren en l’article 30.1, apartats c i d, de la Llei 14/2022.

Article 7. Contractes menors

S’entén per “contractes menors” els contractes que tenen un import igual o inferior a 7.500 euros. En els contractes menors, la tramitació de l’expedient solament exigeix la incorporació de la factura a la liquidació.

En aquests contractes la factura corresponent ha de substituir el document contractual i l’acta de conformitat del subministrament, la recepció de les obres o dels treballs tècnics i serveis, i d’altres, segons correspongui.

Aquests contractes no poden tenir una durada superior a un any, ni ser objecte de pròrroga ni de revisió de preus.

Per a l’adjudicació d’aquests contractes cal fer una consulta, sempre que sigui possible, per tenir tres pressupostos diferents.

Excepcionalment, en els contractes d’una durada superior a un any l’import dels quals –per tota la durada, incloses les pròrrogues i les revisions de preus– sigui igual o inferior a 7.500 euros, la tramitació de l’expedient es fa mitjançant contractació directa, d’acord amb el que estableix aquest article pel que fa als contractes menors. En aquest contracte, però, la tramitació de l’expedient requereix la formalització d’un contracte.

D’acord amb la disposició transitòria cinquena de la Llei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública, a partir de l’entrada en funcionament de la Plataforma de contractació del sector públic s’apliquen els llindars que figuren en l’article 30.1.c de la Llei 14/2022.

Article 8. Convenis entre entitats del sector públic

Quan l’Administració utilitza els seus propis mitjans per obtenir prestacions que constitueixen l’objecte dels contractes públics, aquesta actuació suposa una operació interna en el marc de les normes i el règim de funcionament de l’organisme públic corresponent.

D’acord amb aquesta Llei, es consideren “mitjans propis de l’Administració” les societats o les entitats amb la totalitat del capital social de titularitat pública, i que efectuïn la part essencial de la seva activitat –en un percentatge igual o superior al 20% de l’import de les activitats objecte de la col·laboració– amb l’entitat adjudicatària.

Article 9. Publicació de les licitacions i adjudicacions definitives

1. Els òrgans competents dels poders adjudicadors publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i en el perfil del contractant els anuncis de licitació i d’adjudicació, llevat dels contractes la difusió dels quals, donat el seu contingut, pot afectar interessos essencials del país, d’acord amb la Llei 14/2022 del 12 de maig, de contractació pública.

2. La resolució d’adjudicació s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra quan l’import del contracte o de les seves modificacions sigui superior als imports establerts per als contractes menors, d’acord amb la Llei 14/2022 del 12 de maig, de contractació pública.

3. En el cas de les adjudicacions definitives, la resolució ha d’especificar l’òrgan contractant, la forma d’adjudicació, la modalitat de contractació, la identitat de l’adjudicatari, la denominació i la localització del contracte, la partida pressupostària, el preu del contracte –que correspon a l’import d’adjudicació del contracte o al preu unitari d’adjudicació pels contractes l’objecte dels quals ho determini, i s’entén en tots els supòsits amb impostos inclosos– i el termini d’execució.

Article 10. Autorització de la despesa

L’autorització de la despesa és competència:



Pel que fa a l’autorització de la despesa dels contractes administratius, d’acord amb la disposició transitòria cinquena de la Llei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública, a partir de l’entrada en funcionament de la Plataforma de contractació del sector públic és aplicable el llindar que figura en l’article 30.1.d de la Llei 14/2022.

Article 11. Compromisos de despesa amb càrrec a futurs pressupostos

El Govern pot decretar despeses pluriennals corrents per a subministraments, gestió de serveis públics, prestació de serveis, assistència tècnica, arrendaments i altres negocis jurídics anàlegs i ajuts.

L’import dels compromisos corresponents a cada un dels exercicis futurs no pot superar els límits següents, que s’han d’aplicar a l’import de cada un dels capítols econòmics de l’estat de despeses aprovat inicialment pel Consell General:

Article 12. Despeses pluriennals que s’estenen durant un període superior a cinc anys

1. D’acord amb l’article 29.8 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, i les seves modificacions posteriors, i amb la normativa en matèria de contractació pública, a continuació es detallen els quadres en què figura l’inventari dels contractes de concessió de serveis finançats mitjançant aportacions del Govern.














c) Contracte de concessió de l’heliport nacional d’Andorra



2. D’acord amb l’article 29.8 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, i les seves modificacions posteriors, i amb l’article 6 de la Llei 2/2022, del 20 de gener, per a l’adaptació de la societat pública Centre de Tractament de Residus d’Andorra, SA com a instrument de gestió directa, a continuació s’indiquen les anualitats que inclou l’encàrrec-programa per assegurar el finançament de les activitats encomanades a CTRASA.

Encàrrec-programa per al desenvolupament i explotació en règim de gestió directa del Centre de Tractament de Residus de la Comella


D’acord amb l’article 3 de la Llei 2/2022, del 20 de gener, per a l’adaptació de la societat pública Centre de Tractament de Residus d’Andorra, SA com a instrument de gestió directa, l’encàrrec-programa per al desenvolupament i explotació en règim de gestió directa del Centre de Tractament de Residus de la Comella substitueix el règim de concessió derivat de la Llei del 31 d’octubre del 2002, relativa a la construcció i l’explotació del Centre de Tractament de Residus d’Andorra, així com el contracte de concessió de data 6 de febrer del 2003 signat entre el Govern, com a Administració concedent, i la societat Centre de Tractament de Residus d’Andorra, SA, com a concessionària.


3. D’acord amb l’article 29.8 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, i les seves modificacions posteriors, a continuació s’indiquen les anualitats previstes en el contracte d’arrendament per a l’ampliació de la Universitat d’Andorra.




4. D’acord amb l’article 29.8 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, i les seves modificacions posteriors, a continuació s’indiquen les anualitats previstes en els contractes d’arrendament dels habitatges de preu assequible:

Article 13. Fons verd per a la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic

1. El Govern incorpora al pressupost general per a l’exercici del 2023 el Fons verd per a la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic, que integra: l’estat de despeses, els crèdits corresponents als projectes destinats a impulsar les previsions, els plans o les accions destinats a l’objecte de la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc); i l’estat d’ingressos i els drets econòmics que es preveuen liquidar durant l’exercici per finançar-los.

