Carregant...
 

Llei 29/2022, del 21 de juliol, de modificació de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública (Text refós sense caràcter oficial)



Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 21 de juliol del 2022 ha aprovat la següent:

Llei 29/2022, del 21 de juliol, de modificació de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública

Exposició de motius

La sentència del Tribunal Constitucional de 14 de maig del 2019 (causa 2019-1-L) va declarar que els articles 11.4 i 72 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública vulneraven l’article 40 de la Constitució i, per tant, havien de ser declarats nuls i sense efecte. En concret, el Tribunal Constitucional dictaminà que la remissió al poder reglamentari per determinar la composició del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió de la funció pública i per establir la jornada i l’horari de treball dels funcionaris vulnerava la reserva de llei inclosa a l’article 40 de la Constitució, de tal forma que tant la composició del Comitè Tècnic esmentat com les modalitats de treball dels funcionaris havien d’estar degudament previstes i fixades per llei.

Aquesta sentència evidenciava la necessitat de modificar la Llei de la funció pública per afegir-hi la regulació dels aspectes indicats pel Tribunal Constitucional, però el Govern va emprendre una tasca més ambiciosa de revisió del text amb els representants dels treballadors públics amb la voluntat de recuperar el diàleg i incloure-hi aspectes de millora com a resultat de l’aplicació pràctica del text legislatiu, mantenint la visió en l’optimització dels recursos i la modernització de la gestió pública.

Tanmateix, cal recordar que l’article 11.4 ja fou modificat mitjançant la disposició final cinquena de la Llei 9/2020, del 25 de juny, de mesures de racionalització econòmica i de recursos humans del sector públic i de reducció salarial dels càrrecs electes i de lliure designació de les entitats públiques, que determinava la composició del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió de la funció pública. Fou necessari efectuar aquest canvi ràpidament per tal de poder desenvolupar plans d’ordenació que permetessin desplaçar els treballadors públics allà on fos més necessari durant els moments més crítics de la gestió de la pandèmia del SARS-CoV-2 i implementar mesures de racionalització econòmica.

La modificació de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública que ara s’aprova és, per tant, la culminació i el resultat d’un intens treball de revisió de tota la Llei en què han intervingut i s’han escoltat els representants del personal del Cos General i dels cossos especials de l’Administració general, així com els comuns.

Un dels canvis més significatius és el fet d’homogeneïtzar la condició de funcionaris, suprimint els treballadors públics de caràcter indefinit, evitant que es generin dubtes sobre la igualtat de tractament de tot el personal estatutari en les condicions de treball, i optant per reservar als funcionaris de nacionalitat andorrana determinats llocs de treball per les prerrogatives i atribucions especials que impliquen.

D’altra banda, es mantenen els treballadors públics interins, nomenats per acomplir funcions pròpies de funcionaris, amb caràcter temporal i en els supòsits expressament previstos en la Llei. Però s’hi ha afegit la possibilitat que el ministeri responsable de funció pública, amb la finalitat de respondre a les necessitats urgents de contractació de personal interí d’alguns departaments de l’Administració general, pugui convocar processos de selecció específics per crear borses de personal, per tal d’agilitzar la contractació, reduir la despesa en el nombre de convocatòries per a llocs similars i les contractacions directes urgents sense convocatòria pública. També s’obre la possibilitat que totes les administracions públiques, amb acords específics, es puguin sumar als programes d’ocupació que el Govern pugui establir.

Una altra de les modificacions essencials és recuperar dins el sistema de classificació de la funció pública els grups funcionals, ocupacions professionals tipus i nivells de classificació que havien estat implantats amb l’antiga Llei de la funció pública del 15 de desembre del 2000 i que van ser vigents fins a l’entrada en vigor de la Llei 1/2019, del 17 de gener. La finalitat de recuperar aquests sistemes de classificació del personal és facilitar la definició dels supòsits de progressió dins la carrera professional.

En relació amb la mobilitat dels funcionaris, és objecte de modificació en aquesta Llei per tal de facilitar la promoció interna dels treballadors dins la mateixa administració on es trobi orgànicament la plaça vacant o de nova creació, i posteriorment a aquest oferiment serà en segona convocatòria quan es promocioni la mobilitat entre altres administracions. Igualment, es clarifica la necessitat d’equiparar les valoracions entre administracions en els processos de mobilitat per no incórrer en desigualtats.

En compliment dels requeriments del Tribunal Constitucional, es modifica l’article 72 per fixar la jornada i l’horari de treball. Tenint en compte les especificitats requerides per a la prestació dels serveis públics, s’estableix una jornada legal ordinària en còmput anual, d’un màxim de 1.800 hores anyals de treball efectiu, sense perjudici de qualsevol altra jornada que pugui fixar-se per disposició legal especial i es disposa la contractació per jornades discontinues per facilitar les contractacions per temporades.

També la modificació especifica que els representats dels sindicats de funcionaris o de sindicats del cos on es convoqui la plaça pugui assistir a les reunions del Comitè Tècnic de Selecció amb veu i vot i s’amplia l’excedència amb reserva de plaça als funcionaris esportistes d’alt nivell que representin al país en competicions internacionals, així com als artistes reconeguts que participin en esdeveniments culturals d’àmbit internacional en representació del país. També es modifica la composició del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió el qual incorpora dos membres dels sindicats de l’àmbit afectat de l’Administració pública.

La modificació de la Llei estableix una novetat significativa en relació amb el treball no presencial que avui dia s’ha incorporat de manera important en el desenvolupament del treball de l’Administració, i en aquest sentit es preveu que es dugui a terme el desenvolupament del treball no presencial mitjançant reglament.

S’introdueixen millores al procediment disciplinari. Entre les modificacions, s’estableix quins són els òrgans competents per incoar i resoldre un expedient disciplinari en cas que aquesta competència recaigui sobre la mateixa persona o existeixi una causa que impossibiliti la seva intervenció, i es concreta quins són els òrgans competents per efectuar les actuacions prèvies. A més, durant la instrucció de l’expedient s’especifica que després de practicar o de rebutjar motivadament les proves, la persona expedientada tindrà un període de deu dies per tal d’al·legar el que estimi oportú per defensar-se. Finalment, pel que fa a la resolució de l’expedient, també es concreta que el terminis que té l’òrgan competent podran ser prorrogats d’acord amb els termes establerts al Codi de l’Administració.

La modificació de la Llei inclou entre les disposicions addicionals la possibilitat que les administracions públiques puguin contractar en règim laboral persones amb discapacitat, en situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió social o persones desocupades inscrites al Servei d’Ocupació, o que estiguin donades d’alta a programes d’inclusió sociolaboral o als programes per a la millora de l’ocupabilitat.

Aquesta Llei es compon de 101 articles i compta també amb dues disposicions addicionals, per especificar la situació de tots els funcionaris del Cos de Duana que van passar al Departament de Tributs i Fronteres i per regular la contractació en el marc dels programes d’inserció laboral. Seguidament, s’afegeixen dues disposicions transitòries, una que concreta la situació dels secretaris dels membres del Govern i una altra que obre la porta a què els treballadors públics interins puguin consolidar la plaça que ocupen concorrent als processos de mobilitat interna amb independència de la seva nacionalitat.

La disposició final primera té per objecte concretar el desenvolupament reglamentari del treball no presencial. La disposició final segona compel·leix a l’Administració pública a efectuar anualment convocatòria de places necessàries de funcionaris per evitar una plantilla amb un excés de treballadors públics interins. La disposició final tercera estableix l’obligatorietat que el Govern modifiqui la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública per permetre als treballadors de l’administració que van entrar abans de l’1 de juny del 2015 puguin escollir la jubilació voluntària si en fer els seixanta anys d’edat disposen de trenta anys de servei actiu. La disposició final quarta encomana al Govern realitzar els treballs necessaris per tal d’harmonitzar els imports dels complements que perceben els membres dels cossos especials. La disposició final cinquena modifica els apartats 1 i 4 de l’article 5 de la Llei 17/20 del 4 de desembre, de text consolidat del Codi de Duana. En la disposició final sisena s’efectua una nova modificació de la Llei 7/2017, del 20 d’abril, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, que reforma les lletres a) i b) de l’apartat 1 de l’article 33 de la Llei 7/2017, del 20 d’abril, pel que fa a la provisió de places vacants o de nova creació. Les disposicions finals setena i vuitena modifiquen, respectivament, la Llei 8/2019, del 7 de febrer, del Cos d’Educació i la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra. Finalment, la disposició final novena encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, trameti al Consell General diversos Projectes de textos consolidats afegint l’obligatorietat de revisar el llenguatge emprat a la llei amb perspectiva de gènere; i la disposició final desena fixa la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Article 1. Modificació l’article 3

Es modifiquen les lletres b) i d) de l’apartat 4 de l’article 3 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 3. Àmbit d’aplicació de la Llei

[…]

4. Així mateix, la Llei no és aplicable als òrgans de direcció administrativa següents:

a) Alts càrrecs del Govern.
b) Ambaixadors que no tinguin la condició de funcionaris.
c) Interventor general que no tingui la condició de funcionari.
d) Secretaris generals dels comuns i interventors comunals que no tinguin la condició de funcionaris.

Article 2. Modificació de l’article 4

Es modifica l’article 4 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 4. Tipus de relació

1. El personal de l’Administració pública es classifica en:

a) Funcionaris.
b) Treballadors públics interins.
c) Personal de relació especial.


2. Els funcionaris i els treballadors públics interins estan vinculats amb l’Administració pública per una relació de treball estatutària, regulada pel dret administratiu, que està definida per aquesta Llei i per les normes que la desenvolupen.

3. La relació especial és una relació de confiança que es caracteritza per la lliure designació i destitució, regulada per aquesta Llei i les normes que la desenvolupen, i per la normativa específica relativa a la relació concreta, quan sigui el cas.

4. Els funcionaris i els treballadors públics interins i el personal de relació especial poden ser-ho a temps complet o a temps parcial.”
Article 3. Modificació de l’article 5

Es modifica l’article 5 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 5. Funcionaris

1. Són funcionaris els nomenats per ocupar llocs de treball de caràcter permanent amb atribucions que impliquen l’exercici de l’autoritat o la participació directa o indirecta en l’exercici de les prerrogatives de potestat pública de l’Estat.

2. Són reservats als funcionaris de nacionalitat andorrana els llocs de treball que corresponen als interventors, als inspectors tributaris, als cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Penitenciari, Policia i Banders, i Diplomàtic, així com els altres que s’estableixin per llei.

3. Els funcionaris, després del nomenament definitiu, queden vinculats a l’Administració pública per una relació d’ocupació de caràcter estable, subjecta al dret administratiu, i només poden ser separats del servei per les causes i en les condicions que s’estableixen en aquesta Llei.”
Article 4. Supressió de l’article 6

Se suprimeix l’article 6 de la Llei de la funció pública.
Article 5. Modificació de l’article 7

Es modifica l’article 7 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 7. Treballadors públics interins

1. Els treballadors públics interins són nomenats, per motius justificats, per acomplir, amb caràcter temporal, funcions pròpies de funcionaris d’acord amb el que està previst en aquesta Llei.

2. Els treballadors públics interins queden vinculats amb l’Administració pública per una relació d’ocupació de caràcter temporal i per una relació de treball estatutària subjecta a dret administratiu.”
Article 6. Modificació de l’article 8

Es modifica l’article 8 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 8. Personal de relació especial

El personal de relació especial presta, en virtut del lliure nomenament del cap de Govern, d’un ministre, del president del Consell Superior de la Justícia o d’un cònsol, i amb caràcter temporal, serveis d’assessoria o d’assistència personal de confiança, no reservats a un funcionari.”
Article 7. Modificació de l’article 11

Es modifiquen els apartats 3 i 4 de l’article 11 de la Llei de la funció pública, que queden redactats en els termes següents:

Article 11. Comitè Tècnic d’Organització i Gestió

[…]

3. El Comitè Tècnic d’Organització i Gestió ha d’informar preceptivament, abans que siguin adoptades per l’òrgan competent, de les decisions següents:

a) Les propostes de reubicació, comissió de serveis o adscripció temporal d’un funcionari a una plaça d’un lloc de treball diferent de la que ocupa, quan aquest funcionari no hi doni la seva conformitat.
b) Les sol·licituds dels funcionaris d’exercir altres activitats professionals diferents; ha de verificar que no s’incorri en supòsits d’incompatibilitat i que es compleixin les condicions establertes.


4. El Comitè Tècnic d’Organització i Gestió està integrat per la persona responsable del Departament de Funció Pública, que el presideix; els directors o responsables dels departaments concernits, dos membres tècnics del Departament de Funció Pública, un dels quals fa les tasques de secretari, nomenats pel ministre que té atribuïdes les competències en matèria de funció pública, i dos membres dels sindicats de l’àmbit afectat de l’Administració pública.

Els membres directors o responsables que formen part del Comitè poden fer-se substituir pel personal tècnic del mateix departament quan la seva assistència sigui impossible per causes justificades degudament.

Poden assistir a les reunions del Comitè, amb veu i vot, els representants dels sindicats de la funció pública i dels sindicats més representatius en el si de l’Administració general de l’àmbit afectat. Aquests organismes han de ser informats escaientment de les reunions del Comitè per poder confirmar la seva participació.

Quan l’especificitat o la complexitat ho aconselli, el Comitè Tècnic d’Organització i Gestió pot incorporar altres tècnics o experts en la matèria, ja siguin de l’Administració, ja siguin externs.

[…]”
Article 8. Modificació de l’article 13

Es modifica l’article 13 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 13. Elements del sistema de classificació

Els elements que componen el sistema de classificació del personal de l’Administració general són els següents:

a) Cossos: segons la naturalesa de les funcions desenvolupades, els llocs de treball corresponen al Cos General o a un cos especial.
b) Grups funcionals o trams de contingut organitzatiu homogeni: agrupen els llocs de treball per raó de la funció que desenvolupen d’acord amb criteris d’avaluació organitzativa.
c) Famílies professionals: agrupació de llocs de treball amb característiques comunes, responsabilitats organitzatives similars, i competències homogènies per raó de l’àmbit organitzatiu on estan adscrites.
d) Ocupacions professionals tipus: agrupació de llocs de treball amb funcions similars, que permeten identificar, a través del lloc de treball que integra, intensitats de responsabilitat similars dins d’un contingut diferent i uns requeriments necessaris per a l’accés.
e) Nivells: el nivell és la posició que s’assigna a un lloc de treball dins el sistema de classificació, segons el seu contingut, funcions i responsabilitats.
f) Llocs de treball: són la unitat bàsica de l’estructura administrativa de l’ocupació pública.
g) Places amb dotació pressupostària: nombre d’ocupacions d’un determinat lloc de treball que figuren pressupostades.”

Article 9. Modificació de l’article 14

Es modifica l’article 14 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 14. Cossos

En l’àmbit de l’Administració general hi ha els cossos següents:

Cos general: Incorpora totes les funcions de comandament, de gestió tècnica, administrativa i de manteniment i serveis no reservades als cossos especials.

Cossos especials: Incorporen les funcions específiques que, segons la naturalesa de la seva prestació, no poden ser exercides pel Cos general. Són cossos especials els següents:

a) Banders.
b) Duana.
c) Educació.
d) Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments.
e) Penitenciari.
f) Policia.
e) Diplomàtic.”

Article 10. Modificació de l’article 15

Es modifica l’apartat 1 de l’article 15 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 15. Integració dels funcionaris i dels treballadors públics interins en cossos

1. Els funcionaris i els treballadors públics interins de l’Administració general s’integren en el Cos General o en els cossos especials segons la naturalesa de la seva prestació; en qualsevol dels casos, la integració esmentada implica l’adscripció a un lloc de treball classificat dins d’un grup professional i vinculat a una plaça amb dotació pressupostària.”
Article 11. Modificació de l’article 17

Es modifica l’article 17 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 17. Grups funcionals, ocupacions professionals tipus i nivells de classificació

1. El sistema de classificació professional inclou els grups següents:

a) Grup A: integra els llocs de treball de director que tenen com a funcions principals dirigir, planificar i organitzar el treball dels departaments, i definir la determinació de les directrius generals i el desenvolupament dels grans objectius de l’organització, o contribuir-hi. Són el suport tècnic del ministre i del secretari d’Estat del qual depèn orgànicament. Aquests llocs formen part del Cos General.
També formen part d’aquest grup els llocs de treball del Cos General i dels cossos especials que, tot i no ser llocs de director, porten a terme activitats d’un especial nivell tècnic o de comandament.
b) Grup B: integra tots els llocs de treball del Cos General i dels cossos especials que requereixen tenir coneixements i habilitats especialitzats, o desenvolupen funcions tècniques complexes, ja sigui pel seu caràcter purament especialitzat, ja sigui perquè les seves finalitats es compleixen mitjançant la gestió i l’organització d’equips de treball i de recursos que hagin de resoldre problemes complexos i de gran varietat, des d’un pla tàctic o tàctic/operatiu.
c) Grup C: integra, per una banda, els llocs de treball del Cos General i dels cossos especials que desenvolupen la seva tasca en un àmbit tècnic, i que requereixen tenir coneixements i habilitats que poden ser adquirits a través d’una formació acadèmica específica o a través de l’experiència; i d’altra banda, els llocs que desenvolupen la seva tasca en un àmbit tecnicoadministratiu, administratiu o d’oficis.
En general, aquests llocs de treball poden ser responsables de processos funcionals i grups de persones; els seus resultats s’orienten cap al pla tècnic o operatiu.


