Decret

Exposició de motius

Amb l’aprovació pel Consell General de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, el Principat d’Andorra ha fet un pas molt significatiu en el procés d’adaptació progressiva del sector assegurador i reassegurador nacional al nou context regulador europeu marcat per la Directiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de novembre de 2009, sobre l’assegurança de vida, l’accés a l’activitat d’assegurança i de reassegurança i el seu exercici (“Solvència II”) i les diverses disposicions que la modifiquen.

Ara correspon al Govern, mitjançant l’aprovació d’aquest Decret a l’empara de la disposició final quarta de la Llei 12/2017, establir el règim reglamentari que desenvolupa i complementa la Llei esmentada en tot un seguit de qüestions de caire eminentment tècnic. D’acord amb la mateixa filosofia que ha inspirat la Llei, la intenció del Govern és que la normativa de rang reglamentari estigui raonablement adaptada a les característiques pròpies del mercat d’assegurança i reassegurança del mercat andorrà. Es tracta de disposar d’un nou marc regulador que homologui plenament el sector en el context internacional i que, al mateix temps, sigui proporcionat a les dimensions i necessitats dels nostres operadors econòmics, de manera que l’esforç d’adaptació exigit sigui raonable.

El contingut del Reglament no reprodueix de manera exacta l’estructura de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, atès que algunes qüestions no exigeixen un desenvolupament reglamentari, mentre que d’altres només poden ser tractades mitjançant disposicions amb rang de llei. Tot i això, per tal de facilitar la tasca d’aplicació del Reglament, s’ha procurat estructurar-lo de la forma més semblant possible a la Llei.

D’aquesta manera, el Reglament es divideix en dos títols, quatre disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries, una disposició derogatòria i una disposició final.

El títol primer té per objecte l’accés a l’activitat asseguradora i reasseguradora i desenvolupa diversos aspectes tractats en el títol tercer de la Llei. En particular, és objecte de regulació el règim d’atorgament de l’autorització d’entitats asseguradores i reasseguradores, per la qual cosa es determina el contingut mínim de la sol·licitud, així com la documentació que ha d’adjuntar-se. En segon lloc, s’hi tracta el règim d’autorització de delegacions d’entitats asseguradores i reasseguradores domiciliades fora del Principat d’Andorra i l’atorgament de declaracions d’equivalència de règims de supervisió estrangers. Finalment, és objecte de regulació la publicitat de les resolucions dictades en aquesta matèria, així com el registre d’entitats asseguradores i reasseguradores.

El títol segon tracta àmpliament del règim d’exercici de l’activitat i es divideix en tretze capítols. Així, es desenvolupen successivament, les disposicions en matèria de transparència. A continuació, es tracten diverses matèries com són el sistema de govern de les entitats; el càlcul de les provisions tècniques; els fons propis; la determinació del capital de solvència obligatori, en què es distingeixen entre unes disposicions generals, el règim de la fórmula estàndard, els models interns i el règim simplificat; les inversions; l’externalització i la concentració de funcions; la prevenció del frau; les conductes de mercat, en què es tracten qüestions com els deures d’informació a prenedors i assegurats, les pòlisses i la documentació contractual, els sistemes de solució de conflictes i el règim de cessions de cartera i modificacions estructurals; el procediment de supervisió per inspecció, i el règim especial dels grups d’entitats asseguradores i reasseguradores; i a l’exercici simultani d’activitat de l’assegurança de vida i d’assegurança diferent de la de vida. L’últim capítol del títol segon regula l’auditoria externa de les entitats asseguradores i reasseguradores.

El reglament conté quatre disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries, una disposició derogatòria i una disposició final.

Finalment, s’afegeixen dos annexos; el primer, descriptiu de les línies de negoci, i el segon, de les normes tècniques d’execució aprovades a data 31 de desembre de 2017.

A proposta del ministre de Finances, el Govern, en la sessió del 20 de desembre del 2017, aprova aquest Reglament d’aplicació de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra.

Article únic

S’aprova el Reglament d’aplicació de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, que entrarà en vigor el dia 1 de gener de 2018.

Reglament d’aplicació de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra

Exposició de motius

Títol I. Accés a l’activitat asseguradora i reasseguradora

Capítol primer. Autorització d’entitats asseguradores i reasseguradores

Article 1. Sol·licitud d’autorització

1. La sol·licitud d’autorització d’accés a l’activitat asseguradora i reasseguradora s’ha de presentar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances i ha de tenir el contingut i ha d’anar acompanyada de la documentació que estableixen els articles següents.

2. En tot el que no disposa la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances o aquest Reglament, és d’aplicació el que disposa en matèria de procediment administratiu el text refós del Codi de l’Administració aprovat pel Decret de 15 de juliol de 2015.

3. En cas de sol·licitar-se la modificació dels termes de l’autorització atorgada, són d’aplicació les regles d’aquest capítol amb les adaptacions que pertoquin en funció del contingut de la modificació sol·licitada. En particular, en cas de sol·licitar-se l’ampliació de l’autorització, cal complir els requisits en matèria de fons propis bàsics admissibles per a cobrir el capital mínim obligatori i el capital de solvència obligatori exigibles en relació amb els rams per als quals se sol·liciti l’ampliació.

Article 2. Contingut de la sol·licitud d’autorització

1. La sol·licitud d’autorització ha d’incloure el contingut següent:



2. La sol·licitud d’autorització també ha d’incloure una llista de la documentació que s’adjunti i, si s’escau, la justificació de l’omissió de qualsevol dels documents preceptius d’acord amb la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, aquest Reglament o les disposicions generals en matèria de procediment administratiu.

Article 3. Documentació adjunta a la sol·licitud d’autorització

1. A la sol·licitud ha d’adjuntar-se la documentació següent:



2. L’entitat sol·licitant pot adjuntar tota la informació i documentació addicionals que consideri convenient als efectes d’una millor instrucció i resolució de l’expedient.

Article 4. Programa d’activitats

1. Les entitats sol·licitants han de presentar un programa d’activitats en què expressin de manera completa i adequada informació sobre els elements següents:



2. Tots els punts inclosos en el programa d’activitats s’han d’acreditar degudament a satisfacció de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

Capítol segon. Autorització de delegacions d’entitats asseguradores i reasseguradores domiciliades a l’estranger

Article 5. Contingut de la sol·licitud d’autorització de delegacions

1. La sol·licitud d’autorització ha d’incloure el contingut següent:



2. La sol·licitud d’autorització també ha d’incloure una llista de la documentació que s’adjunti i, si s’escau, la justificació de l’omissió de qualsevol dels documents preceptius d’acord amb la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, aquest Reglament o les disposicions generals en matèria de procediment administratiu.

Article 6. Documentació adjunta a la sol·licitud d’autorització de delegacions

1. A la sol·licitud ha d’adjuntar-se la documentació següent:



2. L’entitat sol·licitant pot acompanyar tota la informació i documentació addicionals que consideri convenients als efectes d’una millor instrucció i resolució de l’expedient.

Article 7. Programa d’activitats de delegacions

1. Les entitats sol·licitants han de presentar un programa d’activitats de la delegació en què expressin de manera completa i adequada informació sobre els elements següents:



2. Les lletres d), e) i f) de l’apartat anterior no són d’aplicació quan l’entitat sol·licitant hagi manifestat la voluntat d’acollir-se al règim de declaració d’equivalència que estableixen els apartats 5 al 8 de l’article 29 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.

3. Tots els punts inclosos en el programa d’activitats s’han d’acreditar degudament a satisfacció de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

Capítol tercer. Declaració d’equivalència de règims de supervisió estrangers

Article 8. Sol·licitud de la declaració d’equivalència

1. El procediment de declaració d’equivalència d’un règim de supervisió estranger en matèria d’assegurances i reassegurances s’incoa a petició d’una entitat asseguradora o reasseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra.

2. La sol·licitud pot presentar-se de manera conjunta amb la sol·licitud d’autorització d’una delegació regulada en aquest capítol o en un moment posterior mitjançant un expedient independent.

3. Mitjançant la sol·licitud s’ha de demanar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances que dicti una resolució en què declari que en l’estat d’origen de l’entitat sol·licitant, o de la societat matriu del seu grup, hi ha en vigor un règim prudencial de supervisió en matèria de solvència, la qualitat i l’eficiència del qual resulta almenys equivalent al que hi ha establert al Principat d’Andorra, amb la qual cosa s’accepta com a suficient i satisfactori el règim prudencial de supervisió aplicat a l’estat d’origen respectiu.

Article 9. Instrucció i resolució de l’expedient de declaració d’equivalència

1. L’entitat sol·licitant ha d’acompanyar la sol·licitud amb tots els mitjans de prova que consideri convenients per a la resolució de l’expedient.

2. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot requerir d’ofici a l’entitat sol·licitant l’aportació de les proves addicionals que es considerin pertinents i adequades a les finalitats indicades.

3. La resolució de declaració d’equivalència, en cas d’estimar-se la sol·licitud, ha de contenir la disposició expressa que els seus efectes beneficien la resta d’entitats asseguradores o reasseguradores l’estat d’origen de les quals sigui el mateix que el de l’entitat sol·licitant, i també totes les entitats asseguradores o reasseguradores integrades en un grup la societat matriu de les quals tingui aquest mateix estat d’origen.

Capítol quart. Publicitat de les resolucions

Article 10. Publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

1. S’han de de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra les parts dispositives de les resolucions d’atorgament, denegació, modificació o revocació de les autoritzacions per a l’exercici de les activitats incloses dins l’àmbit d’aplicació de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.

2. També són objecte de la mateixa publicitat les parts dispositives de les resolucions d’atorgament, suspensió o revocació de les declaracions d’equivalència de règims de supervisió estrangers.

3. La publicació s’ha de fer mitjançant un edicte en el qual s’informi de manera succinta de l’òrgan que dicta la resolució, la identitat de l’entitat sol·licitant, l’objecte de la sol·licitud i la part dispositiva de la resolució.

Capítol cinquè. Registre d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores

Article 11. Règim del Registre

1. El Registre d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores autoritzades per operar a Andorra està sota l’autoritat del director de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

2. Quan la inscripció en el Registre derivi d’acords de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances o d’altres entitats o òrgans públics, l’assentament s’ha de practicar d’ofici amb fonament en l’acte administratiu corresponent. Quan procedeixi d’actes de les entitats, aquestes han de sol·licitar la inscripció de les dades, els acords o els negocis jurídics corresponents dins dels quinze dies següents a la data en què s’hagin adoptat o tinguin existència, i, a aquest efecte, s’ha de presentar un certificat dels òrgans socials corresponents.

3. El Registre té caràcter públic. Qualsevol interessat pot sol·licitar un certificat del seu contingut al director de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

4. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha d’habilitar a la pàgina web l’accés a un extracte essencial de cadascun dels actes i les resolucions objecte d’inscripció obligatòria.

5. A sol·licitud fonamentada de les entitats o persones interessades, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot declarar el caràcter confidencial de la part de l’acte, resolució o informació que consideri que s’ha de mantenir reservada.

6. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha de resoldre la sol·licitud esmentada a l’apartat anterior determinant amb claredat la part dels actes, resolucions o informacions que s’han de mantenir reservades. El deure de reserva no és oposable davant l’autoritat judicial o altres autoritats administratives que actuïn en exercici de llurs competències d’investigació, inspecció o supervisió.

Article 12. Àmbit del deure d’inscripció obligatòria

1. S’han d’inscriure en el Registre d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores el nom o la denominació social, el domicili i el codi d’identificació fiscal de les persones físiques i jurídiques següents:



2. S’han d’inscriure en el Registre d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores les dades d’identificació bàsiques de les entitats o persones afectades, així com la part dispositiva essencial dels actes, les resolucions o els negocis jurídics següents:



3. A sol·licitud fonamentada de les entitats o persones interessades, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot declarar el caràcter confidencial de la part dels actes, les resolucions o els negocis jurídics considerats en l’apartat anterior. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha de resoldre la sol·licitud determinant amb claredat la part que s’hagi de mantenir reservada. El deure de reserva no és oposable davant l’autoritat judicial o d’altres autoritats administratives que actuïn en exercici de llurs competències d’investigació, inspecció o supervisió.

4. Totes les modificacions o canvis que afectin les dades, actes, resolucions o negocis jurídics esmentats en els apartats anteriors estan subjectes al mateix deure d’inscripció dins d’un termini de quinze dies a comptar des de la data en la qual l’entitat o les entitats afectades en tinguin coneixement o haurien d’haver-ne tingut si haguessin actuat d’acord amb la deguda diligència.

Títol II. Exercici de l’activitat

Capítol primer. Transparència

Article 13. Llibres i registres obligatoris

1. Les entitats han de disposar, a més dels registres que resultin obligatoris d’acord amb les disposicions generals, dels registres de comptes, pòlisses, sinistres i inversions corresponents, així com del registre especial dels actius que representin les provisions i el registre de contractes de reassegurança acceptada i cedida.

2. El registre de comptes ha de recollir els comptes utilitzats per l’entitat per al reflex de les seves operacions en el llibre diari.

3. El registre de pòlisses i suplements emesos i anul·lacions ha de contenir les dades rellevants de cada pòlissa d’assegurança o suplement en relació amb els seus elements personals, les característiques del risc cobert i les condicions econòmiques del contracte.

4. El registre de sinistres ha de registrar els sinistres tan aviat com l’entitat els conegui, i se’ls ha d’atribuir una numeració correlativa, per ordre cronològic, dins de cadascuna de les sèries que s’estableixin de conformitat amb els criteris de classificació de sinistres que utilitzi l’entitat. La informació que, com a mínim, ha de contenir aquest registre s’ha de referir a la pòlissa de la qual procedeix cada sinistre; a les dates d’ocurrència i declaració; a la valoració inicial assignada; als pagaments o consignacions posteriors, amb indicació separada dels recobraments que s’hagin produït; a la millor estimació de la provisió de sinistres constituïda al començament de l’exercici; a la millor estimació de la provisió de sinistres al tancament del període; a la data de l’última valoració del sinistre, i als pagaments i imports recuperables de reassegurança.

5. El registre d’inversions ha de comprendre totes les dades necessàries per a una gestió adequada de les inversions de conformitat amb les característiques de cada actiu, i ha de respectar en tot cas les regles següents:



6. El registre de càlcul de les provisions tècniques s’ha de portar separadament respecte de l’assegurança directa, la reassegurança acceptada i la reassegurança cedida; i s’hi han d’inscriure els diferents actius que representin les provisions tècniques.

7. El registre de contractes de reassegurança acceptada i cedida ha de comprendre les dades d’identificació de cadascun dels contractes de reassegurança subscrits per l’entitat, de tal manera que se separin els de reassegurança acceptada i els de reassegurança cedida i, dins d’aquests, es distingeixin en seccions diferents les dades d’identificació dels tractats obligatoris i les de les cessions o acceptacions facultatives.

8. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, mitjançant un comunicat tècnic, pot establir regles complementàries sobre els deures de les entitats en relació amb aquests llibres i registres obligatoris.

Article 14. Informació que s’ha de facilitar als efectes de supervisió, estadístics i comptables

1. La informació que les entitats asseguradores i reasseguradores i els seus grups han de subministrar ha de ser la necessària per portar a terme les actuacions següents:



2. Aquesta informació s’ha d’ajustar als principis següents:



3. La informació quantitativa als efectes de supervisió, estadístics i comptables s’ha d’ajustar als models aprovats per l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances mitjançant un comunicat tècnic.

4. La remissió ha de fer-se amb caràcter trimestral. Les entitats acollides al règim simplificat al qual es refereixen els apartats 4 i 5 de l’article 42 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, estan exemptes de l’obligació establerta a l’apartat anterior, però han de remetre amb periodicitat trimestral els balanços, el compte de pèrdues i guanys i un estat de solvència de l’entitat.

Article 15. Informe anual sobre la situació financera i de solvència

1. L’informe sobre la situació financera i de solvència de l’entitat a què fa referència l’article 33.2.a) de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, s’ha de presentar en el decurs del primer semestre posterior al tancament de l’exercici corresponent. Aquest informe s’ha d’ajustar a l’estructura que estableix l’apartat 2 següent i ha de contenir un resum d’acord amb el que disposa l’apartat 3 d’aquest article.