2. El Fons verd es finança d’acord amb l’ordre i les tipologies següents:



3. El Govern elabora, anualment, un informe públic sobre l’estat i tipologia d’ingressos i despeses del Fons Verd.

Article 14. Excepcions al tràmit de fiscalització

D’acord amb els articles 31.2 i 37.3 de la Llei general de les finances publiques i amb l’article 27 de la Llei 93/2010, del 16 de desembre, de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració, i les seves modificacions posteriors, respectivament, el procediment s’inicia directament en la fase de liquidació o no es requereix fiscalització prèvia un cop s’ha fiscalitzat la despesa inicial de l’acte o contracte de què deriven o les seves modificacions en els expedients relatius a les despeses següents:

1. Les despeses corrents de consum de béns corrents i de serveis, i les despeses de personal dels subconceptes de formació i perfeccionament del personal i de dietes per formació i perfeccionament del personal, inferiors a 600 euros, respectivament, d’acord amb el Decret del 09-02-2011 d’aprovació del Reglament relatiu a la simplificació de procediments de pagament d’una quantitat escassa.

2. Les despeses d’un import igual o superior a 600 euros i no superiors a 7.500 euros del capítol 2, “Consum de béns corrents”, les quals s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació sense perjudici del que estableix l’apartat 9.

3. Les despeses no superiors a 7.500 euros del capítol 6, “Inversions reals”; del capítol 3, “Despeses financeres”, i del capítol 4, “Transferències corrents”, les quals també s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació.

4. Les despeses d’un import igual o superior a 600 euros i no superiors a 7.500 euros del subconcepte 16300, anomenat “Formació i perfeccionament de personal”, i del subconcepte anomenat “Dietes per formació i perfeccionament de personal”, respectivament, les quals també s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació.

5. Les despeses del capítol 1, “Despeses de personal”, en concepte de retribucions del personal previstes en el pressupost inicial, les quals estan sotmeses a les comprovacions de control oportunes prèvies als pagaments.

6. Les despeses del capítol 4, “Transferències corrents”, en concepte de prestacions de branca general, de prestacions de branca jubilació i de prestacions familiars, respectivament; les despeses del capítol 7, “Transferències de capital”, en concepte de transferències de fons al Fons de reserva de jubilació; les despeses del capítol 8, “Actius financers”, en concepte de préstecs i bestretes a mitjà i llarg termini fora del sector públic; i les “Aportacions al fons de reserves”, en concepte d’aportacions netes a les carteres gestionades i administrades del Fons de reserves de jubilació, les quals es comptabilitzen en el moment del pagament en un sol acte que agrupa les diverses fases d’execució pressupostària, anomenat ACLOP (autorització, compromís, liquidació, ordenament del pagament i pagament efectiu), i estan sotmeses a les comprovacions de control oportunes prèvies als pagaments.

7. Les despeses que originen ordres de pagament per justificar, que s’han de fiscalitzar en la fase d’autorització i en la justificació preceptiva posterior.

8. Pel que fa a les despeses considerades als apartats 1, 2, 3 i 4, no se’n poden desagregar les factures que corresponguin a despeses del mateix objecte i que es refereixen a una mateixa actuació que es realitzen en el mateix exercici pressupostari.

9. Pel que fa a les despeses considerades a l’apartat 5, els complements retributius de qualsevol naturalesa no previstos o previstos de manera insuficient en el pressupost inicial del capítol 1, així com la contractació de personal tant per cobrir vacants com per prestar serveis, requereixen l’existència de disponibilitat pressupostària suficient per donar-hi la conformitat i estan subjectes a fiscalització prèvia. Excepcionalment, la contractació d’interins per al curs escolar que es deriva d’aplicar la legislació que regula el sistema educatiu andorrà es fiscalitza amb posterioritat a l’aprovació per part del Govern. La cobertura de baixes o permisos administratius amb reserva de plaça que preveuen les lletres a i b de l’article 18.8 es fiscalitza també amb posterioritat a l’autorització.

10. El Govern pot determinar reglamentàriament les despeses referides a l’apartat 2 que són de caràcter periòdic o repetitiu i que no s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació un cop ja s’ha fiscalitzat de manera prèvia la despesa inicial de l’acte o el contracte de què deriven o les seves modificacions.

Article 15. Règim de concessió de transferències

1. Les transferències corrents nominatives en l’àmbit de subconcepte segons la classificació econòmica del pressupost es lliuren a mesura que les entitats afectades les demanin.

Un cop aprovada la liquidació de comptes de les entitats beneficiàries de transferències nominatives per part dels òrgans competents de les dites entitats, i sempre que no s’hagi compromès el total de la despesa pressupostada, aquests organismes han de retornar al Govern els ingressos obtinguts amb la transferència i no utilitzats durant l’exercici pressupostari.

El Govern, abans de ser aprovada la liquidació de comptes de les entitats beneficiàries de transferències nominatives per part dels seus òrgans competents, amb sol·licitud prèvia de l’entitat beneficiària, pot autoritzar la dita entitat a mantenir els ingressos obtinguts amb la transferència i no utilitzats durant l’exercici pressupostari perquè no està afectada per finançar diferències de venciment entre els drets i les obligacions durant l’exercici, sempre que l’entitat acrediti al Govern aquestes necessitats de tresoreria i per finançar romanents de tresoreria negatius.

2. Les ajudes i les subvencions amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que no tenen assignació nominativa i que superen l’import de 7.500 euros s’han d’atorgar d’acord amb criteris de publicitat, concurrència i objectivitat, llevat de les ajudes acordades pel Govern en concepte de contribucions voluntàries per motiu de desastres naturals i de les ajudes en què, de forma raonada, no es pugui promoure la concurrència i que superin l’import de 7.500 euros, les quals es fan públiques en el moment de l’adjudicació.

Aquestes subvencions poden ser:



3. Les transferències als comuns es fan d’acord amb els terminis establerts per la Llei qualificada de transferències als comuns.