2. Tant al Cos General com als cossos especials, tots els llocs de treball tenen assignat un nivell de classificació i han d’estar enquadrats en un grup funcional i en una ocupació professional tipus. Cada lloc de treball pot tenir una o diverses places pressupostades.

3. Els llocs de treball es classifiquen en quinze nivells per al Cos General i en tres nivells, com a mínim, i vuit, com a màxim, per als cossos especials, segons les seves estructures organitzatives.

L’assignació del nivell corresponent a un lloc de treball determinat, per al Cos General i per als cossos especials, depèn del seu contingut organitzatiu, mesurat en termes de tres factors i vuit elements, d’acord amb el sistema de valoració establert a l’Administració general, que són els següents:

a) La competència, que inclou la competència tècnica, la competència gerencial i la interacció humana.
b) La solució de problemes, que inclou el marc de referència i l’exigència dels problemes.
c) La responsabilitat, que inclou la llibertat per actuar, la magnitud i l’impacte.


4. En els cossos especials, l’assignació de nivell integra, a més a més, un complement específic, mesurat en els termes de les circumstàncies de treball següents:

a) Torn: consisteix en l’ocupació successiva i constant d’un lloc de treball per part del funcionari que pertany a un cos especial, en períodes horaris diferents, que pot incloure dies festius i jornada nocturna. Quan el règim de torns inclou la jornada nocturna, l’assignació de la part del complement específic per torn implica que el funcionari no percebi addicionalment la compensació per nocturnitat, d’acord amb el que estableix el Reglament de sistemes de compensació.
b) Funcions permanents: quan la missió i les funcions atribuïdes als cossos especials, que s’han d’efectuar en qualsevol circumstància, moment i conjuntura, determinen que el funcionari que hi pertany no pugui exercir el dret de vaga ni accions substitutives d’aquest dret o concertades que puguin alterar el funcionament normal i la prestació continuada del servei.
c) Contingència especial: quan l’entorn del lloc dels cossos especials o la seva naturalesa determina que el funcionari que hi pertany, a causa de la prestació del servei, es troba exposat a circumstàncies especials que puguin implicar perjudicis per a la seva persona. La contingència especial es mesura amb els paràmetres següents: el risc personal a què està sotmès el funcionari en l’exercici habitual de les seves funcions; el port d’arma, que es refereix al possible ús de l’arma per part del funcionari i a la responsabilitat de custodiar-la i manejar-la, i la funció repressora, que concerneix la naturalesa del cos especial que requereix l’aplicació d’una funció repressora enfront del delicte.


El complement específic no es percep durant el període de formació.”
Article 12. Modificació de l’article 18

Es modifica l’article 18 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 18. Llocs de treball

1. El lloc de treball és el conjunt de funcions, activitats, tasques o altres responsabilitats encomanades i establertes en l’àmbit organitzatiu del qual depèn per l’Administració a cada treballador. El desenvolupament del lloc de treball requereix un determinat perfil professional.

2. S’entén per perfil professional el conjunt de coneixements, experiència, habilitats, capacitats, competències i comportaments necessaris per tal de contribuir a l’obtenció dels resultats definits per l’organització.

3. El perfil professional requerit per a cada lloc de treball es considera en els processos de selecció, formació, mobilitat i carrera professional.

4. Cada lloc de treball ha d’estar classificat dins d’una única ocupació professional tipus i una única família professional i amb un sol nivell de classificació.

5. En funció del lloc de treball que s’ha de desenvolupar, es requereixen les formacions acadèmiques adients o experiència reconeguda per garantir l’òptim encaix i rendiment en el lloc de treball.

6. Cada lloc de treball pot tenir una o diverses places pressupostades.

7. Els funcionaris i els treballadors públics interins tenen un lloc de treball d’una ocupació professional tipus i una família professional i d’un nivell determinats.

8. L’Administració pot assignar provisionalment al seu personal funcions i tasques diferents de les que corresponen al lloc de treball que desenvolupen, sempre que es trobin dins de la mateixa ocupació professional tipus i nivell, quan les necessitats del servei ho justifiquin i sense reducció de les retribucions.

9. Així mateix, en el marc de la seva potestat d’autoorganització, l’Administració pot modificar les funcions i les tasques dels llocs de treball integrats en una mateixa ocupació professional tipus i família professional.”
Article 13. Modificació de l’article 19

Es modifica l’apartat 3 de l’article 19 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 19. Places

[…]

3. En el moment que s’incorporen a l’Administració general, els funcionaris i treballadors públics interins són adscrits inicialment a una plaça pressupostada d’un departament i passen a ocupar un lloc de treball d’una família professional, una ocupació professional tipus i un nivell determinats.”
Article 14. Modificació de l’article 20

Es modifica l’apartat 1 de l’article 20 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 20. Instruments d’ordenació i gestió dels recursos humans

1. Són instruments d’ordenació i gestió dels recursos humans de l’Administració general els següents:

a) Pla estratègic de recursos humans.
b) Pla d’ordenació i racionalització dels recursos humans.
c) Inventari de famílies professionals.
d) Manual funcional d’ocupacions professionals tipus.
e) Agrupacions de perfils competencials.
f) Mapa de llocs de treball.
g) Manual descriptiu de llocs de treball.
h) Oferta d’ocupació pública.
i) Plans de reestructuració.”

Article 15. Modificació de l’article 22

Es modifica l’article 22 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 22. Pla d’ordenació i racionalització dels recursos humans

1. L’Administració general ha d’aprovar plans per ordenar i racionalitzar els seus recursos humans, d’acord amb els plans estratègics o d’acord amb les directrius de polítiques de personal que estableixi el Govern.

2. Aquests plans han d’incloure les mesures següents:

a) Modificacions de les estructures organitzatives com la supressió, la fusió o la desaparició d’unitats administratives.
b) Incorporació, modificació o supressió de llocs de treball.
c) Previsions sobre els sistemes d’organització del treball i les tasques que es desenvolupen.
d) Mesures de mobilitat, incorporació d’efectius, trasllats o reassignació d’efectius.
e) Mesures de flexibilització de la jornada de treball.
f) Establiment de programes específics de formació i capacitació.
g) Suspensió d’incorporacions procedents d’excedències voluntàries sense reserva de plaça.
h) Prestació excepcional de serveis a temps parcial o en règim de jornades ampliades o adaptades a les necessitats del servei.
i) Reassignació a altres administracions públiques en els termes que es determinin en els convenis que, a aquest efecte, puguin subscriure’s entre aquestes administracions.
j) Qualsevol altra mesura que optimitzi la gestió del personal amb criteris d’eficàcia i eficiència amb l’objectiu de prestar un servei públic de qualitat.”

Article 16. Modificació de l’article 23

Es modifica l’article 23 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 23. Inventari de famílies professionals

1. L’inventari de famílies professionals és un instrument per ordenar el sistema de recursos humans, el disseny de plans formatius i la carrera professional.

2. Els llocs de treball s’agrupen en famílies professionals en funció dels coneixements, les responsabilitats o altres habilitats requerides, perquè es desenvolupin correctament.”
Article 17. Addició de l’article 23 bis

S’afegeix l’article 23 bis a la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 23 bis. Manual funcional d’ocupacions professionals tipus

El Manual funcional d’ocupacions professionals tipus de l’Administració general identifica i descriu les ocupacions professionals tipus, els llocs de treball que s’hi integren i la missió, les finalitats i els requeriments necessaris perquè s’acompleixi.”
Article 18. Modificació de l’article 25

Es modifica l’apartat 2 de l’article 25 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 25. Mapa de llocs de treball

[…]

2. El Mapa de llocs de treball és format per tots els llocs de treball de l’Administració general, ocupats i vacants, classificats per cossos i famílies. Ha de contenir les dades següents:

a) Denominació del lloc de treball.
b) Cos.
c) Família professional.
d) Ocupació professional tipus.
e) Dotació pressupostària.
f) Les altres que reglamentàriament es determinin.”

Article 19. Modificació de l’article 26

Es modifica l’article 26 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 26. Manual descriptiu de llocs de treball

1. El Manual descriptiu de llocs de treball és el document que conté el conjunt de funcions bàsiques que es desenvolupen en cadascun dels llocs de treball així com els requisits de formació, coneixements, experiència, capacitats, habilitats i competències que es requereixen per ocupar-los.

2. El Manual s’actualitza en el cas que algun lloc de treball hagi modificat substancialment les seves funcions o requisits.”
Article 20. Modificació de l’article 27

Es modifica l’apartat 1 de l’article 27 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 27. Creació, modificació o supressió de llocs de treball

1. El Departament de Funció Pública és l’òrgan responsable de classificar i actualitzar el Mapa de llocs de treball de l’Administració general.”
Article 21. Modificació de l’article 28

Es modifiquen els apartats 2 i 3 de l’article 28 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 28. Oferta d’ocupació

[…]

2. L’oferta d’ocupació és la relació anyal de totes les places vacants o de nova creació de l’Administració general amb assignació pressupostària, agrupades per cossos, grups funcionals, nivells de classificació i llocs de treball.

3. Una vegada aprovat el Pressupost general, la memòria del qual inclou de forma clara la relació de totes les places de nova creació, el Departament de Funció Pública publica a la seu electrònica del Govern l’oferta d’ocupació de l’exercici.”
Article 22. Modificació de l’article 29

Es modifica l’article 29 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 29. Plans de reestructuració

1. Correspon al Govern aprovar els plans de reestructuració que impliquin el cessament de funcionaris per causa del canvi de titularitat d’un servei, una unitat o un programa, bé a una altra entitat pública, bé a una entitat privada.

2. Els plans de reestructuració han de preveure que els funcionaris afectats puguin optar:

a) Sol·licitar sotmetre’s a una reubicació.
b) Per incorporar-se a una nova entitat, i donar per finalitzada, per renúncia, la seva relació estatutària amb l’Administració.
c) Per incorporar-se a una nova entitat i sol·licitar que siguin declarats en excedència sense reserva de plaça per plans de reestructuració.
d) Per no incorporar-se a l’entitat i donar per finalitzada, per renúncia, la seva relació estatutària amb l’Administració. Únicament en aquest cas poden ser indemnitzats en els termes que s’estableixin en els plans de reestructuració.
e) Per no incorporar-se a una nova entitat i sol·licitar que siguin declarats en excedència sense reserva de plaça per plans de reestructuració.


3. Quan el funcionari opti per incorporar-se a la nova entitat, ha de regular la seva relació de treball d’acord amb el règim que hi sigui aplicable, si bé se li han de respectar els drets econòmics que tingui assignats pel nivell del lloc de treball a què correspon la plaça que estigui ocupant. Aquests drets econòmics s’han d’adaptar a l’estructura retributiva vigent a l’entitat de destinació.

El temps de servei prestat pel funcionari a l’Administració es computa com d’antiguitat, a tots els efectes, en la nova entitat.

4. Els funcionaris afectats per un pla de reestructuració que opten per donar per finalitzada la seva relació estatutària amb l’Administració poden fer efectius els drets passius adquirits en els termes establerts a la normativa reguladora.”
Article 23. Modificació de l’article 33

Es modifica l’article 33 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 33. Requisits generals

1. Per ser admès en els processos selectius de personal funcionari o de treballadors públics interins, s’han de complir els requisits generals següents:

a) Ser major d’edat i no excedir l’edat de jubilació.
b) Reunir les condicions necessàries establertes per accedir al lloc de treball de què es tracti.
c) No trobar-se inhabilitat o suspès per a l’exercici d’ofici o càrrec públic mitjançant una resolució judicial ferma.
d) No estar condemnat per delictes dolosos o imprudents vinculats a l’exercici de la funció pública mentre no hagi transcorregut el termini establert legalment perquè prescrigui la pena imposada o no s’hagin cancel·lat els antecedents penals.
e) No haver estat separat del servei a l’Administració pública, no trobar-se inhabilitat per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració pública o no estar suspès de funcions o per a l’exercici de l’ofici o el càrrec mitjançant una resolució disciplinària ferma.
f) Ser declarat apte sense restriccions físicament i psíquicament quan el lloc de treball ho requereixi.
g) Quan la naturalesa del lloc de treball ho aconselli, es pot demanar també que el candidat acrediti que no té antecedents penals per a determinades categories de delictes.


2. El procés selectiu d’ingrés per a la provisió de places vacants o de nova creació s’ha d’obrir exclusivament als candidats de nacionalitat andorrana, amb les excepcions previstes en els tractats internacionals vigents. Per a les places que no resultin cobertes, es pot fer una segona convocatòria oberta a candidats d’altres nacionalitats.

3. En tot cas, han de ser coberts exclusivament amb nacionals andorrans els llocs de treball reservats per a funcionaris de nacionalitat andorrana.

4. La normativa dels cossos especials pot establir altres requisits específics en funció de la singularitat dels llocs de treball.”
Article 24. Modificació de l’article 34

Es modifica l’apartat 1 de l’article 34 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 34. Procés de selecció

1. Els processos selectius tenen caràcter obert sense perjudici del que aquesta Llei preveu sobre el concurs de mobilitat interna.”
Article 25. Modificació de l’article 35

Es modifica la lletra f) de l’article 35 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 35. Contingut dels processos selectius

[…]

f) Avaluació psicoprofessional.”

Article 26. Modificació de l’article 36

Es modifica l’apartat 1 de l’article 36 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 36. Criteris de provisió de places

1. La provisió de places vacants o de nova creació es fa d’acord amb l’ordre de prelació següent:

- Reubicació.
- Trasllat.
- Reingrés d’excedència sense reserva de plaça.
- Concurs de mobilitat.
- Procés selectiu d’ingrés en primera convocatòria.
- Procés selectiu d’ingrés en segona convocatòria, i següents si escau.”

Article 27. Modificació de l’article 37

Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 37 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 37. Concurs de mobilitat

1. Amb caràcter general, abans de la convocatòria d’ingrés dirigida als aspirants externs a l’Administració pública s’ha de fer la convocatòria per cobrir les places vacants o de nova creació mitjançant concursos de mobilitat interna entre els funcionaris que reuneixin els requisits adequats al perfil del lloc de treball de què es tracti, primer, de la mateixa administració on es trobi orgànicament la plaça vacant o de nova creació, i, en una segona convocatòria, de l’Administració general, de l’Administració de justícia, dels comuns, del Consell General i dels organismes adscrits al Consell General. Les persones que accedeixin a la plaça vacant o de nova creació mitjançant un concurs de mobilitat interna conserven el complement d’antiguitat.

2. A part de les proves específiques per a cada lloc de treball, les convocatòries de mobilitat interna han d’incloure la valoració dels aspectes següents:

a) La formació acadèmica.
b) Les capacitacions adquirides en cursos de formació que siguin d’interès per a la plaça que s’ha de cobrir.
c) L’experiència laboral en les places ocupades amb anterioritat, dels llocs de treball corresponents, amb informes dels caps immediats respectius.
d) La permanència en el lloc de treball al qual estigui adscrita la plaça vacant o de nova creació, amb informe dels caps immediats.
e) Les competències professionals.
f) L’actitud personal i les motivacions.
g) La diversitat de funcions prestades per mobilitat funcional en interès del servei públic.
h) Els resultats de l’avaluació de l’acompliment, una vegada s’incorpori dins l’Administració general el procés de gestió amb caràcter general i de forma homogènia.