2. L’informe ha d’incloure el següent:

1. Amb relació a l’activitat i als resultats de l’entitat, l’informe anual sobre la situació financera i de solvència ha d’incloure:



2. Amb relació al sistema de govern de l’entitat, l’informe sobre la situació financera i de solvència ha d’incloure la informació següent:



3. Amb relació al sistema de gestió de riscos de l’entitat, l’informe sobre la situació financera i de solvència ha de contenir la informació següent:



4. Amb relació al sistema de govern corporatiu de l’entitat, l’informe sobre la situació financera i de solvència ha de contenir una descripció del sistema de control intern, de les funcions de verificació del compliment normatiu, i de l’auditoria interna i actuarial i, si s’escau, una descripció de la política d’externalització de l’entitat respecte de qualsevol dels sistemes o funcions prèviament esmentats.

5. Amb relació al perfil de risc de l’entitat, l’informe sobre la situació financera i de solvència ha de contenir, respecte dels riscos de crèdit, liquiditat, mercat i subscripció, així com respecte del risc operacional:



6. Addicionalment, l’informe sobre la situació financera i de solvència ha de contenir una descripció de les concentracions de risc significatives a les quals estigui exposada l’entitat, així com una descripció de les tècniques utilitzades per a la reducció dels riscos en el si de l’entitat.

7. Respecte de la valoració dels actius i provisions tècniques, l’informe sobre la situació financera i de solvència ha de contenir la informació següent:



8. Finalment, amb relació a la gestió del capital de l’entitat, l’informe sobre la situació financera i de solvència ha de contenir la informació següent:



9. L’informe sobre la situació financera i de solvència ha d’incloure un resum clar i concís que ha de ser comprensible per als prenedors i beneficiaris dels contractes d’assegurança. L’informe també ha de destacar qualsevol canvi significatiu que s’hagi produït a l’entitat.

Article 16. Govern corporatiu

1. Les entitats asseguradores i reasseguradores han de tenir polítiques escrites que facin referència almenys a la gestió de riscos, al control i l’auditoria interns, i, si s’escau, a l’externalització de funcions o activitats, i s’han d’assegurar de la seva aplicació.

2. Les polítiques escrites han de ser aprovades per l’òrgan d’administració de l’entitat, s’han de revisar almenys anualment i s’han d’adaptar als canvis significatius en el sistema o l’àrea corresponent. A aquests efectes, dins del primer semestre posterior al tancament de cada exercici, l’òrgan d’administració de l’entitat ha de certificar que s’ha fet la revisió i, tot seguit, ha de remetre el certificat a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

3. Dins del mateix termini establert a l’apartat anterior, l’òrgan d’administració de l’entitat ha de remetre a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances un informe explicatiu dels canvis implementats, en cas que s’hagin produït, a l’estructura organitzativa de l’entitat i de les polítiques de remuneració executades durant l’exercici precedent.

Capítol segon. Sistema de govern

Article 17. Principis bàsics de la gestió de riscos

1. El sistema de gestió de riscos ha de cobrir almenys les àrees següents:



2. Pel que fa a la gestió d’actius i passius, les entitats asseguradores i reasseguradores han d’avaluar periòdicament la sensibilitat de les seves provisions tècniques i fons propis admissibles per a les hipòtesis en què es basi l’extrapolació de l’estructura temporal pertinent de tipus d’interès sense risc. Addicionalment:



3. Les entitats asseguradores i reasseguradores han de presentar les avaluacions esmentades anualment a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances. Quan la reducció a zero de l’ajust per volatilitat doni lloc a l’incompliment del capital de solvència obligatori, l’entitat també ha de presentar una anàlisi de les mesures que podria aplicar en aquesta situació per restablir el nivell de fons propis admissibles corresponent a la cobertura del capital de solvència obligatori o per reduir el seu perfil de risc, amb la finalitat de cobrir el capital de solvència obligatori.

4. Quan s’apliqui l’ajust per volatilitat, la política escrita en matèria de gestió de riscos ha d’incloure una política sobre els criteris per a l’aplicació de l’ajust per volatilitat.

Article 18. Auditoria interna

1. La funció d’auditoria interna pot ser desenvolupada per un òrgan ad hoc que sigui responsable únicament d’aquesta funció.

2. De manera alternativa, les entitats poden acordar que la funció sigui assumida per qualsevol altre òrgan de l’entitat, sempre que se’n pugui acreditar la separació i independència respecte del desenvolupament de les funcions operatives.

Article 19. Funció actuarial

1. La funció actuarial ha de fer-se càrrec de les tasques següents:



2. Les delegacions queden dispensades del desenvolupament de la funció actuarial, de la qual s’ha de fer càrrec l’entitat de què depenguin.

Article 20. Funció de verificació del compliment normatiu

1. La funció de verificació del compliment normatiu de les entitats exigeix l’establiment de la política i del pla de verificació del compliment normatiu. La política de verificació del compliment normatiu ha de definir les responsabilitats, les competències i els deures d’informació propis de la funció de verificació del compliment normatiu. El pla de verificació del compliment normatiu ha d’establir les activitats previstes de la funció de verificació del compliment normatiu, que han de tenir en compte totes les àrees d’activitat pertinents a les entitats asseguradores i reasseguradores i la seva exposició al risc d’incompliment.

2. Les obligacions de la funció de verificació del compliment normatiu han d’incloure l’avaluació de la idoneïtat de les mesures adoptades per l’entitat per a evitar qualsevol incompliment.

Article 21. Avaluació interna i gestió de riscos i de solvència

1. L’avaluació interna de riscos i solvència que han de fer les entitats asseguradores i reasseguradores com a part del seu sistema de gestió de riscos ha d’incloure, com a mínim, el següent:



2. Quan l’entitat apliqui l’ajust de casament o l’ajust de volatilitat també ha de fer l’avaluació del compliment dels requisits de capital referit, tant tenint en compte aquestes adaptacions i mesures transitòries com sense tenir-les en compte.

3. L’entitat ha de comunicar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances el resultat de l’avaluació dins dels primers 45 dies següents al final del període avaluat quan es tracti de l’avaluació ordinària, i dins dels 30 dies següents al canvi significatiu del perfil de risc quan es tracti d’una avaluació motivada per aquesta circumstància.

Capítol tercer. Normes sobre provisions tècniques

Article 22. Reconeixement i baixa en els comptes de les obligacions d’assegurança i reassegurança

A l’efecte de calcular la millor estimació i el marge del risc de les provisions tècniques, les entitats asseguradores i reasseguradores han de reconèixer una obligació d’assegurança o reassegurança en la primera de les dates següents: la data en què l’entitat s’adhereixi al contracte que generi l’obligació o la data en què comenci la cobertura d’assegurança o reassegurança. Les entitats asseguradores i reasseguradores només reconeixen les obligacions compreses dins dels límits del contracte.

Les entitats asseguradores i reasseguradores només poden donar de baixa en els comptes una obligació d’assegurança o reassegurança quan aquesta s’extingeixi, se satisfaci, es cancel·li o expiri.

Article 23. Límits d’un contracte d’assegurança o reassegurança

1. Els límits d’un contracte d’assegurança o reassegurança es defineixen d’acord amb els apartats 2 a 7 que es disposen a continuació.

2. Totes les obligacions que es derivin del contracte, incloses les corresponents al dret unilateral de l’entitat asseguradora o reasseguradora a renovar o ampliar els límits del contracte i les corresponents a primes pagades, formen part del contracte llevat que s’estipuli el contrari en els apartats 3 a 6 següents.

3. Les obligacions connexes a la cobertura d’assegurança o reassegurança proporcionada per l’entitat després de qualsevol de les dates següents no formen part del contracte, llevat que l’entitat pugui obligar el prenedor de l’assegurança a pagar la prima que correspongui a aquestes obligacions:



Quan una entitat asseguradora o reasseguradora tingui el dret unilateral a modificar en una data futura les primes o prestacions d’una cartera d’obligacions d’assegurança o reassegurança de manera que les primes de la cartera reflecteixin plenament els riscos que aquesta cobreix, es considera d’aplicació l’anterior lletra c).

No obstant això, en el cas d’obligacions d’assegurança de vida, quan a l’inici del contracte s’efectuï una avaluació de risc individual de les obligacions relacionades amb la persona assegurada i aquesta avaluació no pugui repetir-se abans de modificar-se les primes o les prestacions, les entitats asseguradores i reasseguradores han d’avaluar en el marc del contracte si les primes reflecteixen plenament el risc a l’efecte de la lletra c) anterior.

Les entitats asseguradores i reasseguradores han d’ignorar les restriccions del dret unilateral a què es refereixen les lletres a), b) i c) d’aquest apartat, i les limitacions de modificació de les primes o les prestacions que no tinguin efectes apreciables sobre els aspectes econòmics del contracte.

4. Quan l’entitat asseguradora o reasseguradora tingui el dret unilateral a què es refereix l’apartat 3 anterior, en relació només amb una part del contracte, s’han d’aplicar a aquesta part els mateixos principis que s’estableixen en l’apartat 3.

5. Qualsevol obligació que no correspongui a primes ja pagades es considera que no pertany a un contracte d’assegurances o reassegurança, llevat que l’entitat pugui obligar el prenedor de l’assegurança a pagar la prima futura i sempre que es compleixin les condicions següents:



6. Quan un contracte d’assegurança o reassegurança pugui dividir-se en dues parts i una d’aquestes parts s’ajusti al que disposen les lletres a) i b) de l’apartat 5, qualsevol obligació no relacionada amb les primes d’aquesta part ja pagades s’ha de considerar que no pertany al contracte, llevat que l’entitat pugui obligar el prenedor de l’assegurança a pagar la prima futura d’aquesta part.

7. Als efectes de l’apartat 3, les entitats asseguradores i reasseguradores només consideren que les primes reflecteixen plenament els riscos coberts per una cartera d’obligacions d’assegurança o reassegurança quan en cap cas l’import de les prestacions i les despeses que s’hagin de satisfer en virtut de la cartera superi l’import de les primes pagadores en virtut de la cartera.

Article 24. Càlcul de les provisions tècniques: regles generals

1. El valor de les provisions tècniques que preveu l’article 40 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, és igual a la suma de la millor estimació i d’un marge de risc, i tots dos s’han de calcular d’acord amb el que preveuen els apartats següents.

2. La millor estimació s’ha de correspondre amb la mitjana dels fluxos de caixa futurs ponderada per la seva probabilitat, tenint en compte el valor temporal dels diners mitjançant l’aplicació de l’estructura temporal pertinent de tipus d’interès sense risc, és a dir, el valor actual esperat dels fluxos de caixa futurs.

3. El càlcul de la millor estimació s’ha de basar en informació actualitzada i fiable i en hipòtesis realistes i s’ha de fer d’acord amb mètodes actuarials i estadístics que siguin suficients, aplicables i pertinents.

4. La projecció de fluxos de caixa utilitzada en el càlcul de la millor estimació ha de tenir en compte la totalitat de les entrades i sortides de caixa necessàries per liquidar les obligacions d’assegurança i reassegurança durant tot el seu període de vigència, d’acord amb el que preveu l’article 41.a) d’aquest Reglament.

5. La millor estimació s’ha de calcular en termes bruts, sense deduir els imports recuperables procedents dels contractes de reassegurança i, si s’escau, de les entitats amb comesa especial.

6. El marge de risc ha de ser tal que es garanteixi que el valor de les provisions tècniques sigui equivalent a l’import que les entitats asseguradores i reasseguradores previsiblement exigirien per poder assumir i complir les obligacions d’assegurança i reassegurança. El marge de risc es calcula d’acord amb la fórmula inclosa en l’article 42.1 d’aquest Reglament.

7. Les entitats asseguradores i reasseguradores han de calcular la millor estimació i el marge de risc per separat. No obstant això, quan els fluxos de caixa futurs associats a les obligacions d’assegurança o reassegurança es puguin replicar amb fiabilitat utilitzant instruments financers per als quals hi hagi un valor de mercat fiable, el valor de les provisions tècniques associades amb aquests fluxos de caixa futurs s’ha de determinar a partir del valor de mercat dels instruments financers esmentats. En aquest cas, no és necessari calcular per separat la millor estimació i el marge de risc. En el supòsit que les entitats asseguradores i reasseguradores calculin la millor estimació i el marge de risc per separat, el marge de risc ha de ser igual al cost de finançar el capital de solvència obligatori exigible per assumir les obligacions d’assegurança i reassegurança durant el seu període de vigència.

8. La fiabilitat a què fa referència l’apartat anterior s’ha d’avaluar d’acord amb les lletres a) i b) d’aquest apartat; i en cas que es compleixin les provisions de l’apartat anterior i del present, les provisions tècniques s’han de valorar com un tot d’acord amb la lletra c) d’aquest mateix apartat.



9. La taxa de cost del capital ha de ser igual al tipus addicional, per sobre del tipus d’interès sense risc pertinent, que hauria de satisfer una entitat asseguradora o reasseguradora per mantenir un import de fons propis admissibles igual al capital de solvència obligatori exigible per assumir les obligacions d’assegurança i de reassegurança durant el seu període de vigència. Aquesta taxa ha de ser la mateixa per a totes les entitats asseguradores i reasseguradores i s’ha de revisar periòdicament mitjançant una resolució de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

Article 25. Altres elements que s’han de tenir en compte en el càlcul de les provisions tècniques

1. En el càlcul de les provisions tècniques, les entitats asseguradores i reasseguradores han de tenir en compte:



2. En els contractes en què el valor de rescat s’hagi establert en funció de la provisió d’assegurances de vida que li corresponen, s’entén que l’import d’aquesta és, a l’efecte de determinar el valor de rescat, el resultat d’aplicar les bases tècniques utilitzades per al càlcul de la prima.

Article 26. Futures decisions de gestió

1. Amb relació a les hipòtesis a què fa referència l’article 40 de la Llei 12/2017, respecte de les hipòtesis sobre futures decisions de gestió, aquestes només es consideren realistes quan compleixin tots els requisits següents:



2. Les hipòtesis sobre futures decisions de gestió han de ser realistes i han d’incloure tot el següent:



3. Tenint en compte tot l’anterior, les entitats asseguradores o reasseguradores han d’establir un pla integral de futures decisions de gestió, que ha de ser aprovat per l’òrgan d’administració de l’entitat asseguradora o reasseguradora i ha de preveure tot el següent:



4. Les hipòtesis sobre futures decisions de gestió han de tenir en compte el temps necessari per a la seva posada en pràctica i qualsevol despesa que ocasionin.

Article 27. Futures prestacions discrecionals

1. Si les futures prestacions discrecionals depenen dels actius que mantingui l’entitat asseguradora o reasseguradora, les entitats han de basar el càlcul de la millor estimació en els actius que mantinguin actualment les entitats asseguradores i reasseguradores i han d’elaborar hipòtesis sobre futurs canvis en la seva assignació d’actius de conformitat amb el que disposa l’article anterior.

2. Les hipòtesis sobre els futurs rendiments dels actius han de ser coherents amb la pertinent estructura temporal de tipus d’interès sense risc, que ha d’incloure, quan escaigui, un ajust per casament, un ajust per volatilitat o una mesura transitòria sobre el tipus d’interès sense risc, així com amb la valoració dels actius de conformitat amb l’article 40 de la Llei 12/2017.

3. En calcular les provisions tècniques, les entitats asseguradores i reasseguradores han de determinar per separat el valor de les futures prestacions discrecionals.

Article 28. Comportament del prenedor d’assegurances

1. En el càlcul de les provisions tècniques, a l’hora de determinar la probabilitat que els prenedors d’assegurances exerceixin les opcions contractuals, incloses les relatives a la caiguda i al rescat, les entitats asseguradores i reasseguradores han de dur a terme una anàlisi del comportament passat dels prenedors d’assegurances i una avaluació prospectiva del comportament que s’espera d’ells, tenint en compte tot el següent:



2. La probabilitat a què fa referència l’apartat primer d’aquest article només es considera independent dels elements esmentats en les lletres a) a d) quan hi hagi proves empíriques en suport d’aquesta hipòtesi.

Article 29. Fiabilitat de la informació

La informació només es considera fiable als efectes de l’article 40 de la Llei 12/2017 quan les entitats asseguradores i reasseguradores disposin de proves que acreditin la fiabilitat de la informació, tenint en compte la coherència i l’objectivitat d’aquesta informació, la fiabilitat de la font d’informació i la transparència de com s’ha generat i tractat.