4. El Govern publica cada mes al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les subvencions atorgades. No cal la publicitat en el cas de subvencions nominatives en el pressupost inicial i de les subvencions corresponents als departaments i als conceptes pressupostaris següents: Departament d’Afers Socials, conceptes pressupostaris 482-50, 482-55, 482-60, 482-63, 482-65 i 482-90; Departament de Salut, concepte pressupostari 482-40; i Departament d’Ocupació, concepte pressupostari 482-65.

5. En aplicació de l’article 14 de la Llei de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra i les seves modificacions posteriors, s’estableix un quantum de 720.000 euros per finançar les seves activitats.

6. Les entitats privades beneficiàries d’ajudes o subvencions d’un import superior a 300.000 €, amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que tenen assignació nominativa, han de trametre al Tribunal de Comptes, perquè en faci el control, una memòria justificativa sobre el compliment de la finalitat per a la qual s’ha atorgat l’ajuda o la subvenció, juntament amb els estats financers de l’exercici en què s’ha registrat l’ajuda o la subvenció i l’informe d’autoria extern corresponent en el cas que l’entitat l’hagi contractat.

7. L’apartat anterior és d’aplicació a les ajudes o a les subvencions amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que tenen assignació nominativa i de les quals no hi ha cap norma que estableixi que es financen amb càrrec als pressupostos de l’Administració general més enllà d’acords del Govern o convenis existents.

Article 16. Finançament de les despeses sanitàries, a càrrec de la seguretat social, derivades dels programes d’atenció social i sociosanitària previstos en la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat

El finançament de les despeses estrictament sanitàries derivades de les prestacions socials i sociosanitàries de suport a l’autonomia, a càrrec de la seguretat social, establertes en els articles 16 i 17 de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 d’octubre del 2002 i les seves modificacions posteriors, es du a terme d’acord amb el seu règim d’afiliació al sistema de seguretat social.

Article 17. Retribucions del personal i gratificacions dels consellers generals

1. Les retribucions dels ambaixadors, dels càrrecs directius dels organismes públics, dels de les entitats parapúbliques, dels de les societats públiques, del personal de relació especial de l’Administració general i d’altres alts càrrecs del Govern s’incrementen per l’exercici del 2023 en funció de l’índex de preus de consum (IPC).

Igualment, durant el mateix exercici, les retribucions dels membres del Consell Superior de la Justícia, dels magistrats, dels batlles, del fiscal general, dels fiscals adjunts, del president del Tribunal de Corts i del president del Tribunal Superior s’incrementen l’exercici del 2023 en funció de l’IPC.

2. Les retribucions del cap de Govern, dels ministres, del cap del Gabinet del Cap de Govern, del secretari general del Govern i dels secretaris d’Estat, queden congelats per l’exercici 2023 i, per tant, no s’incrementen.

3. També queden exceptuades d’aquest d’augment per l’exercici del 2023 en funció de l’índex de preus de consum (IPC) les gratificacions que perceben els consellers generals del Consell General.

4. Les retribucions del personal de l’Administració general i de l’Administració de justícia s’incrementen l’exercici del 2023 en funció de l’IPC.

5. Als criteris relatius al complement d’absorció, als quals fa referència la disposició transitòria primera de la Llei de la funció pública, no se’ls aplica cap increment.

6. Les prestacions complementàries per jubilació anticipada i jubilació obligatòria (aquesta última entesa com la suma de la pensió a càrrec de l’Administració general i de la pensió a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social) dels empleats de l’Administració general s’incrementen amb l’IPC. Amb la finalitat de determinar l’aplicació correcta de l’increment de l’IPC, la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha d’informar el Govern de l’import de la pensió de jubilació que satisfà al personal en situació de jubilació obligatòria en el termini de 30 dies des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

7. Els apartats 4, 5 i 6 són aplicables a les societats públiques, a les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes públics; i a les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern.

8. La retribució del personal de l’Administració general i de l’Administració de justícia que es contracti l’any 2023 serà la prevista en els taules salarials de la Llei de la funció pública aplicades en l’exercici del 2023.

9. Els salaris del personal de l’Administració general contractat a partir de l’1 de gener del 2019 i que abans de l’entrada en vigor de la Llei del pressupost per a l’exercici del 2019 percebia els conceptes d’IPC 2011-2012 en virtut d’una vinculació anterior amb l’Administració i alhora afectat per la mesura establerta a l’article 20.5 de la Llei 18/2019, del 15 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2019, es veuran incrementats amb l’IPC corresponent als períodes 2011 i 2012 sempre que sigui contractat per al mateix lloc de treball i no hi hagi una interrupció de contracte superior a tres mesos.

Article 18. Contractació de personal

1. Durant l’exercici del 2023 es poden crear noves places de personal, dins dels límits previstos al pressupost per a l’exercici del 2023.

La provisió d’aquestes places l’acorda l’òrgan competent amb el vistiplau del departament responsable de recursos humans. Per a la provisió d’aquestes places, cal l’informe preceptiu de la Direcció sobre l’estructura organitzativa corresponent, amb la quantificació de les càrregues de treball del personal que ocupa les places, i on quedi evidenciada l’eficiència econòmica, d’acord amb la metodologia i les directrius aprovades prèviament per l’òrgan competent amb el vistiplau del departament responsable de recursos humans.

2. El Govern pot autoritzar la reconversió o reconducció de places vacants amb la creació de nous llocs de treball o llocs de treballs ja existents, amb l’informe previ preceptiu de la Direcció i el vistiplau de la Secretaria d’Estat de Funció Pública que en justifiqui la necessitat.

3. En cas que un funcionari sigui declarat en situació de reforma o se l’adscrigui a un altre lloc de treball per motius de salut, el Govern pot autoritzar, per a les places que siguin estratègiques, amb un informe justificatiu previ del departament corresponent, la creació d’una plaça de les mateixes característiques que la que ocupava aquest funcionari. En cas que el Govern autoritzi la creació d’aquesta plaça, en el moment que el funcionari declarat en situació de reforma o adscrit a un altre lloc de treball per motius de salut doni per finalitzada la seva relació estatutària amb l’Administració, s’amortitzarà la plaça que ocupava.