La valoració dels candidats procedents de diferents administracions ha de ser equivalent i en igualtat de condicions en els termes establerts entre les administracions implicades.”
Article 28. Modificació de l’article 38

Es modifica l’article 38 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 38. Inexistència de candidats per mobilitat interna

Quan les places no es cobreixen per mitjà de mobilitat interna per falta de concurrència, aquestes places s’han d’incloure en les convocatòries d’ingrés.”
Article 29. Modificació de l’article 39

Es modifica l’apartat 1 de l’article 39 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 39. Bases de la convocatòria

1. El procés selectiu per proveir places, tant en concurs de mobilitat interna com en provisió externa, requereix l’aprovació del director o responsable del Departament de Funció Pública i la publicació de les bases de la convocatòria corresponents.”
Article 30. Modificació de l’article 40

Es modifiquen els apartats 4 i 5 de l’article 40 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 40. Comitè Tècnic de Selecció

[…]

4. Poden assistir a les reunions d’aquest Comitè, amb veu i vot, els representants dels sindicats de la funció pública o dels sindicats del cos en què es convoqui la plaça. Les associacions i els sindicats han de ser informats escaientment de les reunions del Comitè per tal de poder confirmar la seva participació.

5. Quan els requisits exigits per ocupar el lloc de treball ho aconsellin, o l’aplicació de tècniques de selecció ho facin necessari, el Comitè Tècnic de Selecció pot incorporar experts interns o externs a l’Administració general, en qualitat d’assessors.”
Article 31. Modificació de l’article 41

Es modifiquen els apartats 1, 4 i 5 de l’article 41 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 41. Proposta de nomenament

1. Finalitzat el procés selectiu, el Comitè Tècnic de Selecció ha de proposar al Govern el candidat o els candidats que, havent superat el procés de selecció, hagin obtingut la millor qualificació global, d’acord amb les bases de la convocatòria, perquè siguin nomenats funcionaris en període de prova.

[…]

4. En el supòsit que es produeixi una o més vacants en els divuit mesos següents a la finalització del procés selectiu, els candidats amb millor qualificació que hagin superat el procés selectiu però no hagin obtingut plaça poden aspirar a una plaça del mateix lloc de treball i nivell de classificació professional.

5. El nomenament com a funcionari en període de formació o en període de prova s’ha d’inscriure en el Registre de personal.”
Article 32. Modificació de la secció segona

Es modifica la secció segona de la Llei de la funció pública, que queda redactada en els termes següents:

Secció segona. Provisió de les places de direcció i secretaries dels membres del Govern

Article 43. Provisió de les places dels llocs de treball de direcció

1. Les places dels llocs de treball de direcció són proveïdes per lliure designació mitjançant funcionaris de nacionalitat andorrana que ocupin llocs de treball corresponents a la família de tècnics o comandaments del sistema de classificació establert.

2. Les direccions són alts càrrecs de l’Administració general i tenen les funcions que els atribueix la normativa vigent, i també les que els encomani el ministre o el secretari d’estat corresponent.

3. Les direccions dels cossos especials tenen assignades totes les atribucions i les competències específiques del cos, i també les que d’acord amb la normativa vigent siguin necessàries per al desenvolupament correcte de les seves funcions.

4. En tot cas, el personal funcionari designat per ocupar un càrrec de direcció o de direcció adjunta ha de tenir l’experiència i els coneixements adequats als requisits del lloc de treball. Si el Govern ho considera necessari, pot obrir processos de selecció interns per procedir als nomenaments.

Article 44. Nomenament i cessament dels equips directius

1. Les persones escollides per ocupar un lloc directiu són nomenades i destituïdes lliurement pel Govern a proposta del titular del ministeri al qual estiguin adscrites, mitjançant decret publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, han de prestar promesa o jurament davant del titular del ministeri al qual estiguin adscrites i han de posar el seu càrrec a disposició quan canvia el Govern que els ha nomenat. El seu cessament s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. En qualsevol cas, han de prestar promesa o jurament davant el nou titular del ministeri.

2. El nomenament de personal funcionari en una direcció implica la reserva de plaça de procedència fins al moment del cessament i l’assignació del complement de responsabilitat addicional a què es refereix l’article 77. Quan es produeix el cessament, el funcionari concernit torna a la plaça de procedència i deixa de percebre el complement esmentat.

Article 44 bis. Provisió de places de secretari dels membres del Govern

1. Sense perjudici de la seva designació com a personal de relació especial, les places dels llocs de treball de secretari dels membres del Govern poden ser proveïdes per lliure designació mitjançant funcionaris que ocupin llocs de treball corresponents a la família d’administratius o tècnics del sistema de classificació establert.

2. En tot cas, el funcionari designat per al càrrec de secretari dels membres del Govern ha de tenir l’experiència i els coneixements adequats als requisits del lloc de treball. Si el Govern ho considera necessari, pot obrir processos de selecció interns per procedir als nomenaments.

Article 44 ter. Nomenament i cessament dels secretaris dels membres del Govern

1. Els secretaris dels membres del Govern són nomenats i destituïts lliurement pel Govern a proposta del titular del ministeri al qual estiguin adscrits, mitjançant decret publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, han de prestar promesa o jurament davant del titular del ministeri al qual estiguin adscrits i han de posar el seu càrrec a disposició quan canvia el Govern que els ha nomenat.

2. El nomenament de personal funcionari com a secretari dels membres del Govern implica la reserva de plaça de procedència fins al moment del cessament i l’assignació del complement de responsabilitat addicional a què es refereix l’article 77. Quan es produeix el cessament, el funcionari concernit torna a la plaça de procedència i deixa de percebre el complement esmentat.”
Article 33. Modificació del títol del capítol quart

Es modifica el títol del capítol quart de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Capítol quart. Adquisició i pèrdua de la condició de funcionari i situacions administratives dels treballadors públics interins
Article 34. Modificació del títol de la secció primera del capítol quart

Secció primera. Adquisició de la condició de funcionari
Article 35. Modificació de l’article 46

Es modifica l’article 46 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 46. Adquisició de la condició de funcionari

La condició de funcionari s’adquireix pel compliment successiu dels requisits següents:

a) Superació del procés de selecció.
b) Nomenament en període de formació o en període de prova.
c) Superació del període de prova, amb informes favorables del director o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari, i del director o responsable del Departament de Funció Pública.
d) Nomenament definitiu.
e) Acceptació per jurament o promesa de les obligacions inherents al lloc de treball, davant de l’alt càrrec de qui hagi de dependre orgànicament.”

Article 36. Modificació de l’article 47

Es modifica l’article 47 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 47. Període de prova

1. Conclòs el procés selectiu i, si escau, el procés formatiu, els candidats proposats per ocupar les places vacants o de nova creació són nomenats pel Govern com a funcionaris en període de formació o en període de prova.

2. El període de prova és d’un mínim de tres mesos i un màxim d’un any de duració. L’acord de nomenament en període de prova ha de precisar la durada que s’estableix per a aquest període.

3. Durant el període de prova, el director o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari, juntament amb el director o responsable del Departament de Funció Pública, ha d’avaluar l’adequació del funcionari als requisits del lloc de treball.

4. Si durant el període de prova el funcionari no és avaluat favorablement o hi ha una causa justificada per al cessament, el Departament de Funció Pública ha de notificar-li per escrit l’acabament de la seva relació de treball, sense més responsabilitat que liquidar-li les remuneracions corresponents al temps treballat.

5. Quan es tracta de funcionaris que han accedit a la plaça mitjançant mobilitat interna, en cas de no superar el període de prova, o de renúncia a la nova plaça durant aquest període, el funcionari retorna a la seva plaça anterior i percep, a partir del seu retorn efectiu, les retribucions corresponents a la plaça que, fins llavors, havia quedat en situació de reserva.

6. El període de formació, de prova i de pràctiques dels cossos especials es regeix per la seva normativa pròpia.”
Article 37. Modificació de l’article 48

Es modifica l’article 48 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 48. Nomenament definitiu

Conclòs satisfactòriament el període de prova, el director o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari ho ha de comunicar al Departament de Funció Pública perquè ho notifiqui a la persona interessada. Tot seguit, el Departament de Funció Pública ha de certificar el caràcter definitiu del nomenament per inscriure’l al Registre de personal i per publicar-lo al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.”
Article 38. Modificació de l’article 49

Es modifica l’article 49 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 49. Situacions administratives

1. Els funcionaris es poden trobar en alguna de les situacions administratives següents:

a) Servei actiu.
b) Excedència.
c) Suspensió.


2. Els treballadors públics interins es poden trobar en alguna de les situacions administratives següents:

a) Servei actiu.
b) Suspensió.”

Article 39. Modificació de l’article 50

Es modifica l’article 50 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 50. Servei actiu

Els funcionaris i els treballadors públics interins es troben en situació de servei actiu en els casos següents:

a) Quan presten servei com a funcionaris ocupant una plaça del sistema de classificació de l’Administració general.
b) Durant les vacances i els permisos reglamentaris.
c) Quan es troben en comissió de serveis, d’acord amb el que estableix l’article 68 d’aquesta Llei.
d) Incapacitat temporal per malaltia o per accident de treball i malaltia professional.
e) Per maternitat, paternitat o risc durant l’embaràs”

Article 40. Modificació de l’article 51

Es modifica l’article 51 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 51. Excedències

1. L’excedència és la situació en què es troben els funcionaris quan se separen temporalment i voluntàriament del servei actiu, i amb vocació de reincorporar-se a la mateixa plaça, quan l’excedència sigui amb reserva de plaça, o bé a una altra plaça de la mateixa família i del mateix nivell de classificació, quan l’excedència sigui sense reserva de plaça.

2. Els funcionaris han de sol·licitar l’excedència amb reserva de plaça:

a) Quan són nomenats membres del Govern, cònsol major, cònsol menor o per als càrrecs de secretari general del Govern, secretaris d’estat, cap del Gabinet del Cap de Govern, interventor comunal, director d’un organisme autònom o entitat parapública, secretaris generals dels comuns, o quan el Govern els designi davant organismes internacionals o governs estrangers.
b) Quan accedeixen a la condició de conseller general o hagin estat escollits directament per a càrrecs el nomenament dels quals correspon, per atribució constitucional, al Consell General.
c) Quan són designats membres del Consell Superior de la Justícia, magistrats del Tribunal Constitucional, batlle substitut o magistrat substitut.
d) Quan són nomenats personal de relació especial en l’Administració general, en l’Administració de justícia o en els comuns.
e) Quan adquireixin la condició de funcionaris al servei d’organitzacions internacionals.
f) Quan són nomenats per ocupar un càrrec de naturalesa política, sempre que aquest càrrec sigui de dedicació exclusiva o incompatible amb la seva feina a l’Administració.
g) Quan siguin considerats esportistes d’alt nivell, durant el temps necessari per preparar i dur a terme la participació en jocs olímpics o competicions federades d’àmbit internacional en representació del país.
h) Quan siguin considerats artistes reconeguts durant el temps necessari per preparar i dur a terme la participació en esdeveniments culturals d’àmbit internacional en representació del país.


En el cas de la lletra e), l’excedència es concedeix per un màxim de cinc anys.

Mentre dura l’excedència, el funcionari rep la retribució que li correspongui pel càrrec o funció que desenvolupa, i deixa de percebre la que li corresponia per la plaça que ocupava com a funcionari. La plaça que ocupava pot ser coberta per un funcionari o treballador públic interí, però únicament pel temps que duri l’excedència.

3. Els funcionaris tenen dret a excedència sense reserva de plaça quan, de forma voluntària, ho sol·licitin:

a) Per interès particular: aquesta excedència es pot sol·licitar quan s’hagin prestat almenys cinc anys consecutius de serveis en l’Administració general des de l’ingrés, o bé des del reingrés d’una altra excedència de la mateixa naturalesa; la concessió de l’excedència per interès particular està supeditada a l’interès públic i al bon funcionament de l’Administració, després de l’informe del director o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari.
b) Per plans de reestructuració: aquesta excedència es pot sol·licitar quan, per causa del canvi de titularitat d’un servei, una unitat o un programa, bé a una altra entitat pública, bé a una entitat privada, el funcionari opti o no per incorporar-se a aquesta entitat.


La duració màxima de l’excedència sense reserva de plaça és de tres anys i el reingrés al servei actiu pot sol·licitar-se abans que s’acabi el període atorgat.

Si en el moment de sol·licitar el reingrés no hi ha cap plaça vacant del mateix nivell de classificació que el que va deixar en el moment de l’excedència, i no vol quedar en situació de reserva, el funcionari pot optar per:

i) Presentar-se, per concurs de mobilitat interna, a la convocatòria per cobrir una plaça vacant o de nova creació on el lloc de treball assignat sigui d’un nivell de classificació superior al lloc de treball que va deixar en el moment de l’excedència.
ii) Sol·licitar el reingrés en una plaça vacant o de nova creació en què el lloc de treball assignat sigui d’un nivell de classificació inferior al lloc de treball que va deixar en el moment de l’excedència. En aquest supòsit, el funcionari percep les retribucions corresponents al lloc de treball de classificació inferior.


Mentre dura l’excedència sense reserva de plaça, el funcionari no té dret a percebre cap retribució.

4. Els efectes de l’excedència es computen a partir de les dates següents:

a) Per als supòsits d’excedència amb reserva de plaça, des de la data en què el funcionari prengui possessió del càrrec de què es tracti.
b) Per a l’excedència sense reserva de plaça, des de la data que indiqui la resolució que atorga l’excedència.


5. La declaració de la situació d’excedència sense reserva de plaça i les resolucions sobre el reingrés dels funcionaris són aprovades pel ministre competent en matèria de funció pública, amb l’informe previ del director o el responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari.”
Article 41. Modificació de l’article 52

Es modifica l’article 52 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 52. Reingrés al servei actiu del personal en situació d’excedència

1. Reingrés de funcionaris en situació d’excedència amb reserva de plaça

a) En el termini màxim de dos mesos, a partir de la data de cessament en el càrrec o en l’exercici de la funció que va motivar l’excedència amb reserva de plaça, el funcionari ha de sol·licitar el reingrés al servei actiu, amb un preavís mínim de quinze dies naturals. Quan es tracti de consellers generals que perdin aquesta condició per dissolució del Consell General, o d’altres càrrecs electes que dimiteixin per presentar-se a unes noves eleccions generals o comunals, la situació d’excedència amb reserva de plaça es pot prorrogar fins a la constitució del nou Consell General o del nou comú.
b) Dins els trenta dies naturals següents a la sol·licitud de reingrés, el funcionari pot reincorporar-se al servei actiu. Si la plaça reservada ha estat ocupada per un funcionari o treballador públic interí, el primer ha de retornar al seu lloc d’origen i en cas d’un treballador interí es rescindeix la seva relació laboral. Transcorregut el termini de dos mesos sense que s’hagi produït la sol·licitud de reincorporació, o els trenta dies posteriors sense que s’hagi fet efectiva aquesta reincorporació, es considera que la persona interessada renuncia a la condició de funcionari.
c) El temps d’excedència amb reserva de plaça es computa com de servei actiu a tots els efectes.


2. Reingrés de funcionaris en situació d’excedència sense reserva de plaça

a) El funcionari en situació d’excedència sense reserva de plaça pot sol·licitar el reingrés en qualsevol moment, i ho ha de fer, obligatòriament, abans de l’acabament del temps de l’excedència. Si no ho fa, es considera que renuncia a la seva condició de funcionari.
b) El temps d’excedència per interès particular no es computa a cap efecte.
c) El temps d’excedència per plans de reestructuració es computa com de servei actiu a tots els efectes.”

Article 42. Modificació de l’article 53

Es modifica l’article 53 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 53. Suspensió

1. La declaració de situació de suspensió significa, per a la persona afectada, que durant el període de suspensió cessa en la seva activitat professional.

2. La situació de suspensió només es pot declarar per una de les causes següents:

a) Suspensió cautelar de funcions en cas que el funcionari o treballador públic interí estigui implicat en un procés d’investigació disciplinària, d’acord amb el que preveu l’article 96 d’aquesta Llei. La suspensió cautelar de funcions pot comportar la minoració o la suspensió del pagament de les retribucions corresponents.
b) Suspensió en cas que el funcionari o treballador públic interí estigui implicat en un procediment judicial en què es decreti privació de llibertat o una altra mesura que determini la impossibilitat d’ocupar el lloc de treball. La situació és declarada d’ofici en el moment en què l’Administració general tingui coneixement de la impossibilitat d’ocupar el lloc de treball per la privació de llibertat del funcionari o treballador públic interí i durant el temps que duri la impossibilitat de prestació dels serveis. Durant aquest temps, el funcionari o treballador públic interí no percep cap retribució ni genera vacances i el temps que transcorri en aquesta situació no computa a cap efecte.
c) Suspensió de funcions i de retribucions, d’una durada màxima de sis mesos, com a sanció per la comissió d’una falta, en aplicació del règim disciplinari establert en aquesta Llei i les normes que la desenvolupen.