Article 30. Segmentació de les obligacions per grups homogenis

1. En el càlcul de les provisions tècniques, les entitats asseguradores i reasseguradores han de segmentar les seves obligacions d’assegurança i reassegurança en grups de risc homogenis i, com a mínim, per línies de negoci.

2. Les línies de negoci a què fa referència l’apartat anterior són les previstes a l’annex I d’aquest Reglament.

3. L’assignació d’una obligació d’assegurança o reassegurança a una línia de negoci ha de reflectir la naturalesa dels riscos connexos a l’obligació. La forma jurídica de l’obligació no determina necessàriament la naturalesa del risc.

4. Sempre que la base tècnica sigui coherent amb la naturalesa dels riscos connexos a l’obligació, les obligacions d’assegurança de malaltia que s’exerceixin sobre bases tècniques similars a les de l’assegurança de vida s’han d’assignar a les línies de negoci de vida; i les obligacions d’assegurança de malaltia que s’exerceixin sobre bases tècniques similars a les de l’assegurança diferent de la de vida, s’han d’assignar a les línies de negoci d’assegurança diferent de vida.

5. Quan les obligacions d’assegurança que es derivin de les operacions previstes en els apartats 3.c), 3.d) i 3.e) de la disposició addicional primera de la Llei 12/2017, no es puguin assignar clarament a les línies de negoci previstes en l’annex I d’aquest Reglament, s’han d’incloure en la línia de negoci 32 prevista en aquest annex I.

6. Quan un contracte d’assegurança o reassegurança cobreixi riscos d’assegurança tant de vida com diferent de la de vida, les obligacions d’assegurança o reassegurança s’han de dividir entre la seva part de vida i la seva part diferent de vida.

7. Quan un contracte d’assegurança o de reassegurança cobreixi riscos de diverses línies de negoci previstes a l’annex I d’aquest Reglament, les obligacions d’assegurança i reassegurança s’han de dividir, si és possible, en les línies de negoci oportunes.

8. Quan un contracte d’assegurança o reassegurança inclogui obligacions d’assegurança o reassegurança de malaltia i altres obligacions d’assegurança o reassegurança, aquestes obligacions s’han de dividir en la mesura que sigui possible.

Article 31. Imports recuperables dels contractes de reassegurança i d’entitats amb comesa especial

1. Els imports recuperables per raó de reassegurança cedida es poden computar entre els actius de l’entitat asseguradora o reasseguradora. Aquests imports s’han de valorar d’acord amb el que es disposa per a les provisions tècniques per assegurança directa i reassegurança acceptada, amb les normes específiques següents:



2. El que disposa l’apartat anterior és aplicable als imports recuperables derivats d’operacions que tinguin efectes similars a la reassegurança, efectuades per l’entitat asseguradora o reasseguradora a través d’entitats de comesa especial.

Article 32. Ajust per impagament de la contrapart

1. Els ajustos per tenir en compte les pèrdues esperades per impagament d’una contrapart a què fa referència la lletra d) de l’article anterior, s’han de calcular per separat de la resta dels imports recuperables.

2. L’ajust per tenir en compte les pèrdues esperades per impagament d’una contrapart s’ha de calcular com el valor actual esperat de la variació dels fluxos de caixa subjacents als imports recuperables d’aquesta contrapart que es produiria si la contrapart incorregués en impagament, fins i tot com a resultat d’insolvència o litigis, en un moment determinat. Amb aquesta finalitat, la variació dels fluxos de caixa no té en compte l’efecte de cap tècnica de reducció del risc que redueixi el risc de crèdit de la contrapart, diferent de les tècniques basades en garanties reals. Les tècniques de reducció del risc que no es tinguin en compte s’han de reconèixer per separat, sense incrementar l’import recuperable dels contractes de reassegurança i de les entitats amb comesa especial.

3. El càlcul a què es refereix l’apartat anterior ha de tenir en compte possibles casos d’impagament durant la vigència del contracte o l’acord de reassegurança amb l’entitat amb comesa especial, així com la variació al llarg del temps, si s’escau, de la probabilitat d’impagament i la forma d’aquesta variació. El càlcul s’ha d’efectuar per separat respecte a cada contrapart i cada línia de negoci. En el cas d’assegurances diferents de les de vida, també s’ha d’efectuar per separat pel que fa a les provisions per a primes i les provisions per a sinistres.

4. L’estimació de la pèrdua mitjana resultant de l’impagament d’una contrapart no ha de ser inferior al 50% dels imports recuperables, excloent l’ajust previst en l’apartat 1, llevat que hi hagi una base fiable per a una altra estimació.

5. La probabilitat d’impagament d’una entitat amb comesa especial s’ha de calcular sobre la base del risc de crèdit inherent als actius que mantingui l’entitat amb comesa especial.

Article 33. Qualitat de les dades utilitzades en el càlcul de les provisions tècniques

1. Les entitats asseguradores i reasseguradores han d’aplicar els processos i procediments interns necessaris per garantir l’adequació, la integritat i l’exactitud de les dades utilitzades en el càlcul de les provisions tècniques, i també per garantir que les hipòtesis en què es basi el càlcul es comparin periòdicament amb l’experiència.

2. Quan la comparació posi de manifest una desviació sistemàtica entre l’experiència i els càlculs fets, l’entitat ha d’efectuar els ajustos necessaris en els mètodes actuarials o en les hipòtesis utilitzades.

3. Sense perjudici del que disposen els dos apartats anteriors, les dades utilitzades en el càlcul de les provisions tècniques han de complir els requisits següents:



Als efectes del que es disposa en aquest apartat, es considera que un error d’estimació en el càlcul de les provisions tècniques és significatiu quan pugui influir en la presa de decisions o el criteri dels usuaris del resultat del càlcul, inclosa l’autoritat de supervisió.

4. Les entitats asseguradores i reasseguradores poden utilitzar dades procedents d’una font externa, sempre que, a més de satisfer els requisits disposats en els apartats anteriors d’aquest article, compleixin tots els següents:



5. En cas que les dades no s’ajustin al que disposa l’apartat anterior, les entitats asseguradores i reasseguradores han de documentar adequadament les seves limitacions, indicant si solucionen aquestes limitacions i incloent, si s’escau, una descripció de la forma de solucionar-les, així com l’òrgan o òrgans dins l’entitat asseguradora o reasseguradora responsable d’aquesta tasca.

Article 34. Ús d’aproximacions en el càlcul de provisions tècniques

1. Quan en circumstàncies específiques, les entitats asseguradores i reasseguradores no disposin de dades suficients de qualitat adequada per aplicar un mètode actuarial fiable a un conjunt o a un subconjunt de les seves obligacions d’assegurança o de reassegurança, o als imports recuperables procedents dels contractes de reassegurança o a les entitats amb comesa especial, es poden utilitzar aproximacions, inclosos mètodes cas a cas, per al càlcul de la millor estimació.

2. Per a l’ús d’aproximacions en el càlcul de la millor estimació s’han de complir els requisits següents:



3. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot concretar mitjançant un comunicat tècnic les circumstàncies específiques i les aproximacions a què es refereix l’apartat anterior.

Article 35. Estructura temporal pertinent de tipus d’interès sense risc

1. L’estructura temporal pertinent de tipus d’interès sense risc ha de ser la que publiqui per a cada divisa l’Autoritat Europea d’Assegurances i Pensions de Jubilació. La determinació s’ha de basar en la informació procedent dels instruments financers rellevants i ha de ser coherent amb aquesta. S’han de tenir en compte els instruments financers rellevants corresponents a venciments per als quals els mercats d’aquests instruments financers, així com de bons i obligacions, siguin profunds, líquids i transparents.

2. Pel que fa a cada moneda i venciment, els tipus d’interès sense risc s’obtenen sobre la base dels tipus de les permutes dels tipus d’interès de la moneda en qüestió, ajustats en funció del risc de crèdit.

3. Amb relació a cada moneda, per als venciments respecte dels quals no estiguin disponibles els tipus de les permutes de tipus d’interès aplicats en mercats financers profunds, líquids i transparents, s’han d’utilitzar per tal d’obtenir els tipus d’interès sense risc, els tipus dels bons de l’Estat emesos en la moneda en qüestió, amb ajustos per tenir en compte el corresponent risc de crèdit, sempre que els bons de l’Estat estiguin disponibles en mercats financers profunds, líquids i transparents.

4. L’ajust per risc de crèdit al qual es fa referència en els apartats anteriors, s’ha de determinar d’una manera transparent, prudent, fiable i objectiva, que sigui coherent amb el temps. L’ajust es determina a partir de la diferència entre els tipus que incorporin el risc de crèdit reflectit en el tipus variable de les permutes de tipus d’interès i el tipus de les permutes d’índexs a un dia del mateix venciment, quan tots dos estiguin disponibles a mercats financers, profunds, líquids i transparents. El càlcul de l’ajust s’ha de basar en el 50% de la mitjana de la diferència durant un període d’un any. L’ajust no pot ser en cap cas inferior a 10 punts bàsics ni pot ser superior a 35 punts bàsics.

5. Respecte als venciments amb mercats d’instruments financers rellevants o per a bons i obligacions que no siguin profunds, líquids i transparents, s’ha d’extrapolar l’estructura temporal pertinent dels tipus d’interès sense risc. La part extrapolada de l’estructura temporal pertinent dels tipus d’interès sense risc s’ha de basar en tipus d’interès futurs que convergeixin progressivament des d’un o una sèrie de tipus futurs relatius als venciments més llargs per als quals els instruments financers rellevants i bons i obligacions es puguin observar en un mercat profund, líquid i transparent fins a un tipus d’interès futur últim.

Article 36. Ajust per casament de fluxos de l’estructura temporal pertinent de tipus d’interès sense risc

1. Les entitats asseguradores i reasseguradores poden aplicar un ajust per casament a l’estructura temporal pertinent dels tipus d’interès sense risc per calcular la millor estimació d’una cartera d’obligacions d’assegurança o reassegurança de vida, incloses les prestacions en forma de renda procedents de contractes d’assegurança o reassegurança diferents de l’assegurança de vida, el qual està condicionat a l’aprovació prèvia de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, quan es compleixin les condicions següents:



2. No obstant el que disposa la precedent lletra h), les entitats asseguradores o reasseguradores poden utilitzar actius els fluxos de caixa dels quals siguin fixos, excepte per la seva dependència de la inflació, sempre que aquests actius repliquin els fluxos de caixa de la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança que depenguin de la inflació.

3. En cas que els emissors o tercers tinguin dret a modificar els fluxos de caixa d’un actiu de manera que l’inversor rebi una compensació suficient que li permeti obtenir els mateixos fluxos de caixa mitjançant la reinversió en actius d’una qualitat creditícia equivalent o superior, el dret a modificar els fluxos de caixa no impedeix que l’actiu sigui admissible a la cartera assignada d’acord amb la lletra h) precedent.

4. Les entitats asseguradores o reasseguradores que apliquin l’ajust per casament de fluxos a una cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança no poden tornar a adoptar sense coneixement de l’autoritat de supervisió l’enfocament que no inclou aquest ajust. Quan una entitat asseguradora o reasseguradora que apliqui l’ajust per casament de fluxos deixi de complir els requisits que estableixen els apartats 1, 2 i 3, n’ha d’informar immediatament l’autoritat de supervisió i ha de prendre les mesures necessàries per tornar a complir aquests requisits.

5. Quan l’entitat esmentada no sigui capaç de tornar a complir aquests requisits en el termini de dos mesos a partir de la data d’incompliment, ha de deixar d’aplicar l’ajust per casament de fluxos a totes les seves obligacions d’assegurança o de reassegurança i no el pot aplicar de nou fins que hagin transcorregut vint-i-quatre mesos.

6. L’ajust per casament de fluxos no s’ha d’aplicar respecte a les obligacions d’assegurança o de reassegurança quan l’estructura temporal pertinent de tipus d’interès sense risc per calcular la millor estimació sobre aquestes obligacions inclogui un ajust per volatilitat o una mesura transitòria sobre els tipus d’interès sense risc d’acord amb la disposició transitòria segona d’aquest Reglament.

7. Amb relació a la situació de tensió del risc de mortalitat a què es refereix la lletra f) de l’apartat primer d’aquest article, aquest s’ha de correspondre amb el més advers dels escenaris següents en termes d’incidència en els fons propis bàsics:



8. No obstant el que disposa l’apartat 7 anterior, l’increment en les taxes de mortalitat només s’aplica a les pòlisses d’assegurança respecte a les quals un increment en les taxes de mortalitat doni lloc a un increment de les provisions tècniques, tenint en compte el següent:



Finalment, amb relació a la tensió del risc de mortalitat, respecte de les obligacions de reassegurança, la determinació de les pòlisses respecte a les quals augmentin les provisions tècniques en cas d’increment en les taxes de mortalitat només s’ha d’aplicar a les pòlisses d’assegurança subjacents i s’ha de dur a terme de conformitat amb el que es disposa anteriorment en aquest apartat.

Article 37. Càlcul de l’ajust per casament de fluxos

1. Per a cada moneda, l’ajust per casament de fluxos s’ha de calcular de conformitat amb els principis següents:



2. Als efectes de l’apartat 1.b), el diferencial fonamental ha de ser:



3. La probabilitat d’impagament que preveu el punt 1r de l’apartat 2.a) s’ha de basar en les estadístiques d’impagament a llarg termini que siguin pertinents per a l’actiu en qüestió en relació amb la seva durada, qualitat creditícia i classe.

4. Quan no es pugui obtenir un diferencial de crèdit fiable a partir de les estadístiques d’impagament esmentades a l’apartat 2.a), el diferencial fonamental és igual al percentatge de la mitjana a llarg termini del diferencial respecte al tipus d’interès sense risc que estableixen els apartats 2.b) i 2.c).

Article 38. Ajust per volatilitat de l’estructura temporal pertinent de tipus d’interès sense risc

1. Les entitats asseguradores i reasseguradores poden aplicar un ajust per volatilitat a l’estructura temporal pertinent dels tipus d’interès sense risc, amb les característiques que descriuen els apartats següents.

2. Per a cada moneda rellevant, l’ajust per volatilitat de l’estructura temporal pertinent de tipus d’interès sense risc s’ha de basar en el diferencial entre els tipus d’interès que es puguin obtenir dels actius inclosos en una cartera de referència per a la moneda esmentada i els tipus de l’estructura temporal pertinent de tipus d’interès bàsics sense risc per a aquesta moneda. La cartera de referència per a una moneda ha de ser representativa dels actius expressats en aquesta moneda i en els quals inverteixin les entitats asseguradores i reasseguradores per cobrir la millor estimació de les obligacions d’assegurança i de reassegurança expressades en aquesta moneda. En particular, el diferencial al qual es fa referència en aquest paràgraf s’ha de calcular d’acord amb la fórmula següent:


En què:



3. L’import de l’ajust per volatilitat per als tipus d’interès sense risc ha de ser igual al 65% del diferencial esmentat en l’apartat anterior per a la moneda, corregit segons el risc. El diferencial per a la moneda corregit segons el risc és el resultat de la resta entre el diferencial esmentat a l’apartat anterior i la part d’aquest diferencial atribuïble a una avaluació realista de les pèrdues esperades, els riscos de crèdit imprevistos o qualsevol altre risc dels actius. L’ajust per volatilitat s’ha d’aplicar només als tipus d’interès sense risc pertinent de l’estructura temporal que no s’obtinguin mitjançant extrapolació d’acord amb l’article 27. L’extrapolació de l’estructura temporal dels tipus d’interès sense risc pertinent s’ha de basar en aquests tipus d’interès sense risc ajustats.

4. Per a cada país pertinent, l’ajust per volatilitat per als tipus d’interès sense risc que preveu l’apartat 3 per a la moneda d’aquest país s’ha d’incrementar, abans de l’aplicació del factor del 65%, pel resultat de restar el diferencial per al país corregit segons el risc menys el doble del diferencial per a la moneda corregit segons el risc, sempre que aquest resultat sigui positiu i el diferencial per al país corregit segons el risc superi els 100 punts bàsics. L’ajust per volatilitat augmentat s’ha d’aplicar al càlcul de la millor estimació de les obligacions d’assegurança i de reassegurança dels productes venuts en el mercat d’assegurances del país esmentat. El diferencial per al país corregit segons el risc es calcula de la mateixa manera que el diferencial per a la moneda corregit segons el risc per a aquest país, però sobre la base d’una cartera de referència representativa dels actius en els quals han invertit les entitats asseguradores i reasseguradores per cobrir la millor estimació de les obligacions d’assegurança i de reassegurança de productes venuts en el mercat assegurador del país esmentat i expressats en la seva moneda.