4. Per a l’organització de serveis assistencials que requereixen que es facin guàrdies durant els caps de setmana i els festius, i que no poden ser assumides pel personal assalariat del SAAS, es poden contractar els facultatius necessaris per fer aquestes guàrdies, sense que el nombre estigui limitat. En aquest cas, la previsió pressupostària es fa per jornades i no per places. En cas de sobrepassar la previsió per les necessitats del servei, cal tramitar les modificacions pressupostàries corresponents.

5. Per a la cobertura de personal del SAAS, s’autoritza cobrir una vacant amb més d’una persona sempre que no s’excedeixi el nombre d’hores treballades pel lloc de treball que s’està cobrint, o, en el cas que sigui necessari incrementar la jornada laboral, cal justificar l’origen dels crèdits pressupostaris per al seu finançament.

El director general del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària pot autoritzar la cobertura d’aquestes places vacants, amb l’informe previ del Servei de Recursos Humans, sempre que la contractació es faci per a una durada determinada. En el cas que la cobertura d’aquestes places vacants comporti una despesa superior a 7.500 €, excepcionalment, s’atorga al director general la competència per autoritzar-les. Posteriorment, ha d’informar el Consell Directiu del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària d’aquestes contractacions, amb la justificació corresponent.

6. La provisió de les places vacants s’ha d’efectuar d’acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència, primerament mitjançant concurs intern i, si escau, posteriorment, mitjançant concurs extern, amb acord del Govern, amb l’informe previ preceptiu de la Direcció i el vistiplau de la secretaria d’Estat de Funció Pública.

7. Durant l’exercici del 2023, la provisió de places en situació d’adscripció i de comissió de serveis s’ha de fer garantint els principis de publicitat, igualtat i concurrència, a excepció de les situacions suficientment justificades i aprovades per la Secretaria d’Estat de Funció Pública que es podran proveir directament.

8. Durant l’exercici del 2023 les baixes o permisos administratius amb reserva de plaça de fins a quaranta-cinc dies no es poden cobrir amb personal interí. El ministre encarregat de les finances, amb l’informe previ de la Secretaria d’Estat de Funció Pública, pot autoritzar la cobertura de baixes o permisos administratius amb reserva de plaça d’una durada superior a quaranta-cinc dies. De manera excepcional, es poden cobrir baixes o permisos administratius amb reserva de plaça amb una durada inferior a quaranta-cinc dies per donar resposta a les necessitats de personal en els llocs de treball següents:



9. Dels contractes amb treballadors públics interins que estiguin vigents, en els supòsits dels apartats c, d i e de l’article 109 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, se’n limita el nombre per a l’exercici del 2023 al que hi ha previst al pressupost per a l’exercici del 2023. Tanmateix, per la creació de nous serveis o per serveis estratègics o imprescindibles es pot nomenar personal interí en aquests supòsits, amb el vistiplau de la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

10. S’autoritza a cobrir una plaça durant un període màxim de dos mesos per fer-hi conviure, abans d’una jubilació, la nova persona contractada i la persona que es jubila en el cas de places estratègiques acordades prèviament pel Govern.
11. S’autoritza, amb una antelació de sis mesos, la licitació de places vacants produïdes per jubilacions anticipades i que siguin declarades prioritàries pel Govern. A aquest efecte els titulars de les places han d’efectuar la demanda al departament corresponent sis mesos abans de la data prevista per a la jubilació anticipada.

La persona contractada i la persona que es jubila anticipadament poden conviure un període màxim de tres mesos. El cost addicional que es produeixi a les places l’assumirà el mateix departament.

12. Els apartats 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9 i 10 són aplicables a l’Administració de justícia i a les entitats parapúbliques o de dret públic; i a les societats públiques, i altres organismes públics i a les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern. En aquests casos, les referències als òrgans de l’Administració general s’entenen substituïdes pels òrgans competents de les administracions o entitats esmentades que integren el pressupost de l’Estat.

13. El Consell Superior de la Justícia, pel que fa al personal de l’Administració de justícia que es troba integrat dins del pressupost del ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia, les entitats parapúbliques, de dret públic, i altres organismes públics i les societats públiques les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern, han d’acordar un procediment per contractar personal interí similar al que estableixen els apartats anteriors.

14. Les noves contractacions de personal de relació especial s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Capítol tercer. Operacions financeres

Article 19. Interès legal i interès moratori

1. L’interès legal per a l’exercici del 2023 queda establert en l’1,62%. En cas que el Govern no pagui als seus proveïdors en els terminis establerts legalment, ha d’incorporar al seu pagament els interessos legals de demora corresponents de forma automàtica.

2. L’interès moratori per a l’exercici del 2023, previst a l’article 23 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i les seves modificacions posteriors, queda establert en el 3,24%.

Article 20. Operacions d’endeutament

1. S’autoritza el Govern perquè, a proposta del ministre encarregat de les finances, afronti les operacions d’endeutament següents:



2. El dèficit de caixa previst en l’exercici del 2023 (31.450.000,37 euros) i el pagament de les quotes, que vencen durant l’exercici, dels préstecs contrets per l’Administració general (4.866.205,56 euros) es financen amb la tresoreria disponible provinent de l’endeutament autoritzat i disposat en els exercicis anteriors, i amb un nou endeutament autoritzat en els exercicis anteriors.

3. S’autoritza l’entitat parapública Forces Elèctriques d’Andorra perquè pugui concertar operacions de crèdit per refinançar o substituir l’endeutament autoritzat, formalitzat, disposat i no disposat el 31 de desembre de l’exercici anterior a l’any en què la Llei es fa vigent, per respondre al pla d’inversió previst, així com concertar noves operacions d’endeutament per cobrir necessitats operatives de compra d’energia i finançament de les inversions previstes en el pressupost.

4. L’endeutament autoritzat l’exercici anterior a l’any en què la Llei es fa vigent i no formalitzat el 31 de desembre d’aquest any es pot instrumentalitzar l’any en què la Llei es fa vigent, per finançar els crèdits de les despeses compromeses que no s’hagin pogut efectuar durant el mateix exercici i que s’hagin d’incorporar al pressupost de l’any en què la Llei es fa vigent, en aplicació de l’article 15.4 de la Llei general de les finances públiques i les seves modificacions posteriors.

Alhora aquest endeutament s’haurà d’anar reduint en funció de les previsions de l’últim Pla d’equilibri financer aprovat, fins a retornar dins el marc de la legalitat.