3. La declaració de la situació de suspensió correspon al ministre competent en matèria de funció pública.”
Article 43. Modificació del títol de la secció tercera del capítol quart del títol II

Es modifica el títol de la secció tercera del capítol quart del títol II de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Secció tercera. Pèrdua de la condició de funcionari
Article 44. Modificació de l’article 54

Es modifica l’article 54 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 54. Causes de pèrdua de la condició de funcionari

1. La condició de funcionari de l’Administració general es perd per qualsevol de les causes següents:

a) Renúncia escrita del funcionari.
b) Defunció.
c) Separació del servei, com a conseqüència d’una sanció disciplinària.
d) Condemna a pena principal o accessòria que l’inhabiliti per exercir les funcions corresponents al lloc de treball.
e) Renúncia com a conseqüència de plans de reestructuració.
f) Jubilació.


2. La condició de funcionari es perd també per pèrdua de la nacionalitat andorrana en els casos en què la nacionalitat andorrana sigui necessària.”
Article 45. Modificació de l’article 55

Es modifica l’article 55 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 55. Renúncia

1. Es considera renúncia l’extinció de la relació de treball per part del funcionari de forma voluntària, que s’ha de tramitar d’acord amb aquesta Llei i les normes que la desenvolupen.

2. La renúncia s’ha de fer per escrit, amb una antelació mínima de dos mesos, davant el director o el responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari, que ho ha de comunicar al Departament de Funció Pública.

3. La renúncia del funcionari no l’inhabilita per a un nou ingrés a la funció pública, mitjançant la participació en les proves selectives d’ingrés.”
Article 46. Modificació de l’article 56

Es modifica l’article 56 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 56. Jubilació

1. El funcionari es troba en situació de jubilació quan se separa definitivament del servei actiu.

2. La jubilació obligatòria dels funcionaris del Cos General, del Cos d’Educació i del Cos Diplomàtic es declara d’ofici quan el funcionari compleix seixanta-cinc anys d’edat. La jubilació per edat dels funcionaris dels cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Penitenciari, Policia i Banders es declara d’ofici quan el funcionari compleix seixanta anys d’edat.

3. No obstant el que preveu l’apartat precedent, el funcionari afectat i l’Administració poden pactar la prolongació de la relació de treball per períodes màxims d’un any, renovables, fins que el funcionari compleixi setanta anys d’edat, en el cas del Cos General, Cos Diplomàtic i Cos d’Educació, i seixanta-cinc anys d’edat, en el cas dels cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Penitenciari, Policia i Banders.

4. També escau declarar la jubilació forçosa, bé d’ofici o bé a petició del funcionari i sempre amb la instrucció prèvia de l’expedient corresponent, quan es trobi en situació d’incapacitat permanent per exercir les seves funcions. En tal cas, el funcionari té dret a percebre les prestacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i les que deriven del Pla de jubilació.”
Article 47. Modificació de l’article 57

Es modifica l’article 57 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 57. Separació del servei per causes disciplinàries

1. Els funcionaris únicament poden ser separats del servei per les causes establertes en aquesta Llei i d’acord amb el procediment que s’hi fixa.

2. La resolució ferma que declara la separació del servei és susceptible de recurs d’acord amb les regles d’impugnació dels actes administratius.

3. Quan la resolució és declarada nul·la o anul·lada, el funcionari pot optar entre:

a) Reincorporar-se al servei actiu, en el mateix lloc de treball que ocupava o en un altre de la mateixa família i nivell professional, si aquell lloc està cobert per un altre funcionari de manera definitiva. En aquest cas té dret a percebre totes les retribucions que li haurien correspost durant el període de separació del lloc de treball i al reconeixement d’aquest període com de temps de servei, a tots els efectes.
b) Cessar com a funcionari i percebre una indemnització igual a quaranta-cinc dies de sou per any de servei, amb un màxim de trenta mensualitats. Per computar el temps a l’efecte de la indemnització, es té en compte també el període comprès entre la data en què va tenir efecte la separació del servei i la data de la resolució que en declara la improcedència. El cessament per aquesta causa no impedeix al funcionari participar en processos selectius d’ingrés posteriors.


4. Quan la resolució de separació del servei és declarada nul·la o anul·lada i afecta un treballador públic interí, aquest empleat té dret a percebre una indemnització igual a quaranta-cinc dies de sou per any de servei prestat, amb un màxim de dotze mensualitats.”
Article 48. Modificació de l’article 61

Es modifiquen els apartats 1, 4 i 5 de l’article 61 de la Llei de la funció pública, que queden redactats en els termes següents:

Article 61. Carrera professional horitzontal

1. La carrera horitzontal és el reconeixement individualitzat del desenvolupament professional del personal funcionari com a conseqüència de la valoració de la trajectòria i l’actuació professionals, de la qualitat i l’eficiència dels treballs realitzats, del nivell de competència assolit, de les formacions efectaudes i del resultat de l’avaluació de l’acompliment.

[…]

4. El desenvolupament del sistema de carrera professional es porta a terme mitjançant una convocatòria periòdica a la qual pot concórrer voluntàriament el personal funcionari que reuneixi els requisits establerts.

5. Les competències objecte d’avaluació en cada convocatòria s’estableixen en funció del lloc de treball, de l’ocupació professional tipus i de la família professional a què pertanyi el funcionari.”
Article 49. Modificació de l’article 62

Es modifica l’article 62 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 62. Carrera professional vertical

1. La carrera professional vertical és el conjunt d’oportunitats d’ascens en l’estructura de llocs de treball de l’Administració general de què gaudeix el personal funcionari de conformitat amb el que es determini reglamentàriament.

2. La carrera professional vertical s’instrumenta a través dels sistemes de concurs intern dins la mateixa Administració previstos en aquesta Llei.”
Article 50. Modificació de l’article 63

Es modifica l’article 63 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 63. Avaluació de l’acompliment

1. L’avaluació de l’acompliment del personal funcionari té per objecte la valoració de la iniciativa i la participació en la millora dels serveis que es presten als ciutadans, el rendiment i l’activitat extraordinària o el compliment d’objectius i l’assoliment de resultats.

2. Els instruments inclosos en el sistema d’avaluació han de respectar els criteris de transparència, publicitat, fiabilitat i no-discriminació.

3. El resultat del procés d’avaluació de l’acompliment té efectes en la carrera professional, en els plans de formació, en els processos de mobilitat i en el sistema retributiu.

4. L’obtenció de resultats positius en l’avaluació de l’acompliment és una condició necessària perquè el personal funcionari assoleixi els graus de desenvolupament professional.

5. L’obtenció d’un resultat negatiu en l’avaluació de l’acompliment comporta la no valoració del mèrit durant el corresponent període considerat en els processos de selecció o promoció interna en què participi el funcionari.

6. S’han de determinar per reglament els processos, sistemes i instruments de l’avaluació de l’acompliment.”
Article 51. Modificació de l’article 64

Se suprimeix la lletra d) de l’apartat 1 i l’apartat 5 de l’article 64 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 64. Elements que integren l’avaluació de l’acompliment

1. Els elements que integren l’avaluació de l’acompliment són els següents:

a) La iniciativa i la participació en la millora dels serveis o en projectes a l’Administració.
b) El rendiment i l’activitat extraordinària.
c) El compliment d’objectius i l’assoliment de resultats.


2. Amb la iniciativa i la participació en la millora dels serveis o projectes a l’Administració es valora el grau d’interès i la iniciativa del personal en el desenvolupament de les feines encomanades, o en la participació voluntària en programes de millora que contribueixin a millorar la qualitat del servei als ciutadans.

3. Amb el rendiment i l’activitat extraordinària es valora l’eficiència en el treball i el desenvolupament de les activitats realitzades i els recursos emprats.

4. Amb el compliment d’objectius i l’assoliment de resultats es valora la consecució dels objectius assignats a la persona subjecta a avaluació així com, si escau, a l’equip de treball del qual forma part.”
Article 52. Modificació de l’article 65

Es modifica l’article 65 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 65. Principi de mobilitat

1. L’àmbit de la prestació de serveis del funcionari és el de tota l’Administració general.

La direcció, de manera raonada i en interès del servei, pot encomanar al funcionari qualsevol de les funcions que corresponen als llocs de treball que s’integren en la mateixa ocupació professional tipus de la plaça a la qual està adscrit.

2. El principi de mobilitat és aplicable als funcionaris que presten serveis a l’estranger; correspon al Govern regular el tractament singular que aquests serveis requereixen.

3. Quan l’Administració general requereixi atendre els serveis públics mitjançant la mobilitat, la mobilitat dels funcionaris és valorada com a desenvolupament professional, en l’àmbit del que estableix l’article 37.2.”
Article 53. Modificació de l’article 66

Es modifica l’apartat 1 de l’article 66 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 66. Trasllat

1. Els funcionaris poden sol·licitar el trasllat a una plaça que es correspongui amb un lloc de treball d’igual o inferior nivell professional que el lloc que ocupa, fins i tot si pertany a una família diferent. El trasllat és voluntari, té caràcter definitiu i no comporta un increment de retribucions. En cas que el trasllat es faci a una plaça d’un nivell professional inferior, la retribució s’adapta al nou nivell professional.”
Article 54. Modificació de l’article 67

Es modifica l’article 67 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 67. Reubicació

1. La reubicació és el canvi d’un funcionari, a iniciativa de l’Administració general, a una plaça d’un altre lloc de treball del mateix nivell professional, ja sigui perquè la plaça vacant ja existeix o mitjançant el desplaçament de la plaça que ocupa a un altre departament. El canvi és de caràcter definitiu, i pot afectar un únic funcionari o un col·lectiu de funcionaris.

2. La reubicació individual és obligatòria per tancament del servei, quan hi ha necessitats de servei públic que no poden ser ateses mitjançant el trasllat voluntari de funcionaris, en plans de reestructuració i quan s’imposa com a sanció disciplinària o per motius de salut.

3. La reubicació col·lectiva obligatòria es produeix per l’adequació del nombre de funcionaris als serveis que hagi de prestar l’Administració general o per plans de reestructuració, i pot requerir el canvi de lloc de treball de més d’un funcionari. A aquest efecte, s’han d’establir plans de reubicació a través de processos d’assignació i distribució de personal per raons de tancament d’un servei o per raons de necessitat del servei, des d’unitats on es constati l’existència d’excedent de personal a altres unitats, actuals o de nova creació, que, contràriament, necessitin més recursos humans.

4. La reubicació dels funcionaris, individual o col·lectiva, s’ha de fer sempre a llocs de treball de la mateixa ocupació professional tipus o nivell de classificació, o ambdues circumstàncies conjuntament, que permetin exercir la funció encomanada de forma immediata o mitjançant un període d’adaptació no superior a dos mesos.

5. Els plans de reubicació col·lectiva han de ser aprovats pel Govern, a proposta del Departament de Funció Pública, i amb informe del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió. L’aplicació de la reubicació individual és responsabilitat del director o responsable del departament, que posteriorment ho ha de comunicar al Departament de Funció Pública per anotar-ho en el Registre de personal.”
Article 55. Modificació de l’article 68

Es modifica l’article 68 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 68. Comissió de serveis

1. Per necessitats del servei o per la cobertura de projectes temporals, amb l’acceptació del funcionari afectat i per un termini no superior a quatre anys, l’Administració general pot adscriure un funcionari en comissió de serveis a una plaça diferent de la que ocupi, o a l’execució d’un projecte o servei determinat. Quan es produeix aquesta comissió de serveis la persona interessada percep les retribucions del lloc de treball que passa a ocupar, excepte si aquest lloc de treball té assignada una retribució inferior a la del lloc que ocupava; en aquest cas, continua percebent la retribució del lloc que ocupava.

Si el termini de la comissió de serveis s’ha de prorrogar, aquesta pròrroga pot fer-se efectiva una única vegada, per un període no superior a dos anys, i amb l’acceptació del funcionari afectat.

2. Es pot autoritzar com a comissió de serveis, amb el consentiment previ de la persona interessada, l’adscripció d’un funcionari per un temps determinat a altres administracions públiques, tant nacionals com estrangeres, per al desenvolupament o l’aprenentatge de funcions d’interès públic. Aquesta comissió de serveis pot ser sol·licitada o pel funcionari interessat o bé per l’administració corresponent, i les seves condicions s’han d’establir en la mateixa resolució que l’autoritzi.

3. Les comissions de serveis són resoltes i autoritzades pel director o responsable del Departament de Funció Pública, amb l’informe previ del director o responsable del departament al qual està adscrit el funcionari i, si escau, del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió.”
Article 56. Modificació de l’article 69

Es modifica l’article 69 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 69. Adscripció temporal

1. Per necessitats del servei o per raons organitzatives, l’Administració pot adscriure temporalment un funcionari a un lloc de treball diferent del que estigui ocupant.

2. L’adscripció temporal pot tenir les finalitats següents:

a) Ocupar provisionalment un lloc de treball vacant o de nova creació, mentre es desenvolupa el procediment de provisió.
b) Substituir el titular d’un lloc de treball en el decurs d’una baixa per malaltia, o d’una absència per permís administratiu o per una altra causa, i mentre duri aquella circumstància concreta.
c) Per motius de salut, en les condicions establertes a l’article 84.
d) Com a sanció disciplinària, en les condicions incloses a l’article 103.
e) Com a mesura cautelar en el marc d’un expedient disciplinari, en les condicions fixades a l’article 96.


3. El funcionari adscrit temporalment a un lloc de treball en els casos a) i b) percep la retribució del lloc de treball que passa a ocupar, excepte si aquest lloc de treball té assignada una retribució inferior a la del lloc que ocupava; en aquest cas, continua percebent la retribució del lloc que ocupava.

4. Les adscripcions temporals són resoltes i autoritzades pel director o responsable del Departament de Funció Pública, amb l’informe previ, si escau, del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió.

5. El funcionari en adscripció temporal que hagi ocupat la plaça mitjançant concurs intern podrà consolidar-la, sempre que aquesta sigui una vacant, sense necessitat d’haver de superar un nou concurs, amb informe favorable del superior on estigui adscrit.”
Article 57. Modificació de l’article 70

Es modifica l’article 70 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 70. Inscripció de la mobilitat

Les resolucions relatives a la mobilitat dels funcionaris han d’anotar-se en el Registre de personal.”
Article 58. Modificació de l’article 71

Es modifica la introducció de l’article 71, que queda redactat en els termes següents:

Article 71. Drets

Els funcionaris i els treballadors públics interins tenen els drets següents:

[…]”
Article 59. Modificació de l’article 72

Es modifica l’article 72 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 72. Jornada i horari de treball

1. Tenint en compte les especificitats requerides per a la prestació dels serveis públics, la jornada legal ordinària s’estableix en còmput anual i es fixa en un màxim de 1.800 hores anyals de treball efectiu per als funcionaris i treballadors públics interins de l’Administració pública. Reglamentàriament es determina per a cada administració o divisió orgànica la concreta distribució i els horaris de la jornada legal ordinària dels funcionaris i treballadors públics interins.

El còmput anual es calcula en funció de les hores laborables que siguin exigibles en jornada setmanal de quaranta hores i de vuit hores diàries com a màxim, segons com s’escaiguin els dies festius de compliment obligatori, retribuïts i no recuperables del calendari laboral en vigor, prenent sempre com a base l’any natural.

2. Sempre i en tot cas, el règim de la jornada legal ordinària de treball s’entén sense perjudici de qualsevol altra jornada més favorable per als funcionaris i treballadors públics interins que pugui establir-se per disposició legal especial.

3. La jornada de treball pot ser a temps complet o a temps parcial. S’entén per jornada a temps parcial la jornada en què la prestació de servei té lloc durant un nombre d’hores al dia, a la setmana, al mes o a l’any inferior a l’establert per a la jornada legal ordinària.