5. L’ajust per volatilitat no s’ha d’aplicar respecte a les obligacions d’assegurança quan l’estructura temporal pertinent de tipus d’interès sense risc per calcular la millor estimació sobre aquestes obligacions inclogui un ajust per casament de fluxos segons l’article 28. El capital de solvència obligatori no ha de cobrir el risc de pèrdua de fons propis bàsics que es derivi dels canvis en l’ajust per volatilitat.

6. La part del diferencial mitjà de la moneda que sigui atribuïble a una avaluació realista de les pèrdues esperada, el risc de crèdit imprevist o qualsevol altre risc d’acord amb el que disposen els apartats 3 i 4 d’aquest article, s’ha de calcular de la mateixa manera que el diferencial fonamental previst a l’article anterior.

Article 39. Cartera de referència

Les carteres de referència a què al·ludeix l’article anterior, s’han de determinar d’una manera transparent, prudent, fiable, objectiva i que sigui coherent en el temps. Els mètodes aplicats per determinar les carteres de referència han de ser els mateixos pel que fa a totes les monedes i països. Addicionalment, en la determinació de les carteres de referència, les entitats asseguradores i reasseguradores han d’assegurar:

Article 40. Hipòtesis en què es basa el càlcul de les provisions tècniques

1. Les hipòtesis emprades en el càlcul de les provisions tècniques d’acord amb el que disposa l’apartat tercer de l’article 24, han de complir la totalitat dels requisits següents:



A l’efecte de la lletra c), les entitats asseguradores i reasseguradores han d’utilitzar únicament informació específica de l’entitat, inclosa informació relativa a la gestió de sinistres i les despeses corresponents, quan aquesta informació reflecteixi millor les característiques de la cartera d’obligacions d’assegurança o reassegurança que la informació no limitada a l’entitat concreta, o quan no sigui possible calcular les provisions tècniques d’una manera prudent, fiable i objectiva sense utilitzar aquesta informació.

2. Les hipòtesis només s’han d’utilitzar a l’efecte de calcular el marge de risc quan s’ajustin al que disposa l’apartat 1 d’aquest article.

3. Les entitats asseguradores i reasseguradores han de formular hipòtesis sobre paràmetres o escenaris futurs relatius a mercats financers que siguin adequades i coherents amb l’article 40 de la Llei 12/2017. Quan les entitats asseguradores i reasseguradores utilitzin un model per elaborar projeccions de paràmetres futurs de mercats financers, s’han d’assegurar que el model compleixi tots els requisits següents:

Article 41. Càlcul de la millor estimació

Les entitats asseguradores i reasseguradores han de calcular la millor estimació a la qual es refereix l’article 24 d’acord amb les regles següents:

Article 42. Càlcul del marge de risc

1. El marge de risc de tota la cartera d’obligacions d’assegurança i reassegurança es calcula utilitzant la fórmula:


En què:



2. Quan les entitats asseguradores i reasseguradores calculin el seu capital de solvència obligatori amb un model intern aprovat i determinin que aquest mateix model és adequat per calcular el capital de solvència necessari per assumir les obligacions d’assegurança i reassegurança durant el període de vigència d’aquestes obligacions, en qualsevol moment del període de vigència de les obligacions d’assegurança i reassegurança, les entitats asseguradores i reasseguradores han d’utilitzar el model intern per calcular els imports de SCR(t) a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article.

3. Les entitats d’assegurances i reassegurances han d’assignar el marge de risc de tota la cartera d’obligacions d’assegurança i reassegurança a les línies de negoci definides en l’annex I d’aquest Reglament. L’assignació ha de reflectir adequadament les aportacions de les línies de negoci al capital de solvència obligatori necessari per assumir les obligacions d’assegurança i reassegurança durant el període de vigència de la cartera d’obligacions d’assegurança i reassegurança en el seu conjunt.

4. El càlcul del marge de risc descrit en l’apartat anterior s’ha de basar en les hipòtesis següents:

Article 43. Proporcionalitat

1. Les entitats asseguradores i reasseguradores han d’utilitzar mètodes per calcular les provisions tècniques que siguin proporcionats a la naturalesa, el volum i la complexitat dels riscos subjacents a les seves obligacions d’assegurances i reassegurances.

2. En determinar si un mètode per calcular les provisions tècniques és proporcionat, les entitats asseguradores i reasseguradores han de dur a terme una avaluació que inclogui:



3. Es considera que un mètode és desproporcionat respecte de la naturalesa, el volum i la complexitat dels riscos, si l’error a què es refereix l’apartat 2 anterior, lletra b), dona lloc a una estimació errònia de les provisions tècniques o els seus components, que podria influir en la presa de decisions, llevat que es compleixi una de les condicions següents:

Article 44. Càlcul simplificat dels imports recuperables dels contractes de reassegurança i de les entitats amb comesa especial.

1. Les entitats asseguradores i reasseguradores poden calcular els imports recuperables dels contractes de reassegurança i de les entitats amb comesa especial, abans d’ajustar aquests imports per tenir en compte les pèrdues esperades per impagament de la contrapart, com la diferència entre les estimacions següents:



2. Les entitats asseguradores i reasseguradores poden utilitzar mètodes per obtenir la millor estimació neta no ajustada a partir de la millor estimació bruta sense una projecció explícita dels fluxos de caixa subjacents als imports recuperables dels contractes de reassegurança i de les entitats amb comesa especial. Les entitats asseguradores i reasseguradores han de calcular la millor estimació neta no ajustada sobre la base de grups de risc homogenis. Cada grup de risc homogeni no pot cobrir més d’un contracte de reassegurança o entitat amb comesa especial, llevat que els dits contractes de reassegurança o entitats amb comesa especial comportin una transferència de riscos homogenis.

Article 45. Càlcul simplificat del marge de risc

Les entitats asseguradores i reasseguradores poden utilitzar mètodes simplificats quan calculin el marge de risc, inclosos un o més dels següents:

Article 46. Càlcul simplificat de la millor estimació de les obligacions d’assegurança amb mecanisme d’ajust de les primes

1. Les entitats asseguradores i reasseguradores poden calcular la millor estimació de les obligacions d’assegurança de vida que portin aparellat un mecanisme mitjançant el qual l’entitat asseguradora tingui el dret o l’obligació d’ajustar les primes futures d’un contracte d’assegurança per tal de reflectir els canvis significatius en el nivell esperat de sinistres i despeses (mecanisme d’ajust de la prima), utilitzant projeccions de fluxos de caixa que parteixin del supòsit que aquests canvis en el nivell de sinistres i despeses es materialitzaran de manera simultània als ajustos de les primes i que donaran lloc a un flux de caixa net igual a zero, sempre que es compleixin totes les condicions següents:

Article 47. Càlcul simplificat de l’ajust per impagament de la contrapart

1. Les entitats asseguradores i reasseguradores poden determinar que l’ajust per pèrdues esperades per impagament de la contrapart de l’article 32 d’aquest Reglament, pel que fa a una contrapart específica i a un grup de risc homogeni, sigui igual al següent:


En què:

Capítol quart. Fons propis

Article 48. Determinació dels fons propis

1. Sense perjudici del que s’estableixi en els articles posteriors, els fons propis bàsics estan integrats amb caràcter general per:



2. Igualment, sense perjudici del que s’estableixi en els articles posteriors, els fons propis complementaris estan constituïts per elements que puguin ser exigits per absorbir pèrdues, diferents dels fons propis bàsics. Els fons propis complementaris poden comprendre els elements següents, en la mesura en què no siguin fons propis bàsics:



3. Quan un element dels fons propis complementaris tingui un valor nominal fix, l’import d’aquest element és igual al seu valor nominal, sempre que aquest reflecteix adequadament la seva capacitat d’absorció de pèrdues. En el supòsit que un element dels fons propis complementaris hagi estat desembossat o exigit ha de passar a formar part de l’actiu, de manera que s’ha d’integrar en els fons propis bàsics i ha de deixar de formar part dels fons propis complementaris.

4. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha d’aprovar, segons correspongui:

Article 49. Tractament de les participacions en la determinació dels fons propis bàsics

1. A l’efecte de determinar els fons propis bàsics de les entitats asseguradores i reasseguradores, els fons propis bàsics han de ser minorats en el valor íntegre de les participacions en entitats de crèdit i financeres que superin el 10% dels elements dels punts 1r., 2n. i 4t. de l’article 51.a).

2. A l’efecte de determinar els fons propis bàsics de les entitats asseguradores i reasseguradores, els fons propis bàsics esmentats a l’article 48.1 han de ser minorats en la part del valor de les participacions en entitats de crèdit i financeres, diferents de les que preveu l’apartat anterior i que superin el 10% dels elements dels punts 1r., 2n. i 4t. de l’article 51.a).

3. No obstant el que disposen els dos apartats anteriors, les entitats asseguradores i reasseguradores no deduiran les participacions estratègiques que s’incloguin en el seu cas en el càlcul del capital de solvència.

4. Les deduccions previstes en els apartats 1 i 2 d’aquest article s’han de realitzar en el nivell en què la participació hagi incrementat els fons propis de l’entitat vinculada, de la manera següent:

Article 50. Classificació dels fons propis en nivells: regles generals

1. Els elements dels fons propis s’han de classificar en els tres nivells que indica l’apartat 4 d’aquest article, segons si es tracta d’elements de fons propis bàsics o complementaris i segons en quina mesura tinguin les característiques següents:



2. Quan s’avaluï en quina mesura els elements dels fons propis tenen i mantenen en el temps les característiques esmentades a l’apartat 1, s’ha de considerar apropiadament la durada de l’element, concretament si aquest té una durada definida o no. Quan es tracti d’un element dels fons propis amb durada definida, s’ha de tenir en compte la suficiència de la durada de l’element comparada amb la durada de les obligacions d’assegurança i reassegurança de l’entitat.

3. A més, s’ha de tenir en compte si l’element està lliure de:



4. Els elements dels fons propis s’han de classificar en els tres nivells 1, 2 i 3 d’acord amb el que estableixen els apartats següents.

Article 51. Fons propis de nivell 1

Els elements següents dels fons propis bàsics tenen la classificació de nivell 1 sempre que tinguin totes les característiques assenyalades en l’article 52:

Article 52. Característiques que determinen la classificació com a fons propis de nivell 1

1. Les característiques a què fa referència l’article anterior, són les següents:



2. Als efectes d’aquest article, l’intercanvi d’un element dels fons propis bàsics per un altre element dels fons propis bàsics de nivell 1 o la seva conversió en aquest element, o el reemborsament o rescat d’un element dels fons propis de nivell 1 amb el producte d’un nou element dels fons propis bàsics almenys de la mateixa qualitat, no es considera un reemborsament o rescat.

3. A l’efecte de l’apartat 1 lletra n) d’aquest article, quan es tracti dels elements dels fons propis bàsics a què es refereix el punt 1r. de l’article 51.a), hi ha plena flexibilitat sobre les distribucions quan es compleixin totes les condicions següents:



4. A l’efecte de l’apartat 1 lletra n) d’aquest article, quan es tracti dels elements dels fons propis bàsics a què es refereix el punt 3r. de l’article 51.a) i l’article 51.b), existeix plena flexibilitat sobre les distribucions quan es compleixin totes les condicions següents:



5. A l’efecte del punt 1r de l’apartat 1.e) d’aquest article, es redueix el valor de l’import nominal o principal de l’element dels fons propis bàsics de manera que es redueixi tot el següent:



6. Als efectes del punt 2n de l’apartat 1.e), les disposicions que regeixen la conversió de l’element dels fons propis bàsics del punt 1r. de l’article 51.a) han d’especificar un dels aspectes següents:



7. L’import nominal o principal de l’element dels fons propis bàsics ha d’absorbir pèrdues quan es materialitzi l’esdeveniment desencadenant. L’absorció de pèrdues resultant de la cancel·lació o reducció de distribucions no es jutja suficient per considerar-se un mecanisme d’absorció de pèrdues del principal de conformitat amb l’apartat 1.e).

8. L’esdeveniment desencadenant a què es refereix l’apartat 1.e) i l’apartat anterior consisteix en un incompliment significatiu del capital de solvència obligatori.

Als efectes d’aquest apartat, l’incompliment del capital de solvència obligatori es considera significatiu quan es compleixi qualsevol de les condicions següents:



9. Als efectes de l’apartat 1, lletres d), j) i l) d’aquest article, les referències al capital de solvència obligatori s’interpreten com a referències al capital mínim obligatori quan es materialitzi un incompliment del capital mínim obligatori abans de l’incompliment de capital de solvència obligatori

Article 53. Fons propis bàsics de nivell 2

Els elements següents dels fons propis bàsics es classifiquen en el nivell 2 quan els elements presentin totes les característiques assenyalades en l’article 54:

Article 54. Característiques que determinen la classificació com a fons propis bàsics de nivell 2

1. Les característiques a què fa referència l’article anterior són les següents:



2. Als efectes d’aquest article, l’intercanvi d’un element dels fons propis bàsics per un altre element dels fons propis bàsics de nivell 1 o 2 o la seva conversió en aquest element o el reemborsament o rescat d’un element dels fons propis bàsics de nivell 2 amb el producte d’un nou element dels fons propis bàsics almenys de la mateixa qualitat, no es considera un reemborsament o rescat.

3. Als efectes de l’apartat 1, lletres f) i g), les referències al capital de solvència obligatori s’entenen fetes al capital mínim obligatori quan es materialitzi un incompliment del capital mínim obligatori abans de l’incompliment del capital de solvència obligatori.

4. Als efectes de l’apartat 1, lletra i), les entitats consideren limitats els incentius de rescat consistents en un ajust a l’alça del tipus d’interès en conjunció amb una opció de compra quan l’ajust a l’alça consisteixi en un increment únic del tipus de cupó i doni lloc a un increment del tipus inicial no superior al més elevat dels imports següents:

Article 55. Fons propis complementaris del nivell 2

Es considera que els elements següents dels fons propis complementaris formen part del nivell 2 sempre que compleixin amb la totalitat de característiques assenyalades en l’article 56:

Article 56. Característiques que determinen la classificació com a fons propis complementaris de nivell 2

Per poder-se classificar en el nivell 2, els elements dels fons propis complementaris previstos en l’article anterior, han de tenir les característiques d’un element dels fons propis classificat en el nivell 1 de conformitat amb els articles 51 i 52.

Article 57. Fons propis bàsics de nivell 3

Els elements següents dels fons propis bàsics es classifiquen en el nivell 3 quan els elements següents presentin totes les característiques assenyalades en l’article 58:

Article 58. Característiques que determinen la classificació com a fons propis bàsics de nivell 3

1. Les característiques a què fa referència l’article anterior són les següents:



2. Als efectes d’aquest article, l’intercanvi d’un element dels fons propis bàsics per un altre element dels fons propis bàsics de nivell 1 o 2 o un element dels fons propis bàsics de nivell 3 o el reemborsament o rescat d’un element dels fons propis bàsics de nivell 3 amb el producte d’un nou element dels fons propis bàsics almenys de la mateixa qualitat, no es considera un reemborsament o rescat.

3. Als efectes de l’apartat 1.f), les referències al capital de solvència obligatori s’entenen fetes al capital mínim obligatori quan es materialitzi un incompliment del capital mínim obligatori abans de l’incompliment del capital de solvència obligatori.

4. Als efectes de l’apartat 1.i), les entitats consideren limitats els incentius de rescat consistents en un ajust a l’alça del tipus d’interès en conjunció amb una opció de compra, quan l’ajust a l’alça consisteixi en un increment únic del tipus de cupó i doni lloc a un increment del tipus inicial no superior al més elevat dels imports següents:

Article 59. Fons propis complementaris de nivell 3

Els elements dels fons propis complementaris que l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances hagi aprovat de conformitat amb l’article 48.4 d’aquest Reglament i que no presentin les característiques de l’article anterior, es classifiquen com a fons propis complementaris de nivell 3.