5. Les operacions d’endeutament referides als apartats anteriors d’aquest article corresponen a la capacitat màxima d’endeutament del Govern i, per tant, únicament computen com a deute públic les operacions en què l’endeutament es disposa –a excepció de les operacions financeres de la lletra j de l’apartat 1 d’aquest article, relatives a la subscripció de la quota al fons en concepte de reserves d’Andorra a l’exterior– a l’efecte de calcular el límit d’endeutament que estableix l’article 12 de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal i les seves modificacions posteriors.

6. L’endeutament autoritzat, formalitzat i disposat el 31 de desembre de l’exercici anterior a l’any en què la Llei es fa vigent, i durant l’exercici en curs, no té la consideració d’afectat.

Article 21. Preu de compra del punt de jubilació

Els preus de compra i de venda del punt de jubilació per a l’exercici del 2023 s’actualitzen d’acord amb l’índex de preus de consum (IPC).

Article 22. Revaloració de les prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social

1. La persona assegurada que percep una o més pensions pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social la suma de les quals, un cop deduïdes les cotitzacions de la persona assegurada, sigui inferior a dues vegades el salari mínim establert per a l’any 2023 i no siguin objecte d’increment en aplicació de la Llei de mesures urgents per a la millora del poder adquisitiu de la ciutadania i en matèria d’arrendaments de l’habitatge, es revaloren durant l’any 2023 d’acord amb l’índex de preus de consum (IPC). La resta de prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social no es revaloren.

2. Per a les pensions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social d’un import inferior brut al salari mínim interprofessional a què fa referència la Llei de mesures urgents per a la millora del poder adquisitiu de la ciutadania i en matèria d’arrendaments de l’habitatge, la Caixa Andorrana de Seguretat Social finança l’increment que correspongui a la variació percentual de l’IPC d’Andorra de l’any 2022.

Article 23. Càlcul dels capitals de jubilació

L’índex d’actualització de les cotitzacions per a l’any 2023 que s’ha d’aplicar en el càlcul dels capitals de jubilació establerts en l’article 197 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, i les seves modificacions posteriors, és l’índex de preus de consum (IPC) per a l’any 2022.

Article 24. Índex de preus de consum

En cas que, al final de l’any 2022, l’índex de preus de consum (IPC) fos negatiu, s’hauria de prendre com a valor de referència per a l’any 2022 el 0% pel que fa a l’aplicació dels articles d’aquesta Llei.

Disposició transitòria

Respecte al reconeixement de la pensió de viduïtat per les situacions generades anteriorment a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, la persona vídua disposa d’un termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei per sol·licitar l’aplicació de les disposicions que contenen els articles 180.1 i/o 181.1 de la Llei de la seguretat social, modificats per aquesta Llei.

El reconeixement de la prestació corresponent pren efectes a comptar de la data de la sol·licitud. Per a la pensió de viduïtat temporal s’inicia a partir de la sol·licitud i per la durada prevista per l’article 182.4 de la Llei de la seguretat social.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social publicarà per tots els mitjans al seu abast el contingut d’aquesta disposició, per tal que les persones concernides puguin beneficiar-se’n.

Disposició final primera

Es modifica l’article 7 de la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, que queda redactat com segueix:

“Article 7. Sistema de gestió i avaluació de l’acompliment

L’aplicació del Sistema de gestió i avaluació de l’acompliment (GAdA) al personal de l’Administració general i de l’Administració de justícia en les etapes de gestió 2011-2012, 2013-2014, 2015-2016, 2017-2018, 2019-2020, 2021-2022 i 2023-2024 queda totalment suspesa, tant pel que fa a la gestió com a la retribució, fins a l’aprovació del reglament sobre els processos, sistemes i instruments de l’avaluació de l’acompliment que determina l’article 63.6 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública.”

Disposició final segona

Es modifica la disposició addicional primera de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials i immobiliàries, que queda redactada de la manera següent:

“Disposició addicional primera

El valor d’adquisició previst a l’apartat 5 de l’article 8 s’ha d’actualitzar multiplicant-lo pels coeficients d’actualització següents, determinats en funció dels anys en què el bé immoble hagi estat en propietat de l’obligat tributari:

Disposició final tercera

Es modifica l’apartat 8 de l’article 29 de la Llei general de les finances públiques, del 19-12-1996, i les seves modificacions posteriors, que queda redactat de la manera següent:

“Article 29. Extensió temporal dels crèdits: despeses pluriennals

[…]

8. El límit màxim d’anualitats esmentat a l’apartat 1 el pot ampliar l’Administració en funció de les necessitats que exigeixi el desenvolupament correcte dels contractes i convenis, sempre que la llei del pressupost general n’estableixi els supòsits i la quantitat màxima per a l’exercici.”

Disposició final quarta

Es modifica l’article 8, apartat 1, de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats i les seves modificacions posteriors –amb l’addició de la lletra n–, que queda redactat de la manera següent:

“Article 8. Exempcions

[…]

Disposició final cinquena

Es modifica la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc):

1. L’apartat 3.b.ii de l’article 20, que queda redactat de la manera següent:



2. L’apartat 3 de l’article 22, que queda redactat de la manera següent:

“3. En la modalitat prevista a l’apartat 1.b, l’energia injectada a la xarxa que, a escala diària, no hagi estat consumida és adquirida per l’entitat distribuïdora propietària de la xarxa a la tarifa fixada per decret del Govern a proposta de l’operador del sistema elèctric.”

3. S’hi incorpora la disposició transitòria catorzena, amb la redacció següent:

“Disposició transitòria catorzena

Fins que el Govern no publiqui el decret previst a l’apartat 3.b.ii de l’article 20 i a l’apartat 3 de l’article 22, l’entitat distribuïdora propietària de la xarxa de distribució a la qual s’injecta la producció adquireix l’energia elèctrica del productor a la mateixa tarifa en què les entitats distribuïdores adquireixen l’energia elèctrica a FEDA.”