4. El Govern, a proposta del ministeri responsable de funció pública, aprova anyalment el calendari laboral dels funcionaris i treballadors públics interins de l’Administració general, i fa públiques les condicions horàries així com les hores corresponents a les jornades en còmput anyal, les jornades intensives del Cos General, que han de coincidir, com a mínim, amb el calendari escolar i les possibles mesures de flexibilització de l’horari laboral i de conciliació laboral i familiar.

5. El treball no presencial s’equipara en drets i obligacions al treball presencial i es regula reglamentàriament, sense que en cap cas suposi una pèrdua de drets amb relació als drets dels treballadors presencials.

6. Les possibilitats de reducció de jornada com a mesura de flexibilització horària es regulen reglamentàriament a cada cos seguint els preceptes establerts a la seva pròpia llei. A partir dels seixanta anys d’edat, els funcionaris del Cos General, del Cos d’Educació i del Cos Diplomàtic amb vint-i-cinc anys de servei poden demanar la reducció parcial de la jornada laboral, amb reducció proporcional de retribucions, en les condicions que reglamentàriament es determinin. Els funcionaris dels cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Penitenciaria, Policia i Banders que comptin amb vint-i-cinc anys de servei poden demanar aquesta reducció parcial de jornada a partir de cinquanta-cinc anys d’edat.”
Article 60. Modificació de l’article 73

Es modifica l’article 73 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 73. Vacances i permisos administratius

1. La distribució dels períodes de vacances i l’atorgament de permisos queden condicionats al bon funcionament de l’Administració i del servei que correspongui.

2. Els funcionaris i els treballadors públics interins tenen dret, amb caràcter general, a vint-i-cinc dies hàbils de vacances retribuïdes cada any, o bé a la part proporcional al menor temps de la relació de servei. El període de vacances no fet durant l’any natural a què correspon, o com a màxim fins al 31 de gener de l’any següent, no es pot acumular en anys posteriors, llevat de casos excepcionals i justificats, amb l’informe previ favorable del director o el responsable del departament. Les particularitats en matèria de vacances del Cos General i dels cossos especials es determinen reglamentàriament.

3. Els funcionaris i els treballadors públics interins tenen el dret d’obtenir els permisos administratius que s’assenyalin reglamentàriament, en les condicions que s’hi estableixin. L’atorgament i el refús dels permisos administratius corresponen conjuntament al Departament de Funció Pública i al director o el responsable del departament al qual està adscrit el funcionari o treballador públic interí.

4. L’obtenció de permisos administratius implica la reserva de plaça per a les persones interessades; si transcorregut el període del permís el funcionari o el treballador públic interí no es reincorpora a la seva plaça, es considera que s’ha produït abandonament del servei.”
Article 61. Modificació de l’article 74

Es modifica l’article 74 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 74. Obligacions i deures

1. El personal funcionari i els treballadors públics interins han d’exercir les funcions que tenen atribuïdes amb lleialtat, eficiència i objectivitat tècnica, i guiats pels valors ètics del servei públic, de neutralitat, imparcialitat, reserva en relació amb les informacions que coneguin per raó de la funció, l’honradesa, l’austeritat i la integritat. En concret, tenen els deures i les obligacions següents:

a) Respectar i acatar la Constitució i l’ordenament jurídic; respectar les institucions del Principat, i no efectuar manifestacions o actes que en perjudiquin el bon nom.
b) Mantenir la neutralitat política en l’exercici de les seves funcions.
c) Abstenir-se d’intervenir en el desenvolupament d’assumptes en els quals tinguin interès personalment, o els seus familiars fins al quart grau de consanguinitat o segon d’afinitat.
d) No acceptar contraprestacions de cap mena, donatius, regals, favors o privilegis.
e) Complir amb el règim de jornada i els horaris establerts.
f) Aplicar amb diligència les instruccions i les ordres legítimes que emanin dels superiors emmarcades en l’àmbit de les seves funcions.
g) Informar sense dilació el cap o el superior jeràrquic de qualsevol assumpte que se li hagi de fer saber per raó de les seves funcions o que requereixi una decisió urgent.
h) Col·laborar en l’execució de funcions o treballs addicionals que el superior immediat els sol·liciti o, en cas de necessitat que l’Administració requereixi, sempre que siguin afins amb el seu lloc de treball.
i) Guardar reserva sobre els assumptes que coneguin per raó del seu lloc de treball a l’Administració en general, i vetllar per la seguretat dels valors i els documents que tenen a càrrec seu.
j) Mantenir una estricta reserva sobre totes les informacions relatives als administrats que coneguin o a les quals tinguin accés per raó de la seva funció o càrrec.
k) Mantenir una conducta responsable d’atenció, cordialitat i bon tracte amb el públic, els superiors, els subordinats i els companys de treball.
l) Mantenir actualitzats els coneixements, les capacitacions i les qualificacions professionals.
m) Assistir a les accions formatives i de desenvolupament programades per l’Administració i participar-hi de manera activa i amb interès.
n) Aplicar els coneixements adquirits en les accions formatives i de desenvolupament en el lloc de treball.
o) Difondre els coneixements i les habilitats adquirits en seminaris, cursos i altres estudis programats o subvencionats per l’Administració.
p) Complir i fer complir les normes i mesures de seguretat i de prevenció de riscos laborals.
q) Treballar amb la cura i diligència necessàries en el desenvolupament de les tasques al lloc de treball.


2. Els valors, els deures i les obligacions que enumera aquest article inspiren la interpretació i aplicació del règim disciplinari del personal funcionari i dels treballadors públics interins.”
Article 62. Modificació de l’article 75

Es modifica l’article 75 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 75. Incompatibilitats

1. El personal funcionari i els treballadors públics interins en situació de servei actiu, a temps complet, no poden exercir altres activitats professionals diferents de les que deriven de la seva condició de funcionari o treballador públic ni en el sector públic ni en el sector privat, llevat de les que s’enumeren a continuació, sempre que es facin fora de l’horari laboral:

a) Les derivades de la gestió del propi patrimoni o del familiar, així com la col·laboració en el negoci familiar dels pares o del consort, sempre que no percebin cap remuneració.
b) La participació en congressos, conferències, seminaris o cursos, en qualitat de ponents o formadors, per raó de la plaça que ocupen a l’Administració.
c) Crear i produir obres literàries, artístiques, científiques i tècniques, així com l’explotació de les obres resultants, sempre que no siguin contràries al que estableix l’article 74. Així mateix, representar, cantar, llegir, recitar, interpretar o executar de qualsevol altra manera una obra literària o artística.
d) Les de caràcter d’investigació, en qualitat d’investigadors per raó de la plaça que ocupen a l’Administració.
e) Les activitats excepcionals que per a casos concrets autoritzi el Govern mitjançant decret, en les condicions fixades en l’autorització.


2. El personal funcionari en situació de servei actiu que no treballa a temps complet i els treballadors públics interins amb una relació laboral d’una durada inferior a un any poden exercir, fora de l’horari laboral, altres activitats professionals, sempre que no entrin en conflicte d’interès amb les funcions que desenvolupen a l’Administració general ni en perjudiquin la bona imatge. En tot cas, han de notificar-ho prèviament al Departament de Funció Pública perquè verifiqui que es compleixen aquestes condicions.

3. Per excepció a la norma de l’apartat 1, els funcionaris o treballadors públics interins en situació de servei actiu, a temps complet, que percebin un sou igual o inferior al salari mitjà interprofessional es poden acollir també a la norma de l’apartat 2 i també han de notificar-ho prèviament al Departament de Funció Pública perquè verifiqui que es compleixen aquestes condicions.

3 bis. Igualment, per excepció a la norma de l’apartat 1, els funcionaris o treballadors públics interins, en situació de servei actiu, que ocupin una plaça de professor tècnic de formació professional es poden acollir també a la norma de l’apartat 2 i també han de notificar-ho prèviament al Departament de Funció Pública perquè verifiqui que es compleixen aquestes condicions, així com que les funcions a desenvolupar i l’empresa on fer-ho corresponguin al contingut del programa d’estudis de la branca en la que desenvolupa la seva tasca de professor tècnic professional.

4. Correspon als directors i als caps immediats prevenir i, si escau, corregir l’incompliment de les obligacions i incompatibilitats en què pugui incórrer el personal de l’Administració, i promoure, quan sigui procedent, la incoació de l’expedient disciplinari corresponent.

5. En l’Administració general, el Comitè Tècnic d’Organització i Gestió ha d’emetre un informe preceptiu sobre les sol·licituds d’exercici d’altres activitats professionals, com també verificar que no s’incorri en supòsits d’incompatibilitat i que es compleixen les condicions establertes.”
Article 63. Modificació de l’article 77

Es modifica l’article 77 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 77. Estructura retributiva

Les retribucions econòmiques es componen dels conceptes següents:

a) Sou base
Correspon al nivell en què s’ubica el lloc de treball, segons el seu contingut organitzatiu i funcional.
L’assignació dels llocs de treball als nivells retributius exigeix, amb caràcter previ, que s’efectuï una valoració de llocs de treball.
b) Complement específic
Retribueix, únicament en els cossos especials, les circumstàncies de treball per torn, les funcions permanents i la contingència especial d’acord amb el que preveuen les seves pròpies lleis.
El complement específic té caràcter funcional, únicament es percep quan es desenvolupa efectivament la funció de què es tracta, i no es consolida en l’estructura retributiva quan el funcionari del cos especial canvia a una plaça d’un lloc de treball del Cos General.
c) Complement de carrera
Retribueix la progressió en la carrera professional del personal funcionari en el lloc de treball.
Reglamentàriament es determina la quantia i l’actualització dels imports corresponents a cada grau per a cadascun dels nivells retributius i les condicions requerides per consolidar-los.
d) Complement de productivitat
Retribueix el resultat positiu de l’avaluació de l’acompliment obtingut pel personal funcionari. En cap cas no és de quantia fixa ni de cobrament periòdic, i no es consolida en l’estructura retributiva.
e) Complement de responsabilitat addicional (CRA)
Retribueix les funcions assumides provisionalment i transitòriament en un lloc de treball de nivell superior o quan s’és nomenat per un lloc de direcció o de secretari d’un membre del Govern pel temps que sigui necessari i mentre dura l’assumpció de les funcions esmentades. Per tenir dret a aquesta prestació de serveis i també a cobrar-la és necessària l’autorització del director o responsable del Departament de Funció Pública. Aquest complement no s’abona quan les funcions esmentades es deixen de fer.
f) Complement d’antiguitat
Consisteix en una quantitat igual per a tots els funcionaris, per cada cinc anys de servei efectiu prestats en l’Administració general. També computa, a aquest efecte, el temps de servei prestat a l’Administració de justícia, als comuns, al Consell General o als organismes adscrits al Consell General, a condició que el termini transcorregut entre la baixa al servei d’una d’aquestes administracions i la incorporació a l’altra a l’administració no sigui superior a tres mesos.
Per mobilitat entre administracions, es manté l’import consolidat d’aquest complement, i a partir del moment que el funcionari ocupa el nou lloc de treball, es comença a calcular el nou complement en aplicació del preu establert en la nova administració a la qual queda orgànicament adscrit.
g) Complement d’absorció.
Consisteix en una quantitat retributiva que excedeix de la banda màxima del nivell de classificació que tingui assignat el funcionari, derivada de l’aplicació de sistemes retributius anteriors o derivada de l’aplicació de l’article 84.
h) Altres conceptes
El Reglament de sistemes de compensació ha d’identificar i descriure altres conceptes retributius, no inclosos en els conceptes anteriors, com a conseqüència de circumstàncies laborals i d’organització del treball.
Els conceptes compresos en aquest apartat solament es compensen quan el funcionari o treballador públic interí ocupa un lloc de treball que els tingui assignats, i no es consoliden en l’estructura retributiva, ja que es paguen com a conceptes variables de nòmina, en dotze pagues, i només quan es generin, ja que deixen de percebre’s quan finalitzen les causes que van motivar-ne la concessió, o per canvi de lloc de treball.


Les retribucions establertes en els apartats a), b), c), e) i f) es perceben en tretze pagues: dotze pagues mensuals, més una paga extraordinària el mes de desembre. La tretzena paga es prorrateja, si escau, en funció del temps de servei en actiu de l’anualitat.”
Article 64. Modificació de l’article 78

Es modifica l’article 78 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 78. Principis generals

La seguretat i la salut del personal funcionari i els treballadors públics interins són dos de les prioritats essencials de la política de personal de l’Administració general, amb l’objectiu i el compromís de consolidar una autèntica cultura preventiva i garantir la seguretat i la salut laborals mitjançant la integració de l’activitat preventiva en tots els nivells de gestió.

L’Administració general, per tal de promoure els principis preventius necessaris, s’ha de regir, en tot el que li sigui aplicable, per la normativa vigent en matèria de seguretat i salut en el treball.

Quan s’hi oposin particularitats inherents a determinades activitats en l’àmbit de les funcions públiques pròpies dels cossos especials de Policia, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Banders, Duana, Educació, Diplomàtic i Penitenciari, la seguretat i la salut dels treballadors han de quedar assegurades a través de normatives específiques.

L’Administració general ha de garantir la seguretat i la salut del personal funcionari i els treballadors públics interins en tots els aspectes relacionats amb la feina que desenvolupen.

El personal funcionari i els treballadors públics interins tenen dret a una prevenció i protecció eficaces en matèria de seguretat i salut laboral, així com el deure de complir les mesures de prevenció de riscos que prevegi la normativa i els reglaments que la desenvolupin.”
Article 65. Modificació de l’article 79

Es modifica l’article 79 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 79. Avaluació de riscos laborals

L’avaluació dels riscos laborals és el procés adreçat a valorar els riscos que no s’hagin pogut evitar, per tal d’obtenir la informació necessària perquè l’Administració general estigui en condicions de prendre una decisió adequada sobre la necessitat d’adoptar mesures preventives.

Els elements i factors de risc s’identifiquen a partir de la informació que s’obtingui sobre l’organització, les característiques i la complexitat del treball, els materials i els equips de treball, i l’estat de salut de les persones que hi treballen.

L’avaluació dels riscos s’ha d’efectuar mitjançant la intervenció de personal competent i s’ha d’actualitzar i revisar quan canviïn les condicions de treball. Els riscos s’han d’avaluar de forma regular per garantir la seguretat i la salut del personal funcionari i els treballadors públics interins, i en tot cas cada tres anys com a màxim.

Si el resultat de l’avaluació ho requereix, l’Administració general ha de planificar l’activitat preventiva necessària amb la finalitat de garantir un nivell de protecció adequat de la seguretat i la salut del seu personal.”
Article 66. Modificació de l’article 82

Es modifica el primer paràgraf de l’article 82 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 82. Reconeixements mèdics

L’Administració general ha de portar a terme reconeixements mèdics voluntaris al seu personal d’acord amb la periodicitat establerta en els protocols mèdics específics, els quals han de tenir en compte, fonamentalment, les característiques del lloc de treball que ocupi el personal funcionari o el treballador públic interí. En tot cas la periodicitat no pot ser superior a tres anys.

(…) ”
Article 67. Modificació de l’article 83

Es modifiquen els paràgrafs primer i tercer de l’article 83 de la Llei de la funció pública, que queden redactats en els termes següents:

Article 83. Protecció del personal especialment sensible a determinats riscos

L’Administració general ha de garantir de manera específica la protecció del personal funcionari i els treballadors públics interins sensibles als riscos derivats del treball, ateses les seves característiques personals, l’estat biològic o la discapacitat física, psíquica o sensorial adientment reconeguda.

[…]

És obligatori sotmetre’s als reconeixements mèdics en cas que hi hagi indicis que un funcionari o un treballador públic interí pateixi alguna patologia física o psíquica que pugui afectar la seva feina, la seva capacitat per desenvolupar la feina o que pugui suposar un risc per a la seva integritat física o la de terceres persones.

[…].”
Article 68. Modificació de l’article 84

Es modifica l’article 84 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 84. Adaptació o canvi de lloc de treball per motius de salut

1. Quan l’avaluació de riscos, la revisió mèdica efectuada o altres mitjans revelin l’existència d’un risc per a la seguretat i la salut d’un funcionari o treballador públic interí, s’han d’adoptar les mesures necessàries per evitar l’exposició a aquest risc, mitjançant una adaptació de les condicions de treball, la dedicació, el torn de treball o les funcions que s’han de desenvolupar.