Article 60. Aprovació de l’avaluació i la classificació dels elements dels fons propis per les autoritats de supervisió

Sense perjudici del que disposa l’article 48.4 d’aquest Reglament, quan un element dels fons propis no s’inclogui entre els elements bàsics o complementaris de nivell 1, 2 i 3, les entitats asseguradores o reasseguradores només consideren que aquest element és constitutiu de fons propis quan hagin rebut de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances l’aprovació de l’avaluació i la classificació d’aquest element. Per a això l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances té en compte el següent:

Article 61. Admissibilitats i límits aplicables als nivells 1, 2 i 3

1. A l’efecte del compliment del capital de solvència obligatori, els imports admissibles dels elements de nivell 2 i 3 estan subjectes a tots els límits quantitatius següents:



2. A l’efecte del compliment del capital mínim obligatori, els imports admissibles dels elements de nivell 2 estan subjectes a tots els límits quantitatius següents:

a) L’import admissible dels elements de nivell 1 ha de ser igual almenys al 80% del capital mínim obligatori.

b) Els imports admissibles dels elements de nivell 2 no pot superar el 20% del capital mínim obligatori.

3. Dins els límits que preveuen els apartats 1.a) i 2.a), la suma dels elements següents dels fons propis ha de representar menys del 20% de l’import total dels elements de nivell 1:

Article 62. Classificació dels fons propis específics de les assegurances

Els fons propis bàsics i complementaris s’han de classificar en els nivells següents:

Article 63. Admissibilitat de fons propis i límits aplicables als nivells 1, 2 i 3

1. Pel que fa a la cobertura del capital de solvència obligatori, l’import admissible dels elements corresponents als nivells 2 i 3 està subjecte a límits quantitatius.

2. Aquests límits s’han de fixar de manera que es garanteixi almenys el compliment de les condicions següents:



3. Pel que fa al compliment del requisit del capital mínim obligatori, l’import dels elements dels fons propis bàsics admissibles per a la cobertura del capital mínim obligatori classificats en el nivell 2 està subjecte a límits quantitatius. Aquests límits s’han de fixar de manera que es garanteixi almenys que la proporció dels elements del nivell 1 en els fons propis bàsics admissibles sigui superior a la meitat de l’import total de fons propis bàsics admissibles.

4. L’import admissible de fons propis per a la cobertura del capital de solvència obligatori és igual a la suma de l’import del nivell 1, de l’import admissible del nivell 2 i de l’import admissible del nivell 3.

Capítol cinquè. Capital de solvència obligatori

Secció primera. Normes generals

Article 64. Càlcul del capital de solvència obligatori

1. El càlcul del capital de solvència obligatori ha de tenir en compte tots els riscos quantificables als quals una entitat asseguradora o reasseguradora estigui exposada. Ha de cobrir les activitats existents i les noves activitats que s’esperi dur a terme en els dotze mesos següents. En relació amb les activitats existents, ha de cobrir exclusivament les pèrdues inesperades. El capital de solvència obligatori és igual al valor en risc dels fons propis bàsics d’una entitat asseguradora o reasseguradora, amb un nivell de confiança del 99,5 per cent i un horitzó temporal d’un any.

2. En tot cas, han de respectar-se els imports mínims absoluts que estableix la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.

3. El capital de solvència obligatori ha de cobrir, com a mínim, els riscos següents:



4. L’efecte de les tècniques de reducció del risc s’ha de tenir en compte quan es calculi el capital de solvència obligatori, sempre que el risc de crèdit i altres riscos derivats de l’ús d’aquestes tècniques es reflecteixin apropiadament en el capital de solvència obligatori, i es compleixin les disposicions de desplegament que s’estableixin a l’efecte.

Article 65. Mètodes de càlcul del capital de solvència obligatori

1. El capital de solvència obligatori es pot calcular d’acord amb els mètodes següents:



2. La utilització de paràmetres específics o de models interns requereix l’aprovació prèvia de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, a sol·licitud de l’entitat.

3. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot requerir, mitjançant una resolució motivada, que s’efectuï el càlcul del capital de solvència obligatori amb paràmetres específics de l’entitat o amb models interns, quan el perfil de risc de l’entitat s’aparti significativament de les hipòtesis aplicades en el càlcul de la fórmula estàndard.

Article 66. Exigència de capital de solvència obligatori addicional

1. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot exigir un capital addicional a l’entitat asseguradora o reasseguradora supervisada mitjançant una resolució motivada, després de les actuacions de supervisió i amb caràcter excepcional, en els supòsits següents:



2. En els supòsits que assenyalen els apartats 1.a) i 1.b), el capital addicional s’ha de calcular de manera que el capital de solvència obligatori de l’entitat compleixi el que disposa l’article 51.a).

3. En els supòsits que assenyala l’apartat 1.c), el capital addicional ha de ser proporcional als riscos significatius derivats de les deficiències que van donar lloc a la resolució de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances d’imposar aquest capital addicional. En les circumstàncies que exposa l’apartat 1.d), el capital addicional ha de ser proporcional als riscos significatius derivats de la desviació a què es refereix aquell apartat. La suma del capital de solvència obligatori inicial i del capital addicional imposat dona lloc al nou capital de solvència obligatori. No obstant això, el capital de solvència obligatori no ha d’incloure el capital addicional imposat de conformitat amb l’apartat 1.c), a l’efecte de determinar el marge de risc per al càlcul de les provisions tècniques.

Secció segona. Fórmula estàndard

Article 67. Estructura de la fórmula estàndard

El capital de solvència obligatori calculat d’acord amb la fórmula estàndard ha de ser igual a la suma dels elements següents:

Article 68. Configuració del capital de solvència obligatori bàsic

1. El capital de solvència obligatori bàsic s’ha d’obtenir mitjançant l’agregació de mòduls de risc, en els termes i les condicions establerts, amb la inclusió, almenys, dels riscos següents:



2. Quan sigui procedent, en la configuració dels diferents mòduls de risc s’han de tenir en compte els efectes de diversificació.

3. La configuració i les especificacions dels mòduls de risc han de ser idèntiques per a totes les entitats asseguradores i reasseguradores, pel que fa tant al capital de solvència obligatori bàsic com a qualsevol càlcul simplificat fet de conformitat amb el que disposa l’article 52.1.c).

4. En relació amb els riscos derivats de catàstrofes, es poden utilitzar especificacions geogràfiques, quan escaigui, per al càlcul dels mòduls de risc de subscripció de l’assegurança de vida, de l’assegurança diferent de l’assegurança de vida i de l’assegurança de malaltia.

5. Cadascun dels mòduls de risc esmentats a l’apartat 1 s’ha de calibrar en funció del valor en risc, amb un nivell de confiança del 99,5 per cent, en un horitzó temporal d’un any.

6. Les entitats asseguradores i reasseguradores han de tenir en compte altres mòduls de risc addicionals dels que estableix aquest article en funció del seu perfil de risc.

Article 69. Càlcul del capital de solvència obligatori mitjançant la fórmula estàndard

1. Per al càlcul del capital obligatori bàsic, els mòduls de risc individuals s’han d’agregar, tenint en compte el següent:



2. El capital obligatori per risc operacional ha de reflectir els riscos operacionals sempre que no estiguin ja inclosos en els mòduls de risc que recull l’apartat 1. El risc operacional ha d’incloure els riscos legals, però no els riscos derivats de decisions estratègiques ni els riscos de reputació. En els contractes d’assegurança de vida, quan el risc d’inversió recaigui sobre els prenedors, per al càlcul del capital obligatori per risc operacional s’ha de prendre en consideració l’import de les despeses anuals ocasionades per aquestes obligacions d’assegurança. En les operacions d’assegurança i de reassegurança diferents de les esmentades en el paràgraf anterior, el càlcul del capital obligatori per risc operacional ha de prendre en consideració el volum d’aquestes operacions, que s’ha de determinar a partir de les primes meritades i les provisions tècniques constituïdes en relació amb aquestes obligacions d’assegurança i de reassegurança. En aquest cas, el capital obligatori pels riscos operacionals no ha de sobrepassar el 30% del capital de solvència obligatori bàsic corresponent a aquestes operacions d’assegurança i de reassegurança.

3. L’ajust destinat a tenir en compte la capacitat d’absorció de pèrdues de les provisions tècniques i els impostos diferits ha de reflectir la possible compensació de les pèrdues inesperades mitjançant un descens simultani de les provisions tècniques o els impostos diferits, o una combinació de tots dos. L’ajust ha de tenir en compte l’efecte de reducció del risc generat per futures prestacions discrecionals dels contractes d’assegurança, en la mesura que les entitats asseguradores i reasseguradores puguin demostrar que una reducció d’aquestes prestacions pot servir per cobrir pèrdues inesperades quan es produeixin. L’efecte de reducció del risc de les futures prestacions discrecionals no pot ser més gran que la suma de les provisions tècniques i els impostos diferits corresponents a aquestes futures prestacions discrecionals. Als efectes del que estableix el paràgraf anterior, el valor de les futures prestacions discrecionals en circumstàncies adverses s’ha de comparar amb el valor d’aquestes mateixes prestacions segons un càlcul basat en la millor estimació.

Article 70. Mòdul de risc de subscripció de l’assegurança diferent de l’assegurança de vida del capital obligatori bàsic

El mòdul de risc de subscripció de l’assegurança diferent de l’assegurança de vida s’ha de calcular, d’acord amb el que estableix l’annex, com una combinació del capital obligatori corresponent, almenys, en els submòduls següents:

Article 71. Mòdul de risc de subscripció de l’assegurança de vida del capital obligatori bàsic

El mòdul de risc de subscripció de l’assegurança de vida s’ha de calcular com una combinació dels capitals obligatoris corresponents, almenys, en els submòduls següents:

Article 72. Mòdul de risc de subscripció de l’assegurança de malaltia del capital obligatori bàsic

El mòdul de risc de subscripció de l’assegurança de malaltia s’ha de calcular, d’acord amb el que estableix l’annex, segons si s’usen tècniques no similars o similars a vida, com una combinació dels capitals obligatoris corresponents, almenys, en els submòduls següents:

Article 73. Mòdul de risc de mercat del capital obligatori bàsic

1. El mòdul de risc de mercat s’ha de calcular, d’acord amb el que estableix l’annex, com una combinació dels capitals obligatoris corresponents, almenys, en els submòduls següents:



2. El submòdul de risc d’accions calculat d’acord amb la fórmula estàndard ha de comprendre un ajust simètric del requisit de capital propi destinat a cobrir el risc que es deriva de variacions en el nivell dels preus de les accions. Aquest ajust l’ha de publicar l’Autoritat Europea d’Assegurances i Pensions de Jubilació (AEAPJ).

3. L’ajust simètric s’ha de basar en una funció del nivell actual d’un índex de les accions i un nivell mitjà ponderat d’aquest índex. La mitjana ponderada s’ha de calcular durant un termini adequat, que ha de ser igual per a totes les entitats asseguradores i reasseguradores. L’ajust simètric no dona lloc a l’aplicació d’una càrrega de capital propi que sigui inferior o superior en 10 punts percentuals al requisit estàndard de capital propi.

Article 74. Submòdul de risc de renda variable basat en la durada

1. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot autoritzar l’aplicació d’un submòdul de risc de renda variable del capital de solvència obligatori, calibrat utilitzant la mesura del valor en risc, durant un període que sigui coherent amb el període de manteniment de les inversions de renda variable de l’entitat afectada, amb un nivell de confiança que ofereixi als prenedors i els beneficiaris d’assegurances un nivell de protecció equivalent al que estableix l’article 38.1.

2. El termini màxim per resoldre aquest procediment és de sis mesos. El poden sol·licitar les entitats asseguradores que actuïn en el ram de vida i instrumentin compromisos per pensions o garanteixin prestacions per jubilació en què les primes abonades per a aquestes prestacions tinguin una deducció fiscal autoritzada per als prenedors d’assegurances, quan:



3. En el càlcul del capital de solvència obligatori, aquests actius i passius s’han de tenir plenament en compte a l’efecte d’avaluar els efectes de diversificació, sense perjudici de la necessitat de salvaguardar els interessos dels prenedors i beneficiaris d’assegurances en altres estats.

4. La situació de solvència i liquiditat, així com les estratègies, els processos i els procediments d’informació de l’entitat afectada respecte a la gestió d’actius i passius, han de garantir de manera contínua que l’entitat és capaç de mantenir inversions de renda variable durant un període coherent amb el període de manteniment típic per a aquestes inversions en el cas de l’entitat en qüestió.

Article 75. Peculiaritats del càlcul del capital de solvència obligatori per a l’assegurança de decessos

El capital de solvència obligatori per al risc de subscripció i per al risc de tipus d’interès en l’assegurança de decessos es pot calcular de conformitat amb el règim general de l’assegurança de vida, o de conformitat amb el règim simplificat que s’aprovi mitjançant un comunicat tècnic.

Article 76. Mòdul de risc d’incompliment de la contrapart del capital obligatori bàsic

1. El mòdul de risc d’incompliment de la contrapart ha d’incloure els contractes destinats a mitigar riscos, com ara els contractes de reassegurança, de titulització i de derivats, així com els crèdits sobre intermediaris i altres riscos de crèdit no inclosos en el submòdul de risc de diferencial.

2. El mòdul ha de tenir degudament en compte les garanties o altres fiances que tingui l’entitat asseguradora o reasseguradora o pel seu compte i els riscos associats a aquestes garanties i fiances.

3. El mòdul de risc d’incompliment de la contrapart ha de reflectir, per a cada contrapart, l’exposició global de l’entitat asseguradora o reasseguradora davant d’aquesta contrapart, sigui quina sigui la naturalesa jurídica de les seves obligacions contractuals respecte a aquesta entitat.

Article 77. Aplicació del Reglament delegat (UE) 2015/35 de la Comissió

1. Respecte de les entitats que no disposin de l’autorització corresponent per acollir-se al règim simplificat definit en l’article 42 de la Llei 12/2017, és aplicable el que disposa el capítol V del Reglament delegat (UE) 2015/35 de la Comissió, de 10 d’octubre de 2014, pel qual es completa la Directiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell, sobre l’accés a l’activitat d’assegurança i reassegurança i el seu exercici, en relació amb el càlcul per les entitats anteriorment esmentades del capital de solvència obligatori mitjançant la fórmula estàndard.

2. També són d’aplicació respecte del càlcul del capital de solvència obligatori les normes tècniques d’execució (ITS, en les seves sigles en anglès) aprovades per la Comissió a la data d’aprovació d’aquest Reglament i detallades a l’annex II.

3. Respecte de les normes tècniques d’execució que la Comissió emeti amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Reglament, la seva aplicació per part de les entitats asseguradores i reasseguradores autoritzades per operar a Andorra ha de ser autoritzada mitjançant comunicats tècnics emesos per l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

Secció tercera. Models interns

Article 78. Càlcul del capital de solvència obligatori mitjançant models interns

1. Les entitats asseguradores i reasseguradores poden calcular el capital de solvència obligatori utilitzant un model intern, complet o parcial, amb l’autorització prèvia de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, i mentre mantinguin el compliment tant dels requisits que estableix aquest Reglament com dels que fixi la mateixa autorització administrativa.

2. Mitjançant una resolució de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances es pot exigir a les entitats asseguradores i reasseguradores a les quals s’hagi autoritzat l’ús d’un model intern que presentin una estimació del capital de solvència obligatori calculat d’acord amb la fórmula estàndard. Una vegada autoritzat l’ús d’un model intern, el capital de solvència obligatori calculat mitjançant el model intern només es pot tornar a calcular d’acord amb la fórmula estàndard en circumstàncies degudament justificades i amb l’autorització prèvia de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

3. Les entitats asseguradores i reasseguradores poden utilitzar models interns parcials per al càlcul d’un o diversos dels elements que indica l’article 41. Així mateix, es pot aplicar un model parcial al conjunt de l’activitat de les entitats asseguradores o reasseguradores, o únicament a un o diversos dels segments principals de la seva activitat.

4. Les entitats asseguradores i reasseguradores han de justificar documentalment l’estructura i els detalls de funcionament del seu model intern. El contingut de la documentació ha d’incloure la justificació del fet que es compleixen els requisits que estableix el Reglament, una descripció detallada de la teoria, les hipòtesis i els fonaments matemàtics i empírics en què es basi el model intern, totes les possibles circumstàncies en què el model intern pugui no funcionar eficaçment, totes les modificacions que introdueixin en el seu model intern i qualsevol altre aspecte rellevant a l’efecte de garantir que es compleixen les exigències per al càlcul del capital de solvència obligatori.