Disposició final sisena

Es modifica l’article 11 bis de la Llei 7/2017, del 20 d’abril, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments i les seves modificacions posteriors, amb l’addició dels apartats 8, 9, 10, 11 i 12, que queda redactat de la manera següent:

“Article 11 bis. Rescabalament de costos i despeses en operacions de recerca, salvament, rescat o socors

“[…]

8. En els casos en què una persona física o jurídica sol·liciti mitjans humans o materials del Cos de Bombers sense que estiguin vinculats a la resolució urgent de les actuacions pròpies del Departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, si la direcció del Cos així ho estima, es pot prestar el servei que escaigui, el cost del qual s’imputa al sol·licitant.

9. Tipus de serveis que es poden sol·licitar:



10. Per l’extinció d’un incendi que s’origini intencionadament, el Govern rescabala al responsable o als responsables el cost dels mitjans humans i materials que s’hagin destinat per apagar-lo.

11. Els preus públics per prestació d’un servei o per la realització d’una activitat es determinen per hora, per efectiu i per mitjà emprat. En el cas de les formacions, es determinen per acció formativa i per alumne.

12. Els preus públics no poden excedir, en conjunt, el del cost real o previsible del servei o l’activitat de què es tracti o, si no és possible, del valor de la prestació rebuda.”

Disposició final setena

Es modifiquen els articles següents de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social i les seves modificacions posteriors:

1. L’article 13.2, que queda redactat de la manera següent:

“Article 13. Persones assegurades indirectes

“[…]

2. La condició de persona assegurada indirecta es manté fins a l’edat de vint-i-quatre anys, inclosa.

[…]”

2. L’article 18, que queda redactat de la manera següent:

“Article 18. Persones assalariades i assimilades

S’inclouen dins del col·lectiu de persones assalariades i assimilades del règim general de seguretat social les persones que pertanyen a qualsevol dels grups següents



3. L’article 37, que queda redactat de la manera següent:

“Article 37. Situacions assimilades a l’alta

“1. Les persones assalariades que, d’acord amb la legislació laboral, es troben en situació de suspensió del contracte de treball per motiu de cas fortuït o força major que impossibiliti temporalment la continuació de l’activitat de l’empresa, es consideren en situació assimilada a la d’alta.

2. Les persones assalariades a les quals és aplicable l’apartat 1 anterior són assimilades a l’alta respecte de les branques, les contingències i les condicions i amb els efectes que per a cadascuna d’elles s’estableixin en aquesta Llei i en els reglaments que la desenvolupen.

3. Les persones que figuren en alguna de les situacions detallades en aquest apartat, i sempre que les puguin acreditar degudament, es consideren en situació assimilada a la d’alta als efectes dels articles 163, 167 i 190 d’aquesta Llei:



4. S’afegeix l’apartat 6 a l’article 80, que queda redactat de la manera següent:

“Article 80. Altres mesures aplicables

[…]

6. La Caixa Andorrana de Seguretat Social ha d’intercanviar totes les informacions i dades, incloses dades de caràcter personal, que estimi necessàries o convenients per exercir de forma eficaç les seves competències establertes en aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen, amb la finalitat d’evitar el frau i els errors en l’accés a les prestacions en el moment de la sol·licitud, l’atorgament i el manteniment de les mateixes prestacions. Pel que fa a transferències internacionals de dades de caràcter personal, aquest intercanvi es pot dur a terme amb entitats d’altres estats homòlogues a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, de conformitat amb la legislació vigent en cada moment en matèria de protecció de dades personals.”

5. L’article 84, que queda redactat de la manera següent:

“Article 84. Fons de reserves de les diferents branques

1. Amb la finalitat d’atendre les necessitats futures del sistema de seguretat social en matèria de prestacions contributives de la branca de jubilació, es manté el Fons de Reserva de Jubilació.

2. Eventualment, si a la branca general es constata l’existència de superàvit, es destina a formar part d’un fons de reserves per atendre les necessitats futures d’aquesta branca.

3. Resten prohibides les transferències entre les reserves tècniques de les dos branques.

4. La Caixa Andorrana de Seguretat Social, per garantir l’operativitat funcional i a curt termini, ha de mantenir una reserva tècnica per a la branca de jubilació, amb l’objectiu de cobrir el pagament de les prestacions de jubilació contributives i les despeses administratives derivades de la gestió de la branca per un termini no inferior a un mes i no superior a dos mesos, o bé pel període que determini la legislació d’informació financera que sigui aplicable.

5. El resultat (dèficit o superàvit) de la branca jubilació es determina una vegada constituïda la reserva tècnica.”

6. L’apartat 7 de l’article 90, que queda redactat de la manera següent:

“Article 90. Rescabalament per part d’una tercera persona responsable

[…]

7. L’Administració pública definida pel Codi de l’Administració, l’Administració de justícia, les companyies d’assegurances, els prestadors de salut i els particulars han de lliurar a la CASS les dades relatives als accidents i/o incidents amb lesions amb un tercer responsable per permetre a la CASS conèixer i quantificar el dret a rescabalament per part d’una tercera persona responsable.

L’Administració de justícia ha de donar coneixement a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de totes les causes i lliurar una còpia de les resolucions judicials relatives als accidents i/o incidents amb responsabilitat civil d’una tercera persona.”

7. S’afegeix l’apartat 5 a l’article 149, que queda redactat de la manera següent:

“Article 149. Durada de la prestació

“[…]

5. Si durant el període d’incapacitat temporal sobrevé una nova patologia no similar ni associada a la patologia que va motivar la situació d’incapacitat temporal inicial, el termini màxim de tres anys expira a comptar de la data en què el metge certifica aquesta nova patologia, amb el control i el parer favorable de l’Àrea de Control Sanitari.”

8. L’apartat 1 de l’article 180, que queda redactat de la manera següent:

“Article 180. Generació del dret

1. Perquè el dret a la pensió de viduïtat sigui efectiu, la persona assegurada difunta per motiu de malaltia comuna o accident no laboral ha d’haver cotitzat almenys trenta-sis mensualitats en els últims quaranta-vuit mesos, tant a la branca general com a la branca de jubilació, si tenia menys de trenta anys en el moment de la defunció; o haver cotitzat seixanta mensualitats en els últims setanta-dos mesos, tant a la branca general com a la branca de jubilació, si tenia trenta o mes anys en el moment de la defunció. En qualsevol cas, si la persona assegurada difunta ha cotitzat quinze anys, tant a la branca general com a la branca de jubilació, genera el dret a pensió de viduïtat. Si la persona assegurada difunta es titular d’una pensió de jubilació en el moment de la defunció i ha cotitzat seixanta mesos tant a la branca general com a la branca de jubilació, genera el dret a pensió de viduïtat.