2. Si l’adaptació del lloc de treball no és possible, en cas que el reconeixement mèdic determini restriccions de la persona interessada, el funcionari s’ha de reubicar definitivament o bé cal adscriure’l temporalment a un altre lloc de treball adequat a les seves condicions. La reubicació o adscripció es fan, preferentment, dins del mateix departament en el qual prestava serveis i, si no hi ha llocs adequats, en qualsevol altre departament.

3. Si, com a conseqüència d’una incapacitat parcial permanent declarada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, un funcionari no pot continuar efectuant les funcions del lloc de treball que ocupa, o no pot realitzar la jornada o l’horari de treball o el règim de torns o de guàrdies, però està capacitat per exercir les funcions d’un altre lloc de treball, s’ha de reubicar a un altre lloc adequat a les seves condicions. Si pot continuar portant a terme les mateixes funcions que feia però la situació d’invalidesa li impedeix exercir a jornada completa, se li ha de reduir la jornada laboral.

4. El funcionari destinat a un lloc de treball amb un nivell retributiu inferior com a conseqüència de l’adaptació per motius de salut ha de rebre les retribucions corresponents al lloc de destinació; no obstant això:

- Si la seva retribució percebuda amb anterioritat és inferior o igual a dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional se li garanteix la percepció del cent per cent de la retribució percebuda amb anterioritat.
- Si la seva retribució percebuda amb anterioritat és superior a dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional se li garanteix la percepció del vuitanta per cent de la retribució percebuda amb anterioritat i com a mínim dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional.
- En el supòsit de reducció de la jornada de treball per motius de salut se li ajusten les retribucions en proporció al nombre d’hores de la nova jornada, garantint-li el cent per cent de la retribució percebuda amb anterioritat si aquesta és inferior o igual a dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional i el vuitanta per cent de la retribució percebuda amb anterioritat i com a mínim dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional si aquesta és superior a dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional.


Quan el mínim garantit no es pugui encabir en l’estructura retributiva del lloc de treball, l’excés passa a formar part del complement d’absorció.

5. Per excepció al que estableix l’apartat precedent, quan l’adaptació o canvi de lloc de treball sigui conseqüència d’un accident patit en exercici de les seves funcions o d’una malaltia professional adquirida en el lloc de treball a l’Administració pública, es garanteix al funcionari el manteniment de les retribucions fixes que rebia amb anterioritat. Amb aquesta finalitat, el Govern li ha d’assignar la diferència entre aquella quantitat i la pensió que percebi de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Tanmateix, en els casos d’adaptació o canvi de lloc de treball per maternitat es garanteix el cent per cent de les retribucions fixes que rebien amb anterioritat.

6. L’adaptació del lloc o canvi de lloc de treball per motius de salut correspon al ministre competent en matèria de funció pública.”
Article 69. Modificació de l’article 85

Es modifica l’article 85 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 85. Prestacions passives

1. Es reconeix als funcionaris el dret a les prestacions per jubilació, d’acord amb el que estableix la normativa vigent sobre aquesta matèria.

2. El Govern pot establir millores a les prestacions passives de l’organisme encarregat de la seguretat social mitjançant l’aprovació de plans dirigits, o bé a col·lectius concrets o bé amb caràcter general, a tots els funcionaris. En tot cas, per ser beneficiari de les millores, els plans han d’incloure, perquè siguin efectius i per poder finançar-los, a més de les aportacions de l’Administració general, aportacions dels funcionaris interessats.

3. La percepció de prestacions de jubilació, obligatòria o voluntària, a càrrec de l’Administració és incompatible amb qualsevol altra retribució com a funcionari o interí per serveis prestats al sector públic. En el cas de prestació de serveis a l’Administració per funcionaris en el marc d’una relació especial o bé d’una prolongació de la relació de treball convinguda en els termes de l’article 56.3, les prestacions de jubilació voluntària i de jubilació obligatòria a càrrec de l’Administració queden en suspens mentre duri la relació especial.”
Article 70. Modificació de l’article 86

Es modifica l’article 86 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 86. Mútua de funcionaris

1. La Mútua de funcionaris de l’Administració general i de l’Administració de justícia, que gaudeix de personalitat jurídica pròpia, és un sistema de previsió social obligatori i de solidaritat que garanteix una prestació econòmica complementària a la de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en supòsits d’incapacitat laboral temporal, maternitat, paternitat o risc durant l’embaràs fins a la data de pèrdua de la condició de funcionari inclosa la jubilació voluntària o jubilació, o fins a la data d’acabament de la relació especial.

2. La Mútua es regeix pels principis de transparència, eficàcia, solidaritat i equilibri econòmic i financer en el sentit que no hi hagi dèficit entre les aportacions dels mutualistes i les despeses generades, incloent-hi els costos de la seva gestió, control i defensa i que en cap cas no poden superar el cinc per cent de les dites aportacions, i s’estructura sobre la base d’una aportació personal obligatòria de tots els funcionaris que es calcula com un percentatge de les seves retribucions, en els termes reglamentàriament establerts.

3. La Comissió de la Mútua de funcionaris és l’òrgan encarregat de definir les prestacions a càrrec de la Mútua i la seva gestió financera en el marc dels principis generals previstos per aquest article, i de controlar-ne el funcionament i efectuar els controls mèdics que consideri per a una bona gestió. Està composta per entre tres i cinc membres designats per les associacions i els sindicats més representatius en el si de l’Administració general i de l’Administració de justícia; un representant de cada grup funcional o família professional dels funcionaris de l’Administració general, elegit per sufragi; un representant de cada grup funcional o família professional dels funcionaris de l’Administració de justícia, elegit per sufragi, i un representant del Departament de Funció Pública.

4. La gestió tècnica i administrativa de la Mútua la porten a terme conjuntament el Departament de Funció Pública i la Comissió de la Mútua en els termes establerts reglamentàriament.

5. El funcionament de la Mútua de funcionaris de l’Administració general i de l’Administració de justícia es regula per reglament.”
Article 71. Modificació de l’article 87

Es modifica l’article 87 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 87. Llibertat i activitats sindicals

1. Els funcionaris i treballadors públics interins tenen el dret de constituir organitzacions sindicals per defensar els seus drets i interessos professionals, així com d’afiliar-s’hi i participar-hi activament d’acord amb la normativa aplicable.

2. Les organitzacions sindicals i les associacions de funcionaris o treballadors públics interins legalment constituïdes tenen el dret de formular propostes, elevar informes i dirigir peticions als òrgans competents, així com d’exercir la representació dels seus afiliats davant d’aquests òrgans.

3. Les organitzacions sindicals i les associacions de funcionaris o treballadors públics interins legalment constituïdes tenen el dret que se’ls faciliti un local per exercir les seves activitats, a les dependències que determini el Departament de Funció Pública.

4. Els representants de les organitzacions sindicals i de les associacions de funcionaris i treballadors públics interins legalment constituïdes han de disposar de les condicions i el temps necessaris per atendre les activitats pròpies de la seva funció, en la forma i amb l’abast que s’estableixin per la via reglamentària, per tal que no perjudiquin el bon funcionament i el servei de l’Administració general.”
Article 72. Modificació de l’article 89

Es modifica l’article 89 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 89. Responsabilitat disciplinària

1. El personal funcionari i els treballadors públics interins de l’Administració general estan sotmesos a responsabilitat disciplinària.

2. Es considera falta disciplinària tota acció o omissió que constitueixi l’incompliment de les obligacions i els deures als quals estan sotmesos el personal funcionari i els treballadors públics interins de l’Administració general, i que estigui tipificada com a tal en aquesta Llei.

3. La comissió d’una falta implica l’exigència de responsabilitat disciplinària mitjançant la imposició de la sanció prevista per aquesta Llei d’acord amb el procediment que hi és establert, que garanteix l’audiència i la defensa de l’inculpat.

4. L’exigència de responsabilitat disciplinària s’entén sense perjudici de la responsabilitat civil o penal en què puguin incórrer els funcionaris i treballadors públics interins per l’incompliment dels seus deures i obligacions.

5. És responsable disciplinàriament el funcionari o treballador públic interí que sigui autor de la falta.

Es considera autor qui comet la falta personalment, ja sigui individualment o conjuntament amb altri, o per mitjà d’algú de qui se serveix com a instrument. També es considera autor qui de manera directa i conscient força o indueix altri a la comissió d’una falta, o hi coopera amb actes necessaris. Així mateix, es considera autor per omissió qui, amb coneixement dels fets, tenint l’obligació d’evitar-ne el resultat i podent-ho fer, n’hagi permès la producció sense haver-hi participat.

6. Als efectes d’aquesta Llei s’entén que hi ha reincidència quan en el moment de cometre la infracció la persona interessada ha estat sancionada mitjançant una resolució ferma per una acció o una comissió constitutiva d’una infracció de la mateixa qualificació.”
Article 73. Modificació de l’article 90

Es modifica l’article 90 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 90. Òrgans competents

1. Són competents per incoar un expedient disciplinari en qualsevol tipus d’infracció el director o responsable del departament al qual estigui adscrita la persona expedientada en el moment de la incoació; en cas que la persona expedientada sigui el director o responsable d’un departament, la incoació correspon al càrrec superior immediat.

2. Són competents per resoldre l’expedient disciplinari el director o responsable del departament de funció pública quan es tracti de faltes lleus, el ministre competent en matèria de funció pública quan es tracti de faltes greus, i el Govern quan es tracti de faltes molt greus.

3. En cas que en aplicació de les disposicions precedents la incoació i la resolució d’un expedient disciplinari recaiguin en la mateixa persona o existeixi causa que impossibiliti la seva intervenció, la resolució correspon a un càrrec anàleg a aquest càrrec o a l’immediatament superior.”
Article 74. Modificació de l’article 91

Es modifica l’apartat 1 de l’article 91 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 91. Actuacions prèvies

1. Abans d’acordar la incoació d’un procediment disciplinari, l’òrgan competent per a la incoació o bé el director o responsable del Departament de Funció Pública poden obrir un període d’informació prèvia per tal de determinar, amb caràcter preliminar, si es donen les circumstàncies que ho justifiquen. Les actuacions s’han d’orientar a concretar els fets susceptibles de motivar la iniciació del procediment, la identificació de la persona o les persones que en podrien ser responsables, i les altres circumstàncies rellevants.”
Article 75. Modificació de l’article 92

Es modifiquen els apartats 1 i 3 de l’article 92 de la Llei de la funció pública, que queden redactats en els termes següents:

Article 92. Inici del procediment

1. El procediment disciplinari contra un funcionari o un treballador públic interí s’inicia d’ofici per acord de l’òrgan competent o per iniciativa pròpia, per ordre superior, o com a conseqüència de la petició raonada d’altres òrgans administratius o d’una denúncia.

[…]

3. L’òrgan competent per incoar l’expedient disciplinari designa un instructor i comunica l’inici del procediment al Departament de Funció Pública. La instrucció correspon a l’òrgan instructor d’expedients disciplinaris de l’Administració general. En el seu defecte correspon al funcionari designat dins el personal del departament de la persona expedientada o bé d’un altre departament, la designació del qual requereix l’autorització prèvia del responsable del departament corresponent.

[…].”
Article 76. Modificació de l’article 93

Es modifica l’article 93 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 93. Instrucció de l’expedient

1. L’instructor ha d’ordenar la pràctica de totes les diligències que siguin adequades per determinar i comprovar els fets, i de totes les proves que puguin conduir a esclarir i identificar les responsabilitats susceptibles de sanció. En particular, ha de rebre una declaració de la persona expedientada.

2. En vista de les actuacions practicades, l’instructor formula el plec de càrrecs, que ha d’expressar, com a mínim: la descripció dels fets que s’imputen a la persona expedientada, la seva qualificació jurídica –amb indicació de la disposició o les disposicions legals que els tipifiquen com a infracció– i la sanció o les sancions que siguin aplicables, també amb expressió de la disposició legal que les estableix. Quan s’haguessin adoptat mesures cautelars, en el moment de redactar el plec de càrrecs, o en qualsevol moment posterior de la tramitació de l’expedient, l’instructor pot proposar motivadament a l’òrgan competent que s’aixequin o, si escau, que es prorroguin fins a l’execució efectiva de la sanció.

3. L’instructor ha de formular el plec de càrrecs en el termini màxim d’un mes a comptar de la data de notificació a la persona expedientada de l’inici de l’expedient, quan es tracta de faltes lleus; de dos mesos, en el cas de les faltes greus, i de sis mesos, en el cas de les faltes molt greus. L’instructor pot sol·licitar l’ampliació d’aquest termini a l’òrgan competent per incoar l’expedient, per causa justificada.

4. El plec de càrrecs s’ha de notificar a la persona expedientada, a qui es concedeix un termini de deu dies hàbils per examinar l’expedient, per formular les al·legacions que consideri convenients per defensar-se, aportar els documents que consideri oportuns, i sol·licitar, si escau, la pràctica de proves que entengui necessàries per defensar-se.

5. Una vegada contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini sense fer-ho, l’instructor pot ordenar la pràctica de les proves sol·licitades i les altres proves que consideri procedents, i siguin admissibles en dret, en el termini d’un mes, que es pot prorrogar de forma justificada. L’instructor ha de refusar les proves proposades per la persona expedientada quan resultin improcedents o innecessàries; el refús s’ha de motivar expressament.

6. Després de practicar o de refusar motivadament, segons el cas, les proves previstes en l’apartat anterior, l’instructor dona vista de l’expedient a la persona expedientada perquè, en el termini de deu dies hàbils, al·legui el que estimi pertinent per defensar-se, i incorpora a l’expedient les al·legacions que, si escau, es presentin dins d’aquest termini. Seguidament elabora l’informe amb les seves conclusions.

7. Conclosa la instrucció, l’instructor eleva l’expedient sencer a l’òrgan competent per resoldre en un termini de cinc dies hàbils.

8. Tots els òrgans de l’Administració general estan obligats a facilitar a l’instructor els antecedents i la informació necessària, així com els mitjans personals i materials que siguin menester perquè pugui dur a terme la seva funció.”
Article 77. Modificació de l’article 94

Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 94 de la Llei de la funció pública, que queden redactats en els termes següents:

Article 94. Resolució de l’expedient

1. En haver rebut l’expedient, l’òrgan competent per resoldre ha de dictar la resolució disciplinària que posa fi al procediment en el termini de quinze dies hàbils, si es tracta de faltes lleus; de trenta dies hàbils, si es tracta de faltes greus, i de quaranta-cinc dies hàbils, si es tracta de faltes molt greus. Aquests terminis poden ser prorrogats en els termes establerts al Codi de l’Administració.

2. Abans de dictar la resolució, l’òrgan competent pot ordenar a l’instructor que faci les actuacions complementàries que consideri indispensables per prendre una resolució. Aquesta decisió s’ha de notificar a la persona expedientada, a qui també s’han de traslladar les actuacions efectuades, i concedir-li un termini de cinc dies hàbils perquè al·legui el que consideri convenient. En aquest cas, els terminis de resolució es comencen a comptar a partir del moment en què s’exhaureix el termini per presentar aquestes al·legacions complementàries.”
Article 78. Modificació de l’article 96

Es modifiquen els apartats 1, 2 i 3 de l’article 96 de la Llei de la funció pública, que queden redactats en els termes següents:

Article 96. Mesures cautelars

1. En l’acord d’incoació d’un expedient disciplinari, o en qualsevol moment posterior, l’òrgan competent per incoar l’expedient pot adoptar, motivadament, les mesures cautelars que consideri necessàries per garantir l’eficàcia de la instrucció o de l’execució de la resolució que pugui recaure. L’adopció de mesures cautelars requereix l’audiència prèvia de la persona expedientada, excepte en els casos en què les mesures podrien perdre virtualitat o esdevenir ineficaces si se’n posposés l’adopció fins després d’aquest tràmit; en aquests casos l’audiència prèvia es pot substituir per un tràmit d’al·legacions immediatament posterior.

2. En cas que l’expedient s’instrueixi per una falta greu o molt greu, es pot acordar, com a mesura cautelar, la suspensió cautelar de funcions i de retribucions o l’adscripció temporal de la persona expedientada a un altre lloc de treball.

3. En el moment de resoldre sobre l’adopció, la pròrroga o l’aixecament de les mesures cautelars, s’han de valorar la gravetat dels fets imputats, les circumstàncies que concorren en cada cas i l’expedient personal del funcionari o treballador públic interí.