5. En tot cas, les entitats asseguradores i reasseguradores han de garantir que el disseny del model intern s’adapta a les seves activitats de la manera següent:

Article 79. Política de modificació dels models complets i parcials

1. Dins el procés d’autorització d’un model intern, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha d’aprovar la política de modificació del model de l’entitat asseguradora o reasseguradora. I les entitats asseguradores i reasseguradores han de modificar el seu model intern d’acord amb aquesta política.

2. La mateixa política ha d’especificar les modificacions de menor i major entitat del model intern. Les modificacions de major entitat del model intern estan supeditades a l’autorització prèvia de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances. Les modificacions de menor entitat del model intern no estan supeditades a l’autorització prèvia de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, sempre que s’efectuïn d’acord amb la política esmentada.

Article 80. Incompliment del model intern

1. Les entitats asseguradores i reasseguradores que, després d’haver estat autoritzades, deixin de complir els requisits establerts en la seva autorització, han de complir una de les opcions següents:



2. Si les entitats que han optat per l’opció de l’apartat 1.b anterior no apliquen el pla esmentat en aquell apartat, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances els pot exigir que tornin a calcular el capital de solvència obligatori de conformitat amb la fórmula estàndard.

Article 81. Ús del model intern en la presa de decisions i en les activitats de gestió

1. Les entitats asseguradores i reasseguradores han d’acreditar que el model intern s’utilitza a totes les àrees rellevants i exerceix una funció important en el sistema de govern de l’entitat i, en particular, pel que fa a:



2. Les entitats asseguradores i reasseguradores han d’acreditar que la freqüència de càlcul del capital de solvència obligatori a través del model intern es correspon amb la freqüència amb la qual apliquen aquest model intern a les altres finalitats esmentades a l’apartat anterior.

Article 82. Normes de qualitat estadística dels models interns

1. Els mètodes utilitzats per efectuar el càlcul de la distribució de probabilitat en què es basi el model intern s’han de fonamentar en tècniques actuarials i estadístiques adequades que siguin aplicables i pertinents, i han de ser coherents amb els mètodes aplicats per calcular les provisions tècniques.

2. Els mètodes aplicats per al càlcul de la distribució de probabilitat prevista s’han de basar en informació actualitzada i fiable, i en hipòtesis realistes. Les entitats asseguradores i reasseguradores han d’estar en disposició de justificar davant l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances les hipòtesis aplicades en el model intern. Les dades utilitzades en el model intern han de ser exactes, completes i adequades, de manera que reflecteixin el perfil de risc específic de l’entitat. Les entitats asseguradores i reasseguradores han d’actualitzar almenys anualment les sèries de dades utilitzades en el càlcul de la distribució de probabilitat prevista. No s’exigeix cap mètode concret per al càlcul de la distribució de probabilitat prevista.

3. Sigui quin sigui el mètode de càlcul elegit, el model intern ha de permetre la classificació dels riscos de manera que hi hagi la garantia que s’aplicarà extensament i ocuparà un lloc destacat en el sistema de govern de les entitats asseguradores i reasseguradores, en particular pel que fa al seu sistema de gestió de riscos i els seus processos de presa de decisions, així com a l’assignació del capital. El model intern ha de cobrir tots els riscos significatius a què estiguin exposades les entitats asseguradores i reasseguradores. Els models interns han de cobrir, com a mínim, els riscos que esmenta l’article 64.3.

Article 83. Normes de calibratge dels models interns

1. Les entitats asseguradores i reasseguradores poden aplicar, als efectes del seu model intern, un horitzó temporal o una mesura del risc diferents dels que estableix la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, sempre que els resultats del model intern puguin ser utilitzats per aquestes entitats per calcular el capital de solvència obligatori de tal manera que es justifiqui davant l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances que aquest capital suposa per als prenedors, beneficiaris i tercers perjudicats un nivell de protecció equivalent.

2. Sempre que sigui possible, les entitats asseguradores i reasseguradores han de calcular el capital de solvència obligatori directament a partir de la distribució de probabilitat prevista generada pel seu model intern, utilitzant la mesura del valor en risc que estableix la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.

3. Amb la finalitat de comprovar el calibratge del model intern i verificar que les seves especificacions són concordes a les pràctiques de mercat generalment acceptades, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot exigir a les entitats asseguradores i reasseguradores que apliquin el seu model intern a carteres de referència i que utilitzin hipòtesis basades en dades externes, en lloc d’internes.

Article 84. Integració de models interns parcials

1. De conformitat amb el que disposa l’article 65.3 d’aquest Reglament, les entitats asseguradores i reasseguradores poden desenvolupar models d’interns parcials. Per tal d’integrar completament un model intern parcial en la fórmula estàndard del capital de solvència obligatori, les entitats asseguradores i reasseguradores han d’utilitzar com a tècnica d’integració per defecte les fórmules i les matrius de correlacions de la fórmula estàndard que s’estableixen a l’annex IV de la Directiva 2009/138/CE, i en el títol I, capítol V del Reglament delegat (UE) 2015/35 de la Comissió de 10 d’octubre de 2014, pel qual es completa la Directiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell, sobre l’accés a l’activitat d’assegurança i de reassegurança i el seu exercici.

2. Quan l’entitat asseguradora o reasseguradora demostri a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances que no seria adequat utilitzar la tècnica d’integració per defecte a què es refereix l’apartat anterior per qualsevol dels motius esmentats a l’apartat quart d’aquest article, l’entitat ha d’utilitzar la tècnica d’integració més adequada que s’estableixi a l’annex XVIII del Reglament delegat (UE) 2015/35 de la Comissió de 10 d’octubre de 2014, pel qual es completa la Directiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell, sobre l’accés a l’activitat d’assegurança i de reassegurança i el seu exercici. L’entitat asseguradora o reasseguradora ha de demostrar l’adequació de la tècnica d’integració proposada.

3. Quan l’entitat asseguradora o reasseguradora demostri a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances que no seria adequat utilitzar cap de les tècniques d’integració establertes a l’annex XVIII del Reglament delegat (UE) 2015/35 de la Comissió de 10 d’octubre de 2014, pel qual es completa la Directiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell, sobre l’accés a l’activitat d’assegurança i de reassegurança i el seu exercici, per qualsevol dels motius definits a l’apartat quart d’aquest article, l’entitat asseguradora o reasseguradora pot utilitzar una tècnica d’integració alternativa. En aquest cas, l’entitat asseguradora o reasseguradora ha de demostrar l’adequació de la tècnica d’integració proposada. En tot cas, aquesta tècnica d’integració proposada ha de ser conforme als principis relatius al capital de solvència obligatori que disposa la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, i ha de reflectir de la manera més apropiada el perfil de risc de l’entitat asseguradora o reasseguradora.

4. Una tècnica d’integració no resulta adequada si es compleix qualsevol de les condicions següents:

Article 85. Normes de validació dels models interns

1. Les entitats asseguradores i reasseguradores han de preveure un cicle periòdic de validació dels models, dirigit a comprovar el seu funcionament, verificar que les seves especificacions segueixin sent adequades i comparar els seus resultats amb els obtinguts en la realitat. El procés de validació dels models s’ha de fonamentar en un suport estadístic eficaç que permeti a les entitats asseguradores i reasseguradores justificar davant l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances que els requisits de capital resultants són adequats.

2. Els mètodes estadístics aplicats han de servir per comprovar la validesa de la distribució de probabilitat prevista tant a la vista de les pèrdues experimentades com de qualsevol nova dada rellevant i informació pertinent sobre això.

3. El procés de validació dels models ha d’incloure una anàlisi de l’estabilitat del model intern i, en particular, de la sensibilitat dels resultats del model intern davant les modificacions de les principals hipòtesis aplicades. També ha de comprendre l’examen de l’exactitud, la integritat i l’adequació de les dades utilitzades pel model intern, de manera que reflecteixin en tot moment el perfil de risc específic de l’entitat.

Article 86. Normes sobre documentació. Disposicions generals

1. Les entitats asseguradores i reasseguradores han de justificar documentalment l’estructura i els detalls de funcionament del seu model intern.

2. La documentació de l’estructura i els detalls de funcionament del model intern ha de ser suficient per garantir que un tercer independent degudament informat pugui comprendre l’estructura i els detalls de funcionament del model intern.

3. En el cas d’un model intern parcial, la documentació a la qual es refereixen els apartats anteriors d’aquest article, ha d’incloure, a més, la documentació que demostra l’adequació de la tècnica d’integració utilitzada per integrar el model intern parcial en la fórmula estàndard.

4. La documentació a la qual es refereixen els apartats anteriors ha d’estar adequadament estructurada i completa, ha de ser detallada i s’ha de mantenir actualitzada. Així mateix, ha de ser possible reproduir els resultats del model intern utilitzant la documentació del model esmentat i totes les dades que s’hi introdueixin.

Article 87. Contingut mínim de la documentació

La documentació del model intern ha d’incloure almenys tota la informació següent:

Capítol sisè. Règim simplificat

Article 88. Sol·licitud d’aplicació del règim simplificat

1. La sol·licitud d’aplicació del règim simplificat recollit a l’article 42 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, s’ha d’acompanyar de documentació suficient per acreditar:



En el cas d’entitats de nova constitució, només és exigible el compliment del requisit definit en la lletra b) anterior.

2. En tot cas, juntament amb la sol·licitud d’aplicació del règim simplificat, les entitats han d’aportar:



En el cas d’entitats de nova constitució, no és aplicable el que disposen les lletres a) i e) anteriors.

En el supòsit que, un cop presentada la sol·licitud, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances consideri que la informació presentada és insuficient per determinar el compliment dels requisits definits a l’apartat 4 de l’article 42 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, la mateixa Autoritat pot sol·licitar a l’entitat sol·licitant tota la informació addicional que consideri convenient.

Article 89. Contingut del règim simplificat

1. D’acord amb el que disposa l’apartat 5 de l’article 42 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, el règim simplificat suposa la no aplicació del règim de solvència que disposa l’article 42 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, per la qual cosa tampoc són aplicables les normes que desenvolupen aquest règim de solvència contingudes en aquest Reglament.

2. Sense perjudici del que estableix l’apartat anterior, les entitats que s’acullin al règim simplificat han de disposar, en tot cas, d’un capital social que en cap cas pot ser inferior al capital social mínim definit a l’article 21 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.

3. Tampoc no és aplicable a les entitats que s’acullin al règim simplificat el contingut de l’avaluació interna i de gestió de riscos definit a l’article 39 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, i desenvolupat a l’article 21 d’aquest Reglament. No obstant el que s’acaba d’exposar, les entitats esmentades han de presentar una avaluació interna de riscos i solvència a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances dins dels 45 dies següents a la finalització de cada exercici. Aquesta avaluació interna ha d’incloure com a mínim el contingut següent:

Capítol setè. Inversions

Article 90. Normes sobre inversions de les entitats asseguradores i reasseguradores

1. Les entitats asseguradores i reasseguradores han d’invertir els seus recursos d’acord amb el principi de prudència.

2. A aquests efectes, han de complir el següent:

Capítol vuitè. Externalització i concentració de funcions

Article 91. Supervisió de les funcions externalitzades

1. Quan les entitats asseguradores o reasseguradores externalitzin una funció o una activitat d’assegurança o reassegurança, el proveïdor de serveis que presti el servei externalitzat ha de col·laborar amb l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances en relació amb la supervisió de la funció o activitat externalitzada i ha de facilitar la informació que li sigui requerida relativa a aquestes funcions o activitats a l’Autoritat esmentada, així com a les mateixes entitats asseguradores o reasseguradores i als seus auditors de comptes.

2. Les entitats asseguradores i reasseguradores que externalitzin funcions o activitats han d’adoptar les mesures necessàries per garantir que es compleixin les obligacions d’informació i accés esmentades per part de qui els presti el servei externalitzat.

3. Els proveïdors de serveis que prestin els serveis externalitzats estan subjectes a les potestats d’inspecció de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

4. D’acord amb el que disposa l’article 44, l’entitat asseguradora o reasseguradora que desitgi externalitzar una funció ho ha de sol·licitar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, la qual disposa d’un termini de trenta dies hàbils per resoldre la sol·licitud. En cas que no la resolgui en el termini estipulat, és aplicable el que disposa l’article 44 de la Llei 12/2017.

Article 92. Política d’externalització

Tota entitat asseguradora o reasseguradora que externalitzi o es proposi externalitzar funcions o activitats d’assegurança o reassegurança a un proveïdor de serveis, ha d’establir una política escrita d’externalització que tingui en compte:

Article 93. Elecció del proveïdor de serveis

En triar el proveïdor de serveis, l’òrgan d’administració de l’entitat asseguradora o reasseguradora ha de vetllar perquè:

Article 94. Requisits del contracte d’externalització

El contracte per escrit entre l’entitat asseguradora o reasseguradora i el proveïdor de serveis ha d’indicar clarament tots els requisits següents:

Article 95. Requisits que l’entitat asseguradora o reasseguradora ha de complir per procedir a l’externalització

L’entitat asseguradora o reasseguradora que externalitzi funcions o activitats operatives ha de satisfer tots els requisits següents:

Article 96. Autorització de la concentració

En el supòsit que una entitat asseguradora o reasseguradora sol·liciti la concentració de funcions d’acord amb el que disposa l’article 44.4 de la Llei 12/2017, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha de valorar el volum, l’escala i la complexitat de les activitats desenvolupades per l’entitat asseguradora o reasseguradora per decidir sobre l’autorització de la concentració esmentada i, en cap cas, no pot concedir l’autorització si no queda suficientment acreditada l’eficàcia de les funcions concentrades.

Capítol novè. Prevenció del frau

Article 97. Creació i gestió dels fitxers de persones o entitats que hagin comès actuacions fraudulentes

1. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha de crear i gestionar fitxers de persones o entitats que hagin comès actuacions fraudulentes en matèria d’assegurances i reassegurances.

2. La inscripció als fitxers s’ha de fer sobre la base de la comunicació que faci a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances l’autoritat judicial o administrativa que hagi dictat la resolució o instància corresponent de qualsevol persona interessada.

3. Abans de la celebració, la pròrroga o la renovació de contractes d’assegurança o reassegurança, les entitats poden sol·licitar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances l’expedició del certificat a què fa referència l’article 45.3 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances. El certificat s’ha d’emetre dins del període de dos (2) dies des de la seva sol·licitud.

4. En la creació i gestió dels fitxers als quals es refereix aquest article, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances queda sotmesa, amb les adaptacions corresponents, al que disposen sobre els fitxers de naturalesa pública la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals, i el Decret del 9 de juny de 2010 d’aprovació del Reglament de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades.

Capítol desè. Conductes de mercat

Secció primera. Deures d’informació a prenedors i assegurats

Article 98. Periodicitat

1. Amb relació a les obligacions d’informació definides en els apartats a) i b) de l’article 46.2 de la Llei 12/2017, les entitats han de proporcionar la informació sobre les modificacions a què fan referència els apartats anteriorment esmentats com a mínim un mes abans de la seva efectivitat.

2. Respecte de la informació a què es refereix l’apartat c) de l’article 46.2, aquesta s’ha de lliurar als assegurats en el termini de tres mesos des de la finalització de cada exercici.

Article 99. Assegurances de grans riscos

La subscripció de contractes d’assegurança de grans riscos no està subjecta als deures d’informació a prenedors i assegurats que estableix l’article 46 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.

Article 100. Deures d’informació quan l’entitat asseguradora estigui domiciliada fora del Principat d’Andorra

Els deures d’informació que estableix l’article 46 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, també són d’aplicació quan l’entitat asseguradora estigui domiciliada fora del Principat d’Andorra.

Article 101. Deures d’informació respecte dels contractes d’assegurança sobre la vida

Abans de formalitzar un contracte d’assegurança sobre la vida, l’assegurador ha de subministrar al prenedor de l’assegurança, per escrit i, si el prenedor o l’assegurat així ho sol·licita, també en un suport electrònic durador, de manera clara i precisa, la informació següent:

Secció segona. Pòlisses. Primes de tarifa i bases tècniques

Article 102. Pòlisses

1. Les pòlisses s’han de redactar de manera que siguin de fàcil comprensió. En cas d’extraviament de la pòlissa, l’assegurador, a petició del prenedor de l’assegurança o, en el seu defecte, de l’assegurat o beneficiari, té l’obligació d’expedir-ne una còpia o un duplicat, que té la mateixa eficàcia que l’original.