També computen com a períodes efectius de cotització aquells en què la persona assegurada difunta hagi estat inscrita com a demandant d’ocupació en el Servei d’Ocupació. S’assimilen a períodes cotitzats a la branca general i a la branca jubilació, els períodes en què la persona assegurada difunta hagi percebut una pensió d’invalidesa.

S’assimilen a períodes cotitzats a la branca general i a la branca jubilació, els períodes en què la persona assegurada difunta hagi treballat com a assalariat, encara que l’empresa no hagi fet efectiu a la CASS l’import de les cotitzacions.

[…]”

9. L’apartat 1 de l’article 181, que queda redactat de la manera següent:

“Article 181. Persones beneficiàries

“1. Té dret a la pensió de viduïtat, quan mor la persona assegurada, el cònjuge supervivent o la persona que estava unida a aquella formant una unió estable de parella convivent en el moment de la defunció, prèvia acreditació del matrimoni o de la inscripció al Registre Civil com a unió estable de parella.

[…]”

10. L’apartat 10 de l’article 221, amb el contingut següent:

“Article 221. Persones internades en establiments penitenciaris

[…]

10. Quan aquestes persones treballen com a persones assalariades tenen dret a totes les prestacions de la branca general.

En aquest cas, la cotització es regeix pel sistema general de les persones treballadores assalariades amb les particularitats següents:



11. L’apartat 1 de l’article 240, que queda redactat de la manera següent:

“Article 240. Faltes molt greus

1. Són faltes molt greus dels empresaris:



12. S’addiciona una disposició transitòria setena, amb el següent redactat:

“Disposició transitòria setena

Les persones que a la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei són administradors en representació d’una administració pública en el consell d’administració d’una societat, disposen d’un termini de sis mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei per adaptar-se a les disposicions d’aquesta Llei. La regularització efectuada durant aquest termini de sis mesos no genera recàrrecs ni sancions.”.

Disposició final vuitena

Es modifica l’article 19 de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de Reserva de Jubilació que queda redactat de la manera següent:

“Article 19. Fons propis

1. En el moment de constituir el Fons de Reserva de Jubilació, els fons propis inicials estan formats per totes les partides de l’actiu del balanç de la Caixa Andorrana de Seguretat Social que corresponguin a la contrapartida de les reserves disponibles i immobilitzades del fons de reserva de la branca de jubilació, i als resultats de l’exercici del fons de reserva de la branca de jubilació del passiu del balanç de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

2. Als efectes del que preveu l’apartat 1, es considera reserva no disponible la reserva tècnica prevista per garantir l’operativitat funcional i a curt termini que determini la legislació vigent.

3. Els actius de la Caixa Andorrana de Seguretat Social descrits a l’apartat 1 canvien de titularitat i passen a formar part de l’actiu del Fons de Reserva, i es constitueix una partida equivalent en el seu passiu anomenada Patrimoni del Fons de Reserva de Jubilació.

4. Els resultats que obtingui en cada exercici el Fons de Reserva de Jubilació en la gestió de les seves inversions s’integren en el balanç del Fons de Reserva i, juntament amb el patrimoni, formen el patrimoni del Fons de Reserva de Jubilació.

5. El Fons té un patrimoni mínim a l’inici de cada exercici, tal com preveu la legislació vigent en matèria de seguretat social.”

Disposició final novena

Es modifica l’article 18 ter a la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, el qual queda redactat com segueix:

“Article 18 ter. Nul·litat de les resolucions no fermes

1. La nul·litat processal es planteja en el procés de conformitat amb les normes següents:



2. Fora dels supòsits previstos en l’apartat anterior, no s’admeten els incidents de nul·litat formulats contra les resolucions no fermes, sense perjudici que es pugui plantejar la nul·litat a través dels recursos o altres mitjans que siguin procedents contra la resolució definitiva.

3. L’aute que decideix la nul·litat ordena la retroacció de les actuacions al moment immediatament anterior en què es va produir la infracció processal determinant de la nul·litat. Contra l’aute que no admet, o que la resol, la nul·litat d’actuacions no es pot interposar cap recurs, sense prejudici que es pugui reproduir la qüestió en virtut dels recursos que escaiguin contra la sentència o la resolució definitiva.”

Disposició final desena

S’afegeix la disposició addicional vuitena a la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública i les seves modificacions posteriors, la qual queda redactada com segueix:

“Disposició addicional vuitena

1. Els funcionaris de l’Administració general i de l’Administració de justícia que van consolidar el seu lloc de treball com a funcionari o treballador públic de caràcter indefinit abans de l’1 de juny del 2015, i que acreditin un mínim de trenta anys de servei i una aportació ininterrompuda al pla de pensions de la funció pública del 3% des de la data d’entrada en vigor de la Llei del pressupost per a l’exercici del 2023, tenen dret a finalitzar la seva etapa laboral activa i a percebre una prestació de jubilació voluntària a càrrec del Govern cinc anys abans de l’edat de jubilació obligatòria establerta a la normativa pròpia de cada cos que estava en vigor el 31 de maig del 2015. Per excepció, els funcionaris de l’Administració general i de l’Administració de justícia que van consolidar el seu lloc de treball abans de l’1 de juny del 2015, que acreditin un mínim de trenta anys de servei a la data d’entrada en vigor de la Llei del pressupost per a l’exercici del 2023, i que exerceixin el dret a finalitzar la seva etapa laboral activa dins dels tres mesos següents a la data d’entrada en vigor de l’esmentada Llei, no han d’acreditar l’aportació ininterrompuda al pla de pensions de la funció pública.