[…]”
Article 79. Modificació de l’article 98

Es modifica l’article 98 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 98. Classificació

Les faltes disciplinàries comeses pel personal funcionari i els treballadors públics interins es classifiquen en molt greus, greus i lleus.”
Article 80. Modificació de l’article 99

Es modifiquen les lletres f), v), x) i bb) i es suprimeix la lletra h) de l’article 99 de la Llei de la funció pública, que queden redactats en els termes següents:

Article 99. Faltes molt greus

Són faltes molt greus:

[…]
f) Els actes, les manifestacions i les conductes que atemptin greument contra la dignitat dels funcionaris o els treballadors públics interins de l’Administració general o d’altres administracions públiques, i contra la imatge de la mateixa Administració.
[…]
v) Ocupar el centre de treball o qualsevol de les dependències durant una vaga, o dificultar o impedir l’accés al lloc de treball o el desenvolupament normal de les activitats dels funcionaris i els treballadors públics interins que hagin decidit no participar-hi.
[…]
x) Realitzar actes intimidatoris o violents de qualsevol naturalesa adreçats contra els funcionaris o treballadors públics interins que optin lliurement per exercir el dret de treballar.
[…]
bb) No respectar els requisits o les obligacions que la legislació aplicable estableix en matèria de legitimació, aprovació, notificació, comunicació i publicitat de la vaga, si se’n deriva un perjudici greu per a l’Administració pública, per als funcionaris i treballadors públics interins, o per a terceres persones.
[…]”

Article 81. Modificació de l’article 100

Es modifica la lletra hh) i es suprimeix la lletra z) de l’article 100 de Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 100. Faltes greus

Són faltes greus:

[…]
hh) No respectar els requisits o les obligacions que la legislació aplicable estableix en matèria de legitimació, aprovació, notificació, comunicació i publicitat de la vaga, si no se’n deriva un perjudici greu per a l’Administració pública, per als funcionaris i treballadors públics interins, o per a terceres persones.
[…]”

Article 82. Modificació de l’article 102

Es modifica l’apartat 1 de l’article 102 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 102. Prescripció de les faltes

1. Les faltes lleus prescriuen al cap de dos mesos; les faltes greus, al cap d’un any, i les faltes molt greus, al cap de dos anys. Aquests terminis es comencen a comptar a partir de la data del fet causant o des del dia en què l’Administració n’hagi tingut coneixement i, en el cas d’infraccions continuades o permanents, a partir de la data en què finalitzi la conducta infractora.”
Article 83. Modificació de l’article 103

Es modifica l’article 103 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 103. Sancions disciplinàries

1. Les sancions que es poden imposar per raó de les faltes tipificades a la Llei són les següents:

a) Per la comissió d’una falta molt greu:
- Separació del servei i inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general.
- Reubicació obligatòria definitiva a un altre lloc de treball, amb l’adaptació corresponent de l’estructura retributiva al nou lloc de treball.
- Suspensió temporal de funcions i de retribucions d’un mes i un dia fins a sis mesos.
- La penalització a l’efecte de no progrés en carrera o promoció ni mobilitat voluntària d’entre dos i quatre anys.
- La prohibició d’ocupar llocs de comandament per un període d’entre dos i quatre anys.
- Destitució definitiva del càrrec de comandament i consegüent reubicació, amb l’adaptació corresponent de l’estructura retributiva al nou lloc de treball. Aquet fet comporta la prohibició d’ocupar llocs de comandament per un període d’entre dos i quatre anys.

b) Per la comissió d’una falta greu:
- Suspensió temporal de funcions i de retribucions de quinze dies a un mes.
- Adscripció temporal a un altre lloc de treball per un període no superior a un any, amb l’adaptació corresponent de l’estructura retributiva al nou lloc de treball.
- La penalització a l’efecte de no progrés en carrera o promoció ni mobilitat voluntària de fins a un màxim de dos anys.
- Destitució temporal del càrrec de comandament i adscripció temporal, de dos a quatre anys, amb l’adaptació corresponent de l’estructura retributiva al nou lloc de treball. Aquest fet comporta la prohibició d’ocupar llocs de comandament per un període màxim de dos anys.
- La prohibició d’ocupar llocs de comandament per a un període màxim de dos anys.

c) Per la comissió d’una falta lleu:
- Amonestació escrita.
- Suspensió temporal de funcions i de retribucions fins a un màxim de catorze dies.


2. Quan, de forma dolosa o per culpa greu, el funcionari o treballador públic interí hagi produït danys materials a l’Administració, se’l pot imposar, així mateix, l’obligació d’indemnitzar-los; aquesta obligació es pot exigir dins del mateix expedient disciplinari, o bé en un expedient separat.

3. En els casos de manca de compliment horari o absència al lloc de treball, al marge i amb independència de la sanció que eventualment s’imposi, s’han de descomptar les retribucions corresponents al període no treballat.

4. No es poden imposar sancions per faltes lleus, greus o molt greus si no és en virtut d’un expedient disciplinari, instruït conforme al procediment regulat en aquesta Llei i en les normes que la desenvolupen.”
Article 84. Modificació de l’article 105

Es modifica l’article 105 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 105. Prescripció

1. Les sancions imposades per faltes lleus prescriuen al cap de dos mesos; les imposades per faltes greus, al cap d’un any, i les imposades per faltes molt greus, al cap de dos anys. El termini de prescripció es comença a comptar des de l’endemà de la data de fermesa de la resolució sancionadora.

2. El termini de prescripció de les sancions s’interromp per l’inici, amb el coneixement de la persona sancionada, de l’execució de la sanció.

3. En cas d’impossibilitat d’execució de la sanció per incapacitat temporal de la persona expedientada, el termini de prescripció resta igualment suspès fins a la declaració d’alta o d’incapacitat definitiva.”
Article 85. Modificació de l’article 106

Es modifica l’article 106 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 106. Extinció de la responsabilitat

1. La responsabilitat disciplinària s’extingeix pel compliment de la sanció, la defunció del funcionari o treballador públic interí, la prescripció de la falta i la prescripció de la sanció.

2. Si durant la instrucció del procediment disciplinari es produeix la pèrdua de la condició de funcionari o treballador públic interí de la persona expedientada, s’ha de dictar una resolució en què es declara extingida la responsabilitat disciplinària i s’arxiva el procediment, llevat que l’expedientat vulgui mantenir la prioritat de contractació que li atorga la participació a les borses d’interins o llevat que una persona interessada insti la continuació de la tramitació de l’expedient, i sense perjudici de la responsabilitat civil o penal que es derivi de les faltes comeses eventualment durant el temps en què el funcionari o treballador públic interí hagi estat en servei actiu.”
Article 86. Modificació de l’article 107

Es modifica l’apartat 1 de l’article 107 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 107. Anotació de les sancions

1. Les resolucions sancionadores que s’imposin als funcionaris o treballadors públics interins s’han de notificar al Departament de Funció Pública per tal d’anotar-les en l’expedient personal del Registre de personal.”
Article 87. Modificació de l’article 108

Es modifiquen els apartats 3, 4 i 5 i es suprimeix l’apartat 6 de l’article 108 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 108. Notificacions i suspensió per incapacitat temporal

[…]

3. Quan la notificació es practica al domicili de la persona expedientada, si aquesta persona no es troba present en el moment del lliurament, se’n pot fer càrrec qualsevol altra persona major de setze anys que convisqui en el domicili i que faci constar la seva identitat i la relació que té amb la persona expedientada.

4. Quan la notificació personal resulta infructuosa, la notificació es practica mitjançant la publicació d’un anunci al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

5. La situació d’incapacitat temporal de la persona expedientada no impedeix la tramitació de l’expedient disciplinari, si està en condicions d’exercir la seva defensa. Altrament, s’ha de suspendre la tramitació del procediment fins que acabi aquella situació.”
Article 88. Modificació de l’article 109

Es modifica l’article 109 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 109. Supòsits per al nomenament de personal interí

Els treballadors públics interins són nomenats per acomplir, amb caràcter temporal, funcions pròpies de funcionaris, per raons expressament justificades, quan es doni alguna de les circumstàncies següents:

a) L’existència de vacants, mentre es desenvolupa el procediment de provisió.
b) La substitució provisional del funcionari que té assignada la plaça.
c) La cobertura de funcions estructurals i periòdiques.
d) L’execució de projectes de caràcter temporal, que no poden tenir una durada superior a dos anys, ampliable per una sola vegada per un termini màxim de fins a dotze mesos.
e) L’excés o acumulació de tasques, per un termini màxim de nou mesos dins d’un període de dotze mesos.”

Article 89. Modificació de l’article 110

Es modifica l’article 110 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 110. Selecció del personal interí

1. Els processos de selecció del personal interí han de respectar els principis d’igualtat, mèrit, capacitat, publicitat i concurrència. Només excepcionalment, per raons d’urgència que s’han de fer constar a l’expedient, i en el cas de l’Administració general quan no hi hagi candidats disponibles a les borses creades pel ministeri responsable de funció pública, es pot nomenar personal interí sense convocatòria pública.

2. Amb la finalitat de respondre a les necessitats urgents de contractació de personal, el ministeri responsable de funció pública pot convocar processos de selecció específics per crear borses de personal per donar resposta als departaments de l’Administració general que requereixin contractacions d’interins de forma més recurrent.

A les borses també es poden inscriure les persones interessades que hagin quedat en reserva després d’un concurs de selecció per ocupar vacants similars de la mateixa família. Els criteris de crida a les persones inscrites a les bosses es regulen reglamentàriament.”
Article 90. Modificació de l’article 112

Es modifica l’article 112 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 112. Cessament del personal interí

Els treballadors públics interins perden la seva condició quan no calen els seus serveis, quan la plaça a la qual estan adscrits és ocupada per un funcionari pel transcurs del temps especificat en el nomenament, per causes disciplinàries o en cas de renúncia. Perden també la seva condició quan s’acorda revocar-ne el nomenament, per manca de rendiment, per incapacitat manifesta o sobrevinguda, o per una altra causa justificada, sempre amb l’audiència prèvia de l’interessat. El cessament del personal interí no genera dret a indemnització.”
Article 91. Modificació de l’article 113

Es modifica l’article 113 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 113. Aplicació anàloga del règim estatutari

Al personal públic interí li és aplicable per analogia el règim estatutari propi dels funcionaris, en allò que resulti adequat a la naturalesa de la seva relació. Els reglaments que desenvolupin aquesta Llei poden precisar les condicions i especialitats d’aquest règim.”
Article 92. Modificació de l’article 114

Es modifica l’article 114 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 114. Efectes dels serveis prestats en règim interí

La prestació de serveis en règim interí no pot constituir dret preferent per accedir a la condició de personal funcionari. No obstant això, si el treballador públic interí ha prestat els seus serveis, de forma ininterrompuda, durant més de cinc anys, pot concórrer als processos de mobilitat interna per consolidar la plaça que està ocupant. L’experiència i la formació són valorats, en tot cas, com a mèrit en el concurs selectiu d’ingrés, quan siguin adequats al lloc de treball a què corresponguin les places convocades.

En cas que una persona que hagi prestat serveis a l’Administració general en règim interí s’incorpori a l’Administració general com a funcionari, el temps que hagi prestat aquests serveis computa a efectes del complement d’antiguitat a condició que ocupi el mateix lloc de treball i que el termini transcorregut entre la baixa com a treballador públic en règim interí i la incorporació a l’Administració general amb el nou règim no sigui superior a tres mesos.”
Article 93. Modificació de l’article 117

Es modifica l’article 117 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 117. Nomenament i cessament d’un funcionari en règim de relació especial

Quan la persona nomenada com a personal de relació especial té la condició de funcionari, passa a la situació d’excedència amb reserva de plaça mentre dura la relació especial. Una vegada cessa com a personal de relació especial, el funcionari es pot reintegrar a la plaça que ocupava anteriorment; el temps de servei prestat es computa com de servei actiu a tots els efectes.”
Article 94. Modificació de l’article 119

Es modifica l’article 119 de la Llei de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:

Article 119. Normes de la Llei aplicables directament als comuns

Són aplicables directament als comuns les normes contingudes en els títols I, III i IV, així com els articles 32 (Principis generals del sistema de selecció), 33 (Requisits generals), 37 (Concurs de mobilitat), 39 (Bases de la convocatòria), 46 (Adquisició de la condició de funcionari), 49 (Situacions administratives), 54 (Causes de pèrdua de la condició de funcionari), 68 (Comissió de serveis), 71 (Drets), 72.1, 72.2 i 72.3 (Jornada laboral), 74 (Obligacions i deures) i 75 (Incompatibilitats), en què les referències als òrgans de l’Administració general s’entenen substituïdes pels òrgans comunals corresponents.”
Article 95. Modificació de la disposició addicional primera

Es modifica la disposició addicional primera de la Llei de la funció pública, que queda redactada en els termes següents:

Disposició addicional primera. Integració dels funcionaris i treballadors públics indefinits

1. El personal de l’Administració general que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei tingui la condició de funcionari manté aquesta condició.

2. El personal de l’Administració general que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei tingui la condició de treballador públic indefinit passa a tenir la condició de funcionari.”
Article 96. Modificació de la disposició addicional quarta

Es modifica la Disposició addicional quarta de la Llei de la funció pública, que queda redactada en els termes següents:

Disposició addicional quarta. Normativa de la funció pública dels comuns

1. El personal dels comuns que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei tingui la condició de treballador públic indefinit passa a tenir la condició de funcionari.

2. El personal dels comuns que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei tingui la condició de funcionari manté aquesta condició.

3. Els comuns han d’aprovar la seva normativa pròpia de funció pública i personal en el termini d’un any a partir de la data d’entrada en vigor de la Llei.

4. Fins que cada comú no aprovi la seva pròpia normativa de funció pública i personal, continua essent aplicable l’Ordinació de la funció pública i les altres normes comunals que estiguin vigents, en tot allò que no resulti contradictori amb les disposicions d’aquesta Llei que hi són aplicables de manera directa.”
Article 97. Modificació de la disposició addicional vuitena

Es modifica la disposició addicional vuitena de la Llei de la funció pública, que queda redactada en els termes següents:

Disposició addicional vuitena. Referències als agents de l’Administració de caràcter indefinit en la normativa anterior

1. Les referències que la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública fa als agents de l’Administració de caràcter indefinit s’han d’entendre fetes, en endavant, als funcionaris.

2. De la mateixa manera, les referències contingudes en qualsevol altra norma legal o reglamentària als agents de l’Administració de caràcter indefinit s’han d’entendre fetes, en endavant, als funcionaris, amb les adaptacions necessàries a la naturalesa estatutària de la seva relació, quan escaigui.”
Article 98. Modificació de la disposició transitòria segona

Es modifica la disposició transitòria segona de la Llei de la funció pública, que queda redactada en els termes següents:

Disposició transitòria segona. Càlcul del complement d’antiguitat

Mentre no entri en vigor el còmput del complement d’antiguitat per quinquennis que estableix la lletra f) de l’article 77, s’ha d’aplicar a tots els funcionaris el sistema de triennis previst a la lletra d) de l’article 63 de la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000.”
Article 99. Modificació de la disposició final sisena

Es modifica la disposició final sisena de la Llei de funció pública, amb el redactat següent:

Disposició final sisena. Actualització de les taules retributives

1. S’habilita el Govern perquè, anyalment, a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, mitjançant l’avís corresponent, les taules retributives actualitzades d’acord amb el que estableixi la Llei del pressupost de l’any en curs o qualsevol altra norma de rang legal.