2. Els models de pòlisses d’assegurances, les bases tècniques i les tarifes han d’estar a disposició de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

Article 103. Primes de tarifa

La prima de tarifa està integrada per la prima pura o de risc, pel recàrrec de seguretat, si s’escau, i pels recàrrecs necessaris per compensar l’entitat de les despeses d’administració i d’adquisició, incloses entre aquestes últimes les de manteniment del negoci, així com pel possible marge o recàrrec de benefici o excedent. Les despeses de gestió dels sinistres s’han d’incloure en tot cas en la prima pura.

Article 104. Bases tècniques

1. Les bases tècniques, que han de ser subscrites per un actuari d’assegurances, han de comprendre, segons el que correspongui en funció de l’estructura administrativa i l’organització comercial de l’entitat, els apartats següents:

a) Informació genèrica, que ha d’explicar el risc assegurable de conformitat amb la pòlissa respectiva, els factors de risc considerats en la tarifa i els sistemes de tarifació utilitzats.

2. En funció de les bases estadístiques i financeres, si escau, s’ha d’establir l’equivalència actuarial per fixar la prima pura que correspongui al risc que s’ha de cobrir i a les despeses de gestió dels sinistres. Prenent com a base la prima pura i els recàrrecs, s’ha d’obtenir la prima de tarifa o comercial.

3. Si s’admeten primes fraccionades i fraccionàries, s’han de justificar la base i el recàrrec per calcular-les, i s’ha de concretar que aquestes últimes són alliberadores pel període d’assegurança a què corresponguin.

4. Les bases tècniques han de reflectir les metodologies i els models subjacents utilitzats en el càlcul de les provisions tècniques, així com les hipòtesis utilitzades en el seu càlcul.

Secció tercera. Cessions de cartera i modificacions estructurals

Article 105. Cessions de cartera

1. A la sol·licitud d’autorització prèvia de cessió de cartera, s’ha d’adjuntar la documentació següent:



2. La cessió de cartera s’ha de formalitzar en escriptura pública, en la qual s’han d’incloure el conveni de cessió i els balanços de situació i comptes de pèrdues i guanys de les entitats participants.

Article 106. Modificacions estructurals

1. A la sol·licitud d’autorització prèvia de les modificacions estructurals s’ha d’adjuntar la documentació següent:



2. L’escissió d’entitats s’ha de fer per rams d’assegurança complets, o bé ha de comprendre la totalitat de les pòlisses que pertanyin a un o més rams.

3. Autoritzada la modificació estructural, s’ha d’atorgar l’escriptura pública corresponent i seguir el procediment que determini la legislació mercantil.

4. L’autorització administrativa per a l’exercici de l’activitat asseguradora i reasseguradora concedida a les entitats extingides ha de quedar revocada.

Capítol onzè. Supervisió de grups d’entitats asseguradores i reasseguradores inclosos dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances

Article 107. Estructura del grup

Les entitats asseguradores i reasseguradores integrants dels grups inclosos dins de l’àmbit subjectiu d’aplicació de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, han de publicar a les seves pàgines web amb una periodicitat anual, l’estructura jurídica i l’estructura de governança i organitzativa, inclosa una descripció de totes les filials, les societats vinculades materials i les sucursals significatives que pertanyin al grup.

Article 108. Supervisió de la solvència de grup

1. L’entitat dominant del grup ha de fer almenys anualment el càlcul de la solvència del grup i remetre la informació resultant a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances. En cas de dubte sobre quina és l’entitat dominant, el deure recau sobre l’entitat del grup que determini l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

2. L’entitat dominant del grup ha de mantenir un control permanent del capital de solvència obligatori del grup. En cas que el perfil de risc del grup s’aparti significativament de les hipòtesis en què es basa l’últim càlcul del capital de solvència obligatori del grup notificat, s’ha de procedir immediatament a un nou càlcul del capital de solvència obligatori i a la seva presentació a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

3. Quan hi hagi indicis que el perfil de risc del grup hagi variat significativament des de l’última informació presentada sobre el capital de solvència obligatori del grup, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, sense perjudici de les seves potestats d’acord amb els articles 10 i concordants de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, ha de requerir que aquest capital de solvència obligatori es torni a calcular.

Article 109. Mètode de càlcul de la solvència de grup basat en la consolidació comptable (mètode 1)

1. El càlcul de la solvència de grup de l’entitat asseguradora o reasseguradora participant s’ha d’efectuar a partir dels comptes consolidats. La solvència de grup de l’entitat asseguradora o reasseguradora participant resulta de la diferència entre les magnituds següents:



2. El capital de solvència obligatori de grup consolidat s’ha de calcular bé d’acord amb la fórmula estàndard seguint els principis definits en aquest Reglament per al càlcul del capital de solvència obligatori, o bé amb un model intern aprovat per l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances a sol·licitud de l’entitat dominant del grup.

3. El capital de solvència obligatori de grup consolidat està integrat, com a mínim, per la suma del següent:



4. El mínim esmentat ha d’estar cobert per fons propis bàsics admissibles en els termes de l’article 40 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances i d’aquest Reglament.

5. A fi de determinar si aquests fons propis admissibles es poden considerar aptes per cobrir el capital mínim de solvència obligatori de grup consolidat s’han d’aplicar, amb les adaptacions necessàries, els principis establerts per les entitats individuals.

Article 110. Mètode de deducció i agregació (mètode 2)

1. Quan s’utilitzi el mètode de deducció i agregació, la solvència de grup de l’entitat asseguradora o reasseguradora participant és la diferència entre les magnituds següents:



2. Els fons propis admissibles de grup agregat són la suma del següent:



3. El capital de solvència obligatori de grup agregat és la suma del següent:



4. Quan la participació en les entitats asseguradores o reasseguradores vinculades consisteixi, totalment o parcialment, en una propietat indirecta, el valor a l’entitat asseguradora o reasseguradora participant de les entitats asseguradores o reasseguradores vinculades ha d’incorporar el valor de la propietat indirecta esmentada, tenint en compte les participacions successives pertinents, i els elements que preveuen l’apartat 2, lletra b), i l’apartat 3, lletra b), han d’incloure, respectivament, les parts proporcionals corresponents dels fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori de les entitats asseguradores o reasseguradores vinculades i del capital de solvència obligatori de les entitats asseguradores o reasseguradores vinculades.

Article 111. Elecció del mètode de càlcul de la solvència del grup

1. El mètode 2 només s’utilitza en el cas que l’aplicació del mètode 1 per al càlcul de la solvència del grup no resulti adequat.

2. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha de tenir en compte els factors següents a l’hora d’avaluar si l’aplicació del mètode 1 no és adequada i, per tant, si escau aplicar el mètode 2:



3. El mètode triat s’ha d’aplicar de manera constant al llarg del temps.

4. Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot exigir a les entitats asseguradores i reasseguradores participants que tornin a utilitzar el mètode 1 quan, per qualsevol circumstància, no es justifica la utilització del mètode 2.

Article 112. Inclusió de la participació proporcional

1. En el càlcul de la solvència de grup, s’ha de tenir en compte la participació proporcional que tingui l’entitat participant en les seves entitats vinculades. Aquesta participació proporcional correspon:



2. No obstant això, i independentment del mètode aplicat, quan l’entitat vinculada sigui una entitat filial i no disposi de fons propis admissibles en una quantia suficient per cobrir el capital de solvència obligatori, s’ha de computar el total del dèficit de solvència de la filial.

3. Quan segons l’autoritat de supervisió, la responsabilitat de l’entitat matriu que tingui una participació en el capital es limiti estrictament a aquesta participació, el supervisor del grup pot permetre que el dèficit de solvència de l’entitat filial es tingui en compte de manera proporcional.

Article 113. Supressió del doble còmput dels fons propis admissibles

1. No es permet el doble còmput dels fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori entre les diferents entitats asseguradores o reasseguradores que s’hagin tingut en compte en aquest càlcul. A aquest efecte, en el càlcul de la solvència de grup s’han d’excloure els imports següents:



2. Sense perjudici del que disposa l’apartat 1, els elements que s’esmenten a continuació només es poden computar en la mesura en què siguin admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori de l’entitat vinculada considerada:



3. No obstant això, del càlcul s’han d’excloure, en tot cas, els elements següents:



4. Quan les autoritats de supervisió considerin que determinats fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori d’una entitat asseguradora o reasseguradora vinculada, diferents dels que preveu l’apartat 2, no poden estar realment disponibles per cobrir el capital de solvència obligatori de l’entitat d’asseguradora o reasseguradora participant respecte de la qual es calculi la solvència de grup, els fons propis esmentats només es poden computar en la mesura que siguin admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori de l’entitat vinculada.

5. La suma de fons propis que preveuen els apartats 2 i 3 no pot superar el capital de solvència obligatori de l’entitat asseguradora o reasseguradora vinculada.

6. Els fons propis admissibles d’una entitat asseguradora o reasseguradora vinculada a l’entitat asseguradora o reasseguradora participant respecte de la qual es calculi la solvència de grup, només es poden computar en la mesura que hagin estat degudament autoritzats per les autoritats responsables de la supervisió de l’entitat vinculada esmentada.

Article 114. Supressió de la creació de capital intragrup

1. En el càlcul de la solvència de grup no s’han de prendre en consideració els fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori que procedeixin d’un finançament recíproc entre l’entitat asseguradora o reasseguradora participant i qualsevol de les següents:



2. En el càlcul de la solvència de grup no s’han de tenir en compte els fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori d’una entitat asseguradora o reasseguradora vinculada a l’entitat asseguradora o reasseguradora participant respecte de la qual es calculi la solvència del grup, quan els fons propis considerats procedeixin d’un finançament recíproc amb qualsevol altra entitat vinculada a l’esmentada entitat d’assegurances o reassegurances participant.

3. Es considera que hi ha finançament recíproc, com a mínim, quan una entitat asseguradora o reasseguradora, o qualsevol de les seves entitats vinculades, tingui participacions en una altra entitat que, directament o indirectament, tingui fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori de la primera entitat, o bé concedeixi préstecs a aquesta altra entitat.

Article 115. Valoració

Els actius i els passius s’han de valorar d’acord amb el que preveu l’article 39 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.

Article 116. Càlcul del capital de solvència del grup

Per a tot el que no estigui previst en aquest Reglament, són d’aplicació a aquest capítol les normes contingudes en els capítols I, II i III del títol II del Reglament delegat (UE) 2015/35 de la Comissió de 10 d’octubre de 2014, pel qual es completa la Directiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell, sobre l’accés a l’activitat d’assegurança i de reassegurança i el seu exercici, al càlcul i règim de solvència del grup.

Article 117. Informació sobre la situació financera i de solvència a nivell de grup

1. Sense perjudici de l’elaboració dels informes sobre la situació financera i de solvència per part de les diferents entitats que conformen els diferents grups subjectes al control de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, d’acord amb el que disposa la Llei 12/2017 i aquest Reglament, la matriu de cada un d’aquests grups, ha de presentar un informe sobre la situació financera i de solvència de tot el grup, el qual ha d’incloure els elements següents:



2. L’informe anual a què fa referència aquest article s’ha d’elaborar en català, i també en les diferents llengües oficials dels estats en què es trobin domiciliades les entitats del grup.

3. L’entitat matriu del grup ha de presentar l’informe sobre la situació financera i de solvència de grup en un termini màxim de vint setmanes a comptar des del tancament de l’exercici.

4. L’entitat matriu del grup pot sol·licitar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances la dispensa de la publicació de l’informe sobre la situació financera i de solvència de tot el grup quan s’escaiguin les circumstàncies recollides en l’article 33.3 de la Llei 12/2017.

Article 118. Informe únic sobre la situació financera i de solvència

Els grups poden presentar un informe únic sobre la situació financera i de solvència com a alternativa als informes individuals de les entitats del grup i de l’informe a què fa referència l’article anterior, sempre que es compleixin les condicions següents:

Article 119. Supervisió del sistema de govern del grup

Amb relació a la supervisió del sistema de govern del grup, són aplicables el capítol VI del títol II del Reglament delegat (UE) 2015/35 de la Comissió, de 10 d’octubre de 2014, pel qual es completa la Directiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell, sobre l’accés a l’activitat d’assegurança i de reassegurança i el seu exercici al càlcul i règim de solvència de grup, a excepció de l’article 374 del Reglament esmentat.

Capítol dotzè. Exercici simultani de l’activitat d’assegurança de vida i d’assegurança diferent de la de vida

Article 120. Entitats asseguradores autoritzades per operar simultàniament en assegurances de vida i en assegurances diferents de la de vida.

1. D’acord amb l’article 27.3 de la Llei 12/2017, les entitats asseguradores que estiguin autoritzades per operar simultàniament en el ram de vida i de no vida estan obligades a mantenir una gestió separada als efectes comptables i de solvència. D’aquesta manera, aquestes entitats han de garantir:



2. En vista del que disposa l’apartat anterior, les entitats asseguradores autoritzades per operar simultàniament en assegurances de vida i en assegurances diferents de la de vida han de complir les condicions següents:



3. L’incompliment de les obligacions assenyalades en aquest article determina la dissolució administrativa de l’entitat asseguradora, llevat que en el procediment administratiu de dissolució aquesta opti per realitzar exclusivament operacions d’assegurança de vida o operacions d’assegurança directa diferent de l’assegurança de vida.

Capítol tretzè. Auditoria externa

Article 121. Auditoria externa de les entitats asseguradores i reasseguradores

1. Les entitats asseguradores i reasseguradores autoritzades per a operar a Andorra tenen l’obligació d’auditar els seus comptes anuals individuals i, en el seu cas, consolidats.

2. Les entitats asseguradores i reasseguradores creades durant el darrer trimestre de l’any podran sol·licitar autorització a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances per quedar excloses de l’obligació imposada en el punt anterior, sempre que l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ho consideri apropiat d’acord amb la naturalesa, l’escala i la complexitat de la seva activitat i dels productes i riscos assumits. En aquest cas, han de presentar la comptabilitat d’aquest darrer trimestre juntament amb la comptabilitat corresponent a l’exercici següent en el segon exercici.

3. Sense perjudici del que estableix la normativa comptable especifica del sector assegurador així com de la resta de normes d’aplicació respecte de les entitats asseguradores i reasseguradores, aquestes entitats han de lliurar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances un exemplar dels seus comptes anuals individuals i consolidats juntament amb el corresponent informe d’auditoria. El lliurament dels estats financers auditats a l’l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances s’ha de fer en el transcurs dels tres primers mesos següents a la finalització de l’exercici o del període d’auditoria.

4. Les entitats asseguradores o reasseguradores han de tenir contractada en tot moment, una entitat auditora responsable de l’auditoria externa dels seus comptes anuals. Aquesta designació ha de ser aprovada per la Junta general d’accionistes de l’entitat asseguradora o reasseguradora a proposta del Consell d’administració i prèvia autorització de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances. A fi de donar compliment als preceptes definits en aquest Reglament, el nomenament de l’auditor ha de garantir que una entitat auditora en tot moment sigui responsable de l’auditoria de l’entitat asseguradora o reasseguradora.

5. Sempre que sigui possible, les entitats asseguradores i reasseguradores i les entitats participades i controlades per aquestes entitats, han de tenir contractada la mateixa entitat auditora.

6. L’auditor extern i/o l’entitat auditora han de ser independents de l’entitat auditada i no participar en la presa de dedicions d’aquesta entitat. En aquest sentit l’entitat auditora i/o l’auditor, no poden mantenir cap relació professional o laboral, ja sigui directament o indirectament, amb l’entitat asseguradora o reasseguradora auditada.

7. L’auditor extern i/o l’entitat auditora no poden mantenir una relació financera, comercial o de qualsevol altra tipus, ja sigui directament o indirectament amb l’entitat asseguradora o reasseguradora auditada sobre la base de la qual l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pugui arribar a la conclusió que estigui compromesa la independència de l’auditor extern i/o de l’entitat auditora.

8. Si la independència de l’auditor extern i/o l’entitat auditora es veu compromesa per qualsevol factor, l’auditor extern i/o l’entitat auditora tenen l’obligació d’establir les salvaguardes necessàries per reduir aquests factors i així evitar comprometre la seva independència. En el supòsit que les salvaguardes no redueixin adequadament els factors que comprometen la seva independència, l’auditor extern o l’entitat auditora s’abstindrà de realitzar l’auditoria.