2. Aquesta prestació és d’un import igual al 60% del darrer salari brut percebut en el moment d’iniciar-se el període de jubilació voluntària, prenent com a base de càlcul els conceptes salarials de sou base, el complement de carrera, el complement d’antiguitat, el complement personal d’antiguitat i el complement d’absorció per a tots els cossos, i per als cossos especials, sempre que efectivament s’hagin percebut, a més, sobre el complement específic i el complement de funcions permanents. Per als membres del Cos Penitenciari afectats per la disposició transitòria tercera del text refós, de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari també s’imputarà a la base de càlcul la retribució que establia la disposició addicional segona de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, i per als membres del Cos de Policia afectats per la disposició transitòria quarta de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia també s’imputarà a la base de càlcul la paga extraordinària de la dotzena paga del sou a partir dels 22 anys de servei. Per als funcionaris de l’Administració de justícia s’imputarà a la base de càlcul la base retributiva, el complement de lloc, el complement de millora, el complement d’antiguitat, el complement personal d’antiguitat i el complement d’absorció. Aquesta prestació serà satisfeta en tretze pagaments anuals, amb periodicitat mensual i serà satisfeta als beneficiaris per mensualitats vençudes. El mes de desembre també es farà efectiu el tretzè pagament anual.

3. El percentatge que percep el funcionari que s’aculli a la jubilació voluntària d’acord amb allò que s’indica a l’apartat 1 d’aquesta disposició, romandrà inalterat de forma vitalícia.

4. Quan els funcionaris que s’hagin acollit al dret de jubilació anticipada previst a l’apartat 1 arribin a l’edat en la que neix el seu dret a percebre les prestacions de jubilació de la seguretat social i les prestacions del pla de pensions de la funció pública, el Govern ha de tornar a calcular la prestació que els satisfà, deduint-ne l’import de la pensió de vellesa que tinguin dret a percebre de la seguretat social i l’import de la pensió de renda vitalícia pura que tinguin dret a percebre del pla de pensions, si bé, en relació a aquesta darrera, ha de prendre en compte únicament l’import que resulti de les aportacions ordinàries al pla de pensions, sense considerar les eventuals aportacions extraordinàries que hagi efectuat el partícip, que no es comptabilitzen als efectes d’aquest càlcul.

5. Quan els funcionaris compresos en l’àmbit d’aplicació de l’apartat 1 que no s’hagin acollit al seu dret de jubilació anticipada arribin a l’edat de jubilació obligatòria establerta a la normativa pròpia del seu cos, tenen dret a percebre la prestació prevista a l’apartat 2, amb les deduccions previstes a l’apartat 4. Això, sense perjudici del seu dret a acollir-se al que estableix la disposició addicional primera.

6. Aquesta prestació a càrrec de Govern finalitza en cas de defunció del seu beneficiari.

7. Aquesta prestació és incompatible amb la percepció de qualsevol altra prestació de jubilació voluntària a càrrec del Govern, prevista en les disposicions transitòries segona i tercera d’aquesta Llei.”.

Disposició final onzena

1. Es modifica l’article 114 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, que queda redactat de la manera següent:

“Article 114. Efectes dels serveis prestats en règim interí

La prestació de serveis en règim interí no pot constituir dret preferent per accedir a la condició de personal funcionari. No obstant això, si el treballador públic interí ha prestat els seus serveis, de forma ininterrompuda en el mateix lloc de treball, durant un període igual o superior a cinc anys, pot concórrer als processos de mobilitat interna d’aquest lloc de treball. L’experiència i la formació són valorats, en tot cas, com a mèrit en el procés de selecció.

En cas que una persona que hagi prestat serveis a l’Administració general en règim interí s’incorpori a l’Administració general com a funcionari, el temps que hagi prestat aquests serveis computa a efectes del complement d’antiguitat a condició que ocupi el mateix lloc de treball i que el termini transcorregut entre la baixa com a treballador públic en règim interí i la incorporació a l’Administració general amb el nou règim no sigui superior a tres mesos.”

2. Es modifica la disposició transitòria segona de la Llei 29/2022, del 21 de juliol, de modificació de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, que queda redactada de la manera següent:

“Disposició transitòria segona. Consolidació de treballadors públics interins

Els treballadors públics interins que a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei hagin ocupat ininterrompudament el mateix lloc de treball en l’Administració general durant un període igual o superior a cinc anys, amb independència de la seva nacionalitat, podran concórrer als processos de mobilitat interna d’aquest lloc de treball.”

Disposició final dotzena

S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, presenti el projecte de consolidació que integri la legislació vigent sobre les matèries regulades de les lleis següents:

Disposició final tretzena

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.


Casa de la Vall, 31 de gener del 2023


Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

QUADRE RESUM PROJECTE DE PRESSUPOST 2023

GOVERN D’ANDORRA

Pressupost d’ingressos 2023

Classificació econòmica - Conceptes (euros)

Pressupost del sector públic 2023

Classificació econòmica

Pressupost de la Caixa Andorrana de Seguretat Social - CASS

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost del Fons de Reserva de Jubilació - FRJ

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de l’Autoritat Financera Andorrana - AFA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària - SAAS

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de Forces Elèctriques d’Andorra - FEDA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya - EFPEM

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de la Universitat d’Andorra – Ud’A

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra - FNJA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autor i Drets Veïns del Principat d’Andorra - SDADV

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Consell Regulador Andorrà del Joc - CRAJ

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries - AREB

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de la l’Agència Andorrana Antidopatge - AGAD

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra -

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Institut Nacional de l’Habitatge - INH

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Institut Andorrà de les Dones - IAD

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Andorra Telecom, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de la Ràdio i Televisió d’Andorra, SA - RTVASA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de Ramaders d’Andorra, SA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost d’Andorra Turisme, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost del Centre de Tractament de Residus, SA (CTRASA)

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Andorra Desenvolupament i Inversió, SAU - ADI, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de FEDA Solucions, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de Capçalera d’Infraestructures Energètiques, SAU - FEDA Ecoterm

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de Diquital, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de despeses 2023

Classificació funcional - Programes (euros)


Classificació econòmica - Conceptes (euros)


Classificació administrativa - Econòmica (euros)

Projecte de pressupost del Tribunal Constitucional pel 2023

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost del Consell Superior de la Justícia pel 2023

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost del Consell General pel 2023

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost de la Institució del Raonador del Ciutadà pel 2023

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost del Tribunal de Comptes pel 2023

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost de l’Agència de Protecció de Dades pel 2023

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) pel 2023

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)