2. La banda retributiva mínima dels funcionaris no pot ser mai inferior a l’import que resulta de l’aplicació del salari mínim interprofessional vigent al còmput horari anual dels funcionaris. Cada vegada que el Govern revisa el salari mínim interprofessional ha de fer la verificació i publicar totes les bandes retributives tot incloent la nova banda retributiva mínima.”
Article 100. Supressió de la disposició final setena

Se suprimeix la disposició final setena de la Llei de funció pública.
Article 101. Modificació i addició als annexos

Es modifiquen els 8 annexos de la Llei de funció pública i se n’addiciona un nou annex, els quals queden redactats com segueix:

Annex 1. Taula retributiva del Cos General

Taula retributiva anual
A
B
Límit sup. A+B
Nivell de classificació
Sou Base
Màxim complement de carrera
Banda màxima
XVI 61.318,31 30.659,16 91.977,47
XV 54.315,46 27.157,73 81.473,19
XIV 49.098,59 24.549,30 73.647,89
XIII 43.663,45 21.831,73 65.495,18
XII 38.512,45 19.256,23 57.768,68
XI 34.674,34 17.337,17 52.011,51
X 31.377,19 15.688,60 47.065,79
IX 28.010,94 14.005,47 42.016,41
VIII 24.956,42 12.478,21 37.434,63
VII 22.502,70 11.251,35 33.754,05
VI 20.321,74 10.160,87 30.482,61
V 18.549,97 9.274,99 27.824,96
IV 16.913,71 8.456,86 25.370,57
III 16.084,07 8.042,04 24.126,11
II 15.615,60 7.807,80 23.423,40

Annex 2. Taula retributiva del Cos d’Educació

Taula retributiva anual
A
B
Límit sup. A+B
Nivell de classificació
Sou Base
Màxim complement de carrera
Banda màxima
A1 49.098,59 24.549,30 73.647,89
B1 38.512,45 19.256,23 57.768,68
B2 34.674,34 17.337,17 52.011,51
B3 31.377,19 15.688,60 47.065,79
B4 28.010,94 14.005,47 42.016,41
C1 24.956,42 12.478,21 37.434,63
C2 16.913,71 8.456,86 25.370,57

Annex 3. Taula retributiva del Cos de Banders

Taula retributiva anual
A
B
Límit inf. A+B
Complement C
Límit sup.
A+B+C
Grup funcional
Nivell de classificació
Sou Base
Complement específic
Banda mínima
Màxim complement de carrera
Banda màxima
Grup B B1 38.108,74 2.019,35 40.128,09 20.064,05 60.192,14
B2 27.412,28 2.993,20 30.405,48 15.202,74 45.608,22
Grup C C1 19.723,20 2.993,20 22.716,40 11.358,20 34.074,60

Annex 4. Taula retributiva del Cos de Duana

Taula retributiva anual
A
B
Límit inf. A+B
Complement C
Límit sup.
A+B+C
Grup funcional
Nivell de classificació
Sou Base
Complement específic
Banda mínima
Màxim complement de carrera
Banda màxima
Grup A A1 48.694,34 2.019,35 50.713,69 25.356,85 76.070,54
Grup B B1 38.108,74 2.019,35 40.128,09 20.064,05 60.192,14
B2 (a) 30.778,52 2.993,20 33.771,72 16.885,86 50.657,58
B2 (b) 30.973,48 2.019,35 32.992,83 16.496,42 49.489,25
B3 27.412,28 2.993,20 30.405,48 15.202,74 45.608,22
Grup C C1 (a) 24.098,79 4.287,75 28.386,54 14.193,27 42.579,81
C1 (b) 24.552,44 2.019,35 26.571,79 13.285,90 39.857,69
C2 19.535,47 3.931,44 23.466,91 11.733,46 35.200,37

Annex 5. Taula retributiva del Cos Penitenciari

Taula retributiva anual
A
B
Límit inf. A+B
Complement C
Límit sup.
A+B+C
Grup funcional
Nivell de classificació
Sou Base
Complement específic
Banda mínima
Màxim complement de carrera
Banda màxima
Grup B B1 33.816,98 4.287,75 38.104,73 19.052,37 57.157,10
B2 30.519,83 4.287,75 34.807,58 17.403,79 52.211,37
B3 27.153,31 4.287,75 31.441,06 15.720,53 47.161,59
B4 24.098,79 4.287,75 28.386,54 14.193,27 42.579,81
Grup C C1 19.464,24 4.287,75 23.751,99 11.876,00 35.627,99

Annex 6. Taula retributiva del Cos de Policia

Taula retributiva anual
A
B
Límit inf. A+B
Complement C
Límit sup.
A+B+C
Grup funcional
Nivell de classificació
Sou Base
Complement específic
Banda mínima
Màxim complement de carrera
Banda màxima
Grup A A1 48.386,10 3.563,08 51.949,18 25.974,59 77.923,77
A2 42.568,28 5.475,44 48.043,72 24.021,86 72.065,58
Grup B B1 37.417,42 5.475,44 42.892,86 21.446,43 64.339,29
B2 33.579,31 5.475,44 39.054,75 19.527,38 58.582,13
B3 30.282,29 5.475,44 35.757,73 17.878,87 53.636,60
B4 26.915,91 5.475,44 32.391,35 16.195,68 48.587,03
Grup C C1 19.226,57 5.475,44 24.702,01 12.351,01 37.053,02

Annex 7. Taula retributiva del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments

Taula retributiva anual
A
B
Límit inf. A+B
Complement C
Límit sup.
A+B+C
Grup funcional
Nivell de classificació
Sou Base
Complement específic
Banda mínima
Màxim complement de carrera
Banda màxima
Grup B B1 36.196,52 3.931,44 40.127,96 20.063,98 60.191,94
B2 30.590,93 3.931,44 34.522,37 17.261,19 51.783,56
B3 25.608,91 3.931,44 29.540,35 14.770,18 44.310,53
B4 23.379,48 3.931,44 27.310,92 13.655,46 40.966,38
Grup C C1 19.535,47 3.931,44 23.466,91 11.733,46 35.200,37

Annex 8. Taula retributiva del Cos de Justícia

Taula retributiva anual
A
B
Límit inf. A+B
Complement C
Límit sup. A+B
Nivell de classificació
Base retributiva
Complement de lloc
Banda mínima
Màxim de millora
Banda màxima
081A 28.140,83 10.552,93 38.693,76 19.346,88 58.040,64
082B 23.075,79 6.050,27 29.126,06 14.563,03 43.689,09
082C 23.075,79 2.251,39 25.327,18 12.663,59 37.990,77
082D 23.075,79 0,00 23.075,79 11.537,90 34.613,69
083E 13.648,69 4.924,84 18.573,53 9.286,77 27.860,30
083F 13.648,69 3.236,23 16.884,92 8.442,46 25.327,38
083G 15.615,60 0,00 15.615,60 7.807,80 23.423,40

Annex 9. Taula retributiva del Cos Diplomàtic

Taula retributiva anual
A
B
Límit sup. A+B
Nivell de classificació
Rangs diplomàtics
Sou Base
Màxim complement de carrera
Banda màxima
Superior Ambaixador 49.098,59 24.549,30 73.647,89
Ministre conseller 43.663,45 21.831,73 65.495,18
Executiva Conseller 38.512,45 19.256,23 57.768,68
Primer secretari 34.674,34 17.337,17 52.011,51
Bàsica Segon secretari 31.377,19 15.688,60 47.065,79
Tercer secretari 28.010,94 14.005,47 42.016,41


Disposició addicional primera. Funcionaris del Cos de Duana que van passar al Departament de Tributs i Fronteres

1. Els funcionaris del Cos de Duana que, a partir de la data en què el Departament de Tributs i Fronteres va començar la seva activitat, van passar a ocupar un lloc de treball dins el Departament de Tributs i Fronteres amb les funcions corresponents al Cos General, es mantenen al Cos Especial de Duana i estan dispensats de dur uniforme mentre duguin a terme les tasques pròpies d’aquest lloc de treball.

2. Quan es produeixi una plaça vacant del Departament de Tributs i Fronteres s’ha de cobrir d’acord amb el que estableix la Llei de la funció pública per a la provisió de places del Cos General. No obstant això, mentre aquesta circumstància no es dugui a terme, les adscripcions en comissió de serveis dels llocs afectats queden exemptes dels terminis previstos en l’article 68.

Disposició addicional segona. Contractació en el marc dels programes d’inserció sociolaboral

Per excepció a allò que estableix l’article 4 d’aquesta Llei, les administracions públiques poden contractar persones amb discapacitat, en situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió social, o persones desocupades inscrites al Servei d’Ocupació, o que estiguin donades d’alta a programes d’inclusió sociolaboral o als programes per a la millora de l’ocupabilitat, respectivament. Aquesta contractació s’efectua en règim laboral, i d’acord amb les especialitats i amb les normatives pròpies d’aquests programes públics i en compliment als acords entre administracions que corresponguin.

Disposició transitòria primera. Secretaris dels membres del Govern

Els funcionaris que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei estiguin ocupant un lloc de secretari dels membres del Govern han de posar el seu lloc a disposició quan el nou ministre entrant hagi ocupat el càrrec.

Disposició transitòria segona. Consolidació de treballadors públics interinsImage

Els treballadors públics interins que a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei hagin ocupat ininterrompudament el mateix lloc de treball en l’Administració general durant un període igual o superior a cinc anys, amb independència de la seva nacionalitat, podran concórrer als processos de mobilitat interna d’aquest lloc de treball.

Disposició final primera. Desenvolupament reglamentari del treball no presencial

En el termini màxim d’un any des de la data en què entri en vigor aquesta Llei, el Govern ha d’aprovar el reglament que reguli el treball no presencial, entès com a forma d’organització del treball en virtut de la qual una part de la jornada laboral es desenvolupa de manera no presencial i mitjançant l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Disposició final segona. Convocatòria anual de places i Pla d’estabilització

A partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, l’Administració pública disposa d’un termini de vuit anys per convocar progressivament les places de funcionaris necessàries per tal que el nombre de treballadors públics interins no superi el quinze per cent de la plantilla total a la fi del referit període.

Disposició final tercera. Jubilació voluntària

El Govern, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, presentarà al Consell General les modificacions necessàries a la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública per tal que els funcionaris de l’Administració general i de l’Administració de justícia que van consolidar el seu lloc de treball com a funcionari o treballador públic indefinit de l’Administració, abans de l’1 de juny del 2015, puguin sol·licitar la jubilació voluntària cinc anys abans de l’edat de jubilació obligatòria establerta a la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social si acrediten 30 anys de servei actiu, en les condicions i en els termes específics que s’estableixin en la modificació legal anteriorment esmentada.

Disposició final quarta. Complements cossos especials

S’encomana al Govern que, en el termini màxim de 12 mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, realitzi els treballs necessaris per tal d’harmonitzar els imports dels complements que perceben els membres dels cossos especials.

Disposició final cinquena. Modificació del Codi de Duana

1. Es modifica l’apartat 1 de l’article 5 de la Llei 17/2020, del 4 de desembre, de text consolidat del Codi de Duana, que queda redactat en els termes següents:

“1. Com a mesura preventiva per evitar riscos laborals, els funcionaris del Cos de Duana s’han de sotmetre periòdicament a una revisió mèdica complementària, que consta d’un examen mèdic i d’una revisió psicotècnica. El resultat d’aquesta revisió pot conduir a una adaptació del lloc de treball o bé a la reubicació definitiva o a l’adscripció temporal a un altre lloc de treball adequat a les seves condicions, i/o a la reducció de la seva jornada laboral tal com preveu l’article 84 de la Llei de la funció pública.”

2. Es modifica l’apartat 4 a l’article 5 de Llei 17/2020, del 4 de desembre, de text consolidat del Codi de Duana, que queda en els termes següents:

“4. Al membre del Cos Especial de Duana a qui s’aplica la mesura prevista al paràgraf 1 se li garanteix el mateix règim de jubilació i les retribucions fixes que percebia amb anterioritat, a excepció del complement específic. No obstant això, si la disminució de capacitats que origina l’adaptació del lloc de treball deriva d’una situació vinculada estrictament a les funcions que exercia com a membre del Cos, continua percebent el complement específic. A aquest efecte, ministre encarregat de les finances ha de sol·licitar a la Secretaria d’Estat de Funció Pública que li sigui assignada la diferència entre el nou salari percebut i la pensió que, si escau, rep la Caixa Andorrana de Seguretat Social.”

Disposició final sisena. Modificació de la Llei del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments

Es modifiquen les lletres a) i b) de l’apartat 1 de l’article 33 de la Llei 7/2017, del 20 d’abril, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, les quals queda redactades en els termes següents:

Article 33. Procediment subsegüent per a la provisió de les places

[…]

a) La provisió de places vacants o de nova creació que pertanyen a l’escala bàsica i al grau de bomber s’efectua mitjançant el procediment selectiu d’ingrés.

b) La provisió de places vacants o de nova creació que pertanyen a l’escala intermèdia i als graus de sotsoficial bomber i sotsoficial bomber de primera, i a l’escala executiva i als graus d’oficial bomber i oficial bomber de primera, s’efectua per promoció interna entre els membres del Cos, segons s’estableixi reglamentàriament, i, subsidiàriament, en cas que no concorrin candidats o els candidats no reuneixin els requisits exigits, mitjançant el procediment selectiu d’ingrés.”


[…]”

Disposició final setena. Modificació de la Llei del Cos d’Educació

Es modifica l’article 7 de la Llei 8/2019, del 7 de febrer, del Cos d’Educació, que queda redactat de la manera següent:

Article 7. Famílies professionals i llocs de treball.

Els llocs de treball del Cos d’Educació s’agrupen en les famílies professionals següents:

a) Personal amb responsabilitat de gestió administrativa i/o pedagògica.
b) Inspectors d’educació.
c) Tècnics d’educació.
d) Personal de suport educatiu.


Per a les places del Cos d’Educació s’entén per mateix lloc de treball aquells que formen part d’una mateixa família professional, d’un mateix nivell de classificació, que desenvolupen funcions, activitats i tasques anàlogues i que tenen el mateix perfil professional.

El perfil professional es defineix com el conjunt de competències tècniques, metodològiques i personals que permeten al/a la treballador/a accedir al Cos d’Educació i desenvolupar les seves funcions amb garantia de qualitat.

Per a les places del Cos d’Educació de la família professional de tècnics d’educació s’entén per mateix lloc de treball els següents:

Grup 1. Mestre, mestre especialista de qualsevol especialitat.
Grup 2. Professor de qualsevol especialitat.
Grup 3. Psicopedagog, tècnic especialitzat en l’àmbit de la psicopedagogia.”


Disposició final vuitena. Modificació de la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra

Es modifica l’article 50 de la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:

Article 50. Esportistes d’alt nivell

1. Es considera esportista d’alt nivell la persona que practica una modalitat o especialitat esportiva caracteritzada per les altes exigències tècniques i científiques de la preparació, per l’excel·lència esportiva i per la participació en competicions d’àmbit internacional en condicions de màxim rendiment i competitivitat.

2. Correspon a l’òrgan governamental en matèria d’esports, amb l’assessorament de la Fundació de l’Esport, les federacions esportives concernides i els comitès Olímpic i Paralímpic, establir els criteris objectius específics i les condicions concretes per obtenir la qualificació d’esportista d’alt nivell.

3. La condició d’esportista d’alt nivell s’adquireix amb la inclusió en la llista d’esportistes d’alt nivell que publica anyalment al Butlletí oficial del Principat d’Andorra l’òrgan governamental competent en matèria d’esports, a la vista de les propostes fetes per la Fundació de l’Esport i les federacions esportives.

4. Ser titular de la condició d’esportista d’alt nivell durant un cicle olímpic, atorga a l’esportista mèrits en les proves d’aptituds físiques en cas que en el moment de finalitzar la seva carrera esportiva vulgui optar a desenvolupar el seu futur professional en un lloc de treball de l’Administració pública.

L’acreditació d’aquests mèrits es fa a través d’un certificat emès pel Comitè Olímpic Andorrà.”

Disposició final novena. Publicació dels textos consolidats

1. S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, trameti al Consell General el Projecte de text consolidat de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, que inclogui les modificacions introduïdes fins a l’actualitat en aquesta Llei, l’harmonització del llenguatge amb perspectiva de gènere i la renumeració dels articles.

2. S’encomana al Govern que en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, trameti al Consell General, els textos consolidats de la Llei 17/2020, del 4 de desembre, de text consolidat del Codi de Duana; de la Llei 7/2017, del 20 d’abril, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments; de la Llei 8/2019, del 7 de febrer, del Cos d’Educació; i de la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra.

Disposició final desena. Entrada en vigor

Aquesta Llei entrarà en vigor el dia primer del mes immediatament posterior al de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a excepció del següent:

- El còmput del complement d’antiguitat per quinquennis que estableix la lletra f) de l’article 77, que entrarà en vigor en la mateixa data en què ho facin els reglaments que han de desenvolupar el complement de carrera i el complement de productivitat previstos a les lletres c) i d) del mateix article.

- El que disposa l’article 101 referent als annexos de la Llei de funció pública, que entrarà en vigor l’1 de gener de 2023.


Casa de la Vall, 21 de juliol del 2022

Roser Suñé Pascuet
Síndica General


Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Joan Enric Vives Sicília
Bisbe d’Urgell
Copríncep d’Andorra
Emmanuel Macron
President de la República Francesa
Copríncep d’Andorra

{includes page=L2022029_F}


Portal Jurídic del Principat d’Andorra