9. Els auditors externs i les entitats auditores han de respectar les normes ètiques professionals més exigents. En aquest sentit, els auditors externs i les entitats auditores han de tenir en consideració els principis reflectits al codi ètic de la Federació Internacional de Comptables.

10. L’entitat auditora és nomenada per un període màxim de 4 anys, renovables llevat en el cas que aquest nomenament pugui excedir els 8 anys consecutius. Amb el venciment de cada nomenament, el Consell d’administració de l’entitat asseguradora o reasseguradora ha de dur a terme un procés d’avaluació del seu auditor per considerar la conveniència o no de renovar-lo. Aquest procés d’avaluació ha de permetre avaluar si l’auditor ha complert amb les seves obligacions legals, reglamentàries i professionals en el desenvolupament del seu mandat. El Consell d’administració ha d’informar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances dels criteris emprats per aquesta avaluació i la seva conclusió i, si escau, sol·licitar l’autorització prèvia corresponent i posteriorment ha d’informar a la Junta general d’accionistes i proposar-ne la renovació o el canvi d’auditor. A tot cas, l’entitat auditora no podrà ser contractada de nou fins passats dos anys des de la finalització del contracte anterior.

11. Contractar un soci diferent de la mateixa entitat auditora, malgrat pertanyi a la filial de l’entitat auditora en un altre país, no es considerarà compliment del que disposa l’apartat anterior.

12. La direcció i la firma dels treballs d’auditoria poden correspondre a un o a varis socis d’una mateixa entitat auditora. Els informes d’auditoria no poden anar firmats sense l’anagrama de l’entitat auditora i és necessària la firma dels socis responsables que han estat a càrrec del desenvolupament del treball en l’entitat asseguradora o reasseguradora auditada. Els informes podran estar firmats per altres socis de la mateixa entitat auditora que no hagin participat en el treball.

13. En cas que els auditors externs tinguin coneixement de l’existència d’elements susceptibles d’afectar significativament l’estabilitat de les entitats asseguradores o reasseguradores, han d’emetre un informe amb caràcter immediat i l’entitat asseguradora o reasseguradora auditada té l’obligació d’enviar una còpia de l’informe a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances. Si en el termini de cinc dies hàbils l’auditor no té resposta fefaent que s’ha produït el lliurament, ha d’enviar una còpia de l’informe directament a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances. En cas de canvi d’auditors, l’entitat auditora que ha de donar compliment a aquest requeriment, és la que te vigent el seu nomenament per part de la Junta general d’accionistes.

14. Sense perjudici del que disposin altres disposicions, l’entitat auditora externa o els auditors, han de facilitar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances tota la informació que sol·liciti en relació amb els treballs d’auditoria duts a terme per l’auditor a una entitat asseguradora o reasseguradora andorrana.

15. L’auditoria dels comptes anuals individuals i consolidats de les entitats asseguradores i reasseguradores s’ha de realitzar d’acord amb el que estableixen les Normes Internacions d’Auditoria emeses pel International Auditing and Assurance Standard Board. S’habilita a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i reassegurances a establir normes complementàries a les esmentades en aquest apartat.

16. Les entitats auditores i els seus empleats o auditors externs, en el marc de les seves actuacions a entitats asseguradores i reasseguradores, estan sotmesos al deure de secret en l’àmbit laboral i al secret professional. A tal efecte, han d’adoptar totes les mesures de prudència i cautela que siguin convenients amb la finalitat de salvaguardar aquest deure de secret. La violació del deure de secret en l’àmbit laboral i/o del secret professional sense justificació és constitutiva de delicte en els termes previstos al codi penal.

17. En el supòsit que les entitats d’auditoria o els auditors incompleixin les obligacions derivades dels apartats anteriors i/o no executin les exigències o els encàrrecs imposats per l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances i que estableixi la normativa vigent, serà d’aplicació el règim disciplinari definit als apartats 14 i 15 de l’article 19 de la Llei 8/2013 de 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera.

Disposicions addicionals

Disposició addicional primera. Reassegurança

Les entitats reasseguradores domiciliades fora del Principat d’Andorra a les qual fa referencia l’article 30 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, també tenen la facultat d’optar per acollir-se al règim aplicable a l’obertura de delegacions d’acord amb el que disposa l’article 29 de la dita Llei, així com aquest Reglament.

Disposició addicional segona. Riscos accessoris

La quantia màxima de cobertura de responsabilitat civil quan tingui la consideració de risc accessori, de conformitat amb el que estableix l’apartat 2.d) de la disposició addicional primera de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances, és de 60.000 euros, sempre que l’import esmentat no superi el valor assegurat respecte del risc principal.

Disposició addicional tercera. Registre de mediadors

1. D’acord amb la disposició addicional tercera de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, es crea el Registre de mediadors d’assegurances, i s’encomana la seva organització i gestió a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

2. La inscripció en el Registre de mediadors d’assegurances és un requisit que s’ha de complir amb caràcter previ a l’inici de les activitats de mediació corresponents.

3. Les persones físiques o jurídiques que es proposin iniciar activitats de mediació d’assegurances han de presentar una sol·licitud d’inscripció en el Registre, a la qual han d’indicar la informació següent:



4. El mediador d’assegurances ha de comunicar al Registre qualsevol modificació relativa a les dades anteriors, dins d’un termini de quinze dies des que tingui lloc la modificació esmentada.

Disposició addicional quarta. Procediments administratius especials

1. En tot el que no estigui disposat en la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances i en aquest Reglament, als procediments tramitats en aplicació de la disposició esmentada és d’aplicació el que disposa el text refós del Codi de l’Administració aprovat pel Decret de 15 de juliol de 2015.

2. Procediment de supervisió per inspecció. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, amb la finalitat de complir les tasques que li encomanen la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances i aquest Reglament, ha d’exercitar les seves potestats de supervisió per inspecció d’acord amb les regles següents:



3. Procediment de mesures de control especial. L’adopció de mesures de control especial s’ha d’efectuar en un procediment administratiu tramitat d’acord amb les normes del procediment de supervisió per inspecció, amb les peculiaritats següents:

Disposicions transitòries

Disposició transitòria primera. Informació pública sobre la situació financera i de solvència

En els tres primers exercicis en què les entitats hagin de fer públic l’informe anual sobre la situació financera i de solvència que regula l’article 33.2.a) de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, les entitats disposen d’un termini de nou mesos a comptar des del final de l’exercici al qual es refereixin.

Disposició transitòria segona. Tipus d’interès sense risc

1. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot, mitjançant un comunicat tècnic, publicar ajustos transitoris a l’estructura temporal pertinent de tipus d’interès sense risc.

2. Els comunicats tècnics a què fa referència l’apartat anterior han de desenvolupar les condicions per a l’aplicació dels ajustos transitoris a l’estructura temporal pertinent de tipus d’interès sense risc per part de les entitats asseguradores i reasseguradores.

3. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances podrà emetre els comunicats tècnics als quals fa referència el punt primer d’aquesta disposició transitòria fins al dia 1 de gener de 2034.

4. A tot cas, la deducció regulada als comunicats tècnics emesos a l’empara d’aquesta disposició transitòria haurà de reduir-se de forma progressiva fins a assolir un valor nul el dia 1 de gener de 2034.

Disposició transitòria tercera. Provisions tècniques

1. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot publicar mitjançant comunicat tècnic una deducció transitòria a les provisions tècniques.

2. La deducció podrà aplicar-se al nivell dels grups de risc homogenis als quals fa referència el punt primer de l’article 30 d’aquest Reglament.

3. El comunicat tècnic a què fa referència l’apartat primer d’aquesta disposició transitòria ha de desenvolupar el règim de la deducció transitòria sobre les provisions tècniques, així com les condicions que han de complir les entitats asseguradores i reasseguradores per aplicar aquesta deducció.

4. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances podrà emetre els comunicats tècnics als quals fa referència el punt primer d’aquesta disposició transitòria fins al dia 1 de gener de 2034.

5. A tot cas, la deducció regulada als comunicats tècnics emesos a l’empara d’aquesta disposició transitòria haurà de reduir-se de forma progressiva fins a assolir un valor nul el dia 1 de gener de 2034.

Disposició transitòria quarta. Incompliment del capital de solvència obligatori sense l’aplicació dels mecanismes de transitorietat anteriors

1. Les entitats asseguradores i reasseguradores que apliquin la mesura transitòria que estableix la disposició transitòria segona o la disposició transitòria tercera han d’informar l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, tan aviat com ho observin, que no compliran el capital de solvència obligatori sense l’aplicació de les mesures transitòries esmentades.

2. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha d’exigir a l’entitat asseguradora o reasseguradora que adopti les mesures necessàries per garantir el compliment respecte al capital de solvència obligatori al final del període transitori.

3. En el termini de dos mesos a partir de l’observació de l’incompliment del capital de solvència obligatori sense l’aplicació de les mesures transitòries esmentades, l’entitat asseguradora o reasseguradora ha de presentar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances un pla d’introducció progressiva en què exposin les mesures planejades per establir el nivell de fons propis admissibles corresponent a la cobertura del capital de solvència obligatori o per reduir el seu perfil de risc, a fi de garantir el compliment del capital de solvència obligatori al final del període transitori.

4. L’entitat asseguradora o reasseguradora pot actualitzar el pla durant el període transitori.

5. Les entitats asseguradores i reasseguradores que no compleixin el capital de solvència obligatori sense l’aplicació de les mesures transitòries esmentades han de presentar anualment a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances un informe sobre els progressos efectuats en què exposin les mesures adoptades i els progressos registrats per garantir el compliment del capital de solvència obligatori al final del període transitori.

6. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha de revocar l’aprovació de l’aplicació de les mesures transitòries quan l’informe sobre els progressos efectuats indiqui que el compliment en relació amb el capital de solvència obligatori al final del període transitori no és realista.

Disposició derogatòria

Disposició derogatòria única

Queden derogades totes les disposicions reglamentàries que s’oposin al que estipula aquest Reglament.

Disposició final

Disposició final única. Entrada en vigor

Aquest Reglament entrarà en vigor el dia 1 de gener de 2018.


Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 20 de desembre del 2017

Annex I. del Reglament d’aplicació de la Llei 12/2017: Línies de negoci

A) Obligacions d’assegurança diferent de l’assegurança de vida

1. Assegurança de despeses mèdiques

Obligacions de l’assegurança de despeses mèdiques quan l’activitat subjacent no s’exerceix sobre una base tècnica similar a la de l’assegurança de vida, diferents de les obligacions incloses en la línia de negoci 3.

2. Assegurança de protecció d’ingressos

Obligacions de l’assegurança de protecció d’ingressos quan l’activitat subjacent no s’exerceix sobre una base tècnica similar a la de l’assegurança de vida, diferents de les obligacions incloses en la línia de negoci 3.

3. Assegurança d’accidents laborals

Obligacions d’assegurança de malaltia corresponents a accidents i danys laborals i malalties professionals quan l’activitat subjacent no s’exerceix sobre una base tècnica similar a la de l’assegurança de vida.

4. Assegurança de responsabilitat civil de vehicles automòbils

Obligacions d’assegurança que cobreixen totes les responsabilitats derivades de l’ús de vehicles terrestres automòbils (inclosa la responsabilitat del transportista).

5. Un altra assegurança de vehicles automòbils

Obligacions d’assegurança que cobreixen qualsevol dany o pèrdua soferts per vehicles terrestres (inclòs el material rodant ferroviari).

6. Assegurança marítima, d’aviació i transport

Obligacions d’assegurança que cobreixen qualsevol dany o pèrdua soferts per vehicles marítims, fluvials i lacustres, així com per aeronaus; i el dany o pèrdua soferts per mercaderies transportades o equipatges, independentment del mitjà de transport. Les obligacions d’assegurança que cobreixen la responsabilitat civil derivada de l’ús d’aeronaus i vehicles marítims, fluvials i lacustres (inclosa la responsabilitat del transportista).

7. Assegurança d’incendi i altres danys als béns

Obligacions d’assegurança que cobreixen qualsevol dany o pèrdua soferts per béns diferents dels inclosos en les línies de negoci 5 i 6 a causa d’incendi, explosió i elements naturals, incloent-hi tempestes, calamarsades o gelades, energia nuclear, enfonsament de terreny i qualsevol altre fet, com el robatori.

8. Assegurança de responsabilitat civil general

Obligacions d’assegurança que cobreixen totes les responsabilitats diferents de les pròpies de les línies de negoci 4 i 6.

9. Assegurança de crèdit i caució

Obligacions d’assegurança que cobreixen la insolvència, el crèdit a l’exportació, el crèdit a terminis, el crèdit hipotecari, el crèdit agrícola i la caució directa i indirecta.

10. Assegurança de defensa jurídica

Obligacions d’assegurança que cobreixen les despeses de defensa jurídica i les costes judicials.

11. Assegurança d’assistència

Obligacions d’assegurança que cobreixen l’assistència a persones que es troben en dificultats durant desplaçaments o absències del seu domicili o el seu lloc de residència habitual.

12. Pèrdues pecuniàries diverses

Obligacions d’assegurança que cobreixen els riscos de l’ocupació, la insuficiència d’ingressos, el mal temps, la pèrdua de beneficis, la persistència de despeses generals, les despeses comercials imprevistes, la pèrdua de valor venal, la pèrdua de lloguers o rendes, les pèrdues comercials indirectes diferents de les esmentades més amunt, qualsevol altra pèrdua pecuniària no comercial, així com qualsevol altre risc d’assegurança diferent de la de vida no cobert per les línies de negoci 1 a 11.

B) Obligacions de reassegurança proporcional diferent de la de vida

Les línies de negoci 13 a 24 han d’incloure les obligacions de reassegurança proporcional corresponents a obligacions incloses en les línies de negoci 1 a 12, respectivament.

C) Obligacions de reassegurança proporcional diferent de la de vida

25. Reassegurança no proporcional de malaltia

Obligacions de reassegurança no proporcional corresponents a obligacions d’assegurança incloses en les línies de negoci 1 a 3.

26. Reassegurança no proporcional de responsabilitat civil per danys

Obligacions de reassegurança no proporcional corresponents a obligacions d’assegurança incloses en les línies de negoci 4 a 8.

27. Reassegurança no proporcional marítima, d’aviació i transport

Obligacions de reassegurança no proporcional corresponents a obligacions d’assegurança incloses en la línia de negoci 6.

28. Reassegurança no proporcional de danys als béns

Obligacions de reassegurança no proporcional corresponents a obligacions d’assegurança incloses en les línies de negoci 5, 7 i 9 a 12.

D) Obligacions d’assegurança de vida

29. Assegurança de malaltia

Obligacions d’assegurança de malaltia quan l’activitat subjacent s’exerceixi sobre una base tècnica similar a la de l’assegurança de vida, diferents de les obligacions incloses en la línia de negoci 33.

30. Assegurança amb participació en els beneficis

Obligacions d’assegurança amb participació en els beneficis diferents de les obligacions incloses en les línies de negoci 33 i 34.

31. Assegurança vinculada a índexs i a fons d’inversió

Obligacions d’assegurança amb prestacions vinculades a índexs i a fons d’inversió diferents de les obligacions incloses en les línies de negoci 33 i 34.

32. Una altra assegurança de vida

Altres obligacions d’assegurança de vida diferents de les obligacions incloses en les línies de negoci 29 a 31, 33 i 34.

33. Rendes derivades de contractes d’assegurança diferent de la de vida i corresponents a obligacions d’assegurança de malaltia.

34. Rendes derivades de contractes d’assegurança diferent de la de vida i corresponent a obligacions d’assegurança diferents de les obligacions d’assegurança de malaltia.

E) Obligacions de reassegurança de vida

35. Reassegurança de malaltia

Obligacions de reassegurança corresponents a les obligacions incloses en les línies de negoci 29 i 33.

36. Reassegurança de vida

Obligacions de reassegurança corresponents a les obligacions incloses en les línies de negoci 32 i 34.

Annex II. del Reglament d’aplicació de la Llei 12/2017: normes tècniques d’execució (ITS, en les seves sigles en anglès), aprovades juntament i en la mateixa data d’aprovació del present Reglament